Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Una zona de trial al cor de l’EIN de l’Alta Garrotxa a Salarsa

Posted by lejarza en 3 enero, 2014


Una zona de trial al cor de l’EIN de l’Alta Garrotxa a Salarsa

Narcis Fabrega Vidal

Aquest dissabte passat era a Font-Rubí i vàrem veure passar una dotzena de motos de trial. Ja feia setmanes que cada cap de setmana, dissabte i diumenge al matí, vèiem passar sis o set motos de trial i tornar a quarts de tres. Els vàrem seguir i vàrem veure que estaven fent trial al bell mig de l’EIN (Espai d’Interès Natural) de l’Alta Garrotxa, a la vall de Salarsa i Bolòs. Vaig trucar als forestals, que al cap de poc van arribar, els vaig comentar el cas i varen anar a veure els trialers. Tornant els forestals em van comentar que els van sancionar perquè no podien fer trial en aquella zona. Però també em van dir que la zona on els van multar està en tràmits de legalitzacíó i que, gràcies a la llei Omnibus, es podrà fer una zona de trial permanent a l’interior d’un EIN i que fins i tot el mes de juny de 2014, ja hi ha demanat permís per fer una cursa. Demano a Medi Ambient, Ecologistes, Ajuntament de Camprodon i a l’EIN de l’Alta Garrotxa que vetllin per la natura i evitin aquest desgavell, que es produirà en una zona verge de Salarsa i Bolòs. Fins i tot a uns centenars de metres d’aquesta zona de trial, hi ha una planta endèmica de Salarsa protegida i en perill d’extinció. Vetllem per la natura.

Anuncios

8 comentarios to “Una zona de trial al cor de l’EIN de l’Alta Garrotxa a Salarsa”

  1. lejarza said

    La conservació del espais naturals i de les espècies

    Ava Savalls

    Des de l’any 2010 amb la majoria absoluta de CiU es va tornar a implantar a Catalunya el model que havia estat vigent fins l’any 1999 i justament s’havia hagut de canviar fruit de les seves evidents mancances i disfuncions. El 2010 Catalunya tornava a fer un pas enrere en la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat implantant un model de competències novament dividides entre el DARPMN (Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) i el DTES (Territori i Sostenibilitat). El DARPMN s’ocupa de la planificació i gestió dels espais naturals protegits, dels hàbitats i de les espècies i el DTES, el que ostenta les competències de declaració dels espais naturals protegits i de la promoció de la custòdia del territori, entre d’altres. Un model que no se sustenta en cap criteri de major eficiència en la gestió o senzillament de caràcter racional sinó que té el seu origen en la lluita per les competències entre els dos membres de la federació CiU. En definitiva no es pot mantenir per més temps aquesta política erràtica que se sustenta bàsicament per la lluita partidista.
    Aquesta distribució de competències i la gestió de la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya viu a dia d’avui una situació no homologable amb la situació de cap país que respongui a uns estàndards mínims i per tant evidentment no hi ha cap exemple similar en el marc de la Unió Europea. Els interessos de país han quedat supeditats als interessos polítics i el resultat és que la gestió i la planificació del nostre patrimoni natural i els nostres espais protegits viu una situació deplorable. La política endegada per UDC al DARPAMN ha promogut el desmantellament i la fragmentació de bona part de l’estructura que tenia cura de la conservació de la biodiversitat i dels espais protegits. Aquesta política s’ha acompanyat per una reducció dràstica dels pressupostos destinats a aquesta finalitat en un percentatge molt superior a les retallades viscudes en la resta de Departament i també molt per sobre de la resta de partides pròpies del DARPAMN. En definitiva una mostra més de la voluntat premeditada de desmantellament i ofec econòmic que han regit les directrius polítiques del DARPAMN.
    Aquesta distribució de competències va ser també posada en qüestió per part del Consell de Protecció de la Natura, òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge (Llei 12/1985, d’Espais Naturals). En concret el seu darrer Informe sobre el nous reptes en la conservació del espais naturals i de les espècies (13 de desembre de 2011) ja advertia literalment que: Possiblement, els canvis recentment produïts en l’estructura i el funcionament dels departaments competents en matèria d’espais naturals protegits, competències que s’han repartit entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i el Departament de Sostenibilitat i Territori, acabaran essent contraproduents i incrementaran encara més les disfuncions en lloc d’aconseguir un model d’Administració més àgil i efectiva. Cal recordar que aquesta fórmula ja es va aplicar de manera similar en el passat i que es va haver de modificar.
    En definitiva no es pot mantenir per més temps aquesta política erràtica, mal ubicada en l’organigrama governamental i tan mal finançada.

  2. lejarza said

    Quinze persones en risc d´exclusió social recuperaran espais naturals a la Garrotxa
    07.02.2014
    GIRONA | ACN/DDG La Diputació de Girona, l’Obra Social La Caixa i el Consorci de l’Alta Garrotxa donen suport, per cinquè any seguit, al projecte de recuperació a l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Enguany, el cost és de 49.000 euros i està previst que es desbrossin i es netegin unes deu hectàrees de terrenys de la Vall de Bianya, Montagut i Oix i Sales de Llierca.
    Aquestes tasques, que permetran recuperar l’activitat ramadera tradicional i augmentar la fauna i flora associada a aquests hàbitats, les faran quinze persones en risc d’exclusió social de la cooperativa La Fageda. Està previst que els treballs acabin a finals de març.
    Les actuacions es realitzaran a les finques El Diumal, de la Vall de Bianya, Bac de Dalt i La Sala de Montagut i Oix i La Quintana, de Sales de Llierca. Els treballs consisteixen a netejar els terrenys d’arbustos i talar puntualment alguns petits arbres per, així, mantenir i ampliar l’activitat ramadera actual que es porta a terme en aquestes finques.

    Vuitanta-dues hectàrees
    Des de les institucions col·laborades ressalten que aquests treballs permeten recuperar l’activitat ramadera tradicional de la zona, millorar la gestió de prevenció d’incendis forestals i augmentar la diversitat de fauna i flora de la zona millorant la biodiversitat. Durant els darrers cinc de recuperació d’espais oberts a l’Alta Garrotxa, s’han realitzat diversos seguiments científics per avaluar les millores generades pels treballs.
    Tot i que encara és aviat per treure’n conclusions, els estudis han mostrat que aquestes tasques afavoreixen la presència de ratpenats i papallones. En general, quan el projecte finalitzi al març, s’hauran recuperat 82 hectàrees de pastures.

  3. lejarza said

    Independència?
    Alfonso Alzamora
    Em costa concentrar-me en la possible independència de Catalunya. Em succeeix una mica com a Paul Newman quan, preguntat per l’èxit del seu matrimoni amb Joanne Woodward, va respondre: “És molt senzill: jo m’encarrego de les coses importants i ella de les secundàries. On vivim, a quin col·legi van els nostres fills, on invertim o on passarem les vacances ho decideix ella, mentrestant jo m’ocupo d’allò realment important, com les relacions d’EUA amb la Xina, per exemple”.
    I és que mentre debatem grans temes creixen al nostre voltant les sinistres torres de la MAT, sense que siguem capaços de fer res per impedir aquesta barbaritat. L’impacte paisatgístic és brutal i el mediambiental és escruixidor. Quanta gent morirà sota els seus efectes, fins que siguin capaços de rectificar i soterrar-la, com en la part alta de Figueres fins a la frontera?
    Deixeu-me dir-ho en veu alta i clara: si no som capaços d’arreglar això que tenim davant, com podem afrontar reptes formidables com crear un nou país?

  4. lejarza said

    Els naturalistes denuncien un circuit de trial a l´Alta Garrotxa

    L’Ajuntament de Camprodon té constància d’un permís donat per la Generalitat el 2004

    23.04.2014

    CAMPRODON | XAVIER VALERI L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) ha denunciat la construcció il·legal d’un recorregut de trial a l’Alta Garrotxa. La posada en coneixement va ser presentada ahir al matí als Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya i al Seprona. El motiu dels naturalistes és que l’accés motoritzat indiscriminat genera importants impactes ambientals i perjudica els valors naturals i paisatgísitics de l’Alta Garrotxa. La zona, on han detectat el marcatge d’un circuit de trial és el Bolós, sota de la urbanització de Font Rubi, en direcció a Rocabruna (terme de Camprodon).
    Enric Cortiñas (portaveu de l’Associació de Naturalistes de Girona) ha explicat que van detectar l’existència d’un circuit de trial a partir de les indicacions d’un soci. Després van anar-hi i van comprovar que “havien fet vials nous, estassat, fet tancats amb malles i tancat senders”. Ha puntualitzat que la principal afectació recau sobre la riera de la Quera, inclosa dins del XN2000, i més en concret sobre les vernedes que són Hàbitat d’Interès Comunitari.
    A més, en una nota expliquen que “l’entitat té constància del reiterat incompliment de la normativa de l’accés motoritzat indiscriminat a l’espai protegit”.
    L’ANG alerta no solament dels danys que ja s’han causat, sinò dels potencials que “la pràctica del trial pot causar a la zona i recorda que les Normes Especials de Protecció de l’Alta Garrotxa no permeten la construcció d’un circuit de trial dins de l’EIN de l’Alta Garrotxa.
    L’ANG mostra la seva preocupació davant dels “successius casos d’incompliment de la normativa ambiental, i la poca celeritat de les administracions en les sanci0ns als incompliments.
    Demanen que les administracions paralitzin les actuacions i restitueixin els valors naturals de l’indret.

    Administracions
    Esteve Pujol (alcalde de Camprodon PSC) ha explicat que l’Ajuntament comprovarà el raonaments dels naturalistes. Ha recordat que el 2004, la Generalitat (Medi Ambient i Urbanisme) va autoritzar lacreació d’una àrea de lleure i esport que permetia la pràctica del trial amb condicions a la zona. Ha assenyalat que l’Ajuntament c0mprovarà si es tracta d’un incompliment de les autoritzacions del 2004 o es tracta d’activitats fetes sota l’empara de l’autorització.
    Per la seva part, Santi Reixach (president del Consorci de l’Alta Garrotxa) ha indicat que, segons sap, el propietari de la finca disposa d’una autorització. Ha apuntat la possibilitat que hagi sortit dels límits i hagi entrat dins de la zona protegida.
    Això no obstant, ha precisat que el Consorci de l’Alta Garrotxa no té lligams legals amb els denúncies sobre el medi ambient i que la responsabilitat recau en el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat.

  5. lejarza said

    Milloren els dipòsits contraincendis de l´Alta Garrotxa

    Els receptacles d’aigua de pluja van ser instal·lats entre el 2008 i 2012 i també serveixen per a la ramaderia

    22.01.2015

    VALL DE BIANYA | DDG Dins el context de manteniment de la subcomarca, el Consorci de l’Alta Garrotxa duu a terme una acció de millora dels dipòsits d’aigua de pluja. Es tracta de receptacles metàl·lics, o fets amb lones inserides dins de cavitats. Serveixen perquè els bombers tinguin reserves d’aigua en llocs de difícil accés. Els dipòsits van ser instal·lats entre el 2008 i el 2012 gràcies a un pla que va ser finançat pel Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat. L’acció va costar uns 90.000 euros, dels quals 83.000 van ser finançats per la Generalitat.
    Segons fonts del Consorci, durant els darrers mesos han reparat els dipòsits de Colldecarrera (Vall de Bianya), Principi (Albanyà) i el de Monars (Montagut i Oix). En el cas de Colldecarrera, van revisar tot el sistema, perquè havien constatat que el dipòsit no s’omplia bé. Per solucionar la incidència, van revisar les connexions a la font del Mas Cogul. Van poder observar que hi havia un problema amb la boia de la distribució d’aigua. Ho van resoldre amb la instal·lació d’un repartidor associat al dipòsit de la font. Pel que fa al receptacle de Principi les tasques van consistir en la neteja de la bassa i la neteja dels sediments a mà. Pel primer trimestre del 2015, han previst una actuació de millora de la bassa de Monars. Les accions previstes són la millora de l’accés perimetral de la bassa i l’arranjament de la lona per garantir la impermeabilització i augmentar el volum de la retenció.

    Ramaderia
    El president del Consorci, Santi Reixach, explica que la funció d’una part dels dipòsits va més enllà de la garantia d’una reserva d’aigua per a possibles incendis. Segons ell, els receptacles també tenen la finalitat de proporcionar aigua als ramats de vaques. Per exemple la bassa de Monars (amb el suport d’un altre indret) permet abastir d’aigua un ramat de 100 vaques que pasturen a la Serra llarga.

  6. lejarza said

    Treballs de La Fageda Fundació a les fagedes assentades sobre terrenys calcaris a l´Alta Garrotxa

    10.02.2015

    Els treballs a les fagedes assentades en terrenys calcaris a l’Alta Garrotxa van començar fa uns dies.

    L’acció afecta 2,63 hectàrees, ubicades a la Serra Llarga de Monars, a Camprodon. En concret es localitza a la Serra Llarga de Monars, a la zona del Comanegra, al terme municipal de Camprodon.

    Els treballs els executen quinze persones de La Fageda Fundació.

    Els treballs que es realitzaran suposen un cobrament per a la Fageda Fundació de 8.285€

    La iniciativa s’emmarca dins el conveni de col·laboració entre l’Obra Social “la Caixa de les hipoteques” i la Diputació de Girona.

  7. lejarza said

    Camprodon renuncia a una torre de telecomunicacions
    23.09.2015
    CAMPRODON | DDG. L’equip de Govern de l’Ajuntament de Camprodon va renunciar en el darrer ple al projecte de la torre de telecomunicacions deColl de Bucs. Es traca d’una torre prevista al Pla Catalunya Connecta, ideat per proveir de telefonia mòbil i Internel les zones rurals i poc poblades del país. En el cas de Camprodon havia de solucionar la cobertura de televisió, telefonia i internet dels nuclis de Rocabruna i de Beget. En la darrera sessió plenària l’equip de govern (JFC-Junts Fem Camprodon) va decidir destinar els diners del Pla Únic i Serveis de Catalunya (PUOSC) a la urbanització dels carrers Sant Roc i Isaac Albéniz a Camprodon.
    L’oposició formada pel grup Tots per Camprodon es va abstenir. Esteve Pujol (cap de l’oposició i anterior alcalde) ha argumentat l’origen del principi de desacord.

    Apagada analògica
    La idea d’adequar els serveis de telecomunicacions de Beget i Rocabruna -segons Pujol- ve dels temps de l’apagada analògica. És a dir, de l’entrada en servei de la TDT. Era l’estiu del 2009, quan la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat va trobar el lloc idoni per ubicar una torre que donés bon senyal a Beget, Rocabruna i Salarsa. Es tractava del coll de Bucs (una muntanya situada al terme de Montagut i Oix).
    Llavors, l’Ajuntament de Montagut i Oix va col·laborar en el possible per fer una tramitació conjunta de la torre. Passades les eleccions al Parlament del 2011, el govern convergent va limitar les inversions. Els projecte de la torre de Coll de Bucs anava lligat a l’electrificació del nucli de Sant Miquel de Pera (Montagut i Oix). Aquest fet va disparar el cost del projecte, perquè s’havia d’anar més lluny del previst a fer a buscar la connexió elèctrica amb el coll de Bucs. En concret – segons Pujol-, havien de pujar la llum des d’Oix. La previsió va passar de 150.000 € fins a 500.000 € i la Generalitat va considerar-ho impossible.
    Llavors, l’Ajuntament va buscar una manera de reduir el cost per a l’electrificació. Van proposar portar la llum des del Cordonet. La nova idea va abaratir el cost previst. fins a uns 290.000 €. Això no obstant, la Generalitat encara considerava que no hi havia finançament.
    Va ser quan Pujol va proposar als veïns de Rocabruna i Beget canviar de destinació unes partides assignades pel PUOSC a fer un aparcament a Rocabruna i arreglar carrers a Beget. Va tenir lloc una reunió, en la qual els veïns van preferir prioritzar les telecomunicacions. Això no obstant, encara faltaven 30.000 €. Llavors, el PSC va presentar una proposta de resolució al Parlament. Després d’una campanya de pressio popular, el 30 de maig del 2011, el Parlament de Catalunya va aprovar demanar l’acceleració de la torre de coll de Bucs al Govern.
    Això no obstant, el desembre del 2012, el Govern va suspendre el projecte de la torre de telecomunicacions de coll de Bucs per manca de fons.
    Va ser quan Camprodon va protestar amb tot el que va poder, però el projecte va quedar desat. Ara, la base de la disconformitat de Tots per Camprodon està en el fet que els diners trets dels carrers de Beget i de l’aparcament de Rocabruna s’hagin destinat a urbanitzarcarrers de Camprodon.
    Es tracta d’una obra, amb la qual estan d’acord, però no a partir del sacrifici de les millores a Rocabruna i Beget.

  8. lejarza said

    Més de 1.000 persones fan barranquisme a l´Alta Garrotxa

    La major part de la pràctica té lloc als barrancs de Sant Aniol, de les Comelles i de les Canals

    29.09.2015

    MONTAGUT I OIX| DDG

    El Consorci ha anunciat que més de 1.000 persones han practicat barranquisme a l’Alta Garrotxa des del març fins ara. Durant aquest període, el Consorci de l’Alta Garrotxa ha rebut més de 1.300 sol·licituds per practicar descens de barrancs a les zones de la subcomarca, on està permesa l’activitat: el barranc de Sant Aniol i el barranc de les Comelles o les Canals. La majoria de les persones, a l’entorn del 80% de les que han sol·licitat fer l’activitat, han pogut realitzar-la el dia que la tenien previst.
    Això ha suposat que a l’entorn del 20% dels sol·licitants hagin hagut de cursar una altra sol·licitud per modificar les dates de realització del descens ja que el barranc estava ple per la data en qüestió.
    El barranc de Sant Aniol segueix sent el més demandat, amb uns 660 barranquistes fins al mes de setembre, mentre que a les Canals el nombre de barranquistes és gairebé de la meitat.
    Com és habitual, la majoria dels barranquistes s’han concentrat els mesos d’estiu i en caps de setmana, que són les èpoques més favorables, especialment a partir del mes de maig. A més, les aus dels cingles ja s’han aparellat.
    Durant aquest temps, el Consorci ha comptat amb la col·laboració del Cos d’Agents Rurals per fer efectiva la regulació i s’ha constatat un compliment generalitzat de la mateixa.
    La regulació del descens de barrancs estableix que la capacitat màxima dels barrancs és de 10 persones per dia i que cal notificar la pràctica de l’activitat al Consorci mitjançant els formularis disponibles a la pàgina web.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: