Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Sant Joan les Fonts descubre su origen como pueblo

Posted by lejarza en 21 diciembre, 2013


Sant Joan les Fonts descubre su origen como pueblo

Sant Joan les Fonts, Fede Cedó

Un libro que se empezó a gestar hace siete años y que fue presentado el pasado sábado en el Monasterio de Sant Joan les Fonts (Girona) desvela la localización de los primeros asentamientos urbanos en el municipio a partir del siglo XI. La investigación surgió como una búsqueda de los ‘masos’ (caseríos) y molinos de la población, especialmente “aquellos que desaparecieron con los terremotos de 1427 y 1428” detalla el editor Josep Oliveras, pero ha concluido con “el inicio de la historia como municipio”. El libro localiza 300 ‘masos’ y molinos de los que 130 están reducidos a ruina.

Como explica el alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, también presidente del Consell Comarcal, todo empezó con unas reuniones que un grupo de vecinos organizó para impulsar investigaciones que permitieran “conocer nuestro pasado y de dónde venimos”. Una inquietud que el pasado sábado obtuvo respuesta en forma de libro “Notes históriques dels Masos i Molins de Sant Joan les Fonts” que han elaborado los historiadores Gaspar Guardiola, Josep Oliveras, Manel Soler y Pere Molera.

“Queríamos conocer los ‘masos’ que habían desaparecido” asegura Oliveras, pero especialmente los derribados durante los terremotos (1427-1428) o lo que es lo mismo, dar con unos restos y ruinas de hace 500 años a través de las pistas proporcionadas por pergaminos diseminados por archivos de la comarca de la Garrotxa y la inestimable colaboración de la memoria histórica popular “aportada por los vecinos”. En paralelo, Pere Molera, investigó en las parroquias que dividían el territorio en la época medieval “Begudà, Sant Joan les Fonts o Sant Andreu” ya que se trataba de los “señores del territorio” apunta Oliveras.

Historia como pueblo

A partir de los caseríos y molinos, los investigadores han hallado villas de la época Carolingia, como la de Aiguanegra –citada en documentos pero nunca hallada- de los años 600 o 700. “Hemos localizado también varias Domus –casas señoriales romanas- que hemos localizado en el territorio” como la de Bellvespre, del Puig, Mitjavila o Madilà. Un hallazgo que demuestra que “después de los íberos y los romanos, cuando los visigodos se marcharon, las tierras quedaron vacías”.

“Hemos dado con el inicio de la historia de Sant Joan les Fonts como pueblo” enfatiza el editor. Se trataría, aseguran, de la primera población “no de la repoblación de los siglos VI al X” si no de los asentamientos localizados a partir del siglo XI hasta nuestros días “sería -resume- el inicio el núcleo urbano habitado como pueblo”.

Las primeras repoblaciones en Sant Joan les Fonts se localizan a través de las casas o ‘villas’ lo que serían las actuales casas de payés, desde las que se cultivaban grandes extensiones de terreno “labrado con bueyes” y en las que los labradores convivían en una única habitación con los animales.

Las Domus eran grandes edificaciones de piedra con paredes de unos 75 centímetros de grosor, morada de caballeros o militares, mientras que el pueblo llano vivía en cabañas de madera. Fueron el preludio de los castillos o fortificaciones medievales que protegían las grandes extensiones de terreno con la que el rey había premiado a sus vasallos por méritos de guerra, que a partir del siglo XII se fragmentarían en pequeñas extensiones con masías, caseríos o molinos, que seguían dependiendo del señor feudal.

A partir de ahora, según el alcalde, Joan Espona, Sant Joan les Fonts abundará más en su pasado acudiendo a las administraciones supramunicipales para obtener ayudas para la investigación, de lo contrario “lo seguiremos haciendo nosotros a medida de nuestras posibilidades”. Por el momento, las próximas investigaciones se centrarán en el magnífico monasterio benedictino del “Priorat de Sant Esteve” consagrado en 1117, del que sólo queda visible la iglesia declarada Monumento Nacional el año 1981.

Anuncios

6 comentarios to “Sant Joan les Fonts descubre su origen como pueblo”

  1. lejarza said

    Documenten més de cinc-cents masos i molins medievals

    Editen a Sant Joan les Fonts un llibre que recull set anys de recerca en un territori de 33 quilòmetres quadrats

    27/12/2013 – SANT JOAN LES FONTS – JORDI CASAS

    L’editorial Oliveras ha editat els resultats d’una recerca per 33 quilòmetres quadrats del municipi de Sant Joan les Fonts que ha durat set anys per trobar els masos del municipi des de l’època medieval. N’han documentat més de cinc-cents. La recerca l’han dut a terme Josep Oliveras i Manel Soler, i els textos són de Gaspar Guardiola. L’obra inclou un treball de Pere Molera sobre les esglésies del poble. La recerca ha permès trobar més de cent masos esmentats en pergamins, la majoria dels quals van ser enderrocats pels terratrèmols. Els altres ja estaven documentats. “Moltes vegades ha estat una recerca difícil, perquè de molts masos només se’n conserva un pam de paret coberta de vegetació”, explica Josep Oliveras. El treball també ha servit per documentar antics molins i construccions a la vora del riu Fluvià destruïts per les riuades. A més, s’han trobat fotografies molt antigues de masos ja desapareguts. La llista és llarga. Hi ha, per exemple, els molins del cap del pont, can Compte, on hi ha naus industrials, el mas Cisteller o La Coromina. Notes històriques dels masos i molins de Sant Joan les Fonts és una edició sufragada per l’Ajuntament, que n’ha regalat un exemplar a cada veí del municipi.

    LA FRASE
    Hem fet recerques similars per a altres municipis. Sóc de Sant Joan les Fonts i calia fer-ho aquí
    Josep Oliveras
    DIRECTOR DE L’EDITORIAL OLIVERAS

    Una vila, tres domus i una ermita

    A part de la documentació dels masos desapareguts, Josep Oliveras ha explicat que han fet tres troballes especialment rellevants. Es tracta de la vila d’Aiguanegra i les domus del puig d’Aiguanegra i la de Bellvespre, del segle XI, totes dues a la costa de la Cau. L’altra troballa remarcable són les runes del temple que dóna nom al puig de l’Ermita, a la muntanya de Vivers. La descoberta és de l’equip format per Núria i Manel Soler, Antonio Soto i Josep Oliveras. El poblat iber del Boscarró, descobert per Josep Oliveras, també s’hi esmenta en una introducció històrica.

  2. lejarza said

    Sant Joan edita un llibre que localitza 300 masies
    31.12.2013
    SANT JOAN LES FONTS DDG L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) ha editat el llibre Notes històriques dels masos i molins de Sant Joan les Fonts. Elsautors (Gaspar Guardiola, Josep Oliveras, Manel Soler i Pere Molera) hi han marcat la ubicació de 300 masos i molins, alguns dels quals havien desaparegut per causa dels terratrèmols del segle XV. Uns 139 estan en ruïnes.
    A l’acte de presentació del llibre també es va dur a terme la presentació de les exploracions geofísiques que s’han dut a terme al monestir benedictí.

  3. lejarza said

    La torre del Canadell de Sant Joan les Fonts serà un mirador

    SANT JOAN LES FONTS – J.C

    La torre del Canadell, a la serra de Vivers, es convertirà en un mirador d’ús públic. L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ja negocia amb la propietat l’adquisició d’aquest edifici defensiu i de guaita carlí (segle XIX) catalogat, que té unes magnífiques vistes sobre la vall del Fluvià, al pas pel municipi, sobre la plana de Begudà, Castellfollit, la zona de la vall de Bianya, Olot i Besalú i les muntanyes de l’entorn: Mare de Déu del Mont, Alta Garrotxa i Pirineu gironí. És, a més, tot un símbol del municipi.
    S’hi pot accedir amb vehicle per una pista de muntanya, i també és un lloc de pas inclòs a la xarxa de senders Itinerànnia. Un cop es formalitzi la municipalització de l’edifici, l’Ajuntament té previst habilitar el mirador i un servei de restauració. Aquesta torre de vigilància carlina és un edifici molt característic, completament quadrat, de quatre pisos amb espitlleres i una mena de mirador a la part superior.

  4. lejarza said

    Troben dos pergamins localitzats a Marsella que fan referència a la població de Sant Joan les Fonts
    Garrotxa
    Els dos investigadors de la història, en Gaspar Guardiola Triadú i Jesús Culebras Devesa, aquest estiu han localitzat a Marsella (França) dos documents importants que fan referència a la població de Sant Joan les Fonts. Es tracta de dos pergamins. Aquests han estat transcrits per l’historiador i paleògraf Gaspar Guardiola.
    El primer document que mesura 15 cm x 60, data del 9 de juliol de 1106, l’any 48 del rei Felip de França. És la confirmació de la donació d’un alou que contenia les esglésies de Sant Joan les Fonts, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Cristòfol les Fonts i Santa Eulàlia de Begudà, amb els delmes, primícies i altres drets d’església, exceptuant l’heretat de Raimon, sagristà i de Pere. Feta per Berenguer Humbert, bisbe de Girona, a favor del cardenal Ricard, abat del cenobi de Sant Víctor de Marsella i els seus successors en el càrrec; amb la condició que aquestes esglésies eclessiàsticament dependrien dels successius bisbes de Girona. El document fou signat per Berenguer Humbert que va actuar a Girona com a bisbe entre 1094 i 1111.

    El segon document de mesura 10 x 40 cm data de 10 de les kalendes d’octubre de l’any 19 del rei Lluís de França (any 1127). És la confirmació de la donació que van fer Udalard, vescomte difunt i la seva muller Ermessenda, de l’església de Sant Esteve o Sant Joan de les Fonts Inferiors; feta per Berenguer Dalmau, bisbe de Girona, a favor de Bernat, abat del monestir de Sant Víctor de Marsella, als monjos de dit monestir i els seus successors; amb la condició que servirien la canònica obediència i reverència a l’església de Girona. Berenguer Dalmau, bisbe de Girona, va actuar de 1113 a 1145.

    Aquests dos documents formen part del fons de l’abadia de Sant Víctor de Marsella, fundada el segle V per Jean Cassien. Edificada prop les tombes dels màrtirs de Marsella, entre els quals hi havia Sant Víctor, nom que dóna lloc a l’esmentada abadia. Durant el primer mil·lenni, aquesta abadia benedictina va gaudir del seu màxim esplendor. La seva influència espiritual, lingüística i cultural va arribar a les contrades gironines a través dels comtes de Besalú. L’historiador santjoanenc, en Francesc Caula, ja citava en alguns dels seus treballs aquests monjos provençals.

    Ara, aquests dos investigadors han donat les fotocòpies desinteressadament a l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts per tal que la gent conegui la relació històrica entre el monestir de Sant Joan les Fonts i el de Sant Víctor de Marsella. El seu objectiu sempre ha estat el mateix, la recuperació de la petita-gran història local, a través d’articles a les revistes comarcals i llibres que fan referència a la Garrotxa i el Baix Empordà. Gaspar Guardiola, juntament amb Josep Oliveras i Manel Soler, acaba de publicar recentment el cinquè llibre, el qual fa referència als masos i molins de Sant Joan les Fonts i en Jesús Culebras és a punt de publicar el tercer llibre de la col·lecció dels Quaderns de la Revista de Girona que tracta de Rupià.
    http://www.elgarrotxi.cat/troben-dos-pergamins-localitzats-a-marsella-que-fan-referencia-a-la-poblacio-de-sant-joan-les-fonts/

  5. lejarza said

    Documenten 22 bufadors a la rodalia de Sant Joan les Fonts

    Han publicat un llibre sobre el patrimoni volcànic de Sant Joan les Fonts i el seu aprofitament

    05.01.2016

    SANT JOAN LES FONTS | XAVIER VALERI Josep Oliveras i Manel Soler (investigadors de Sant Joan les Fonts) han documentat 22 bufadors a la rodalia de Sant Joan les Fonts. Es tracta de cavitats de les quals surt aire fred a l’estiu i calent a l’hivern. Són fenòmens geològics propis de la zona volcànica de la Garrotxa. Els defineixien com les sortides de conductes subterranis llargs que a vegades tenen diferents altituds o van a parar a espais buits a l’interior. Com que la temperatura del subsòl és estable tot l’any, l’aire que en surt és fred a l’estiu i calent a l’hivern.
    Abans eran apreciats per la gent, perquè els usava per tenir-hi aliments i begudes en fresc a l’estiu. Fins i tot, elevaven les cases prop o sobre els bufadors, però amb l’aparició dels frigorífics van deixar de tenir servei. Sense un ús pràctic, molts van quedar amagats entre les runes de les masies o entre la vegetació. Si bé el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va fer un estudi el 2007 dels bufadors de la zona d’Olot, alguns dels documentats per Oliveras i Soler estaven prop de caure en l’oblit.
    Soler i Oliveras n’han trobat 22 i els han documentat al llibre El patrimoni volcànic i geològic de Sant Joan les Fonts i el seu aprofitament. Va ser presentat el 27 de setembre al monestir benedictí de Sant Joan les Fonts. El llibre conté documentació gràfica i escrita d’una gran quantitat d’elements d’origen volcànic escampats pel terme de Sant Joan. Hi ha les bombolles de lava solidificada, la descomposició esferoïdal de les pedres volcàniques i -entre altres- els bufadors.
    «Catorze -enumera Josep Oliveras- són dins de la finca del mas Palou a Begudà». Segons ell, és un mas situat a la falda del volcà de Batet de la Serra. En un dels bufadors del mas Palou -segons Oliveras- hi havien guardat llet. Afegeix: «Sis són a la finca del mas Vilar també sota del volcà de Batet».
    Els dos restants són a la rodalia del volcà de Rapàs, prop del nucli urbà de Sant Joan les Fonts. Un està situat al camí vell del mas Rapàs. Estava tapat per les bardisses i només era recordat per Llorenç Costa, un veí de Sant Joan les Fonts que havia viscut al mas Rapàs. Costa va indicar el lloc, on ell recordava l’existència del bufador. Oliveres i Soler van treure la vegetació i va aparèixer el bufador.
    Això no obstant, Costa encara recordava l’existència d’un bufador al mas Rapàs, on havia passat la infància. Això no obstant, els actuals propietaris no en tenien constància. Oliveras es va fixar en una cabana exterior, on van buscar i van trobar l’altre bufador. Oliveras raona que el bufador estava fora de la casa, perquè en ocasions porten gasos subterranis cap a l’exterior que poden ser perjudicials per a la salut de les persones.
    A més de bufadors i d’altres elements referents al vulcanisme, el llibre conté informació dels testimonis del passat agrícola que Oliveras i Soler han trobat en els seus recorreguts destinats a documentar la història natural o humana sobre el terreny.
    Així hi ha tines i premses de l’activitat vinícola. «Encara que ara sembli estrany -assenyala Olivers- els pagesos de la Garrotxa antiga cultivaven raïm per fer vi per consum propi». També treien oli de les olives que cultivaven prop de les cases. Ells han documentat amb fotografies un bon nombre de pedres olieres. Es tracta de pedres amb una cavitat central, on guardaven l’oli que abans havien premsat.
    Un altre fet documental són les pedres de molí. En les cases més importants tenien molí propi per moldre el blat i fer farina. En molts casos encara es conserven les restes dels sistemes hidràulics que movien les grans pedres documentades per Soler i Oliveras.

  6. lejarza said

    Descobreixen a la Garrotxa elements únics del vulcanisme a la Península

    Localitzen testimonis dels tubs i de les sortides de la lava de fa 150.000 anys al Molí Fondo de Sant Joan les Fonts

    06.02.2016

    SANT JOAN LES FONTS | XAVIER VALERI

    El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va fer públic ahir el descobriment dels conductes de lava que van formar part del conjunt monumental geològic del Molí Fondo. «La lava fluïda circulava per túnels –explicava el geòleg Llorenç Planagumà– i quan arribava a la superfície rebentava el sòl i formava protuberàncies en forma de bombolles». En el llenguatge tècnic dels vulcanòlegs el fenomen explicat per Planagumà és conegut com a blister.

    Les morfologies naturals descobertes estan situades en el context d´un conjunt monumental geològic format per la superposició sobre el riu Fluvià de tres colades de lava solidificada (basalt). La primera té 600.000 anys; la segona, 150.000; i la tercera, 130.000. Les tres colades formen un promontori, el Boscarró, que s´eleva d´un paviment de basalt situat al costat del Fluvià, el Molí Fondo. El paviment conserva les formes que tenia la lava en el momen de solidificar-se. Es tracta d´un enllosat que s´aixeca torçat en alguns llocs. Les elevacions són els testimonis del recorregut tubular i de les sortides de la lava fluïda que amb la pressió emergia a l´exterior, durant la formació de la segona colada (la de fa 150.000 anys).

    És una descoberta que, segons Planagumà, converteix el lloc en únic i només comparable amb els famosos blisters de l´illa de Lanzarote i en el seu conjunt amb la formació de columnes de basalt de la la Calzada dels gegants (The Giant´s Causeway) a la costa nord-est d´Irlanda. «Aquí estan al costat del riu i a Irlanda estan al costat del mar», va diferenciar Planagumà.

    El fenomen havia estat detectat a la dècada dels 80. Fa poc, l´estudiós local Josep Oliveras en va fer difusió a través del Diari de Girona, la televisió i d´altres publicacions. Ara, el Parc Natural els ha documentat en base a l´estudi Informe de Patrimoni Geològic: Les Protuberàncies volcàniques del Molí Fondo de Sant Joan les Fonts, fet per Llorenç Planagumà.

    Planagumà va situar ahir la importància del monument geològic de Sant Joan les Fonts en el context del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. «Si les grederes del Croscat són l´estrella de l´explosió dels volcans, el Boscarró i el Molí Fondo són les estrelles de la part efusiva (l´escampada de lava) dels volcans». Va quantificar en tres els fenòmens volcànics de l´efusió: els tussols (La Fageda i el Bosc de Tosca a Santa Pau i les Preses), els blisters (Sant Joan les Fonts) i els forns (al parc de la Garrotxa no n´hi ha).

    Pel que fa a l´origen de la lava fluïda (n´hi ha d´espessa) que va formar els blisters de Sant Joan, Planagumà va dir: «La colada només aflora, no sabem d´on ve». En canvi la colada superior –segons ell– prové del volcà la Garrinada a Olot. De la que queda tampoc ho tenia clar. Faria falta –segons ell– un estudi geoquímic.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: