Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Vaga contra Madrid dels Farmacèutics de Girona

Posted by lejarza en 7 noviembre, 2013


Vaga contra Madrid dels Farmacèutics de Girona

Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Girona:

Pel deute de més de 400 milions d’euros que la Generalitat de Catalunya manté amb les farmàcies

Les farmàcies han arribat al límit econòmic els ofeguen. Així ho va denunciar la presidenta del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Girona, Rosa Sacrest, qui espera un seguiment massiu de la vaga convocada per aquest matí a tot Catalunya i que tindrà com a acte central una concentració davant la delegació del Govern d´Espanya a Barcelona, a les 13 hores del migdia.

El tancament de portes s’ha convocat amb urgència i com a mesura de força davant l’enèssim impagament de la Generalitat de Catalunya. La presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona va explicar que la decisió de fer vaga contra Madrid es va prendre en comprovar que aquest primer de mes tampoc han rebut l’import dels medicaments del Govern de CiU amb el suport d´ERC.

El deute acumulat a les comarques de Girona era de 27.283.757 euros, que amb els 9.671.173 del setembre s’ha incrementat fins a 36.954.931 euros, a Catalunya la xifra puja a 416 milions.

La presidenta va afirmar que això ha provocat la crida d’avui a manifestar-se davant la seu del Govern espanyol a Barcelona. El Col·legi de Farmacèutics de Girona ha llogat un autocar per dur-hi els vaguistes col·legiats que ho desitgin, tot i que la presidenta va dir tenir constància que molts hi aniran amb cotxes particulars.

Anuncios

5 comentarios to “Vaga contra Madrid dels Farmacèutics de Girona”

  1. lejarza said

    Un Pressupost esgarrifós i cínic

    “la reina mare dels mentiders, TV3”

    Alfons Quintà

    A Catalunya, estem vivint uns temps en què tot és pitjor que mai abans. Aquesta cosa que en diuen erròniament pressupost peral 2014 no podia ser una excepció. No s’aguanta per enlloc. 
    D’entrada hi va haver una repugnant confusió respecte al concepte de dèficit pressupostari. Es va tapar que els dèficits són sinònim d’endeutament i que ara la Generalitat no té capacitat per endeutar-se de cap de les maneres ni enlloc. Justament, els bancs no li deixen més diners i els ciutadans -independentistes inclosos- no estan disposats a comprar les seves utòpiques emissions de deute. 
    Després hi ha hagut la monumental canallada de les retallades sanitàries, fetes de pressa i corrents, així com d’amagatotis, que permeten dir que ja no hi haurà més retalles. Això darrer també és mentida, perquè quan sorgeixi qualsevol petit bri d’herba, en el bosc ja cremat del que és l’antiga sanitat pública, tornaran a calar-hi foc.
    Recordem als mentiders de guàrdia que totes aquelles retallades del 2013 (que avui mateix continuen) no foren puntuals, sinó definitives, estant avui del tot consolidades. Per això és una falsedat dir que el pressupost del 2013 va ser el del 2012. Ho fou originàriament, però en ser retallat ha estat un pressupost molt pitjor. 
    A més, per al 2014, hi ha la vilesa consistent en el fet que el capítol d’ingressos per vendes i privatitzacions és de 2.318 milions d’ euros, és a dir 384.788 milions de les antigues pessetes. Què té per vendre’s la Generalitat per aquest import? El Palau de la plaça de Sant Jaume?
    També hi podien haver posat una quantitat deu, o mil, vegades superior. No ve d’un pam, mentre que de galtes en tenen de sobre. Han esmentat la venda de les concessions de depuradores. Ai caram, jo creia que eren d’ajuntaments, consells comarcals i fins i tot de diputacions. Per tant, què faran? Les nacionalitzaran abans, sense indemnització o a preu tirat? 
    Cal felicitar el conseller Santi Vila per haver tingut la dignitat de dir que no tenia clara la titularitat d’aquelles depuradores. Això va generar una pregunta a Mas-Colell, que no hi respongué, reconeixent així que el problema plantejat pel polític figuerenc és ben real. Tenim un conseller d’Economia que toca el flautí i ho fa d’orella. 
    Mas-Colell oblida que hi ha una cosa que se’n diu Dret Administratiu, aplicat pels tribunals. Segur que les companyies elèctriques ja ho tenen present. En efecte, si la Generalitat posa, com diu, un nou impost al transport d’energia elèctrica, aquelles empreses acudiran als tribunals i guanyaran. El diferencial que hi ha, respecte a França, en el preu de l’energia elèctrica és una bona raó per posar una indústria a Perpinyà i no pas a Figueres. 
    No em puc estar d’exposar, perquè ho sé, com s’ha elaborat el pressupost. Artur Mas va demanar d’entrada que es pogués dir que no implicava retallades amb relació a l’anterior, cosa d’entrada falsejada pel fet que l’inicial del 2013 (una pròrroga del 2012) no és el que acabarà sent, per les retallades darrerament. Mas reclamà que es respectés tot el que demanés ERC i que no hi hagués cap reforma que pogués implicar queixes dels funcionaris afectats. En va sortir, com és lògic, un pressupost molt deficitari. Llavors, Mas va reclamar que s’augmentés, sense cap ni peus, la previsió d’ingressos. Va creure que si fos menys -cosa seguríssima- es podria dir que la culpa és de l’economia i de “Madrit”, no pas de massa despesa. És el comble del cinisme. Puc dir, i jurar, que ni Mas es creu el pressupost. És espantós. 
    Escrit el que he escrit, s’entén que hi hagi una altra immensa maldat que afecta totes les esmentades. És la manera demagògica com s’ha desinformat del pressupost. Han fet de tot, en particular la reina mare dels mentiders, TV3. Calia tapar que la despesa social retrocedeix a nivell de fa deu anys, com ahir destacava en portada el Diari de Girona, mentre altres ho callaven. Tot va començar amb un cinisme esgarrifós i ha acabat de la mateixa manera. Ens prenen per ximples. Però en això també estan errats.

  2. lejarza said

    ¿España nos roba?

    La plantilla de TV3, con una audiencia potencial de 7,5 millones de espectadores, asciende a 2.700 personas; más del doble que Tele 5, que, con un mercado potencial de 47 millones, dispone de apenas 1.104 empleados. La nómina de esa TV3 supone para los contribuyentes catalanes 160 millones de euros cada año. Y el salario medio de los empleados del canal alcanza los 62.000 euros; esto es, el equivalente a unos 3.600 euros brutos mensuales distribuidos en 14 pagas. En los últimos cinco años las subvenciones a fondo perdido con destino a la CCMA (Corporación Catalana de Medios Audiovisuales ) han ascendido a 2.500 millones de euros (415.000 millones de pesetas).
    Deuda del Govern con las farmacias…416 millones de euros….coste referendum pro-independencia = 15 millones….presupuesto anual del Goven para TV3 = 225 millones…gastos y dispendios en embajadas catalanas = ni se sabe….Subvenciones a Omnium cultural = 13 millones….Subvenciones a ANC, Plataforma proselecciones catalanas = ni se sabe….Palco del Liceu para Artur Mas = 83.000 euros anuales….y muchas otras cosas más que no sabemos….
    La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) fue de las primeras que comenzó a operar en 1983. La Televisió de Catalunya es la encargada de la oferta televisiva y cuenta con ocho canales: TV3, Canal 3/24, Súper 3, Canal 33, Canal 300, Esport 3, TV3Cat y TV3 HD. También posee Catalunya Radio, Catalunya Informació y Catalunya Música.
    El presupuesto previsto para este año es de 295,9 millones de euros y la subvención pública asignada por la Generalitat es de 225 millones.

  3. lejarza said

    Cobrar directamente del Estado (España)

    El ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro (PP), ha prometido este miércoles a los representantes del sector farmacéutico de Catalunya que la próxima semana empezarán a cobrar directamente del Estado (España) las facturas pendientes de la Generalitat de Catalunya (CiU amb el suport d´ERC), de la misma manera que lo harán el resto de empresas y autónomos con facturas pendientes de cobrar en el marco de la tercera fase del plan de proveedores.

  4. lejarza said

    Les farmàcies garrotxines se sumen a la vaga parcial del sector

    Pel deute de més de 400 milions d’euros que la Generalitat de Catalunya manté amb les farmàcies pels medicaments del Govern de CiU amb el suport d´ERC

    Les farmàcies de la Garrotxa se sumen a la vaga parcial que ha tingut lloc aquest matí a tot Catalunya. Les farmàcies reclamen 416 milions d’euros a les administracions. A Girona, aquest deute és de més de 36 milions d’euros i, a la Garrotxa, algunes farmàcies tenen pendent de cobrar més de 200 mil euros. Els farmacèutics se senten les víctimes d’un foc creuat entre les administracions.
    En Joan Sans és farmacèutic a Olot. Calcula que, a hores d’ara, el que té pendent de cobrar de les administracions ja supera els 200 mil euros. És per això que, avui, amb motiu de la vaga, ha penjat a la façana aquest gran cartell, que fa visible la seva indignació. En Joan explica que, dret a llei, no són quatre els mesos que l’administració deu, sinó que ja són cinc. La situació és ja insostenible. Els farmacèutics olotins la qualifiquen de situació límit. Els farmacèutics esperen el pagament de l’Institut de Crèdit Oficial del Govern de Madrid. El Consell de ministres preveu aprovar-lo a finals de novembre. Una carta facilitada pels farmacèutics a Olot Televisió, de la cap del Servei de Coordinador de les Hisendes Locals a un farmacèutic de Barcelona, explica que la Generalitat ja ha efectuat pagaments del Fons de Liquiditat Autonòmica, el FLA amb data de 31 d’octubre. Els farmacèutics se senten les víctimes col·laterals d’un estira i arronsa entre el Govern de Madrid i el Govern de la Generalitat del Govern de CiU amb el suport d´ERC . Les farmàcies esperen que el pagament s’efectuï al més aviat possible. A ells, el temps se’ls acaba, i no poden suportar la situació molt més.

  5. lejarza said

    Les farmàcies desconfien de les promeses del Govern

    Els establiments gironins fan un seguiment massiu (més del 90%) de la tancada i anuncien més accions

    08.11.2013

    «Prou tràmits burocràtics. Volem una data per saber quan cobrarem el que ens deuen». Aquest és el missatge el Col·legi de Farmacèutics de Girona –juntament amb la patronal del sector i els altres col·legis catalans– va traslladar a la delegada de l´Estat, María de los Llanos de Luna, en la reunió que van mantenir ahir. I de passada també al Govern de la Generalitat, perquè les veus tranquil·litzadores que han intentat llançar ambdues administracions no apaguen els ànims d´un sector que pateix quatre mesos d´impagaments –416 milions , 36 dels quals a Girona– i comença a tenir problemes per subministrar medicaments a la població.

    Precisament a les comarques gironines el seguiment de la tancada parcial va ser massiu. El Col·legi va xifrar en més d´un 90% el nombre d´establiments que van abaixar la persiana en senyal de protesta. Pràcticament els únics establiments oberts van ser els de guàrdia, que van despatxar més usuaris dels habituals, tot i que sense registrar incidències.

    Mariona Simón, la professional d´una d´aquestes farmàcies que feia serveis mínims, detallava els mesos que encara ha de cobrar per part del CatSalut: novembre i desembre de 2012, i maig i setembre de 2013. «El pitjor de tot és que no ens diuen quan acabaran els impagaments. Anem sobre la marxa amb la incertesa de si cobrarem o no». Simón va explicar que per garantir el subministrament de medicaments han hagut d´avançar els diners demanant crèdits o posant-los de la seva butxaca, però va avisar que ara ja han esgotat aquesta via i que a partir d´ara no saben com finançar-los.

    De fet, el Col·legi va alertar de casos d´alguns establiments que han tingut serioses dificultats per proporcionar aquells fàrmacs més cars –contra el càncer, fertilitat i altres malalties cròniques–. Davant d´aquesta situació no és estrany que el sector insinués fa pocs dies que es veuria obligat a cobrar els fàrmacs íntegrament als pacients si l´Estat o la Generalitat –això a les farmàcies els és igual– no paguen.
    Tanmateix aquesta acció sembla més una mesura per pressionar les administracions que no pas un recurs real. Ahir molts farmacèutics veien «inviable» arribar a aquest extrem, ja que estan obligats per llei a proporcionar medicaments a la població. Però molts no descarten aplicar-lo «com a últim recurs».

    No a pagar el cost del fàrmac

    Els usuaris òbviament també van oposar-se rotundament a l´hipotètic cas de fer-se càrrec del cost dels medicaments. Els molts que ahir es van dirigir a la farmàcia de guàrdia coneixien el tràngol que travessa el sector i comprenien les seves reivindicacions. En aquest sentit, van dirigir les seves crítiques cap a les administracions –tampoc van fer distincions– per permetre aquests impagaments.

    Aquesta és la segona tancada en un any per a les farmàcies, però el sector està actualment en peu de guerra i la seva intenció, segons va explicar la presidenta del Col·legi gironí, Rosa Sacrest, és el de «mantenir la lluita activa» fins que es resolgui aquesta situació.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: