El Departament de Justícia destina subvencions per als jutjats de pau de la Garrotxa
Posted by lejarza en 31 octubre, 2013
El Departament de Justícia destina subvencions per als jutjats de pau de la Garrotxa
Juan R. Lejarza d´Argelaguer
El Departament de Justícia atorga anualment una subvenció als municipis de la Garrotxa on hi ha jutjat de pau, per tal d’ajudar a sufragar les despeses de funcionament d’aquests òrgans judicials depenets dels Ajuntaments.
Les subvencions es reparteixen d’acord amb la xifra oficial d’habitants de cadascuna de les poblacions segons el padró referit a 1 de gener de 2012 (Reial decret 1697/2012, de 21 de desembre). Segons la classificació, percebran la quantia individual que s’indica:
Grup I fins a 499 habitants 800 € – Grup II entre 500 i 999 habitants 855 € – Grup III
entre 1.000 i 2.999 habitants 1.650 €.
Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. A Catalunya hi ha actualment 898 jutjats de pau.
Al capdavant del jutjat de pau hi ha el jutge de pau, que és elegit per l’Ajuntament del municipi i nomenat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un període de 4 anys. Per ser jutge de pau només cal ser major d’edat, tenir la nacionalitat espanyola i no estar immers en cap causa d’incapacitat, ni d’incompatibilitat per a l’exercici de les funcions jurisdiccionals (s’exceptuen les relatives a l’exercici d’activitats professionals o mercantils).
Per ser jutge de pau no fa falta ser llicenciat en dret. Tenen competència en l’àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior als 90€, excepte els supòsits inclosos a l’article 250.1 de la Llei d’enjudiciament civil que, per raó de la matèria, corresponen als jutjats de primera instància i instrucció.
En l’àmbit penal, coneixen de les faltes contra les persones, d’algunes contra el patrimoni i contra els interessos generals. Per exemple, els jutges de pau coneixen de les amenaces lleus, del deslluïment de béns immobles de domini públic o de la pertorbació lleu de l’ordre públic. Per llei també tenen atribuïdes competències en matèria de registre civil.
Els jutges de pau són compensats per la seva activitat en els termes que estableixi la Llei de pressupostos generals de l’Estat. Aquesta compensació, que varia segons el nombre d’habitants del municipi, és compatible amb les percepcions que ingressin provinents d’altres activitats professionals compatibles amb l’exercici del càrrec.
La Llei orgànica del poder judicial preveu que hi pugui haver una única secretaria per a diversos jutjats de pau, la Garrotxa disposa de 2 Secretarias Agrupades: LA SECRETARIA AGRUPADA NÚM. 20, que donà servei als pobles de: Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfolit de la Roca, Maià de Montcal, Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts, Sant Ferriol, Tortellà i Vall de Bianya. Llocs de treball Secretaries 10. Seu Sant Joan les Fonts al Ajuntament.
LA SECRETARIA AGRUPADA NÚM. 28 donà servei als pobles de: Vall d’en Bas, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Riudaura, Sant Aniol de Finestres i Sant Feliu de Pallerols. Llocs de treball Secretaries 6. Seu La Vall d’en Bas.
Els municipis de Mieres, Montagut i Oix, Olot, Sant Jaume de Llierca i Santa Pau es mantenen independets, sense agrupació.
This entry was posted on 31 octubre, 2013 a 11:59 and is filed under Uncategorized. Etiquetado: Argelaguer, La Vall d´en Bas, Les Planes d’Hostoles, Santa Pau, Barcelona, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Catalunya, Espanya, Garrotxa, Girona, ICV-EUiA, La Vall de Bianya, Lejarza, Les Preses, Lleida, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Tarragona, Tortellà. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, o trackback from your own site.
Argelaguer Vall del Llierca 
lejarza said
Un projecte de llei del Govern de Madrid amenaça el futur dels jutjats d’Olot a la Garrotxa
El Ministeri de Justícia ha aprovat un projecte de llei que té en estat d’alerta tot l’estament judicial. El text preveu la desaparició de tots els partits judicials de l’Estat i centralitzar la seva tasca a les capitals de demarcació. En el cas de Girona, això significaria la desaparició de vuit jutjats entre els quals els de Figueres, Ripoll i Puigcerdà, a més del d’Olot.
Els nous jutjats d’Olot van ser inaugurats el 2007 i van tenir un cost de gairebé 4 milions 200 mil euros. L’edifici allotja els dos jutjats de primera instància de la Garrotxa i l’Adscripció Permanent de la Fiscalia, i comptarà amb espai suficient per ubicar-n’hi un jutjat més. L’argument del govern espanyol per desallotjar-lo i centralitzar-los als jutjats a Girona és que actualment les comunicacions han millorat prou perquè els ciutadans puguin desplaçar-se a la capital de cada demarcació. Això permetria, segons Madrid, reduir costos i especialitzar els jutjats. La majoria de col·legis d’advocats estan reaccionant amb duresa a la iniciativa ja que consideren que es perdria molt de temps en els desplaçaments, la qual cosa, a més, suposaria un increment de les despeses judicials i limitaria l’accés a la justícia a molts ciutadans. Un dels col·lectius més afectats és el de procuradors, intermediaris entre els jutjats i els ciutadans. Els procuradors van invertir diners per ubicar els seus despatxos prop dels jutjats de primera instància del territori, i ara veuen com l’activitat pot tornar a marxar a les capitals de demarcació.
lejarza said
Jutjat de primera instància i instrucció de Ripoll
Al Ripollès tornen a veure amenaçat el jutjat de primera instància i instrucció de Ripoll i clamen per segona vegada en un any per no perdre ‘l. Primer va ser el Consell General del Poder Judicial l’ens que va proposar l’eliminació d’alguns partits judicials. El de Ripoll n’era un, i se’n preveia l’annexió al de Vic. Ara, el govern espanyol ha redactat un projecte de llei que va més enllà i aposta per concentrar els serveis judicials a les capitals de demarcació. El ple de Ripoll s’hi ha manifestat unànimement en contra amb l’aprovació en la seva última reunió d’una moció d’urgència en aquest sentit.
El govern espanyol es justifica afirmant que la concentració de partits permetria l’especialització dels jutjats i la reducció dels costos. A més, hi afegeix que la millora general de les comunicacions fa que el trasllat dels jutjats no perjudiqui els ciutadans. Per contra, els col·legis d’advocats i el ple de Ripoll alerten que, si s’aplica aquest projecte de llei, l’administració s’allunyarà dels ciutadans, es condemnarà els bufets d’advocats de comarques a la desaparició i es complicarà i encarirà el procés judicial.
lejarza said
Tancament dels Jutjats d’ Olot a la Garrotxa
Lletrats, procuradors i representants d’altres sectors socials clamen contra el projecte de llei de Demarcació i Planta Judicial impulsat des del Govern de Madrid. La proposta pretén centralitzar l’administració de justícia a les capitals de demarcació i deixar sense funció els jutjats de les capitals de comarca. La mesura suposaria el tancament dels Jutjats d’Olot, que fa només cinc anys que tenen nova seu. El sector alerta dels greuges que recauran sobre els ciutadans, pel que fa a temps i costos, si finalment han de fer qualsevol tràmit judicial a Girona.
Demà es compleix un any de l’aplicació de la nova llei de taxes judicials, que va encarir alguns serveis. Mentrestant, el món judicial es troba una nova proposta de llei que allunya els ciutadans de la justícia. La nova llei de Demarcació i Planta que vol impulsar el Govern del PP amenaça amb fer desaparèixer els jutjats de comarca i centralitzar-los a la capital de cada demarcació. Els Jutjats d’Olot no han previst cap acte de protesta per demà, tot i que sí s’han convocat en altres jutjats d’arreu de Catalunya. Lletrats, procuradors, així com representants d’altres sectors socials, alerten dels greuges que l’aplicació d’aquesta nova llei podria tenir per al ciutadans.
La consellera de Justícia del Tripartit Montserrat Tura va inaugurar els nous jutjats d’Olot el desembre 2007. Les instal·lacions van tenir un cost de gairebé 4 milions 200 mil euros. L’edifici allotja els dos jutjats de primera instància de la Garrotxa i l’Adscripció Permanent de la Fiscalia, i compta amb espai suficient per ubicar-n’hi un jutjat més. Ara, cinc anys després de la inauguració dels jutjats d’Olot, el projecte de llei de Demarcació i Planta del Ministeri de Justícia vol centralitzar totes les institucions judicials a les capitals de demarcació i tancar els jutjats de comarca.
Els professionals alerten que el nou projecte de llei atempta contra el servei als ciutadans. Si bé la nova llei no incidiria sobre contenciosos administratius o la jurisdicció laboral, si tindria efecte sobre instruccions de sumaris, procediments abreujats, llicències prèvies, i, sobretot, en l’àmbit civil. Altres sectors socials poden veure’s afectats de retruc, com el sector empresarial, que veu inconvenients en el canvi.
Un altre sector que es pot veure afectat és el del comerç. Així ho manifesta el president de l’Associació de Comerciants d’Olot, Jordi Rovira. Un sector que es veuria afectat és el dels lletrats i procuradors que treballen a les capitals de comarca. Amb aquest projecte de llei, el Govern de Madrid pretén estalviar costos. Els professionals del dret alerten del tancament de serveis que alleugerien alguns tràmits i que s’estaven demostrant efectius.
lejarza said
Núria Bassols Muntada nova directora de polítiques de transparència
GIRONA | La jutge gironina Núria Bassols Muntada acaba de ser nomenada nova directora del programa de polítiques de transparència del Departament de la Presidència. Mitjançant l’acord del Govern de la Generalitat de 5 de novembre de 2013 es va prendre aquesta determinació.
La magistrada es trobava exercint actualment a la Sala del Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i una de les seves darreres actuacions va ser l’arxiu el setembre del procediment judicial contra el diputat de CiU Ferran Falcó, acusat de presumpta malversació de fons mentre gestionava l’empresa pública Adigsa.
Bassols va ser responsable de l’Escola Judicial de Barcelona entre el maig de 2007 i el juny de 2008 però el Consell General del Poder Judicial la va destituïr en perdre-li la confiança.
lejarza said
Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
Núm. 26 – 7 de febrer de 2014
Núm. 1079
JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 1 D’OLOT
Edicte de citació als interessats dictat en l’expedient de domini excés de
cabuda 483/2013
ACTUACIONS: Expedient de domini excés cabuda núm.483/2013
Part demandant ANDREU MONTES CAPDEVILA
Procurador MARIA LLUISA PASCUAL AGUSTÍ
Enriqueta Larqué Domínguez, SECRETARI/ÀRIA JUDICIAL
DEL JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ NÚM. 1
D’OLOT
En virtut del que ha ordenat el/la Jutge/essa en provisió de data
d’avui, dictada en el procediment esmentat a l’encapçalament, mitjançant
el qual se sol.licita que es faci constar en el Registre de la
Propietat d’Olot la major cabuda de la finca següent:
“Heredad Manso Guixer, sita en el termino de Sales de Llierca, con
sus tierras que la constituyen dieciocho vesanas de sembradura secano,
dos de olivar, veinte de viña y olivar, una de monte alto, tres
de monte bajo, veinte de yermo y matorral, o sea en junto sesenta y
cuatro vesanas, equivalentes a 13 hectareas, 99 areas y 95 centiareas,
lindante en junto:
Este: tierras Manso Castell y Francisco Pujol
Sur: tierras del Manso Palol
Oeste: con el torrente Juyàs
Norte: con el Manso Font y baldios de Sales
Referencias cadastrales 17163A002000300000YS,
17163A002000570000TJ Y 17163A002000580000TE”
INSCRITA en el Registre de la Propietat d’Olot, finca registral
núm.88 de Sales de Llierca, en el volum 1572, llibre 8, foli 20, insc.7
Amb aquest edicte cito les persones que, sense saber-ho, els pugui
afectar aquest expedient i els pugui perjudicar la inscripció que s’hi
sol.licita, perquè, en el termini de DEU DIES a partir de la publicació,
pugin comparèixer en aquest expedient per al.legar el que els
convingui sobre la pretensió sol.licitada, d’acord amb el dret.
D’acord amb el que disposa l’article 201, la regla tercera de la Llei
Hipotecària, i d’acord amb el que s’ha ordenat en aquesta resolució,
es fa públic als efectes oportuns.
Olot, 10 de gener de 2014
El/la secretari/ària judicial
lejarza said
Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
Núm. 28 – 11 de febrer de 2015
Núm. 1445
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Presidència
Edicte de nomenament de càrrec de jutges de pau
SR. MIGUEL ÁNGEL GIMENO JUBERO, President del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya,
FA SABER: Que en virtut del que ha disposat la Comissió de la Sala
de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la sessió
de data 27 de gener de 2015, s’anuncia el nomenament per al
càrrec de jutges de pau:
– Juez de Paz TITULAR de TOSSA DE MAR, Partido Judicial de
BLANES; Provincia de GIRONA, D. MARIANO SANCHEZ
GONZALEZ, con D.N.I. núm. 38230865N.
– Juez de Paz TITULAR de VILAJUÏGA, Partido Judicial de FIGUERES;
Provincia de GIRONA, D. JOSEP Mª CANAL TORRENT, con
D.N.I. núm. 40.419.677Y.
– Juez de Paz SUSTITUTO de VILAJUÏGA, Partido Judicial de FIGUERES;
Provincia de GIRONA, D. CARLOS ARAUJO GARCIA,
con D.N.I. núm. 35014062N.
– Juez de Paz TITULAR de VILAMALLA, Partido Judicial de FIGUERES;
Provincia de GIRONA, D. JOSE TUBERT PARÉS, con
D.N.I. núm. 40421021Q.
– Juez de Paz SUSTITUTO de VILAMALLA, Partido Judicial de FIGUERES;
Provincia de GIRONA, D. ANTONIO PEREZ MOYA,
con D.N.I. núm. 40430575W.
– Juez de Paz TITULAR de PALOL DE REVARDIT, Partido Judicial
de GIRONA; Provincia de GIRONA, D. ALFONSO RIBAS JIMÉ-
NEZ, con D.N.I. núm. 77.910.929-Q.
– Juez de Paz SUSTITUTO de PALOL DE REVARDIT, Partido Judicial
de GIRONA; Provincia de GIRONA, D. RAMON MIR MENCIÓN,
con D.N.I. núm. 40.323.083-N.
– Juez de Paz TITULAR de SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR, Partido
Judicial de GIRONA; Provincia de GIRONA, D. JOAN DARNÉ
BRET, con D.N.I. núm. 40.166.734 V.
– Juez de Paz SUSTITUTO de SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR,
Partido Judicial de GIRONA; Provincia de GIRONA, D. CARLES
ROURA VILA, con D.N.I. núm. 77.901.118 A.
– Juez de Paz TITULAR de CORÇÀ, Partido Judicial de LA BISBAL;
Provincia de GIRONA, D. PERE PLAJA SALVADÓ, con D.N.I.
núm. 40.234.894 M.
– Juez de Paz SUSTITUTO de CORÇÀ, Partido Judicial de LA BISBAL;
Provincia de GIRONA, D. MARIA CONCEPCIÓ TRAFACH
BONMATÍ, con D.N.I. núm. 40.110.580 Y.
– Juez de Paz TITULAR de GUILS DE CERDANYA, Partido Judicial
de PUIGCERDÀ; Provincia de GIRONA, D. JOAN GIRVES
BENAZET, con D.N.I. núm. 78022400Y.
– Juez de Paz SUSTITUTO de GUILS DE CERDANYA, Partido Judicial
de PUIGCERDÀ; Provincia de GIRONA, D. CARLES LLAUDÓ
PONT, con D.N.I. núm. 40.556.939 G.
– Juez de Paz TITULAR de PARDINES, Partido Judicial de RIPOLL;
Provincia de GIRONA, D. JORDI PERPINYÀ PERPINYÀ, con
D.N.I. núm. 78022718W.
– Juez de Paz TITULAR de SANTA CRISTINA D’ARO, Partido
Judicial de SANT FELIU DE GUÍXOLS; Provincia de GIRONA,
D. MARIA MERCEDES DÍEZ MEMBRIVES, con D.N.I. núm.
77.906.006 S.
– Juez de Paz SUSTITUTO de SANTA CRISTINA D’ARO, Partido
Judicial de SANT FELIU DE GUÍXOLS; Provincia de GIRONA, D.
MONTSERRAT SALA ALBERTI, con D.N.I. núm. 40.512.904 Z.
– Juez de Paz TITULAR de CELLERA DE TER, Partido Judicial de
SANTA COLOMA DE FARNERS; Provincia de GIRONA, D. JOSEP
ROYO CABALLERIA, con D.N.I. núm. 40.252.863 B.
– Juez de Paz SUSTITUTO de CELLERA DE TER, Partido Judicial
de SANTA COLOMA DE FARNERS; Provincia de GIRONA, D.
JOSEP PUIG SERRAMITJA, con D.N.I. núm. 40277256R.
– Juez de Paz TITULAR de SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ, Partido
Judicial de SANTA COLOMA DE FARNERS; Provincia de GIRONA,
D. JAIME COSTA CUBARSÍ, con D.N.I. núm. 40.259.308 Q.
– Juez de Paz SUSTITUTO de SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ,
Partido Judicial de SANTA COLOMA DE FARNERS; Provincia
de GIRONA, D. ISABEL PUJOLAR JUVIÑA, con D.N.I. núm.
77912766-J.
D’acord amb el que estableixen els articles 8 i 11, segons el cas, del
Reglament 3/95 de 7 de juny de 1995 de Jutges de Pau, els Jutges
de Pau prendran possessió del seu càrrec respectiu en el termini
dels vint dies naturals següents a l’endemà de la publicació del seu
nomenament en el BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA; amb
el jurament o la promesa previs davant el jutge de Primera Instància
i Instrucció del Partit, o del Degà si n’hi ha varis. La durada del
manament es computarà des de la publicació del nomenament en
el Butlletí Oficial de la Província per a un període de quatre anys.
Contra l’acord que s’ha pres per la Comissió de la Sala de Govern,
es pot interposar recurs d’alçada davant el Ple del Consell General
del Poder Judicial en el termini d’un mes.
Barcelona, 28 de gener de 2015
Miguel Ángel Gimeno Jubero Mª Antonia Amigo de Palau
President Secretària de govern
lejarza said
La justícia rural a través del Jutjat de Pau
Els registres de Camós entre els anys 1934 i 1989
10.04.2015
L’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany ofereix cinc capses amb documentació que permet fer un seguiment de l’activitat judicial d’un poble petit i dels principals esdeveniments en la vida dels seus veïns, com són els naixements, els casaments o les defuncions
Els jutjats de pau són una font documental de primer ordre per conèixer el funcionament de la justícia local i per fer un seguiment d’esdeveniments tan rellevants en la vida d’un poble petit, com són els naixements, els casaments o les defuncions dels seus veïns. A tots aquests elements és al que permet accedir un nou material de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, que ja està a disposició de qualsevol persona que el vulgui consultar: l’inventari del fons del Jutjat de Pau de Camós.
El material s’emmarca entre 1934 i 1989: des de dos anys abans que esclatés la Guerra Civil, tot el franquisme i gairebé els primers quinze anys de la reinstauració de la democràcia.
L’Arxiu Comarcal recorda que, des del 1855, hi ha un jutjat de pau en tots aquells municipis en els quals no pertoca un jutjat de primera instància. «Els jutjats de pau són el primer esglaó del sistema judicial i estan encapçalats pel jutge de pau, el qual no té per què tenir estudis de Dret», remarca el mateix ens. Per a períodes de quatre anys, l’Ajuntament escull el jutge de pau entre aquelles persones del poble reconegudes pel seu seny, sentit comú o experiència en la gestió de conflictes. I a la tasca de mediació que realitzen, s’hi ha d’afegir el registre civil -que es va crear el 1870-.
El fons del Jutjat de Pau de Camós que l’Arxiu comarcal del Pla de l’Estany custodia, i que ja està incorporat al seu inventari virtual, està format per cinc capses que contenen documentació datada entre els anys 1934-1989.
L’inventari documenta les funcions i les activitats del jutjat de pau, entre les quals hi ha judicis verbals en els quals el jutge dirimeix en afers de poca quantitat econòmica; actes de conciliació, que busquen el pacte entre les parts implicades; o la legalització dels llibres mercantils dels negocis que funcionaven al municipi.
A més, la documentació informa de canvis i actualitzacions en el registre de tots els ciutadans, com ara actes de matrimoni, comunicats de defunció o declaracions de naixements. I el material encara inclou un altre capítol, que conté documentació fruit de la cooperació judicial del jutjat de Camós amb altres jutjats d’Espanya per afers que tenien persones del municipi implicades. S’hi poden trobar informes de conducta o d’antecedents penals; diligències relacionades amb compareixences, peritatges i embargament de béns; o cooperacions amb l’Estat per cobrar multes imposades a veïns de Camós, registrant persones que havien comès faltes contra la propietat o les que estaven en llibertat
lejarza said
L´Ajuntament de la Vall d´en Bas acull una agrupació de jutjats
07.10.2015
LA VALL D’EN BAS | DDG
L’Ajuntament de la Vall d’en Bas acollirà una agrupació de jutjats de pau que inclourà el jutjat de Santa Pau. Els plens de la Vall d’en Bas (29 de setembre) i de Santa Pau (30 de juny) van aprovar modificar l’agrupació de secretaries de jutjat de pau la Vall d’en Bas per tal d’incloure-hi el jutjat de pau de Santa Pau. La causa de la inclusió és l’augment de treball.
En el darrer ple, Lluís Amat (alcalde de la Vall d’en Bas per La Vall Plural-AM) va explicar: «Es tracta de delegar competències en matèria de Jutjat de Pau a una unió de municipis, perquè darrerament hi ha molt volum de feina». Va comentar que a -efectes pràctics. el funcionament i el cost seran els mateixos. «Un dia a la setmana o quan determini la justícia -va dir- vindrà un funcionau a fer les mateixes tasques que fins al moment s’han fet».
Per la seva part, Josep Companys (alcalde de Santa Pau per Units per Santa Pau- AM) també va informar al ple del fet que l’agrupació de jutjats no suposarà cap canvi.
lejarza said
L’entrada d’assumptes als jutjats de pau de Girona continua a la baixa
Durant els darrers anys s’ha observat un descens de prop del 40% en comparació amb les dades registrades al 2010. Els assumptes civils continuen essent superiors als penals. Aquest tipus d’òrgans es poden trobar als municipis que no disposen de jutjats de primera instància i instrucció
elisabet don 01.05.2018
L’entrada d’assumptes i, consegüentment, la seva resolució als Jutjats de Pau de la província de Girona continuen a la baixa. Així ho han demostrat les darreres dades presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), on es mostra un lleuger descens en les xifres del 2017 en comparació amb les de l’any anterior. En aquesta anàlisi es deixa fora d’estudi tota la possible activitat que puguin exercir associada a les funcions delegades del Registre Civil.
Concretament, si ens centrem en el 2017, pel que fa a l’àmbit civil van ingressar 21.759 assumptes civils i se’n van resoldre 21.776. D’aquesta darrera data, 21.325 van resultar ser auxilis judicials civils (els antics exhorts, passats a denominar-se així després del canvi de normativa), 345 actes de conciliació, 9 judicis i verbals i 97 casos qualificats amb l’etiqueta d’altres assumptes. L’any 2016 les xifres havien estat una mica superiors amb 21.898 assumptes ingressats i 21.990 de resolts. Un cop desglossades, les dades continuaven posant els auxilis judicials civils com la franja més majoritària (21.319), seguits dels actes de conciliació (493), altres tipus d’assumptes (148) i els judicis verbals (30).
Analitzant els assumptes penals, durant el 2017 en van ingressar 21.427 i se’n van resoldre 21.450. A l’estudi es desglossa els resolts en dos grups: 21.247 auxilis judicials penals i un grup format per la resta, que es compon d’un total de 203 assumptes. En comparació amb l’any 2016, les xifres d’enguany són també inferiors, ja que llavors es van registrar 21.441 d’ingressats i 21.533 de resolts.
Un descens notable
Si ens remuntem uns quants anys enrere, es pot observar una baixada molt significativa dels casos civils ingressats i resolts a la província de Girona. Mentre que l’any 2010 el nombre d’assumptes entrats assolia una xifra de 35.088 (amb 35.117 de resolts), set anys després, la darrera xifra del 2017 indica que han ingressat 13.329 casos menys. També s’han registrat 13.341 menys assumptes resolts. Això demostra que en només 7 anys s’ha vist un clar descens de prop d’un 40% amb una tendència a la baixa que s’ha anat mantenint amb només alguns repunts l’any 2012 i el 2014. En el cas dels assumptes penals l’estadística mostra un comportament similar als casos civils.
Prop de 900 a Catalunya
Hi ha jutjat de pau a tots els municipis que no disposen de jutjats de primera instància i instrucció. Són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i a Catalunya n’hi ha actualment 897 d’actius. Al capdavant del jutjat de pau hi ha el jutge de pau, que és elegit per l’ajuntament del municipi i nomenat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un període 4 anys.
Pel que fa a l’àmbit civil, tenen competència en els assumptes de quantia inferior als 90 euros, excepte els supòsits inclosos a l’article 250.1 de la Llei d’enjudiciament civil que corresponen als jutjats de primera instància i instrucció com per exemple les demandes que es derivin dels contractes d’arrendament de finques rústiques o urbanes.
En l’àmbit penal, coneixen de les faltes contra les persones, d’algunes contra el patrimoni i contra els interessos generals. Per exemple, els jutges de pau coneixen de les amenaces lleus, del deslluïment de béns immobles de domini públic o de la pertorbació lleu de l’ordre públic. Per llei també tenen atribuïdes competències en matèria de registre civil.