Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El Bisbat de Girona obre la Causa per a la Beatificació dels màrtirs de la Garrotxa

Posted by lejarza en 30 octubre, 2013


El Bisbat de Girona obre la Causa per a la Beatificació dels màrtirs de la Garrotxa

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

Una comissió d’historiadors ha estat treballant des de l’any 2009, els historiadors que integren la comissió han hagut de recórrer a tota mena d’arxius, locals, comarcals, militars, de particulars. Ja han pogut elaborar un mapa amb els indrets on els sacerdots van ser assassinats durant la Guerra civil 1936-1939.

La complexitat de la investigació provocarà que la Causa de la beatificació vagi avançant per fases: inicialment es presentarà la relativa a aquells capellans dels quals ja es disposa de tota la documentació necessària, i mentrestant es continuarà treballant per completar la de la resta.

No busquen, determinar qui va ser el culpable d’aquells crims; no hi ha revengisme, sinó només la voluntat d’honorar la memòria d’unes persones que van ser assassinades de manera injustificable i que en segons quins àmbits han estat del tot oblidades.

Els màrtirs de la Garrotxa per municipis sòn els seguents:

Argelaguer: Francisco Badosa Ventura, rector d’Argelaguer i Pablo Badosa Ventura.

Santa Pau: Bartomeu Bonet Olivet; Ramon Casas Pujadas (La Cot); Joan Codina Falguera (Sallent); Joan Font Giralt (Sallent); Francesc Gay Coll i Josep Mitjà Masós.

La Vall de Bianya: Anton Jordà Folcrà (Lloc Alou – Llocalou).

Maià de Montcal: Joan Canals Vilar; Ricard Serra Bosch.

Montagut i Oix: Joan Conill Rosel (Sadernes); Joan Costa Claparols; Josep Dellonder Quintana; Josep Jofra Llagostera.

Olot: Fèlix Farró Vilanova; Joan Oller Molas (Batet de la Serra); Joan Simon Fàbregas.

Sant Jaume de Llierca: Joaquin Deú Pinós; Miquel Espuña Bartrina; Josep Molas Codinach; Josep Piarnau Hospital.

Sant Joan les Fonts: Joan Figueras Geli; Joaquin Masoliver Canal (Begudà); Joan Sala-Campsaulina Turet (Begudà); Pere Soy Muntada (Begudà).

Anuncios

3 comentarios to “El Bisbat de Girona obre la Causa per a la Beatificació dels màrtirs de la Garrotxa”

  1. lejarza said

    El Papa reconeix com a màrtirs de la Guerra Civil tres monges de Girona

    Francesc recorda que Dolors Oller, Catalina Margenat i Josefa Monrabal van ser assassinades per “l’odi a la fe”

    24.01.2015

    CIUTAT DEL VATICÀ | EFE/DDG

    El papa Francesc ha reconegut el martiri de 21 religiosos espanyols assassinats per “l’odia la fe” durant la Guerra Civil, incloses tres religioses de la congregació de l’Institut de les Germanes de Sant Josep, a Girona. Es tracta de Dolors Oller Angelats, Catalina Margenat Roura i Josefa Monrabal Montaner, que van ser assassinades entre el 26 i el 29 d’agost de 1936, poc després que esclatés el conflicte.

    Dolors Oller, nascuda a Banyoles l’any 1869, va dedicar bona part de la seva vida als malalts. L’any 1927 va ser traslladda a Gandia per fundar-hi una casa de l’Institut de les Religioses de Sant Josep de Girona, i va acabar essent nomenada Superiora de la comunitat. Va ser assassinada el 30 d’agost de 1936 a l’edat de 67 anys, juntament amb la seva companya Josefa Monrabal. Totes dues es troben enterrades al cementiri de Xeresa, al País Valencià.

    Monrabal va néixer a Gandia l’any 1901, però va fer el noviciat a Girona. Després de professar els seus vots, l’any 1931, va ser destinada a Vila-real (Castelló), on va començar a treballar amb malalts. La mateixa religiosa va confessar a les seves companyes el seu gran desig de ser “màrtir” i d’oferir “la vida per la conversió dels pecadors i la salvació d’Espanya”. Va ser assassinada juntament amb Oller quan tenia només 35 anys.

    Finalment, Margenat va néixer a Girona l’any 1876 i també va exercir el seu apostolat al servei dels malalts, per qui, assenyalaven les seves companyes, “sentia una extraordinària compassió”. L’any 1929 va ser destinada a Barcelona. En esclatar la Guerra Civil, l’any 1936, mentre assistia un malalt, els milicians van entrar a casa seva -era finals d’agost- i se la van emportar arrossegant-la, tot matant-la a l’Arrabassada quan tenia 60 anys. Ja hi ha un procés de beatificació obert a Roma.

    A banda d’elles tres, el Papa també ha reconegut el martiri de Pío Heredia i 17 companys seus assassinats el mateix any i per la mateixa raó a Cantàbria.

  2. lejarza said

    El Bisbe de Girona realitza la Visita Pastoral a Sant Joan les Fonts

    Aquest passat diumenge 28 de febrer, el Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona, ha visitat l’església parroquial de Sant Joan les Fonts, en el marc de visites que està duent a terme a l’Arxiprestat de l’Alt Fluvià

    El Mossèn Miquel ha realitzat una explicació presentant les tasques que es duen a terme, com ara l’horari de les misses, la Catequesi i les atencions personals per atendre a tothom de les parròquies del Capsacosta, els divendres de 19 h a 21 h al despatx de La Canya.

    El Sr. Joan Espona, alcalde del municipi, i la seva esposa presidiren la cerimònia des del primer banc de l’església.

    La Missa ha prosseguit amb tots els assistents, i a l’hora de l’homilia, el Sr. Bisbe ha exposat el problema que viu el Bisbat, amb només 120 capellans en actiu per les més de 400 parròquies existents, tot i que també ha explicat que gràcies als voluntaris que actuen per ajudar als capellans poden solucionar amb èxit la problemàtica.

    Un cop acabada la missa, l’Alcalde ha acompanyat la comitiva a visitar l’antiga Rectoria, ha mostrat el projecte de jardins de flors als patis de les monges i ha realitzat una visita al punt més estratègic del municipi; la zona del Boscarró, on es trobem la ruta de les colades de lava, el molí fondo i l’última troballa de gran rellevància; l’únic blíster volcànic de la península Ibèrica descobert fa pocs dies a la zona.

  3. lejarza said

    la sort dels capellans
    ramon iglesias 12.03.2017
    El bisbat de Girona ha començat a investigar la vida de 199 capellans que van ser assassinats durant la Guerra Civil. Volen beatificar-los. Quina sort que tenen aquests capellans. Algú se´n recorda d´ells i té cura d´honrar-los. No com els milers de republicans gironins que van ser exterminats pels criminals sublevats i per la posterior dictadura que va instaurar un general psicòpata. Una dictadura que ha aconseguit perpetuar una ignomínia: que els morts del bàndol perdedor continuïn sense ser reconeguts i honrats.
    Sense anar més lluny, avui mateix la comissió Constitucional del congrés dels diputats ha refusat el reconeixement i la justa reparació de la figura de Lluís Companys i la resta de víctimes pel criminal règim franquisme. El Congrés ho ha tombat amb els vots dels anomenats constitucionalistes: PSOE-PSC, PP i Cs.
    Quina sort tenen els capellans, que algú els repara i beatifica.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: