Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Arcadi Calzada Salavedra ha passat per la comissió d’investigació de les caixes del Parlament de Catalunya

Posted by lejarza en 28 octubre, 2013


Arcadi Calzada Salavedra ha passat per la comissió d’investigació de les caixes del Parlament de Catalunya

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

Arcadi Calzada Salavedra, expresident de Caixa Girona entre el juny del 1996 i el juny del 2009, i de la seva Fundació. Nat a Sant Esteve d’en Bas (municipi de la Vall d’en Bas a la Garrotxa ha passat per la comissió d’investigació de les caixes del Parlament de Catalunya i ha qualificat la gestió dels directius de Caixa Girona de ”correcte i eficaç”. L’expresident ha explicat que com a la majoria de les caixes, la triple crisi (immobiliària, financera i econòmica), afegida a una gran exposició en el sector immobiliari, va fer impossible ”superar la crisi”.

La compareixença del garrotxi s’ha centrat bàsicament en la venda de quadres de la seva galeria d’art d´Olot a la fundació Caixa Girona mentre era president.

Les acusacions dels diputats que han interpel·lat a l’expresident de Caixa Girona feien referència a les compres de la fundació Caixa Girona d’obres d’art a la galeria d’art propietat de Calzada, un tema que ha estat recurrent per part de gairebé tots els diputats.
L’expresident de Caixa Girona ha al·legat que aquestes compres no es van fer en cap cas per ser ell president sinó que era una ”tradició” dels llargs dels anys abans d’entrar president que Caixa Girona adquirís regals de Nadal a la seva galeria i ho va continuar fent després d’assumir la presidència, ha explicat diverses vegades als diputats que l’interpel·laven.
Calzada ha dit, però, que a la vista de les circumstàncies, si ara pugues corregir la seva actuació ”no ho tornaria a fer” perquè no es pot posar en dubte el prestigi acumulat durant anys com diputat al Parlament de Catalunya per CiU i en participació a la política catalana per ”dos o tres cosetes” anecdòtiques i que ara concentren el ”tot” de la carrera professional i política d’una persona, ha explicat.
L’expresident de Caixa Girona també ha considerat ”d’adequada” la seva retribució anual de 160.000 euros l’any ”en funció de la responsabilitat que tenia”.

Anuncios

7 comentarios to “Arcadi Calzada Salavedra ha passat per la comissió d’investigació de les caixes del Parlament de Catalunya”

  1. lejarza said

    Calzada justifica que la seva galeria i la seva filla tinguessin negocis amb Caixa Girona

    Manel Serra l’acusa de pràctiques poc ortodoxes i admet que va estudiar traslladar-ho a la fiscalia

    29.10.2013

    La comissió parlamentària sobre les caixes va tenir ahir com a compareixents els expresidents de Caixa Girona Arcadi Calzada i Manel Serra, i els dos últims directors generals -Aleix Gimbernat i Jordi Blanch- que van respondre preguntes sobre els motius que van portar l’entitat a la seva desaparició, però també sobre possibles irregularitats en la seva gestió durant l’etapa de Calzada

    BARCELONA | ORIOL PUIG Arcadi Calzada va ser ahir el principal centre d’atenció en la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya que investiga la situació de les caixes d’estalvis. Va admetre que va fer negocis -tant la seva galeria d’art com una empresa de la seva filla-, amb l’entitat, però ho va qualificar d’anècdota. No obstant això, el seu successor en el càrrec, Manel Serra, va reconèixer ahir per primer cop que va estudiar portar a la Fiscalia aquestes pràctiques, que va qualificar de poc ortodoxes.

    El president de l’entitat entre el juny del 1996 i el juny del 2009 va justificar que la seva galeria d’art subministrés a Caixa Girona obres d’art per fer regals de Nadal a l’entitat. Van ser uns 140.000 euros en tres anys per comprar quadres per a unes 40 persones, entre membres del consell, de la comissió de control i clients preferents. Calzada també va defensar la contractació de l’empresa de la seva filla, que va facturar feines per valor de mig milió d’euros, a la Fundació Caixa Girona.

    Aquestes pràctiques van ser objecte d’investigació per part del Departament d’Economia de la Generalitat, que va acabar arxivant l’informe, cosa que va destacar Calzada, assegurant que “eren incidències poc rellevants”.

    Tot i admetre la relació mercantil, va assegurar que “no vaig utilitzar Caixa Girona per enriquir-me ni jo ni la meva família”.

    Diversos diputats van qüestionar Calzada sobre l’ètica d’aquesta pràctica més enllà que fos o no legal. En aquest sentit, l’expresident de Caixa Girona va assegurar que “la frontera de l’ètica és relativa” i va recordar que els serveis jurídics de l’entitat van revisar aquesta contractació.

    Això sí, va insistir que si ?hagués sabut la repercussió que ha acabat tenint, “no ho hauria fet”. “Creu que posaria en qüestió tota la meva trajectòria de 12 anys al Parlament, de 4 com a president de la Diputació (…) per dues o tres cosetes anecdòtiques?”.

    Un dels moments de més tensió en la compareixença d’Arcadi Calzada es va registrar en el transcurs de la interpel·lació del diputat del PP José Antonio Coto, que el va interrogar sobre la seva relació amb Fèlix Millet. La comparació entre les pràctiques d’un i de l’altre va provocar una dura reacció de Calzada interrompent la reflexió del diputat -“Això no li accepto. No em compari ni de lluny amb el Sr.Millet, estem a anys llum de distància- que va motivar que fos recriminat per la presidenta de la comisió, Dolors Montserrat.

    Descarta anar a la Fiscalia

    Manel Serra, que va substituir Calzada a la presidència de Caixa Girona fins a la desaparició de l’entitat, també va ser qüestionat sobre la gestió de Calzada. Inicialment va descartar valorar la venda de quadres a l’entitat assenyalant que “em reservo la meva opinió”. Però després de la insistència de diferents diputats, va acabar per admetre que en l’etapa anterior a la seva presidència hi havia “pràctiques poc ortodoxes” que revelaven “lleugers indicis que hi havia coses que no es feien bé”.

    Per primer cop, va admetre que va estudiar, “dos, tres, quatre, i cinc cops si això s’havia de portar a la justícia”.

    “Primer no es va fer perquè hi havia una acta d’inspecció en curs. Un cop arxivada, ho havia de portar a la fiscalia després? Ho vaig consultar i no em tocava a mi”, va afegir.

    Segons la seva opinió, si aquesta qüestió s’hagués portat al consell d’administració “hauríem tingut una batalla campal”.
    Per a Serra, el que convenia a l’entitat en aquell moment era centrar-se en el seu futur, que ja era prou complicat.

  2. lejarza said

    Coses de l’ortodòxia

    NARCÍS GENÍS

    La compareixença ahir en el Parlament de l’expresident de Caixa de Girona Arcadi Calzada havia creat molta expectació a la capital gironina. La veritat, no acabo d’entendre per què. A la vista del que vam escoltar en la compareixença, no n’hi havia per tant. Calzada va qualificar la gestió dels directius al capdavant de l’entitat de “correcte i eficaç”. Va deixar clar que les compres de quadres que feia Caixa de Girona a la galeria d’art de la seva propietat no es van fer, en cap cas, perquè ell fos president de l’entitat financera, sinó que venia d’una llarga tradició d’anys. També va considerar adequada la seva retribució de 160.000 euros anuals, en funció de la responsabilitat que tenia. Calzada va dir que no es pot posar en dubte el seu prestigi acumulat en anys “per dues o tres cosetes anecdòtiques”, però que si ara pogues corregir la seva actuació, i a la vista de les circumstàncies, hi ha coses que no tornaria a fer. Deuen ser la mena de coses que l’altre expresident de l’entitat citat al Parlament, Manel Serra, va qualificar de poc ortodoxes. Queda entès: són coses de l’ortodòxia!

  3. lejarza said

    “dues o tres cosetes anecdòtiques”

    JOSEP CALLOL

    Un pot ser bo o dolent per als negocis. Es poden fer pocs negocis i guanyar molts diners i se’n poden fer molts i guanyar-ne pocs o fins i tot predre’n. Arcadi Calzada va negar rotundament haver-se enriquit gràcies a Caixa Girona. Ningú podia saber, abans de la seva compareixença al Parlament, si l’expresident de l’entitat s’hi havia enriquit. El que tohom sabia era que s’havien fet negocis a través de la seva galeria i d’una empresa que està a nom de la seva filla. L’exdirigent bancari va haver d’admetre les transaccions, tot i que va afegir immediatament que allò eren “dues o tres cosetes anecdòtiques”. Ningú pot dubtar de la seva paraula, tot i que es pot discrepar de la valoració que fa dels negocis. Les conclusions de la comissió d’investigació de les caixes no serviran per a res. Les sesssions acabaran i, si fa no fa, el resultat serà el mateix que en el cas de la sanitat; poc més de zero. Però almenys, els ciutadans podran treure les seves pròpies opinions i valorar si els 140.000 euros que l’entitat es va gastar en quadres a la galeria de Calzada i els 500.000 que la filla va facturar a la Fundació són dues o tres cosetes anecdòtiques.

  4. lejarza said

    El Suprem confirma que el Consorci Costa Brava ha de pagar 310.000 euros a Serra

    Inadmet el recurs que va presentar l’ens, confirma la sentència del TSJC i li fa pagar costes

    13.11.2013

    El Consorci de la Costa Brava ho haurà de pagar tot. I serà amb diners públics: els 310.000 euros de l’acomiadament improcedent de l’exgerent Manel Serra i expresident de Caixa Girona (276.000 d’indemnització més el sou que va deixar de percebre des que el van acomiadar fins que hi va haver sentència -218,95 euros al dia-) i les costes processals del recurs presentat al Tribunal Suprem.

    L’advocat de l’ens, Ramón Nicolazzi, va jugar l’última carta a l’alt tribunal després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) avalés la decisió del Jutjat Social número 2 de Girona que declarava improcedent l’acomiadament de l’exgerent del Consorci de la Costa Brava. L’única manera que tenia l’ens d’aconseguir que li donessin la raó era mitjançant un recurs d’unificació de doctrina. És a dir, aconseguir demostrar que el TSJC havia dictat una resolució completament diferent en un cas exactament igual al de l’exgerent. El consorci sostenia que el contracte que vinculava l’exgerent amb l’ens era del règim d’alta direcció però el TSJC va confirmar que era de règim laboral. D’aquesta manera la indemnització resultava molt més cara.

    Nicolazzi va presentar el cas d’un gerent de l’hospital Dos de Maig de Barcelona que demostrava la seva vinculació com a càrrec d’alta direcció. No obstant això, el seu rol no tenia res a veure amb el de Serra ja que aquest darrer era un “mer transmissor o executor de les ordres” del consorci mentre que el gerent de l’hospital “tenia reconegudes facultats i plena autonomia per a la presa de decisions que afectessin la gestió de l’hospital”.

  5. lejarza said

    Pacte de silenci per Caixa Girona

    CiU i ERC acorden les conclusions de la comissió d’investigació creada al Parlament per investigar l’actuació de la banca sense fer cap referència a les pràctiques irregulars que van revelar i admetre els antics directius de l’entitat

    04.06.2014

    BARCELONA | O.PUIG / EFE El 28 d’octubre de l’any passat, els dos últims presidents de Caixa Girona, Arcadi Calzada i Manel Serra, van comparèixer al Parlament per declarar davant la comissió d’investigació que investigava el paper de les entitats financeres durant la crisi. Aquell dia, Calzada va defensar la seva gestió i va treure importància a la compra de quadres que Caixa Girona feia a la seva galeria, o al fet que l’entitat contractés una empresa de la seva filla. Es tractava de “pràctiques poc ortodoxes” en paraules del seu substitut, Manel Serra, que va admetre que va pensar en més d’una ocasió de denunciar-ho a la fiscalia. Ahir, es van aprovar les conclusions d’aquella comissió d’investigació, pactades per CiU i ERC. No inclouen cap esment als fets que van centrar bona part de les preguntes dels diputats.
    El pacte de silenci suposa, de facto, un aval a la gestió de Calzada, que va ser molt qüestionat per la seva declaracióen la comissió, on va assegurar que “la frontera de l’ètica és relativa”, en ser preguntat sobre la relació entre Caixa Girona i empreses de la seva propietat o participades per la seva filla.
    El representant de CiU en la comissió d’investigació, Ferran Falcó, assegurava ahir que “amb la comissió de caixes, el Parlament ha estat aparador dels responsables i altaveu dels afectats”. L’octubre passat, mentre la majoria de diputats qüestionaven l’actuació de Calzada a Caixa Girona, Falcó va minimitzar-ho assegurant que , tot plegat era “molt soroll per no res” i que “de vegades d’un pet en fem set esquerdes”.
    Les conclusions de la comissió d’investigació presentades ahir dediquen una mica més d’una pàgina a Caixa Girona, destacant a seva expansió territorial “moderada”, que no va col·locar emissions de preferents entre particulars, i que tenia una “política de contenció” en matèria de crèdits hipotecaris. No obstant, assenyala que en el moment de l’esclat de la crisi econòmica i financera, “Caixa Girona presentava, com el conjunt de caixes catalanes, una exposició al risc immobiliari elevada, corresponent al 70% de l’actiu de l’entitat”.
    Així mateix, en el text pactat per CiU i ERC es destaquen les bondats de l’absorció per part de La Caixa, en tant que el procés “va estar guiat per la voluntat de mantenir la singularitat” gironina i que ha permès “mantenir els elements fonamentals de l’obra social de Caixa Girona”.
    De la resta del text, pactat per CiU i ERC, i que serà aprovat la setmana que ve en el ple del Parlament català després de tirar endavant ahir en comissió, destaquen les referències a l’emissió i comercialització de participacions preferents, “que podria complir els requisits del que pot ser considerat com una estafa”. També es fa referència a determinades pràctiques irregulars en entitats com Caixa Penedès -els seus antics directius acaben de ser condemnats-, Caixa Laietana, CatalunyaCaixa, o Bankia
    El gruix de les conclusions ha sortit endavant amb els vots de CiU i ERC, abonades en algunes ocasions per Ciutadans i en altres pel PSC, mentre que el PPC s’ha inclinat pel vot en contra a bona part del document. ICV i les CUP se’n van desmarcar per considerar-lo insuficient.
    El text culpa de la desaparició del model de caixes catalanes als gestors d’aquestes entitats i a la falta de control del Govern i dels organismes reguladors, principalment del Banc d’Espanya, mentre que eximeixen a la Generalitat de qualsevol responsabilitat per la falta de competències sobre la matèria.
    El document recomana “obrir un nou procés d’acceptació de processos d’arbitratge per incorporar els casos d’afectats per participacions preferents i altres productes financers similars per un valor igual o inferior als 6.000 euros” i proposa crear una banca pública d’àmbit català.

  6. lejarza said

    RAMON IGLESIAS Dissabte No t’oblidem, Arcadi

    Ara ha fet quatre anys que la Caixa (ja no cal dir la Caixa grossa perquè només ha quedat aquesta), va executar la liquidació de Caixa Girona. Ens en vam anar a dormir un dia amb els rètols de color blau, taronja i blanc, i ens vam despertar que no quedava ni un peixet del logo de la vella institució. En el seu lloc hi havia l’estrella i la moneda de Miró als rètols de l’imperi. Una operació fulminant, que va semblar executada per forces especials de l’exèrcit. En pocs dies no quedava enlloc un logo de l’entitat gironina. Només un en una furgoneta d’una institució de serveis socials, que es resistia a canviar-lo i corria per tot Girona.

    La caixa grossa va sepultar per sempre més el pecat i els pecadors de la petita, en el moment que l’estrella de Miró es va empassar el peixet gironí. Quatre anys després, els responsables de la desaparició de l’última entitat financera gironina continuen dormint molt tranquils sense haver donat explicacions davant la justícia. Sense cap escrúpol ni vergonya, irritant un munt de gent, el principal responsable continua pontificant setmanalment a 8TV.

    No t’oblidem ni t’oblidarem mai, Arcadi.

  7. lejarza said

    La galeria Arcadi Calzada exposa l’Arbre del Somriure de l’artista francesa Michèle Vert-Nibet

    L’artista francesa Michèle Vert-Nibet ha presentat aquest migdia a Olot l’Arbre del Somriure a la Galeria Arcadi Calzada. Aquesta obra s’ha exposat de forma precipitada davant el tancament imminent de la galeria, però l’acte ha reunit personalitats del món polític i cultural tant de la Catalunya Nord com de la Garrotxa.

    Aquesta creació de Vert-Nibet té una simbologia especial: vol mostrar la unitat de la civilització i el positivisme, enfront al que és negatiu. L’artista va començar a elaborar l’obra just després dels atemptats terroristes de París de finals de l’any passat.

    L’arbre dels somriures ha començat el seu periple a Olot, envoltat de la darrera exposició de la Galeria Arcadi Calzada. Després, aquesta obra es podrà veure també a indrets tan remots com la Xina, París o Nova York.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: