Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Descubren un poblado ibérico de los Siglos IV y II A.C. en Sant Joan les Fonts

Posted by lejarza en 26 octubre, 2013


Descubren un poblado ibérico de los S. IV y II AC en Sant Joan les Fonts

Confirma la existencia de población ibérica en la Garrotxa según las arqueólogas encargadas del proyecto

Vall del Llierca – Argelaguer – Sant Joan les Fonts – Nerea Guisasola

Dos arqueólogos han confirmado la existencia en Sant Joan les Fonts (Girona) de un poblado ibérico de entre los siglos IV y II antes de Cristo dentro del municipio, sobre la pared basáltica del espacio del Boscarró. De momento, sólo se han localizado ánforas, vajilla, cerámica y alfarería de la época y de procedencia griega, púnica e incluso del Norte de África. Las arqueólogas encargadas resaltan que desconocen la dimensión del poblado pero que se trataría de un núcleo pequeño que desapareció con la llegada de los romanos. “Hemos encontrado los restos a unos 50 centímetros de profundidad, es un yacimiento somero pero confirma la presencia ibérica en la comarca”, señala la arqueóloga Maribel Fuertes.
Durante los años 90, un grupo de estudiantes que paseaba por este entorno del espacio del Boscarró ya encontraron algunos restos de la época ibérica. Según ha explicado el alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, los estudiantes inventariaron todo lo que habían localizado en el registro de la Generalitat. Sin embargo, no ha sido hasta este año que, después de limpiar y desbrozar toda la zona, comenzaron a detectar restos de cerámica de la época ibérica. “Casualmente en el pueblo hay algunas personas que estaban buscando elementos de la historia del municipio por si había la posibilidad de que en este peñón se hubiera construido una antigua masía y, finalmente, detectaron esta población antigua”, comentó.
Por ello, el consistorio decidió encargar a dos arqueólogas gerundenses, Anna Maria Puig y Maribel Fuertes, el estudio de este espacio. Una investigación que ha permitido determinar la existencia de un poblado ibérico de entre el siglo IV y II antes de Cristo. “Básicamente hemos hecho siete pequeñas excavaciones, de dos metros de ancho por metro y medio de profundidad, y hemos encontrado cerámica, vajilla, utensilios dedicados al almacenamiento de grano, ánforas o fragmentos de otros objetos tanto del territorio como de procedencia púnica, de Ibiza, del norte de África o incluso de Grecia “, ha explicado Puig. Según las dos expertas se trata de materiales “habituales” en este tipo de yacimientos.
Yacimientos de la edad de bronce
Ambas arqueólogas han comentado que aún desconocen las dimensiones de este poblado ibérico pero que todo apunta a que se trataría de un pequeño núcleo. “Hasta que no vayamos más adelante con la excavación no lo sabremos pero creemos que no se trata de una capital, no es un Ullastret o Peralada, pero sí que es una ocupación importante”, puntualizó Fuertes. En este sentido, las dos profesionales han recalcado que este nuevo hallazgo permite “confirmar” la presencia de poblaciones ibéricas en la comarca de la Garrotxa. “Normalmente se habían encontrado yacimientos en la comarca del Alt o Baix Empordà, también en Besalú o Maià de Montcal pero no teníamos conocimiento de que hubieran llegado más al interior de la Garrotxa”, han explicado.
De momento, no se pueden adelantar más detalles de este yacimiento ibérico porque hay que avanzar en las excavaciones. “Estamos al principio del camino, los detalles nos están esperando aquí abajo, la arqueología ya nos lo dirá”, ha valorado Fuertes. Los restos de este poblado ibérico se han localizado a unos 50 centímetros de profundidad. “Es un yacimiento muy somero pero la zona está bien delimitada por dos ríos y parece que se trataría de un lugar o un emplazamiento idóneo”, han augurado.
De momento, el Ayuntamiento de Sant Joan les Fonts les ha encargado la elaboración de un estudio completo que valore la extensión real del yacimiento y planifique una posible excavación completa de cara al futuro. “Si hacemos una buena excavación supondrá una novedad porque nunca se ha hecho una buena investigación en profundidad de los otros yacimientos existentes en la zona y de la comarca”, han asegurado.
Según las dos expertas, en Sant Joan les Fonts también se habían localizado anteriormente otros yacimientos de la edad de bronce. “Será un trabajo que durará años pero es muy interesante saber cómo vivía la gente aquí, en qué condiciones y conocer todo lo que tenemos en casa para saber de dónde venimos, dónde estamos y hacia donde debemos ir”, ha valorado el alcalde. Espona ha explicado que desde el consistorio intentarán encontrar los recursos económicos necesarios para llevar adelante las excavaciones.”Quizás habrá que hacer campos de trabajo, iniciar colaboraciones con entidades o la Universitat de Girona pero en estos momentos todavía nos encontramos en una primera fase inicial”, concluyó.

El descubridor Josep Oliveras poblado ibérico de los S. IV y II AC en Sant Joan les Fonts a la Garrotxa

El descubridor Josep Oliveras poblado ibérico de los S. IV y II AC en Sant Joan les Fonts a la Garrotxa

Anuncios

4 comentarios to “Descubren un poblado ibérico de los Siglos IV y II A.C. en Sant Joan les Fonts”

  1. lejarza said

    ICV-EUIA exigeix que no se sepulti el jaciment íber descobert a La Segarra

    Els veïns de Prats del Rei (Alta Segarra, Anoia) contemplen com la troballa, aquest estiu, d’una gran muralla de pedra dels segles VI-V ANE pot ser del tot efímera si el Govern de la Generalitat compleix la seua voluntat de soterrar a corre-cuita aquest jaciment argumentant falta de pressupost. Les entitats del territori, aplegades en la Xarxa Sikarra, alerten de l’extraordinària singularitat de la troballa, i posen sobre la taula alternatives viables econòmicament que permetrien gaudir del seu potencial turístic, cultural, educatiu, identitari i cohesionador.
    ICV constata que existeixen diverses solucions que permetrien mantenir les restes visibles i preservar-les alhora, amb pressupostos assumibles i la possibilitat que hi hagi col·laboració econòmica de diverses institucions (Ajuntament, Diputació, Consell Comarcal, Departament de Cultura). Segons càlculs de les entitats veïnals, instal·lar un vidre per visualitzar la muralla costaria uns 15.000 euros, és a dir el 0,02% del pressupost de museïtzació de les restes arqueològiques del Mercat del Born.
    La troballa, que es va produir de forma accidental aquest estiu, podria indicar l’existència d’un gran oppidum ibèric des d’on s’hauria comerciat amb mercaders grecs, fet que lligaria amb la moneda trobada prop del jaciment (s. III ANE) on s’hi llegeix el mot “Sikarra”, que podria ser aquest poblat, i amb les posteriors làpides romanes que parlen del “municipium Sigarrenses” (s. I a III) localitzades fa anys al mateix nucli.

    Sikarra fa evident la desídia davant el patrimoni i el greuge territorial
    Després de la visita al jaciment, la diputada d’ICV-EUiA Sara Vila ha dit que “El greuge territorial és, més que evident, flagrant. Es vol enterrar patrimoni d’alt valor sota l’asfalt, desatenent la crida que arriba des de la societat civil, que, igual que va passar en un tema mediambiental com el Fracking, demostra més consciència que l’administració en una qüestió com la protecció del patrimoni cultural”. Fonts veïnals indiquen que, abans de veure cobertes les restes, fins i tot estarien disposats a buscar finançament col·lectiu per cobrir la despesa de museïtzació si l’administració pública obvia les seues responsabilitats en aquest àmbit.

    ICV exigeix al Govern que escolti la Campanya #SalvemSikarra endegada a La Segarra per evitar que el jaciment de Prats de Rei sigui colgat i perquè s’impulsi la correcta preservació i museïtzació i l’accessibilitat. La Generalitat té l’obligació no solament de salvaguardar el patrimoni, sinó de garantir-ne l’accès i gaudi a tota la ciutadania. Vilà remarca “La troballa del jaciment de Sikarra ha demostrat que hi ha una arqueologia social i participativa que va molt més enllà de la falta d’interès d’una administració. Mentre la ciutadania s’empodera, posa en valor el seu propi passat, i permet al territori recuperar la dignitat, la Generalitat dóna l’esquena”.

    No resulta en cap cas vàlida la resposta del Departament de Cultura argumentant les restes no reuneixen condicions de museïtzació, ja que són moltes les evidències i les veus científiques que indiquen el contrari. “Museïtzar les restes és del tot viable econòmicament, i a banda de preservar la memòria històrica, repercutiria de forma molt positiva en els àmbits econòmic, turístic i educatiu pel potencial que atresora la troballa. No podem enterrar una part important de les nostres arrels” ha afegit Vilà. Per tot plegat, i donada la urgència de la situació, ICV fa una crida al govern de la Generalitat i de l’estat per a que el projecte arqueològic de Sikarra estigui inclós en l’1% cultural de les dos administracions. La formació ecosocialista ha formulat les següents qüestions al Parlament de Catalunya:

    1. Quina és la intenció del Departament respecte la continuïtat de les excavacions així com la protecció i estudi dels jaciments trobats?
    2. Quina és l’opinió del Departament sobre la possibilitat de realitzar un projecte de interpretació, projecció i/o museïtzació dels jaciment?
    3. Quines accions immediates i a llarg termini pensa dur a terme el Departament en relació a la troballa?
    4. Ha iniciat el Departament contactes amb l’ajuntament i la diputació de Barcelona per a la preservació o protecció del jaciment i la seva interpretació? 5. Ha entrat el Departament en contacte amb la Universitat de Lleida, responsable de les excavacions fins ara, en relació al jaciment?
    El que està a punt de cobrir l’administració de la Generalitat és el Km. 0 de la Història de la Segarra. Després de 2200 anys d’oblit i desconeixement, els segarrencs i segarrenques tan sols hauran pogut disposar de poc més de quatre mesos per a contemplar les seves restes. Com diu la Xarxa Sikarra “La forma com una societat valora i tracta les restes del seu passat mostra el seu grau real de civilitat”.

  2. lejarza said

    Garrotxa

    Monestir de Sant Joan les Fonts a la Garrotxa

    Les obres de millora del Monestir Benedictí de Sant Joan les Fonts van posar al descobert les lloses de l’antic paviment romànic. Es tracta del terra posat quan es va fer l’edifici (el van consagrar el 1117). Per tal de deixar-les visibles, han creat un sòl superficial transparent al costat de l’altar, el qual també ha estat renovat. La visualització del terra antic, ha estat un dels resultats de les obres de restauració finançades pel programa Romànic Obert de la Caixa, el qual ha invertit 150.000 euros en una acció que va va acabar-se poc abans de començar l’estiu.
    En el període d’obres va aixecar-se part del paviment per tal de posar-hi conduccions d’enllumenat elèctric. El fet va propiciar la descoberta de restes humanes que van constatar que la nau del monestir havia servit per fer enterraments.
    Les obres van durar aproximadament un any i en aquest temps van restaurar la portalada, en la qual van descobrir i consolidar restes de la pintura que l’havia decorada a l’Edat Mitjana. També van crear un accés al campanar i van repassar la coberta de l’espai cobert de l’exterior.
    Fonts de l’Ajuntament, han indicat que han constatat un augment considerable de les visites al monestir.

  3. lejarza said

    Fossat defensiu del segle VI AC a Ullastret

    Els arqueòlegs han descobert un fossat defensiu al voltant de la ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu, al jaciment d’Ullastret (Baix Empordà). Es tracta d’una troballa excepcional perquè no era habitual que les fortificacions d’aquesta època, el segle VI abans de Crist, tinguessin aquest tipus de construccions, i menys que fossin tan profundes -de més de 3 metres en alguns punts- ni que estiguessin excavades enterament a la roca. Segons els arqueòlegs, a banda de ser un element més per repel·lir els atacs dels enemics, aquest fossat devia ser també una construcció simbòlica que donava prestigi i ostentació de poder a la població ibera que habitava aquesta zona.

    L’oppidum, o el poblat fortificat del Puig de Sant Andreu, devia ser gairebé una fortalesa inexpugnable. Segons han descobert els arqueòlegs en les darreres prospeccions, la població tenia una primera línia defensiva: un fossat defensiu, molt profund i amb les parets molt escarpades que feia que els possibles enemics s’ho haguessin de pensar dues vegades abans d’intentar atacar el poblat. La segona línia de defensa és la muralla, descoberta els anys 50 del segle passat. Aquesta muralla conserva una alçada de 5 metres en alguns punts però els experts calculen que arribava a mesurar 8 metres.

    “Si Ullastret ja era important per la seva muralla, una de les més complexes i elaborades de tot el mediterrani nord-occidental, el fossat encara dóna més importància a la fortificació”, va explicar ahir el director del Museu d’Ullastret, Gabriel de Prado. Segons l’arqueòleg, ja hi ha altres fortificacions de l’Edat de Ferro que tenen fossat, però cap d’elles compta amb les característiques del que han descobert a Ullastret.

    Una societat organitzada

    A banda d’informació sobre edificacions de defensa de fa 2.600 anys, la descoberta d’aquest extraordinari fossat en forma d’U que resseguia el traçat de la muralla també aporta informació sobre com s’estructurava la societat de l’època, segons l’equip d’arqueòlegs que ahir el va presentar. “Construir això suposa una feina de milers d’hores i el que podem deduir és que mentre alguns es dedicaven a això, hi havia altres persones que s’encarregaven de cultivar el camp perquè la seva principal font d’alimentació era l’agricultura”, va explicar de Prado.

    Els experts ja sospitaven que davant la muralla hi havia un fossat però les prospeccions de l’any 2011 no van donar resultats concloents. Per aquest motiu, el 2012 van continuar la recerca fent servir la tècnica de tomografia elèctrica 3D, que permet recollir informació sobre la composició del subsòl i recrear imatges tridimensionals del que s’hi troba.

    Per obtenir més informació, l’octubre passat, els arqueolegs han fet un gran sondeig longitudinal de la línia de muralla, amb una superfície de 75 metres quadrats que ha permès tenir una visió complet de l’estructura del fossat. Així, han documentat un tram de 5 metres excavats amb una profunditat de 3,71 metres. De Prado ha detallat que el fossat té 8 metres d’amplada a la base i uns 11 a la part més alta.
    “Si ens imaginem un enemic dins el fossat amb aquestes parets tan verticals, era pràcticament que sortís amb tot l’armament i cal tenir en compte, també, que si intentava sortir estava exposat al foc des de la muralla”, va afegir.

    Ara, aquest tram que han descobert s’haurà de cobrir perquè talla l’accés a un aparcament del museu, necessari per a les visites de persones grans o amb mobilitat reduïda. El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, que va assistir a l’acte de presentació de la troballa d’ahir al matí, va afirmar que ara estudiaran la manera de poder museïtzar la troballa i que els visitants puguin entendre l’estructura original de la fortalesa, una de les més importants de l’època al mediterrani nord-occidental i de gran valor cultural.

  4. lejarza said

    Documenten més de cinc-cents masos i molins medievals

    Editen a Sant Joan les Fonts un llibre que recull set anys de recerca en un territori de 33 quilòmetres quadrats

    27/12/2013 – SANT JOAN LES FONTS – JORDI CASAS

    L’editorial Oliveras ha editat els resultats d’una recerca per 33 quilòmetres quadrats del municipi de Sant Joan les Fonts que ha durat set anys per trobar els masos del municipi des de l’època medieval. N’han documentat més de cinc-cents. La recerca l’han dut a terme Josep Oliveras i Manel Soler, i els textos són de Gaspar Guardiola. L’obra inclou un treball de Pere Molera sobre les esglésies del poble. La recerca ha permès trobar més de cent masos esmentats en pergamins, la majoria dels quals van ser enderrocats pels terratrèmols. Els altres ja estaven documentats. “Moltes vegades ha estat una recerca difícil, perquè de molts masos només se’n conserva un pam de paret coberta de vegetació”, explica Josep Oliveras. El treball també ha servit per documentar antics molins i construccions a la vora del riu Fluvià destruïts per les riuades. A més, s’han trobat fotografies molt antigues de masos ja desapareguts. La llista és llarga. Hi ha, per exemple, els molins del cap del pont, can Compte, on hi ha naus industrials, el mas Cisteller o La Coromina. Notes històriques dels masos i molins de Sant Joan les Fonts és una edició sufragada per l’Ajuntament, que n’ha regalat un exemplar a cada veí del municipi.

    LA FRASE
    Hem fet recerques similars per a altres municipis. Sóc de Sant Joan les Fonts i calia fer-ho aquí
    Josep Oliveras
    DIRECTOR DE L’EDITORIAL OLIVERAS

    Una vila, tres domus i una ermita

    A part de la documentació dels masos desapareguts, Josep Oliveras ha explicat que han fet tres troballes especialment rellevants. Es tracta de la vila d’Aiguanegra i les domus del puig d’Aiguanegra i la de Bellvespre, del segle XI, totes dues a la costa de la Cau. L’altra troballa remarcable són les runes del temple que dóna nom al puig de l’Ermita, a la muntanya de Vivers. La descoberta és de l’equip format per Núria i Manel Soler, Antonio Soto i Josep Oliveras. El poblat iber del Boscarró, descobert per Josep Oliveras, també s’hi esmenta en una introducció històrica..

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: