Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Els petits volcans del Bosc de Tosca de Les Preses de fa 17.000 anys només es troben a Islàndia i a Mart

Posted by lejarza en 20 octubre, 2013


Els petits volcans del Bosc de Tosca de Les Preses de fa 17.000 anys només es troben a Islàndia i a Mart

Vall del Llierca: Garrotxa-Argelaguer–Girona ACN

Els tossols o turons petits són una de les formes volcàniques més abundants al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) però també de les més desconegudes. Fan entre 4 i 15 metres d’altura i es troben situats damunt la colada de lava. Sovint la vegetació els tapa i difumina en l’entorn. N’hi ha un total de 81, segons el catàleg elaborat per un equip d’experts encapçalat pel geòleg Llorenç Planagumà, que vol posar en valor aquest patrimoni natural. Calculen que l’acció de l’home n’haurà destruït un 30% del que hi havia en total a la zona, compresa entre les Preses, Olot i Santa Pau.

Els seus impulsors han analitzat els estudis científics que s’han publicat a nivell internacional i han descobert que aquestes formacions volcàniques només s’havien descrit fins ara al planeta Mart i a Islàndia. Segons explica Planagumà, això es deu perquè calen un seguit de factors que afavoreixin aquestes formacions. Bàsicament, que la colada de lava flueixi per damunt d’una zona humida d’aiguamolls i sediments gelats que, quan es posen en contacte amb la matèria líquida roent es genera vapor d’aigua. Aquest vapor puja amunt per les escletxes de la lava que es va refredant i hi ha una petita erupció que, un cop solidificat, dóna lloc als petits turons. Tècnicament, aquests turons es diuen ‘cons volcànics desarrelats’, ja que no tenen xemeneia i són arrodonits.

Els antics usos de la pedra volcànica 

Gràcies a aquesta investigació, que ha comptat amb un ajut del fons europeu FEDER de 6.000 euros, també s’ha sabut per primer cop que aquestes formacions volcàniques contenen un tipus de pedra al seu nucli que és més manejable que la pedra volcànica current i que des del segle XVII que s’ha utilitzat per a construccions de cases i cabanes. Tècnicament, aquest mineral són ‘escòries volcàniques soldades’, o el que és el mateix, bocins de pedra volcànica que el tossol les ha fos per les elevades temperatures, un fet que la fa més tova i més fàcil de treballar.

Això explica per què des del segle XVII els habitants de la zona del bosc de la tosca van utilitzar-la per a la construcció de cases -sobretot per als cantoners- o per a fer voltes. Un exemple clar, que encara es conserva, és la cabana de pedra seca que en un finca de les Preses, feta amb aquesta pedra volcànica del nucli del tossol juntament amb d’altres d’ordinària. 

A banda d’això, l’ésser humà també va aprofitar els tossols per extreure la greda que hi havia, un material molt bo per enriquir el sòl dels camps i també per delimitar les parcel·les en forma de paret baixa. “Era una economia de subsistència; si es compraven un terreny on hi havia un tossol, ja hi tenien el material per als camps i les roques per construir-hi la casa”, explica Planagumà. Aquests aprofitaments de la roca han fet que actualment alguns tossols només conservin una part de la seva forma arrodonida.

Un treball de recerca en col·laboració amb els veïns

Els impulsors d’aquesta iniciativa han comptat amb la col·laboració dels veïns de la zona, que els han ajudat a recuperar bona part dels antics noms que tenien els tossols. No hi ha cap document que parli dels tossols i la descoberta s’ha fet des de l’observació de l’entorn. Sí que s’han trobat fotografies d’algunes voladures que es van fer per eliminar el tossol i aplanar els terrenys on ara hi ha la trama urbana de poblacions com Olot. 

A banda de l’inventari, també s’ha elaborat un documental que es distribuirà entre als ajuntaments, veïns i propietaris de negocis que els poden utilitzar per donar a conèixer aquest patrimoni natural als visitants. El pressupost total ha estat de 9.000 euros, dels quals 6.000 provenien de l’ajut del fons FEDER i els 3.000 restants que ha posat l’empresa Geonat, dedicada a la geologia i la investigació. També s’ha comptat amb el suport del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Departament d’Agricultura. En un futur, està previst elaborar un estudi científic sobre la formació i els usos dels tossols per poder-lo publicar a nivell internacional.

Anuncios

5 comentarios to “Els petits volcans del Bosc de Tosca de Les Preses de fa 17.000 anys només es troben a Islàndia i a Mart”

  1. lejarza said

    Els petits volcans de les Preses només es troben al planeta Mart i a Islàndia

    Un estudi recent revela que la pedra continguda a l’interior d’aquestes formacions s’utilitzava per construir habitatges

    21.10.2013 Diari de Girona (DdG)

    GIRONA | ACN

    Els petits volcans que fa 17.000 anys van donar lloc als turons del bosc de la Tosca de les Preses, coneguts com a tossols, només es troben a Islàndia i al planeta Mart. Aquest és un dels descobriments que ha fet un equip encapçalat pel geòleg olotí Llorenç Planagumà, en col·laboració amb veïns de la zona, durant l’elaboració d’un inventari que ha permès recuperar els noms de 81 turons. Tots ells es troben distribuïts en finques privades de les Preses, Olot i Santa Pau incloses al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. L’estudi realitzat també revela que les roques del nucli dels tossols es van utilitzar des del segle XVII per a la construcció de cases perquè eren més manejables.

    Els tossols o turons petits són una de les formes volcàniques més abundants al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa però també de les més desconegudes. Tenen una alçària d’entre 4 i 15 metres i es troben situats damunt la colada de lava. Sovint la vegetació els tapa i els difumina en l’entorn. Segons el catàleg elaborat per l’equip d’experts encapçalat pel geòleg Llorenç Planagumà i que ha comptat amb l’ajuda dels veïns, a la Garrotxa n’hi ha un total de 81. “Els veïns del bosc de Tosca que recordaven haver sentit els noms dels turons quan eren petits han permès fer aquest inventari de noms; si no hagués estat per aquesta participació ciutadana, això no hauria estat possible”. El grup impulsor de l’estudi vol posar en valor aquest patrimoni natural gairebé únic al món. Calculen que al llarg de la història, l’acció de l’home ha destruït un 30% del total de tossols que hi havia a la zona, compresa entre les Preses, Olot i Santa Pau.

    Els seus impulsors han analitzat els estudis científics que s’han publicat a nivell internacional i han descobert que aquestes formacions volcàniques només s’havien descrit fins ara al planeta Mart i a Islàndia. Segons explica Planagumà, això s’explica perquè calen un seguit de factors que afavoreixin aquestes formacions. Bàsicament, que la colada de lava flueixi per damunt d’una zona humida d’aiguamolls i sediments gelats que, quan es posen en contacte amb la matèria líquida roent generen vapor d’aigua. Aquest vapor puja per les escletxes de la lava que es va refredant. Aquesta situació desencadena una petita erupció que, un cop solidificats els materials, dóna lloc als petits turons. Tècnicament, aquests turons es diuen “cons volcànics ?desar?relats”, ja que no tenen xemeneia i són arrodonits.

    Usos de la pedra volcànica

    Gràcies a aquesta investigació, que ha comptat amb un ajut del fons europeu FEDER de 6.000 euros, també s’ha sabut per primera vegada que aquestes formacions volcàniques contenen un tipus de pedra al seu nucli que, pel fet de ser més manejable que la pedra volcànica corrent, des del segle XVII s’ha utilitzat per a construccions de cases i cabanes. Tècnicament, es coneix aquest mineral com “escòries volcàniques soldades”. Es tracta, al cap i a la fi, de bocins de pedra volcànica que en el seu moment el tossol va permetre fondre per les elevades temperatures registrades al seu interior. Aquestes condicions fan que la pedra de dins els petits turons sigui més tova i més fàcil de treballar.

    Això explica per què des del segle XVII els habitants de la zona del bosc de la tosca van utilitzar-la per a la construcció de cases -sobretot per als cantoners- o per fer voltes. “Aquesta roca no s’exportava, s’utilitza a nivell molt local i com a molt se n’han trobat restes a la ciutat d’Olot. Per això no s’ha trobat mai cap escrit on s’hi fes referència”. Un exemple clar d’aquests usos que encara es conserva és la cabana de pedra seca en un finca de les Preses, feta amb aquesta pedra volcànica del nucli del tossol juntament amb d’altres d’ordinàries.

    A banda d’això, l’ésser humà també va aprofitar els tossols per extreure la greda que hi havia, un material molt bo per enriquir el sòl dels camps i també per delimitar les parcel·les en forma de paret baixa. “Era una economia de subsistència; si es compraven un ter?reny on hi havia un tossol, ja hi tenien el material per als camps i les roques per construir-hi la casa”, explica Planagumà. Aquests aprofitaments de la roca han fet que actualment alguns tossols només conservin una part de la seva forma arrodonida.

    Col·laboració veïnal

    Els impulsors d’aquesta iniciativa han comptat amb la col·laboració dels veïns de la zona, que els han ajudat a recuperar bona part dels antics noms que tenien els tossols. No hi ha cap document que parli dels tossols i la descoberta s’ha fet des de l’observació de l’entorn. Sí que s’han trobat fotografies d’algunes voladures que es van fer per eliminar el tossol i aplanar els terrenys on ara hi ha la trama urbana de poblacions com Olot.

    A banda de l’inventari, també s’ha elaborat un documental que es distribuirà entre els ajuntaments, veïns i propietaris de negocis que els poden utilitzar per donar a conèixer aquest patrimoni natural als visitants. El pressupost total ha estat de 9.000 euros, dels quals 6.000 provenien de l’ajut del fons FEDER i els 3.000 restants que ha posat l’empresa Geonat, dedicada a la geologia i la investigació. També s’ha comptat amb el suport del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Departament d’Agricultura. En un futur, està previst elaborar un estudi científic sobre la formació i els usos dels tossols per poder-lo publicar a nivell internacional.

  2. lejarza said

    Tossols

    Jordi Martínez

    Un estudi liderat pel geòleg Llorenç Planagumà ha identificat 81 turonets de la zona volcànica de la Garrotxa, coneguts com a tossols, que pel que sembla tenen una composició mineral única, només existent a Islàndia i al planeta Mart. Una singularitat més que s’afegeix a la riquesa paisatgística d’una comarca que té en el seu paisatge el seu gran capital, i que no sempre l’ha sabut explotar i gestionar adequadament.
    De vegades, no som prou conscients del valor afegit que pot aportar el patrimoni natural davant un nombre creixent de turistes àvids de descobrir les singularitats del territori, ja ?siguin culturals, naturals, gastronòmiques o esportives, i com més elements diferenciadors es puguin incloure més atractiva es farà l’oferta turística de la comarca.
    De fet, els responsables turístics de la Garrotxa ja haurien de posar fil a l’agulla a com incorporar la troballa de Llorenç Planagumà a la seva oferta i a com habilitar la visita a alguns d’aquests turonets, encara que la majoria es troben en finques privades. En això ens hauríem d’emmirallar una mica més en els nostres veïns del nord, dels quals sempre m’ha sorprès la capacitat que tenen de posar en valor qualsevol element que destaca en el seu territori, ja sigui un roc, un detall o el més insignificant dels recursos. I potser no cal arribar als seus extrems, però una mica més d’orgull territorial no ens vindria gens malament.
    Hem passat massa dècades sense donar cap mena d’importància a allò que ja teníem i hem preferit apostar per allò que ens resultava més atractiu i més fàcil, encara que fos de cartró pedra i totalment artificial, mentre hem deixat passar un munt d’oportunitats on només calia visualitzar tot el que era natural o herència dels nostres avantpassats. Els tossols són només uns turonets però potser ens serveixen d’excusa per començar a valorar allò que ja hi era.

  3. lejarza said

    Retarden el Pla del Boscdetosca on hi ha els turons volcànics insòlits

    Un estudi recent comparava els turons d’aquesta zona del Parc Natural de la Garrotxa amb els existents a Islàndia i al planeta Mart

    26.11.2013

    OLOT | XAVIER VALERI El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa preveu començar el pla d’usos de la zona de Bosc de Tosca l’any vinent. La idea és regular les cabanes d’hort, les tanques i l’ordenació dels camins d’acord amb el paisatge. Es tracta d’una zona formada per 81 turons (tossols) distribuïts al límit entre els termes d’Olot i de les Preses. Segons un estudi recent del geòleg, Llorenç Planaguma (ICV_EUiA), de turons volcànics com els de Boscdetosca només se n’han trobat a Islàndia i al planeta Mart. Això no obstant, el fet que la zona està repartida en finques privades complica la relació entre la mostra pedagògica o turística de l’espai natural i els aprofitaments del terreny per a horts, hivernacles o petites zones de pastura.
    Al gener, Clara Casanovas (ERC) va demanar la regulació de fer servir el terreny al ple d’Olot. “Hi ha construccions que afecten el paisatge”, va valorar. A més, va proposar la creació d’una comissió formada pels ajuntaments d’Olot i de les Preses, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la branca agrària de l’IES Garrotxa i els veïns.
    Al ple del 21 de novembre va rer reclamada per Josep Guix (PSC). “El Parc Natural ens ha demanat que fins al 2014 no podia fer aquesta contractació”, va respondre Miquel Àngel Zarza (regidor de Medi Ambient per CiU). Zarza al gener del 2013 havia explicat que en un espai de temps breu podria presentar un treball d’ordenació efectuat per tècnics, el qual podria ser presentat als veïns i les empreses. Va explicar: “El projecte d’intervenir a Boscdetosca estava compartit amb l’Ajuntament de les Preses i amb el Parc Natural”. Va precisar: “Tant per part de les Preses, com per Olot hem fet els deures”. Va explicar que els ajuntaments han treballat en la creació d’un llistat d’intervencions, el qual és consultable als serveis tècnics del municipi. Va indicar que la creació del projecte s’havia retardat perquè el Parc Natural havia demanat poder començar el pla especial d’intervenció en estudi del Boscdetosca al 2014 per causa del pressupost.
    “Tots considerem el Boscdetosca com una prioritat”, va declarar, ahir, Xavier Puig (director del Parc). Va explicar que de moment el Parc hi treballa en col·laboració amb tècnics dels ajuntaments d’Olot i de les Preses. Va qualificar la zona de Boscdetosca de complicada per causa de la fragmentació de la propietat. Va valorar que a falta d’un mes per acabar l’any és de poca lògica la contractació d’una empresa externa. Això no obstant, va considerar:”És una zona que per les seves caràcterístiques s’ha de treballar de manera microscòpica.Tot i això, va preveure que un cop es pugui començar la reglamentació dels usos es farà en un període de temps raonable.
    A més, va precisar que la redacció del Pla és una acció prevista al Pla Especial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En conseqüència, segons ell, es tracta d’un treball d’obligat compliment, encara, que condicionat a les disponibilitats econòmiques.

  4. lejarza said

    Documental Els Tossols del Bosc de Tosca

    L’Ajuntament de les Preses i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa organitzen l’acte de presentació del documental Els Tossols del Bosc de Tosca. Un treball audiovisual dirigit pel geòleg Llorenç Planagumà que explica els tossols,una de les formes volcàniques més abundants del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i alhora més desconegudes.

    La Formació d’aquests turonets no és un fenomen molt habitual a la Terra, tant sols s’han descrit tossols a Islàndia al fluir les laves per terrenys humits i torbosos i en el planeta Mart on les erupcions dels volcans també emeten colades de lava que flueixen damunt de sediments gelats en al casquet polar Nord del planeta. En aquest documental es pretén explicar com és que n’hi ha a la Garrotxa, com s’han format i com l’home tradicionalment n’ha fet ús per les propietats de les roques que el formen.

    L’acte serà presidit per l’alcalde de les Preses, Sr. Pere Vila i pel Director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Sr. Xavier Puig. Durant la presentació intervindrà el geòleg i director del documental el Sr. Llorenç Planagumà.

    Dia: dissabte 25 de gener
    Hora: a les 6 de la tarda
    Lloc: Local Social de Bosc de Tosca

  5. lejarza said

    Llorenç Planagumà explica els tossols a les Preses a la Garrotxa

    28.01.2014

    L’Ajuntament de les Preses i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa varen fer, dissabte, la presentació del documental, Els Tossols del Bosc de Tosca. Es tracta d’un treball audiovisual dirigit pel geòleg Llorenç Planagumà que explica els tossols,
    Planagumà va exposar que el fenomen dels tossols (turons) és poc habitual. La intenció del treball és explicar les causes, per les quals se’n van formar a la Garrotxa i s’hi han conservat. A l’acte, van asistir responsables del Parc Natural i de l’Ajuntament.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: