Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Procés Constituent a Catalunya: 1ª jornada de diàlegs a La Garrotxa

Posted by lejarza en 19 septiembre, 2013


Procés Constituent a Catalunya: 1ª jornada de diàlegs a La Garrotxa

Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Girona

La monja benedictina, Teresa Forcades Vila, que lidera juntament amb Arcadi Oliveres la iniciativa Procés Constituent a Catalunya, ha afirmat en una entrevista al programa ‘Divendres’ de TV3 que la voluntat d’aquesta organització és no deixar de fer mai la Revolució. En una afirmació de ressonàncies marxistes, Forcades ha assegurat que “farem la Revolució i després la tornarem a fer”.
La monja ha denunciat que “ens movem en un marc capitalista que va contra l’interès general” i ha explicat que Procés Constituent a Catalunya pretén “arrelar al territori” per aconseguir explicar “com volem que sigui” el futur a Catalunya. L’objectiu, segons Forcades, és “canviar el sistema capitalista”.
28 agost 2013.
PUNT 1º DEL MANIFEST : EXPROPIACIÓ DE LA BANCA PRIVADA, DEFENSA D’UNA BANCA
PÚBLICA I ÈTICA, FRE A L’ESPECULACIÓ FINANCERA, FISCALITAT JUSTA, AUDITORIA DEL
DEUTE I IMPAGAMENT DEL DEUTE IL·LEGÍTIM.
Grup 1 – Banca pública i ètica sí, banca nacionalitzada no.
Després de molt diàleg es perfilen dues opinions majoritàries: els que diuen de parlar només de banca
pública i ètica, i els que diuen que es pot parlar de banca nacionalitzada però posant a continuació
“democràtica”
Grup 2 – Finances ètiques / Alternatives per operar amb banques ètiques / cooperatives.
Persona que fa el resum : M. Ll.
Nombre assistents : 10 persones — Moviment persones : entrades 0 sortides 1
– Es comenten experiències personals amb les entitats : Coop57 i Triodos Banc
– Es comenta com es l’operativa d’aquests bancs.
– Es va fer una presentació a Olot d’un llibre, va venir l’autor, que estudia la banca ètica, es buscarà el nom del llibre per difondré.
– Parlem del vídeo de Valor afegit – març 2013 de 13 minuts reportatge sobre la banca ètica : La banca ètica és fa un lloc – http://www.tv3.cat/videos/4492331
– Es comenta la web : http://infobancaetica.wordpress.com/ amb molta informació sobre la banca ètica.
– Es proposa fer una biblioteca virtual / física de dades relacionades amb Banca ètica
– Es comenten experiències a les comarques de Girona de operar amb diners virtuals : piruletes / aglans / trocs / sols – també a BCN veure la noticia :
http://www.20minutos.es/noticia/1774218/0/1200-catalanes/se-autogestionan-con/monedaeducacion-
sanidad-propia/
– Introducció del Banc del temps a la Garrotxa – amb persona que diu : m’ofereixo per ensenyar/informar com donar-se d’alta a la banca ètica a persones que els hi pot interessar però que no estan segures o no saben com fer-ho per Internet (segons la meva experiència).
http://www.bdtgarrotxa.org/listings_found.php?type=Offer&category=0&timeframe=0
– Com comprar a empreses que tinguin un codi ètic – ens manca informació.
– Proposta de fer un estudi , per desprès publicar-lo de les empreses que tinguin un codi ètic de la Garrotxa, on tothom pugui participar i també votar : usuaris , treballadors, empresa, etc – serviria per donar-los visibilitat.
Grup 3 – Proposat per L. G.
Persona que fa el resum : M. E. A.
Nombre assistents: 5
Veiem important anar cap a una banca pública i ètica, sense oblidar que els actors som nosaltres (la base).
Creiem en la utopia. Ens cal retornar, recuperar, els orígens: tornar a l’intercanvi, crear un patró real i no
virtual i descartar la paraula especulació.
Grup 4 – Control estatal de la banca
Persona que fa el resum: Carme
Nombre assistents: 8 Moviment de persones: 1 entrada
Els bancs no poden estar fora de control donada la seva gran incidència en la ciutadania. Han de complir
unes normatives marcades per l’estat o, encara millor perquè l’estat pot ser corrupte, per la ciutadania
mitjançant uns mecanismes establerts democràticament (auditories neutres i externes). Aquest control avui
encara no el tenim però caldria que hi fos. L’agent regulador espanyol, el Banc Central Espanyol ens ha
portat a l’actual situació de crisi per la seva poca o nul.la capacitat d’intervenció.
Si els bancs reben ajudes públiques o són rescatats cal que retornin aquestes ajudes i es comprometin a
oferir crèdit a la societat. Han de ser els propis bancs els que han de garantir els dipòsits dels seus clients.
Les entitats financeres no solvents s’haurien de deixar caure. Cal posar límit als tipus d’interès abusius,
evitar l’evasió de capitals, el frau fiscal…S’ha de demanar una certa ètica dins uns marges de llibertat. L’abús
és sempre explotació. No s’ hauria de permetre que la banca invertís en armament o altres productes no
ètics.
No obstant això, creiem que cal fer un pas endavant, un canvi de model deixant de rescatar bancs i, solament si és necessari, aquests han de quedar sota control democràtic i han de tenir pràctiques
transparents i revisables que excloguin la ineficàcia i la corrupció.
La banca pública que es nodreix dels nostres impostos i treball hauria d’invertir en innovació, noves tecnologies…
Creiem en aquest control democràtic de les entitats financeres perquè aquestes són les que financien la
classe política a fi d’obtenir-ne beneficis particulars. Això passa a tot el món occidental. La banca ha crescut
molt i ha fet molt de negoci a partir del deute públic i privat, especulant escandalosament. Ha deixat de ser
un instrument de mediació entre l’estalviador i el creditor. D’ençà que s’abandonà l’or com a patró de
garantia i es substituí pel diner-paper hem avançat cap al diner fictici que ha afavorit l’especulació financera
en la que ens trobem avui. Als EEUU això és molt exagerat. Com a societat hem passat d’un capitalisme
productiu a un d’especulatiu .
La banca fa del diner un negoci i no es troba subjecte a controls ni a impostos. Tota banca que fa del diner
un negoci s’hauria de retirar. Fora l’especulació!! Dins de l’anomenada “banca ètica” la concepció del banc
o de la cooperativa és diferent. Tot banc té com a finalitat el negoci.
En el nou concepte de banca pública aquest hauria de constituir un servei, no un negoci.
A Dakota del Nord la banca és pública i és un dels estats nordamericans amb més baix índex d’atur i
economia més sanejada.
Per ampliar informació es van facilitar les següents web’s:
http://www.imdb.com/title/tt0762117/

Procés Constituent a Catalunya: 1ª jornada de diàlegs a La Garrotxa (Argelaguer - Lejarza)

Procés Constituent a Catalunya: 1ª jornada de diàlegs a La Garrotxa
(Argelaguer – Lejarza)

Anuncios

4 comentarios to “Procés Constituent a Catalunya: 1ª jornada de diàlegs a La Garrotxa”

  1. lejarza said

    Procés Constituent a Catalunya

    DARRERES ADHESIONS

    Sánchez Navarro , Ramon
    Andrés Toledano , Maria Àngels
    Bagudà I Geli , Fsc.Xavier
    Guijarro Rifaterra , Angel
    Sanroque Saixo , José Daniel
    Pintó , Marta
    Martí Carolà , Marta
    Singla Pladellorens , Teresa
    Vara Cifre , Mar
    Grau Huguet , Helena
    Bellot I Sanchez , Albert
    Martínez García , Concepción
    Quer Moya , Soledad
    Bainat Ortega , Miguel
    Pons Ventura , Oriol
    Villa Serradell , Sandra
    Artigues Moreno , Albert
    Prats Corretjé , Inés
    Segarra , Joel
    Reverter Pijuan , Montserrat
    Pons Santamaria , Maria Josep
    Roca Barjuan , Joan Francesc
    Sanchez Solana , Gerard
    Corcoll I Domingo , Jordi
    Torredeflot Ramos , Joan Gerard
    Saura Demur , Celia
    Cobos Cabello , Ana Belén
    Caixal I Baldrich , Xavier
    Dorado Grillo , Fernanda
    Bofill Surís , Margarita
    Salazar Beltran , Rosa
    Estadella Hellin , Pere
    Jimenez Gonzalez , David
    Castello I Ubach , Lena
    Nilsson , Jonas
    Agulled Berned , Maria Pilar
    Muñoz Pol , Jose Luis
    Domènech Sampere , Irene
    Pérez Rodríuez , Jonathan
    Valcárcel Torres , Ricardo
    Gendra Casalí , Bernat
    Feliu Ferrer , Víctor
    Martinez Satorres , Marc
    Torelló Cahiz , Jaume
    Bertran Vilanova , Julià
    Soteras Jordà , Montse
    Pérez Penelas , Jose Manuel
    Uró Graells , Glòria
    Vendrell Méndez , Jordi
    Bech Pastra , Jaumina

  2. lejarza said

    Procés Constituent Garrotxa garrotxa@procesconstituent.cat

    Assemblea de la Garrotxa

    Bon dia a tothom.

    Ahir a l’assemblea es va decidir de montar una taula informativa per recollida de signatures, venda samarretes i recollida de les 10 llibretes que es varen repartir.

    Esteu tots convidats a participar-hi. Varem quedar dos equips =
    Mati de 10 a 13 hores : Ana , Joan, Laura, Sara, Xevi
    Tarda de 17 a 19 hores : Elena, Vicenç , Quique.

  3. lejarza said

    Procés Constituent a Girona amb la presència de: Teresa Forcades Vila
    Amb intervenció d’un membre del Procés Constituent Girona i un altre membre de la Xarxa pels drets socials de Girona
    Presentació de: Teresa Forcades
    Dimarts 24 de setembre 2013 Inici :19:00h
    Ribes del Ter-Pavelló de Fontajau (Girona)
    Procés Constituent Assemblea de la Garrotxa

    facebook.com/ProcesConstituent http://www.procesconstituent.cat
    @PConstituent @PconstituentGi
    facebook.com/Procés-Constituent-Girona procésconstituent http://www.procesconstituentgirona.blogspot.com.es

  4. lejarza said

    Un miler de persones segueixen a Girona una monja del s. XXI

    Forcades reuneix prop d’un miler de persones a les Ribes del Ter en l’assemblea del Procés Constituent a Girona

    25.09.2013

    GIRONA | JESÚS BADENES Teresa Forcades fa riure i entreté el personal. Podria ser la conclusió més ingènua. La barreja entre classe universitària, míting polític i monòleg còmic del discurs de la monja catalana pot induir a equívocs. Un miler de persones reunides a les Ribes del Ter van sortir convençuts ahir al vespre que hi ha alguna cosa més: esperances, grans esperances.

    La teòloga benedictina visitava Girona després que el Procés Constituent, l’entitat política que impulsa juntament amb l’economista i activista Arcadi Oliveres, hagi celebrat cinc assemblees i hagi debatut a fons diferents aspectes del manifest fundacional.

    El Procés Constituent se sustenta sobre la base del moviments populars. L’heterogeneïtat del públic n’era una prova. Es va poder veure entre el públic dos regidors d’ICV a Girona, Joan Olóriz i Núria Terés; el portaveu de la CUP a Girona, Jordi Navarro; l’artista Lluís Bosch Martí; dirigents d’ERC com Martí Terés o Gemma Clarissó; o membres actius dels sectors progressistes de l’Església com mossèn Ignasi Forcano o Piua Salvatella, del col·lectiu Dones en l’Església.

    Abans de la religiosa, el mestre Sebas Parra i l’activista Marta Afuera van ser els encarregats de parlar en nom de la Xarxa de Drets Socials. Es tracta d’una plataforma que reuneix les organitzacions que lluiten pels drets en el treball, l’eduació, la salut i el benestar social. Parra va fer una crida a corregir els errors de la transició i a combatre les retallades. Per la seva part, Marta Afuera, portaveu de la PAH a les comarques gironines, va reivindicar el bloc social de Salt com un exemple de “solució alternativa” però també “de lluita” i va convocar els assistents a participar en l’aturada contra el desnonament el 16 d’octubre.

    Però el plat fort i qui havia atret el públic era la metgessa i religiosa Teresa Forcades. La primera part del seus discurs es va centrar a demostrar que el capitalisme no respecta la llibertat i va lamentar que el poder polític estigui sotmès als dictats del poder econòmic o “els mercats”.

    Per això va apel·lar “els de baix” a tornar a ser protagonistes de la “ruptura” per aconseguir canvis i obtenir “més justícia social”. I va demanar respecte a la diversitat d’idees que aglutinen Procés Constituent. “Cal una majoria per fer un canvi de ruptura pacífica cap a la democràcia, però cal activar aquest moviment dins la majoria. Si no som majoria no ho aconseguirem”, va advertir.

    Com si hi fos present l’esperit de Lluís Maria Xirinacs, la trobada de les Ribes del Ter va recollir molt del pensament trencador de la transició. Per això, també conscient de les limitacions del postfranquisme, Forcades va apel·lar a fer la revolució dues vegades: “no val a fer la revolució un cop i després tornar al sofà de casa”. La també metgessa va reclamar una ciutadania activa i formada políticament després d’aconseguir el canvi definitiu per Catalunya. Potser és un objectiu agosarat, i fins i tot un pèl ingenu. Però un miler de persones van sortir convençudes que l’esperança és possible. I que una monja al segle XXI pot ser un líder de masses, també.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: