Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El Govern de la Generalitat de Catalunya rep l’Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica “fracking”

Posted by lejarza en 12 septiembre, 2013


El Govern de la Generalitat de Catalunya rep l’Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica “fracking”

Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Girona:

El Govern ha rebut l’Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica, document que ha de proporcionar a l’Executiu tota la informació necessària i contribuir a establir un criteri homogeni a l’hora de prendre decisions sobre aquesta tècnica. D’acord amb totes les dades recopilades, l’informe conclou que és “poc recomanable”, amb la tecnologia actual, que s’impulsin iniciatives per a l’explotació d’hidrocarburs no convencionals per fracturació hidràulica a Catalunya, i també assenyala que el baix interès per als interessos energètics del país no justifica els costos socials locals que podrien produir-se.
 
En primer lloc, el document determina que Catalunya no disposa de recursos naturals que facin viable l’explotació del gas de roca mare. Segons la informació disponible, l’única formació geològica que seria homogènia amb les que s’exploten a la resta del món està ubicada als Pirineus i la seva extensió,  potència i contingut de matèria orgànica són clarament inferiors a aquells que en garantirien la viabilitat.
 
Per això, el document descarta el gas de roca mare com una font potencial d’energia autòctona i recomana mantenir l’aposta per les polítiques d’estalvi i eficiència energètica i per les energies renovables com a eixos de la política energètica del país. 
 
D’altra banda, i davant d’una eventual sol·licitud de permís d’investigació, l’informe detalla exhaustivament els continguts que hauria de tenir l’estudi d’impacte ambiental d’aquest tipus de projectes, per tal de garantir el compliment de tots els requisits ambientals i de protecció de la salut. A més, es proposa que aquestes activitats d’exploració i d’investigació d’hidrocarburs –no d’explotació- s’incorporin a l’annex 1.2.a de la Llei de prevenció i control ambiental de les activitats, que enumera les activitats sotmeses al règim de  llicència ambiental.

La proliferació de l’ús de la fracturació hidràulica arreu del món i la manca de regulació i de coneixements sobre els seus impactes sobre el medi natural i la societat van conduir el Govern a encarregar aquest informe. L’estudi, coordinat per la Secretaria d’Empresa i Competitivitat, ha estat elaborat per tècnics de les direccions generals d’Energia, Mines i Seguretat Industrial; de Qualitat Ambiental; d’Indústria; de Polítiques Ambientals; d’Administració Local; de medi Natural i Biodiversitat; de Desenvolupament Rural; de Coordinació Interdepartamental, l’Institut Català d’Energia (ICAEN), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)  i l’Institut Geològic de Catalunya.

El Govern de la Generalitat de Catalunya rep l'Informe del grup de treball sobre l'extracció d'hidrocarburs per fractura hidràulica “fracking” Argelaguer – Barcelona - Riudaura - Besalú - Garrotxa

El Govern de la Generalitat de Catalunya rep l’Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica “fracking”
Argelaguer – Barcelona – Riudaura – Besalú – Garrotxa

Anuncios

4 comentarios to “El Govern de la Generalitat de Catalunya rep l’Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica “fracking””

  1. lejarza said

    La Caixa no preveu vendre per ara Gas Natural i mantindrà el seu control

    La Caixa “no preveu vendre cap participació a Gas Natural en aquest moment”, segons va explicar un portaveu oficial de l’entitat, que va reiterar el compromís del grup financer de continuar sent accionista majoritari i mantenir el control de la companyia gasista.
    El mateix portaveu va afegir que l’únic que hi ha sobre la taula és l’anunci oficial de Repsol de desinvertir en la companyia que presideix Salvador Gabarró.
    El diari Expansión informava ahir que La Caixa, que té més d’un 34% de la companyia, podria reduir la seva participació en Gas Natural fins a quedar-se en un 20% encara que conservant el control de la gasista.
    L’estiu passat Repsol ja va anunciar la seva intenció de desinvertir en Gas Natural, on té el 30%, encara que l’empresa vol fer aquesta operació d’acord amb La Caixa que, al seu torn és el primer accionista de Repsol.
    Si l’operació tirés endavant, el volum de la venda podria superar els 6.000 milions d’euros.
    Altres accionistes de Gas Natural són Sonatrach, amb el 4 per cent, i el magnat mexicà Carlos Slim, 0,5 per cent.

  2. lejarza said

    IU DEFIENDE LA OBLIGATORIEDAD DE LA EVALUACIÓN MEDIOAMBIENTAL PARA TODAS LAS ETAPAS DEL GAS FRACKING

    Estrasburgo, 11 de septiembre de 2013

    Tras la decisión del Parlamento Europeo de aplazar la votación del informe Zanoni, sobre la modificación de la Directiva 2011/92/UE, relativa a la evaluación de impacto medioambiental, el eurodiputado Meyer ha anunciado que “Izquierda Unida defenderá en todo momento que se incluyan los proyectos relacionados de gas fracking en la lista de proyectos que requieren obligatoriamente una evaluación de estudio de impacto medioambiental previo”.

    Tras las presiones de los ‘lobbies’ energéticos denunciados esta semana por el responsable federal de Políticas Energéticas de IU, Adolfo Barrena, el europarlamentario señaló la necesidad de que se apruebe este requisito obligatorio a la vez que anunció que “Izquierda Unida seguirá trabajando para que Europa, más temprano que tarde, rechace el gas fracking como alternativa energética y encomiende a los Estados miembros a que, teniendo en cuenta las consecuencias de esta práctica, se declaren territorio libre de fracking”.

    “Es importante -destacó por su parte Barrena- que esta obligatoriedad de evaluación de impacto ambiental se extienda también a las investigaciones y prospecciones de evaluación, ya que inciden en el territorio y provocan afecciones ambientales y de salud pública. Debe abarcar a todas y cada una de las actividades relacionadas con la extracción de gas recurriendo al ‘fracking”.

    La moratoria aprobada por el Parlamento Europeo, que volverá a debatir sobre el asunto y votará sobre el mismo durante pleno de octubre, “va a ser aprovechada por nuestro grupo parlamentario en la eurocámara en esa línea, en conseguir que se establezca como obligatoria la evaluación medioambiental en las diferentes etapas”.

    Biocombustibles

    Por otra parte, Meyer mostró el descontento de Izquierda Unida tras la votación sobre la regulación de los agrocombustibles y el biodiesel al señalar “la limitación a un 6% para los agro-combustibles es insuficiente a la luz de las dramáticas consecuencias que están teniendo en los países empobrecidos y su nula contribución a solucionar el grave problema del cambio climático”.

    “La política europea sobre biocombustibles está diseñada solamente para contentar los intereses de las grandes compañías agrícolas y energéticas, por lo que es necesario un cambio mucho más ambicioso y profundo”, señaló el europarlamentario.

  3. lejarza said

    Polònia, “fracking” a tot gas

    El Parlament català decidirà sobre l’extraccióa partir de l’informe d’una comissió

    15.09.2013

    Diari de Girona (DdG) XAVIER VALERI OLOT (Garrotxa)

    Mentre que a Catalunya estan a punt de començar les compareixences demanades per la comissió parlamentària d’estudi dels permisos de prospecció d’hidrocarburs no convencionals per mitjà de la fracturació hidràulica, a Polònia han apostat pel fracking. La finalitat de la comissió catalana és redactar un informe final per presentar-lo al Parlament. A partir del document final, la cambra catalana decidirà si permet la fracturació hidràulica en base a compromisos mediambientals o si, tal com demanen els grups ecologistes, la prohibeix.
    La comissió preveu 35 comparaixences, entre elles les del ministre d’Indústria, Josep Manuel Soria, i la del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. La previsió és que les sessions comencin en el decurs de les properes setmanes i que en la primera el Govern Català presenti l’informe que va encarregar a un grup de treball i que permet una posició d’inici contrària al fracking. El futur de la fracturació hidràulica a Catalunya, doncs, quedarà decidit a principis del 2014. Tanmateix, la previsió és que la perforació hidràulica no es farà a Catalunya.
    Paral·lelament, a Polònia han començat a posar en pràctica el fràcking amb la intenció de crear una indústria energètica autòctona que els lliuri de la dependència del gas de Rússia. Polònia compta amb les reserves de gas de roca més importants d’Europa.
    El passat 28 d’agost, l’empresa nord-americana Lane Energy (controlada per Conoco Philips) va començar l’extracció de gas de roca prop de Leborck, al nord de Polònia. En poc temps van treure 3.000 metres cúbics de gas. Piotr Wozniack (viceministre de Medi Ambient polonès) va qualificar a Le Monde de bona la notícia l’esdeveniment. Va afegir que a més de la de Lebork s’han fet 48 perforacions i que hi ha una quinzena de grups que perforen o busquen gas per tot el país.
    A partir d’aquest inici, el govern polonès preveu invertir 12,5 miliards d’euros en l’explotació de jaciments. La idea és deixar de dependre del gas rus al 2035. És més, volen substituir la calefacció de carbó, encara, molt habitual al país per la de gas. L’exemple polonès és seguit per Lituània i Ucraïna que també volen alliberar-se de la dependència energètica russa i beneficiar-se del pastís energètic.
    En la recent conferència dels verds europeus al parlament de Brusel·les, la portaveu d’Equador va proposar compensar els països africans productors de petroli i de gas convencionals perquè guardin reserves per les futures generacions. La causa, segons Llorenç Planagumà (geòleg de Riudaura Junts) és que les reserves d’hidrocarburs convencionals han començat a acabar-se i això converteix els gas i el petroli de roca en una temptació per als governs. Així, ha començat una carrera cap a la nova font d’energia, en la qual s’hi poden veure Gran Bretanya, Rumania, Hongria, Espanya, Bòsnia i també Suècia i Dinamarca.
    Entre els indecisos hi ha Bèlgica, la República Txeca i Àustria. En canvi, França, en principi, està en contra del fracking. Philippe Martin (ministre d’ecologia) ha definit de robatori amb fractura el frack-ing. Per la seva part l’anterior ministra d’ecologia, Delphina Batho, fa pocs mesos, havia declarat BFM TV que està demostrat que és impossible fer fracking sense alterar la salut de les persones i perjudicar el medi ambient. També va descartar que nous sistemes de fractura hidràulica puguin demostrar que són infensius. En canvi, els enginyers de les grans companyies insisteixen que poden garantir la perforació hidràulica sense cap afectació ambiental.
    A Polònia l’oposició al fracking, com aquí, està centrada a les zones rurals. També hi ha pintades a les cabanes dels camps, mercats, conferències i protestes. La diferència està en el fet que sobre el camps de patates ja s’hi eleven les torres que treuen gas i als camps de moresc d’aquí només hi ha blat de moro.
    Per evitar una oposició forta al fracking, el govern polonès va impulsar una forta campanya mediàtica, en la qual el lema era la independència del gas rus. Polònia, amb dolorosos i llargs períodes d’ocupació russa, tem la dependència de Rússia. Després de la campanya mediàtica, els intermediaris van llogar els camps de patates per fer-hi les torres. El preu inicial, segons explica un pagès en un reportatge de France 3, era el preu anual de la collita de patates.
    Quan es van adonar que els perforaven el sòl fins a 3.000 metres de profunditat, es van mobilitzar. Al reportatge es pot veure com 20 persones bloquegen els treballs d’una companyia americana. Poc més enllà un grup d’ecologistes viu en una tenda militar i llença missatges a través d’Skype. Pels camps es veuen banderes i pancartes. S’hi pot llegir: “Bruts, deixeu les nostres terres”.
    També, es pot veure com els periodistes francesos intenten entrar entrar en un camp de perforació i els guàrdies els ho prohibeixen. Fins i tot, els intenten impedir que prenguin imatges des de l’exterior. Els demanen que guardin les màquines. Els periodistes s’allunyen i demanen a un home que es dirigeix a la feina amb bicicleta. Els diu que no va a treballar a la plataforma de perforació. Explica que no hi treballen homes com ell. Afirma que només hi ha treballadors estrangers.
    A la segona part del reportatge, es pot veure una reunió de grangers al centre cívic d’un poble. Com aquí, una plataforma ecologista els mostra un film, en el qual es pot veure com una dona obre l’aixeta d’una cuina i surt aigua amb gas.
    A fora, una estudiant explica que la causa de la reunió és que la multinacional americana Chevron ha fet una oferta als grangers. “Ens han dit que no ens espantem -mou les mans-, perquè els productes químics del fracking són els que mengem cada dia en els aliments preparats”, diu la noia.
    Del centre cívic comencen a sortir els pagesos. Han vist el film i saben de l’oferta econòmica de Chevron per això mouen el cap en senyal de negació i mantenen les mans a les butxaques. Això no obstant, mantenen el dubte els costa molt guanyar diners i l’oferta de Chevron és saborosa. Es posen les mans a la boca i bufen, però no de fred.
    El mateix dilema que tenen els pagesos és el dels polítics. En un carrer de Varsòvia, Michele Rivarsi (eurodiputada verda) posa com a exemples els Estats Units i el Canadà, on segons diu, l’aigua està contaminada. Per a ella, el problema està en el sistema de consum, en el qual el poder està a mans dels diners. Considera que per diners tot s’accepta.
    Coincideix amb Planagumà (acabat d’arribar de Brussel·les). El geòlog diu que la manca d’hidrocarbrurs convencionals afecta l’actual sistema de consum. Diu que la manca d’hidrocarburs incideix en la crisi econòmica i en les revoltes àrabs. Considera que el problema d’Egipte està en què ja no tenent petroli barat.

  4. lejarza said

    Fracking y puestos de trabajo

    RAÜL VALLS | ALBA SUD / CST

    El debate sobre el fracking afecta también al mundo del trabajo. Los sindicatos no pueden mantenerse ajenos y menos ser cómplices de esta nueva frontera del modelo extractivista. Debemos tener nuestras propias propuestas de transición ecológica.

    Las reflexiones que siguen a continuación son fruto de la reflexión sobre las Jornadas Europeas contra el Fracking celebradas en Bruselas los pasados ​​4 y 5 de septiembre de 2013, organizadas por el Grupo Verde del Parlamento Europeo. Están hechas desde la constatación de la poca o nula presencia que las tradiciones sindicales y obreras tienen en las luchas ecologistas y desde la convicción más firme de que hay que hacer enmienda a una carencia que debilita a unas y otras.

    El debate sobre la rentabilidad económica y la creación de puestos de trabajo a través de la técnica de explotación de gas conocida como fracking o fractura hidráulica me sugiere, desde el punto de vista sindical, una duda: ¿el movimiento obrero debe aceptar que se promueva un método de extracción que implica unos riesgos ambientales graves (contaminación, sismicidad, destrucción de tierras fértiles) y que supone el alargamiento, por pocos años, de un modelo energético agónico, que ha convertido el planeta en un gigantesco experimento del que podemos acabar saliendo perjudicados todos sus habitantes (pensemos en el cambio climático)?

    En este debate los sindicatos podemos tener dos opciones: por un lado defender los intereses más inmediatos de los trabajadores, tanto de aquellos que verán “garantizado” en principio su puesto de trabajo, como otros ahora parados que podrían conseguirlo en un futuro inmediato. Una cuestión no sin importancia en un contexto de falta de trabajo generalizado. O por otro lado podemos pensar en los trabajadores como algo más que simples “receptores de trabajo” y valorar los peligros, no menores, tanto a corto como a largo plazo, para la salud del planeta y de sus habitantes, y rechazar sin paliativos esta técnica extractivista.

    Defensa economicista versus defensa socio-política, o incluso yendo más allá: conciencia de especie entendida como una nueva frontera de la conciencia de clase. Algo de lo que parece ajena la posición de la clase capitalista, dispuesta a seguir manteniendo un modelo energético basado en la expoliación y la alteración ecológica del planeta.

    Al movimiento obrero no le es extraña esta perspectiva. Tiempo atrás los sindicatos no solo luchaban por la plusvalía, también eran de gran importancia las condiciones de trabajo, ambientalmente entendidas, y las condiciones de vida en los barrios y viviendas obreras. Esta visión que en ese momento recibió el nombre de “higienista” se planteaba algo básico: de poco sirve un buen sueldo si perdemos la salud en el trabajo o en el lugar donde vivimos, muchas veces cercano al puesto de trabajo. En ese momento, a finales del siglo XIX, la perspectiva física no iba más allá de la fábrica y de las afueras donde se amontonaban los obreros en pésimas condiciones [1]. Hoy una perspectiva global y un mejor conocimiento de las dinámicas de la naturaleza gracias a la ciencia, nos han permitido una visión que se ensancha en todo el planeta y a la humanidad que la habita. Ahora ya no es la mortalidad infantil, que empujaba a los obreros y sus familias a luchar por viviendas y ciudades más salubres, sino la supervivencia de las futuras generaciones lo que guía las posiciones sindicales ante propuestas como el fracking (una especie de higienismo planetario). Seamos claros, si lo que nos garantiza el sueldo nos va matando poco a poco, sea como trabajadores o como especie, no podemos aceptar unos puestos de trabajo que profundizan un modelo basado en un crecimiento económico suicida [2].

    Necesitamos por tanto un discurso y un posicionamiento claro en relación a este tema. La generación de energía solo puede venir de una apuesta por fuentes renovables y limpias, independientemente de los puestos de trabajo que puedan generar unas u otras. Si el fracking generara muchos puestos de trabajo, aunque por un tiempo limitado, y revitalizara la economía, tampoco podríamos apoyarlo. El afán por los beneficios inmediatos que caracteriza la actuación de las grandes corporaciones capitalistas no puede ser el modelo a seguir para la práctica sindical. Los sindicatos no podemos nadar a favor de una corriente impuesta por la clase dominante y que nos lleva a la destrucción ecológica. Destrucción que sufrirán primero las masas trabajadoras del mundo empobrecido, que tarde o temprano abarcará el conjunto de la Humanidad. En este contexto nos hará falta una revisión en profundidad del trabajo dentro de una sociedad en transición, que en ningún caso puede ser, como a veces parece, ni un fin en sí mismo, ni una mercancía que se compra y se vende.

    Los sindicatos debemos tener nuestras propias propuestas de transición ecológica hacia una nueva cultura del territorio.Esta nueva sociedad que será necesariamente de límites y suficiencia, también deberá serlo de radicalidad democrática y colectivismo. Estas propuestas han de poner en primer término las necesidades de la mayoría y no los intereses y la codicia de una minoría privilegiada.

    El capitalismo no solo explota a los trabajadores, también destruye la naturaleza y pone en peligro una vida digna para las generaciones futuras [3]. El fracking solo es la última frontera de un sistema injusto y destructivo. Los sindicatos no pueden ser ajenos, y muchos menos cómplices, de este fracaso. Si la clase capitalista no quiere o no puede tener conciencia de especie, somos los trabajadores y las clases populares los que la tendremos que tener y ejercerla con toda la contundencia.

    Notas:
    [1] En este sentido es interesante volver a textos clásicos como el de Frederich Engels La situación de la clase obrera en Inglaterra (1845), donde se dio mucha importancia a las pésimas condiciones en las que vivían los obreros en los suburbios ingleses.
    [2] Se puede leer un desarrollo complementario de esta idea en mi artículo Trabajar sin destruir el territorio, publicado en Alba Sud el 04/11/2013 .
    [3] Imprescindible en este sentido el último trabajo de Daniel Tanura, El imposible capitalismo verde. La Oveja Roja, Madrid, 2011.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: