Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Per què l’11 de setembre encerclarem La Caixa?

Posted by lejarza en 5 septiembre, 2013


Per què l’11 de setembre encerclarem La Caixa?

Esther Vivas

L’11 de setembre s’espera una gran mobilització social a Catalunya a favor de la independència. L’Assemblea Nacional Catalana compta ja amb més de 300 mil persones apuntades a La Via Catalana per la Independència, la cadena humana que unirà Catalunya de nord a sud, al llarg de 400km , i que té per objectiu, juntament amb la demanda d’independència, pressionar a les forces polítiques perquè la consulta del 2014 sigui una realitat i s’estableixi, d’una vegada per totes, la data de celebració.
En el marc d’aquesta iniciativa, el Procés Constituent, impulsat per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, ha convocat a encerclar La Caixa, la màxima expressió del capital financer català. Es tracta d’una acció que se suma a la Via Catalana, amb les seves pròpies especificitats, assenyalant que drets socials i nacionals són indissociables. Per a molts, una Catalunya en mans dels mateixos de sempre, no ens serveix. Volem decidir, però decidir sobre tot.
Alguns diuen que el primer és la independència, i que després ja veurem. Que amb aquesta s’acabarà l’atur, la pobresa, la fam. Com si la independència fos un mannà diví. Aquest, però, és un argument fal·laç . Sinó, que ho preguntin a Grècia, Portugal, Irlanda, Xipre o al mateix Estat espanyol. Ser independents implica treure’ns de sobre, també, les urpes de la Troica. L’Europa del poder financer no dóna llibertat als pobles. No hi ha independència veritable sota el jou del deute, el xantatge de la prima de risc i dels “mercats” .
Altres afirmen que “Madrid ens roba” , i que si diem “Adéu a Espanya”, problema resolt. Res més lluny de la realitat. La veritat és que tenim els lladres a casa i es diuen Millet, Montull, Fainé, Crespo, Pujol, Brufau… i tants d’altres. A on anem amb un país en mans de les 400 famílies de sempre? Avançar cap a la independència, implica preguntar-se: independència per a què i per a qui. El debat obert avui a Catalunya és una oportunitat per trencar amb l’injust marc legal establert i per repensar les bases del nostre model de societat. Ser independents sí, però per obrir un procés constituent que ens permeti decidir, a tots, quin país volem.
Per aquests motius i més, l’11 de setembre som molts els que encerclarem La Caixa. Ho fem, també, perquè els bancs són els màxims responsables de la crisi i La Caixa és el banc més gran de Catalunya. Entitats financeres que per salvar-se elles, ens han enfonsat, a la majoria, en la més absoluta misèria. Mai serem lliures, ni independents, si estem sotmesos a les seves polítiques.
Així mateix , és vox populi que La Caixa no vol la consulta. La “pau social” és el màxim garant dels seus beneficis i l’Estat espanyol la seva principal font de negoci. El Sr. Fainé i companyia, la legitimitat dels quals no passa pel seu millor moment, s’han guardat de criticar el procés sobiranista, no fos que s’iniciés una campanya ciutadana en contra seu. Tampoc, però, s’han posicionat a favor. Que ningú cregui que La Caixa encapçalarà el camí cap a la independència. Si poden, segur, el boicotejaran. Les seves lleialtats s’han demostrat amb la família reial, al capdavant del Regne d’Espanya, garantint un retir daurat a la Infanta Cristina a Suïssa, com a responsable de l’Àrea Internacional de la Fundació La Caixa, i augmentant-li el sou a 320.000 euros anuals, no sigui que amb la distància es deprimeixi. I en el cas de donar suport a aquest procés, si no li queda més remei algun dia, ja s’encarregarà prou d’amarrar-lo segons els seus interessos, contraris als de la majoria.
Quin país tindrem si al capdavant es troba un banc que desnona a famílies i ens estafa mitjançant les preferents? La Caixa ens diu: “Tu ets l’estrella”. Si tant ens estima perquè ens roba anualment milions d’euros mitjançant les autopistes de pagament? Abertis, el principal operador del mercat català de peatges, té en La Caixa al seu principal accionista. Poca independència tindrem, en mans de lladres. Per això, a la diada de l’11 de setembre, en el marc d’una mobilització històrica, serem molts encerclant La Caixa.

Procés Constituent a Catalunta i Garrotxa impulsat per Teresa Forcades Vila ha convocat a encerclar La Caixa La Caixa de les hipoteques en comptes de proporcionar millors interessos als comptes corrents dels seus clients, es dedica a enviar un catàleg de cupons.

Procés Constituent a Catalunta i Garrotxa impulsat per Teresa Forcades Vila ha convocat a encerclar La Caixa
La Caixa de les hipoteques en comptes de proporcionar millors interessos als comptes corrents dels seus clients, es dedica a enviar un catàleg de cupons.

Anuncios

13 comentarios to “Per què l’11 de setembre encerclarem La Caixa?”

  1. lejarza said

    ICV-EUiA llama a rodear La Caixa el día 11 de septiembre

    ICV no convoca a sus militantes a participar en la Via Catalana por la independencia, pero sí que pide que acudan a la cadena humana propulsada por el Procés Constituent para rodear La Caixa, una acción que pretende participar de la movilización independentista del 11 de septiembre pero aportando una reivindicación social. La formación toma este posicionamiento al considerar que la cadena humana por la independencia no es lo bastante “inclusiva” -querrían que sumara a los partidarios del derecho a decidir, no sólo a los secesionistas- y porque creen que de este modo podrán “defender tanto los derechos nacionales como los derechos sociales”. Aun así, ICV espera que la Vía Catalana, que debe cubrir 400 kilómetros, sea “todo un éxito”.

    Los ecosocialistas convocan de forma “específica” a participar en la movilización ‘Rodea La Caixa’, y certifican así su simpatía por el Procés Constituent, movimiento impulsado por la monja Teresa Forcades y el economista y miembro de Justicia y Paz Arcadi Oliveres que nació con la intención de aglutinar las diferentes candidaturas parlamentarias de izquierdas para defender un nuevo proceso constituyente -a día de hoy se encuentra en período de adhesiones. Favorable al derecho a decidir, el Procés Constituent convocó a principios de agosto a sus simpatizantes a rodear las torres de La Caixa el próximo 11 de septiembre, para defender los “derechos nacionales” pero a la vez “señalar los responsables de la crisis y los recortes”.

    En un manifiesto con motivo de la Diada, la formación que colideran Joan Herrera y Dolors Camats da plena legitimidad a la Asamblea Nacional Catalana (ANC) para convocar la movilización del 11 de septiembre, pero creen que la acción “debería ser más unitaria, inclusiva y representativa de la pluralidad que se expresa en la sociedad”. El propio partido ya avanza, en este sentido, que dentro de su formación cuentan con “sensibilidades nacionales, federales, confederales e independentistas”, pero que todas tienen su punto de encuentro en el derecho a decidir.

    “Más que nunca hay que sumar a todas aquellas personas favorables al derecho a decidir, estén a favor de la independencia, de establecer una nueva relación con el Estado o simplemente a favor del derecho democrático a ser consultados”, aseguró el texto aprobado este lunes por la noche por el órgano de dirección de ICV. Por todo ello, el partido ecosocialista hace un llamamiento a la militancia para que en todas las movilizaciones del 11 de septiembre reivindique la necesidad de sumar a favor del ejercicio del derecho a decidir y la defensa tanto de los derechos nacionales como sociales.

    Igualmente, la formación ha asegurado que continuará “trabajando con la máxima voluntad unitaria y rigor para que la ciudadanía de Cataluña pueda votar libremente su futuro político”, y ha emplazado una vez más al gobierno español a iniciar “un diálogo político para el ejercicio del derecho a decidir a través de una consulta”.

  2. lejarza said

    La CUP convoca a encerclar La Caixa

    El portaveu de la CUP, Lluís Sales, ha fet una crida aquest dimarts a la societat catalana a assistir a la Via Catalana del proper Onze de Setembre, a la convocatòria de Procés Constituent per encerclar La Caixa i a una setantena d’actes previstos el mateix dia de forma paral·lela, entre els quals ha destacat cinc manifestacions que es duran a terme a Girona, Mataró, Lleida, Reus i Barcelona.
    Sales ha defensat que la independència s’ha d’entendre com una “una eina clau per a la superació de les desigualtats socials, econòmiques i polítiques”, i ha insistit en la importància de començar a posar sobre la taula quina serà la “correlació de forces” que s’establirà en un possible nou estat. Un escenari que des de la CUP consideren que només s’aconseguirà si la Generalitat té la voluntat de practicar “desobediència civil i institucional” per convertir Catalunya en un estat plenament independent d’Espanya i “de les elits econòmiques”.
    En la mateixa línia, el diputat de la CUP Quim Arrufat ha considerat “imprescindible” la participació a la Via Catalana, però també el que creu que s’ha de fer l’endemà de la Diada, que és “omplir de contingut el concepte ‘independència’ d’acord amb la voluntat ciutadana”

  3. lejarza said

    Unitat o uniformitat?

    Eduard Pelegrí Santos

    La proposta #EncerclemLaCaixa del Procés Constituent per l’11 de setembre està sent polèmica. La majoria de crítiques que he llegit apunten a que és inoportuna, que l’11 de setembre cal centrar-se en la d’independència i deixar la resta de reivindicacions pels altres dies de l’any. Fa uns dies vaig llegir una crítica especialment virulenta: La cagaradeta del ProcésConstituent. Suposo que l’animadversió que té l’autor envers la proposta del Procés Constituent el va fer ser especialment agressiu. D’aquella lectura n’ha sortit aquesta entrada, però no per rebutjar el to en què està escrit el comentari (que trobo deplorable), sinó per parla de la manera com defensa la unitat d’acció. Hi ha una petita anècdota en el text, que per mi és simbòlica: al primer paràgraf parla de que el país és de tots i de tots colors i ideologies, però al tercer carrega contra els volen expressar la seva opinió amb una samarreta de color diferent a la de la convocatòria de l’ANC. Ja sé que la menció a les samarretes és un exemple, un detall, però em fa pensar que, més que la unitat, el que està defensant és la uniformitat. Potser s’entendrà millor el que vull dir si explico els motius pels quals m’he apuntat a encerclar La Caixa.

    En primer lloc, cal tenir en compte que la convocatòria no s’ha fet d’esquenes a l’ANC, sinó de forma coordinada. És per això que els que ens apuntem a aquest encerclament comptarem també, sumarem dins el còmput total de participants, no restarem. Però en el meu cas, encara és més clar que no serà una resta, perquè no hagués participat a la Via Catalana i, en canvi, sí que aniré a encerclar La Caixa. I és que l’error en que es cau sovint és pensar que, en una hipotètica consulta, tots els que votarien a favor de la independència ho farien per les mateixes raons.

    L’autor del comentari esmentat assenyala com la causa principal dels nostres mals l’anomenat espoli fiscal de l’Estat espanyol. Segons aquest raonament, un cop acabat aquest espoli el camí farà baixada i ja podrem resoldre els problemes de Catalunya. Aquest és el missatge que ens transmeten CDC i ERC gairebé a diari. Jo no crec que aquest sigui el problema més important al que ens hem d’enfrontar per solucionar els nostres problemes. Per a mi és molt més greu l’espoli social al que estem sotmesos. És molt més greu que es respectin els drets adquirits dels poderosos, mentre es trepitgen i es destrueixen els del 99% de la població. El càlcul de les balances fiscals no deixa de ser una simulació, no són faves comptades. No crec que es pugui afirmar que els treballadors de les altres parts de l’Estat ens estiguin prenent els nostres recursos. El que sí que tinc clar és que els poderosos estan espoliant als treballadors, als aturats i als pensionistes. Les diferències són cada cop més grans, no només perquè baixin els de baix, sinó també perquè pugen els de dalt. I aquest desequilibri hi és a tots els nivells: mundial, europeu, espanyol i català. Crec que les prioritats amb les que s’estan gastant els recursos actualment no són les correctes, encara que hi hagi poc marge de maniobra a nivell de la Generalitat.

    I doncs, per què votaria a favor de la independència actualment? Jo no tindria problema en estar en un Estat espanyol que entengués i respectés la identitat dels diferents pobles que el componen actualment. Però la resposta que s’ha donat des dels diferents estaments de l’estat a l’aprovació de l’Estatut primer, i a la celebració d’una consulta d’autodeterminació després, m’han deixat clar que aquest encaix no és possible, que hi ha unes visions tant diametralment oposades del que és Espanya, que no veig que es puguin conciliar. Però hi ha un segon motiu per votar a favor de la independència i es va concretar a l’abril, amb la presentació del manifest pel Procés Constituent: la creació de la nova República catalana pot permetre replantejar el model d’estat que volem i construir-ne un de nou, centrat en les persones.

    Així doncs, des de la meva perspectiva no tinc clar d’apuntar-me a una Via Catalana per la independència, sense més contingut. Per a mi la independència no és la fita més important i m’incomoda la lectura que es farà de la meva participació el dia següent. I l’exemple més clar és el que va passar amb la manifestació de l’any passat. Si CiU no hagués comès l’error tàctic d’anticipar les eleccions, pensant que trauria majoria absoluta, ara estaria sumant els participants com a suports a la seva política, carregant contra l’espoli fiscal i donant suport a les retallades.

    La cadena que encerclarà La Caixa em permet expressar la meva suma al procés d’independència, però la meva resta dels que pensen que tots els nostres mals venen de fora, que no tenim res a revisar a casa nostra. Per a mi no val qualsevol tipus d’independència, sinó que en vull una que serveixi per fer una revisió integral. Per a mi, la independència no és l’objectiu, sinó la millor opció de relació amb la resta dels pobles d’Espanya, donades les alternatives actuals, i una bona oportunitat per capgirar el capitalisme que se’ns està menjant.

    És en aquest sentit que crec en la unitat de l’acte, però no en la seva uniformitat.

  4. lejarza said

    El dia que sortim de la crisi

    JORDI SERRANO

    Imaginem per un moment que hi ha un dia que tècnicament sortim de la crisi. No us vull deprimir encara més, però en aquell moment continuarem estant molt fotuts. El que tu i jo entenem per sortir de la crisi no és el mateix que entenen els banquers o els de la Troica. Estan intentant xuclar tota la sang dels ciutadans i salvar-se les malifetes que van fer i no anar a la presó. A més, aconsegueixen tornar als bancs alemanys tots els diners que tontament van deixar a personatges com el Pocero de Seseña. Per cert, si la banca alemanya va ser tan idiota deixant diners a impresentables en l’anomenat deute promotor, per què ara els hem de tornar les diners nosaltres?
    Avui l’economia real és ja una cosa marginal, ells el que volen és tornar a traficar amb tota mena de productes estrafolaris sorgits de ments perverses. De fet a mi el director de l’agència d’una caixa, ara en mans d’un banc, la setmana passada em va voler convèncer de posar els meus quatre duros d’estalvis en accions d’Inditex i Repsol!!! Li vaig dir: no n’heu tingut prou? He de posar els meus estalvis en accions de gent que no paga els impostos a Espanya? Em voleu fer còmplice d’aquests pocavergonyes?
    Per a aquesta mena de gent estranya sortir de la crisi vol dir tenir diners per tornar a especular apalancant crèdits uns sobre altres fins a l’infinit. Les empreses de Wall Streeet l’any 2007 tenien 183 bilions de dòlars en productes derivats financers, que signifiquen 13 cops el PIB dels EUA, l’any 2011 ja tenen 248 bilions dòlars. L’any 2012 als paradisos fiscals hi havia 25,5 bilions de dòlars, això significa el PIB dels EUA més el del Japó. És a dir, ells jutgen la crisi en el seu paradís. De tant en tant, quan el clamor és enorme, fan jocs de mans: a Alemanya s’inventen 7 milions de sous miserables i així dir que hi ha el miracle de l’absència d’atur. Als EUA els més de dos milions de presoners no compten com a aturats i els aturats desapareixen convertits en autònoms sense feina. El Bush Jr. va ser un pioner en aquests jocs, quan hi va haver una onada d’incendis forestals als parcs naturals es va treure de la màniga una recepta genial que fins aquell moment a ningú se li havia acudit, per evitar els incendis forestals el millor que es podia fer era… tallar els arbres!
    En realitat són perillosos ludòpates. Francesc Trabal de la Colla de Sabadell va escriure fa molt de temps que hi ha gent que és tan estúpida que “creuen que el diner serveix per fer més diners”. Per ells sortir de la crisi no té res a veure amb acabar amb l’atur, la manca d’habitatge, la fam infantil i en general del patiment de la gent. Per ells acabar la crisi vol dir tornar a tenir guanys indecents.

  5. lejarza said

    La Caixa ultima la venda del 51% de la seva divisió immobiliària a TPG

    MADRID | EFE/DDG La Caixa ultima la venda del 51 per cent de la seva divisió immobiliària a TPG Inc per uns 189 milions, segons fonts coneixedores de l’operació. Tot i això, La Caixa va precisar en una comunicació al regulador borsari, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que la possible desinversió en Servihabitat Gestió Immobiliària “segueix el seu curs sense haver conclòs de manera definitiva i sense que s’hagin pronunciat els òrgans de govern”. La compra per part de TPG Inc del 51 per cent del negoci de serveis immobiliaris de La Caixa suposaria la primera incursió de la firma nord-americana d’inversió en el sector immobiliari d’Espanya.
    Segons aquestes fonts, La Caixa va preferir l’oferta de TPG a una altra presentada per Bridgepoint Capital Ltd. L’operació convertirà a Servihabitat Gestió Immobiliària en la divisió de serveis immobiliaris més gran que s’ha venut en els últims mesos a inversors nord-americans. Aquesta setmana, Cerberus Capital Management ha acordat la compra del negoci de Bankia, mentre que Kennedy-Wilson Holdings Inc. i Centerbridge Partners LP han arribat a acords similars en l’últim any.

  6. lejarza said

    ¿Por qué el 11 de septiembre rodearemos La Caixa?

    Esther Vivas
    Publico

    El 11 de septiembre se espera una gran movilización social en Catalunya a favor de la independencia. La Asamblea Nacional Catalana cuenta ya con más de 300 mil personas apuntadas a La Via Catalana per la Independència, la cadena humana que unirá Catalunya de norte a sur, a lo largo de 400km, y que tiene por objetivo, junto con la demanda de independencia, presionar a las fuerzas políticas para que la consulta del 2014 sea una realidad y se establezca, de una vez por todas, su fecha de celebración.

    En el marco de esta iniciativa, el Procés Constituent, impulsado por Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, ha convocado a rodear La Caixa, la máxima expresión del capital financiero catalán. Se trata de una acción que se suma a La Via Catalana, con sus propias especificidades, señalando que derechos sociales y nacionales son indisociables. Para muchos, una Catalunya en manos de los mismos de siempre, no nos sirve. Queremos decidir, pero decidir sobre todo.

    Algunos dicen que lo primero es la independencia, y que después ya veremos. Que con ésta se acabará el paro, la pobreza, el hambre. Como si la independencia fuese un maná divino. Sin embargo, se trata de un argumento falaz. Que se lo pregunten a Grecia, Portugal, Irlanda, Chipre o al propio Estado español. Ser independientes implica sacarnos de encima, también, las garras de la Troika. La Europa del poder financiero no da libertad a los pueblos. No hay independencia verdadera bajo el yugo de la deuda, el chantaje de la prima de riesgo y de los “mercados”.

    Otros afirman que “Madrid nos roba”, y que si decimos “Adiós a España”, problema resuelto. Nada más lejos de la realidad. Lo cierto es que tenemos los ladrones en casa y se llaman Millet, Montull, Fainé, Crespo, Pujol, Brufau… y tantos otros. ¿Adónde vamos con un país en manos de las 400 familias de siempre? Avanzar hacia la independencia, implica preguntarse: independencia para qué y para quiénes. El debate abierto hoy en Catalunya es una oportunidad para romper con el injusto marco legal establecido y para repensar las bases de nuestro modelo de sociedad. Ser independientes sí, pero para abrir un proceso constituyente que nos permita decidir, a todos, qué país queremos.

    Por estos motivos y más, el 11 de septiembre somos muchos los que vamos a rodear La Caixa. Lo hacemos, también, porque los bancos son los máximos responsables de la crisis y La Caixa es el mayor banco de Catalunya. Entidades financieras que para salvarse ellas, nos han hundido, a la mayoría, en la más absoluta miseria. Nunca seremos libres, ni independientes, si estamos sometidos a sus políticas.

    Asimismo, es vox populi que La Caixa no quiere la consulta. La “paz social” es el máximo garante de sus beneficios y el Estado español su mayor fuente de negocio. El Sr. Fainé y compañía, cuya legitimidad no pasa por su mejor momento, se han guardado de decir nada en contra del proceso soberanista, no fuese que se iniciara una campaña ciudadana en su contra. Tampoco, pero, se han posicionado a favor. Que nadie crea que La Caixa va encabezar el camino hacia la independencia. Si puede, seguro, lo boicoteará. Sus lealtades se han demostrado con la familia real, al frente del Reino de España, garantizando un retiro dorado a la Infanta Cristina en Suiza, como responsable del Área Internacional de la Fundación La Caixa, y aumentándole el sueldo a 320.000 euros anuales, no sea que con la distancia se deprima. Y en caso de apoyar dicho proceso, si no le queda más remedio algún día, ya se encargará de amarrarlo según sus intereses, contrarios a los de la mayoría.

    ¿Qué país tendremos si al frente se encuentra un banco que desahucia a familias y nos estafa mediante las preferentes? La Caixa nos dice: “Tú eres la estrella”. ¿Si tanto nos quiere porqué nos roba, a los catalanes, anualmente millones de euros mediante las autopistas de pago? Abertis, el principal operador del mercado catalán de peajes, tiene en La Caixa a su principal accionista. Qué poca independencia tendremos, en manos de ladrones. Por eso, en la diada del 11 de septiembre, en el marco de una movilización histórica, seremos muchos rodeando La Caixa.

  7. lejarza said

    ¿Debe la ciudadanía de izquierdas apoyar el acto independentista convocado por ANC el próximo 11 de Septiembre?

    Salvador López Arnal

    Una cadena humana que, a través del litoral, irá desde el norte de Cataluña (creo que no penetrará en tierras francesas) hasta las tierras del Ebro. Unos 400 mil participantes se calcula, más de 300 mil ya inscritos en el momento en que escribo esta nota. Nada que ver con el mítico (e interesado) cálculo del millón y medio de participantes del pasado año. Afortunadamente por supuesto.

    No es la primera vez que se convocan y realizan cadenas de este tipo en el país de J. V. Foix. Fueron numerosas (y frecuentes) las que realizamos durante los años ochenta contra la permanencia de España en la OTAN, con masiva presencia de activistas y ciudadanos. No tengo números en estos momentos, analistas y estudiosos (Enric Prat en lugar destacado) lo han investigado con detalle, pero fueron importantes, muy importantes, nada minoritarias. De las más concurridas en aquellos años.

    Muchos de los que ahora convocan -o simpatizan abiertamente- con esta nueva cadena del 11S, ya entonces en uso de razón política, no estuvieron presentes en aquellas movilizaciones antimilitaristas. No era su tema, demasiado de izquierdas, demasiado combativo, mucho follón popular y obrero, no era propiamente ni “nacional” ni identitario.

    Pero algunos sí, desde luego. Rafael Grasa, uno de los activistas más importantes de aquel movimiento antiotánico, es ejemplo destacado. Ahora es miembro de la Comisión Nacional de Transición hacia la independencia. Panta rei, decía el clásico-oscuro. La vida fluye muy, muy rápidamente y nos da sorpresas… No siempre positivas.

    ¿Y ahora, a día de hoy? ¿Hay que apoyar una cadena, una movilización abiertamente independentista, que no habla (se diga lo que se diga para confundir y sumar) del derecho de autodeterminación (su cacareado dret a decidir), y que toma lo ocurrido en los países bálticos como modelo de referencia? Pues, prima facie, no parece que la izquierda pinte o pueda pintar mucho en este entierro (con perdón por la metáfora). ¿Hay algún valor que indirecta, remotamente incluso, tenga que ver con los idearios de las izquierdas en sentido amplio que se vaya a airear en esta movilización del próximo 11 de septiembre? Pues no es fácil encontrarlo por mucho uno que uno se empeñe. Lo que rige, lo que prima a todas luces, es la “independencia” (la ruptura con el Estado), el énfasis nacionalista, la imposibilidad de entenderse con el resto de España, etc, etc.

    ¿Cabe participar, pues, de forma alternativa, en el acto del 11S con una perspectiva de izquierdas? Es la opción, si no ando errado, de las CUP, de los activistas y simpatizantes del Procés Constituent, incluso de ICV y de sectores de EUiA. Pretenden rodear la sede central de Caixabank, la principal entidad financiera del país, aspiran a poner énfasis en el lado social (y usualmente olvidado) del proceso. Es una posibilidad lo admito, un sendero transitable.

    La entidad convocante, la Assemblea Nacional Catalana (ANC), cada vez más ubicada en posiciones nacionalistas excluyentes, ha señalado que la “Vía Catalana cap a la Independencia” no modificará su recorrido para sumarse a la propuesta de rodear la sede central de la Caixa. Su presidenta, Carme Forcadell, una ex regidora de ERC en el ayuntamiento de Sabadell, ha dejado claro, y por escrito, que no están dispuestos a cambiar de lema, de nombre y de objetivo. De eso nada monadas leibziana. El trazado ya está establecido. Y punto. ANC se desmarca claramente de la propuesta “#Encerclem La Caixa.”. ¿Es un argumento, un aliciente más, para apoyar la propuesta de rodear Caixabank, para gritar bien clarito quienes son los máximos responsables de esta crisis-estafa y quiénes están sacando tajando de toda esta agresión antiobrera?

    Es una posibilidad, lo admito. Pero no es mi posición. Ese día ondeará de nuevo la bandera republicana en mi balcón, recordaré a Salvador Allende y a tantos otros luchadores asesinados, y pensaré en los ciudadanos y ciudadanas que en tiempos de represión y oscuridad fascista lucharon por las libertades nacionales de Cataluña, fraternalmente unidos a los otros pueblos de Sefarad. Paco Fernández Buey, Neus Porta, Manuel Sacristán, Giulia Adinolfi, Paco Téllez, Alejo García, M. R. Borràs, Pere de la Fuente entre muchos otros.

    En fecha indeterminada, uno de los citados, el autor de El orden y el tiempo, señalaba en un seminario para militantes del PSUC y afines: “La nacionalidad es, por de pronto, un conjunto de rasgos del individuo, un bloque de características lingüísticas, culturales y principios que constituyen su modo de ser… Todo eso es realidad, incluso cotidiana del individuo. Lo que no es vida real de cada cual, sino aparato ideológico de dominio sobre los individuos, es la serie de ideas especulativas postuladas para gobernar esa realidad, como la idea de destino histórico, el patrimonio imperial, etc. Ningún individuo ni pueblo tiene más sentido que el de vivir, incluyendo en el vivir la muerte”. Todo lo demás, concluía Sacristán, todo lo demás, “todas las vestimentas patriotas”, eran ideología (falsa consciencia) encubridora de dominio.

  8. lejarza said

    Per què l’Onze de Setembre encerclaré La Caixa?

    Joan Mena – Diputat d’EUiA i portaveu adjunt del grup parlamentari d’ICV-EUiA

    El proper Onze de Setembre, com cada any des que tinc ús de raó, els catalans i les catalanes estem convocats a defensar els nostres drets nacionals. Aquest any, però, no serà una Diada més donada la rellevància que el debat nacional ha adquirit en els últims mesos al nostre país. De totes les mobilitzacions que es duran a terme arreu del territori català, jo participaré a ‘Encerclem La Caixa’, convocada pel Procés Constituent. I ho faré per un motiu fonamental: no vull que la dreta m’expulsi d’una mobilització, la de l’11 de Setembre, de la qual participo des que tenia 6 anys de la mà del meu pare, un andalús nascut a Alicún de Ortega (Granada), que fa 40 anys que defensa els drets de Catalunya.

    Últimament em pregunten sovint si vull la independència de Catalunya. I responc, rotundament, que sí. Vull la independència dels mercats. Vull la independència de la corrupció. Vull la independència d’una societat fonamentada en la injustícia social. Vull la independència d’un territori cada vegada amb més desigualtats de classe. Aquesta és la independència que jo vull. I aquesta independència no la vull (ni puc) construir de la mà de la dreta catalana que són els que, cada dia, avalen amb el seu vot les retallades contra la classe treballadora al Parlament de Catalunya. Aquesta independència no la vull construir de la mà d’un govern que ha fet de la corrupció (Pallerols, ITV, Cas Palau, etc.) una necessitat estructural per sobreviure en aquest sistema. Aquesta independència no la vull construir de la mà de forces que, a Brussel·les, es posen d’acord per continuar garantint els interessos dels mercats i de la troika per sobre de les necessitats de les persones. Per això, l’11 de Setembre no participaré a la cadena humana de la Via Catalana: perquè no vull anar de la mà a construir res amb la dreta d’aquest país que defensa els mateixos interessos que la dreta espanyola i europea. No tindria sentit ni social ni institucionalment donar la mà que retalla la sanitat pública per garantir el negoci de la privada del conseller Boi Ruiz o la mà de la consellera Rigau que ha retallat l’escola pública fins a fer-la subsidiària de la privada concertada.

    Amb qui vull construir aquesta independència? També ho tinc clar. Aquesta societat lliure dels mercats, de la corrupció, de les injustícies i de les desigualtats la vull construir amb gent com el SAT d’Andalusia, que expropia material escolar o aliments per garantir el repartiment equitatiu d’aquests productes de primera necessitat; amb gent com AGE (Alternativa Galega de Esquerda) a Galícia, que li diu clarament al president de la comunitat del PP Alberto Núñez Feijóo que és un ‘narco-president’; o amb gent com IU a l’Estat espanyol que ha portat davant dels Tribunals un govern corrupte com el de Mariano Rajoy. Però també amb gent com Syriza, a Grècia, que encapçala la lluita del sud d’Europa contra la troika; amb gent dels moviments de revolució pacífica i social de Sudamèrica que ens demostren, des de la pràctica, que sí que hi ha alternativa; o amb la gent dels partits de classe, anti-neoliberals i transformadors de Portugal que estan intentant evitar que amb diners públics es financi l’ensenyament privat. Amb aquesta gent és amb qui vull construir una nova democràcia que deixi de ser estètica, com ho és ara, i que sigui autènticament participativa per a què ho puguem decidir tot. I és que, com diu la tradició marxista, tinc molt més a veure amb un obrer de Sevilla, de Bilbao, de Milà o de Berlín que no pas amb un burgès de Barcelona.

    Tot i això, sento la necessitat de sortir al carrer i cridar ben alt i ben clar que defensaré el dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món i, per tant, també del meu. El dret a l’autodeterminació és inalienable a qualsevol poble, per democràcia i per dignitat. No s’hi valen arguments econòmics, financers ni empresarials. Per això, l’11 de Setembre participaré a ‘Encerclem La Caixa’. Perquè defenso el dret a decidir del meu país (independentment de que, després, a la consulta, el meu vot sigui un o un altre) i perquè no vull que ni Catalunya ni cap altre poble del món estigui sotmès sota el jou dels poders econòmics i financers. Per aquest motiu, la imatge potent de la classe treballadora encerclant la principal entitat financera de Catalunya, La Caixa, dient que no ens sotmetrem a la seva voluntat i exigint la sobirania del poble és la que crec que ens fa falta com a país. A més, aquest setge social i polític a La Caixa ho faré de la mà de gent com en Josep Bel, sindicalista de Telefónica, en Marc Casanovas, de l’Assemblea d’Interines, en Diego Cañamero, del SAT-Andalusia, la Sònia Farré, de l’Auditoria Ciutadana del Deute, l’Edu Lucas, Activista a l’Hospital de Sant Pau o en Jaume Botey, impulsor de la Renda Garantida Ciutadana. Amb aquesta gent sí que vull construir un país que sumi cap a una Europa social dels pobles i resti d’aquesta Europa econòmica dels mercats que estan construint entre quatre.

    En resum, participaré a l’’Encerclem La Caixa’ perquè ha esdevingut, amb personalitat pròpia, la confluència de la defensa del dret a decidir i de la justícia social. Aquesta és la síntesi que sempre ha defensat la tradició política de la qual provinc: no existeix la construcció social de Catalunya sense construcció nacional, i no es donarà la construcció nacional de Catalunya si no hi ha construcció social. A partir d’aquí, vull anar de la mà dels treballadors i treballadores d’Andalusia, de Galícia, del País Basc, de Castella, de Flandes, de Bavera, d’Escòcia, de Frísia, de la Ligúria, de Normandia, de Valònia o de tants altres pobles europeus a construir una societat socialment i econòmicament més justa. Jo ho tinc clar, l’Onze de Setembre ningú no em manipularà perquè forma part d’un mateix escenari: la lluita de classes.

  9. lejarza said

    El cerco de La Caixa reúne ciudadanos y colectivos que quieren llenar la independencia de contenido social

    Eldiario.es

    Una cierta sensación de improvisación heterogénea ha reinado en la concentración convocada frente a La Caixa. La unión de personas de procedencias diversas, pero con algunos nexos comunes, como ser golpeados por la crisis, ha caracterizado la acción. Familias con el uniforme canónico de la Via Catalana, junto a militantes forjados en mil batallas se han unido a la convocatoria hecha por Procés Constituent, un grupo formado por iniciativa de la monja Teresa Forcades y del activista y economista Arcadi Oliveres.

    Entre los asistentes y fuertemente ovacionado estaba Diego Cañamero, el líder del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), que ha marcado distancias entre la visión folclórica que a veces se da de Andalucía contraponiéndola con la imagen luchadora por ejemplo, del poeta Federico García Lorca, fusilado por el franquismo.

    Un dato a remarcar ha sido que los militantes de ICV-EUiA que han optado por asistir a esta concentración lo han hecho sin exhibir lemas ni pancartas partidistas. Sí se han podido reconocer algunos dirigentes, como el ex conseller Salvador Milà o la diputada Marta Ribas .

    Si en un primer cálculo se cifraba en 4.000 personas la cantidad necesaria para rodear los dos edificios de La Caixa, la afluencia ha desbordado la previsión. Pero se hace difícil fijar la cantidad de gente reunida en este tramo de la Diagonal de Barcelona, porque la cadena no ha parado de hacerse y deshacerse.

    A los pies de la sede central de La Caixa, un pequeño entablado con unos megáfonos de potencia muy limitada han servido de improvisado escenario desde el que activistas de los movimientos sociales: organizadores de la campaña por la renta universal garantizada; la asamblea por la enseñanza pública de calidad, los interinos e interinas precarios y precarias y organizaciones solidarias con los inmigrantes han hecho llegar sus mensajes a la gente congregada durante casi 30 minutos .

    Poco después ha comenzado a estirarse la cadena humana hasta rodear totalmente los dos edificios centrales de La Caixa. Pero, como sobraba gente, la cadena se ha doblado y en algunos tramos se ha triplicado. Por ello, los concentrados se han extendido por la Avenida Carlos III y por la Diagonal.

    Han sonado tres cohetes, y se ha producido un clímax trascendente. La gente se ha desplegado primero por dos carriles de la Diagonal barcelonesa, hasta más allá de la calle Numáncia. Una vez pasado el minuto 14 de las cinco de la tarde, la gente ha roto la formación y ha invadido casi toda la Diagonal. Sólo ha dejado libre un carril de la emblemática vía de la capital catalana. Desde ese momento, poco a poco la gente ha comenzado a dispersarse. Un grito ha marcado la consigna de dispersión: “Somos anticapitalistas.”

    Justo cuando se producía el fin de la concentración, en el escenario una militante del Procés Constituent intentaba animar a la multitud con gritos sincopados de Independencia. Mientras, a pocos metros, en plena armonía, un grupo de afectados por las preferentes de Bankia y CatalunyaCaixa gritaban en castellano contra la banca. Uno y otros grupos transformaron los gritos en un tercero, también en castellano: “Borbones a los tiburones”.

  10. lejarza said

    8.000 persones encerclen la seu de La Caixa per vincular independència i canvi social
    DRETSSOCIALSDELS POBLES
    MANU SIMARRO
    8.000 persones han participat aquesta tarda de la iniciativa de Procés Constituent #EncerclemLaCaixa, enllaçant reivindicacions socials de tot tipus a la Via Catalana per la independència de Catalunya convocada per l’Assemblea Nacional Catalana. Enmig del desbordament que ha suposat una assistència que ha duplicat les previsions, centenars de famílies, grups d’amics i activistes socials s’han donat de les mans encerclant la seu central de La Caixa a Barcelona i unint la iniciativa amb la Via a través de l’Avinguda Diagonal i la Gran Via Carles III, i fins la Plaça Francesc Macià i la Travessera de les Corts -per on passava el tram principal de la Via. El nombre de gent ha fet que en la majoria del recorregut s’hagin doblat i triplicat les cadenes, que s’han començat a formar des de mitja hora abans de l’inici, a les 17.14h. A diferència de la Via catalana, que s’ha allargat fins les 18h, #EncerclemLaCaixa ha començat a desfer-se a dos quarts. Mentre ha durat, no només s’han sentit crits d’independència sinó també molts d’altres de caire social, contra el capitalisme, les retallades del Govern d’Artur Mas i el sistema financer.

    Els crits d’“a-anti-anticapitalistes” o càntics que es preguntaven “quants diners s’embutxacarà (Mas) privatitzant l’educació i la sanitat”, característics de les mobilitzacions del 15-M, han estat també la tònica en la prèvia de la cadena. Des de les 15.30h, adherits i simpatitzants del Procés Constituent, però sobretot activistes socials de mil i una lluites diferents i organitzacions polítiques, s’han anat concentrant al voltant del que ja es coneix popularment com les ‘torres de Mordor’. Allà, s’hi havien preparat múltiples parlaments on membres de lluites en marxa, com la vaga indefinida a la justícia catalana, i altres col·lectius com la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute, la ILP per la Renda Garantida Ciutadana o Papers per a Tothom, han cridat per “una Catalunya lliure, però també lliure d’explotació i injustícies”, un lema que resumiria a la perfecció el conjunt d’intervencions que, si bé s’han sumat al clam independentista, han insistit en la necessitat de vincular-hi les lluites que s’han desencadenat el darrer lustre contra les retallades dels governs espanyol i català en el marc de les polítiques d’austeritat dictades per la troica. Cal destacar l’absència d’una de les principals impulsores del Procés Constituent, Teresa Forcades, que ha excusat la seva presència per motius professionals amb una carta on criticava els culpables de la crisi. També els parlaments d’Arcadi Oliveres, l’altra cara visible, i de Diego Cañamero, el sindicalista andalús del SAT que ha donat, en clau internacionalista, tot el suport a la via i al dret d’autodeterminació dels catalans.

    La primera gran iniciativa pública del Procés Constituent, que prepara un altre acte multitudinari per mitjans d’octubre, ha comptat amb el suport i la presència de l’espectre polític -tants cops citats per les cares visibles- que uneix ICV-EuiA amb la CUP. De fet, diputats al Parlament com Joan Herrera, Joan Mena i Dolors Camats d’ICV-Euia o David Fernàndez de la CUP han fet costat a la iniciativa. Camats ha recalcat en declaracions a la premsa que “l’única sortida és la via democràtica i el dret a decidir-ho tot: la relació amb l’Estat espanyol però també el model de societat i país”. També alguns exconsellers del Tripartit com Francesc Baltasar (ICV-Euia) s’hi han acostat. Aplaudiments espontanis i jocs improvisats en la cadena, xiulets i crits de “culpables” assenyalant La Caixa -que ha protegit les cartelleres corporatives amb un plàstic negre que ha estat arrencat per dos manifestants- i cartells que assenyalaven els sous dels principals empresaris del país i el deute dels partits polítics amb La Caixa, han posat la nota final a una trobada on les samarretes vermelles que venia el Procés Constituent han substituït les grogues distribuïdes per l’ANC, però no les grogues de la Marea Groga per l’educació pública, que han vestit també molts dels presents.

  11. lejarza said

    Acció #EncerclemLaCaixa l’11 de setembre

  12. lejarza said

    Catalunya, una independència per als de baix

    Esther Vivas

    Milers de persones van sortir ahir al carrer a tot Catalunya, es calcula que un milió i mig, en una cadena humana que va unir el país de nord a sud, en un recorregut de 400 km, per carreteres, places, ponts, carrers…, per cridar alt i fort: “Independència!”. La Assamblea Nacional Catalana (ANC) portava mesos preparant una acció, que ha desbordat el marc polític institucional. La gent, com s’ha vist en declaracions, fotografies, xarxes socials…, ha sentit que escrivia part de la nostra història col·lectiva.
    Alguns diran que si el pes del Govern català en l’organització de l’esdeveniment, de si tal o qual partit. Els vincles de CiU i ERC amb l’ANC són reals i, sovint, més estrets del que haurien de ser. Però això no treu que la gran majoria dels que ahir van participar a La Via Catalana cap a la Independència ho van fer perquè volen decidir sobre el futur de Catalunya, perquè la veu del poble català ha estat callada a cop de sentència del Tribunal Constitucional, i molts són conscients que sense mobilització social res s’ aconseguirà.
    Però no només el crit d’Independència” s’ha deixat sentir en el transcurs de la cadena, milers de persones han envoltat edificis emblemàtics com l’Hospital Josep Trueta a Girona, l’escola Progrés i l’institut La Llauna a Badalona o La Caixa a Barcelona per exigir no només una “Catalunya lliure” sinó una Catalunya lliure, també, de lladres, retallades, repressió i deutes il·legítims. Independència sí! Però independència de totes les polítiques que ens oprimeixen i fan cada dia més pobres. La independència no és una fórmula màgica que tot ho soluciona, com molts intenten vendre. Pot ser una closca buida si no implica trencar amb les imposicions del capital financer i el pagament del deute.
    No es tracta de canviar el Sr. Mariano Rajoy pel Sr. Artur Mas ni el BBVA per La Caixa ni el cas Gürtel pel cas de les ITV ni el Sr. Amancio Ortega pel Sr. Antoni Brufau ni la policia nacional pels mossos d’esquadra. No ens enganyem. No es retalla menys ni es desnona menys ni es roba menys ni es precaritza menys ni es reprimeix menys en català. La independència ha de ser una oportunitat per decidir sobre tot i per fer fora, definitivament, als que ens han robat per sobre de les nostres possibilitats. Una oportunitat per endegar un veritable procés constituent des de baix, per discutir quin model de país i societat volem. Un procés que pugui ser utilitzat, a més, com a palanca fora de Catalunya per enfonsar al règim sorgit de la Transició, donant lloc a d’altres processos constituents a la resta de l’Estat.
    El president Mas ens diu avui que consulta sí, ahir que consulta no i que eleccions plebiscitàries sí, abans d’ahir que consulta sí o sí i demà… qui sap què ens dirà. Portar la independència i el dret a decidir fins a les seves últimes conseqüències implica desobeir a lleis i a Constitucions injustes. Les mateixes que confronten els que ocupen pisos buits, bancs, escoles, hospitals, supermercats i, també, els qui es neguen a pagar els peatges. La legalitat institucional s’enfronta a la legitimitat del carrer i als drets, inalienables, dels pobles. Legalitat que els defensors de la “Llei i l’ordre” a Catalunya no estan disposats a trencar.
    Hi ha tres elements clau, al meu entendre, si volem avançar cap a una independència per als de baix. Primer, la independència, el dret a decidir, una consulta pel 2014, només serà possible amb la mobilització social per a mantenir la pressió sobre el govern català i espanyol. La manifestació d’ahir va ser, precisament, un pas en aquesta direcció. Milers de persones es van fer sentir, desbordant, parcialment, la dinàmica partidista i institucional. Segon, un país inclusiu, de tots, només serà possible si tenim en compte als silenciats, als oprimits, als invisibles, als “ningú”. No es tracta de construir la Catalunya dels guanyadors sinó la dels perdedors, la dels que només pateixen retallades i reducció de drets. La Catalunya dels immigrants, dels joves, dels aturats, dels sense sostre, de les dones. La Catalunya dels que parlen català, però també castellà, àrab, urdú… El gran repte és sumar a tota aquesta pluralitat, diferència, a la Catalunya del demà, aquesta República Catalana del 99%, tan sobirana com amiga dels pobles veïns. I tercer lloc, que ningú es faci il·lusions, mai serem lliures en mans de qui ven nostre país al millor postor, ja siguin magnats del joc, bancs o mercats estrangers. La independència i la llibertat només seran possibles sense condicionants polítics ni econòmics. De nosaltres depèn.

  13. lejarza said

    La Junta Arbitral ha de resoldre 779.663 € de preferents a la Garrotxa

    El total de reclamacions de la comarca a l’organisme de consum arriba als 229 casos

    28.01.2014

    OLOT | XAVIER VALERI 779.663,89 euros de les preferents a la Garrotxa estan pendents de resolució d’arbitratge de la Junta Arbitral de Consum de Ponilandia. És l’import de les 51 sol·licituds d’arbitratge tramitades per l’Oficina de Consum de la Garrotxa al 2012 i el 2013 sense un determini efectiu. L’import correspon a 51 de les 92 reclamacions presentades entre el 2012 (27) i el 2013 (65). De les 51 sol·licituds sense resolució n’hi han 25 de desestimades. És a dir l’arbitratge no les ha solucionades i s’haurà d’anar a la via judicial o deixar-les. Mentre que 21 estan pendents de resposta En canvi, la Junta ha resolt 42 casos, que pugen a 680.272, 70 euros. L’import global de les 92 causes tramitades per la l’Oficina de Consum ha estat d’1.473.436 euros.
    L’atenció als titulars de participacions preferents i deute subordinat va ser una de les principals feines realitzades per les responsables de l’Oficina de Consum de la Garrotxa en el decurs de l’any passat. A principis del 2o12, l’Oficina va començar a rebre consultes referents a la temàtica. Això no obstant, al 2013 la qüestió es va convertir en un dels aspectes que més tràmits i consultes va generar a l’Oficina de la Garrotxa.
    El fet que Ponilandia Caixa i Bankia acceptessin l’arbitratge com a via per resoldre les reclamacions presentades va obrir als titulars de participacions preferents i deute subordinat l’opció de tramitar les seves sol·licituds a través de la Junta Arbitral de Consumo en el cas de Bankia i la Junta Arbitral de Consum per als clients de Ponilandia Caixa. En aquest darrer cas, els afectats podien presentar les sol·licituds d’arbitratge a l’Oficina de Consum de la Garrotxa o bé a l’entitat bancària, la qual havia de traslladar-la a a Junta arbitral de consum de Ponilandia.
    A partir del maig, amb la sentència que declarava nul·les les clàusules sòl del BBV, Cajamar i Novacaixa Galicia, l’Oficina de Consum de la Garrotxa va començar a rebre les consultes de consumidors interessats en reclamar a la seva entitat. Així, les participacions preferents i el deute subordinat van fer incrementar les consultes i les atencions realitzades es per l’Oficina de Consum de la Garrotxa durant el 2013. El global de reclamacions va pujar un 20,5%, mentre que les sol·licituds d’informació ho van fer un 37% en relació al 2012.
    Les dades es van fer públiques ahir a la tarda en un acte, en el qual va ser present el director de l’Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa, el qual va lloar la feina feta per l’Oficina de Consum de la Garrotxa en tema que, segons va dir, és el capítol més obscur del sector financer de l’Estat Espanyol “Han estat dos anys -va exclamar- , en els quals s’ha viscut un escàndol monumental, resultat d’una ampolla plena que arriba un moment que explota i surt tot”. Va concretar el que va sortir pel coll de l’ampolla. Va exposar: “Han estat els catorze anys de barra lliure que van tenir les entitats financeres a l’Estat”. Va continuar: “Entre el 1998 i el 2012, les entitats financeres van fer emissions i admissions tant pel mercat institucional com pel minorista de 461 emissions”. Va precisar que les 461 emissions van suposar posar un nominal de 115 mil milions d’euros. Aquest fet, segons ell, ha afectat a més de 3 milions de persones a tot l’Estat. “Davan d’això -va valorar-, nosaltres ens sentim contents del que hem pogut resoldre, però angoixats perquè encara hi ha molta gent que no ha resolt el seu problema.
    Va precisar que en total a la Garrotxa hi han hagut un global de 229 reclamacions, de les quals se n0 han resolt 63, entre les quals hi han les 42 de l’Oficina de Consum.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: