Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Quan convé, fem cadenes

Posted by lejarza en 21 agosto, 2013


Quan convé, fem cadenes

Siscu Baiges

Hi ha poblacions on portar la contrària a la corrent majoritària independentista no és gens fàcil. Aquest fet, combinat amb la meva atàvica vocació de portar la contrària a la majoria em fa simpatitzar amb els que s’atreveixen a dir que NO quan els demanen que participin en la confecció d’una monumental bandera estelada humana a la plaça major del poble o en una cadena de persones “patriotes” que encercli la vila.

M’empipa que em diguin què toca i què no toca fer. “Ara convé” era l’eslògan de CiU en una campanya electoral ja llunyana. No recordo què ens deien que convenia aleshores, a part de votar CiU. Ara toca “independència”. Aleshores si no estaves amb CiU passaves a ser anti-català, botifler, espanyolista. Ara, si no t’apuntes a la cadena que s’acosta passes a formar part de la categoria de “unionista”.

Si dius que el “dret a decidir” et sembla fantàstic però que intueixes que es presenta com a un pas previ a la independència et diuen que no ets demòcrata. I si dius que aquest “dret a decidir” també empararia la voluntat de Barcelona de separar-se de Catalunya o de L’Hospitalet de proclamar-se territori independent et donen per impossible.

I quan afegeixes que tot això està molt bé però que, mentre, estem tan despistats que encara és hora que el tàndem CiU-ERC posi en pràctica el seu acord per recuperar l’impost de successions, et diuen que no es pot perquè… perquè… bé, alguna excusa patriòtica deuen tenir.

Quan lamentes que les manifestacions de denúncia de la corrupció i les retallades socials del Govern català no siguin beneïdes, promocionades i retransmeses en directe per la televisió pública catalana com ho són les que convoquen a la reivindicació patriòtica, oblida’t de presentar currículums per treballar-hi algun dia.

Ara toca fer una cadena impressionant que travessi Catalunya l’Onze de Setembre. Mitjans untats amb diners públics ja escalfen l’ambient. Ens esperen dos mesos espantosos de preparació i promoció de la famosa Cadena. Serà un èxit. Molt bonic. Tothom farà fotos. “El Periódico” farà un llibret amb les millors fotos de l’esdeveniment: “Jo també hi vaig ser”. TV3 en farà un seguiment exhaustiu (si no estan de vaga aquell dia). I algú contractarà helicòpters i avions per fer imatges aèries.

Divendres, vaig escoltar un membre de la CUP que demanava, en un acte públic a Girona, que la gent participi a la Cadena però que, a més, en faci una encerclant l’hospital Josep Trueta per denunciar les retallades sanitàries. És deu poder conciliar la causa independentista i la social, com deia aquest xicot.

Potser simpatitzaria més amb la causa sobiranista si no hi veiés com se la teledirigeix des dels despatxos del poder actual. I si no hi veiés que hi ha amics i amigues que em diuen que comparteixen els meus recels però que no els fan públics per estalviar-se bronques i discussions.

Potser a la Cadena del proper 11 de setembre caldrà comptar els que hi participen i els que ho fan amb els dits creuats a l’esquena.

Ara toca fer una cadena impressionant que travessi Catalunya l’Onze de Setembre. Mitjans untats amb diners públics ja escalfen l’ambient.  Argelaguer cadena humana Ajuntament

Ara toca fer una cadena impressionant que travessi Catalunya l’Onze de Setembre. Mitjans untats amb diners públics ja escalfen l’ambient.
Argelaguer cadena humana Ajuntament

Anuncios

24 comentarios to “Quan convé, fem cadenes”

  1. lejarza said

    Milions d’independentistes desapareguts

    Siscu Baiges

    Els números no quadren. Si l’Onze de Setembre de l’any passat van sortir al carrer dos milions de catalans per demanar la independència de Catalunya, com és que el següent acte de demostració de força de l’independentisme va aconseguir omplir amb prou feines el Camp Nou?

    De dos milions a 90.000 en vuit mesos. Què ha passat?

    Primera explicació: els dos milions mai no van existir, per més que prestigiosos sociòlegs com Salvador Giner donessin la xifra per bona. Tant li fa! Un milió. Un milió i mig. És molta gent. I encara estem molt lluny dels escassos 90.000 que van pagar l’entrada del Concert per la Llibertat. Pagar? Pot ser que l’independentisme es refredi per haver de pagar 4 euros per una entrada? Deu? No crec en els tòpics. Els catalans no som més gasius que els andalusos o els bàvars. Si no hi van anar va ser per d’altres raons.

    Diuen els analistes que hi havia menys jovent que a la manifestació de l’Onze de Setembre. Que faltaven els grups que a ells els agraden i que hi havia massa “carrosses”, tipus Llach, Maria del Mar Bonet, Peret o Dyango. Aquesta explicació deixaria per terra el compromís dels joves amb la causa.

    L’absència del president de la Generalitat no es pot computar com un element dissuasori de l’assistència. Els sondejos indiquen que els independentistes més aviat passen d’ell i es posen sota l’empara d’Esquerra Republicana. L’argument que no hi va anar perquè es casava una filla seva és tant sòlid com la justificació dels negocis tèrbols de CiU amb Fèlix Millet dient que tot són invents d’un fiscal anti-convergent.

    A més, després de mesos i mesos d’absentar-se dels carrers, cap militant, simpatitzant o votant d’ERC podia perdre’s aquesta exhibició compensatòria de radicalisme.

    I doncs?

    La meva interpretació és que l’adscripció a l’independentisme de tots els assistents a la Diada de l’any passat era incorrecta. El proper Onze de Setembre serà la prova del 10. Aquí ja no hi haurà ambigüitats. Serà una gran proclama per la independència. Duran Lleida no hi anirà. Existirà encara CiU? Els sondejos deixaran ja CDC en tercer o quart lloc?

    Si s’accepten recomanacions jo faria la manifestació a Berlín. Al cap d’uns dies, es decideix si Angela Merkel continua dirigint la política europea, espanyola i catalana. I Carme Forcadell ja pot dir que “sense consulta no sortirem de la crisi” que per més consultes que fem si la senyora Merkel ens imposa l’austeritat assassina i cap president de la Catalunya independent li planta cara, la crisi no ens la traurem mai del damunt.

  2. lejarza said

    LA CAVERNA MEDIÀTICA NACIONALISTA CATALANA

    Sempre he pensat que viure en un país on l’hegemonia política i mediàtica estigui en mans del nacionalisme produeix un ofec vital i democràtic difícil de superar. A Catalunya el vivim des de fa temps.

    Un dels milers d’exemples de la caverna nacionalista l’he vist avui en el diari El Punt-Avui. En portada: “Guerra bruta. Operació Catalunya”. I a dintre unes 12 pàgines que intentaven demostrar que tothom està contra Catalunya. L’objectiu d’aquestes forces del mal és “l’ofec polític, econòmic, policial i judicial de Catalunya”. Qui són aquests elements demoníacs? El diari El Mundo, la Monarquia, el Govern central, el Tribunal Constitucional i altres éssers o institucions no especificats però amb la mateixa capacitat destructiva cap al nostre país.

    També parla de la corrupció i la relaciona amb el procés cap a la independència i diu sense vergonya: “la corrupció de CiU ha esclatat just després del pas independentista de CDC”. Increïble, la corrupció de CDC i d’UDC va començar el 1980, inaugurat pel propi Pujol amb el cas Banca Catalana i continuat per innombrables casos que han portat molts dirigents d’aquesta coalició a la presó (després amnistiats pels governs espanyols del PP o PSOE) . El fet que per primera vegada un partit, CDC estigui imputat i hagi de pagar una fiança pel Cas Palau, també és culpa de Madrid i de la guerra bruta? Segons aquest diari el que si és culpa de les forces del mal es que s’hagi “escampat la imatge que Catalunya és un país de corruptes”. Bravo, els dirigents del diari teniu un nas prodigiós per ensumar la corrupció. Ara ha aparegut la corrupció a Catalunya? Que teníeu el nas tapat o feu servir el sentit de l’olfacte de manera selectiva, segons si la pudor porta o no estelada?

    En un altre moment del deliri pamfletari acusen a Madrid de la festa de l’espionatge que viu Catalunya, amb l’intel·ligent argument que a l’empresa Mètode 3 hi han treballat ex inspectors de la policia nacional. Et voilà!! Si hi treballaven policies nacionals, volia dir que era una conxorxa espanyola per implicar polítics catalans i així fer veure que Catalunya no era un oasi sinó un femer com altres llocs. Genial, es mereixen la Creu de sant Jordi entregada pel president Mas. Per aquesta regla de tres com que també hi ha policies nacionals en els Mossos d’Esquadra aquesta institució està infiltrada per agents del maligne.
    Res és fa perquè si. Tota aquesta argumentació coincideix fil per randa amb la cantarella d’en Mas i en Junqueras: Tot és un joc brut contra Catalunya perquè ha decidit seguir el camí cap a Ítaca. Algú em pot dir les diferències entre aquesta premsa i aquests dirigents polítics nacionalistes catalans amb la premsa i els dirigents nacionalistes espanyols? Cap ni una. Tenen en comú que es retro-alimenten i aprofiten per amagar el veritable espoli que pateixen les classes treballadores d’aquest país per les decisions polítiques de la dreta econòmica, financera i política d’aquí, d’allà i de més enllà.

    Aquest és el panorama que el nacional capitalisme vol amagar com ho demostra en Mas quan diu: “L’esforç contra el dèficit durarà almenys fins el 2013 i 2014. Tenim dos anys de turbulències”. De les seves decisions polítiques (ara amb el suport d’ERC) que comporten retallades, empobriment, laminació de drets laborals, socials i mediambientals, persecució de la cultura i els treballadors i treballadores públics, privatització de serveis públics, en definitiva, destrucció de l’estat del benestar, en diu turbulències. Jo en dic cinisme. El diari nacionalista en diu guerra bruta contra Catalunya.

  3. lejarza said

    Quan convé desviem cadenes (humanes)

    Xavier Febrés

    La negativa dels organitzadors de la cadena catalana de l’11 de Setembre vinent a la proposta del moviment Procés Constituent de fer passar el traçat oficial també al voltant de la seu central de la Caixa a Barcelona com a símbol de la flagrant responsabilitat dels bancs en la crisi financera i les retallades tradueix els límits ideològics del dret a decidir, reduïts per l’Assemblea Nacional Catalana a la qüestió de la consulta sobre la independència, al marge de l’orientació política i del contingut de govern d’aquesta independència. Formo part d’una generació en què ser “apolític” significava abonar la situació establerta, la desigual relació de forces donada entre les diferents ideologies. També formo part d’una generació que es va assabentar amb sorpresa i amb retard que el partit majoritari del catalanisme durant l’anterior període democràtic i autonòmic de la II República, la Lliga de Francesc Cambó, va donar suport antidemòcratic directe a Alfons XIII, a Primo de Rivera i a Franco.

    No es tracta ara de manca de sensibilitat política de l’Assemblea Nacional Catalana, sinó de la seva clara opció al costat dels partits majoritaris del catalanisme, al costat del govern directament implicat en la gestió de la crisi a Catalunya, al qual emmascaren o exoneren la seva autèntica responsabilitat, igual com la del sistema bancari. Els organitzadors de la cadena humana i els partits del govern català es declararan sens dubte eufòrics per la quantitat de participants que aplegarà de nou la Diada i la repercussió planetària de la mobilització ciutadana, però no hauran assumit amb un mínim d’eficàcia cap dels problemes que afecten el país i continuaran remetent-ne les solucions a una Catalunya independent, com en un joc de màgia o un miracle de fe.

    Aquesta mateixa setmana Catalunya Banc (ex Caixa de Catalunya) ha anunciat la brutal decisió d’acomiadar un terç de la plantilla (2.453 persones) amb el mínim legal d’indemnització fixat per l’actual reforma laboral, a una empresa rescatada amb 13.000 milions d’euros de diners públics que ha declarat 183 milions d’euros de beneficis durant el primer semestre d’enguany i que paga oficialment al seu director 25.000 euros mensuals, el màxim permès als bancs nacionalitzats. Els seus quatre últims presidents i directors generals van comparèixer el mes de juliol davant la comissió del Parlament de Catalunya que indaga sobre la fallida d’algunes caixes catalanes i es van permetre el luxe d’argüir que no hi havien tingut cap responsabilitat.

    Si el dret a decidir no engloba clarament qüestions com aquesta més enllà dels formalismes retòrics, la quantitat de participants a les cadenes humanes de la Diada es convertirà en una cortina de fum a favor de la situació establerta, de la política i del Govern responsables de l’actual gestió sense solucions de la crisi, amb l’excusa evident que el govern central encara ho fa pitjor i no ens estima gens.

    Cuando conviene desviamos cadenas (humanas)

    Xavier Febrés

    La negativa de los organizadores de la cadena catalana del próximo 11 de Setiembre a la propuesta del movimiento Procés Constituent de hacer pasar el trazado oficial también alrededor de la sede central de la Caixa en Barcelona como símbolo de la flagrante responsabilidad de los bancos en la crisis financiera y los recortes traduce los límites ideológicos del derecho a decidir, reducidos por la Assemblea Nacional Catalana a la cuestión de la consulta sobre la independencia, al margen de la orientación política y el contenido de gobierno de esa independencia. Formo parte de una generación en que ser “apolítico” significaba abonar la situación establecida, la desigual relación de fuerzas dada entre las distintas ideologías. También formo parte de una generación que se enteró con sorpresa y con retraso que el partido mayoritario del catalanismo durante el anterior período democrático y autonómico de la II República, la Lliga de Francesc Cambó, prestó apoyo antidemócratico directo a Alfonso XIII, Primo de Rivera y Franco.

    No se trata ahora de falta de sensibilidad política de la Assemblea Nacional Catalana, sino de su clara opción al lado de los partidos mayoritarios del catalanismo, al lado del gobierno directamente implicado en la gestión de la crisis en Catalunya, al que enmascaran o exoneran de su auténtica responsabilidad, igual como la del sistema bancario. Los organizadores de la cadena humana y los partidos del gobierno catalán se declararán sin duda eufóricos por la cantidad de participantes que reunirá de nuevo la Diada y la repercusión planetaria de la movilización ciudadana, pero no habrán asumido con un mínimo de eficacia ninguno de los problemas que afectan al país y seguirán remitiendo sus soluciones a una Cataluña independiente, como en un juego de magia o un milagro de fe.

    Esta misma semana Catalunya Banc (ex Caixa de Catalunya) ha anunciado la brutal decisión de despedir a un tercio de la plantilla (2.453 personas) con el mínimo legal de indemnización fijado por la actual reforma laboral, en una empresa rescatada con 13.000 millones de euros de dinero público que ha declarado 183 millones de euros de beneficios durante el primer semestre del año en curso y que paga oficialmente a su director 25.000 euros mensuales, el máximo permitido en los bancos nacionalizados. Sus cuatro últimos presidentes y directores generales comparecieron el pasado julio ante la comisión del Parlament de Catalunya que indaga sobre la quiebra de algunas cajas catalanas y se permitieron el lujo de argüir que no habían tenido ninguna responsabilidad.

    Si el derecho a decidir no engloba claramente cuestiones como esta más allá de los formalismos retóricos, la cantidad de participantes en las cadenas humanas de la Diada se convertirá en una cortina de humo a favor de la situación establecida, de la política y del gobierno responsables de la actual gestión sin soluciones de la crisis, con la excusa evidente de que el gobierno central actúa todavía peor y no nos quiere ni pizca.

  4. lejarza said

    Olot farà els actes de la Diada el dia 10 per poder anar a la cadena

    Miquel Puig i Reixach farà una conferència sobre la vida a la Garrotxa entre el 1700 i el 1720

    27.08.2013

    OLOT | DDG Joan Espona (president del Consell Comarcal de la Garrotxa per CiU) i Núria Torres (presidenta d’Òmnium Garrotxa), ahir al vespre, van lliurar les senyeres que seran hissades el dia 11 de setembre a cada municipi de la Garrotxa. Cada municipi disposa d’un espai del terme municipal per dur a terme la pujada de la bandera, en molts casos l’acte està acompanyat de lectures o d’expressions de la tradició, com ara balls típics.
    Això no obstant, aquest any la major part dels actes es faran el dia 10, “Perquè el dia 11 tots volem estar a la cadena humana per la independència”. va dir Joan Espona. Entre els actes que es faran el dia 10. hi ha la conferència institucional que, aquest any, farà l’historiador, Miquel Puig i Reixach. El títol de la conferència és viure a la Garrotxa entre els anys 1700 i 1720. Després de la xerrada, hi haura un tast ofert pel col·lectiu Cuina Volcànica.
    Per la seva part, Núria Torres, va assenyalar que la Marxà de les torxes partirà de la plaça Major i pujarà fins a sant Francesc.
    Un cop a dalt, hi haurà xocolatada, cançons populars i concert. Culminarà amb una estelada d’espelmes de l’Assemblea Nacional Catalana.

  5. lejarza said

    Els gegants iniciaran la marxa de torxes a Olot
    Garrotxa 27/08/13 – OLOT – J.C
    La baixada de torxes que Òmnium Cultural celebra la vigília de la Diada es convertirà en una marxa que iniciaran els gegants d’Olot després del tradicional Ball de les Espelmes. La marxa passarà pel centre i acabarà a dalt del volcà Montsacopa, punt de partida dels altres anys. La presidenta d’Òmnium a la Garrotxa, Núria Torras, ha explicat que la coincidència de la marxa de torxes amb l’últim dia de les Festes del Tura ha obligat a fer aquests canvis. Els gegants, capgrossos i cavallets continuaran els seus balls i la cercavila processó de cada any. Els participants a la marxa, en canvi, un cop a dalt, podran participar en els actes del programa que fins ara es feia al principi, és a dir, en el concert de cançons populars, la lectura d’un manifest, l’encesa d’una estelada amb espelmes organitzada per l’ANC i un concert d’Stukat del Bolet.
    El president del Consell de la Garrotxa, Joan Espona, ha fet el lliurament de les senyeres que cada consistori penjarà per la Diada a la façana. En aquesta ocasió, no ho faran simultàniament a les onze del matí, per facilitar la participació a la cadena per la independència.

  6. lejarza said

    Independència i atur
    JOAN MARTORELL I BARBERÀ
    Uns diuen que tot aquest tema de la independència i de la cadena humana és una cortina de fum dels polítics per desviar-nos del greu problema de l’atur, i no s’adonen que els polítics no hi pinten res, en tot això: els polítics van a remolc, o en contra –o simplement de bòlit– del que els marca la societat civil.
    N’hi ha que encara es planten ben asseguts i esperen que els polítics els treguin les castanyes del foc i no s’adonen que, o ens arremanguem nosaltres, o no ens en sortirem; els polítics de moment el que només poden fer és allò de Hamlet: “words, words, words”.
    La norma dels vells fisiòcrates era “laisez faire, laisez passer le monde marche par lui même”, o sigui, deixeu fer, ja ens en cuidem nosaltres. Vosaltres el que podeu fer, i fóra d’agrair, és que junt amb la muntanya de burocràcia que hem de mantenir us dividíssiu per mil, amb la resta n’hi hauria prou.

  7. lejarza said

    Rubau Tarrés implicat al cas Barcenas, PP, Gurtëll ha començat els treballs d’enderrocament de la plaça Mercat d’Olot a la Garrotxa promogut per l`ajuntament de CiU-Olot. Ara, els moviments ja hi són molt evidents, amb la retirada dels tancaments i les làmines metàl·liques de la part superior. Aquests treballs es compaginen amb els d’excavació i construcció de les dues plantes subterrànies –la del Mercadona i la de l’aparcament– i hauran d’estar enllestits al febrer.

    Argelaguer, La Vall d´en Bas, Les Planes d’Hostoles, Santa Pau, Barcelona, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Catalunya, Espanya, Garrotxa, Girona, ICV-EUiA, La Vall de Bianya, Lejarza, Les Preses, Lleida, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Tarragona, Tortellà

  8. lejarza said

    Consell Comarcal de la Garrotxa cap a la Independència 11 de Setembre any 2013

    Per tercer any consecutiu, el Consell Comarcal de la Garrotxa, conjuntament amb Òmnium Garrotxa, organitza els actes de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a la comarca, que aquest any incorporen diferents novetats.
    L’11 de Setembre, els Ajuntaments de la comarca organitzen un acte d’hissada de la Senyera. Cada municipi ha escollit un espai del seu terme municipal per portar a terme aquest acte que, en la majoria de casos, va acompanyat de lectura de manifestos i altres manifestacions culturals amb motiu de la Diada. Per tercer any consecutiu, el Consell Comarcal ha obsequiat els Ajuntaments amb una Senyera.
    Podeu consultar horaris i emplaçaments escollits pels Ajuntaments a http://www.garrotxa.cat/diada-garrotxa. Espona també ha subratllat la feina feta per Òmnium amb el qual el Consell Comarcal ha signat per tercer any consecutiu un conveni de col•laboració per portar a terme els actes de la Diada Nacional de Catalunya. La presidenta d’Òmnium Garrotxa, Núria Torres ha subratllat “la importància que els actes tinguin un marcat caire comarcal perquè tota la Garrotxa participi activament dels actes de la Diada”.

    Argelaguer
    10:00 – Presentació i lectura del manifest unitari (Òmnium Cultural) a càrrec de l’Associació Cultural Lluna Plena d’Argelaguer.
    10:10 – Hissada d’una Bandera Catalana a la rotonda d’entrada al poble (al costat de l’escola).
    Tot seguit, Lectura d’altres textos proposats per associacions i veïns assistents a l’acte .
    I a les 12:00 Sortida amb autocar cap a la Cadena Humana de la Via Catalana cap a la Independència.
    Organitza : Ajuntament d’Argelaguer
    Col.labora: Consell Comarcal de la Garrotxa , Òmnium Cultural de la Garrotxa i Entitats.

    Besalú

    Beuda

    Castellfollit de la Roca

    Maià de Montcal

    Mieres

    Montagut i Oix
    11h. Acte d’hissada de la Senyera davant del casal cultural de Montagut.

    Olot
    10h. Acte d’hissada de la Senyera davant l’Ajuntament d’Olot.

    Les Planes d’Hostoles

    Les Preses
    10h. Acte d’hissada de la Senyera i cantada de Els Segadors a càrrec de la Coral Puigscalm a la zona enjardinada de l’inici del passeig Girona amb confluència amb el carrer Lilà.

    Riudaura

    Sales de Llierca

    Sant Aniol de Finestres

    Sant Feliu de Pallerols
    8h. Sortida des de la Plaça El Firal cap al Castell d’Hostoles on es portarà a terme l’hissada de la Senyera.
    9.30h. Esmorzar de germanor entre vilatans dels pobles de Sant Feliu i de Les Planes d’Hostoles a la Font de Cal Music.
    11.30h. Hissada de la Senyera a l’Estació (Oficina de Turisme).

    Sant Ferriol

    Sant Jaume de Llierca
    11h. Acte d’hissada de la Senyera a la plaça de l’Ajuntament. Acte seguit es farà un aperitiu.

    Sant Joan les Fonts
    10h. Acte d’hissada de la Senyera a l’Estada Juvinyà.

    Santa Pau

    Tortellà

    Vall d’en Bas

    Vall de Bianya
    9:30h. Recollida de la Senyera a l’Ajuntament i, a continuació, cercavila amb la colla gegantera de Bianya.
    10h. Acte d’hissada de la Senyera:
    Lectura del manifest
    Cant a la senyera i Els segadors a càrrec de Joana Canalias.
    Seguidament interpretació de l’Himne Nacional de Catalunya a càrrec de la colla gegantera.
    10:30. Esmorzar-Piscolabis al centre cívic.
    11:30h. Sortida dels autocars amb els assistents a la cadena humana de la Via Catalana cap a la Independència.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Mieres, Les Planes d’Hostoles, La Vall d´en Bas, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  9. lejarza said

    El president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas (CiU) a la cadena humana de la Via Catalana cap a la Independència.

    RIUDELLOTS DE LA SELVA
    La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, va valorar la decisió del president del Govern, Artur Mas, de no assistir a la Via Catalana per a la Independència que l’assemblea ha organitzat per a la Diada. Forcadell va assegurar que “entenen les seves raons burocràtiques” per no anar-hi, tot i que va reconèixer que els hauria agradat comptar amb la seva presència. Segons Forcadell, la presència del president de l’executiu català hauria simbolitzat la unitat de la societat civil i el Govern. Forcadell també va assistir al procés per fondre de la campana “Llibertat”, un projecte de l’ANC Garrotxa per tenir a punt una campana que repiqui el dia que Catalunya sigui independent i, per al qual, encara els falta recaptar 3.500 euros. La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, va felicitar els impulsors perquè considera que és la iniciativa més original que fins ara s’ha emprès des de l’assemblea i va destacar a més, que les campanes són un símbol del país.

    Barberí fon la campana de l’ANC de la Garrotxa, un símbol d’independència

    Es presentarà a l’octubre enmig d’una gran festa independentista a Olot

    La Foneria Barberí, amb seu a Riudellots de la Selva, es va fundar el 1700, poc abans del fatídic 1714 en què els Borbons van abolir les llibertats de Catalunya i es van fer seu el dret de campana. Cal recordar que a l’època les campanes eren un important element d’informació i de mobilització ciutadana, més enllà de l’ús religiós que tenien. Ahir l’empresa Rifer SL, lligada a aquesta foneria, va dur a terme la fosa de la campana Llibertat –150 quilos de pes–, encarregada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de la Garrotxa i sufragada per subscripció popular. El portaveu de Barberí, Joan Riera, va dir que estava content perquè, tres-cents anys després que els Borbons es fessin seu el dret de campana –i això afectava molts indrets on es van instal·lar campanes foses per aquesta empresa–, en podia fondre i instal·lar una d’al·lusiva a la llibertat del poble català.
    La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i la de la d’aquesta entitat a la Garrotxa, Toia Codina, també van fer una lectura simbòlica de la fosa de la campana Llibertat. Forcadell va recordar el poema de la campana de Sant Honorat de Barcelona, que cridava a sometent amb tocs ràpids i alegres i que, després del 1714, ho va fer amb tocs més espaiats i de tristor. També va rememorar la Liberty Bell, que els estatunidencs van fer tocar fins que van aconseguir la independència dels anglesos. Codina, per la seva banda, va insistir que les campanes que abans cridaven a sometent ara ho havien de fer a la llibertat.
    Moltes referències històriques i simbòliques, doncs, i la fita clara de la independència. Per això, ahir, una activitat prosaica com la fosa d’una campana –buidar material fos dins d’un motlle– es va convertir en un esdeveniment solemne a la Foneria Barberí.
    Tal com mana la tradició d’aquesta foneria, la fosa de la campana Llibertat es va fer al punt del migdia –l’hora de l’àngelus–. El material fos era coure, estany i un xic de plata, cosa que li donarà una sonoritat especial. Du una sanefa amb formes geomètriques i cinc estels, i una estelada que és obra de l’artista olotí Jaume Puigmal, i la inscripció “El meu nom és Llibertat”.
    Després, Joan Riera va formular en veu alta el desig que la campana soni cada dia a les cinc de la tarda i catorze minuts, és a dir, a les 17.14, per recordar el 1714. Aquest prec va ser recollit per la presidenta de l’ANC garrotxina, que va dir que estudiaran la manera de fer-ho possible.
    L’ANC de la Garrotxa té oberta una campanya a Werkami per recollir aportacions per sufragar el cost de la fosa de la campana Llibertat. Qui faci una aportació de 10 euros tindrà el seu nom gravat al jou de la campana. Actualment, ja té 190 padrins, però li’n calen una mica més del doble, segons Codina. Les aportacions es poden fer també a les llibreries Drac i Sala, als quioscs El Gurn i El Parc, i a la Papereria Morchon. El 16 de setembre s’acaba el termini per contribuir a sufragar els 6.500 euros que costa.
    La campana es presentarà al públic i es farà sonar per primera vegada en el marc de la festa independentista que l’ANC ha organitzat a Olot pel pròxim 5 d’octubre, amb la participació dels 21 municipis de la Garrotxa. Entitats públiques i privades tindran un espai al centre per mostrar aspectes dels respectius pobles o ciutats. Està previst que la campana arribi en cercavila des del Firal fins a la plaça Major amb un espectacle del grup de correfocs Pim Pam Pum Foc Olot. Un cop a la plaça, es farà un toc compost pel músic i estudiós de les campanes Xavier Pallàs. Després, la campana se cedirà a tots els pobles i, si s’assoleix la independència, es deixarà en dipòsit al Consell de la Garrotxa, que també ha ajudat a sufragar-la.

    LES FRASES
    La campana és un símbol que s’afegirà a d’altres com ara el Fossar i el Pi de les Tres Branques
    Toia Codina
    PRESIDENTA DE L’ANC GARROTXA
    Sempre havia somniat en un moment com l’actual de lluita per la independència
    Josep Maria Corominas
    VICEPRESIDENT DE L’AMI
    La llavor de la plena llibertat cal alimentar-la amb iniciatives com la de la campana
    Josep Berga Vayreda
    VICEPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Mieres, Les Planes d’Hostoles, La Vall d´en Bas, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  10. lejarza said

    Faràndula independentista.
    El dibuixant olotí Tavi Algueró ha creat la nova làmina amb què el CIT obsequia els participants a la Batalla de les Flors del Tura d’Olot. Hi ha la faràndula com a protagonista i fa referència a la moguda independentista actual. Les faldilles dels cavallets són estelades. Els nans duen la samarreta de la UE Olot, que ha pujat de categoria.

  11. lejarza said

    CDC-CiU entra en una via decisiva

    El progressiu gir sobiranista de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC-CiU) està accelerant el pas d’una manera inqüestionable si s’ha de fer cas a l’estratègia de formació de les bases, per a la qual utilitza un argumentar en favor de l’estat propi que deixa fora de qualsevol tipus de dubte l’aposta que ha fet la formació que lidera Artur Mas. La campanya de mentalització i documentació que posen en marxa els convergents arma la seva militància amb un instrument tan poderós com són els arguments, en una línia que no difereix gens ni mica de l’evolució que també ha fet l’independentisme més tradicional en els últims temps. Per tant, l’acció pedagògica interna de CDC-CiU no és només una operació per reforçar la cohesió sinó que també construeix ponts amb sensibilitats partidistes frontereres.
    En la documentació amb què treballa CDC-CiU sorprèn fins i tot la determinació amb què es refereix a l’eventualitat d’un fracàs de la via de la consulta per culpa de la negativa obstinada de Madrid, obrint una porta a les eleccions plebiscitàries i a la declaració unilateral d’independència. Són apostes estratègiques agosarades que després l’acció política del dia a dia haurà de gestionar, però d’entrada sembla clar que al primer partit de Catalunya no li tremola el pols a l’hora de posar totes les cartes damunt la taula del dret a decidir. Caldrà veure com compatibilitza aquesta ofensiva CDC-CiU amb les reticències sobiranistes del soci democratacristià, més circumscrit a la reclamació d’un ambigu dret a decidir i a una fluctuant i més tèbia reclamació de més sobirania per a Catalunya. CDC-CiU es prepara per a un futur immediat decisiu amb una estratègia valenta i agosarada.

  12. lejarza said

    España tendrá que rescatar de nuevo a Cataluña antes de final de año: el Gobierno deberá avalar una emisión de bonos de 3.200 millones de euros

    Después de que Artur Mas prorrogara esta semana los presupuestos de 2012 para lo que resta de año, desde CiU han arremetido contra el sistema de financiación autonómica, asegurando que “la España subsidiada vive a costa de la Cataluña productiva”. Sin embargo, la realidad es que el Gobierno de Rajoy tendrá que aprobar un nuevo rescate de Cataluña de aquí a final de año.

    Según ha sabido El Confidencial Digital, el Gobierno ya ha recibido, por parte de la Generalitat, el aviso de que en este último trimestre de 2013 Cataluña tendrá que hacer frente a un nuevo vencimiento por su emisión de bonos patrióticos, que supondrá la devolución de 3.200 millones de euros.

    La Generalitat no puede

    A día de hoy, las cuentas de la Generalitat no pueden hacer frente a ese vencimiento, por lo que ha solicitado al Estado que se haga cargo de esos pagos. Desde Moncloa y desde Hacienda asumen que el Estado tendrá que realizar ese desembolso para evitar la quiebra de la comunidad autónoma.

    La financiación de 3.200 millones del Estado para que Cataluña pueda hacer frente a un nuevo vencimiento de emisiones no es la primera que el Gobierno concede a la Generalitat este año.

    Tal como se informó en estas páginas, Rajoy aceptó pagar 4.420 millones en bonos patrióticos que la Generalitat debía abonar en mayo, después de que Artur Mas reconociera, en la reunión que ambos mantuvieron en La Moncloa en marzo, que no tenía dinero ni para pagar a sus funcionarios.

    Cataluña sigue emitiendo bonos

    A pesar de no tener dinero para hacer frente a su vencimiento, la Generalitat ha continuado, en los últimos meses, emitiendo bonos patrióticos para conseguir liquidez a corto plazo.

    No obstante, en esta ocasión se han hecho emisiones por cantidades mucho más pequeñas que en las anteriores. En concreto, desde febrero de 2013, la mayor adjudicación de estos bonos se realizó el pasado mes de julio, con un importe total de 125.000 euros.

    España rescata para no perder credibilidad en Europa

    Las fuentes consultadas por ECD explican que España no se puede permitir, como país, dejar caer a Cataluña, ya que eso “supondría una pérdida de confianza en la economía nacional por parte de Bruselas”, afirman.

    A esa pérdida de credibilidad a nivel europeo, habría que sumarle, además, la desconfianza que está generando la Generalitat en Berlín, debido a los créditos solicitados a los bancos alemanes: “Se habla de varias decenas de millones, que no están pagando, y los intereses son cada vez mayores”, añaden.

  13. lejarza said

    L´INDEPENDENTISME VIST COM UNA SECTA

    ALFONS QUINTÀ

    Fa anys a la porteria de casa meva hi solien deixar l’òrgan d’una secta religiosa d’origen nord-americà. En alguna ocasió n’havia fullejat algun exemplar. Tot lligava. El món estava aplanat i era un continuat camp de victòria per als que seguissin els criteris de la secta. Havies de fer-te de la secta, entre altres coses perquè en el futur paradís celestial hi havia un “numerus clausus”, és a dir, un aforament. Crec recordar que no arribava ni al milió de persones. Per tant calia obeir la secta.
    Anys després, com a jutge, vaig tenir ocasió de comprovar que l’adhesió a aquella secta, que requeria una gran dedicació, estava en la base de problemes familiars, o sigui terrenals, força greus. Sol ser un aspecte real i constatable de les sectes.
    Molt més tard, el primer i més durador secretari general de la presidència de la Generalitat amb Jordi Pujol, l’inefable Lluís Prenafeta,em va passar l’òrgan en castellà d’ una perillosa secta política, no religiosa, nord-americana, creada i dirigida per un personatge de molt extrema dreta, Lyndon LaRouche que ara ha de tenir 91 anys.
    Prenafeta havia rebut aquell pamflet d’un professor de Dret de Barcelona, escandalosament de dretes i amb una forta vocació de futur polític, sortosament ara fallit. No cito el seu nom no pas perquè no el recordi, sinó perquè és millor que continuï en l’ostracisme.
    Prenafeta me’n va parlar molt bé, manifestant que estava interessat a subscriure-s’hi. Vaig quedar esgarrifat. Li vaig dir que ni boig, perquè LaRouche es caracteritzava per presentar complots surrealistes, on els protagonistes predilectes eren Henry Kissinger i la Reina Isabel II. Ho expressava clarament el pamflet que em va donar Prenafeta. El primer era acusat de ser un agent comunista i la venerable reina britànica de dirigir un cartel internacional de tràfic de drogues. Jo sabia qui era el personatge perquè el seu moviment havia estat acusat de frau. Tot està a Internet.
    Tanmateix, són gent amb diners. En les eleccions presidencials franceses del 1996 i del 2012 es va presentar el cap a França del moviment de LaRouche, Jacques Caminade. Per sort va treure uns resultats infinitesimals. També se’n poden trobar moltes referències a Internet.
    LaRouche no es mereix cap crítica racional, perquè la racionalitat es mou en altres latituds. Ell de jove va ser trotskista militant i després va tenir persones d’ultradreta en el seu grup, que també és acusat d’antisemita. Tot plegat, cap interès, i encara menys respecte.
    Per què parlar-ne aquí i ara? Perquè crec que la follia independentista està adoptant característiques pròpies del món sectari. En té molts. Una d’evident és la teoria del complot: darrere de tot mal l’independentisme hi posa la mà bruta i omnímode de “Madrit”, expressió a la qual se li pot imputar la pluja i el bon temps.
    Això amaga la debilitat argumental pròpia de les sectes. La compensen amb milers de veritats pretesament revelades, que no poden ser posades en qüestió. En canvi són el julivert de totes les salses. Hi ha julivert variant dèficit fiscal, julivert atur, julivert corrupció, etcètera. De fet ve a ser una nova crema de llet: fa lligar totes les salses. Com la crema de llet, és profundament indigesta, cosa patim i patirem força més.
    Gràcies a l’actual Generalitat, i al aparell mediàtic d’aquesta. l’independentisme pot evitar tot debat racional. Com les sectes, té tot un món intern fosc i agressiu que nega l’exposició racional, l’afinament, la critica i l’autocrítica. Sempre va del tot o res. En les sectes tot ha de lligar fins al més mínim detall, perquè els pensen lliurament aviat veuen que n’han de fugir.
    Normalment aquestes tramuntanades solen durar poc perquè les societats modernes solen ser cultes i no estan per brocs. Aquí la broma dura massa. Però té data de caducitat. No pot ser altrament.

  14. lejarza said

    Una calle “zona azul” dedicada al franquista Joan Antoni Samaranch en la millor botiga del món

    Salvador López Arnal

    Fue consistente hasta el final. No renunció nunca a su pasado (siempre presente en él) franquista. El general criminal golpista había hecho mucho por España, declaró a los 87 años. Sin cambios en su horizonte político. Defendió el fascismo español (el catalán incluido, él mismo era un representante destacado) hasta el final de sus días.
    Pues bien, Xavier Trias, (CiU) el alcalde de Barcelona, pretendió el pasado lunes zanjar la polémica sobre la inclusión de Joan Antoni (ex Juan Antonio) Samaranch [JAS], el ex presidente del Comité Olímpico Internacional, en el nomenclátor de la ciudad. Trias cree que la decisión “tiene una gran lógica”. ¿Qué lógica? La siguiente: don JAS es probablemente, según el alcalde convergente, “la persona más importante en estos últimos 50 años que ha tenido esta ciudad”. Se merece, por ello, una calle. ¡La persona más importante de la ciudad en estos últimos 50 años! ¿De verdad? ¡Cómo han leído!
    No sólo eso: don Trías aseguró que el pasado del ex militante de la Falange es “tan discutible como se quiera”. Pero a otra cosa mariposa. ¿Tan discutible como se quiera? ¿Y eso qué querrá decir? ¿Dónde se ubica la discusión?
    La vía elegida sería el paseo Olímpico, en Montjuïc. ¿Por qué? Porque “es fácil y no afecta al vecindario”. ¿No afecta a los ciudadanos? ¿Les dará un poco de vergüenza? Pasará a llamarse paseo Olímpic Joan Antoni Samaranch [2]. Tot en català, molt català.
    Fue el Partido Popular quien solicitó que una calle de la ciudad de Federica Montseny y Salvador Puig Antich llevase el nombre del amigo del general golpista. El quinto teniente de alcalde, don Jaume Ciurana, de CiU por supuesto, aceptó la solicitud. Se enmarcaba dentro de la conmemoración de los 20 años de los Juegos Olímpicos de 1992. Samarnach jugó su papel e influencia en la designación.
    El alcalde ha criticado al PSC, a UpB y a ICV-EUiA por rechazar la decisión. Su crítica: “Me sorprende que gente que le ha dado la medalla de oro [en 1987] y le ha hecho 50.000 honores, hoy en día lo critiquen”. ¿Se pasa dos pueblos el señor Alcalde? Pues no, ni un pelo. Fu el ex alcalde de la ciudad, Jordi Hereu, del PSC, quien propuso en 2010 llamar Joan Antoni Samaranch el Museo Olímpico (así se sigue llamando). No sólo eso: cuando falleció, a los 89 años, el franquista JAS (“fascista corrupto” en la prensa internacional) fue despedido con honores de “hombre de Estado” (capilla ardiente en la Generalitat, y funeral en la Catedral de Barcelona). Entonces, el gobierno era tripartito y José Montilla lo presidía.
    Me olvidaba: don Xavier Trias participará en la cadena “independentista” del próximo 11 de septiembre.
    PS: El profesor José Luis Martín Ramos de la UA de Barcelona,, un gran historiador catalán (que, desde luego, no participará en el “congreso científico” sobre la explotación de “Catalunya por España” del próximo mes de diciembre) me ha hecho llegar la siguiente nota:
    “Uno de los suyos. Las alabanzas vienen de lejos; de la época en que Serra y Maragall lo eran todo en el Ayuntamiento. Te añado un detalle: el encumbramiento público, promovido por Maragall, llegó hasta el extremo de censurar un texto crítico de Huertas Clavería sobre el fulano, en el volumen tercero de la Historia de la Diputación de Barcelona; Huertas fue eliminado de esa historia y él, de manera muy coherente, se eliminó a sí mismo del PSC”.
    Si no recuerdo mal, y a riesgo de equivocación propia, en esos años a los que JLMR hace referencia, uno de los factotums socialistas en Barcelona (acaso el gran factotum) era don Ferran Mascarell, ex Bandera Roja, el actual conseller de Cultura del gobierno Mas, el gobierno pro-independentista de los mejores privatizadores. Eso sí: tendencia “socialdemócrata” del ejecutivo.
    Notas:
    [1] http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/03/catalunya/1378191005_965807.html
    [2] La decisión está en manos de la ponencia del nomenclátor, la que decide el nombre de las calles. En la lista de personajes pendientes de asignación está Juan Pablo II. ¡Nunca se sabe lo que es peor!

  15. lejarza said

    ICV llama a rodear La Caixa el día 11 de septiembre

    Los ecosocialistas se suman a la acción propulsada por el Proceso Constituyente para “defender tanto los derechos nacionales como los derechos sociales”

    Para ICV la Vía Catalana debería ser más ” inclusiva” y sumar todos los partidarios del derecho a decidir , no sólo los independentistas

    ICV no convoca a sus militantes a participar en la Via Catalana por la independencia, pero sí que pide que acudan a la cadena humana propulsada por el Procés Constituent para rodear La Caixa, una acción que pretende participar de la movilización independentista del 11 de septiembre pero aportando una reivindicación social. La formación toma este posicionamiento al considerar que la cadena humana por la independencia no es lo bastante “inclusiva” -querrían que sumara a los partidarios del derecho a decidir, no sólo a los secesionistas- y porque creen que de este modo podrán “defender tanto los derechos nacionales como los derechos sociales”. Aun así, ICV espera que la Vía Catalana, que debe cubrir 400 kilómetros, sea “todo un éxito”.

    Los ecosocialistas convocan de forma “específica” a participar en la movilización ‘Rodea La Caixa’, y certifican así su simpatía por el Procés Constituent, movimiento impulsado por la monja Teresa Forcades y el economista y miembro de Justicia y Paz Arcadi Oliveres que nació con la intención de aglutinar las diferentes candidaturas parlamentarias de izquierdas para defender un nuevo proceso constituyente -a día de hoy se encuentra en período de adhesiones. Favorable al derecho a decidir, el Procés Constituent convocó a principios de agosto a sus simpatizantes a rodear las torres de La Caixa el próximo 11 de septiembre, para defender los “derechos nacionales” pero a la vez “señalar los responsables de la crisis y los recortes”.

    En un manifiesto con motivo de la Diada, la formación que colideran Joan Herrera y Dolors Camats da plena legitimidad a la Asamblea Nacional Catalana (ANC) para convocar la movilización del 11 de septiembre, pero creen que la acción “debería ser más unitaria, inclusiva y representativa de la pluralidad que se expresa en la sociedad”. El propio partido ya avanza, en este sentido, que dentro de su formación cuentan con “sensibilidades nacionales, federales, confederales e independentistas”, pero que todas tienen su punto de encuentro en el derecho a decidir.

    “Más que nunca hay que sumar a todas aquellas personas favorables al derecho a decidir, estén a favor de la independencia, de establecer una nueva relación con el Estado o simplemente a favor del derecho democrático a ser consultados”, aseguró el texto aprobado este lunes por la noche por el órgano de dirección de ICV. Por todo ello, el partido ecosocialista hace un llamamiento a la militancia para que en todas las movilizaciones del 11 de septiembre reivindique la necesidad de sumar a favor del ejercicio del derecho a decidir y la defensa tanto de los derechos nacionales como sociales.

    Igualmente, la formación ha asegurado que continuará “trabajando con la máxima voluntad unitaria y rigor para que la ciudadanía de Cataluña pueda votar libremente su futuro político”, y ha emplazado una vez más al gobierno español a iniciar “un diálogo político para el ejercicio del derecho a decidir a través de una consulta”.

  16. lejarza said

    La majoria d´alcaldes convergents aniran a la cadena

    GIRONA | ACN/DDG Alguns dels càrrecs electes de CDC amb més pes a les comarques gironines Van manifestaR que donaran suport a la Via Catalana. Hi seran presents alcaldes de capitals de comarca com l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, el de Banyoles, Miquel Noguer, l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, el d’Olot, Josep Maria Corominas, o el de Santa Coloma de Farners, Antoni Solà.
    Altres càrrecs que han confirmat la seva presència són l’alcalde de Palol de Revardit i president del Fòrum Comarcal de l’Associació Catalana de Municipis, Jordi Xargay, l’alcalde de Molló i vicepresident del Consell Comarcal, Josep Coma, o el diputat de CiU a Madridper Girona Jordi Xuclà.
    El partit també va informar que hi ha d’altres alcaldes del territori que també aniran a fer la cadena humana, com el de Lloret de Mar, Romà Codina, o el de Torroella de Montgrí-L’Estartit, Jordi Cordón. A més, alguns dels alcaldes que van assegurar que seran presents a la Via Catalana són diputats al Parlament de Catalunya. Aquest és el cas de l’alcalde de Llançà, Pere Vila, l’alcalde de Besalú, Lluís Guinó o l’alcaldessa de Vilademuls, Dolors Rovirola.
    A banda d’aquests càrrecs del món local, el conseller gironí de Territori i Sostenibilitat -i exalcalde de Figueres-, Santi Vila, també ha dit que participarà de la iniciativa.

  17. lejarza said

    Polítics sense escrúpols

    Franesca barti i Comalat

    Ja fa temps que existeixen polítics putrefactes que s’embutxaquen uns quants euros de més i molta gent ho sabia. Anterior a la crisi, la població consumia i comprava de manera desmesurada. Està clar que estàvem en un cercle viciós ben encegats. I ara que ens retallen de dalt a baix i moltes persones s’han quedat sense feina, ens queixem de fraus polítics. Actualment els més rics esdevenen més rics i els pobres més pobres. No ens queixem si freqüenten més actituds transgressores. Esperem que aquesta etapa sigui breu i instaurem una nova política ben aviat. No entenc com alguns polítics rapinyaires no dimiteixin i continuen movent el cul com si res. És vergonyós. Deixeu-me dir que els mestres de Catalunya són els més mal pagats d’Espanya, a on van a parar els euros que cobren la resta? Segurament a la butxaca del nostre govern català, probablement més corrupte que l’estatal. I ara que volem la independència, es fa un munt de publicitat per participar a la cadena humana i em sembla meravellós que Catalunya pugui arribar a ser lliure. I els polítics catalans lladregots? Continuaran exercint el seu rol?

  18. lejarza said

    Corrupció a Catalunya

    Andreu Moreno

    Abans de l’estiu Artur Mas va presentar el seu “web de la transparència”. Es tractava de demostrar a bombo i platerets una suposada voluntat de lluita contra la corrupció i l’opacitat de l’administració pública catalana, esquitxada per casos com el famós 3% i el Palau de la Música. I sembla que sense gaire èxit. Almenys davant la Unió Europea, que acaba de situar Catalunya com la regió amb més opacitat i nivell de corrupció dins d’Espanya. L’ “índex de qualitat de govern”, (“Quality of Government Index”) elaborat per la UE, mesura l’eficàcia, transparència i lluita contra la corrupció i situa en la seva última edició Catalunya al mateix nivell que algunes regions d’Itàlia i l’Europa de l’Est. Hauria de ser un seriós toc d’atenció per a Mas. Acabar amb la corrupció no consisteix a presentar una bonica web de colors de cara a la galeria sinó en la presa de mesures pràctiques i efectives contra la corrupció a Catalunya.

  19. lejarza said

    L’ocupació independentista del centre d’Olot, a punt

    28/09/13 – OLOT – JORDI CASAS

    L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de la Garrotxa ho té tot a punt per ocupar dissabte vinent 5 d’octubre tot el centre d’Olot, a partir de les 17 hores i 14 minuts, amb un centenar d’actes, per als quals s’han mobilitzat més de 600 persones. La festa independentista Quatre barres i una estrella aplegarà representants de tots els ajuntaments i de moltes entitats de la Garrotxa i inundarà tots els racons amb l’objectiu de fer sortir la gent al carrer i fer pedagogia per la independència d’una manera festiva.
    L’acte més rellevant serà la presentació de la campana Llibertat, sufragada amb una campanya popular de donatius. Ara per ara, només es pot veure al calendari on hi ha la foto de la campana amb un calendari imprès al darrere amb els dies i llocs on sonarà. Té el lema D’aquí no passa, 2014. “El seu toc guiarà el camí fins a la consulta i la independència”, diu la presidenta garrotxina de l’ANC, Toia Codina.
    Està previst que la Llibertat vagi de Can Joanetes, seu de l’Ajuntament, a la plaça Major en el marc de l’espectacle Naixement de la Llibertat, del Pim Pam Pum Foc Olot. Un cop a la plaça, es descobrirà i es farà el primer toc. El músic olotí Xavier Pallàs és qui l’ha compost. Està inspirat en el toc a sometent i inclourà ritmes de contrapàs, sardana i jota per acabar amb notes d’Els segadors. Tots els campanars de la ciutat respondran al toc de la Llibertat. L’actriu Montserrat Carulla recitarà el poema de Segarra La campana de Sant Honorat i més de 200 cantaires de la comarca, dirigits per Joan Asin, interpretaran El cant de la senyera i Els segadors.
    L’altre gran esdeveniment serà la Mostra de Tastets amb productes de la terra. N’hi haurà setze, de diversos pobles i d’algunes associacions. El tiquet de 5 euros donarà dret a fer-ne quatre i a una beguda. Es poden adquirir demà al davant de Sant Esteve i, a partir de dilluns i cada dia, de 6 a 8 de la tarda a la mateixa parada, o el mateix dia de la festa. Són diversos i molt imaginatius: peus de porc farcits amb xai, trencadís de xocolata, galetes de blat de moro, senglar, fesols de Santa Pau, etc.
    El Quatre barres i una estrella s’iniciarà amb una cercavila de la faràndula de la majoria de pobles de la Garrotxa i barris d’Olot entre el Carme i el Firal. I s’acabarà amb un concert del Quartet de Bianya, Tortellinins i Agrofusion a la plaça del Mig i un altre concert al Firal amb els grups de FANS els Volcànics i Corbs Negres, La Senyora i el DJ Enric Canadell.
    LA XIFRA
    600

    persones
    s’han mobilitzat durant els últims mesos per poder organitzar la festa independentista.
    Llençament de DNI

    Cada poble o entitat participant al Quatre barres i una estrella tindrà un lloc assignat del centre de la ciutat –hi ha 27 escenaris– i hi durà a terme activitats específiques. Són moltes, però n’hi ha de molt originals, com per exemple el llençament de DNI al punt de Sant Aniol de Finestres; l’activitat llaminera Trenca amb Espanya, de la pastisseria El Cacau i de la Greda; jocs tradicionals; un minitorneig de penals i tocs, organitzat pels clubs de futbol del Bosc de Tosca i de les Preses; una encesa d’una estelada d’espelmes a les escales de Sant Esteve, i, per citar-ne un altre, un joc de l’oca independentista a l’espai de Sant Jaume. També hi haurà una fira de productes independentistes de 100% CAT. I durant tota la setmana, i dirigit per l’artista Quim Domene, es pintarà un mural a la plaça Pia Almoina.

  20. lejarza said

    Separatisme antidemocràtic

    Kim Durall

    Molts diaris subvencionats per la Generalitat no admeten crítiques antiseparatistes en els comentaris de les notícies pels lectors. Els esborren irremissiblement. Em sembla d´un cinisme sobirà, donar-se-les de demòcrates, en una secció oberta d´opinió, i eliminar les que no són favorables a la mà que els dóna de menjar artificialment. Subvencionar ideologies em sembla un pecat mortal. Censurar, un altre més gran.
    També em sembla un suborn indecent no saber ser imparcial davant el favor d´unes ajudes gratuïtes que paguem entre tots els catalans. I em sembla un robatori ideològic mesquí, a sobre, que estigui un a favor de l´unionisme de la humanitat i no quedi reflectit en un fòrum d´opinió periodística que només fomenta l´independentisme més tendenciós del senyor Mas i de l´actual Generalitat de Catalunya. Si hem de jugar a demòcrates siguem-ho amb objectivitat i sense l´avar joc brut de la censura tendenciosa, unilateralment comprada i ideològicament censurada.
    La Terra és de tot el món, és de la comunicació, de la participació, de la competència, de la Justícia objectiva, de la capacitat dels millors cervells universals, i de la fraternitat i solidaritat entre tots els homes que viuen en aquesta Terra. Els tancats d´idees i mesquins de cor fan pudor d´incestuosos, que per llei natural estan condemnats a degenerar irremissiblement

  21. lejarza said

    Pam més pam menys, tots els presidents de la Generalitat han manat tant com han pogut, amb poques autolimitacions morals, o cap. En especial Pujol, han jugat a fer creure que ells eren la transfiguració terrenal d’un mite celestial, el de la deessa Catalunya. Ases el que s’ho han cregut. Aquí tenim Pujol, com a realitat no pas celestial sinó més aviat de claveguera. O a Mas, que no pot ser tan ruc com per no veure que porta el carro pel pedregar, per acabar llençant-lo pel primer penya-segat que trobi. Per tant, el desastre còsmic que ha estat Mas i tot el pujolisme ens hauria de fer reaccionar. Poca broma.
    Això va així però ningú gosa dir que no hauria de poder durar. Com a molt mínim, hauria de constituir un tema de debat. Arreu del món, i excloses algunes tiranies comunistes o populistes, tot va per altres camins. Quan no hi ha limitacions institucionals, hi ha les pròpies de la consciència i la justa pressió ciutadana, aquí controlada per l’aparell mediàtic al qual abans he al·ludit. El cercle queda tancat.
    Hem arribat molt lluny en el nostre desastre institucional. Estem enrocats: hem estat l’única comunitat autònoma que no ha aprovat una nova llei electoral i ningú ha dit res. És aclaridor.
    En el món es va imposant l’autogovern institucional, és a dir per organismes institucionals no integrats jeràrquicament en els governs. És un sistema pel qual ha optat la mateixa Unió Europea. Aquí fa anys que n’ esbosso alguna pinzellada, sense escriure’n obertament i llargament perquè faria riure o em prendrien per boig. Estem insòlitament cofois però no pas en la via de cap modernitat.
    Tothom s’hi complau, intentant trobar-ne una inexistent “part bona”. Per molts comentaristes això es tradueix en articles al·lucinants que semblen part d’un concurs per veure qui la diu més grossa, o bé qui abusa més de la grotesca “teoria de la conspiració”. Pujol fa anys confessà en privat que si no hagués optat per la política li hauria agradat ser empresari de premsa, suposo que inspirant-se en Hearst o en Murdoch. Davant l’espectacle mediàtic intern a Catalunya -on molts diuen autèntiques animalades (o callen) per salvar Pujol- aquest ha d’ estar content i satisfet. A mi tot això em podria fer plorar.

  22. lejarza said

    el kamikaze

    RAMON IGLESIAS

    Artur Mas ha decidit xocar amb el seu avió contra la Moncloa. Està per veure si l’impacte aconseguirà enfonsar el vaixell de Rajoy o només li causarà danys superficials al teulat o a la façana. Sigui com sigui, el president Mas ha decidit convertir-se en un kamikaze, no només per l’enfrontament contra aquest partit autoritari, de tics dictatorials, que governa Espanya (ofensiva que no fa en solitari), sinó pel pèssim govern que gestiona Catalunya.
    Des que CiU va tornar a governar la Generalitat, Catalunya és un país pitjor. Pitjor en salut, justícia social, medi ambient, benestar… I no només per la crisi, sinó per la mala gestió i per a la ideologia d’aquells que el President va posar i ha mantingut al capdavant de les conselleries. També això el converteix en un veritable kamikaze.

    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2014/11/02/diumenge-dietari/695081.html

  23. lejarza said

    ¿Sionismo tras los líderes independentistas catalanes?

    Saiid Alami

    El patriarca del CiU en la nueva democracia española, Jordi Pujol, no ha ocultado nunca la predilección que siente desde siempre por el sionismo. Pujol me dijo, en un encuentro con periodistas celebrado en Barcelona durante los preparativos de los Juegos Olímpicos de verano de 1992, que él se sentía sionista. Y lo decía desafiante, sin que venga a cuento, y a sabiendas de que entre los periodistas presentes había un nutrido grupo de corresponsales de medios de prensa árabes que habíamos llegado desde Madrid.
    Más de 15 años después de aquel encuentro de periodistas árabes con Pujol, concretamente el 28 de octubre del 2007, Pujol compareció ante sus amos sionistas en el Knesset (Parlamento) israelí y pronunció un discurso servil que rezumaba sometimiento a sus patronos, que son los dueños y señores de la banca de Nueva York, por la que tanto le cae la baba a este Berlusconi español de reducido tamaño que en la pasada década de los 80, y mientras ocupaba el cargo de presidente de la Generalitat, triunfó como banquero para fracasar después, en los 80 (aquella Banca Catalana, desaparecida en 1984).

    Frases como: “La idea básica de ser el pueblo escogido creo que ha representado un factor potentísimo para el pueblo de Israel” y esta otra: “Tener la conciencia de pueblo escogido –escogido por Dios- y por consiguiente de pueblo único da mucha fuerza”, dan idea de la zalamería de este hombre al servicio del sionismo, insistiendo y recalcando él mismo en que los judíos son un pueblo elegido “por Dios”, lo que repite varias veces a lo largo de su intervención.

    Esto se puede entender como que Pujol reconoce que el pueblo de Cataluña, del resto de España y del resto del mundo son “viles” comparados con el “pueblo” de Israel. ¿Se atrevería Pujol o Artur Mas (actual presidente de la Generalitat catalana) a ponerse delante del pueblo de Cataluña y decirle: “Catalanes, reconozcan de una vez que sois un pueblo de mucha menos categoría que el pueblo de Israel… ese sí que merece mi admiración”? ¿Se atreven los líderes del CiU que tanto cacarean su admiración por el sionismo y por Israel a decir eso mismo en discursos ante los catalanes? ¿Se atreven a reconocer ante sus votantes catalanes, a quienes llevan decenios engañando, que en realidad son sionistas y por lo tanto ponen a los intereses de Israel por encima de los intereses de los catalanes, como ocurre con todos los sionistas de Occidente? Aquellos congresistas estadounidenses que reconocen que son sionistas ponen en sus páginas de internet que están en el Congreso para servir los intereses de Israel, ¿se atreverían los lideres y diputados del CiU a ser tan valientes, salir del armario, y declarar eso mismo? Porque si sus almas están prendidas por el sionismo y por Israel, como ellos mismos reconocen ¿qué puñetas están haciendo pues en Cataluña? La respuesta es simple: servir a los intereses de Israel, y todo tiene su precio, por supuesto, que es como funcionan todos los sionistas de Occidente, auténticos mercenarios de Israel.

    Pujol reconoció ante el Knesset israelí, en aquel vergonzoso discurso que es profundamente sionista, desde su más tierna edad y de la mano del fundador del sionismo Teodoro Herzel a través del libro de este titulado (El Estado Judío): “Como les decía yo no entré solo en contacto con el judaísmo. También y en un cierto sentido y sobre todo con el sionismo. Y no de manera superficial. Con sólo 17-18 años leí (Der Judenstaat) de Herzel”. El expresidente catalán se deshace en su discurso en enumerar los libros y los textos de autores sionistas que leyó desde jovencito, empapándose de una ideología criminal y profundamente racista, como reconoce él con su concepto de “pueblo escogido por Dios”.

    Ser sionista, como los son los Pujol, Artur Mas, y el CiU es ser racista (La ONU reconoce al sionismo como ideología racista en la resolución 3379 de la Asamblea general aprobada el 10 de noviembre de 1975), es ignorar los derechos del pueblo palestino, es aprobar y ser cómplice de las innumerables matanzas perpetradas por Israel en Palestina, Líbano, Egipto y Jordania, es aprobar la expulsión de su tierra del pueblo palestino, es rechazar las incontables resoluciones de las Naciones Unidas que hacen justicia al pueblo palestino y condenan a Israel, es apoyar a la política del “apartheid” que constituye la columna vertebral de Israel y ser cómplice en su puesta en práctica contra los palestinos, es rechazar la legalidad internacional y ponerse en contra de la comunidad mundial que reconoce sin paliativos los derechos inalienables del los palestinos. Ser sionista es ser todo esto y mucho más. Ser sionista no resulta ya gratuito, pues obliga a cargarse la conciencia del sinfín de crímenes y atrocidades del sionismo y ser cómplice de todos y cada uno de ellos. Y no es cuestión que admita discusión a estas alturas del siglo XXI, cuando ya tanto Israel como el sionismo han perdido el poder que tenían en el siglo pasado de engañar, embaucar y confundir a la opinión pública de Occidente. Hoy, quien dice que es sionista, sabe de sobra que significa esto y tiene que apechugar con las consecuencias morales y legales, pues algún día, no muy lejano, los criminales de Israel y del sionismo, y sus cómplices, rendirán cuenta ante la Justicia universal.

    Mas, sionista radical

    Pero todo esto parece que les importa un pimiento a Pujol, y mucho menos a Artur Mas, su predilecto alumno en la disciplina del sionismo racista y cargado de odio, ideología a la que el presidente catalán parece haberse convertido recientemente. Si lo era antes lo ocultaba muy bien, por lo menos hasta el 20 de junio del 2012, cuando declaró durante un viaje a Estados: “Con una visión más grande que la estrictamente europea, tengo ganas de asociar Catalunya, como mínimo, con Massachusetts e Israel”.

    Cuando Mas visitó Israel a lo largo de 4 días, en noviembre de 2013, se negó a entrevistarse con ningún responsable palestino, incluso se negó a contestar a cualquier pregunta que tenga que ver con los palestinos en la conferencia de prensa que protagonizó en aquella visita.

    No sólo esto, sino que se atrevió a hacer lo que ningún responsable europeo o estadounidense se han atrevido a hacer: visitar la ciudad vieja de Jerusalén (Jerusalén Este) que es reconocida por todos los países del mundo, sin excepción, como ciudad ocupada, tal como establece la legalidad internacional encabezada por la ONU.

    Con aquella visita a la futura capital del estado Palestino, Artur Mas ha agredido, intencionadamente, al pueblo palestino, despreciando a sus anchas sus sentimientos nacionalistas, él que se llena la boca con un nacionalismo teledirigido desde Israel.

    Un portavoz de la Autoridad Nacional Palestina, Xavier Abu Eid, mucho más diplomático que yo (se lo exige el cargo) declaró al respecto, el 14 de noviembre del 2013, que “de forma consciente o inconsciente Mas ayudó a legitimar una ocupación que reconocen todos los organismos oficiales internacionales” (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/11/13/catalunya/1384373691_470071.html).

    En estas mismas declaraciones Abu Eid va más lejos y dice: “Sabemos que el señor Mas no es líder de un Estado. Sin embargo, e independientemente de su condición de presidente autonómico, el derecho internacional rige para todos. Lo que ha hecho el presidente de la Generalitat es una grave falta”.

    De hecho, Mas ignoró virulentamente a los palestinos, tanto al pueblo y su perenne tragedia, como a los funcionarios de la Autoridad Nacional Palestina.

    En un discurso pronunciado en la universidad de Tel Aviv, durante su mencionada visita, Mas decía que Cataluña había elegido a Israel como “un modelo” a seguir y como “un socio para la innovación.

    El presidente de la Generalitat, en su afán de lamer las botas a los israelíes, llegó a decir en aquel discurso que los catalanes “tenemos orígenes judíos”. ¿Qué ha querido decir con esta frase tan falsa y cargada de mentiras? ¿Tal vez poner a Cataluña a los pies de Israel? Que diga él que es lo que quiso decir con aquella frase, si se atreve.

    En un intento de tergiversar y falsificar, un ridículo Artur Mas subrayó que Cataluña “acogió a muchos judíos que escapaban del horror del nazismo en el siglo pasado”. Vano y chusco intento de rescribir la historia. En aquella época (1939-1945), en España gobernaba el general Franco y los responsables de la Generalitat durante la II República habían huido de España. Es decir, que si los judíos de los que habla Artur Mas lograron asilo en España fue gracias al régimen franquista y no a los nacionalistas catalanes, que entonces ni pinchaban ni cortaban.

    Llama la atención que esta actitud adoptada en noviembre del 2013, tan proclive al sionismo y a Israel y tan hostil hacia Palestina y la tragedia palestina, ha supuesto un vuelco total respecto a su postura mostrada públicamente en julio del 2011, cuando recibió en Barcelona al presidente de la Autoridad Nacional palestina, Mahmud Abbas. Entonces Mas dijo ante los periodistas que “Palestina y Cataluña son dos viejas naciones que, de acuerdo con esta tradición histórica y de acuerdo con este concepto de un pueblo y una nación, entendemos perfectamente aquellos pueblos que desean vivir en libertad, en paz y prosperidad”, comparando Cataluña y Palestina. En aquella comparecencia ante la prensa junto a Abbas, Mas defendió la “paz” y la “libertad” en Oriente Medio, subrayó “la cercanía” entre los dos territorios palestino y catalán y, por lo tanto, aseguró entender el deseo de autodeterminación de Palestina.

    CiU y PP Catalán, hostiles a Palestina y lacayos de Israel

    A partir de su visita a Israel de noviembre 2013, Artur Mas y su CiU se volvieron sionistas radicales. Así, en el pasado mes de julio, el Parlamento catalán rechazó una moción que pedía, entre otras cosas, reconocer el derecho de autodeterminación del pueblo palestino. El rechazo fue posible gracias a los votos de CiU y PPC.

    En cambio, en aquella votación, el Parlamento Catalán, gracias a CiU y el PPC, tomó una postura favorable a Israel, rechazando los puntos de la moción que pedían replantear las relaciones de la Generalitat con el Gobierno de Israel, como el que instaba al Govern catalán a publicar todos sus acuerdos con el Ejecutivo israelí y las empresas e instituciones del país. También fue rechazado el texto que reclamaba que el Govern no impulsara ningún acuerdo con empresas e instituciones israelíes “que tengan un papel directo y demostrado en la ocupación y colonización ilegal de territorios palestinos”.

    La revisión de las relaciones con Israel que promovía aquella moción afectaba también a las universidades catalanas, a las que se animaba a rescindir los actuales convenios firmados con universidades israelíes cuando se demuestre que “tienen complicidad directa con la ocupación ilegal de territorios palestinos”, punto este que también fue rechazado gracias a los votos del CiU y el PP.

    La Postura del CiU en aquella votación fue tan hostil a Palestina que rechazó también el texto que pedía al Govern que inste al Gobierno central en Madrid para que haga llegar a Israel la necesidad de cumplir las diferentes resoluciones de la ONU a “favor de los derechos humanos y el pueblo palestino”. O sea, que tanto el CiU como el PP estaban de acuerdo en que Israel no cumpla las resoluciones de la ONU ni respete a la legalidad internacional .

    Israel apoya y alienta el desmembramiento de España

    ¿Por qué será que el sionismo e independentismo del CiU encuentra tan armoniosa consonancia en Israel? Israel tendría sus motivos, no en balde encontramos numerosos testimonios periodísticos, diplomáticos y políticos israelíes que ensalzan el separatismo catalán, lo instigan y lo aplauden. Así, por ejemplo, Adar Primor, redactor jefe del diario israelí Haartz, escribía lo siguiente en el mencionado diario, el 28 de septiembre 2012, al día siguiente de la gran manifestación independista que llenó las calles de Barcelona, bajo el título “Viva Cataluña, Viva Israel”: “Justo igual que Cataluña va a ser pronto el estado del pueblo catalán, Israel es primero y ante todo el estado del pueblo judío. No habrá futuro para un estado binacional, ni para una federación, ni para una confederación ni para una autonomía ni para cantones”. Y cerraba su crónica sobre la manifestación, en la que explica los motivos de los catalanes para querer independizarse, con la proclama.”Visca Israel, Visca Catalonia”.

    El actual embajador de Israel en España, Alon Bar, en una entrevista con la catalana Nació Digital y también publicada por “Help Catalonia” el 19 de junio del 2012, aconsejaba lo siguiente a los catalanes y a su movimiento independentista: “…por eso recomiendo levantar un estado, respetando a vuestros vecinos y negociando con todo el mundo. Yo recomiendo alcanzar la independencia a través de la negociación con todos vuestros vecinos”. O sea, Israel, según su embajador, está muy por la labor de que España se desmembre. Y lo dicen con toda la naturalidad del mundo.

    Los demás líderes independentistas catalanes

    En realidad, la inmensa mayoría de los líderes independentistas catalanes son sionistas, no sólo los del CiU. Lo hemos podido constatar en el PP, tal como quedó reflejado arriba. Así, Oriol Junqueras, candidato de ERC, se reunió el 26 de abril del 2012 con Oren Bar-El, ministro consejero de asuntos políticos de la embajada de Israel en Madrid, reunión esa que, según Nació Digital, fue “intensa” y “positiva”. ¿Qué le habrá prometido a Oriol Junqueras el diplomático israelí en una entrevista intensa y positiva como aquella, y a cambio de qué?

    Por su parte, Alfons López Tena, candidato de Solidaritat per la Independencia, en una entrevista al diario israelí Haaretz, el 28 de septiembre del 2012, declara lo siguiente: “A título personal, yo soy proisraelí y prosionista. […] Como mínimo la mitad de los miembros de mi partido son de la Asociación Catalana de Amigos de Israel. Israel es un estado democrático y nosotros apoyamos todos los pasos que tiene que hacer para sobrevivir. No tenemos la intención de criticar el Gobierno de Israel. Buscamos la cooperación con Israel y esperamos que Israel apoye el movimiento por la independencia de Catalunya. Está claro que la Catalunya independiente será un amigo muy estrecho de Israel. De eso no hay ninguna duda” .

    Después de todo esto, y de otros muchos datos que no tienen cabida aquí, no queda duda alguna de que Pujol, Mas, y algún otro independentista catalán, venden Cataluña a Israel y al sionismo, a espaldas de los catalanes. La inmensa mayoría de los acuerdos de cooperación y colaboración firmados por la Generalitat catalana con Israel, son secretos, y lo que exige la oposición catalana y el Movimiento BDS (Boicot, Desinversión y Sanciones) en Cataluña, es precisamente la publicación de todos los detalles de estos acuerdos, que en su mayoría fueron alcanzados en Israel.

  24. lejarza said

    Un Estat propi per privatitzar infraestructures?

    El diputat Pere Macias (CiU) presenta el seu llibre analitzant la gestió d’infraestructures a Espanya

    08.01.2015

    MARTÍ SANTIAGO | GIRONA

    L’”esperança sobiranista” de Convergència Democràtica de Catalunya en la hipotètica gestió de les infraestructures d’un Estat propi passa per privatitzar-les. Bàsicament, es tractaria de fer el mateix que en el seu dia va iniciar el primer Govern de José Maria Aznar però, això sí, “primer liberalitzant i després privatitzant”, segons va postil·lar el secretari de territori i mobilitat, Ricard Font (CDC) durant la presentació a la Cambra de Comerç de Girona del llibre del diputat convergent Pere Macias Infraestructures d’Estat. Dels incompliments d’Espanya a l’esperança sobiranista.
    Font, que en un lapsus del president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, va ser presentat a l’audiència com a “secretari d’Estat” es va desfer en elogis al llibre recalcant que aquest apunta “el bon camí” del que hauria de fer el Govern català si pogués gestionar totes les infraestructures de la comunitat. I la intervenció del coautor del mateix, Òscar Oliver -director comercial d’Aeroports de Catalunya- donava moltes pistes al respecte quan posava quatre exemples que haurien de considerar-se paradigmàtics del model proposat: la privatització de l’aeroport brasiler de Natal l’any 2011 perquè “estava mal gestionat”; la privatització de l’operadora ferroviària del Japó l’any 1987 “perquè tenia un deute que era el deu per cent del PIB”; la creació de la línia ferroviària l’Havana-Güines el 1837 proposada per l’empresariat resident a la colònia cubana; i la implantació de Mango a Barcelona i la seva expansió a l’extrem orient a finals dels 90 quan no existien vols directes des de l’aeroport del Prat.
    “El que demanem a l’Estat és que faci política d’Estat”, va reclamar el diputat Pere Macias a l’encetar la seva intervenció, part de la qual va centrar en posar exemples que induïssin a pensar que el Govern central menysté a Catalunya: va comparar la diligència que havia mostrat en desdoblar els 600 quilòmetres de l’autovia de la Ruta de la Plata entre Sevilla i Gijón i la lentitud en el desdoblament de la N-II a la província, que ha trigat onze anys a fer 14 quilòmetres. Per contra, va treure pit amb l’Eix Transversal per indicar que la Generalitat, tan bon punt va adonar-se que aquesta significativa carretera s’havia quedat petita, la va desdoblar complint els terminis d’obra previstos.
    Els exemples eren paradigmàtics i anaven com anell al dit per donar a entendre que si Catalunya disposés d’un Estat propi les infraestructures es podrien gestionar millor. Però ni el diputat ni el coautor del llibre com tampoc el secretari de mobilitat van optar per posar-ne d’altres igualment significatius sobre la manera de gestionar del Govern autonòmic, com ara la línia 9 del metro -que de 2.600 milions va passar a costar-ne 16.000-, el fiasco de Spanair -alimentada amb diner públic a través d’Avançsa-, el deute que arrossega l’Agència Catalana de l’Aigua o l’adjudicació d’Aigües Ter-Llobregat a un consorci liderat per Acciona que ha estat anul·lat judicialment.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: