Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Argelaguer caça amb l´obligació de recollir cartutxos

Posted by lejarza en 16 agosto, 2013


Argelaguer caça amb l´obligació de recollir cartutxos

Vall del Llierca, Argelaguer – Montagut i Oix :
Ha començat la temporada de caça amb la mitja veda, l’època en què està permès caçar petites aus migratòries com les guatlles, els tudons o les tórtores. A partir del 13 d’octubre es podran caçar la resta d’animals permesos com els conills o els perdius. Aquesta temporada la normativa obliga per primer cop a recollir les baines resultants dels trets, per tal de protegir l’entorn d´Argelaguer i no embrutar-lo. És obligatòria la recollida de terra dels cartutxos utilitzats durant la jornada de caça en qualsevol modalitat de cacera. A més, també entra en vigor la limitació de caçar com a màxim 20 guatlles per caçador i dia i 12 tórtores.
La temporada de caça oficial comença ara al febrer, a partir de quan es pot caçar el cabirol, però pels caçadors l’inici segueix sent el 15 d’agost amb l’obertura de la mitja veda i per tant, de la caça d’aus migratòries.
Durant el desenvolupament de les batudes de caça major practicades tradicionalment a Catalunya, els
organitzadors de les batudes hauran de col·locar als camins i pistes forestals que accedeixin a la zona de batuda senyals visibles per avisar de la seva realització, que seran cartells de xapa metàl·lica i amb les característiques i símbols que s’especifiquen a l’annex. S’hauran de col·locar abans de l’inici de la batuda i es retiraran com a màxim 12 hores després de finalitzar-la. Per a la correcta aplicació d’aquesta mesura, s’entén per camins i pistes forestals les definicions establertes a l‘article 2.2 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.
El període hàbil per a la caça del porc senglar a les comarques de Girona és el comprès entre l’1 de juliol i l’últim diumenge de març (dia 30), ambdós inclosos. Durant els mesos de juliol i agost, la caça del porc senglar només es podrà realitzar quan aquest produeixi danys a l’agricultura, comunicant-ho prèviament al formulari web d’avisos de cacera, als Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Girona o al Centre Operatiu del Cos d’Agents Rurals, i especificant el terreny cinegètic, el paratge, la data i la modalitat de caça que s’efectuarà.
Els caçadors reivindiquen el seu paper com a controladors del medi ambient i del territori, sobretot pel control de plagues d’animals i per la cacera sempre amb respecte a la reproducció de les espècies i a l’entorn.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Anuncios

7 comentarios to “Argelaguer caça amb l´obligació de recollir cartutxos”

  1. lejarza said

    Enxampen tres caçadors furtius a Montagut i Oix

    Membres del Cos d’Agents Rurals de la Garrotxa van enxampar, el passat 8 d’agost durant un servei de vigilància nocturna, tres presumptes caçadors furtius al municipi de Montagut i Oix. Els homes es desplaçaven amb un tot terreny per zones de camps de conreu. Portaveu un arc, fletxes i un ganivet de grans dimensions i no n’acreditaven la possessió legal, ni l’ús ni el transport. Aquests fets poden comportar la inhabilitació a l’hora d’obtenir la llicència de caça per un període d’entre 2 i 5 anys, així com una sanció prevista a la normativa del reglament d’armes.

    Agents de la unitat d’antifurtivisme del Cos d’Agents Rurals a la demarcació de Girona, en un servei de vigilància nocturna de prevenció de caça furtiva, varen procedir, el passat 8 d’agost, a la intercepció de tres presumptes caçadors furtius a la comarca de la Garrotxa, concretament al terme municipal de Montagut i Oix. Aquestes persones es desplaçaven de nit en un vehicle 4×4 per zones de camps de conreu, portant en el vehicle un arc desenfundat, fletxes i un ganivet de grans dimensions, sense poder-ne acreditar la possessió legal, l’ús, ni el transport. Els fets han provocat denúncia i comís d’acord amb la normativa vigent. Dits fets poden comportar la inhabilitació per obtenir la llicència de caça per un període entre 2 i 5 anys, així com una sanció per la normativa de Reglament d’armes vigent.

  2. lejarza said

    Interceptan a dos furtivos con un gran arco sin licencia de caza

    Fuente: lavanguardia.com

    Una patrulla de vigilantes de campo pilló el pasado domingo al mediodía dos supuestos furtivos en la Alta Garrotxa, una zona de gran interés natural. Eran un hombre y una mujer, indocumentados, y con un arco casero de 1,80 metros y flechas sin homologar, que no tenían licencia de caza ni seguro.

    Concretamente, los vigilantes les encontraron en una zona entre Sadernes y Sant Aniol d’Aguja, a caballo entre los municipios de Sales de Llierca y Montagut i Oix, donde sólo se puede acceder a pie después de caminar dos horas y media. No vieron indicios de que hubieran cazado ningún animal y los vigilantes les confiscaron el material. No pudieron identificar porque no llevaban documentación.

    Los hechos ocurrieron alrededor del mediodía cuando los vigilantes ya estaban a punto de terminar el servicio de vigilancia en la zona. Fue entonces cuando vieron a dos personas en medio de un campo que no llevaban mochilas de excursionistas. Al ver a los guardas, el hombre se escondió el arco detrás y continuó caminando acompañado de la mujer, una actitud que levantó las sospechas de los vigilantes. Cuando los tuvieron de cara, los guardas preguntaron qué estaban haciendo con ese arco y la respuesta fue que estaban haciendo prácticas de tiro.

    En busca de ciervos
    Durante la inspección, constataron que iban bien equipados con botas y ropa de montaña pero no llevaban ningún tipo de documentación ni tampoco seguro ni licencia de caza. “La caza con arco se realizará con unas condiciones muy especiales y la zona de la Alta Garrotxa no es un lugar autorizado, por el alto interés natural que tiene”, explica el coordinador del equipo de Guardas Rurales y marítimos de las comarcas gerundenses, Xavier Aupí. La dimensión del arco también era mayor de lo habitual, hacia 1,80 metros, cuando lo normal es que hagan un metro o noventa centímetros, según Aupí. El hombre les dijo que le había hecho un amigo suyo que es carpintero. Al no ser homologado, los agentes no pudieron determinar el alcance que tenía en el momento de disparar y cuáles podían ser las posibles finalidades. Por todo ello, decidieron decomisar el arco y las flechas, que las llevaron a la comisaría de los Mossos.

    Los guardas no pudieron dar el aviso a la policía porque no había cobertura en la zona y tampoco pudieron detener a los dos presuntos furtivos porque habría sido necesario llevarlos por caminos poco accesibles y, según Aupí, no era seguro. Tampoco encontraron indicios de que hubieran cazado ningún animal. No había rastro de sangre ni flechas rotas. Según Aupí, estaban cometiendo muchas infracciones que habrían sido consideradas como una falta grave, porque “llevaban un arma manipulada, sin homologar, sin licencia ni seguro y en una zona no habilitada”.

    Los vigilantes sospechan que querían cazar ciervos, ya que es a finales de verano cuando estos animales empiezan la época de celo. A mediados de agosto, el cuerpo de los Agentes Rurales también pillaron tres presuntos cazadores furtivos que iban con un arco, flechas y un cuchillo de grandes dimensiones en la zona de Montagut i Oix. En ese caso, sin embargo, los pillaron de noche mientras se desplazaban con un vehículo todoterreno.

  3. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 248 – 31 de desembre de 2013

    Núm. 14714
    AJUNTAMENT DE TORTELLÀ
    Anunci sobre l’aprovació definitiva del pressupost general i la plantilla del personal per a l’any 2014
    No havent-se presentat reclamacions contra l’acord d’aprovació inicial del Pressupost General de la corporació, per a l’exercici
    2014, les bases d’execució, la plantilla de personal, ha quedat definitivament aprovat, i es procedeix a publicar el resum a
    nivell de capítols del mateix, en compliment del que disposa l’article 169.3 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març,
    pel que s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

    ESTAT D’INGRESSOS
    Capítol I.-Impostos Directes 195.400,00.-
    Capítol II.-Impostos Indirectes 4.000,00.-
    Capítol III.-Taxes i altres ingressos 109.102,00.-
    Capítol IV.-Transferències corrents 245.761,80.-
    Capítol V.- Ingressos Patrimonials 5.100,00.-
    Capítol VII.-Transferències de capital 82.157,53.-
    TOTAL: 641.521,33.-

    ESTAT DESPESES

    Capítol I.- Despeses personal 163.800,00.-
    Capítol II.-Desp béns corrents,serveis 312.476,00.-
    Capítol III.-Despeses financeres 12.700,00.-
    Capítol IV.-Transferències corrents 25.042,66.-
    Capítol VI.-Inversions Reals 105.402,67.-
    Capítol IX.-Passius financers 22.100,00.-
    TOTAL: 641.521,33.-

  4. lejarza said

    Conflicte entre veïns i caçadors a Les Planes d’Hostoles a la Garrotxa

    Aquest passat dimecres s’ha celebrat un Judici en el Jutjat de Pau de les Planes sobre un conflicte entre alguns veïns i grups de caçadors per la desaparició o mor d’algun bestiar i destrosses vàries.
    Els fets des de quant és remuntant?
    Els fets varen passar el passat dia 30 d’octubre de 2013, però el conflicte amb els caçadors es remunta a més de 15 anys, s’ha començat a documentar a partir del 2011, quan amb l’antic equip de govern i l’associació de caçadors de Les Planes d’Hostoles es va fer una reunió per mirar de solucionar els problemes, però per part dels caçadors no es varen respectar els acords.
    Per què?
    Els fets varen passar perquè es va voler identificar els caçadors que estaven caçant perquè en cas que passes algun fet, com la mort o desaparició dels nostres xais, o el trencament del filat elèctric pels xais o altres problemes més greus, saber a qui anar a buscar i demanar responsabilitats.
    Ja hi han agut més judicis?
    L’Associació d’Ecologistes de la Garrotxa explica que no és un cas aïllat i s’està treballant per mirar d’agrupar totes aquestes incidències, amb l’ajuda d’una web: www.problemescaçadors.cat

  5. lejarza said

    El cabirol s´escampa a tot Catalunya

    El van reintroduir a la Garrotxa i el cap de Creus durant la dècada dels noranta

    03.02.2015

    XAVIER VALERI | OLOT El cabirol, un ungulat d’entre 15 i 30 quilograms, està escampat pels boscos de tot Catalunya. Se’n poden veure des del Pirineu fins a la vora de l’àrea metropolitana de Barcelona. I des del cap de Creus fins a les planes de l’Urgell i de les Garrigues. Medi Natural ha comptabilitzat les observacions i del 2012 al juny del 2014 i n’ha confirmades 1.300. En números més concrets, La Federació Catalana ha comptabilitzat en uns 6.000 el nombre de cabirols que habiten els boscos de la província de Barcelona.

    A la resta de Catalunya no hi ha dades. Se sap que la demarcació de Lleida és on s’ha constatat un creixement més elevat de la població de cabirols. S’ha de tenir en compte que és un animal discret que pastura a la vora dels sembrats i que no s’ha c0nvertit en una plaga, perquè el Departament cada any sorteja el nombre de caps de caça que són aconsellables per mantenir una població raonable. Fa uns 30 anys era un animal quasi desconegut perquè s’havia extingit a finals del segle XIX.

    La reintroducció del cabirol va ser un dels primers èxits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El 1995 va tenir lloc el primer alliberament. L’animal va sortir de la caixa molt confús i després de caminar uns metres va morir. Això no obstant, els tècnics van perseverar i al febrer del 1997 van comptar 40 animals al Parc. En aquest any, els tècnics van comprovar que els animals s’havien dispersat en un radi de dos quilòmetres del punt d’engega.

    Els animals portaven un collar emissor equipat amb una antena que permetia detectar la situació cardinal de l’animal. Llavors, van valorar que la presència del cabirol propiciaria la conservació dels boscos. La raó argumentada era que s’alimenten d’herbes de sotabosc, matolls i esbarzers i no perjudiquen els conreus de les hortalisses ni dels cereals. Els animals van ser alliberats als boscos del Corb i de Finestres, a la zona dels Arcs de Sants Pau.

    La veritat és que des de llavors els cabirols han provocat pocs incidents, però alguna n’han feta. Al juliol del 2011, una pagesa va denunciar el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per una pèrdua de 600 euros en la collita de fesols. Es va queixar que als matins els conreus li apareixien plens de petjades de cabirols que buscaven la tija tendra del fesol. Al final, el jutjat va resoldre a favor de la pagesa, la qual va rebre 578, 55 euros. Des de llavors no ha transcendit cap més molèstia provocada per l’animal ungulat a les explotacions agricoles de la Garrotxa. On sí hi ha hagut queixes és a les plantacions forestals. Els animals tendeixen a menjar-se les tiges dels plançons i perjudiquen la regeneració dels boscos.

    Poc temps després (febrer del 1997), dotze exemplars joves de cabirols provinents de França van ser reintroduïts al Cap de Creus serralada de Rodes per iniciativa de la Federació Catalana de Caça i el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, en un intent de repoblar la reserva natural de l’Alt Empordà. Els animals es van repartir per parelles als municipis del Port de la Selva, Cadaqués, Llançà i Roses.

    Recuperació durant els 90

    Les reintroduccions dels anys 90 van corregir una situació que havia esdevingut crítica a la dècada dels vuitanta. Llavors el cabirol només estava present a les serralades litorals des de cap de Creus fins als Ports. Fins al 2008, entre el Departament i les societats de caça van alliberar 496 cabirols al Cap de Creus, la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Montseny, el Moianès, Montnegre-Corredor, l’Alt Camp, el Priorat i els Ports de Tortosa. En general els animals es van adaptar bé. L’abundància de cabirols va permetre que el Departament donés permisos de caça d’acord amb l’aprofitament sostenible de les poblacions. Per tal de regular la caça cada temporada el Departament lliura a les societats de caçadors precintes per animals mascles i femelles. Després les entitats els distribueix entre els associats. El preu per caçar una cabirol amb permís és d’uns 30 euros.

    Així els precintes queden a mans dels caçadors com un instrument personal i intraferible. A cada cabirol que cacen li han de posar el precinte a la banya. Es tracta d’un instrument que no es pot arrencar. En cas que els Agents Rurals trobin un caçador amb un animal sense precintar, li posen una multa econòmica i després la societat de caça els posa una sanció temporal. És a dir, els prohibeix caçar a l’acotament durant un temps.

    La cacera del cabirol és complicada i per això molt apreciada pels aficionats, els quals el defineixen com el follet del bosc. Costa de veure’ls. En un tancar i obrir d’ulls poden desaparèixer. Són sigilosos. Rares vegades poden ser visualitzats fins i tot pels excursionistes. Un indret, on se’ls pot visualitzar en relativa facilitat és a l’Alta Garrotxa. En una zona de senders alts, tortuosos i a vegades amagats per la vegetació els caminants poden veure com els cabirols s’apropen als rieros situats sota dels camins. Els poden contemplar una estona si aconsegueixen mantenir-se en silenci. El cabirol no sol causar problemes als conductors. Això no obstant, a la primavera del 2014, uns senderistes van trobar un cabirol mal ferit en un vessant de la muntanya de la Salut, prop de Sant Feliu de Pallerols. Van avisar els agents rurals, però l’animal va morir. Van deduir que el cabirol havia estat atropellat en travessar la carretera i que ferit havia aconseguit arribar al sender.

    Abans (a l’octubre del 2011) un cabirol va sorprendre un ciclista que baixava per la carretera de Coll d’Ares. L’animal va topar amb el ciclista que va caure i va patir ferides de consideració.

    Menys notorietat

    El 14 d’agost del 2014 a la carretera d’accés a l’ermita de Sant Miquel, prop del nucli urbà de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), la Guàrdia Civil va trobar una cria de cabirol. Els agents del Seprona van constatar que es tractava d’un exemplar possiblement nascut per la passada primavera, que es trobava desorientat i nerviós, tot i que no presentava lesions ni ferides visibles. Per aquest motiu, els agents van decidir retornar l’animal al medi natural en una zona no gaire allunyada del lloc de la troballa, a fi de facilitar al jove cabirol el retrobament amb els seus progenitors. El cabirol en comparació amb el senglar (el seu company de bosc) no apareix gaire sovint als mitjans ni és motiu de protestes.

  6. lejarza said

    Troben 18 porcs senglars a la Vall d´en Bas sense garanties per al consum

    Els animals procedien d’àrees de caça de la Garrotxa i la Selva

    31.03.2015

    VALL D’EN BAS | X. VALERI

    Agents de l’unitat antifurtivisme del cos d’Agents Rurals van interceptar un camió de transport de productes carnis diumengea 22 de març al voltant de les 21 hores. L’acció va tenir lloc al quilòmetre 43 de la C-152, prop de la rotonda que enllaça la C-152 amb la C-37 (Túnels de Bracons). El camió anava en direcció a una empresa d’Osona dedicada a la comercialització de carn de caça. En l’aturada, a més dels agents rurals de la demarcació, van participar agents del cos de Mossos d’Esquadra de la divisió de Trànsit i agents del servei veterinari del Departament d’Agricultura. Fet l’escorcoll de la càrrega, van trobar 18 porcs senglars sense vísceres i alguns d’ells amb manca d’extremitats.

    Els agents van determinar que la carn infringia el Reglament CE n.853/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril del 2004. Van determinar que la carn incomplia els articles de la llei referents a la manipulació il·legal dels animals de caça, de manca de garanties sanitàries i els referents al transport irregular. Els agents van obrir un expedient sancionador que pot tenir conseqüències penals. Els 18 senglars van ser comissats i destruïts i el camió va ser immobilitzat. Abans hi havia hagut un operatiu de localització i seguiment del vehicle.

    Ignasi de Dalmases (cap regional del Cos dels Agents Rurals a Girona) va assenyalar que els animals procedien de dues àrees de caça de la Garrotxa i d’una de la Selva. “El Departament forma caçadors – va explicar-, perquè un cop han abatut un animal puguin determinar si és apte per la comercialització -va prosseguir-: Si la visualització és correcta, han d’extreure les visceres blanques i fer una interpretació visual de les vermelles”. Feta una intervenció correcta, els caçadors poden vendre la peça a una empresa que s’encarregui del control veterinari, l’especejament i la comercialització.

    En el cas del camió interceptat, els animals presentaven una manipulació que anava més enllà de la interpretació visual de les visceres. “Els senglars estaven oberts no tenien ni, cor ni pulmons i alguns tenien talls”.

    La inspecció va tenir lloc en el context d’un operatiu per lluitar i eradicar la triquinosi provinent de la caça de porc senglar que va destinada al consum humà i que té uns requeriments molt estrictes per part de la Unió Europea.

  7. lejarza said

    Volen estendre les captures nocturnes de senglars des d’un tot terreny arreu de comarques gironines

    El sistema per controlar la plaga de l’espècie és efectiu i s’han arribat a abatre 243 senglars en 29 recorreguts

    El Departament d’Agricultura i els agents rurals volen estendre les captures nocturnes de senglars des d’un tot terreny arreu de les comarques gironines. El sistema per controlar la plaga és molt més efectiu que les batudes i els aguaits, i s’han arribat a abatre 243 exemplars en 29 recorreguts. Sobretot en àrees del Gironès i el Baix Empordà, on l’espècie ha fet estralls als conreus. El Departament admet que la població de senglars a la demarcació està del tot “descontrolada” i aposta per implantar aquest mètode arreu, tenint en compte que s’ha declarat l’emergència cinegètica a bona part del territori. El problema és que els caçadors no sempre el veuen amb bons ulls, tot i que les dades demostren que, per més senglars que es cacin, el seu número no disminueix d’un any per l’altre.

    La proliferació de senglars s’ha convertit en un autèntic problema a les comarques gironines. Sobretot, al Pla de l’Estany, a la Selva, a la Garrotxa i a l’Alt Empordà. Són zones que es troben sota declaració d’emergència cinegètica; és a dir, que hi ha més de vuit exemplars per quilòmetre quadrat o que, arran dels danys que provoca l’espècie, s’han arribat a donar més de deu autoritzacions excepcionals per abatre’ls.

    La directora dels serveis territorials d’Agricultura, Elisenda Guillaumes, explica que la població de senglar es troba del tot “descontrolada” i que ja rep la categoria de “plaga”. Per reduir-ne el número, es fan batudes o aguaits, però tot i que se’n cacen, amb això no n’hi ha prou per evitar que continuïn reproduint-se i augmentin any rere any.

    Per això, els agents rurals van començar a capturar-ne de nit amb l’ajuda d’un tot terreny. Sobretot, allò que es vol és evitar que els senglars malmetin les collites. A la zona de la Bisbal, per posar un exemple, els pagesos han hagut de deixar de plantar blat de moro, perquè se’l menjaven tot. I l’any passat, els estralls que l’espècie va causar als conreus van generar pèrdues d’uns 30.000 euros al sector.

    50 quilòmetres en quatre hores

    “Ara, per primer cop, hem trobat un mètode que és molt efectiu per controlar el senglar”, explica el cap dels agents rurals a la demarcació, Ignasi Dalmases. El Departament ha adaptat dos ‘pick-up’ del cos, que s’utilitzen per fer les captures nocturnes. Gràcies al tot terreny, es pot cobrir una àrea de 50 quilòmetres en tan sols quatre hores. Sempre, camps de conreu i cultius situats dins àrees de cacera.

    Dos agents amb escopetes se situen a banda i banda de la caixa del tot terreny, situada a uns 2 metres d’alçada. Al mig dels rurals, un pagès il·lumina els cultius amb un focus a mesura que el ‘pick-up’ va avançant. Quan el llum enfoca un senglar o un grup (se n’han arribat a veure fins a una vintena en un sol camp) els agents disparen i abaten els que poden.

    Ignasi Dalmases precisa que el tot terreny “compleix amb totes les mesures de seguretat”. El vehicle porta un limitador de velocitat, que no li permet passar de 25 km/h mentre circula per camins rurals i conreus. “A més, els agents que estan dalt la caixa tenen al seu costat un mecanisme que activa l’aturada immediata i para el motor”, indica el cap dels agents rurals.

    Fins a 243 senglars

    Només cal donar un cop d’ull a les xifres per veure com és d’efectiu aquest sistema. La setmana passada, a la zona de Cruïlles, els rurals van abatre vint senglars en tan sols una nit. I en quatre àrees de cacera repartides entre el Baix Empordà i el Gironès, els agents han capturat fins a 243 senglars en 29 recorreguts.

    En contrapartida, els aguaits nocturns –en què el caçador espera la presa- donen poc resultat. Per exemple, en una àrea de cacera del Gironès, al llarg de nou dies i en dos punts simultanis, es van abatre només dos senglars. I això, estant-se una mitjana de tres hores i mitja esperant que aparegués el senglar.

    El cap dels rurals a la demarcació explica que l’objectiu és estendre les captures des d’un tot terreny arreu de la demarcació. “Hi ha molts pocs llocs, gairebé diria que quasi cap excepte als Aiguamolls de l’Empordà, on tinguem controlada la població de senglar”, precisa. Dalmases també subratlla que els recorreguts amb ‘pick up’ s’han de complementar amb les batudes i altres mètodes (com les trampes), i vol deixar clar que Agricultura autoritza aquests itineraris amb caràcter “excepcional”.

    Aquests recorreguts nocturns comencen a mitjans d’abril. D’aquesta manera, també s’evita que les truges ja hagin gestat, i que d’aquesta manera neixin menys garrins. Cosa que, de retruc, contribueix a frenar la proliferació del senglar.

    Fins a un 114% més

    Per implantar el mètode arreu del territori, abans però caldrà vèncer les reticències dels caçadors. I és que, com que els itineraris es fan dins de vedats, han de comptar amb el seu vistiplau. Ara bé, no tots hi estan d’acord, perquè temen que això els perjudiqui la temporada de cacera.

    De fet, actualment, els agents rurals fan recorreguts nocturns amb tot terreny en una desena d’àrees (la majoria, al Gironès i al Baix Empordà). Entre aquestes, hi ha la zona de la Vall del Llémena o tota la part de Cruïlles, Fonteta, la Bisbal i Madremanya.

    El Departament d’Agricultura, però, novament treu xifres per demostrar que per més senglars que s’abatin, la seva població no disminueix. De fet, augmenta any rere any. Per fer-se’n una idea, la temporada passada una de les colles de caçadors de la Bisbal va caçar fins a un 114% més de senglars respecte l’anterior (de 89 van passar a 190). I aquest 2016, la població de senglar a la zona ha continuat a l’alça.

    La voluntat de la Generalitat i dels agents rurals és implicar els caçadors en aquests itineraris nocturns (que es fan fora de la temporada de cacera). L’objectiu és que caçadors locals i pagesos es posin d’acord per controlar els senglars, fent servir tots terreny a imatge del que tenen els rurals, i que els recorreguts de nit es facin sota la supervisió d’un agent.

    Pla interdepartamental

    En paral·lel a aquestes mesures per controlar la plaga, la Generalitat també està impulsant un pla interdepartamental (liderat per la conselleria d’Agricultura) per frenar la superpoblació de senglar. Segons explica Guillaumes, s’està treballant amb una nova Llei de Caça (l’actual data dels anys 70) i es vol crear una comissió on també hi tinguin presència Interior, Territori i Salut.

    “Volem tenir una radiografia actual de l’estat de la fauna salvatge, en especial el senglar, i acordar mesures per fer front al problema”, indica la directora territorial a Girona. A Interior i Territori els hi correspondrà la part de carreteres i accidentalitat (a la demarcació, només el darrer mes hi ha hagut una seixantena d’accidents amb un senglar implicat).

    A Agricultura, li pertocaran els danys a conreus i la normativa de cacera. I a Salut, regular la comercialització de carn de cacera, mitjançant un decret, per donar sortida a les captures. Actualment, els senglars que els rurals abaten durant els recorreguts nocturns a la demarcació s’envien a una empresa de Fornells de la Selva (Gironès) que és l’única gironina que en comercialitza la carn.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: