Garrotxa atur per municipis al juliol de l´any 2013
Posted by lejarza en 3 agosto, 2013
Garrotxa atur per municipis al juliol de l´any 2013
Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Garrotxa
Atur a la comarca: 17010 Argelaguer 24; 17019 Besalú 131; 17021 Beuda 6; 17046 Castellfollit de la Roca 62; 17098 Maià de Montcal 25; 17105 Mieres 16; 17109 Montagut i Oix 48; 17114 Olot 2.348; 17133 Planes d’Hostoles, les 120; 17139 Preses, les 83; 17149 Riudaura 27; 17154 Sales de Llierca 2; 17161 Sant Feliu de Pallerols 82; 17162 Sant Ferriol 11; 17165 Sant Jaume de Llierca 42; 17183 Sant Aniol de Finestres 22; 17184 Santa Pau 76; 17185 Sant Joan les Fonts 152; 17200; Tortellà 35; 17207 Vall d’en Bas, la 142; 17208 Vall de Bianya, la 55. Total de la comarca: Garrotxa 3.509 aturats.
Una: l’atur registrat va baixar el juliol respecte al mes anterior de 64.866 persones. Dues: la Seguretat Social va registrar el juliol un augment mitjà de 32.890 afiliats. Bravo. Però després de l’alegria sorgeix el dubte. On ha anat la diferència? Què s’ha fet de les 31.976 persones que han deixat d’estar desocupades sense ocupar-se?
En èpoques gens llunyanes, tan sols per mantenir la taxa atur ja era necessària la creació de força llocs de treball nous, perquè la població creixia -tant l’empadronada com l’estadísticament activa- i calia ocupar-la. Avui passa exactament el contrari. S’apunta una dinàmica que, a l’extrem, portaria a reduir l’atur sense crear cap nou lloc de treball, just al contrari de quan es creaven llocs de treball sense per això reduir la desocupació.
This entry was posted on 3 agosto, 2013 a 9:35 and is filed under Uncategorized. Etiquetado: Argelaguer, La Vall d´en Bas, Les Planes d’Hostoles, Santa Pau, Barcelona, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Catalunya, Espanya, Garrotxa, Girona, ICV-EUiA, La Vall de Bianya, Lejarza, Les Preses, Lleida, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Tarragona, Tortellà. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, o trackback from your own site.
Argelaguer Vall del Llierca 
lejarza said
1.356 aturats menys a Girona al juliol
El nombre de persones sense feina registrades a les oficines del Servei Català d’Ocupació (SOC) a Girona es va situar el juliol en 52.271 persones, 1.356 persones menys que el juny, una reducció del 2,53% en termes percentuals, i suposa encadenar cinc mesos consecutius de caigudes de l’atur, segons les xifres facilitades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. En relació amb el juliol de l’any passat, l’atur ha augmentat a Girona de 137 persones, el 0,26% més. La xifra de 52.271 aturats que s’ha registrat a les comarques de Girona és la més baixa que s’ha vist en aquesta demarcació des del juliol de l’any passat quan el nombre de desocupats va arribar a 52.134 persones.
En el conjunt de Catalunya el nombre de persones sense feina registrades a les oficines del SOC es va situar el juliol en 610.429 persones, 6.859 persones menys que el juny, una reducció de l’1,11% en termes percentuals, i suposa encadenar cinc mesos consecutius de caigudes de l’atur, segons les xifres del Ministeri.
Aquesta reducció de l’atur a Catalunya és la més intensa que s’ha registrat a Catalunya en un mes de juliol des de l’any 2010. L’actual nombre de persones sense feina a les oficines del SOC es remunta a xifres que no es donaven des del setembre del 2011. En relació amb el juliol de l’any passat, l’atur a Catalunya s’ha reduït de 4.363 persones, el 0,71% menys.
En el conjunt de l’estat espanyol l’atur ha baixat de 64.866 persones, l’1,36% menys que el mes anterior.
La disminució de l’atur aquest mes de juliol suposa encadenar cinc mesos consecutius de caigudes en les xifres de les persones sense feina inscrites a les oficines del SOC. Aquest comportament de cinc mesos consecutius de reducció de l’atur ja es va repetir en el transcurs de l’any passat també entre els mesos de febrer i juliol. Un comportament diferent es va registrar el 2011 i el 2010 anys on les caigudes consecutives del nombre d’aturats es van produir durant només quatre mesos consecutius, entre els mesos de març i juliol.
La caiguda de l’atur de 6.859 persones aquest juliol és la més intensa que s’ha registrat en un mes de juliol des de l’any 2010, quan aquell any la disminució va ser de 15.070 persones, un 2,72% menys en termes percentuals i sempre en relació amb el mes anterior.
La sèrie del Ministeri d’Ocupació pel que fa el nombre d’aturats registrats comença el 1996. El mesos de juliol han tingut tradicionalment un comportament a l’alça en el nombre d’aturats. Només entre 1996 i 1999 el nombre d’aturats va disminuir el juliol i entre el 2010 i el 2013. La resta d’anys, entre el 2000 i el 2009 els mesos de juliol l’atur sempre ha augmentat, sent el juliol del 2005 l’exercici on de moment es registra l’increment més elevat de l’atur amb un creixement d’11.248 persones.
En el conjunt de l’estat espanyol, la caiguda de l’atur el mes de juliol també és la més intensa fins ara registrada des del juliol del 2010. Aquell any les persones sense feina van disminuir de 73.790 persones.
lejarza said
La comarca on més creix l´atur a Catalunya
El mercat de treball no passa pel seu millor moment al Pla de l’Estany. Mentre que la majoria de comarques de la província de Girona van aconseguir reduir el nombre d’aturats durant el juliol -gràcies sobretot a les contractacions de la temporada d’estiu- el Pla de l’Estany va tancar el setè mes de l’any amb un increment de desocupats de l’1,2 per cent. Segons recull l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, el Pla de l’Estany tenia al juliol un total de 1.722 persones registrades a les llistes de l’atur, 21 més que el juny.
Només dues comarques catalanes van registrar un increment de l’atur més significatiu que el Pla de l’Estany durant el mes de juliol. Es tracta de la Ribera d’Ebre -on el nombre de desocupats va créixer un 4 per cent- i la Conca de Barberà on l’augment intermensual de l’atur es va situar en l’1,27%. La Garrotxa va ser l’altra comarca gironina on també va créixer l’atur durant el juliol, tant en taxa intermensual (+0,34%) com interanual (+2,60%).
A l’altra costat de la balança se situen la resta de comarques gironines que van aconseguir reduir la llista d’aturats duran el setè mes de l’any. La Cerdanya -amb un descens de desocupats del 6,71 per cent- va liderar el descens de l’atur a la demarcació durant el mes de juliol, en comparació al mes de juny. La va seguir el Baix Empordà -amb un 5 per cent menys d’aturats-, l’Alt Empordà (amb una retallada de les llistes de l’atur del 4%), el Ripollès (amb un descens del 2,9%), la Selva (-2,2%) i per últim el Gironès amb un retrocés de la desocupació del 0,92 per cent.
lejarza said
Por qué la bajada de salarios es un desastre
Vicenç Navarro
nuevatribuna.es
Toda la evidencia señala que la reducción de los salarios, junto con la reducción del gasto público, está llevando a la economía que afecta a la mayoría de la ciudadanía al desastre.
Existe hoy una avalancha ideológica liderada por la Troika (el Fondo Monetario Internacional, la Comisión Europea (y muy en particular su Vicepresidente de Asuntos Económicos y Monetarios y del Euro Olli Rehn) y el Banco Central Europeo) encaminada a presionar al gobierno Rajoy a llevar a cabo políticas destinadas a reducir los salarios, medidas que el gobierno Rajoy ha ido imponiendo (a través de su reforma laboral) sin ninguna inhibición, presentando las propuestas de la Troika como muestra del consenso que existe en la comunidad internacional acerca de la necesidad de llevar a cabo estas medidas para salir de la crisis.
La evidencia abrumadora existente muestra, sin embargo, que estas medidas han estado teniendo un impacto muy negativo en el desempeño económico, de no solo España, sino de los países de la eurozona. En realidad, el descenso de la masa salarial ha sido una de las causas más importantes de la crisis económica y también financiera. Veamos los datos.
Las políticas neoliberales, iniciadas por el Presidente Reagan y Margaret Thatcher y generalizadas en la mayoría de países de la eurozona y en EEUU, tuvieron como consecuencia la disminución muy marcada de la participación de las rentas del trabajo en el PIB con el consiguiente aumento de la de las rentas del capital. Los datos hablan por sí mismos. Según la tabla 32 del Statistical Annex de la Comisión Europea ECFIN, las rentas del trabajo pasaron de representar el 72,8% del PIB (en términos de compensación por empleado) como promedio de los países que más tarde serían la UE-15 en los años setenta (España el porcentaje era el 72,4%) al 66,5% en el año 2012 (en España bajó al 58,4%, uno de los porcentajes más bajos de este grupo de países). Este descenso tan marcado creó un enorme problema de escasez de demanda privada que no causó el descenso del PIB debido a dos hechos. Uno fue el gran aumento del gasto público en Alemania, resultado de la reunificación alemana y expansión de la inversión pública a fin de facilitar la integración del Este de Alemania en el Estado federal alemán. Esta expansión fue responsable de que el estado alemán pasara de estar en superávit en 1989 (0,1% del PIB) a un déficit del 3,4% del PIB en 1996. La expansión de la economía alemana estimuló a toda la economía europea, debido a su centralidad en esta última.
La otra causa de que la disminución salarial no se reflejara en una recesión (causada por el descenso de la demanda) fue el gran endeudamiento, facilitado por la existencia del crédito accesible a unos intereses más bajos, resultado del establecimiento del euro. El enorme crecimiento del endeudamiento se debió, en gran parte, al descenso de los salarios y de la capacidad adquisitiva de la población. Este endeudamiento retrasó la aparición de la recesión pero no pudo evitar una ralentización de la demanda, que explica la reducción de la rentabilidad en la economía productiva y consiguiente flujo de inversión hacia la economía especulativa, causa de las sucesivas burbujas, incluyendo, en España, la inmobiliaria. La rotura de dicha burbuja creó la crisis financiera.
Vemos, pues, cómo la reducción salarial en España ha sido una causa principal del endeudamiento de la población y del problema de la escasez de la demanda, causa del estancamiento de la economía productiva y de la crisis económica. Por otra parte, el crecimiento tan acentuado de las rentas del capital a costa de las rentas del trabajo (hoy, por primera vez en la democracia española, representan un porcentaje menor que las rentas del capital) es causa y consecuencia de un comportamiento especulativo que ha creado la crisis financiera.
Toda la evidencia señala que la reducción de los salarios, junto con la reducción del gasto público, está llevando a la economía que afecta a la mayoría de la ciudadanía al desastre. La evidencia científica que muestra esta realidad es enorme. El hecho de que se continúe en esta dirección es debido a que los políticos que están imponiendo estas políticas y los grupos académicos que las promueven, como Fedea, son agentes y están al servicio de los grupos financieros y económicos que los financian (para expansión de estos argumentos, ver artículo “Capital-Trabajo: el origen de la crisis actual”).
lejarza said
A Girona
L´atur torna a pujar
L’atur registrat a les comarques de Girona ha augmentat de 37 persones a l’agost trencant així la tendència a la baixa que s’havia registrat durant els últims cinc mesos. Segons les dades publicades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social hi ha 52.308 desocupats a la demarcació, el que representa un increment de l’atur del 0,07% en relació al mes anterior. Al mateix temps, la Seguretat Social va registrar 296.862 cotitzants gironins durant el vuitè mes de l’any, igualant pràcticament les xifres del juliol quan hi havia 296.889 cotitzants. En termes anuals el mercat laboral gironí ha registrat una millora ja que el nombre de desocupats ha baixat en 737 persones, el que representa un 1,39 per cent menys.
El sector de serveis a les comarques gironines ha estat capdavanter en l’increment de l’atur amb 160 desocupats més, seguit de la construcció amb 107 aturats més durant l’agost. Pel que fa a la contractació, durant el vuitè mes de l’any es van firmar 15.079 contractes, un 28,74% menys que el juliol de 2013.
En el conjunt de Catalunya, l’atur registrat ha augmentat de 1.229 persones aquest mes d’agost i s’ha situat en els 611.658 desocupats. Aquestes dades representen un augment de l’atur del 0,2% en relació al mes anterior. Des de l’agost de 2012, l’atur registrat ha baixat a Catalunya en 11.224 persones, un 1,8% menys. A nivell de l’Estat, l’atur ha baixat per primer cop en un mes d’agost des de l’any 2000, però només en 31 persones, segons va informar el Ministeri d’Ocupació. Tanmateix, l’economia espanyola registra 73.149 aturats més que ara fa un any, el que representa un 1,58% interanual més. D’aquesta manera, l’atur a tot l’Estat se situa en 4.698.783 persones i aquest agost ha baixat per sisè mes consecutiu acumulant una caiguda de més de 340.000 persones en l’últim mig any. En termes acumulats, en els primers vuit mesos de 2013, l’atur ha disminuït en 149.940, la millor dada registrada en aquest període des de l’any 1999, segons va destacar el Ministeri en un comunicat.
lejarza said
Atur a la comarca de la Garrotxa registrat per municipis corresponents al mes de setembre de 2013
Municipi Atur registrat
17010 Argelaguer 24
17019 Besalú 139
17021 Beuda 5
17046 Castellfollit de la Roca 66
17098 Maià de Montcal 28
17105 Mieres 15
17109 Montagut i Oix 44
17114 Olot 2.373
17133 Planes d’Hostoles, les 115
17139 Preses, les 72
17149 Riudaura 24
17154 Sales de Llierca 3
17161 Sant Feliu de Pallerols 83
17162 Sant Ferriol 17
17165 Sant Jaume de Llierca 43
17183 Sant Aniol de Finestres 15
17184 Santa Pau 67
17185 Sant Joan les Fonts 143
17200 Tortellà 38
17207 Vall d’en Bas, la 146
17208 Vall de Bianya, la 56
Total de la comarca: Garrotxa 3.516