Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Aprovat l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL)

Posted by lejarza en 30 julio, 2013


Aprovat l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL)

Vall del Llierca, Argelaguer – Olot

El Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, amb el qual es pretén aconseguir un estalvi pròxim als 8.000 milions d’euros.
Aspectes mes rellevants dels Reials Decrets Lleis.
Reial Decret Llei 8/2013, de 28 de juny, de mesures urgents contra la morositat de les administracions públiques i de recolzament a les entitats locals amb problemes financers que, entre d’altres mesures, inclou:
a) Nova fase del mecanisme de finançament pel pagament als proveïdors de les entitats locals i les comunitats autònomes regulat en els Reials Decrets Llei 4/2012, de 24 de febrer i 7/2012, de 9 de març
En aquesta fase es podran incloure les obligacions pendents de pagament amb proveïdors, que siguin vençudes, líquides i exigibles amb anterioritat al 31.5.2013 i estiguin comptabilitzades abans de l’aprovació del RDL.
Àmbit subjectiu: Entitats locals i ens dependents, Mancomunitats i Consorcis íntegrament locals.
Les entitats locals acollides a les fases anteriors d’aquest mecanisme hauran de trobar-se el 3.7.2013 al corrent de les seves obligacions de pagament amb el fons per al finançament als proveïdors per poder incloure les seves factures en aquesta nova fase.
Àmbit objectiu: Abasta les categories de factures que ja es preveien en les fases anteriors. La novetat és que es poden incloure les indemnitzacions per expropiacions reconegudes per sentència judicial ferma.
És d’especial interès el fet que les Comunitats Autònomes podran incloure en el mecanisme les transferències a les entitats locals fins al límit de les obligacions pendents de pagament per part de la Comunitat autònoma a 31.12.2012, sempre que l’Entitat Local tingui obligacions de pagament pendents de pagament que hagi hagut d’incloure en aquesta nova fase del mecanisme (art. 9).
Procediment :
Els municipis que s’acullin estan subjectes a l’aprovació d’un nou pla d’ajust o a la modificació del ja existent.
Els interventors dels ens locals hauran de remetre al MHAP les certificacions de les factures que s’incloguin en aquesta fase del mecanisme abans del 19.7.2013.
Els proveïdors podran consultar la relació de factures certificades del 25.7.2013 fins el 6.9.2013 i acceptar, si s’escau, el pagament del deute a través d’aquest mecanisme. Fins el 6.9.2013 podran demanar l’emissió del certificat individual del seu deute.
La data límit per tal que l’interventor comuniqui al MHAP la relació certificada de factures per via telemàtica és el 20.9.2013.
El Pla d’Ajust o la modificació de l’existent es podrà enviar al Ministeri fins el 27.9.2013. La comunicació de la valoració del Pla per part del MHAP finalitza el 30.10.2013.
Les entitats locals que no comptin amb un fons de contingència hauran de crear-lo en el Pressupost de 2014 o successius amb una dotació mínima del 0,5 % de l’import de les seves despeses no financeres.
b) Regulació de mesures extraordinàries de liquiditat per als municipis que compleixin els requisits assenyalats en el Reial decret llei
El MHAP publicarà la relació de municipis que podran sol·licitar l’aplicació de les mesures extraordinàries contingudes en el Reial Decret Llei en un termini d’un mes des de la seva entrada en vigor. S’estima que afectarà a 536 municipis.
Es podran acollir les entitats locals que hagin retut comptes i es trobin en una d’aquestes quatre situacions:
– Estalvi net i romanent de tresoreria per a despeses generals negatius en els darrers dos exercicis.
– Deute amb creditors públics superior al 30% dels seus ingressos no financers, pendent de compensació mitjançant retencions de la PTE.
– Deute generat per import superior a 1.000.000 € per préstecs concertats en el marc del mecanisme de pagament als proveïdors i no hagin fet efectives les quotes dels préstecs anteriors a l’entrada en vigor de la norma.
– Romanent negatiu de tresoreria per a despeses generals als anys 2009, 2010 i 2011 i tinguin un deute per préstecs concertats en el marc del mecanisme de pagament als proveïdors superior a 1.000.000 € i es trobin en alguna de les situacions següents:
A) Presentar major romanent de tresoreria negatiu per a despeses generals al 2012.
B) Presentar romanent de tresoreria per a despeses generals al 2012 negatiu, descomptat l’efecte de pagament de despeses a proveïdors i tinguin deutes amb creditors públics que s’estiguin compensant mitjançant retencions de la PTE.
Les mesures extraordinàries es resumeixen en 3 grups:
1. Mesures de suport en el marc de la participació en tributs de l’Estat
1. Concessió de bestretes de la participació en tributs de l’Estat a reintegrar en un màxim de 3 anys. S’avançaria l’import total dels lliuraments a compte de 2014.
2. Ampliació del termini dels reintegraments de les liquidacions definitives de la participació en tributs de l’Estat dels anys 2008 i 2009.
3. Reducció del percentatge de la retenció per compensar deutes amb creditors públics fins al límit del 25 per 100 de l’esmentada participació per un període màxim de tres anys.
4. Suspendre excepcionalment la retenció de la PTE per un període que no podrà superar l’exercici en el qual s’acordi la suspensió.
2. Mesures de suport en relació amb els deutes amb creditors públics.
Concessió de fraccionament per part de l’Agència Tributària i de la Tresoreria General de la Seguretat Social per a la cancel·lació de deutes, per un termini de deus anys i resultant d’aplicació el tipus d’interès legal del diner.
3. Mesures de suport en relació a la formalització d’operacions d’endeutament:
1. Es podrà autoritzar, convertir o consolidar en operacions a llarg termini del deute viu per deute a curt termini que hagin concertat.
2. Es permet consolidar els deutes concertats dins dels límits legals.
3. Es podrà autoritzar la formalització d’operacions de crèdit pont destinades a donar cobertura a la manca de pagament corresponent a subvencions concedides per la Unió Europea o per les comunitats autònomes, durant el temps que transcorri des de la concessió fins al cobrament, sense que computin en el volum d’endeutament total.
4. Finançament del romanent negatiu de tresoreria per a despeses generals
Es podrà sol·licitar que s’autoritzi a finançar a llarg termini el romanent de tresoreria per a despeses generals negatiu de l’any 2012, i les obligacions reconegudes comptablement, però no aplicades al pressupost a 31 de març de 2013, mitjançant la concertació d’una operació de crèdit a llarg termini, sense subjecció als límits legals.
Condicionalitat fiscal:
Els municipis que adoptin aquestes mesures hauran de presentar un Pla d’Ajust, o actualitzar el que ja tinguin, amb les condicions següents:
• Reduir, al menys un 5%, les despeses de funcionament corresponents als capítols I i II en el primer any. Congelació en els dos exercicis següents i limitació en els anys successius.
• Obligació de finançar íntegrament el cost dels serveis públics prestats amb taxes o preus públics, en tres exercicis (50%, 75% i 100 %)
• No es podran aprovar mesures que suposin una reducció de la recaptació, ni es podran suprimir tributs.
• No podran adquirir, constituir o participar en la constitució de nous organismes, societats, consorcis, fundacions o qualsevol altre ens.
• Es prohibeix l’encadenament de pròrrogues de pressupostos per més d’un any.
• S’exigeix la correcció de les provisions dels saldos de difícil recaptació per tenir una imatge fidel de la situació financera de l’entitat, establint-se uns percentatges mínims de minoració.
• S’estableix una possible intervenció (mitjançant informe previ de caràcter vinculant) d’Hisenda en el procés d’elaboració dels pressupostos generals dels municipis en determinats supòsits.
• Obligació d’adoptar un pla de sanejament per entitats dependents que es trobin en desequilibri financer, que si no es corregeix implicarà la seva dissolució a l’any 2015.
• Dissolució en el termini de tres mesos de les entitats dependents o vinculades de “segon nivell”.
• Compte restringit supervisat pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.
Els municipis han de presentar les sol·licituds de les mesures a les que pretenguin acollir-se amb un pla d’ajust i el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques dictarà una resolució que establirà les mesures aplicables, i la condicionalitat fiscal associada.
2. Reial Decret Llei 7/2013, de 28 de juny de modificació de naturalesa tributària, pressupostària i de foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació.
Estableix els criteris de càlcul de l’índex d’evolució del ingressos tributaris de l’Estat per a la liquidació de la PTE de les entitats locals en els tributs de l’Estat de l’exercici 2011.
Modifica la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions en relació amb la responsabilitat financera derivada de la gestió de fons de la Unió Europea per part de les administracions públiques i ens dependents.
Modifica el Reial Decret Legislatiu 1/2002, de 5 de març, Text Refós del Cadastre immobiliari, respecte als terminis per a l’aplicació en l’exercici 2014 dels coeficients d’actualització dels valors cadastrals, previstos a l’article 32, ampliant el termini perquè els Ajuntaments comuniquin a la Direcció General del Cadastre la sol·licitud d’aplicació per a l’exercici 2014 dels coeficients fins al 15 de novembre de 2013. Fins a aquesta mateixa data els Ajuntaments podran comunicar al Ministeri la desestimació de la sol·licitud formulada.
També s’amplia fins el 15 de desembre de 2013 el termini per publicar en el BOE l’Ordre ministerial que determinarà la relació de municipis (Ajuntament) en els quals s’aplicaran els esmentats coeficients.

Aprovat l'Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL) Ajuntament d´Argelaguer - Vall de Llierca - Garrotxa

Aprovat l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL)
Ajuntament d´Argelaguer – Vall de Llierca – Garrotxa


Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Anuncios

6 comentarios to “Aprovat l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL)”

  1. lejarza said

    El Gobierno incentivará económicamente la fusión de municipios
    El Gobierno introduce el factor de delimitación de “coste efectivo” en sus reforma local para que las autonomías deleguen los servicios en las entidades locales | Prevé ahorrar 8.000 millones hasta 2016

    El Gobierno considera que es una “reforma municipalista”, hasta el punto que pretende restar competencias a las comunidades autónomas en materia de servicios públicos para que sean los municipios y las diputaciones quienes los presten. En Ejecutivo central ha dado el visto bueno al proyecto de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, en que el Gabinete de Mariano Rajoy lleva trabajando más de un año, y que persigue reordenar competencias para evitar duplicidades entre las administraciones autonómicas y locales y mejorar la eficiencia en la prestación de los servicio, según ha explicado el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro. 
    Aunque la norma ha suscitado el rechazo del PSOE y del resto de la oposición, al considerar que supone un ataque al municipalismo y la privatización de los servicios públicos, el Gobierno ha hecho oídos sordos a las críticas y se ha propuesto además incentivar la fusión de los ayuntamientos. Así, la norma se acompaña de “un incentivo de fusión voluntaria”, de manera que “a través de la financiación de servicios acumulados en dicha fusión”, los municipios “recibirán mayor aportación del Estado”, ha informado el ministro.
    “Es una reforma municipalista, de reordenamiento de nuestro entramado institucional del Estado de las utonomías de España”, ha justificado Montoro, quien ha defendido que, con esta norma, el Gobierno está colaborando para clarificar las competencias que establecen los estatutos de las autonomías y de la Intervención General del Estado”.
    Para fomentar esta fusión o la delegación de la prestación de servicios en las diputaciones, el Ejecutivo ha introducido un elemento incentivador: la delimitación del coste efectivo, una novedad con respecto al coste estandar, que inicialmente habían diseñado y sobre el que el Consejo de Estado pronunció alegaciones.
    Desde la aplicación de la ley, los municipios deberán publicar el coste de los servicios públicos que prestan, de manera que sirva de comparación para que pretende dejar en evidencia la disparidad de dichos costes y evidenciar la necesidad de que la prestación de estos servicios vaya a cargo de otra institución. Según ha señalado Montoro, “desaparece el concepto de coste estandar y se sustituye por coste efectivo, su comparación”, de manera que si el ayuntamiento no es capaz de mantener la salud de sus finanzas “tendrá que trasladar sus servicios a la diputación”.
    Este factor de racionalización económica “no impide la autonomía municipal plena”, ha garantizado el ministro, pero “podremos conocer cuánto cuesta un servicio público en cada municipio y se podrán tomar decisiones para aglutinar ese servicio en la diputación a coste efectivo más bajo”.
    A estas novedades se suman las medidas ya anunciadas de racionalización en las retribuciones para que no se produzcan disparidades entre trabajadores públicos y funcionarios  que realizan labores muy similares.
    8.000 millones hasta 2016
    Aunque el Gobierno reconoce que “los municipios españoles no son los que están produciendo el desequilibrio ene España”, calcula que supondrá un ahorro de más de 8.000 millones de euros hasta 2016. “Hoy podemos decir que estamos impulsando esta reforma para seguir ahorrando costes en la prestación de servicios a los ciudadanos”, ha garantizado Montoro, que también ha querido apoyar su tesis con los datos: de los más de 8.100 municipios españoles, más de 4.000 están en superávit o equilibrio presupuestario, ha explicado.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  2. lejarza said

    La Generalitat de Catalunya promourà la fusió de municipis

    El Govern de Catalunya aprovarà avui l’avantprojecte de llei de governs locals amb el qual promourà la fusió de municipis i restringirà la creació de nous, encara que garantint que es respectaran els existents, segons fonts de l’executiu català.
    La reforma desenvolupa la competència exclusiva de la Generalitat en matèria local, així que és aquesta nova llei, i no l’aprovada pel Consell de Ministres la setmana passada, la que l’executiu d’Artur Mas vol aplicar a Catalunya.
    Desenvolupat sobre els principis d’estabilitat pressupostària i racionalitat, l’avantprojecte de llei, que està previst que aprovi demà el Consell Executiu, persegueix clarificar les funcions de cada nivell de govern, promoure l’eficiència i evitar duplicitats en la prestació de serveis.
    Així, els consells comarcals perden part del seu sentit de representació política per transformar-se en el principal ens de gestió mancomunada dels serveis socials.
    Suprimeixen 1.034 càrrecs
    Segons l’avantprojecte de llei dissenyat pel Departament de Governació i Relacions Institucionals, capitanejat per la vicepresidenta Joana Ortega, desapareixeran 1.034 càrrecs públics remunerats d’ens municipals.
    L’executiu promet que no suprimirà municipis existents, encara que la creació de nous haurà d’estar molt ben justificada, però sí que recomanarà la fusió voluntària i fomentarà que es mancomunin per oferir serveis de forma conjunta.
    No obstant això, la nova normativa estableix l’extinció automàtica de mancomunitats o consorcis que gestionin competències de forma duplicada o que tinguin un dèficit continuat.
    L’avantprojecte de llei també indica que els ens municipals hauran de tenir d’un portal de transparència, per donar informació sobre la seva gestió, que caldrà integrar al web de la Generalitat, inaugurat ahir.
    La reforma local, de la qual estan exclosos per tenir un règim propi el Consell General d’Aran i el municipi de Barcelona, també propugna perquè els consells comarcals de l’àrea metropolità de la capital catalana es redueixin o desapareguin.
    L’avantprojecte arriba pocs dies després que el Consell de Ministres aprovés el seu projecte de reforma local, que va generar dures crítiques per part del Govern català i també de la majoria de forces polítques catalanes, que entenia que l’Executiu central vulnerava competències pròpies de Catalunya.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  3. lejarza said

    la revolució

    QUIM CURBET

    Quan la revolució truca a la porta i la porta cau, és que la fusta està corcada. Vivim en una època en què els corcs de la corrupció s’han menjat gairebé tota la polpa del nostre sistema polític i només falta un gest, un alè per fer-ho caure tot.
    La qüestió és que no caurà, si aquest gest no arriba de fora. Els que habiten la fortalesa de la corrupció no mouran ni un pèl, perquè si d’alguna cosa són conscients és que tot els pot caure a sobre.
    Una revolució és una rebel·lió col·lectiva que no necessàriament és antagònica al conservadorisme o a les ideologies dretanes. A vegades per conservar el que es té, és necessari amotinar-se. El que passa és que els dos exemples revolucionaris que primer ens vénen al cap són la revolució francesa i la soviètica, uns volien canviar l’estat i els altres la societat, els primers van tenir més èxit que els segons, entre altres coses perquè és més fàcil canviar les lleis que canviar la humanitat.
    Però també hi va haver la revolució americana, d’on va néixer el país més poderós del món. Pocs nord-americans es consideren encara hereus d’aquells revolucionaris de 1776, de fet, segons una enquesta que es va fer als Estats Units en la qual proposaven lectures comparades de fragments de la constitució de l’URSS i la pròpia dels Estats Units, molts no sabien distingir la seva de la del seu acèrrim enemic en la guerra freda. És el que tenen les revolucions que, en el fons, totes s’assemblen.
    Si alguna cosa ens ha demostrat la història és que fer la revolució és relativament fàcil, el més difícil és mantenir-la, sostenir-la el temps necessari per canviar realment les coses i que no passi, com en el paradigma lampedusià, que tot canviï perquè no canviï res. Però, ara per ara, i tal com estan les coses només tenim aquesta alternativa, la qüestió és saber qui trucarà primer a la porta.

  4. lejarza said

    Declaración de Alcaldes y Alcaldesas contra Proyecto de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (ARSAL)
    (Intervenciones de Coalición Canaria, Comprimís, Federación española de Entidades Menores, Iniciativa per
    Catalunya Verds, CiU, IU y PSOE)
    Madrid, 13 Octubre 2013
    Los Alcaldes y Alcaldesas queremos expresar nuestra posición radicalmente contraria al
    Proyecto de ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local.
    El Gobierno presenta este texto con el único objetivo de dar cumplimiento a la Ley
    Orgánica de Estabilidad Presupuestaria. Y pretende basarse en el argumento de la carga
    financiera y económica que las corporaciones locales significan para la economía del
    país. Se trata de una afirmación sin fundamento, puesto que el endeudamiento público de
    las entidades locales está en torno al 4% del PIB, mientras que su déficit conjunto público
    total alcanzó en 2012 el 0,3% y será del 0% para el periodo 2013-2015. Estamos ante una
    apreciación errónea de los fines constitucionales de la Administración Pública, que no son
    otros que servir eficazmente a los intereses de los ciudadanos y donde las restricciones
    presupuestarias constituyen una limitación que se respeta totalmente por las
    corporaciones locales, y no un fin en si mismo.
    Pero además son las administraciones locales las únicas que están disminuyendo su
    nivel de endeudamiento, de tal modo que en 2012 mas de tres mil ayuntamientos tuvieron
    superávit en sus liquidaciones presupuestarias.
    El ciudadano, que es a quien nos debemos, acude a quien le presta mejor los servicios y
    si a este fin acude a los municipios, en lugar de a otros entes de mayor ámbito territorial,
    es porque percibe que de la cercanía en la prestación se proporcionan servicios donde
    sus necesidades particulares tienen mejor acomodo.
    La ampliación del ámbito territorial del Ente prestador provoca, indudablemente, la pérdida
    de atención a la particularidad; por otro lado, la eliminación de alternativas al ciudadano
    no provoca mayor bienestar a éste, sino pura prestación monopolística de los servicios y
    la clara tentación a privatizar su gestión y/o a requerir mayores pagos o copagos por el
    acceso a los mismos, lo que indudablemente redundará en unos servicios de menor
    calidad y mayor coste para el ciudadano. Esta va a ser la consecuencia ineludible de la
    nueva ley: servicios de mucha peor calidad con un coste mas elevado que tendrán que
    costear los ciudadanos.
    Recordemos que la Ley de Bases del Régimen Local, al referirse al municipio, señala que
    éste es “marco por excelencia de la convivencia civil, cuya historia es en muy buena
    medida la del Occidente a que pertenecemos. Tanto en España como en Europa el
    progreso y el equilibrio social han estado asociados desde la antigüedad al esplendor de
    la vida urbana y al consiguiente florecimiento municipal. Y viceversa, los períodos de
    estancamiento o de retroceso se han caracterizado igualmente por la simultánea
    decadencia de las comunidades ciudadanas, que en siglos ya lejanos llegó a consumarse
    con la ruina y extinción de los Municipios”.
    El texto del proyecto del gobierno no es sino una apuesta por la decadencia de las
    referidas comunidades ciudadanas, que no resuelve en absoluto los problemas reales de
    estas entidades, que no son los de los alcaldes y alcaldesas sino los de los vecinos. Es un
    texto que en lugar de profundizar en los derechos democráticos de participación
    ciudadana, atenta decididamente contra ellos.
    Los municipios y Entidades Locales Menores, tal como los concebimos en la actualidad,
    nacen en el medievo, cuando grupos de gentes se reúnen para mejor administrar sus
    propios intereses comunes en torno a un núcleo urbano. Así se inicia un proceso que, a lo
    largo de los siglos permite a estas comunidades deshacerse de los vínculos de vasallaje
    que los unían a una nobleza ausente, lejana e indiferente a los intereses de los
    ciudadanos del burgo y organizarse para la mejor gestión de sus intereses comunes.
    Hacernos desistir del ejercicio de nuestras históricas competencias supone hacernos
    renegar de lo que somos, recuperar modos de gestión territoriales que han decaído para
    suerte de todos muchos siglos atrás y negar el modelo de convivencia democrática por el
    que hemos optado, confundiendo el Estado Constitucional Autonómico con un Estado
    Antimunicipal.
    Así, la demonización que en el proyecto de ley del gobierno se hace por un lado de la
    entidad local menor, reducto de gran tradición democrática y que no sólo debe conservar
    su cualidad de Entidad Local sino que debe ser regulada en cuanto a su competencia y
    financiación, y por otra del pequeño municipio, ejemplo paradigmático de democracia
    participativa, propugnan un modelo que no podemos sino rechazar.
    Queremos rechazar también y muy enfáticamente el injusto reproche insinuado de las
    excesivas remuneraciones de muchos de los representantes municipales que, realizan un
    gran trabajo en miles de casos dedicando larguísimas jornadas sin prácticamente ninguna
    retribución. Miles de alcaldes y concejales realizan su tarea sin retribución alguna.
    El texto presentado, y que se pretende entre en vigor el 1 de enero de 2014, erosiona la
    autonomía local no respetando las competencias municipales, no tiene en cuenta los
    principios de proximidad y de equidad en la prestación de los servicios públicos, no
    respeta las competencias de las Comunidades Autónomas ni las distintas peculiaridades y
    realidades históricas reconocidas en los respectivos Estatutos de Autonomía y pone en
    peligro la prestación de los servicios sociales básicos que tanto necesitan los ciudadanos
    en estos momentos de dura crisis económica.
    Pero además, supone obviar los compromisos internacionales adquiridos por España con
    la firma de la Carta Europea de Autonomía Local en 1985, que establece que el contenido
    del compromiso adquirido con la adhesión se manifiesta en que las Entidades locales
    tengan “libertad plena para ejercer su iniciativa en toda materia que no esté excluida de su
    competencia o atribuida a otra autoridad” pero sobre todo que “el ejercicio de las
    competencias públicas debe, de modo general, incumbir preferentemente a las
    autoridades más cercanas a los ciudadanos” y que por tanto “la atribución de una
    competencia a otra autoridad debe tener en cuenta la amplitud o la naturaleza de la tarea
    o las necesidades de eficacia o economía”. Este desprecio en poco coadyuva a mantener
    una credibilidad exterior imprescindible en momentos de crisis como la actual, máxime
    cuando claramente el modelo propuesto no es ni más eficaz ni más económico.
    Al contrario, el modelo propuesto por el gobierno significará una gran ineficiencia en la
    prestación de servicios básicos (recogida y tratamiento residuos sólidos, limpieza viaria,
    abastecimiento domiciliario agua potable, acceso a los núcleos de población y
    pavimentación de las vías) pero también en las prestaciones sociales fundamentales para
    millones de ciudadanos. Servicios de atención domiciliaria, teleasistencia, menores,
    discapacidad, inclusión de inmigrantes, infancia, dependencia, mayores… dejarán de ser
    prestados desde el conocimiento que proporciona la cercanía, perderán su calidad y
    eventualmente podrían dejar de dar cobertura a muchos ciudadanos. Ineficiencia y mayor
    coste para los ciudadanos es el paradigma orientativo del proyecto de ley del gobierno.
    Así, en el caso de los municipios con población inferior a 20.000 habitantes, la nueva
    redacción propuesta por el gobierno del artículo 26.2 de la Ley de Bases, vaciando de
    contenido competencial a éstos y disponiendo la prestación por las Diputaciones de
    servicios básicos, constituye el mayor atentado a la autonomía municipal y a la eficiencia
    en la prestación de servicios imaginable. Sólo provocará servicios peores y más costosos.
    Ante la propuesta gubernamental no somos solo los Alcaldes/as los que vemos con
    preocupación esta reforma, sino que ha habido una reacción social unánime frente a la
    misma. Es necesario atender las razones que una inmensa mayoría de alcaldes y
    concejales, asociaciones y federaciones de entidades locales, empleados públicos,
    organizaciones sociales, sindicales o empresariales han pronunciado con toda claridad y
    contundencia.
    Hoy queremos recoger todas estas voces, poniendo de manifiesto que no se trata tanto de
    una cuestión de mayorías parlamentarias para la aprobación de la Ley, sino de la
    necesaria búsqueda del consenso para alcanzar mayorías sociales.
    Debe ser a través del diálogo constructivo con las Entidades Locales como se debe
    abordar el desarrollo del capítulo I del Título VIII de la Constitución y este desarrollo debe
    definir en primer lugar el modelo institucional de participación efectiva de las Entidades
    Locales en la elaboración de las Leyes que les afectan y ampliar el régimen de
    impugnación por éstas de éstas ante el Tribunal Constitucional.
    Por la hondura y la trascendencia de esta reforma, por la propia naturaleza de la materia
    que se pretende modificar y por la necesaria estabilidad y permanencia a que una ley que
    regule la vida local debe aspirar, solicitamos al Gobierno que, fin de evitar la intervención
    del Tribunal Constitucional, retire su proyecto de ley y elabore uno nuevo en base a estos
    principios consensuado con los Alcaldes/as en el que se materialicen las necesidades
    reales de los municipios y de las entidades locales menores.
    Denunciamos pues o estamos en contra de
    1. La vulneración del principio de autonomía local, en su configuración
    constitucional y en el marco de la Carta Europea de Autonomía Local.
    El Proyecto reduce el respeto a la autonomía local a una mera declaración sin contenido,
    frente a un alud de instrumentos de tutela económica y de gestión.
    2. La invasión del marco competencial de los diferentes estatutos de Autonomía
    que otorgan competencias plenas en materia de organización de la
    Administración Local a diferentes CCAA.
    La reforma local que se define en el Proyecto, sin perjuicio del conjunto de objeciones de
    fondo que se formulan en estas alegaciones, tendría que establecer su carácter supletorio
    especto a las CCAA con competencias plenas en la materia.
    3. La inadecuación del contenido del Proyecto a las finalidades en que se
    fundamenta.
    El proyecto penaliza las administraciones que han realizado un esfuerzo més eficaz en
    favor de la contención del déficit público.
    4. Ni mejora la financiación local, ni consigue la racionalización y sostenibilidad
    de las finanzas locales.
    Finalmente manifestar la insolvencia del Proyecto de Ley desde la perspectiva de la
    financiación de las corporaciones locales. El Proyecto de Ley incorpora modificaciones
    substanciales en las competencias locales y no lo acompaña con la consiguiente reforma
    de la ley de haciendas locales con el fin de adecuar su financiación a les
    responsabilidades que les encomienda.

  5. lejarza said

    Andalusia, Aragó, Catalunya i el País Basc analitzen a Barcelona les repercussions de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local del Govern central

    La Jornada sobre la reforma local per a les comunitats autònomes amb competència exclusiva en règim local ha debatut l’abast i les conseqüències de la reforma local empresa pel Govern de l’Estat.
    El Parlament de Catalunya tramita actualment la llei de governs locals consensuada amb les entitats municipalistes.

    Representants de les comunitats autònomes amb competència exclusiva en matèria local de Catalunya, Andalusia, Aragó i el País Basc han celebrat aquest matí una jornada de debat al Palau de la Generalitat per analitzar les repercussions de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (ARSAL) impulsada pel Govern central i estudiar mesures de resposta. La trobada, organitzada per la Secretaria de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, ha estat closa per la vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega.

    “Les quatre comunitats autònomes reunides avui (Euskadi, Andalusia, Aragó i Catalunya) ens hem mostrat preocupades per la reforma plantejada per l’Estat en l’ARSAL”, ha declarat el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals de la Generalitat, Joan Cañada. “Veiem com a negativa aquesta reforma estatal però en les seves conclusions estem explorant mesures i solucions per tal que les competències exclusives en matèria de règim local no es vegin afectades i que, en tot cas, ens emplacem a pactar-ho en l’àmbit dels respectius governs”, ha afirmat el secretari en acabar al reunió.

    La jornada s’ha iniciat amb una exposició de la situació a Catalunya i una presentació del projecte de llei de governs locals a càrrec del secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals de la Generalitat de Catalunya, Joan Cañada. Tot seguit s’ha celebrat una taula rodona on totes les comunitats representades han tingut ocasió d’exposar el seu posicionament i debatre sobre les mesures a emprendre.

    Han assistit a la jornada en representació dels seus governs autonòmics el director general d’Administració Local d’Andalusia, Francisco Javier Camacho; la directora general d’Administració Local d’Aragó, Paula Bardavío; la directora de Relacions amb les Administracions Locals i Registres Administratius del País Basc, Elixabete Echanobe; el viceconseller de Relacions Institucionals, Administració Pública i Justícia del País Basc, Peru Bazako; el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals de la Generalitat de Catalunya, Joan Cañada, i el director general d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, Jordi Souto.

    Oposició del Govern de la Generalitat de Catalunya

    Des de la primera presentació del projecte, el Govern català va definir l’ARSAL com una reforma local de circumstàncies, basada en les dificultats de la conjuntura econòmica i orientada fonamentalment a la recentralització de les competències en matèria local. Coincidint amb l’arribada de la norma al Consell de Ministres, el Govern va sol·licitar la retirada de l’avantprojecte atesa la vulneració del principi d’autonomia local, la invasió de competències pròpies de la Generalitat de Catalunya i la inadequació entre els objectius de la reforma i les mesures en què es concretava. Ja en tràmit parlamentari, s’ha sol·licitat a la Mesa del Congrés la modificació de la Disposició Final Tercera perquè es respectin les singularitats de les comunitats autònomes, així com les competències exclusives en règim local que recullen els respectius estatuts d’autonomia.

    En el cas català, a més, el projecte de llei de governs locals que actualment es debat al Parlament desenvolupa d’Estatut i la competència exclusiva de la Generalitat en aquest àmbit. Per aquesta raó la norma del Govern català serà la que serà aplicable a Catalunya, reservant a la reforma estatal en qualsevol cas un caràcter supletori que comportarà que no pugui ser d’aplicació en cas de contradicció o alteració del règim jurídic propi de Catalunya.

  6. lejarza said

    El món local està vivint uns moments d’incertesa amb l’aplicació de la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) que ha aprovat el Govern de l’Estat. Una llei que ataca directament els serveis que els ens locals prestem a la ciutadania, tal com ha quedat palès en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que aprecia en aquesta norma fins un total de 24 aspectes que vulneren no només l’Estatut i la Carta Europea d’Autonomia Local, sinó també la “sacrosanta” Constitució espanyola.
    Els alcaldes i alcaldesses de Catalunya tenim clar que la nostra prioritat és treballar per oferir els millors serveis als ciutadans i ciutadanes. Els ajuntaments som l’administració pública que més ha fet per servir amb qualitat els nostres veïns. Ha complert amb les seves obligacions i ha fet bé els deures. Per exemple, el nostre endeutament és insignificant si ho comparem amb la resta d’administracions públiques i hem tancat els pressupostos del 2013 amb un lleuger superàvit. Per tant, qui primer s’ha de reformar és l’administració de l’Estat, que acumula un 72% de deute.
    La reforma local de l’Estat suposa un atac i una vulneració flagrant a l’autonomia local. Limita i redueix considerablement les competències, contradient així el que propugna l’Estatut. La LRSAL determina que els ajuntaments de menys de 5.000 habitants (738) -el 77,93%- només podran gestionar els cementiris, mentre que els ajuntaments que no superin els 20.000 habitants (883) -el 93%- només gestionaran serveis com ara la recollida i tractament de residus; l’abastament d’aigua potable a domicili; la neteja viària; l’accés a nuclis de població; l’enllumenat públic; la pavimentació de vies urbanes i el tractament d’aigües residuals. I el que és pitjor, fixa un “cost efectiu” de la prestació d’aquest serveis, sota amenaça de traspassar-los a les diputacions.
    En els darrers 3 anys, els ajuntaments hem invertit cada any més de 2.000 milions d’euros en pilars de l’estat del benestar com serveis socials, escoles bressol i plans d’ocupació, i 200 milions d’euros en polítiques de promoció econòmica. Ho hem dut a terme perquè la societat ens ho reclamava i perquè la proximitat ens ha permès conèixer de primera mà quines són les necessitats i les preocupacions de la ciutadania.
    El que planteja el Govern del PP és una perversitat social que allunya de tots els municipis competències tan importants com l’educació, la sanitat o l’atenció social. Una llei que atempta directament contra les persones.
    Quan vam ser escollits com a electes vam adquirir el compromís amb la ciutadania de servir-los i, sobretot, de ser útils. Ara és el moment que els alcaldes i alcaldesses de Catalunya no defallim. Amb honestedat i humilitat però amb radicalitat, hem de dir NO a aquesta reforma que ens vol imposar l’Estat.
    Ara és el moment de dir ben alt que nosaltres hem fet bé la feina. Ara és el moment de no arronsar-nos i reclamar que volem uns serveis de qualitat per als nostres ciutadans i ciutadanes. Hem d’explicar a la ciutadania que els serveis que fins ara oferim els ajuntaments estan veritablement en risc.
    Cal que tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya que vulguin continuar prestant serveis de qualitat per a la seva ciutadania aprovin al seu ple municipal interposar el conflicte en defensa de l’autonomia local de la LRSAL per tal de portar aquesta llei al Tribunal Constitucional i poder tombar-la. Un procediment que requereix la implicació total dels municipis catalans en els pròxims dies.
    Nosaltres volem millorar, reduir estructures i canviar les coses. Tenim molt clar com ho volem i com ho hem de fer. I que Madrid tingui en compte que, com deia Prat de la Riba: “Aquest és el nostre ideal. I quan un ideal és no pas una llista, un qüestionari acadèmic, sinó un sentiment i una voluntat, i un entusiasme popular, creieu, senyors diputats, que, per alta que sigui la idealitat, la realitat és ben a la vora”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: