Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

En defensa dels espais naturals protegits de Catalunya

Posted by lejarza en 10 julio, 2013


En defensa dels espais naturals protegits de Catalunya
Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa):
El 1982, ara fa 30 anys que es va declarar el primer Parc Natural a Catalunya (la Zona Volcànica de la Garrotxa). Fou la segona llei aprovada pel Parlament de Catalunya un cop restaurada la Generalitat i, una vegada superat el recurs d’inconstitucionalitat que hi va interposar el govern, va obrir la porta a que tots els governs autonòmics d´Espanya establissin els seus espais naturals protegits. Una gran fita en la conservació del patrimoni natural, que va situar Catalunya a l’avantguarda de les polítiques de conservació. L’any següent ja va ser declarar els aiguamolls de l’Empordà i així successivament fins el darrer Parc Natural declarat que fou el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
La política de protecció des espais naturals ha estat essencial per salvaguardar el ric patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, un país sotmès a fortes pressions degudes a una elevada població, molts de visitants i turistes i unes activitats productives molt desenvolupades, Amb raó, doncs, ha estat un orgull per tots els catalans i catalanes ja que és una demostració que som una nació culta i civilitzada.
Malauradament, en els darrers dos anys la protecció de molts d’aquests espais està en risc per les dràstiques retallades pressupostàries que han patit les assignacions del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, del qual depenen la majoria d’Espais Naturals Protegits. Des del 2010 fins el 2012 aquesta reducció ha superat el 60% i ha eliminat tot el pressupost d’inversió . Aquesta retallada delata animadversió a les polítiques de conservació dels espais naturals protegits, ja que en aquest mateix període, el pressupost del Departament no solament no ha minvat, sinó que s’ha vist incrementat en un 10% respecte el 2010. Tampoc es deu al fet d’incorporar la direcció general de Patrimoni Natural, ja que sense aquesta, l’increment és del 5%.
El sistema d’espais natural protegits, que cobreix el 30% de Catalunya, és una part essencial del nostre futur. El seu extraordinari patrimoni , que en darrera instància és de tots i totes, no es pot expremer turísticament sense bones polítiques de conservació i per això calen recursos i decisions polítiques. A més, no només conserven uns béns patrimonials per les generacions futures sinó que s’ha demostrat que tots ells, sense excepció, són dinamitzadors econòmics dels territoris on estan ubicats, i que generant una economia productiva i sostenible. Per tant, retallar dràsticament els pressupostos dels espais natural protegits, eliminar tots els pressupostos d’inversió, amputar o eliminar equips de gestió sencers, que havien desenvolupat un treball molt positiu, no pot deixar de tenir conseqüències molt negatives, no sols per al patrimoni natural, sinó per als territoris, com la Garrotxa, i la gent que hi viu dins o a l’entorn dels espais naturals protegits.
En el context actual cal prioritzar polítiques d’eficiència i de millora de la gestió. A diferència de moltes altres polítiques, l’avaluació de l’efectivitat de les quals mai s’ha dut a terme, l’efectivitat del sistema d’espais naturals protegits va ser feta en una avaluació promoguda per la Institució Catalana d’Història Natural, lloada com a modèlica per la Sindicatura de Comptes de Catalunya, i en cap moment s’han tingut en compte les seves recomenacions.
Ara es fa evident que la supressió del Departament de Medi Ambient i la fragmentació de les polítiques de planificació del medi natural i polítiques ambientals (DPTS) i les de biodiversitat i d’espais naturals protegits (DAAM) fou una decisió desencertada. A més, des del DAAM es volen supeditar les polítiques de conservació a les d’explotació del medi natural o es volen impulsar quimeres com les que els espais naturals protegits s’autofinancin, en contra de les recomanacions d’avaluació de l’efectivitat pròpies i internacionals, que cerquen garantir el benestar de les persones. Està més que demostrat que és rendible invertir en espais naturals protegits.
Reclamen dons al Govern de la Generalitat que la partida pressupostària dels espais naturals protegits per a 2013 torni als valors del 2010 o bé s’incrementi per tal que els Parcs puguin seguir essent un motor econòmic que ajudi a les economies dels pobles de la Garrotxa a ells vinculades, i a que els espais naturals protegits disposin de recursos per preservar els seus valors naturals i la seva biodiversitat a partir d’actuacions i programes de millora ambiental i d’educació així com estudis de recerca que ajudin a comprendre millor els seus valors. I que el Govern de la Generalitat agrupi les polítiques de biodiversitat i d’espais naturals protegits amb la resta de competències ambientals, que apliquin les recomanacions que va fer la primera avaluació de l’efectivitat del sistema d’espais naturals protegits, elaborada per la ICHN el 2003-04, especialment pel que fa referència a la coordinació administrativa. i que s’apliquin les recomanacions de l’informe del Consell de Protecció de la Natura de Catalunya sobre els nous reptes en la conservació dels espais naturals i de les espècies presentat enguany.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Anuncios

3 comentarios to “En defensa dels espais naturals protegits de Catalunya”

  1. lejarza said

    Front comú dels ecologistes contra el mapa eòlic del Govern de Catalunya

    Dotze entitats han presentat un segon contenciós contra el document, que s’ha admès

    12.07.2013

    GIRONA | ACN/DDG Una dotzena d’entitats ecologistes de tot Catalunya han fet front comú i han portat als jutjats el mapa eòlic que la Generalitat va aprovar el passat novembre. Aquest és el segon contenciós administratiu que s’interposa contra el pla que estableix les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per instal·lar-hi molins de vent. El recurs, tal i com va publicar fa unes setmanes aquest diari, ha estat admès a tràmit pel tribunal.
    Les entitats expliquen que el Govern, després que el TSJC suspengués l’anterior pla aprovat el 2010, ha “burlat” la justícia i ha seguit endavant amb un model idèntic al què aleshores es va quedar damunt la taula. El motiu per deixar-lo sobre la taula va ser que faltava el document d’avaluació ambiental. Tot i que el nou mapa eòlic que CiU va aprovar a finals del 2012 sí que incorpora aquest document, les entitats ecologistes asseguren que aquest no s’ha tramitat com hauria de ser. Segons el seu punt de vista, simplement s’han afegit papers, però en cap cas s’han resolt les mancances que tenia l’anterior pla de les ZDP. L’advocat de les diferents entitats ecologistes, Benet Salellas, qualifica aquest nou mapa eòlic de “megalòman” i tot plegat, fet al servei de “les macroempreses”. En total, el pla de la ZDP aprovat permetrà iniciar i tramitar 589 MW d’energia eòlica a Catalunya. El mapa inclou sis zones, la setena -la de l’Alt Empordà- figurava al del 2010 però es va decidir excloure de forma provisional arran del gran incendi de l’estiu a l’espera de tenir els resultats d’un estudi.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  2. lejarza said

    Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

    Els turistes que visiten en grup el volcà del Croscat de Santa Pau estan obligats a contractar un guia del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa des d’aquest setembre. Fins ara, mestres i monitors podien fer al mateix lloc un curs accelerat de dues hores de formació per ser els guies dels seus alumnes però s’ha decidit suprimir aquesta opció per augmentar el control i millorar la seguretat durant la visita.

    Es vol així acabar amb les actituds incíviques més habituals, com ara deixar missatges a les parets de la greda rascant la paret o accedir a peu a zones prohibides que el que fan és accelerar el procés d’erosió d’una zona natural ja de per sí molt sensible.

    Cares somrients o lletres inscrites a les parets de les graderes del volcà del Croscat són alguns exemples d’actituds incíviques que es registren a aquesta zona, la més visitada de tot el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. També hi ha qui opta per enfilar-se per llocs on està prohibit i específicament senyalitzat com ara a al peu de l’esllavissada principal del volcà, posant en risc la seva seguretat i accelerant el procés d’erosió de la zona. Així ho van fer fa dos anys, els estudiants d’una universitat de Saragossa, precisament de la facultat de Geologia, que van decidir penjar les imatges a Internet per mostrar la seva “proesa”.

    “Aquest incivisme és una minoria, però si volem protegir i preservar la zona i prevenir riscos pensem que cal eliminar aquestes actituds o disminuir-ho al màxim”, explica el director del parc, Xavier Puig, que recorda que el Croscat és l”emblema” de tot el parc. De fet, aquest volcà va ser l’origen de la protecció de la zona després de les extraccions de gredes i posterior restauració de l’espai, un cop finalitzada l’activitat.

    Aquest entorn natural és d’una gran fragilitat, tal com explica el director. “La greda que forma el Croscat és un material molt erosionable amb la seva pròpia evolució natural de despreniments i talusos”, que al mateix temps pateix la pressió d’una gran afluència de visitants. L’any passat van passar-hi 13.000 persones en grups organitzats, al marge de les visites individuals, i aquest any les reserves també estan anant a un bon ritme.

    Regular les visites guiades de grups

    La fórmula escollida des de la Generalitat -que és la propietària de l’espai- per augmentar el control de les visites i la seguretat ha estat implantar des del setembre l’obligatorietat de contractar un guia del parc -n’hi ha un centenar- per poder fer una visita en grup, d’un màxim de vint persones. D’aquesta manera, s’elimina la possibilitat que es donava fins ara a monitors o mestres de formar-se durant dues hores al mateix espai per després fer l’explicació als seus alumnes. Segons els responsables del parc, la “debilitat” d’aquesta modalitat es trobava en què no hi havia un control suficient dels visitants i coincidien massa grups a la vegada, de manera que no es garantia l’ordre, la protecció i la seguretat durant les visites. Ara, en canvi, s’ha establert que no poden coincidir més de sis grups de 20 persones com a màxim. També s’ha creat un registre d’incidències per tal de controlar les actituds incíviques i fer el balanç de la restricció en els pròxims mesos.

    La mesura ja ha generat algunes queixes. És el cas del centre de lleure Arriant, que des de fa anys que organitza visites al Croscat. Un dels seus representants de la cooperativa, Joan Francesc Borrero, critica aquest nou reglament perquè els exclou i els obliga a contractar un guia del parc quan abans ho assumien amb personal propi prèviament format. Des del parc, asseguren que han rebut molt poques queixes però que estudiaran cas per cas per intentar buscar una solució.

    La inversió per tenir la zona en condicions

    Reparar els danys provocats per les actituds incíviques suposen hores de feina del personal i per tant un cost econòmic que es vol evitar. El manteniment ordinari de la zona requereix un cost de gairebé 60.000 euros a l’any. Al marge d’això, també es van impulsant mesures concretes per millorar els accessos i les instal·lacions. La més recent ha estat la pavimentació del principal accés del Croscat amb un material innovador, format per la mateixa terra del sòl barrejada amb resines que compacten el terreny i l’estabilitzen.

    Aquesta obra, que s’ha fet durant aquesta setmana, ha tingut un cost de 35.000 euros i el 90% l’ha assumit des del parc i el restant l’ha pagat l’Ajuntament de Santa Pau. El seu alcalde, Josep Companys, explica que les pluges i la freqüentació de visitants havien malmès el camí i ara confien poder-lo tenir en bones condicions.

  3. lejarza said

    Els ecologistes acusen el Govern de voler mercantilitzar els parcs naturals

    Segons les entitats, l’objectiu del nou pla de gestió d’aquests espais és convertir-los en “parcs d’atraccions per fer negoci”

    05.02.2015

    GIRONA | EFE/ROSER ALBERTÍ Diverses entitats ecologistes van criticar ahir el nou “Pla Estratègic de Gestió dels Parcs Naturals 2015-2020” perquè afirmen que vol mercantilitzar els parcs naturals i els converteix en parcs d’atraccions per fer negoci. El Pla, que va ser presentat dilluns a la nit pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí durant la reunió que va presidir amb la Junta Rectora del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, preveu “canvis organitzatius i del model de gestió dels parcs per aplicar una gestió multifuncional com a eina per millorar la conservació i dinamització sostenible del territori”.
    En una roda de premsa celebrada ahir a Barcelona, el director de la coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Carles Lumeras, va denunciar que la intenció d’aquest pla és “convertir en parcs d’atraccions els espais naturals”. Lumeras va afegir que, des de fa dos anys, les associacions es queixen de la intenció de convertir la marca dels parcs naturals per fer negoci. Segons els ecologistes, en la presentació del Pla, Pelegrí “no va definir ni concretar” les característiques del nou model de gestió dels Parcs, però en canvi, “va insistir en la seva rendibilitat econòmica”, en la creació de “mecanismes de finançament innovadors” o en “la implicació privada” en els espais naturals protegits, motiu pel qual -asseguren- darrere d’aquest canvi d’orientació “hi ha un gir clar cap a la mercantilització de la natura alineada a la política del govern espanyol amb la recent aprovació de la Llei de Parcs Nacionals o la Llei d’avaluació ambiental i la Llei de costes”. Per la seva banda, el representant del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, Raul Valls, va criticar que el pla té com a intenció “tapar boques” i que és un moviment propagandístic.
    El president de l’Associació de Naturalistes de Girona, Enric Cortiñas, i el representant d’Ecologistes en Acció, Jaume Grau, van destacar que el pressupost de la Generalitat destinat a la gestió dels espais naturals ha disminuït un 80 % des del 2010 motiu pel qual, a més de tenir menys recursos i personal, hi ha menys estudis per conèixer la biodiversitat que es perd. Grau va recordar que Catalunya es pot enfrontar en un futur a sancions de la Unió Europea per l’incompliment de la ?normativa catalana, espanyola i europea i que “conservar l’espai natural és més barat que recuperar els ?danys”.
    Els representants d’Ecologistes en Acció, l’Associació de Naturalistes de Girona, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial i la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny van remarcar que estan disposats a parlar amb el govern si existeix un procés participatiu en el qual puguin participar activament i van recordar la importància de renovar la Llei del Patrimoni Natural i la biodiversitat -vigent des del 1985-, entre altres mesures.

    Presentat “tard i malament”
    D’altra banda, aquestes associacions, van lamentar que les mesures proposades pel conseller “no responen a les necessitats reals de gestió del medi natural ni a les exigències legals” i que aquesta iniciativa del govern català arriba ara “tard i malament”.
    Els ecologistes van destacar que “un Pla Estratègic” hauria tingut sentit al començament de la legislatura “quan el Govern pot plantejar-se de nou com gestionar una àrea” com ara els Parcs Naturals, però que s’ha presentat quan queden vuit mesos per les eleccions catalanes i que això “és poc útil i menys creïble quan -segons van afirmar- les dues darreres legislatures les accions han anat en contra de la conservació de la natura”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: