Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La Plataforma RiudauraJunts contra el “fracking” acusa al Consell Comarcal de la Garrotxa de deslleialtat en la lluita contra la cerca d’hidrocarburs

Posted by lejarza en 19 junio, 2013


Vall del Llierca, Argelaguer – Sant Joan les Fonts – Riudaura: La Plataforma RiudauraJunts contra el “fracking” acusa al Consell Comarcal de la Garrotxa de deslleialtat en la lluita contra la cerca d’hidrocarburs.-La Plataforma RiudauraJunts contra el “fracking” ha acusat al Consell Comarcal de la Garrotxa de deslleialtat en la lluita contra la cerca d’hidrocarburs. “Volem donar a conèixer que no ens podem fiar d’aquest organisme perquè ens van assegurar, verbalment, que ens donarien suport i no ha estat així”. Segons ha explicat la presidenta de la Plataforma, Blanca Gómez, l’origen de la desconfiança està en la visita privada d’Ignacio Ozcariz (un enginyer amb interessos al projecte Ripoll de Teredo Oils Segunda Sucursal Societat Limitada (S. L.) i la Generalitat de Catalunya) i el president de la presidéncia del Consell Comarcal de la Garrotxa, el alcalde de Sant Joan les Fonts Joan Espona Agustín (CiU-Olot). L’entrevista va tenir lloc el passat dimarts 11 de juny de 2013, i, segons Blanca Gómez, la Plataforma no se’n va enterar fins el dijous, 13 de juny, en el decurs del darrer Consell d’Alcaldes de la Garrotxa.
El Consell d’Alcaldes és integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca i ha d’ésser convocat i presidit pel president del Consell Comarcal perquè informi al Consell Comarcal de les propostes que siguin d’especial interès per al Ajuntament d´Olot (CiU-Olot), aquet Consell d’Alcaldes te la següent composició: Josep Dorca i Serrat  (Argelaguer), Lluís Guinó i Subirós  (Besalú), Josep Serra i Puigvert  (Beuda), Moisès Coromina i Soler  (Castellfollit de la Roca), Eduard Llorà i Cullet  (Les Planes d’Hostoles), Pere Vila i Frigola  (Les Preses), Joan Gainza i Agustí  (Maià de Montcal), Josep Rovira i Reig  (Mieres), Mònica Boix i Pagès  (Montagut i Oix), Josep Mª Corominas i Barnadas  (Olot), Eulàlia Masana Serra  (Riudaura), Miquel Palomeras i Anglada  (Sales de Llierca), Francesc Oliveras i Torrent  (Sant Aniol de Finestres), Joan Casas i Carreras  (Sant Feliu de Pallerols), Josep Masmitjà i Guinart  (Sant Ferriol), Ferran Puig i Estartús  (Sant Jaume de Llierca), Joan Espona i Agustín  (Sant Joan les Fonts), Josep  Companys i Güell  (Santa Pau), Joaquim Pagès i Manté  (Tortellà), Miquel Calm i Puig  (La Vall d’en Bas), Santi Reixach i Garriga  (La Vall de Bianya).
La desinformació de la trobada va provocar la indignació de la Plataforma i també de l’Ajuntament de Riudaura, el qual ha convocat una roda de premsa per avui amb la finalitat de publicitar la seva desconfiança amb el Consell Comarcal de la Garrotxa.

La Plataforma RiudauraJunts contra el “fracking” acusa al Consell Comarcal de la Garrotxa de deslleialtat en la lluita contra la cerca d'hidrocarburs - Argelaguer

La Plataforma RiudauraJunts contra el “fracking” acusa al Consell Comarcal de la Garrotxa de deslleialtat en la lluita contra la cerca d’hidrocarburs – Argelaguer


Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Anuncios

13 comentarios to “La Plataforma RiudauraJunts contra el “fracking” acusa al Consell Comarcal de la Garrotxa de deslleialtat en la lluita contra la cerca d’hidrocarburs”

  1. lejarza said

    MEDI AMBIENT
    Riudaura Junts critica el Consell per secretisme
    Diu que l’ens garrotxí els ha amagat una reunió perquè no hi fossin
    Garrotxa – OLOT / RIPOLL – JORDI CASAS
    L’Ajuntament de Riudaura i la plataforma contra el fracking Riudaura Junts han denunciat el secretisme amb què el Consell de la Garrotxa s’ha reunit amb els representants d’una petroliera amb seu a Burgos. Tant l’alcalde accidental, Agustí Llop, com la presidenta de la plataforma, Blanca Gómez, han subratllat que, a part, el Consell ha incomplert l’acord verbal al què van arribar, segons el qual les dues parts podrien assistir a les reunions que el Consell fes relacionades amb aquest tema. Agustí Llop hi ha afegit que el Consell del Ripollès va tenir la mateixa actitud en la reunió que també va fer amb el representant d’aquesta petroliera, Ignacio Ozcariz. En aquella reunió, aquest volia que la societat civil es pronunciés sobre si volia o no les prospeccions, cosa que va rebutjar el president de l’ens, Miquel Rovira. El de la Garrotxa, Joan Espona, manté que va dir a Ozcariz que la Garrotxa havia apostat per un model de desenvolupament responsable i respectuós amb l’entorn natural, molt diferent al que comportarien les prospeccions. Espona ha remarcat que va informar de tot plegat el consell d’alcaldes, on hi havia Agustí Llop.

  2. lejarza said

    La Plataforma Riudaura contra el «fracking» acusa el Consell de deslleialtat
    19.06.2013
    RIUDAURA | X.V. La Plataforma Riudaura junts contra el «fracking» ha acusat el Consell Comarcal de la Garrotxa de deslleialtat en la lluita contra la cerca d’hidrocarburs. «Volem donar a conèixer que no ens podem fiar d’aquest organisme -afegeixen- perquè ens van assegurar, verbalment, que ens donarien suport i no ha estat així». Segons ha explicat la presidenta de la Plataforma, Blanca Gómez, l’origen de la desconfiança està en la visita privada d’Ignacio Ozcariz (un enginyer amb interessos al projecte Ripoll de Teredo Oils) i el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona (CiU). L’entrevista va tenir lloc el passat dimarts 11 de juny, i, segons Blanca Gómez, la Plataforma no se’n va enterar fins el dijous, 13 de juny, en el decurs del darrer Consell d’Alcaldes de la Garrotxa.

    La desinformació de la trobada va provocar la indignació de la Plataforma i també de l’Ajuntament de Riudaura, el qual ha convocat una roda de premsa per avui amb la finalitat de publicitar la seva desconfiança amb el Consell Comarcal de la Garrotxa.

    El dimarts, dia 11, Ignacio Ozcariz es va reunir amb el president del Consell Comarcal del Ripollès, Miquel Rovira (CiU) i l’alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué (sense adscripció). Els va proposar una explotació mixta (pública i privada) dels recursos en hidrocarburs del Ripollès. La idea de l’enginyer no va prosperar perquè el Consell del Ripollès va mantenir que no s’adiu amb el model de comarca escollit pels ciutadans.

    Unes hores més tard una trobada similar va tenir lloc al Consell de la Garrotxa. Eren les 16 hores de la tarda, quan Ozcariz es va reunir amb el president, Joan Espona, i el gerent. Segons ha explicat Espona, l’enginyer va exposar la idea d’una possible explotació dels hidrocarburs que, segons ell, hi ha al subsòl de la Garrotxa. Espona li va respondre igual que el seu homònim del Ripollès. En concret, li va dir que l’explotació dels hidrocaburs no s’adiu amb el model sostenible de la comarca i, en conseqüència no podia donar-hi voltes.

    Dos dies després, Espona va donar compte de la visita en el despatx oficial del darrer Consell d’Alcaldes. Va ser quan va entrar un regidor de l’Ajuntament de Riudaura. Llavors segons explica Espona, «vaig repetir el contingut de la visita». Indica que no entén la desconfiança.

  3. lejarza said

    La Generalitat de Catalunya endureix els tràmits per poder buscar petroli amb «fracking»

    El Govern ha anunciat l’enduriment del procés per l’obtenció d’un permís per investigar la presència d’hidrocarburs al territori mitjançant el fracking. A partir d’ara, la Generalitat exigirà un estudi d’impacte ambiental en els tràmits per aconseguir un permís de cerca d’hidrocarburs. Fet l’estudi caldran dos passos més: el primer, obtenir la declaració d’impacte ambiental (DIA) i el segon, rebre l’autorització per part del Departament de Territori i Sostenibilitat.

    Amb l’enduriment, el Govern vol evitar que l’estat espanyol (que està modificant la llei d’hidrocarburs per permetre el fracking) tingui llibertat amb els permisos. Podria donar-se el cas que les companyies interessades a investigar amb ús de fracking demanessin l’avaluació d’impacte ambiental al govern estatal, i aleshores els informes de la Generalitat no serien vinculants.

    Per part de la Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking, Marc Muntanya ha raonat que les empreses dedicades a l’explotació d’hidrocarburs encarregaran els estudis d’impacte a especialistes i obtindran el permís de cerca d’hidrocarburs de la Generalitat. Va valorar que el perill de fracking és viu. Muntanya va fer la declaració, ahir, en una roda de premsa de la Plataforma.

    La presència era per criticar l’opacitat del Govern i del Consell Comarcal de la Garrotxa en el fracking. Van anunciar que es reuniran amb el president del Consell Comarcal, Joan Espona Agustí (CiU-Olot), per obtenir informes directes de la reunió del Consell amb un enginyer vinculat a Teredo Oils.

    Consideren que el Consell els havia d’haver avisat de la reunió. A més, valoren que la posició del Consell en el fracking ha estat poc transparent. «El vicepresident, Josep Berga Vayreda (CiU-Olot), el primer que ens va demanar va ser no fer premsa», va dir Blanca Gómez, presidenta de la Plataforma.

  4. lejarza said

    Plataforma Riudaura Junts contra el Fracking denuncien la falta d’ètica i de transparència per part del Consell Comarcal de la Garrotxa en intentar portar la problemàtica del fracking en secret malgrat averi un compromís verbal d’informar i de poder assistir a qualsevol reunió relacionades amb aquest tema que preocupa a la gent en general.


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  5. lejarza said

    L´Alcalde de Besalú Lluís Guinó Subirós president de la Comissió del “fracking” del Parlament de Catalunya

    La junta de portaveus del Parlament de Catalunya ha acordat que Lluís Guinó (CiU-Olot) sigui el president de la comissió d’estudi dels permisos de prospecció i explotació d’hidrocarburs no convencionals per mitjà de fracturació hidràulica, “fracking”.
    La comissió, que el ple va aprovar el 10 d’abril de 2013 ha trigat dos mesos, per decidir qui liderava la comissió, com per tot facin igual…, haurà d’estudiar la normativa vigent sobre aquesta tècnica, els problemes que se’n deriven, el seu impacte ambiental, social i econòmic, la possible suspensió dels permisos i les llicències atorgats per la Generalitat de Catalunya (CiU) i les moratòries corresponents i els informes d’impacte d’aquesta activitat. Estarà formada per dos membres de cada grup, hi podran assistir tècnics, especialistes i altres membres de la societat civil, durarà un mínim de tres mesos i un màxim de sis i haurà de redactar un informe final.
    Recentment la Generalitat de Catalunya va retirar el permís a l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal Ltd. per extreure petroli a la Garrotxa i el Ripollès mitjançant la tècnica del fracking, una decisió celebrada pels opositors a aquesta tècnica.
    La plataforma de Ridaura contra la fracturació hidràulica, vol tenir representació a la comissió assessora que va acordar crear el Parlament de Catalunya per conèixer a fons aquesta tècnica d’investigació i d’extracció d’hidrocarburs. RiudauraJunts manté que, en aquesta comissió, hi hauria d’haver també experts en la matèria que fossin imparcials. En aquest sentit, temen que bona part dels tècnics que hi vol la Generalitat de Catalunya hagin treballat per a empreses que fan fracturació hidràulica. D’aquest parer és l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, que té recels també respecte de la moratòria dictada pel govern català sobre el fracking i de l’anul·lació del permís.
    “Vostès amb la comissió volen marejar la perdiu i no decidir”, ha dit Milà d´ICV-EUiA.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  6. lejarza said

    ¿Donde está el principio de precaución ante el fracking?

    Silvia Pérez Domingo

    Hablemos de ciudadano a ciudadano y de cómo nos sentimos cuando no nos vemos protegidos por los grandes intereses de las empresas.
    El nuevo proyecto de extracción de hidrocarburos mediante la técnica conocida como fracking ha irrumpido en el territorio del Maestrazgo turolense como un elefante en una cacharrería. ¿No basta ya con extraer el carbón de la tierra, llenar sus montañas de molinos de viento, y surcar sus cielos con tendidos eléctricos para producir una energía que sus habitantes no consumen? Pues no. Pero es que, además, el territorio del Maestrazgo, con un paisaje excepcional debido a su complejidad, supone más complicaciones para esta nueva técnica. El llamado “laberinto de silencio” es también un laberinto geológico que lo hace muy difícil de conocer, muy difícil de predecir e imposible de recuperar. Territorio único por sus pliegues y un delicado equilibrio de las actividades de sus habitantes.

    La práctica en cuestión procede de los Estados Unidos, y consiste en fracturar (reventar) las rocas del subsuelo que contienen gas para extraerlo. La polémica de su implantación se encuentra en que, por un lado, esta técnica es tan agresiva con el medio como poco estudiada por científicos y, por otro, las empresas operan con opacidad sin declarar qué sustancias químicas emiten al medio para extraer el gas. De ahí que se esté prohibiendo o suspendiendo en diversos países de Europa, e incluso dentro de España comienza a prohibirse en algunas comunidades, como recientemente ha sucedido en Cantabria.

    Si algo de tal magnitud hace sospechar sobre sus implicaciones con el territorio y sus habitantes, para algo está la aplicación del Principio de Precaución, que recoge la propia Unión Europea en el artículo 191 de su Tratado de Funcionamiento. A través de este principio se podría impedir o poner en suspenso cualquier actividad que conlleve un peligro para la salud o medio ambiente, en el caso de que sus riesgos no hayan podido ser científicamente determinados. Esto también ha de aplicarse a los permisos de exploración si estos conllevan el más mínimo ensayo en el territorio. No vale el comenzar a inyectar agua cargada de sustancias no declaradas y “ver qué pasa”, porque entonces ya ha pasado, y luego ¿qué?.

    Pero es que además los ciudadanos, con los actuales trámites para velar por el medio ambiente, tampoco nos vemos protegidos. Este es el caso de las actuales Evaluaciones de Impacto Ambiental, pues se está viendo que en muchos casos no son más que trámites para justificar lo injustificable, en las que cualquier impacto al medio ambiente puede ser “admisible” si así queda escrito por la empresa en una memoria sin suficiente rigor en el análisis del medio en el que se va a impactar.

    Ante este panorama, estamos ante el peligro de que “nos la claven” (la técnica del fracking) a los habitantes y al territorio. Mejor sería aplicar el Principio de Precaución, y ya hablaremos cuando las empresas se responsabilicen y declaren las sustancias que vierten, cuando la técnica sea más estudiada y evaluada por expertos y se conozcan las repercusiones de semejante agresión al medio, y cuando se hayan endurecido y democratizado las Evaluaciones de Impacto Ambiental. Aunque quizá en ese momento la actividad no sea viable. Frente a un riesgo inaceptable, una situación de incertidumbre científica o la inquietud de la población, los políticos están obligados a encontrar respuestas, por lo que deben tener en cuenta todos estos factores. Si no entienden esto, hay un problema: o no saben lo que está acaeciendo en el territorio que representan, o no están capacitados para ocupar cargos de semejante responsabilidad. Cualquiera de las dos opciones me parecería inaceptable para nosotros, para el territorio, y para las generaciones venideras, porque ¿qué nos vamos a quedar? ¿qué les vamos a dejar?

    Silvia Pérez Domingo. Colectivo Sollavientos

  7. lejarza said

    Fracking: Laia Ortiz interpel•la a Soria pels despropòsits energètics
    La diputada d’ICV-EUiA acusa al ministre d’Indústria d’estar “al servei de les grans companyies” i recorda que el “10% de la població pateix pobresa energètica i que els talls de subministrament són una altra conseqüència dramàtica de la crisi”

    Ortiz ha retret al ministre d’Indústria que “per una vegada que busca una solució a la dependència energètica no ho faci apostant per les energies renovables, de les quals Espanya és líder mundial, sinó que es mostri “entusiasmat” respecte el fracking, “sense tenir en compte l’afectació al medi ambient ni al consum intensiu d’aigua que aquesta tècnica requereix”.
    Entre els inconvenients d’aquesta tècnica Ortiz ha assenyalat que es tracta d’un combustible fòssil; insostenible pels recursos, principalment de l’aigua, que requereix per a l’extracció del gas; els productes químics tòxics que s’aboquen en el subsòl, i que resulta una energia cara com ja s’està apuntat en països com Estats Units on s’aplica aquesta tècnica.
    Per tot això, Ortiz ha emplaçat al ministre d’Indústria a decretar “una moratòria que permeti al Congrés dels Diputats estudiar aquesta tècnica, a partir de l’experiència d’altres països amb la finalitat de prendre una decisió basada en el coneixement i no en els interessos del sector”.


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  8. lejarza said

    Les veritats i les mentides del permís per hidrocarburs Ripoll

    Els científics afirmen que no hi cap trampa geològica en el subsòl on es pogués acumular aquest petroli.

    El permís per l’explotació d’hidrocarburs anomenat Ripoll autoritzava l’empresa Teredo Oils Limited a investigar l’existència d’hidrocarburs en el subsòl d’una àrea de 51.200 hectàrees de les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès i una posterior explotació. Aquest permís es va retirar per incompliment de certs terminis per part de l’empresa, però sembla que ara tornen a intentar recuperar-lo. S’ha parlat molt al voltant de si cal o no investigar i explotar. Cal ressaltar també que la comarca de la Garrotxa des de fa temps ha apostat per l’economia sostenible, en la meva opinió una estratègia totalment incompatible amb una economia basada en l’extracció dels recursos naturals. Hi han molts interrogants. Com a geòleg i mediador científic he contrastat opinions amb experts en el tema: enginyers industrials especialitzats en la fractura hidràulica, enginyers tècnics de mines, químics, geòlegs i altres. Fetes aquestes investigacions puc anar desgranant les veritats i mentides del permís per hidrocarburs Ripoll.
    Hi han hidrocarburs en aquesta zona? La resposta és sí, concretament hi ha una formació geològica anomenem Armàncies, composta per margues i margocalcàries que es sedimentaren en una conca marina fa uns 40 milions d’anys. En la seva base trobem capes amb presència de matèria orgànica en forma de petroli; aquest és la que en geologia anomenem roca mare. La migració d’hidrocarburs cap a altres capes més permeables formarien les famoses “bosses” de petroli. Aquesta és la raó de la recerca de petroli els anys 60 en aquest territori. Però llavors no es va localitzar cap jaciment prou rentable, tant sols gas a Riudaura i una mica de petroli a Vallfogona. Aquest fet ja era conegut des de l’època dels Romans amb l’existència de les anomenades mines del petroli. On es podia arribar a extreure uns 40-70 litres per tona de roca.
    Hi ha suficient quantitat d’hidrocarburs? La resposta és no. Els científics afirmen que no hi cap trampa geològica en el subsòl on es pogués acumular aquest petroli de la migració de la roca mare (Formació Armàncies). Si que hi ha indicis de migració d’hidrocarburs des de la roca mare per fractures i diàclasis cap a capes més elevades durant la formació dels Pirineus però aquest devia sorgir a l’exterior on es va perdre. De fet alguna surgència d’aigua encara avui treu barrejat una mica d’hidrocarburs.
    Perquè parlen de treure 30.000 barrils diaris de petroli? Això es basa en un anàlisi de les dades d’una investigació que va fer a principis del 2000 una empresa filial de CEPSA. El problema rau que hi han errors en el càlcul d’acumulació d’hidrocarburs en l’Armàncies i la possible migració dels mateixos, errors de càlcul de volums tant si aquests els trobem en “bosses” com si el que es pretén és explotar la roca mare per fractura hidràulica. Concretament, les dades de la filial de CEPSA, calculen un volum de roca amb possibilitats d’hidrocarburs molt exagerat. Cal afegir que al estar la zona molt plegada i fracturada hi ha una enorme dificultat de mantenir la capa constantment i de treballar-hi, amb l’increment de costos que suposa en una tècnica de viabilitat ja qüestionada i finalment més possibilitats de desastres ambientals.
    Quins interessos reals hi ha al darrera? Ens hem informat per experts que segurament darrera tot plegat hi ha interessos especulatius, costa d’entendre que alguna empresa vulgui posar els diners amb una aposta tant arriscada com es comentava anteriorment. L’objectiu real és poder disposar del permís per realitzar alguna prova d’explotació simulant rendibilitat i després vendre’l a empreses més grans.
    Que li queda al territori? Tot plegat és molt perillós, tant si es fa fracking com si no. El segur és que el territori és qui hi perd més. Cal disposar de tota la informació de manera rigorosa per poder decidir el que es vol. Però mentre tenim una hipoteca en forma de permís o futur permís, on per exemple qualsevol operador que vulgui invertir en turisme sostenible s’ho repensarà i segurament no ho farà. Hem de consensuar ràpidament l’estratègia econòmica de la zona. La meva opinió és que aquests tipus d’activitats extractives no son compatible amb els espais naturals i el model socioeconòmic d’aquestes zones. Progrés actualment és saber generar economia sense destruir el territori.
    Llorenç Planagumà i Guàrdia ICV-EUiA Olot

  9. lejarza said

    Encuentran gases en el agua potable cerca de explotaciones de “fracking”

    Daniel Mediavilla
    esmateria

    Las personas que viven cerca de explotaciones de “fracking” tienen más posibilidades de beber agua contaminada con gases como metano, propano o etano, según un estudio que hoy se publica en la revista PNAS. Los autores, liderados por Robert Jackson, de la Universidad de Duke, analizaron 141 pozos que surten de agua potable a habitantes de la región de Marcelus Shale, en Pensilvania (EEUU). Esta zona contiene grandes cantidades de gas de pizarra, un recurso que requiere aplicar técnicas de fracturación hidráulica para extraerlo. La técnica, que implica la inyección de grandes cantidades de agua a presión para reventar la roca y liberar el gas atrapado en ella, ha provocado recelos sobre sus riesgos medioambientales y para la salud.
    El resultado del análisis de Jackson muestra que el 82% de los pozos analizados contenían metano y que la concentración del gas era seis veces superior en las casas que se encontraban a menos de un kilómetro de los lugares de extracción. Además del metano, que los investigadores de la Universidad de Duke ya habían encontrado con anterioridad, las nuevas prospecciones también encontraron proporciones más elevadas de etano y propano.

    Aunque de momento se han realizado muy pocos estudios sobre la materia, no hay ninguno que haya relacionado la ingestión de agua contaminada con metano con ningún tipo de problema para la salud. Sin embargo, los investigadores señalan que la presencia de esos gases puede ser un indicio de otros problemas posteriores. Aunque en investigaciones anteriores ellos mismos no han encontrado pruebas de mayores concentraciones de sales, metales o radiactividad en el agua de los pozos cercanos a las zonas de extracción de gas de pizarra, sugieren que la presencia de gas puede ser causada por fugas o roturas en los revestimientos de los tubos que trasportan el gas desde el interior de la tierra. “Así, los gases podrían ser la primera señal de contaminación, con las sales y los metales o los productos químicos del frackingllegando potencialmente después”, afirman.

    Ángel Cámara, catedrático de Ingeniería Química de la Universidad Politécnica de Madrid, señala que en los análisis se refleja la presencia de dos tipos de gas, uno de origen biológico, de menor edad, que no tendría que ver con las perforaciones y uno más antiguo, de origen termogénico, que sería el relacionado con el gas no convencional. Cámara, que también es decano del Colegio de Ingenieros de Minas del Centro de España y participó en la elaboración de un informe a favor de estudiar la explotación del gas de pizarra en España, reconoce que “los datos están ahí” y que “la mayor concentración del gas termogénico en el entorno del pozo se explicaría por una mala práctica”.

    Sobre la posibilidad de que los elementos químicos empleados para la fracturación llegasen también a los pozos, Cámara considera que es mínima, porque el gas es mucho más volátil mientras el líquido acabaría buscando el camino más fácil y se quedaría en el interior de la formación, a una profundidad mucho mayor que la de los pozos de agua potable.

    Falta de estudios

    Respecto a las implicaciones de su estudio, Jackson cree que los datos obtenidos por él y su equipo sugieren que las perforaciones han afectado al agua de algunos propietarios” y, en ciertos casos, asocia la presencia del gas con que los pozos se construyeron mal. Pese a que buscaron otros motivos para explicar la presencia de gases en el agua potable de los pozos, concluyeron que la distancia a las explotaciones de gas de pizarra eran el principal factor de influencia en la presencia de gas en el agua.

    Pese a que ya se han perforado un millón de pozos, investigadores como Jackson recuerdan que “solo unos pocos estudios han examinado la relación entre calidad del agua potable y extracción de gas de pizarra” y recientemente, otro artículo publicado en la revista Science, hacía hincapié en la necesidad de trabajar para despejar las incógnitas que aún existen sobre esta técnica de extracción de gas para saber si los riesgos que implica son asumibles.

    Fuente: http://esmateria.com/2013/06/24/encuentran-gases-en-el-agua-potable-cerca-de-explotaciones-de-fracking/

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  10. lejarza said

    MEDI AMBIENT
    El govern ho posa difícil a qui vulgui fer ‘fracking’
    Les empreses hauran de presentar estudis d’impacte
    La Generalitat vol blindar competències en la matèria
    27/06/2013 El Punt-avui
    Les empreses que vulguin fer investigació d’hidrocarburs amb la tècnica de la fractura hidràulica, el fracking, hauran d’obtenir una autorització del Departament de Territori i Sostenibilitat, el qual també els exigirà la declaració d’impacte ambiental pertinent. Ho preveu l’ordre que ha signat el titular d’aquest departament, Santi Vila, per incloure aquests aspectes de control en els annexos de la llei de prevenció i control ambiental d’activitats. A la pràctica, aquesta modificació implicarà que caldrà realitzar un estudi d’impacte ambiental que després haurà d’aprovar la ponència ambiental a través d’una declaració d’impacte. En el cas que aquesta sigui favorable, el Departament de Territori i Sostenibilitat encara haurà d’atorgar l’autorització ambiental, que no exclourà altres autoritzacions substantives en matèria energètica.
    La declaració d’impacte i l’autorització ambiental l’hauran d’incorporar tots els projectes d’investigació que es realitzin íntegrament en territori català i que utilitzin la tècnica de la fractura hidràulica per a l’obtenció d’hidrocarburs. D’aquesta manera, es garantirà que l’administració ambiental catalana tindrà les competències per prevenir els possibles danys, compensar aquells que siguin inevitables i elaborar una declaració d’impacte desfavorable en el cas que els impactes siguin crítics o severs.
    La comissió de seguiment i avaluació de la llei de prevenció i control ambiental de les activitats, que és qui ha fet la proposta al conseller, ha proposat també traslladar totes les activitats empresarials del sector turístic del règim de llicència o autorització al de comunicació. També les antenes de telefonia mòbil, amb l’excepció que determina la normativa bàsica estatal amb la llei de liberalització del comerç.
    Evitar la pèrdua de més competències

    El govern espanyol està tramitant el projecte de llei per a la garantia del subministrament i increment de la competència en els sistemes elèctrics, el qual modifica la llei d’hidrocarburs, incloent-hi l’exploració i explotació per la tècnica de la fractura hidràulica, i el reial decret d’avaluació ambiental de projectes, incloses l’exploració, la investigació i l’explotació d’hidrocarburs per la tècnica de la fractura hidràulica. Actualment, aquesta activitat no està regulada ambientalment dins l’ordenament català, tot i que la Generalitat té competències per atorgar els permisos d’investigació. Es podria donar la situació que l’avaluació ambiental se sol·licités al govern espanyol, fet que comportaria que la Generalitat només acabés tenint competències, en matèria d’impactes ambientals, per emetre un informe preceptiu, però no vinculant, i que recolliria el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  11. lejarza said

    El Govern referma que analitzarà amb lupa qualsevol nou permís de Teredo Oils
    L’estudi ambiental sobre la Zona de Desenvolupament Prioritari de l’Alt Empordà continua pendent
    GIRONA | XAVIER PI (ACN) La Generalitat no donarà cap nou permís per investigar hidrocarburs a la companyia Teredo Oils sense abans analitzar-ne la documentació amb lupa. El director general d’Energia i Mines, Pere Palacín, va assegurar que el Govern reclamarà que qualsevol sondeig es faci “amb la màxima seguretat i complint els estàndards mediambientals”. 
    El director general d’Energia i Mines va assegurar que el Govern serà extremadament rigorós a l’hora d’atorgar nous permisos d’investigació d’hidrocarburs. A les comarques gironines, la Generalitat ja ha declarat extingit el permís que va atorgar a la companyia anglesa Teredo Oils Limited per veure si hi havia bosses de gas en una àrea que abastava 51.2000 hectàrees a cavall de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i Osona.
    La intenció de la companyia de tornar a començar de nou el procés, però, ha encès les alarmes al territori. Palacín va refermar que si Teredo torna a sol·licitar el permís, abans d’atorgar-li res, s’analitzarà amb lupa tota la documentació i se li reclamarà que qualsevol sondeig es faci “amb la màxima seguretat i complint els estàndards mediambientals”.
    El director general d’Energia i Mines també va voler subratllar, però, que en cap cas un permís d’investigació faculta la companyia a utilitzar el fracking per investigar la presència de gas o petroli al subsòl. I com a exemple, Palacín es va referir a l’anterior permís que havia demanat Teredo Oils Limited -el que es va batejar amb el nom de “Ripoll”-.
    “En aquest cas, el permís es va atorgar per investigar la presència de gas convencional, i en cap moment es deia que era per fer fracking”, va explicar el director general. Palacín també va precisar que aquest tipus de permisos permeten fer proves sísmiques i sondeigs, que generalment “utilitzen tècniques poc agressives”, però que mai es pot “fer una perforació fins a una fondària de 3.000 metres per injectar aigua al subsòl i veure si en surt gas”.
    Per això, el director general d’Energia i Mines va demanar al territori “aixecar una mica l’alarma” sobre el fracking, perquè encara han de passar anys abans que una companyia pugui fer ús d’aquesta tècnica a Catalunya. “És a dir, si volem anar a caçar elefants primer hem de saber si hi són; per tant, cap companyia farà fracking si abans no té clar que hi ha recurs i és rendible”, va precisar Palacín. “D’entrada, allò que ha de fer una companyia és sol·licitar el permís per investigar i després ha de complir els requisits per tenir-lo”, va dir el director general. I hi va afegir: “I un cop se li atorgui, poden passar entre quatre o cinc anys abans no hagi acabat de fer els estudis per analitzar la presència d’hidrocarburs i veure si li surt a compte extreure’ls”. A partir d’aquí, i en cas que s’arribés a la fase d’explotació, Pere Palacín també va admès que la Generalitat tindria les mans lligades. “En aquest punt nosaltres ja no hi tenim atribucions, perquè atorgar els permisos d’explotació depèn del tot de Madrid”, va explicar el director general d’Energia i Mines.
    Palacín va participar ahir en la cloenda del Cicle Energia 2012-2013 organitzat per la Cambra de Comerç de Girona, amb una conferència sobre les grans línies del Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 que impulsa el Govern de la Generalitat.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  12. lejarza said

    Marzo defensa que el debat sobre el “fracking” a Catalunya és estèril, ja que aquest no és un territori geològicament adequat per a l’extracció de gas mitjançant la fractura hidràulica.

    Entrevista a Mariano Marzo, Catedràtic d’Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli
    Diari de Girona (DdG) 30.06.2013

    El catedràtic de la UB Mariano Marzo va defensar dijous en la seva ponència a Tribuna de Girona la necessitat d’establir un equilibri en el trilema energètic que ha d’afrontar el país, tenint el compte tres extrems: energia, ecologia i economia. Defensa que la seguretat d’abastament és fonamental per al creixement i que cada territori ha de ser conscient de quins recursos té. En aquest sentit, però, qüestiona que el fracking sigui un camí viable per Catalunya.
    La Garrotxa i el Ripollès són un territori adequat per extreure energia mitjançant la tècnica del fracking?
    No. La resposta és que no perquè no hi ha acumulacions geològicament interessants. Hi ha un darrer informe que va sortir la setmana passada del Departament d’Energia dels EUA, que ha fet un anàlisi de zones arreu del món i a Espanya per primera vegada, en front d’un altre informe que es va fer al 2011, que fa una estimació de recursos i considera que no es reuneixen algunes condicions geològiques bàsiques perquè existeixi aquest recurs. Primer de tot, no existeix el recurs. Segon, econòmica i tècnicament seria molt discutible si es pot aplicar aquesta tècnica.
    Què atrau una empresa com Teredo Oils cap a aquesta zona?
    Teredo Oils no buscava, en un principi, gas no convencional. El que passa és que de la manera que es va presentar va ser poc adient per l’opinió que va generar a la zona de Riudaura. Va alarmar el territori, el seu permís no era per això, però ell mateix va entrar en una dinàmica de presentar-se com que buscava això.
    És a dir, el gran problema és una manca de comunicació respecte al que es volia fer realment?
    Penso que sí. La gent no se n’ha d’assabentar per una sèrie de fets consumats, sinó que en qualsevol projecte energètic hi ha d’haver tres condicions: tècnicament ha de complir totes les condicions; administrativament també; i la societat i la gent que viu en aquella zona ha d’estar informada. Si no es compleix alguna d’aquestes condicions el projecte està mal gestionat.
    Fins a quin punt pot arribar a ser un condicionant l’oposició del territori?
    Molt sovint, caiem en l’error de pensar que tot el que ens sona a projecte industrial o empresarial està ben formulat. En aquest cas no estava ben formulat i això va crear problemes. En segon lloc, una empresa seriosa ha d’ocupar-se de les seves relacions amb el territori. Un projecte energètic implica infraestructures i, d’alguna manera, greuge al territori. Com a empresa que treballa a la zona, s’ha de gestionar la indignació que pot provocar l’afectació del territori. Crec que és un bon exemple de com no s’han de fer les coses i que per això el territori va reaccionar.
    Vostè va afirmar fa poc en una conferència que no s’ha comptat prou amb l’opinió d’experts. Què hi dirien si s’hi hagués comptat?
    Els haguessin dit el que no hi ha recurs. Nosaltres no és que tinguem un coneixement perfecte del subsòl, però precisament en aquesta zona on ja s’havien fet prospeccions tenim un coneixement prou adient per saber que el que s’està buscant allà no s’havia presentat. Jo hagués preguntat quins són els seus plans, com pensa procedir, quins són els seus objectius, que ho expliquin millor. D’alguna manera, amb això pots adonar-te de si és un projecte seriós o, com és en aquest cas, un projecte estrambòtic liderat per un personatge particular com tothom es va adonar en les seves intervencions.
    Quines eren exactament les seves intencions?
    Crec que el que va passar és que a Riudaura, als anys 70, en uns sondatges que es van fer va sortir gas. Les seves intencions eren veure la viabilitat d’aquest gas. De totes maneres, les prospeccions que s’han fet a Girona han sortit en quantitats no comercials. Ell intentava anar darrere d’això, però no és suficient. En aquesta zona hi ha una sèrie de fractures i estructures geològiques que fan que possiblement aquest gas estigui sortint a través d’aquestes fractures des de llocs que estan més al nord. Al Pirineu Oriental sí que hi ha un sistema petroler, això és conegut.
    Ha comentat que hi havia gas però no en quantitats comercials. 
    No. El que he dit és que en els sondatges que s’han fet ha sortit sempre gas en quantitats no comercials. Això vol dir que s’ha generat, però no hem trobat l’estructura adequada per trobar una acumulació important. El problema del Pirineu Oriental és que l’estructura ecològica és molt complexa. Això val molts diners i suposa un risc elevat per les companyies que fan exploracions.
    El fracking es denomina una forma d’extracció de gas no convencional. Aquest “no convencional” no inspira gaire confiança a nivell de possibles riscs.
    No sabem com circulen els fluïds que s’injecten en el subsòl. No és tant un problema de contaminació d’aqüífers, perquè són molt superficials i aquestes explotacions es fan a quilòmetres de profunditat. Una vegada s’injecta el fluid, una part es queda allà baix i no sabem ben bé que passa i caldria saber-ho. Hi pot haver escapaments de metà, hi ha terratrèmols induïts de petita magnitud i s’alteren les condicions de subsòl. També hi ha afectació sobre el territori, amb camions circulant constantment, xarxes de camins que s’han de fer i afectació durant una o dues generacions. També necessita molta aigua dolça, i s’ha de saber quin recurs d’aigua té la zona.
    Mediambientalment són tot interrogants?
    Jo diria interrogants i possibles riscs. Hi ha un trilema energètic. És com compaginar medi ambient, economia i seguretat d’abastament, com aconseguir un equilibri. En un país en construcció com el nostre la seguretat d’abastament és important, no la pots deixar de banda. Si vols anar a una reindustrialització, el teu país ha de ser més competitiu que el veí. És en aquest sentit que crec que els EUA han decidit que el medi ambient és important, part de la població té una preocupació, però fan una priorització entre els tres extrems i crec que van per la seguretat d’abastament i la competitivitat de les empreses. El problema és saber què farà Europa.
    Hi ha un avantatge econòmic?
    És de dues menes. D’una banda, és barat i les empreses als EUA són competitives. És tan barat que estan exportant el carbó que abans utilitzaven a Europa. La segona és geopolítica. Ells aspiren a l’autosuficiència energètica. S’estan posicionant geoestratègicament tant des del punt de vista de l’abastament energètic com de competitivitat econòmica.
    Per què creu que ara la Generalitat surt a dir que no concedirà permisos fins que no s’ho hagi estudiat bé? No ho hauria de fer de totes formes?
    Jo crec que sí. Crec que el nostre país hauria de conèixer el seu subsòl des de fa temps. No aquesta administració, un país ha de saber que el seu subsòl és un valor, un recurs, una riquesa. El que no pot ser és que en ple segle XXI encara no tinguem perfectament categoritzat què és el que amaga el nostre subsòl i que això no ho sàpiga el territori. Hem de perdre la por al subsòl i saber que tenim un recurs que podem gestionar.
    També han sortit altres propostes per buscar petroli a la Costa Brava. N’hi ha? 
    El que s’està fent és exploració. La tècnica de sísmica consisteix a obtenir imatges del subsòl que s’interpreten. És un procés que concedeix l’Estat i s’està buscant gas perquè l’exploració a tot el Mediterrani està donant sorpreses, sobretot a l’oriental, amb grans troballes a Israel, Xipre i al Líban. Hi ha alguns indicis que es podrien mirar zones que fins ara no s’han mirat. La seguretat energètica és un valor que mai podem oblidar, i si tenim un actiu, l’important és saber si el tenim i valorar els pros i els contres. Però cal saber si ho tenim.
    La contrapartida és l’afectació sobre un altre dels valors del territori, l’ecosistema marí?
    És cert. Però pensem que Noruega és un país riquíssim amb petroli, és un país amb un nivell de defensa del medi ambient impecable, com pot ser Escòcia també, i no renunciem a l’explotació dels seus hidrocarburs. Una cosa és la regulació i mirar que això no afecti a l’ecosistema i l’altre és no fer res per evitar el que hauríem de fer, que és utilitzar les millors pràctiques.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  13. lejarza said

    Más argumentos contra el fracking, esa nueva e infame apuesta fáustica

    Salvador López Arnal

    “El ‘fracking’ [la nueva técnica de extracción no convencional de gas] atrae réplicas de terremotos lejanos”. “Científicos comprueban que la alteración del subsuelo por la actividad humana aumenta el riesgo de seísmos”. Son titulares de un reciente artículo de Elena G. Sevillano publicado en El País [1] (Por cierto: ¿qué sería del GISA (Global-imperial-sionista-antichavista) si no estuviera alimentado, mimado incluso, por sus colaboradores y trabajadores críticamente no demediados?).
    Recordemos lo ya sabido: la fractura hidráulica, el fracking (otra barbarie lingüística que va imponiéndose poco a poco), consiste en romper las rocas que albergan los hidrocarburos -gas o petróleo-, mediante inyección a presión, a gran profundidad, de un compuesto de agua, arena y productos químicos. Esta técnica nada afable usa ingentes cantidades de agua. Hay que deshacerse de ellas posteriormente claro está. Una parte de los fluidos residuales (pequeña) retorna a la superficie. Pero la mayoría de esos líquidos hay que tratarlos, “hay que trabajarlos”: o bien en la superficie (en balsas construidas ad hoc donde se les deja evaporar) o reinyectándolos en el subsuelo (la opción más utilizada en las explotaciones USA).

    Los enemigos del fracking, señala Sevillano con expresión ciertamente mejorable, tienen nuevos argumentos para cuestionar esta técnica [2]. ¿Por qué? Porque un artículo publicado a mediados de julio nada menos que en Science relaciona “los terremotos con la inyección de aguas residuales, una de las técnicas que usa el fracking”. Los autores del estudio, investigadores de la Universidad de Columbia, “aseguran que seísmos ocurridos en lugares lejanos han desencadenado terremotos en zonas de EEUU”, donde, como se señalaba, se elimina el líquido sobrante de las explotaciones inyectándolo en el subsuelo a una gran profundidad. Ejemplos de todo ello: un terremoto en Chile que provocó actividad sísmica en Oklahoma; otro en Japón (¡nada menos que el del tsunami de 2011!) que generó seísmos en Tejas. ¡La Tierra, nuestro lugar en el mundo, a no ser que seamos tan poco razonable y sensatos que queremos viajar a Marte, es un sistema complejo y fuertemente interrelacionado! ¿Recuerdan las consecuencias del aleteo de una “simple” mariposa?

    Sevillano recuerda con razón que la sismicidad inducida por terremotos ocurridos a miles de kilómetros es algo conocido. El investigador principal del estudio publicado, el geólogo Nicholas van der Elst, lo explica así a la autora del artículo periodístico: “Para que suceda, las fallas tienen que estar al borde del colapso, y eso sucede de forma natural cuando la presión de los fluidos es muy alta. Es la primera vez que observamos este tipo de terremotos inusuales en una región donde la presión ha aumentado de forma artificial [no “natural”: con la actividad humana]…No hemos observado grandes terremotos como consecuencia directa del fracking”. Es la eliminación de los fluidos la que supone mayor peligro; aquí está el nudo principal.

    William Ellsworth, especialista en sismología del Servicio Geológico de Estados Unidos (USGS), tomo pie de nuevo en Sevillano transita por el mismo sendero que su colega: “La eliminación de agua residual en pozos profundos diseñados para ello tiene el potencial de inducir terremotos lo suficientemente potentes como para preocupar a la sociedad. Es muy común eliminar los líquidos residuales, no solo procedentes de fracking, sino de muchas otras fuentes, mediante este tipo de pozos en EEUU, donde hay más de 30.000. Solo unos cuantos se han asociado con terremotos”. Insisto: ¡más de 30 mil!

    La técnica del fracking induce “miles de microterremotos”. Es parte de la cosa, misma parte adherida al proceso industrial de fracturar la roca para extraer gas. Ellsworth señala que el mayor de esos microterremotos alcanzó una magnitud de 3,6 en una zona remota de Canadá. Este tipo de seísmos, en principio -pero recuérdese el principio de precaución del que tanto nos ha hablado y habla, y con tantas razones y urgencias, Jorge Riechmann-, no suponen riesgo, “no constituyen un problema de seguridad”.

    Hay que distinguir, pues, por el momento, podemos llevarnos sorpresas, entre la fractura hidráulica y la posterior inyección de aguas residuales.

    Es la segunda la que en marzo de 2013, señala Sevillano, provocó –según estudio publicado en Geology- un seísmo de magnitud 5,7 en Oklahoma. Y esto son ya palabras mayores: el seísmo dejó dos heridos, unas 14 casas destruidas y carreteras dañadas. ¡Una caricia geológica! ¡Un aviso para quien quiera entender! ¿Qué pasaría si la magnitud es mayor?

    Luis Suárez, presidente del Colegio Oficial de Geólogos de España, ha declarado: “Este estudio es un acicate para profundizar más en estos riesgos, que hay que tener muy presentes”. De acuerdo: ¡hay que tenerlos muy presentes especialmente en zonas de alto riesgo (por ejemplo, en los alrededores de las centrales atómicas) y obrar en consecuencia! “La actividad humana genera unos riesgos que incrementan el riesgo natural, pero me gustaría contextualizar que en España la actividad sísmica es moderada”. De acuerdo también. Aunque a veces, pensemos en Lorca o en algunas islas canarias, se nos dan algunos sustos. “Nuestra postura es clara: hay que conciliar el desarrollo económico con la protección del medio ambiente, sobre todo en un país como el nuestro, con una enorme dependencia energética. Eso sí, hay que tener reglas claras comunes en todo el Estado sobre los controles ambientales”. Lo de enorme dependencia energética puede abonar desarrollismos y riesgos. ¿No sería mejor avanzar en ámbitos renovables? Conciliar el llamado “desarrollo” con el medio ambiente pasa a veces por darse cuenta que el tal “desarrollo económico” no es sino una forma de ecosucidio o de transición al límite del abismo, un despliegue de una hybris insaciable. Desarrollo, avance, en el sentido fuerte del concepto, pasa en general por ser comedidos, prudentes, ajustados a los límites.

    Shale Gas España, la plataforma de las empresas interesadas en explotar el fracking en España, ya podemos suponer sus finalidades de fondo (¡más negocio!, ¡más negocio!), de nuevo me apoyo en Sevillano, subraya la importancia de contar “con los mecanismos necesarios para gestionar los riesgos asociados. En España, como parte de la Evaluación de Impacto Ambiental (que será obligatoria para los proyectos de exploración de gas no convencional), es obligatorio realizar pruebas antes, durante y después de la perforación de un pozo”. ¡Faltaría más! ¿Se estará apostando porque España, como ya pasa en el caso de los transgénicos, se convierta en la retaguardia-vanguardia europea en esta apuesta de alto riesgo? ¿Vamos a ser también aquí los campeones o subcampeones del mundo (irracional y salvaje)?

    Vale la pena recordar que dos terremotos ocurridos en una explotación de fracking cerca de Blackpool (Inglaterra) en 2011 motivaron que se impusiera en el Reino Unido una moratoria de dos años (el gobierno de Cameron ha vuelto a dar luz verde a la técnica hace apenas un par de meses). David Styles, geólogo de la Universidad de Keele (Reino Unido) y coautor del informe encargado por el Gobierno, señaló, de nuevo me apoyo en Sevilano, ha señalado: “Recomendamos establecer un monitoreo de microseísmos con un sistema de semáforo que paraliza la actividad si los terremotos alcanzan una determinada magnitud”.

    Esperemos -¡esta vez sí!- que el gobierno de España (y los gobiernos de las autonomías que también deben decir lo suyo en el asunto) no apuesten por el peor y más arriesgado de los escenarios que se abren ante nuestros ojos. El fracking, mirado como se quiera mirar, no es una técnica afable, en absoluto, ni sin riesgos. Ni con la naturaleza… ni con los seres humanos.

    PS: Para una opinión que navega en dirección contraria, véase el artículo “El camino del fracking” de Ángel Cámara (decano del Colegio de Ingenieros de Minas del Centro), en el global-imperial del pasado miércoles 17 de julio [4]. Su posición queda resumida así: “Tras reflexivos debates técnicos [como los demás], sin juicios a priori [¿sin juicios a priori?], inspirados por el rigor y el conocimiento [no es atributo propio], los expertos [¿qué expertos?] y partes integrantes del grupo de trabajo sobre la fracturación hidráulica del Consejo Superior de Colegios de Ingenieros de Minas [el lenguaje tiene amos y las mayúsculas impresionan] hemos concluido [¿provisionalmente?] que con la tecnología y los controles adecuados [¿qué controles? ¿cuándo una tecnología es adecuada?], la industria de la extracción del gas no convencional tiene un riesgo similar [¿qué riesgos?] a cualquier otra industria extractiva o transformadora [¿qué industrias por ejemplos?]. Los proyectos en marcha representan una oportunidad para explorar nuestro territorio [¿qué territorio?] y, eventualmente, confirmar las estimaciones de recursos que hoy día situamos en torno a los 39 años del actual consumo en España [¿el consumo es inalterable? ¿qué validez tienen esas proyecciones?]”. Por tanto, concluye el decano del Colegio de Ingenieros, “recorramos este camino con decisión y con las máximas garantías de seguridad”. Lo de decisión suena a música más que conocida y lo de “máximas garantías de seguridad” ya sabemos en qué suele quedar. sobre todo si las tales “máximas garantías” nos dejan con un pie en el estribo y las máximas son muy mínimas (piénsese, por ejemplo, en las máximas garantías de la industria nuclear y en el almacenamiento de los residuos).

    Por lo demás, los versos de Antonio Machado, “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”, mal citados por don Ángel o mal reproducidos por El País (falta una coma y son dos versos) “nos pueden guiar en el actual debate energético, económico y medioambiental.” Tal vez pero acaso en dirección opuesto. Antonio Machado andaba muy lejos de desarrollismos alocados y antihumanistas.

    Notas:

    [1] http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/07/12/actualidad/1373660760_579342.html

    [2] La firmante del artículo abre una disyunción excluyente a continuación: “o al menos, exigir un estricto control medioambiental a este tipo de explotaciones de hidrocarburos.” ¿Cómo conseguir un estricto control ambiental de estas explotaciones?

    [3] El artículo de Science, de nuevo Sevillano, habla también del incidente: “Asegura que el gran terremoto que sufrió Chile en 2010 desencadenó 16 horas después uno de magnitud 4,1 en Oklahoma, precedente del de 5,7 que posteriormente provocó los destrozos.”

    [4] http://elpais.com/elpais/2013/07/11/opinion/1373538997_076139.html

    Salvador López Arnal es miembro del Frente Cívico Somos Mayoría y del CEMS (Centre d’Estudis sobre els Movimients Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: