Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Fira de la Farina i l’Artesania d’Argelaguer

Posted by lejarza en 14 junio, 2013


Vall del Llierca, Argelaguer – Besalú – Olot – Girona: Fira de la Farina i l’Artesania d’Argelaguer.-La primera edició de la fira de L’Enfarinada arranca amb empenta i amb moltes ganes de convertir-se en una fira de referència especialitzada en productes vinculats a l’univers de la farina, però també en productes artesanals de tota mena (joieria, pelleteria, cremes i olis essencials, ceràmica, cistelleria, roba feta a mà, productes ecològics, conserves, entre molts d’altres).

Argelaguer, com la majoria de poblacions de les contrades de la Garrotxa i ubicades prop d’un riu, compta amb una remota tradició de molins fariners. La farina de blat, transformada en una rica varietat d’aliments. Però potser el fet més excepcional que vincula a Argelaguer amb la història del blat i amb la farina té un contingut mitològic. A Argelaguer va créixer Sant Damas I (304-384), l’únic papa de Catalunya, i la tradició en diu:

“Nasquereu de humil fortuna, fill de un pobre Moliner, y en est Loch de Argelaguer; fou la vostra patria y cuna: ahont la flor de vostre edat, consagrareu al Señor, en tota necessitat”

Aquesta brillant Glòria de l’Església va tenir per casa pairal la cridada Can Servant i coneguda amb el nom de Molí de Sant Damas.
Un any amunt un any avall, Damas va néixer amb la pujada al poder de Constantí I el Gran (1).

Els seus orígens es desconeixen, però es diu, tradicionalment, que algú el va recollir del riu Fluvià (2), junt a la seva germana Irene, més o menys com li va passar a Moisès, és a dir, baixava riu avall i algú el trobà, i d’aquí, la Gorga de Sant Damas (3).

El moliner va trobar el cistell, el va recollir i confià els dos infants a la seva muller, perquè els criés junt a la seva llarga fillada. Els bessones van anar creixent i fent-se grans. I des de llavors la casa abans esmentada ha tingut per nom Molí de Sant Damas, no existent a l´actualitat.

El folklore popular ha conservat refranys i dites que fan al·lusió als Molins. Per exemple:

“El moliner porta l’aigua al seu molí”,
“Arribar i moldre”

Alguns fan referència a la suposada desaprensió dels moliners:

“De moliner mudaràs que de lladre no podràs”.

Un altre parla de la festa dels moliners, que tenien com a patró Sant Martí, bisbe de Tours (11 de novembre). Diu així:

“Per Sant Martí ni mola ni molí”
.
Recordarem, finalment, un joc-cançó infantil que es referia a un moliner dormilega, que feia així:

“Roda bé molí
tant de nit com de dia, roda bé molí
que jo pugui dormir“

A les roques om actualment hi ha la Gorga de Sant Damas, situat al curs d´aigua del riu Fluvià, el antic Clodianus dels romans, hi havia el Molí on treballava el pare del Sant; L´Antoni i la seva mare Lorença, ajudat pels seus dos fills, en Damas i la Irene.

La farina sortia del farinal i queia per una mena de caixa (la farinera), d’on el pare o la mare de Sant Damas la treia per ensacar-la. Cal dir que la producció d’un molí d’aquestes característiques no era gaire elevada, ja que la mòlta d’una quartera de blat (uns 60 kg) requeria de 2 a 5 hores, segons la finor de la farina obtinguda.

La figura del moliner ha estat molt divulgada en la cultura popular i en el viuré de moltes generacions argelaguecs i argelaguencas (4).

Programa:

El proper diumenge dia 16 de juny de 2013, a partir de les 9 del matí, tindrà lloc la Fira de la Farina i l’Artesania d’Argelaguer. L’enfarinada ens convida a fer un tomb per la història dels moliners a través de diverses activitats com l’exposició de blats antics o el taller pràctic d’elaboració de llevat mare. A més, també hi podrem trobar un conjunt d’activitats pensades pels més menuts de casa, com jocs de cucanya, aixecament de globus aerostàtic i passejades en burro. La fira, acollirà un gran nombre d’artesans vinguts de diferents indrets de Catalunya i els restaurants del poble oferiran un menú gastronòmic amb la farina com a ingredient principal.
9.30 h. Obertura de la fira al públic i de l’Exposició de blats antics a la Cúpula Geodèsica.
Música de L’Enfarinada.
Presentació de la fira i benvinguda a firaires i visitants.
11.00 h. Música i contes de la farina organitzats per l’Associació Literària LlunaPlena.
12.30 h. Xerrada “El pa saludable” a càrrec de Víctor Garcia, de Triticatum.
13.30 h. Menús de la farina al bar de la fira, organitzat per l’AMPA i el FC. Argelaguer, al Casal del poble i al Restaurant El Cafè d’Argelaguer.
16.00 h. Música i contes de la farina organitzats per l’Associació Literària LlunaPlena.
16.45 h. Taller de Llevat mare a càrrec de Víctor Garcia, de Triticatum.
17.30 h. Jocs de Cucanya amb farina al parc infantil, organitzat pels Geganters d’Argelaguer.
19.00 h. Aixecament de globus aerostàtic cautiu (si la metereologia ho permet). Durant tot el dia passeigs en burro català.

Notes al text:

1) Constantí I el Gran (Naissus, 27 de febrer de 272 – Ancycrona 22 de maig de 337) va ser Emperador dels romans dos anys després del naixement de Sant Damas I d’Argelaguer, fou proclamat per les seves tropes el 25 de juliol de 306 . Constantí és conegut per haver re-fundat la ciutat de Bizanci (actual Istambul, a Turquia), cridant-la Nova Roma o Constantinoble (Constantinopolis; la ciutat de Constantí). Va convocar el Primer Concili de Nicea en 325, pel gual va tolerar la religió cristiana en peus d’igualtat amb totes les altres, sense legalitzar-la. Seria posteriorment que l’emperador Teodosi I, durant el Pontificat de Sant Damas I, la va fer religió legal i única per a tot l’Imperi. Còpies de les constitucions imperials de Constantí i Licini, traduïdes del llatí: “Havent advertit feia molt temps que no havia de ser cohibida la llibertat de religió, sinó que havia de permetre’s a l’arbitri i llibertat de cadascú per exercitar-se en les coses divines conforme pel que sembla de la seva ànima, hem sancionat que, tant tots els altres, quant els cristians, conservin la fe i observança de la seva secta i religió…
“…que als cristians i a tots els altres se’ls concedeixi lliure facultat de seguir la religió que a bé tinguin; a fi que qualsevol que volgués el numen diví i celestial pugui ser propici a nosaltres ja tots els quals viuen sota el nostre imperi. Així, doncs, hem promulgat amb saludable i rectíssim criteri aquesta nostra voluntat, perquè a cap es negui en absolut la llicència de seguir l’observança i religió cristiana. Sinó que sigui lícit a cadascun dedicar la seva ànima a aquella religió que estimés convenir-li”. Aquesta constitució imperial va ser confirmada quan Sant Damas I tenia 9 anys, pel famós Edicte de Milà datat en any 313.
2) La llegenda que s’atribuïx a Sant Damas I d’Argelaguer és similar a la del sobirà rei d´Akkad, Sargón: “La meva venerable mare em va concebre, en secret em va donar a llum. Em va posar en una cistella de joncs, amb peix va segellar la meva tapadora i em va llançar al riu, que no es va aixecar. El riu em va transportar i em va dur a Akki, l’aiguader. Akki, l’aiguader, em va nomenar jardiner”. És el primer sobirà de la dinastia de Agade ( ciutat d’Acàdia) es cridava Sharrum-kin, es pronuncia Sharken, en la Bíblia, llibre de Isaïas 20:1, és citat com monjo Sargón. Posteriorment s’atribuiria aquesta llegenda a Moisès (casualitat, costum a l’ús o còpia de la tradició?). El naixement de Moisès va ocórrer en circumstàncies en les quals el monarca egipci de l’època havia ordenat que tots els nens barons que tinguessin els esclaus hebreus fossin llançats al Nil. La Torà no especifica la identitat d’aquest faraó, alguns historiadors creuen que va poder ser Ramsés II, encara que també s’han suggerit altres faraons. Iojebed, tia paterna (i esposa) del levita hebreu Amram, va donar a llum a un fill baró al que, segons el Tal-mud, va cridar Iekutiel, i el va mantenir amagat durant tres mesos. Quan no va poder mantenir-lo ocult durant més temps, en lloc de lliurar-lo als soldats egipcis el va col·locar a la deriva del Nil en una petita cistella empastifada amb fang en el seu interior i brea en l’exterior, per a fer-la impermeable. La filla del faraó, cridada Batia en el Tal-mud, va descobrir al bebè, el va adoptar com el seu fill, i el va anomenar Moisès, que significa “segó de les aigües”. Miriam va preguntar a la princesa Batia si li agradaria que una dona hebrea cuidés al bebè. Llavors Iojebed es va fer càrrec del nen i el va alletar durant dos anys. Quan Moisès va créixer, va ser lliurat novament a la filla del faraó. Conta la tradició oral recopilada en la Mishná que a l’edat de tres anys, Moisès estava assegut a la taula al costat dels seus avis adoptius,el faraó i la seva esposa, la princesa Batia i els ministres. Moisès va baixar de la falda de Batia i va caminar cap al rei. Va aixecar la seva corona i la va col·locar sobre el seu propi cap. Profeta i legislador d’Israel les accions del qual estan descrites en el llibre de l’Èxode. No obstant això, aquest llibre de l’Antic Testament està escrit en un registre literari i simbòlic que deixa en la penombra la figura històrica de Moisès, envoltant-la de miracles, prodigis i llegendes; i fins i tot existeixen dubtes sobre l’existència real de Moisès, que podria ser un mite.
3) Darrera el Camp de Futbol Municipal d´Argelaguer. No existeix en l’actualitat, però es poden observar els murs de l’antic molí en la desembocadura de les aigués del Torret de Vinyot.
4) Extracte del Capitol II del libre “Sant Damas I el papa de Catalunya – Argelaguer any 304 – Roma 384” Juan R. Lejarza d´Argelaguer Cal Music. Inedit.


Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Anuncios

Una respuesta to “Fira de la Farina i l’Artesania d’Argelaguer”

  1. lejarza said

    “És farina de Girona”

    El projecte ‘És farina de Girona’, nascut l’any passat i que agrupa pagesos i flequers de la demarcació, preveu produir aquesta temporada 1.400.000 quilos de farina, gairebé el doble de l’any passat quan es van recollir 800 tones. Aquesta segona collita aplega 300 hectàrees i ha augmentat el nombre de productors passant de 22 a 29. Actualment, la meitat dels membres del Gremi de Flequers Artesans gironins treballen amb aquest producte i 35 d’ells l’utilitzen per fer tots els seus pans. A més, unes sis fleques de les comarques barcelonines també s’han interessat per la farina 100% gironina. Aquest divendres s’ha començat segar la segona collita i la farina estarà llesta d’aquí a dos mesos.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: