Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

ICV-EUiA demana que es deneguin els permisos per extreure urani a l’empresa minera Río Alagón S. L.

Posted by lejarza en 31 mayo, 2013


Vall del Llierca – Argelaguer – Riudaura – Besalú: ICV-EUiA demana que es deneguin els permisos per extreure urani a l’empresa minera Río Alagón S. L.-El grup parlamentari d’ICV-EUiA registrarà una Proposta al Parlament de Catalunya per frenar qualsevol de les prospeccions que l’empresa minera Río Alagón S. L. (Societat limitada) vol fer al municipi de la Molsosa, al Solsonès, i en 8 municipis de l’Alta Anoia (Calaf, Sant Martí de Sesgueioles, Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra, Els Prats de Rei, Sant Pere Sallavinera, Veciana i Pujalt) per explotar urani i carbó en una superfície de 7.170 hectàrees.
La Diputada d’ICV-EUiA Sara Vila remarca que “El més flagrant del cas és que es continuïn permetent investigacions i donant permisos ja sigui per prospeccions d’urani o fracking quan en realitat tenim tot un ventall d’energies netes i renovables. No hi ha necessitat ni tan sols de donar permisos d’investigació si la Generalitat de Catalunya té clar a hores d’ara, com ho té bona part de la ciutadania i molts/es experts/es, que aquestes prospeccions i extraccions són nocives per a la salut de la fauna i la flora, els aqüífers i les persones”. L’experiència de Fukushima hauria de ser suficient per denegar immediatament els permisos per extreure urani, la matèria prima que alimenta les centrals nuclears, i per apostar, de forma decidida, per les energies renovables distribuïdes: solar, hidràulica, eòlica i biomassa.
Sara Vilà remarca que el procés per extreure urani té un altíssim cost mediambiental: “A banda de remoure enormes quantitats de mineral, després s’ha de transportar a les fàbriques de minerals concentrats per obtindre l’òxid d’urani, generant en aquest procés tones de residus sòlids i líquids, que contenen el 85% de la radioactivitat original del mineral, que es concentra a l’aire i a les aigües, tant superficials com subterrànies, durant segles”.
El rebuig del territori es fa palès en la iniciativa de l’Ajuntament de Calaf, que ha declarat el seu terme territori lliure d’extracció de combustibles fòssils i radioactius. El manifest que han consensuat municipis del Solsonès, l’Anoia i la Segarra, traspua el malestar i la preocupació vers aquests expedients i exigeix al Departament d’Empresa i Ocupació el seu arxiu. També demana al Govern de la Generalitat que declari tot el territori nacional zona lliure de l’extracció de combustibles fòssils i radioactius i al Govern espanyol que segueixi l’exemple de França i prohibeixi el fracking.
Les prospeccions de carbó i urani posarien en seriós perill l’activitat econòmica que els municipis afectats han desenvolupat al voltant del turisme de proximitat i la valorització del seu paisatge.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Anuncios

6 comentarios to “ICV-EUiA demana que es deneguin els permisos per extreure urani a l’empresa minera Río Alagón S. L.”

  1. lejarza said

    Alarma ante nuevas prospecciones petrolíferas en la Garrotxa
    La petrolífera inglesa Teredo Oils anuncia su intención de reiniciar el proyecto para extraer 375 millones de barriles de crudo
    Girona | 01/06/2013
    Riudaura.- La empresa Teredo Oils, a la que la Generalitat denegó el permiso para realizar prospecciones para buscar hidrocarburos en varias zonas del pirineo catalán, tiene la intención de volver a reactivar el proyecto que le permitiría extraer petróleo, unos 30.000 barriles diarios, de los yacimientos de la Garrotxa, Ripollès y Osona. La petrolera ya ha contactado con la alcaldesa de Riudaura para mantener una reunión con todos los ayuntamientos afectados.
    La petrolera británica Teredo Oils, a las que se le extinguió el permiso de investigación de hidrocarburos para realizar prospecciones al no presentar el plan de trabajo exigible, vuelve a iniciar los trámites para extraer petróleo del yacimiento que ocupa un área de 51.200 hectáreas y que, según un informe antiguo contiene unos 1.500 millones de litros de crudo, de los que sólo podrían extraer un 25%. Así se lo hicieron saber a la alcaldesa de Riudaura, Eulàlia Massana, haciendo saltar de nuevo todas las alarmas.
    No obstante, en esta ocasión, los alcaldes no han sido cogidos desprevenidos y ya apuntan a un frente común para hacer frente a la multinacional. La empresa, incluso plantea la posibilidad de iniciar contenciosos si la administración competente les deniega los permisos para las prospecciones, que también se podrían realizar mediante el método del “fraking” o fractura hidráulica tan cuestionado por las entidades ecologistas.
    Desde las entidades locales como Plataforma Contra el Fracking ya advierten que la nueva normativa estatal permite otorgar autorización y permisos para las prospecciones, al margen de lo que pueda opinar la Generalitat de Catalunya y los entes territoriales. Por el momento, ha reaccionado el diputado de ICV-EuiA, Marc Vidal, que apunta a que el anuncio de extraer 30.000 barriles diarios del Ripollés no se sostiene y lo atribuye a una estrategia de la empresa para crear falsas promesas y expectativas en el territorio.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  2. lejarza said

    El Solsonès y l’Anoia analizan la extracción de uranio

    Tras conocer el interés de la empresa Minera del Río Alagón, filial española de la multinacional australiana Berkeley Resources Limited, por hacer prospecciones en el territorio del Anoia (Barcelona) y Solsonès (Lleida) para buscar uranio, ahora es el turno de los nueve municipios afectados, que deben pronunciarse al respecto.

    La Generalitat ha abierto un período para que los ayuntamientos afectados – Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Veciana, Sant Martí Segueioles, Els Prats de Rei, Calaf, Calonge de Segarra, Sant Pere de Sallavinera y la Molsosa- puedan valorar y presentar alegaciones al proyecto. Antes de emitir una valoración, la Generalitat ha pedido a la empresa que ha solicitado la autorización más información sobre el programa.

    Una vez recibidos estos datos por parte de la empresa y de los municipios, la dirección general de Energía, Minas y Seguridad Industrial (del departamento de Empresa y Ocupación) y la dirección general de Calidad Ambiental (del departamento de Territorio y Sostenibilidad) se posicionarán y decidirán si otorgan el permiso de prospección y la autorización ambiental necesarias para iniciar esta actividad.

    Posicionamiento municipal

    Según fuentes del departamento de Territorio y Sostenibilidad, se buscará el consenso y no se llevará a cabo ninguna actuación que vaya en contra de los intereses del territorio. De momento, el consejo comarcal del Solsonès ha aprobado una moción contra las prospecciones de uranio que pretende llevar a cabo Minera del Río Alagón y pide a la Generalitat que deniegue la petición, que afectaría al municipio de Molsona (Solsonès).

    Por su parte, el consejo comarcal de l’Anoia de momento no se ha pronunciado al respecto. El único municipio de esta comarca que ha presentado una moción contra de las prospecciones ha sido Calaf, que ha mostrado su rechazo.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  3. lejarza said

    El Govern ha decidit desestimar la sol·licitud de l’empresa australiana Berkley Resources per fer prospeccions d’urani a vuit municipis de l’Alta Anoia i un del Solsonès. Segons ha informat el departament d’Empresa i Ocupació, la multinacional no ha presentat tota la informació requerida i, per aquest motiu, s’ha decidit desestimar l’aprovació dels permisos i arxivar l’expedient. Ara, la multinacional australiana podria presentar un recurs. El cas ha generat molta preocupació als nou municipis afectats que, entre d’altres qüestions, temien que les prospeccions poguessin provocar emancions de gas radó, un element radioactiu estretament lligat a l’urani.

    Fa prop d’un mes que es va conèixer que la multinacional australiana Berkley Resources havia demanat permís a la Generalitat per fer prospeccions d’urani a 9 municipis de l’Anoia (Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Veciana, Sant Martí Segueioles, Els Prats de Rei, Calaf, Calonge de Segarra i Sant Pere de Sallavinera) i al municipi solsoní de la Molsosa. Aquest anunci va generar molta preocupació al territori i els consistoris afectats van mostrar la seva oposició a aquesta pràctica.

    Ara, el departament d’Empresa i Ocupació ha desestimat aquest permís per manca de documentació. Segons fonts del departament, el Govern va requerir a la multinacional australiana que ampliessin la documentació perquè no era suficient però l’empresa no ha presentat tot el material requerit. Per això, el Govern ha procedit a desestimar l’aprovament els permisos i a arxivar l’expedient. Ara, però, l’empresa podria presentar un recurs a aquesta decisió.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  4. lejarza said

    De la febre del carbó a la febre de l’urani
    Aquest diumenge 9 de juny tots aquells que ho vulguin podran conèixer de més a prop la història de les mines de lignit de Calaf i de Calonge de Segarra, gràcies a la segona edició d’aquesta caminada. El recorregut serà d’uns 12,5 km, i portarà els participants fins al peu d’aquestes antigues instal•lacions mineres. Una vegada més es combina l’esport amb el gaudi de la natura i, és clar, el coneixement del nostre entorn més proper —tant pel que fa a paisatge com a història. La sortida de la caminada es farà a les 8.00 h des de davant del Bar Rosa (plaça dels Arbres). Aquesta vegada no cal inscripció prèvia, només cal presentar-se a l’hora de la sortida i portar-se cadascú l’esmorzar. Les caminades amb torna s’organitzen des de la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Calaf amb la col•laboració d’Antonino Mestres.

    La conca minera de Calaf té el seu origen en les necessitats de carbó pel desenvolupament del vapor, que des de principis del segle XIX, formava part d’una font d’energia bàsica per a la revolució industrial a tot Europa. La incipient expansió industrial a Igualada va incrementar la demanda de carbó, així com també per obtenir gas que il•luminava carrers i edificis, a més del

    consum domèstic en estufes, cuines, anomenades “econòmiques” i calefaccions. Aquest canvi energètic va portar al començament de les explotacions dels jaciments de lignit de Calaf i el seu entorn a mitjans del segle XIX.

    A la zona es van arribar a comptabilitzar més de 250 mines, entre subterrànies i a cel obert, que es van obrir en un període de 150 anys (entre 1835 i 1985). El tipus de carbó era lignit de mala qualitat, amb un poder calorífic d’unes 3.500 kcal / kg i contingut en sofre d’entre el 5 i el 10%.

    El carbó s’extreia de forma arcaica, a pic i pala, en boques de mines no superiors als dos metres d’alçada i 1,80 m d’ample, que s’excavaven en un terreny inclinat i la galeria principal podia ser horitzontal o inclinada. Inicialment es transportava amb carros i cavalleries fins a Igualada, on les fàbriques tèxtils que utilitzaven per accionar les calderes de vapor que al seu torn accionaven la maquinària fabril.

    De fet, la línia de ferrocarril Barcelona-Saragossa va passar per Calaf i no per Igualada perquè en aquesta zona “hi havia molt carbó de pedra”, segons referències de l’època. El punt àlgid es va situar entre els anys 1950-1965 quan es va arribar a extreure 200 tones cada dia, que anaven llavors principalment a les fàbriques de ciment i ceràmica de tot Catalunya, i també a particulars.

    Arriba la primera febre per l’urani 

    Entre la dècada dels 60 i 70 es propaga amb gran fervor l’existència d’urani en els carbons de Calaf. La Junta d’Energia Nuclear fa les seves prospeccions i es declara zona de reserva especial: Zona 46-Calaf. Però els seus càlculs inicials van ser erronis i les prospeccions només van implicar immensos moviments de terra per extreure una ínfima quantitat de material radioactiu i possibles emissions ambientals de boires radioactives, segons apunta el catedràtic d’enginyeria química de l’UPC Josep Maria Casas. Fins i tot, el 1979 es va arribar a constituir el Comitè antinuclear d’Igualada.

    Un reportatge de 1986 citat pel mateix Casas resumia les polèmiques i l’estat d’ànim de la població de l’Alta Anoia amb grans paral•lelismes amb el moment actual: “La febre de l’urani de Calaf tan sols ens ha deixat sorra i deutes. Les esperances d’una població assolada per l’atur li queda com a herència un paisatge lunar i un desengany que primer la va fer sentir amenaçada i després enganyada “. 

    Als anys 70, amb l’arribada del gasoil, es va iniciar el tancament d’algunes mines, acabat amb una sola mina en actiu a cel obert que enviava tot el carbó extret a la central tèrmica de Cercs.

    Els grans moviments de terra i profundes excavacions que es van fer a l’entorn de Calaf, va alçar les protestes dels agricultors i veïns de la comarca, ja que les explosions per a l’extracció del carbó amenaçaven les seves cases i les excavacions a les terres de cultiu. Camps arrasats, boires de pols que queien sobre els municipis limítrofs i incendis a les muntanyes de terra carbonífera, constitueixen l’herència d’aquesta última fase de l’extracció carbonífera de Calaf. La degradació dels espais miners abandonats mai va conèixer l’esperada restauració ambiental, ja que les mines eren anteriors al compliment de la llei 1981 sobre restauració d’espais afectats per la mineria.

    Els recents projectes per intentar trobar hidrocarburs i urani a la zona han trobat l’oposició frontal d’un territori on, en aquest tema, plou sobre molt mullat.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  5. lejarza said

    Els alcaldes dels municipis afectats per la prospecció d’urani a l’Alta Anoia i el Solsonès han rebut amb satisfacció la decisió del Govern de denegar el permís a la multinacional Berkley Resources. L’alcaldessa de Calaf, Maria Antònia Trullàs, ha denunciat que aquesta pràctica “destrossaria el territori” i, a més, “va en detriment de l’economia local que es basa, en gran majoria, en el turisme rural”. De la seva banda, el batlle de Sant Martí Sesgueioles, Jesús Torrens, ha afirmat que el projecte comporta “perills de radioactivitat i, a l’Anoia, ja tenim prou instal·lacions com molins, abocadors o pedreres”.Tots els consistoris van presentat al·legacions al projecte.

    L’anunci del Govern de denegar el permís de prospecció d’urani a la multinacional australiana Berkley Resources s’ha rebut amb satisfacció entre els alcaldes els municipis de l’Alta Anoia afectats. Així, l’alcaldessa de Calaf, Maria Antònia Trullàs, ha dit que estan molt satisfets perquè “creiem que el Govern s’ha posat al costat del territori i ens ha escoltat”. Segons ella, aquest projecte “destrossaria el territori” i “destruiria completament l’economia local que es dedica al turisme rural”.

    De la seva banda, el batlle de Sant Martí de Sesgueioles, Jesús Torrens, s’ha mostrat content amb la decisió del departament d’Empresa i Ocupació i ha denunciat que aquesta pràctica suposa “un perill de radioactivitat”. “Sembla que com que som una de les comarques més deprimides ens poden posar aquí projectes com aquest”, ha afegit. En el mateix sentit s’ha expressat l’alcalde d’Els Prats de Rei, Francesc Duocastella, qui ha dit que aquest projecte “crea una fama de radioactivitat i de problemes que no ens interessa”.

    Fa prop d’un mes que es va conèixer que la multinacional australiana Berkley Resources havia demanat permís a la Generalitat per fer prospeccions d’urani a 8 municipis de l’Alta Anoia i un del Solsonès. Aquest anunci va generar molta preocupació al territori i els consistoris afectats van mostrar la seva oposició a aquesta pràctica. El què més preocupava de les prospeccions que es volien dur a terme eren els sondejos, ja que es temia que poguessin provocar emanacions de gas radó, un element radioactiu estretament lligat a l’urani. En concret, se’n preveien fer 52 d’una profunditat d’entre 50 i 100 metres.

    Els alcaldes dels municipis afectats (Calonge de Segarra, Calaf, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujal, Sant Pere Sallavinera, Sant Martí de Sesgueioles, Veciana i la Molsosa) van mantenir diverses reunions en el marc de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca i van presentar al·legacions. A més, també van aprovar mocions en contra de les prospeccions.

    Ara, els alcaldes han rebut amb satisfacció el fet que la Generalitat hagi decidit denegar la petició per fer les prospeccions, ja que l’empresa australiana no ha presentat tota la documentació que se li ha demanat. En concret, sobre estudis de rendibilitat de l’explotació de l’urani. Ara, però, l’empresa encara podria presentar un recurs a aquesta decisió.

    La Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca (MIVS), juntament amb la Molsosa i Veciana (que també s’haurien vist afectats pels permisos) celebren la decisió de la Generalitat. De fet, com apunta en un comunicat, “des que es va tenir coneixement sobre les intencions de l’empresa, els ajuntaments de la zona no han deixat de treballar per fer saber la seva oposició frontal al projecte”.

    Per tant, des de la MIVS es valora de manera molt positiva la resolució de la Generalitat, tancant les portes a unes investigacions “que podien representar una seriosa amenaça per al territori i per a la seva gent”. També apunten que, tot i que l’empresa podria presentar un recurs en contra de la decisió de la Generalitat, “l’opinió dels municipis és i es mantindrà totalment contrària a qualsevol investigació o prospecció d’aquest tipus”.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  6. lejarza said

    Deixem jeure els uranis escondits!

    SANTIAGO VILANOVA

    Encara no ha passat l’ensurt del fracking, que ha mobilitzat les comarques afectades i ha obligat la Generalitat a desautoritzar les primeres prospeccions a la Garrotxa, quan ha ressorgit el perill radioactiu amb la sol·licitud de renovats permisos per buscar urani. La societat australiana Berkeley Resources, mitjançant la seva filial espanyola Minera del Río Alagón, que ja va fracassar en intentar fer prospeccions d’urani a Salamanca i Extremadura, ha demanat al govern Mas fer-ne a l’Alta Anoia i una part del sud del Solsonès. La multinacional segurament va pensar, erròniament, que a Catalunya ho tindria més fàcil. Ningú no la va informar que una altra corporació més poderosa ja va intentar-ho durant els anys setanta i va sortir-ne ben escaldada.
    Santi Vila, el conseller de Territori i Sostenibilitat tenia vuit anys quan el febrer del 1981 la Chevron i l’Estat espanyol varen abandonar el consorci que s’havia creat per portar a terme aquella agressió al territori. El polític convergent no pogué, doncs, participar activament en les mobilitzacions populars que es varen produir a les comarques de la Selva, Osona i la Garrotxa, i també a l’Anoia, contra els cinc decrets del BOE que declaraven zones de reserves provisionals per a la investigació de minerals radioactius en una extensió de 104.330 hectàrees!
    El conseller, sense fer referència a aquests antecedents, ens va assegurar que l’urani a l’Anoia és “absolutament estratègic per al desenvolupament econòmic de la comarca” i que la recerca es faria “amb les màximes garanties des del punt de vista mediambiental”. Dues consideracions de l’honorable mandatari. L’urani únicament pot ser estratègic per al lobby atòmic, no per al poble, ja que l’utilitza com a combustible per provocar la fissió als reactors nuclears i per a finalitats militars. Les prospeccions no aportarien cap valor afegit a les comarques de l’Anoia i el Solsonès que no siguin la degradació i la contaminació química i radioactiva. Li recomano la lectura de l’informe que varen fer els científics i tècnics independents a l’època per encàrrec de la Coordinadora d’Ajuntaments per una Moratòria Nuclear (CAMON) i publicat a Edicions 62 el 1991 (Catalunya sota el perill de l’urani, Oriol Cabré, Pere Carbonell, Josep Puig i Santiago Vilanova). En el cas que es localitzés urani de qualitat la fabricació del combustible es produiria en laboratoris d’indústries ubicades fora de l’Estat espanyol. Aquí només quedaria l’enorme moviment de terres i la contaminació de les aigües i de l’atmosfera provocades pel radó (gas radioactiu que es genera triturant la pechblenda i la uranita, associades a materials carbonífers) i per la utilització d’agents àcids per la concentració de l’urani.
    La segona objecció és d’ordre polític. El govern hauria de ser coherent amb el seu pla estratègic per la transició. Abans que assolim l’Estat propi no s’hauria d’autoritzar cap tipus de concessió extractiva i fòssil que pogués hipotecar el model territorial i de desenvolupament. El fracking, per explotar gas generat triturant les roques profundes, i la mineria d’urani, són explotacions que defineixen un Estat al servei d’una estructura energètica que perpetua l’explotació dels recursos fòssils en mans estrangeres, marginant les energies del sol.
    El 9 de setembre de 1979, en Joan Oliver/Pere Quart, al final del seu estiueig a Taradell, va obsequiar el moviment antiurani amb la poesia Democràcia i urani, musicada anys després per Rafael Subirachs. En reprodueixo una de les quatre estrofes:
    “Deixem jeure els uranis escondits,
    inofensius quan dormen sota terra!
    I que se’n tornin als Estats Units,
    cua entre cames, ben avergonyits,
    els savis que treballen per la guerra,
    perquè creuen guanyar-la, els malparits!”
    Aquesta batalla, trenta anys després, la tornarem a guanyar. Més ben dit, ja l’hem guanyada, ja que el Departament d’Empresa i Ocupació (i no precisament el de Territori i Sostenibilitat) ha arxivat l’expedient de la Berkeley Resources.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: