Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El frau fiscal i els tributs dels Ajuntaments a l`Agència Tributària Catalana

Posted by lejarza en 27 mayo, 2013


Juan R. Lejarza d`Argelaguer (Garrotxa): El frau fiscal i els tributs dels Ajuntaments a l`Agència Tributària Catalana.-Cal tenir present que el frau fiscal no és exclusiu de l’Estat espanyol. S’estima que el percentatge de frau a Catalunya s’aproxima a 16 mil milions d´euros.
Les retallades suposen un 17% del frau fiscal a Catalunya. Tenim una de les taxes de frau fiscal més elevades de la Unió Europea (U.E.). Amb una política ferma d’inspecció, control i recaptació dirigida a grans empreses i fortunes seria més que suficient, no només per evitar les retallades, sinó per impulsar la reactivació econòmica.
 
Els deutes als Ajuntaments, de forma majoritària es deuen als impagaments de la Generalitat de Catalunya. Prop de 1.000 milions es deuen al conjunt del món local atenent a subvencions pendents de pagaments, convenis no pagats, pendents de PUOSC i de la Llei de Barris. Més enllà de les retallades en les subvencions a acords entre les parts (escoles, beques menjador, assistència domiciliària….)

ICV-EUiA a la Garrotxa, sempre ha manifestat i s’ha posicionat contra les retallades al sector públic i als treballadors i treballadores de Catalunya. Però volem denunciar que ERC fins ara el que ha fet és legitimar les retallades de CiU amb la seva votació al Parlament de Catalunya.
 
Cal recordar que els ajuntaments en aquests temps de crisi amb continuat prestant amb qualitat i eficiència els serveis que garanteixen un estat del benestar i ajuden a pal·liar la crisi amb formació ocupacional i mesures d’incentius als impostos.
 
Ens cal una nova llei de governs locals acompanyada d’una nova llei del finançament local que desenvolupi el capítol 3 del Títol VI de l’Estatut de Catalunya, basat en un model de finançament incondicionat.
 
En aquest mateix sentit cal recordar que les Diputacions (per tant els propis ajuntaments) van fer un avançament de crèdit a la Generalitat de 260 milions per pagar una part dels deutes i aquesta ha incomplert en els terminis (finalitzava el desembre de 2012), fet que minora els fons econòmics destinats a fer front a les necessitats del conjunt de la ciutadania dels nostres pobles.

Ben cert que l’Estat està incomplint sistemàticament en  la disposició addicional 3a de l’Estatut i que cal exigir el seu compliment.
 
La proposta d’ingressar els tributs dels l’ajuntaments a l’Agència Tributària Catalana és un mer gest simbòilic que no repercuteix en la millora financera de la Generalitat de Catalunya ni dels ajuntaments.
Cal recordar que l’ingrés a l’Agència Tributària Catalana no vol dir que els impostos es quedin. L’acord entre les dues agències fa que la catalana sigui de col·laboració amb l’estatal i per tant finalment els impostos van a Hisenda.
Si no fos així, ens podríem trobar que caldria pagar dos cops i amb els interessos de demora.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Anuncios

4 comentarios to “El frau fiscal i els tributs dels Ajuntaments a l`Agència Tributària Catalana”

  1. lejarza said

    El frau fiscal i els tributs dels Ajuntaments a l`Agència Tributària Catalana
    Publicat 28 maig 2013
    http://elgarrotxi.cat/28/05/2013/el-frau-fiscal-i-els-tributs-dels-ajuntaments-a-lagencia-tributaria-catalana/
    Cal tenir present que el frau fiscal no és exclusiu de l’Estat espanyol. S’estima que el percentatge de frau a Catalunya s’aproxima a 16 mil milions d´euros.

    Les retallades suposen un 17% del frau fiscal a Catalunya. Tenim una de les taxes de frau fiscal més elevades de la Unió Europea (U.E.). Amb una política ferma d’inspecció, control i recaptació dirigida a grans empreses i fortunes seria més que suficient, no només per evitar les retallades, sinó per impulsar la reactivació econòmica.

    Els deutes als Ajuntaments, de forma majoritària es deuen als impagaments de la Generalitat de Catalunya. Prop de 1.000 milions es deuen al conjunt del món local atenent a subvencions pendents de pagaments, convenis no pagats, pendents de PUOSC i de la Llei de Barris. Més enllà de les retallades en les subvencions a acords entre les parts (escoles, beques menjador, assistència domiciliària….)

    ICV-EUiA a la Garrotxa, sempre ha manifestat i s’ha posicionat contra les retallades al sector públic i als treballadors i treballadores de Catalunya. Però volem denunciar que ERC fins ara el que ha fet és legitimar les retallades de CiU amb la seva votació al Parlament de Catalunya.

    Cal recordar que els ajuntaments en aquests temps de crisi amb continuat prestant amb qualitat i eficiència els serveis que garanteixen un estat del benestar i ajuden a pal·liar la crisi amb formació ocupacional i mesures d’incentius als impostos.

    Ens cal una nova llei de governs locals acompanyada d’una nova llei del finançament local que desenvolupi el capítol 3 del Títol VI de l’Estatut de Catalunya, basat en un model de finançament incondicionat.

    En aquest mateix sentit cal recordar que les Diputacions (per tant els propis ajuntaments) van fer un avançament de crèdit a la Generalitat de 260 milions per pagar una part dels deutes i aquesta ha incomplert en els terminis (finalitzava el desembre de 2012), fet que minora els fons econòmics destinats a fer front a les necessitats del conjunt de la ciutadania dels nostres pobles.

    Ben cert que l’Estat està incomplint sistemàticament en la disposició addicional 3a de l’Estatut i que cal exigir el seu compliment.

    La proposta d’ingressar els tributs dels l’ajuntaments a l’Agència Tributària Catalana és un mer gest simbòilic que no repercuteix en la millora financera de la Generalitat de Catalunya ni dels ajuntaments.

    Cal recordar que l’ingrés a l’Agència Tributària Catalana no vol dir que els impostos es quedin. L’acord entre les dues agències fa que la catalana sigui de col·laboració amb l’estatal i per tant finalment els impostos van a Hisenda.

    Si no fos així, ens podríem trobar que caldria pagar dos cops i amb els interessos de demora.

    Juan R. Lejarza d`Argelaguer

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  2. lejarza said

    Un bon pressupost és possible

    Joan Herrera, Coordinador nacional de Catalunya d’Iniciativa per Catalunya Vedrs (ICV)

    Les xifres de l’atur dibuixen el panorama d’un país devastat des de la perspectiva econòmica, social i moral. I malgrat tot, el pressupost, el principal instrument per orientar com sortir de la crisi, es fa en funció de si assumim un dèficit del 0,7 o del 2%, si retallem molt o moltíssim. En un país normal, amb un context normal, el pressupost es faria en funció de com reduir l’atur o com reduir la pobresa que avui està assolant centenars de milers de famílies.
    Però el pressupost es fa en funció de criteris arbitraris com el percentatge del dèficit i l’austeritat, qüestions que no tenen a veure amb el que ens cal per a la recuperació econòmica i que han provocat més patiment que mai. L’explicació d’aquesta falta de sentit no és una altra que ens obliguen, que aquest és un mandat de la Troica, de l’Estat, de les lleis d’estabilitat pressupostària i de l’article 135 de la CE. I malgrat que tots ja reconeixen que l’austeritat no funciona, es manté. Potser perquè no va ser dissenyada per sortir de la crisi, sinó per aprofitar-se’n.
    En aquest context, Catalunya pateix els problemes derivats d’un mal finançament, però el repte principal s’assembla molt al que pateixen a molts llocs d’Europa: l’obsessió d’uns objectius de dèficit que acaben degradant l’economia, la vida de la gent, i com a derivada, les finances de la mateixa administració.
    L’opció que uns i altres ens plantegen és, per molt raonable que ho vulguin pintar, la més insensata. La pròrroga pressupostària estalvia un problema polític a aquells que van bescanviar el dret a decidir pel suport polític a CiU, però representa aplicar unes retallades per un volum superior als 4.000 milions. En el primer trimestre ja s’ha retallat un 20% de la despesa, i amb un temps perdut en què no s’ha aplicat cap mesura dels ingressos anunciats. L’altra opció, la de presentar uns comptes que suposin noves retallades, siguin de 2.000, 3.000 o 4.000 milions, continuarà fent gran la ferida d’un país que es dessagna, deprimint l’economia i maltractant a qui més pateix. Però la lògica pressupostària de mantenir les retallades afecta no només la sostenibilitat econòmica i social, sinó els mateixos fonaments de la democràcia.
    L’art 135 de la CE, en el seu paràgraf quart, diu que «els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic es podran superar en cas de catàstrofe natural, recessió econòmica i situacions d’emergència extraordinària que afectin la sostenibilitat econòmica i social de l’Estat». Potser és l’hora de fer el més sensat i raonable i plantejar el pressupost que el país necessita. És a dir, unes xifres que tinguin present en quins sectors s’ha d’invertir, com es genera ocupació, on no es contemplin nous acomiadaments amb un efecte desastrós sobre l’economia, en contraure la demanda interna,en com es garanteix una renda garantia de ciutadania per a les famílies en situació de pobresa. Aquests serien uns pressupostos no només justos, sinó útils, perquè permeten una política anticíclica i expansiva que el moment necessita.
    Volem uns pressupostos en funció d’altres paràmetres, i si els nous comptes signifiquen uns pressupostos que tenen més present el 25% de l’atur que els percentatges de dèficit, benvinguts siguin. Se’m dirà: no és possible, no ens pagaran el fons de liquiditat. Ens ho diran aquells mateixos que han contribuït a definir les regles que no permeten fer el pressupost que ens cal. Però el més arriscat és continuar fent el mateix, ja que la degradació econòmica, social, moral i democràtica ens apropa cada dia a un carreró sense sortida.
    La nostra fortalesa és la nostra importància. Catalunya representa el 20% del PIB espanyol. I si Catalunya cau, l’Estat cau. Potser aquest principi del too big to fail, massa gran per caure, sigui la manera de forçar que el Govern espanyol faci el que ha de fer, ja que Europa, per la dimensió de l’economia espanyola, tampoc es pot permetre que aquesta caigui.
    No és un debat entre esquerres i dretes. És un debat entre demòcrates i aquells que es conformen amb una plutocràcia on qui mana és el diner financer. Per això ens calen els pressupostos que el país necessita, que obeeixin a les necessitats socials i econòmiques i que desacatin el Govern de l’Estat i la Troica. Uns pressupostos que connectin amb les demandes d’aquest 99% de la gent que veu amb perplexitat com se salva la banca -amb ajuts directes de més de 175.000 milions d’euros- com si l’Estat del benestar no fos més sistèmic que la mateixa banca. Es tracta de ser valents i actuar diferent. Potser perquè per fer el mateix ja no hi ha marge. Perquè un país amb tant atur i tanta desesperança no es pot permetre continuar fent el mateix.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  3. lejarza said

    La reforma fiscal de Cataluña se aplaza para 2014

    Aclarado el futuro económico, Rajoy abordó el problema territorial de Cataluña con la misma firmeza y cintura de siempre. “Ahora no toca, ahora debemos centrarnos en salir de la crisis”, señaló. No se negó abiertamente a abrir la Constitución como sugiere el Círculo de Economía, pero su disponibilidad fue tan ‘a la gallega’ que a todo el mundo le quedó más que claro que su disposición es nula.

    A lo máximo que está dispuesto el presidente del Gobierno es a reconocer que Cataluña tiene un sistema de financiación algo deficiente y que eso habría que corregirlo a través de una negociación que se produzca a lo largo de 2014 y que podría tener efectos hacia 2015, otra vez poco antes de las elecciones.

    Por no dar, Rajoy no dio ni la confirmación de que Cataluña tendrá un trato de favor en cuanto al déficit público en 2013. Los déficits autonómicos pueden ser simétricos, asimétricos o todo lo contrario. Otra gallegada que dejó a los empresarios catalanes insatisfechos.

    Contrariamente a lo que ha ocurrido en anteriores encuentros del Círculo, el presidente de la Generalitat fue la persona que menos conectó con el auditorio. La gran mayoría de empresarios catalanes ven a Artur Mas como una persona sensata que ha perdido el norte.

    En su intervención, el presidente de la Generalitat renegó de los 25 años que CiU negoció con Madrid el traspaso de competencias del Estado y se mostró muy poco convencido de una reforma de la Constitución pactada entre Partido Popular, PSOE y CiU. El consejero de Presidencia de la Generalitat, Francesc Homs, definió esa falta de credibilidad: “Gato escaldado huye del agua fría”.

    La alternativa de CiU es la independencia. Bueno, de CiU no, sino de Convergència, porque los de Unió todavía no entienden lo que está pasando. Mas aterrizó en Sitges para defender su plan soberanista, la única vía que, en su opinión, le queda a Cataluña.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  4. lejarza said

    Ajuts de la Generalitat convertits en deute per als ajuntaments
    GIRONA | F.BENEJAM Un Ajuntament vol fer un poliesportiu. Demana diners a la Generalitat, i aquesta li concedeix. Ara bé, la subvenció només es pot obtenir amb un préstec a través de l’Institut Català de Finances (ICF). I qui ha de signar aquest préstec és l’Ajuntament, tot i que després el Govern acabarà abonant al consistori la quantitat i els interessos corresponents. 
    Aquest sistema va funcionar al llarg d’aproximadament 15 anys, i va permetre que els municipis poguessin finançar grans equipaments com piscines, pavellons, teatres o biblioteques. Fins aquí cap problema. Però la crisi ha fet aflorar un inconvenient que fins ara havia passat desapercebut. 
    Per imperatiu de Brussel·les, el Banc d’Espanya i altres organismes estatals estan pressionant totes les administracions perquè rendeixin comptes dels seus deutes. Recentment, molts ajuntaments es veuen obligats a afegir al seu passiu la part corresponent del préstec que havien contret per fer l’equipament. Això ha disparat el deute d’alguns ajuntaments fins i tot per sobre del sostre permès, de manera que ara ja no poden sol·licitar nous ajuts. 
    Responsables d’ajuntaments gironins s’han queixat del que consideren un “tripijoc” de la Generalitat per desempallegar-se d’una despesa i carregar-la a les administracions locals. L’argument que esgrimeixen és que aquests diners es concedeixen com a subvencions, però sobre el paper són préstecs que contreuen els alcaldes, segons asseguren, per obligació “perquè sinó ens quedàvem sense ajuts”. És a dir, o l’alcalde signava el document, o no hi ha subvenció.
    Queixes i explicacions
    Però si aquest procediment va durar 15 anys (abarcant governs de CiU i tripartit fins que fa un any es va aturar), com és que els Ajuntaments no es van queixar abans? La resposta que donen els consistoris és que sí que ho van fer, però que la Generalitat els instava a no computar aquests diners com a deute perquè, al cap i a la fi, eren diners que anaven a càrrec del Govern. 
    “Molts ajuntaments no col·locaven el deute al passiu perquè la Generalitat els ho aconsellava. No passava res, però ara el BCE ens diu: “aclariu-vos, de qui és el deute?” I clar, la signatura és la de l’alcalde”, declara un càrrec proper a un Ajuntament gironí i afegeix que aquest problema afecta a molts Ajuntaments gironins. 
    El Departament d’Economia de la Generalitat, en canvi, diu que només es tracta de casos puntuals que s’han trobat alguns ajuntaments que no van comptabilitzar els préstecs al passiu. En aquest sentit, la conselleria admet que existia aquest procediment però matisa que els alcaldes ja el coneixien i sabien que el que signessin havia de computar com a deute als seus comptes. “L’ajut es concedia davant de notari i previ acord amb el Ple municipal. Per tant, els ajuntaments sabien què signaven” asseguren fonts de la conselleria. 
    A més, Economia assegura que l’any 2007 va publicar una ordre segons la qual aquestes operacions de crèdit tenien la consideració de “passiu financer no comercial”, i per tant els ajuntaments estaven obligats a computar-los com a tal als seus deutes. En qualsevol cas, actualment la Generalitat ha canviat el procediment per atorgar subvencions, però la incògnita és saber com resoldran els consistoris uns deutes que consideren “sobredimensionats”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: