Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova l’avantprojecte d’una ordenança per regular l’ús de vessar purins i escampar adobs pels camps de Argelaguer, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca i Tortellà

Posted by lejarza en 22 mayo, 2013


Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Besalú: El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova l’avantprojecte d’una ordenança per regular l’ús de vessar purins i escampar adobs pels camps de Argelaguer, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca i Tortellà.-El Consell Comarcal de la Garrotxa ha aprovat l’avantprojecte d’una ordenança per regular l’ús dels fertilitzants prop dels nuclis habitats, vessar purins i escampar adobs pels camps. La disposició substituirà una ordenança anterior, la qual va ser recorreguda per la Unió de Pagesos (UP) i motiu d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a finals del any 2012. El Consell Comarcal de la Garrotxa n’ha elaborada una altra, amb l’objectiu de cobrir les particularitats dels municipis de la comarca que no estan regulades per les normatives sobre l’ús de fertilitzants de la Generalitat de Catalunya. Els municipis que s’acolliran a la disposició comarcal són Argelaguer, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca i Tortellà.
La intenció és evitar que la gestió inadequada dels fertilitzants que s’usen en l’agricultura quimicà pugui comportar problemes mediambientals. La complicació està en el fet que els fertilitzants contaminan les aigües subterrànies de les fonts, rius i rieras dels pobles. La nova ordenança va ser aprovada per unanimitat i ha de passar a exposició pública, període en el qual s’hi poden presentar al·legacions.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Anuncios

4 comentarios to “El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova l’avantprojecte d’una ordenança per regular l’ús de vessar purins i escampar adobs pels camps de Argelaguer, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca i Tortellà”

  1. lejarza said

    Tortellà vol aprofitar els boscos comunals per fer biomassa

    OLOT | XAVIER VALERI 

    L’alcalde de Tortellà, Joaquim Pagès (Independents de Tortellà-PM PSOE-PSC) ha explicat: “Tortellà té 250 hectàrees forestals que es poden aprofitar per fer biomassa”. Ha anunciat a Olot Televisió que intentarà posar en valor els boscos comunals per demanar finançament públic per aconseguir una caldera de biomassa. “Podria escalfar l’escola i la llar d’infants”, va considerar. L’aprofitament de la biomassa foresal, segons va explicar, forma part de la política ambiental i d’aprofitament energètic de l’Ajuntament. 
    En aquest sentit, l’Ajuntament ha demanat ajuda al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per la instal·lació de plaques fotovoltaiques al centre cívic i per la substitució de les portes de fusta de les escoles, per unes altres d’alumini i vidres dobles. 
    Pel que fa al centre cívic va ressaltar que acull el centre de dia de la gent gran. Va explicar que s’hi serveixen àpats per sobre del percentatge pel qual havia estat pensat, cosa que el té molt satisfet. També va destacar els cursos de memòria i d’altres activitats. Respecte a l’escola, va quantificar en 70.000 euros la quantitat demanada al PUOSC per canviar les portes. 
    A més d’obres lligades amb el medi ambient i l’eficiència energètica, Joaquim Pagès va explicar que han demanat ajuda per a la urbanització del carrer de Sant Joan. Es tracta d’una obra pressupostada en 160.000 euros. Va valorar que és una quantitat molt important per un Ajuntament petit. La seva idea és que els ajuts del PUOSC serveixin per evitar carregar en excés les contribucions especials dels veïns.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  2. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)

     AJUNTAMENT DE TORTELLÀ Edicte d’aprovació definitiva de l’expedient de suplement de crèdit núm. 1/2013

    Núm. 118 – 19 de juny de 2013
    Núm. 7070

    Edicte d’aprovació definitiva de l’expedient de suplement de crèdit núm. 1/2013
    El Ple de la Corporació en la sessió del dia 19 d’abril de 2013,
    va aprovar inicialment l’expedient de suplement de crèdit núm.
    1/2013. L’esmentat expedient es va exposar al públic en el Butlletí
    Oficial de la Província de Girona número 83 de data 30 d’abril de
    2013 sense que durant el termini d’exposició pública s’hagi formulat cap reclamació o al·legació, per a la qual cosa l’acord d’aprovació inicial ha quedat elevat a definitiu i es publica resumit per
    Capítols, després d’efectuada la corresponent modificació pressupostària.

    ESTAT DE DESPESES ESTAT D’INGRESSOS

    PREVISIONS DEFINITIVES

    Cap. I 163.800,00 Cap. I 189.493,00
    Cap. II 283.603,00 Cap. II 4.000,00
    Cap. III 14.000,00 Cap. III 99.502,00
    Cap. IV 24.984,00 Cap. IV 207.880,00
    Cap. VI 20.000,00 Cap. V 3.200,00
    Cap. VII 0 Cap. VI 0
    Cap. VIII 0 Cap. VII 14.312,00
    Cap. IX 272.000,00 Cap. VIII 260.000,00
    Cap. IX 0
    TOTAL 778.387,00€ TOTAL 778.387,00€

    Contra l’aprovació de la modificació es pot interposar recurs contenciós – administratiu en el termini de dos mesos comptats a partir de l’endemà de la publicació d’aquest edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, davant la Sala del Contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
    Tortellà, 11 de juny de 2013
    Joaquim Pagès i Manté
    Alcalde

  3. lejarza said

    La meitat de les fonts d’Osona i el Lluçanès estan contaminades per purins

    El Grup de Defensa del Ter presenta l’ estudi anual sobre l’ estat de les naturals de la comarca

    O.R.

    Persisteix el greu problema de contaminació per concentració de nitrats a les aigües subterrànies de la conca mitja del Ter, a causa de la mala gestió dels purins –residus líquids i semilíquids– de les granges de porcs. El dissabte 24 de març, a Can Puget (Manlleu), l’entitat ecologista Grup de Defensa del Ter (GDT) va presentar els resultats de les analítiques de l’aigua de les fonts d’Osona i el Lluçanès, un estudi que es fa cada any amb l’ajuda d’una xarxa de col·laboradores que s’encarreguen d’agafar les mostres durant els mesos de gener i febrer. De les 158 fonts analitzades, n’hi ha 76 (48% del total) que presenten una concentració de nitrats superior als 50mg/litre, que és el límit màxim a partir del qual es considera que l’aigua no és potable. Les tres fonts més contaminades tenen nivells de nitrats escandalosos: es tracta de la Font Salada de Gurb (420mg/l), la Font de Cassanell de Taradell (419,9 mg/l) i la Font de la Teula de les Masies de Roda (375,7 mg/l). En general, el grau de contaminació és elevat, ja que el 65% de les fonts contaminades presenten una concentració de nitrats superior als 100mg/l. El balanç de les analítiques fetes durant els últims deu anys confirma que el percentatge de fonts contaminades es manté més o menys constant al llarg dels anys (50-60% del total), però els nivells de contaminació augmenten.

    Malauradament, la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats no és un problema exclusiu d’Osona i el Lluçanès. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el 36% dels aqüífers catalans tenen excés de nitrats. Actualment, un 33,6% de la superfície total de Catalunya està declarada com a zona vulnerable a causa de la contaminació per nitrats. Això inclou 421 municipis d’arreu del país.

    La concentració del sector porcí

    El problema de les aigües contaminades per nitrats, segons defensa el GDT, no és la mala pràctica d’unes quantes pageses i pagesos, sinó la generalització d’un model basat en la ramaderia intensiva i concentrada en el territori. Catalunya ocupa el primer lloc en la producció porcina de tot l’Estat espanyol, fins al punt de concentrar el 40,4% de tota aquesta producció. De les 42 comarques existents a Catalunya, n’hi ha sis (Segrià, Osona (Vic), la Noguera, el Bages, el Pla d’Urgell i l’Urgell) que concentren quasi el 60% del cens de porcs, tres de les quals (Segrià, Osona i la Noguera) ja assoleixen quasi el 44% del cens de porcí. A part de la concentració geogràfica, el sector també s’està concentrant en l’àmbit empresarial. Aquests últims anys, les explotacions petites han anat disminuint i les de grandària mitjana i gran han augmentat. A la comarca d’Osona, per exemple, s’han perdut un total de 296 explotacions agràries durant els últims deu anys, però la grandària de grans empreses com Casa Tarradellas –que l’any 2010, en plena crisi econòmica, va facturar 630 milions d’euros, un 8,6% més que l’exercici anterior– continua augmentant.

    Però, de moment, la massificació porcina catalana i el greu problema de la contaminació dels aqüífers pels purins no aturen la política del govern de la Generalitat en matèria de promoció econòmica del sector porcí. En el marc de l’assemblea de Porcat, que es va celebrar el 21 de març a Bellaterra, el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va declarar que el sector porcí “ha de consolidar mercats i obrir-ne de nous” i que “fa una gran aportació generant riquesa i ocupació, per la qual cosa ha de tenir, sens dubte, un paper destacat en la superació de la crisi econòmica”.

    Descontaminar o transvasar

    Les aigües contaminades amb nitrats es poden descontaminar mitjançant diferents tècniques, com la dissolució (afegir aigua neta a l’aqüífer), la desnitrificació biològica o la potabilització. En determinades circumstàncies, també es poden fer canvis del punts d’abastament per altres que no estiguin contaminats. Ara bé, l’organisme que s’encarrega de promoure les accions i les obres hidràuliques necessàries per a la descontaminació és l’ACA , una entitat pública que està molt endeutada –1250 milions d’euros segons la direcció– i que estudia presentar un ERO que afectarà una part de les seves 640 empleades. El desmantellament de l’ACA, que ha estat denunciat per la plantilla de l’empresa i per organitzacions ecologistes, no ajudarà a solucionar el problema de contaminació pels purins. Gabriel Borràs, exdirector de l’Àrea de planificació per a l’ús sostenible de l’ACA de 2005 a 2011, opina que l’organisme està sent “objecte d’una campanya ferotge orquestrada políticament” i que “a més, alguns dels seus últims responsables ara treballen per AGBAR (Aigües de Barcelona)”. Borràs també afirma que “la classe política ha arruïnat l’ACA” i que “no es pot defensar un transvasament del Roine quan tens el 36% dels aqüífers dels país contaminats amb nitrats”.

    ***

    Un risc per a la salut de les persones

    La causa de la contaminació per nitrats dels aqüífers és l’abocament sense control de purins als camps, un fet que es denuncia des de fa molts anys. Els purins són els residus líquids que es produeixen en grans quantitats a les explotacions porcines quan es netegen les defecacions de les corts amb aigua a pressió i que s’acaben abocant als camps per fertilitzar la terra o, simplement, perquè no hi ha cap altre sistema per tractar-los adequadament. La ingesta d’aigua contaminada amb nitrats és un risc per a la salut de les persones. Els bacteris del tub digestiu redueixen una part dels nitrats en altres substàncies, els nitrits, que alteren l’hemoglobina de la sang i impedeixen que pugui transportar l’oxigen que necessita l’organisme. El resultat és una malaltia anomenada metahemoglobinèmia o malaltia blava, que sobretot afecta nadons i gent gran. Per altra banda, els nitrits, quan formen àcid nitrós a l’organisme, es poden combinar amb altres substàncies de l’estómac i formar nitrosamines, que poden afavorir l’aparició d’un càncer gàstric.

  4. lejarza said

    Condemnen a presó un ramader per haver abocat purins a una riera d´Osona

    12.01.2015

    ORISTÀ | ACN/DDG

    El jutjat penal número 1 de Manresa ha emès sentència contra un empresari d’Oristà que l’any 2010 va abocar purins a la riera Gavarresa, a Osona. Segons la sentència, Josep Ramisa, propietari de la granja El Soler, va abocar entre 450.000 i 675.000 litres de purins al riu, per la qual cosa se’l condemna a cinc mesos de presó. D’altra banda, el jutge també condemna Jaume Puigdesens, que llavors era l’encarregat de l’explotació, a una pena de tres mesos. A més, hauran de pagar una multa de 1.800 i 720 euros, respectivament.
    Segons s’explica a la sentència el propietari de la granja, d’acord amb l’encarregat, es van trobar amb què havia caigut una forta nevada a la zona i no havien pogut gestionar els purins de forma ordinària. Immediatament, els dies 11, 12 i 13 de març de 2010, els dos homes van decidir desfer-se d’una gran quantitat d’aquells purins emmagatzemats en unes basses de la granja, i dirigir-los cap al torrent del Magre, un afluent de la riera Gavarresa. Van ser els Agents Rurals qui, aigües avall, a uns set quilòmetres, van detectar que la riera Gavarresa feia una forta olor de purins. Els agents van decidir investigar d’on provenien les espumes i les olors i van arribar fins a un punt de l’afluent del riu que estava molt a prop de les basses on el propietari de la granja tenia emmagatzemats els purins. De les mostres que es van prendre, va resultar que els abocaments van produir una important i greu contaminació del torrent de Cal Magre, la qual cosa va impossibilitar el manteniment de la vida aquàtica en el curs fluvial.
    Malgrat que el jutge hagi condemnat els dos ramaders, com que les penes de presó no són superiors als dos anys, cap dels dos haurà d’anar a la garjola. El magistrat, doncs, els imposa una multa a manera de compensació: 3.000 euros per a Ramisa i un total de 1.080 per a Puigdesens.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: