Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Manifest “Salvem les Cabanes d´Argelaguer

Posted by lejarza en 14 mayo, 2013


Manifest “Salvem les Cabanes d´Argelaguer:
Fa gairebé mig segle en Josep Pujiula, en Garrell, va començar a construir les cabanes al terme municipal d’Argelaguer (La Garrotxa). Fusta i filferros, torres, laberints, fonts i basses s’han anat convertint en un espai d’art i originalitat arquitectònica que ha rebut el reconeixement de publicacions especialitzades i ha fet les delícies de nombroses persones de la població, la comarca i d’arreu de Catalunya i del món. Amb el temps les Cabanes d’Argelaguer s’han convertit en un patrimoni cultural i social d’exòtica bellesa que ha estat l’orgull de molts. Les dificultats de manteniment d’aquesta obra efímera i la pressió de l’administració han obligat en els darrers mesos a desfer-ho tot i ja no queden més que les fonts, les escultures i les restes d’unes construccions de ciment a la sortida del torrent.
El dia 3 d’abril de 2013 l’Agència Catalana de l’Aigua, amparant-se en els articles número 4, 77, 78 i 116 de la Llei d’Aigües, insta a l’artista a restituir totalment el torrent i les seves vores al seu estat original havent de destruir totalment aquest inigualable patrimoni cultural. Per aquest motiu un grup de veïns d’Argelaguer contraris a la destrucció de les restes d’aquesta obra de gran valor arquitectònic, cultural i sentimental hem constituït una plataforma popular amb la que volem expressar el següent
MANIFEST
1.Les Cabanes d’Argelaguer són un patrimoni arquitectònic, cultural i social de gran bellesa i valor sentimental.
2.En aquests moments totes les cabanes i els seus laberints s’han fet destruir, s’ha restituït gairebé la totalitat del territori al seu estat original i només queden unes restes artístiques, les escultures, les fonts i les basses a la sortida del torrent.
3.Les construccions que queden, les fonts i les basses, fetes de material sòlid, a base de ciment i ferro, han millorat de manera consistent l’estabilitat del terreny i no constitueixen un perill per les persones ni cap impediment a la circulació natural de l’aigua.
4.L’artista, amb aquesta extraordinària obra, ha posat en pràctica la seva imaginació i fantasia sense cap ànim de lucre ni benefici personal. La seva creativitat ha rebut al llarg de tots aquests anys el reconeixement i la col·laboracio de la majoria de veïns d’Argelaguer i comarca.
5.Les Cabanes d’Argelaguer són una característica identitària del poble que ha rebut l’admiració de nombrosos visitants d’arreu del món i el reconeixement artístic i arquitectònic de tècnics i publicacions especialitzades (veure document annex). Ha estat motiu d’una tesi doctoral d’una investigadora americana, ha estat considerat per una sala d’art i el museu de Laussane (França) com un dels tretze millors artistes d’art brut del mòn i té a l’actualitat més de 68.600 indexacions al Google.
6.Per molt veïns ha estat durant més de quaranta anys un lloc de refresc a l’estiu, un destí de passeig, un lloc que mostrem amb orgull als nostres visitants i un lloc de gaudi de nens i adults.
7.Per tots aquests motius els que sotasignem demanem l’excepcionalitat de l’aplicació de la Llei d’Aigües, que sigui considerat patrimoni cultural del municipi d’Argelaguer i que sigui protegit de la seva destrucció per la Generalitat de Catalunya.
Font: http://elgarrotxi.cat/13/05/2013/manifest-salvem-les-cabanes-dargelaguer/

Argelaguer sense rumb ni destí fixat (by Lejarza)

Argelaguer sense rumb ni destí fixat (by Lejarza)


Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Anuncios

2 comentarios to “Manifest “Salvem les Cabanes d´Argelaguer”

  1. lejarza said

    Ramon Estéban – Argelaguer (Garrotxa): Una plataforma vol salvar el parc de cabanes d’Argelaguer.-Una plataforma, Salvem les Cabanes d’Argelaguer, ha elaborat un manifest i està recollint signatures per evitar que desaparegui el que queda del popular parc de cabanes d’aquest poble garrotxí. Després que el seu autor, Josep Pujiula (conegut com el Garrell o el Tarzan) ja ha desmantellat les estructures de fusta, queden les instal·lacions de la part baixa del recinte, a l’entorn del rec dels Sis Rals, que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) demana que es desmuntin perquè envaeixen el curs del rec. La plataforma sol·licita que es faci una excepció de l’aplicació de la llei d’aigües, que el parc sigui considerat patrimoni cultural d’Argelaguer i que la Generalitat n’eviti la seva destrucció. “Les construccions que queden –s’afirma en el document– han millorat de manera consistent l’estabilitat del terreny i no constitueixen un perill per a les persones ni cap impediment a la circulació natural de l’aigua.” La plataforma té previst fer una lectura pública del manifest d’aquí a unes setmanes.
    L’Ajuntament, de moment, no es vol pronunciar sobre el tema.
    Una singular atracció turística
    L’anomenat parc de les cabanes era un circuit d’escultures, torres, salts d’aigua, talaies i laberints que Josep Pujiula va començar a construir fa 46 anys, amb tota mena de materials reciclats i en uns terrenys que són del Ministeri de Foment (és a tocar l’A-26) i de l’ACA (és en zona d’influència del Fluvià). Cada cap de setmana el visitaven centenars de persones. Mitjans de comunicació catalans i de fora se n’havien fet ressò per la seva singularitat. Pujiula, nascut fa 76 anys, la primavera passada va començar a desmantellar el complex –considerat alegal– després de rebre pressions de Foment i l’ACA. Anteriorment ja ho havia desmuntat i refet tres vegades.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  2. lejarza said

    Descobreixen les termes de la vil·la romana de Vilauba

    Les primeres excavacions a l’àrea del jaciment que estava tapada per una carretera han posat al descobert les restes de les piscines i altres estances d’uns banys dels segles II i III

    20/02/14 – CAMÓS – RAMON ESTÉBAN

    El desviament de la carretera de Pujarnol perquè es pogués treballar a la part del jaciment de Vilauba que fins ara estava cobert per l’asfalt ha valgut la pena. Les excavacions que s’hi han fet les darreres setmanes han permès descobrir les restes de les termes de la cèlebre vil·la d’època romana del municipi de Camós. Datades entre els segles II i III, les estructures descobertes darrerament ocupen una àrea d’uns 130 m², repartida en diversos espais: unes latrines; els vestidors (apoditeri), equipats amb uns bancs i uns racons per deixar-hi la roba; una piscina d’aigua freda (frigidari); una piscina d’aigua calenta (caldari) i el seu corresponent dipòsit; el forn per escalfar l’aigua, i una sala que encara no s’ha identificat però que els arqueòlegs sospiten que es pot tractar de la sauna (sudatio). Envoltant les termes hi ha les restes de dues canalitzacions d’aigua. Les parets d’aquesta part de la casa les van fer amb pedra de travertí, molt més resistent que la pedra de ribera amb què van aixecar la zona residencial i de feina. “Les termes havien de tenir uns murs més sòlids perquè havien de suportar els canvis de temperatura”, explicaven ahir Andrea Ferrer, directora de les excavacions, i Pere Castanyer, coordinador de la recerca juntament amb Joaquim Tremoleda.
    La descoberta ha satisfet molt els arqueòlegs, que han vist confirmada la teoria que sota la GIV-5247 hi localitzarien les termes, de les quals havien trobat alguns indicis a la resta del jaciment. La seva envergadura sí que ha causat certa sorpresa. “Tenen unes dimensions grans i sens dubte demostren que, durant els anys en què van estar en servei, la vil·la era un recinte molt potent”, expliquen Ferrer i Castanyer. Les excavacions continuaran les setmanes vinents i s’espera que la part de les termes es pugui visitar a partir de l’any que ve.
    LA FRASE
    En l’època en què les termes van estar en servei, la vil·la devia ser molt potent

    Andrea Ferrer
    DIRECTORA DE LES EXCAVACIONS

    Vilauba és un jaciment singular perquè s’hi pot resseguir l’evolució del complex al llarg de pràcticament 800 anys, entre el segle I aC i el segle VII de la nostra era. Es tracta del que avui podríem anomenar una casa de pagès i que, en determinades èpoques, va tenir moltes terres i bestiar. Se’n van tenir notícies per primer cop el 1932, curiosament arran de la construcció de la carretera que ara s’ha desviat per poder completar la recerca. La primera campanya d’excavacions, però, no va tenir lloc fins al 1978. Des d’aleshores, cada any s’hi ha treballat, un fet gens comú que s’explica –almenys en part– pel fet que hi han apostat de manera decisiva els ajuntaments de Camós, Porqueres i Banyoles, la Diputació (propietària de la carretera) i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Vilauba ha estat motiu d’estudis i publicacions, atès el seu valor científic. També s’hi organitzen visites guiades, en coordinació amb els museus de Banyoles.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: