Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Riudaura la gran bacanal de les planxes de metall i parets de cristall

Posted by lejarza en 27 abril, 2013


Vall del Llierca, Argelaguer – Tortellà – Besalú: Riudaura la gran bacanal de les planxes de metall i parets de cristall.-El petit poble de Riudaura (Garrotxa) té un centre cívic polivalent de disseny que duu 10 anys tancat.
És un edifici singular, de belles geometries, en el qual s’entrellacen planxes de metall i parets de cristall. El seu estil, una espècie de modernisme neorural, crida l’atenció del visitant, que s`atura a contemplar-lo. Una admiració que no és compartida per la majoria dels 400 veïns del poble, farts de la inseguretat i els problemes que ha causat la polèmica construcció. 
Sobre el terreny, la prestigiosa obra de Riudaura és una altre cosa i ja al 2003 es va haver de tancar per insalubre i insegur. Fa poc, una placa de ferro de tres metres de llarg per un metre d’ample es va desprendre del sostre i va anar d’un pèl que no aixafa quatre nens que jugaven a pilota en un passadís exterior que paradoxalment acull un desfibril·lador.
El cas ha tornat a encendre la ira dels veïns de Riudaura contra el centre cívic polivalent que “no ha servit mai per a res” i contra els seus arquitectes “que devien pensar en guanyar premis però no en fer res útil ni segur”, etzibaven veïns indignats mentre miraven l’escenari del succés.
Segons ha explicat l’alcaldessa, Eulàlia Masana, l’incident no ha causat ferits, encara que en el moment en què ha caigut la placa, d’uns tres metres de llarg per un d’ample, hi havia a la zona diversos nens que es dirigien a través d’aquest passadís exterior al parc i a la pista poliesportiva.
La gent que es mirava la desastrosa obra recordava que havia estat l’escenari dels actes de RiudauraJunts contra el Fraking i una multitud de persones havien estat exposades sota les perilloses plaques de ferro del centre. De fet, no fa gaire dies es va ensorrar un mur de contenció al costat d’unes escales.
El centre cívic polivalent es va estrenar al febrer de l´any 1999 i va ser inaugurat a so de bombo i platerets per Pere Macias Arau de CiU-Olot, llavors “conseller” de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya substituint a Artur Mas Gabarro (PTOP) i autor del llibre “La Gran Bacanal” escrit conjuntament amb la periodista Gemma Aguilera. L’edifici va costar més de 90 milions de les antigues pessetes, uns 541.000 euros, han passat més de deu anys des del lliurament de l’obra i l’Ajuntament no pot demanar danys i perjudicis als redactors del projecte, RCR Arquitectes d´Olot, ni a l’empresa constructora. A més, l’alcaldessa, Eulàlia Massana, ha dit que s’han invertit 250.00 euros per arreglar la plaça Tiradors, perquè el terreny cedia, i un espai inferior com a sala provisional que tampoc no té les condicions que hauria de tenir.
Masana assegura que l’Ajuntament no té diners per arreglar el centre i que no sap quant temps més haurà d’estar tancat, mentre es va degradant a poc a poc.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Anuncios

32 comentarios to “Riudaura la gran bacanal de les planxes de metall i parets de cristall”

  1. lejarza said

    Alerten a la Comissió Europea sobre l’ús del “fracking”

    Un grup d’eurodiputatts espanyols, en la seva majoria catalans, ha alertat a la Comissió Europea sobre l’impacte ambiental que pot tenir l’ús de la tècnica cridada “fracking” per a l’extracció del gas d’esquist.

    Aquests eurodiputats,, han realitzat una pregunta escrita a l’Executiu comunitari en la qual alerten sobre els perills d’aquesta tècnica, la influència que pot tenir en els recursos hídriccs del país i en el dany que pot provocar en la salut humana.

    La pregunta està signada pels eurodiputats Raúl Romeva i Ana Miranda (ICV-EUiA), Ramón Tremosa (Convergència), Dolores García Ferro, Andrés Perello, Raimon Obiols, María Badía, Vicente Garcés i Ricardo Cortés (PSOE-PSC) i Willy Meyer (Esquerra Unida – IU)

    Els signants es refereixen a un informe d’iniciativa del Parlament Europeu sobre les repercussions ambientals de l’extracció de gas i petroli d’esquist, que afirmava que no existia una normativa detallada sobre l’assumpte.

    Segons aquests eurodiputats, Espanya ha concedit permisos de “fracking” sense realitzar cap estudi d’impacte ambiental, máxime quan s’utilitzen grans quantitats d’aigua -entre 10.000 i 20.000 metres cúbics-, en un país on “l’escassesa de l’aigua té caràcter estructural”.

    Alerten també de l’ús de substàncies químiques i demanen que es consideri la seva prohibició.

    Els eurodiputats li pregunten a la Comissió si considera que Espanya viola la Directiva sobre hàbitats i si va a recomanar prohibir l’explotació del “fracking” en zones rurals com la Garrotxa (Riudaura), pel risc que suposa per a la salut humana.

  2. lejarza said

    RCR arquitectes constitueix la fundació BUNKA per fomentar l’arquitectura i la cultura des d’Olot

    Coincidint amb el 25è aniversari del naixement del despatx d’RCR, els arquitectes Aranda Pugem Vilalta han creat la fundació privada Bunka, amb l’objectiu de transformar el foment, la comunicació i la potenciació de l’arquitectura i de les arts, amb Olot com a centre de la seva activitat, amb una voluntat de descentralitzar la cultura i fer-la més present al territori. Recentment s’ha firmat la constitució de la fundació amb una particularitat: els patrons només ostentaran el seu càrrec durant dos anys.
    La constitució de RCR BUNKA fundació privada, impulsada per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, és un antic anhel dels arquitectes. La reunió per a firmar la seva constitució s’ha celebrat a l’Espai Barberí, que acull el conjunt de les seves activitats. L’acte ha reunit el patronat de la fundació per a l’aprovació davant notari dels estatuts que configuraran el seu eix d’actuació. El principal objectiu de la fundació és l’establiment d’un punt d’activitat allunyat dels focus culturals predominants i centrat a Olot, procurant afavorir la descentralització de la cultura i fer-la més àmplia i present a la Garrotxa. Amb aquesta mateixa intenció també es vol estimular socialment la valoració per l’arquitectura i el paisatge i, implícitament, les arts i la cultura en general.

    L’altre objectiu important que ha motivat la creació de la fundació és el custodi i la difusió del fons documental i de pensament de RCR Arquitectes i la conservació i vetlla del conjunt de les seves obres arquitectòniques. RCR BUNKA es constituirà amb un patronat inicial que es concep de manera innovadora pel que fa a la durada del càrrec de patró: els patrons ho seran per un període d’uns dos anys amb la intenció que afavoreixi la renovació d’energies i per tal que sigui un ventall de perfils el més ampli possible. Els patrons inicials són Rafael Aranda, arquitecte, Jordi Barcons, advocat i secretari de l’Ajuntament de Begur, Josep Berga, regidor de cultura de l’Ajuntament d’Olot, Ramon Folch, Dr. en biologia, Santiago Mercadé, empresari i conseller delegat de Layetana Immobiliaria, Josep Maria Montaner, Dr. arquitecte, Carme Pigem, arquitecta, Eugeni Pons, filòsof i fotògraf d’arquitectura, Antoni Puigverd, escriptor, Ramon Vilalta, arquitecte, Hisao Suzuki, fotògraf, i Joaquim de Trincheria, empresari agrícola.

    Dins del conjunt d’activitats previstes amb aquest propòsits, que podran consultar-se en una web actualment en procés de creació, es programaran workshops, performances, conferències, projeccions de films, exposicions temporals i permanents, visites i portes obertes, edicions i presentacions de llibres, producció i presentacions d’audiovisuals, i la convocatòria de beques i l’establiment d’uns premis.

    Posant de manifest aquesta inquietud cultural que la fundació vol agrupar i conduir, enguany s’organitzen per al proper mes d’agost unes jornades de portes obertes i un conjunt de xerrades i d’activitats obertes al públic, arran del workshop internacional que s’hi realitzarà i que comportarà la presència a la ciutat de més de 50 participants.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  3. lejarza said

    RCR crea Bunka per fer cultura des d’Olot

    Vol un punt d’activitat allunyat dels focus preponderants

    14/05/13 GARROTXA – OLOT – JORDI CASAS

    Res és perquè sí a RCR Arquitectes. Fa cinc anys que van rehabilitar l’antiga foneria Barberí d’Olot, una de les més antigues del país, per traslladar-hi el despatx professional. La rehabilitació es va fer d’acord amb els principis que impregnen els seus projectes: intervencions mínimes o minimalistes coherents amb l’entorn. Barberí va fondre peces tan conegudes com el Sagrat Cor del Tibidabo. És a dir, peces creades lluny del principal focus cultural, econòmic, polític i social del país, però rellevants i vigents. I és en certa manera amb aquest esperit que Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta han creat RCR Bunka. El principal objectiu de la fundació és l’establiment d’un punt d’activitat allunyat dels focus culturals predominants i centrat a Olot. Amb aquesta mateixa intenció també vol estimular socialment la valoració per l’arquitectura i el paisatge i, implícitament, les arts i la cultura en general, i vol propiciar i articular també l’aplegament, arxiu i divulgació del llegat d’artistes i arquitectes garrotxins. Un altre objectiu és la custòdia i la difusió del fons documental i de pensament de RCR Arquitectes i la conservació i vetlla del conjunt de les seves obres arquitectòniques. La fundació té previst programar aules taller–a l’agost en fa una–, performances, conferències, projeccions de films, exposicions, visites i portes obertes, edicions i presentacions de llibres, producció i presentacions d’audiovisuals, la convocatòria de beques i l’establiment d’uns premis. Tot es podrà seguir aviat en un web. Els patrons són Jordi Barcons (advocat i secretari de l’Ajuntament de Begur), Josep Berga (regidor de Cultura d’Olot), Ramon Folch (doctor en biologia), Santiago Mercadé (empresari i conseller delegat de Layetana immobiliària), Josep Montaner, (doctor arquitecte), Eugeni Pons (filòsof i fotògraf), Antoni Puigverd (escriptor), Hisao Suzuki, (fotògraf), Joaquim de Trincheria (empresari agrícola) i Aranda, Pigem i Vilalta.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  4. lejarza said

    Obra pública d’alta corrupció catalana
    María Palacios
    Al seu article “Obra pública d’alta corrupció espanyola” (16-05-2013) el senyor Àngel de Vega es queixa de la corrupció que qualifica d'”espanyola”. Em permeto recordar-li, encara que sigui només per una mínima objectivitat, que la classe política catalana no n’està precisament exempta, de corrupció, i molt menys en la contractació de l’obra pública. De fet, a l’informe policial sol·licitat pel jutge del conegut cas del Palau de la Música, es conclou que CiU va finançar il·legalment les seves campanyes electorals a través de comissions pagades per constructores d’obra pública a Catalunya. I a més, és una realitat que CiU ja té la seva seu embargada per corrupció. I totes les notícies que van sortint apunten al cobrament de comissions a les principals empreses que contracten amb la Generalitat de Catalunya en pràcticament tots els sectors: des de constructores a empreses de gestió d’aigües, residus o ITV.
    Li proposo al senyor De Vega un proper article titulat “Obra pública d’alta corrupció catalana”. De material, segur que no li’n falta.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  5. lejarza said

    Estrelles a Olot

    JOSEP M. FONALLERAS

    Per circumstàncies diverses he estat a Olot dues vegades en poc més d’un mes. En la primera, va servir d’excusa la invitació d’una amiga per compartir una passejada pels parcs de la ciutat fins arribar a la Font Moixina, a través dels paratges verds i amables que ella va acolorir encara més –de manera discreta, civilitzada– amb una proposta de poemes de Joan Teixidor recitats just a peu d’obra, per dir-ho així. Vam caminar pels Aiguamoixos, un territori relativament feréstec (per a un urbanita) i extraordinàriament acollidor, també ombrívol i humit, amb el punt just de frescor. Al cap d’uns dies, vaig poder sopar a la vora del Fluvià, en els pavellons de bany que van construir els arquitectes de l’estudi RCR. Era l’indret on antigament es banyaven els olotins i ara és un espai que acull excursionistes i joves desitjosos d’una mica d’esbarjo o parelles que busquen un racó amable per distreure’s o per trobar aixopluc. Als pavellons de Tussols-Basil aquest any hi fa estada la cuina de Fina Puigdevall i Pere Planagumà, amb una proposta singular que beu de les estrelles de Les Cols (dues de la Guia Michelin) i d’unes altres estrelles, les naturals, les que es poden contemplar a cel obert, gràcies als telescopis de l’Associació Gastronòmica de la Garrotxa. Ho fan cada divendres, fins a finals d’agost, amb l’acompanyament d’una orquestrina que interpreta peces vuitcentistes i també música de Nino Rota, ideal per deixar-se anar per un pendent nostàlgic i evocador. El sopar és per descomptat a l’aire lliure –amb embotits, un finíssim tomàquet amb fruita de la passió, cinc textures de carbassó i moltes delícies més de la cuina volcànica– i, després, i si el firmament està lliure de núvols, els comensals poden observar, per exemple, Saturn, que es veu que està en la seva plenitud. Una combinació exquisida del gaudi que provoca la cuina (la intervenció humana que refà l’ordre natural) i del que provoca la pròpia natura, oferta perquè la contemplem en la seva magnitud a través de les escletxes de la tècnica. Sopes i, a poc a poc es fa fosc. Unes espelmes, no res. I el cel. Satisfet i petit, et deixes endur.

  6. lejarza said

    L’equip d’arquitectes RCR d’Olot guanya un premi FAD per una obra a l’antic teatre La Lira de Ripoll

    L’equip RCR Aranda, Pigem i Vilalta d’Olot juntament amb l’arquitecte Joan Puigcorbé han creat un nou espai a Ripoll que no ha deixat a ningú indiferent. Es tracta d’un nou espai urbà construït on hi havia el teatre la Lira. Les peculiaritats del lloc van inspirar als arquitectes olotins per tancar l’espai en una caixa metàl·lica.

  7. lejarza said

    CURS INTERNACIONAL D’ARQUITECTURA I PAISATGE A OLOT GARROTXA

    Aquest dissabte es va inaugurar el curs d’Arquitectura i Paisatge. Va comptar amb la presència de l’Alcalde accidental d’Olot i Vicepresident del Consell Comarcal de la Garrotxa, el Sr. Josep Berga Vayreda i el Vicerector de Relacions Institucionals de la Universitat de Girona, el Dr. Joaquim Maria Puigvert.

    La VI Edició del curs tindrà lloc del 3 al 30 d’agost de 2013, i aplegarà 54 arquitectes i estudiants d’arreu del món, provinents de 19 països diferents, convertint la ciutat d’Olot en capital de l’Arquitectura durant el mes d’Agost. El curs té lloc a l’Espai Barberí, a Olot, la històrica foneria artística restaurada per RCR Arquitectes, on s’emplaça el seu taller i la Fundació Privada RCR Bunka.

  8. lejarza said

    RCR d´Olot té alumnes de 19 països
    OLOT | DDG. El gabinet d’arquitectes RCR ha començat un nou curs d’estiu destinat a estudiants i professionals. Ha iniciat els aprenentatges 54 persones de 19 països diferents. Els ensenyaments tenen l’objectiu de formar idees arquitectòniques i projectar-les a la ciutat d’Olot. El lema del curs és arquitectura i paisatge agafats de la mà i durarà tot el mes d’agost.

  9. lejarza said

    Ressusciten el projecte Olot 2000 en el ‘workshop’ de RCR

    Una seixantena d’arquitectes d’arreu del món analitzen com es pot accedir a l’estadi d’atletisme inaugurat el 1999

    El treball obre la porta a repensar el polèmic projecte d’oci i d’esports al Fluvià

    Garrotxa 29/08/13 – OLOT – JORDI CASAS

    Olot té al Tossols una pista d’atletisme premiada arreu del món i considerada una joia arquitectònica, però ha trigat dotze anys a tenir vestidors i serveis, i encara no té accessos. La definició urbanística d’aquests accessos, però, és durant aquests dies un dels treballs del workshop internacional d’arquitectura i paisatge que organitza RCR Arquitectes, és a dir, els arquitectes olotins Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, i que aplega 62 professionals del ram i estudiants de dinou nacionalitats. La concreció d’aquests accessos obrirà la porta a la recuperació i redefinició del polèmic projecte Lleure 2000, impulsat fa dues dècades –quan Pere Macias era alcalde– i del qual la pista d’atletisme és un dels pocs resultats, juntament amb la zona i el pavelló de bany del Tossols. Aquest projecte preveia també espai per a una piscina i altres equipaments esportius i d’oci, sempre a l’entorn del riu Fluvià. Amb el canvi de color polític en el govern municipal, aquest projecte va quedar paralitzat, sobretot després de la redacció d’un pla d’ordenació urbana municipal que fixava la protecció d’aquesta zona i alertava que caldria negociar la variació dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en aquesta àrea. Els participants estan estudiant els límits de la ciutat urbanitzada, el barri de Sant Roc, amb el parc de Pedra Tosca, un espai protegit del parc natural, i també com evitar-ne el creixement. És un límit de fàbriques i habitatges.
    Viure a la natura
    Un altre dels grups que participen en el workshop aprofundeix en la proposta del taller de l’any passat de crear una avinguda paisatgística entre la futura variant nord d’Olot i el volcà Montsacopa, al centre de la ciutat, i punt on s’ha de construir un nou museu dels volcans. Aquesta avinguda paisatgística ha de vertebrar, en cas que s’acabés planificant, les principals zones de creixement residencial. Els participants al workshop estan dissenyant aquestes zones residencials d’acord amb un model de creixement amb molta presència del paisatge per atraure persones de fora d’Olot que busquen una nova manera de viure, una residència al mig del paisatge, cosa que ara no és possible a la ciutat. Es tracta d’atraure talent.
    Un altre grup de treball se centra en el volcà Montsacopa i, sobretot, en el disseny del nou museu dels volcans, pensant a atraure els visitants al centre de la ciutat. Aquest nou equipament hauria de convertir-se en un punt obligat de visita, igual que ho són actualment la Fageda i el volcà Santa Margarida, i un punt de distribució dels visitants.
    I, finalment, els participants estan dissenyant el carri bici que ha d’unir les rutes del Carrilet i del Ferro a través del riu Fluvià, que travessa tota la ciutat, i d’un vial intervolcànic paisatgístic entre el Montsacopa i la Garrinada.
    Arquitectura atractiva

    Els Aranda, Pigem i Vilalta pensen l’urbanisme com un tot integrat a l’entorn i a la manera de fer de segles. Em crida l’atenció que aposten per una ciutat en què l’urbanisme sigui un atractiu més, un element singularitzador que atregui forans a fixar-hi la residència –gent que vol un paisatge urbà singular i amable– i, a més, un element que sigui pol d’atracció de visitants i que faci de canalitzador cap al centre de la ciutat. I és en aquesta línia que organitzen per segon any consecutiu un workshop que atrau arquitectes i estudiants de tot el món i en què es fan propostes que es poden traduir sobre el planejament. Una mostra del ressò internacional del workshop és la presència avui a l’Espai Barberi, seu de RCR Arquitectes, del prestigiós arquitecte Ryue Nishizawa.

  10. lejarza said

    Riudaura descarta ensorrar el centre cívic

    Ha adequat una sala i treballa perquè l’edifici compleixi la normativa

    17.10.2013

    RIUDAURA |XAVIER VALERI Catorze anys després d’haver fet la inauguració del centre cívic, Riudaura pot disposar d’una sala polivalent, perquè ha aprofitat part de l’estructura de l’edifici. És a dir, han donat ús a un espai que es va crear a partir de la consolidació de l’immoble el 2010. En aquell any, l’Incasol va invertir 280.000 euros a fer murs i parets per subjectar l’edifici. L’acció descarta una consulta popular per ensorrar l’edifici o adequar-lo.

    L’equipament està repartit en 2 parts, una de superior que dóna a la plaça i una altra d’inferior que a través d’un decalatge va a les pistes d’esports. El problema era que la part superior s’enfonsava.

    Feta la consolidació quedava un espai buit que han aprofitat i l’han convertit en la sala polivalent que no havien pogut tenir. Encara hi havia un problema: els sanitaris quedaven a la planta superior, a la qual no es pot pujar. La causa és que la part de dalt incompleix la normativa. La solució ha estat fer uns sanitaris nous a la sala nova, pels quals la Generalitat els ha donat una ajuda. Ara, només falta posar-hi calefacció, però ja la fan servir.

    Pel que fa a la part superior, segons ha explicat Agustí Llop (alcalde en funcions), el gabinet d’arquitectes Aranda, Pigem Vilalta (dissenyadors del projecte original) i els serveis tècnics del municipi estudien la reparació que s’ha de fer per adequar l’edifici a la normativa. La previsió és que al final tot l’edifici podrà entrar en servei i serà més gran i més segur que el que es va donar per fet el 1999.

  11. lejarza said

    Garrotxa – Riudaura ha aprovat un pressupost de 304.851 euros sense inversions

    L’Ajuntament de Riudaura ha aprovat un pressupost de 304.531,81 euros per al 2014, Eulàlia Massana (alcaldessa de Riudaura) ha indicat que només s’ha posat l’imprescindible a les previsions comptables. Ha assenyalat que són un comptes sense inversions.
    Ha explicat que si en el decurs de l’exercici els arriben diners del PUOSC faran modificacions de crèdit.
    L’Ajuntament ha demanat diners per acabar l’adequació de la part de baix del centre cívic i per acabar la reparació del dispensari mèdic.

  12. lejarza said

    Arreglar el Centre Cívic de Riudaura val 400.000€ segons el despatx d’arquitectes que el va construir. En una entrevista al ‘Via Oral’ de Ràdio Olot l’alcaldessa del municipi Eulàlia Masana ha explicat que Aranda, Pigem i Vilalta han fet aquest estudi per arreglar defectes estructurals d’una de les seves primeres construccions. Masana però dubta que igualment la despesa corrent el faci sostenible.

    JORDI ALTESA

    El despatx d’arquitectes Arana Pigem i Vilalta ha mogut fitxa amb una proposta de reforma estructural que solucioni els principals problemes de l’edifici per valor de 400.000€. L’alcaldessa, Eulàlia Massana, ha explicat al ‘Via Oral’ de Ràdio Olot que d’aquesta manera es podria fer front a defectes estructurals. Per ella  però, el Centre Cívic seguiria tenint mancances i dubta que la xifra pugui ser final. Tot i això Masana no té clar que les millores fessin viable encara el manteniment del Centre Cívic ja que la despesa en calefacció és important i tindria mancances com l’escassa amplada de l’escenari, de poc més de 3 metres. A més, per canviar els florescents cal muntar una bastida cada cop i desmuntar dues planxes de vidre. La proposta arquitectònica dels RCR no ha anat acompanyada d’una proposta econòmica sobre qui ho pagaria, una reforma que quasi val tant com va costar l’edifici en sí. Masana els demana que es plantegin assumir-ho ells de la seva butxaca.
    Masana manté la proposta de que el futur del Centre Cívic es decideixi amb una consulta popular. Abans però volen fer números sobre què suposaria cada una de les decisions que van des d’acceptar la proposta a deixar una plaça coberta. Ràdio Olot s’ha posat en contacte amb el despatx RCR Arquitectes. A través d’una conversa telefònica han assegurat, textualment, que ja es posarien en contacte amb aquesta emissora si volien fer declaracions. El programa ‘Via Oral’ el poden tornar a escoltar al podcast de radiolot.cat.  

  13. lejarza said

    Garrotxa: El vent s’emporta part de la teulada del “ruïnós” centre cívic de Riudaura

    Novament torna a ser notícia el centre cívic de Riudaura, el vent s’emporta la meitat de la teulada d’aquest centre que gairebé s’ha de declarar ruïnós per la quantitat de problemes de dona la seva particular arquitectura. Quatre dotacions de bombers han participat en la tasca d’assegurar la zona i retirar les planxes, l’avís als bombers va ser poc després de les 10 del matí. Es dóna també la circumstància que el poble de Riudaura té la intenció de fer una consulta ciutadana per decidir el futur del centre cívic que no compleix amb moltes mesures de seguretat.

  14. lejarza said

    garrotxa

    Més premis per a RCR Arquitectes, ara de fotografia

    RCR Arquitectes ha obtingut el premi a la millor fotografia en el Festival Internacional de Cinema i Arquitectura d’Astúries. El guardó ha estat per a la fotografia Moments de silenci (un vídeo de la presentació de les sis peces de l’exposició RCR al Palau Robert de Barcelona), de Hisao Suzuki i Júlia de Balle.

  15. lejarza said

    L´Ajuntament de Riudaura ha activat la planta baixa del centre cívic

    05.01.2016

    RIUDAURA | DDG

    L’Ajuntament de Riudaura ha posat en servei la planta baixa del centre cívic. Ho ha fet perquè ha acabat la darrera acció de millora, per la qual ha comptat amb un ajut de 70.o0o euros de la Diputació de Girona. Ara, l’espai compta amb tancaments adequats, un terra apte per a tota classe d’utilitats i uns sanitaris amplis.
    La sala soterrània té 280 metres quadrats i pot acollir un màxim de 200 persones. Una de les primeres activitats de la planta subterrània va tenir lloc fa unes setmanes, quan va acollir una jornada solidària. Després ha servit per fer-hi la quina de Nadal i encara -fa pocs dies- uns músics del poble hi van oferir un recital de blues.
    Tots els actes van gaudir d’una alta participació. Les activitats s’hi reprendran a partir de la primavera, quan està previst que hi facin actes festius i revetlles.
    Ara, la intenció és aconseguir donar utilitat a la part superior. La planta superior està pensada per actes de petit format fins a un màxim de 50 o 60 persones.
    Es tracta d’activitats culturals o informatives sobre temàtiques referents a la municipalitat. Riudaura és una localitat amb un compromís ecològic molt elevat. Fa poc van repoblar de crancs el riu.

  16. lejarza said

    La Fundació ICO de Madrid centra una exposició en l’obra de l’estudi d’arquitectura RCR

    Del 24 de febrer al 8 de maig, la Fundació ICO de Madrid acull la mostra ‘Creatividad Compartida’, centrada en l’obra de l’estudi d’arquitectura olotí RCR de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramón Vilalta. A l’exposició s’inclouen maquetes, croquis, elements de construcció utilitzats en els seus edificis i audiovisuals, així com dibuixos, esbossos i aquarel·les dels seus projectes. La mostra està organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on es posen de relleu diferents obres de l’estudi RCR.

  17. lejarza said

    arquitectes RCR

    Els veïns reben bé la proposta del procés participatiu del Firal però dubten del possible projecte d’RCR

    Els ciutadans interessats en la futura reforma del firal van assistir ahir a la primera trobada del procés participatiu promogut per l’Ajuntament. D’entrada, els agrada el plantejament del consistori d’organitzar reunions i activitats per arribar a acords de consens, però dubten sobre quina incidència podran tenir les seves propostes, si finalment l’antic avantprojecte d’RCR arquitectes acaba prevalent com a base per a la futura reforma.

    Desenes de veïns van reunir-se ahir a la sala El Torín d’Olot per escoltar i debatre la proposta que l’Ajuntament i la cooperativa Raons Públiques fan sobre el procés participatiu que ha de tenir el projecte de reforma del Firal. La majoria dels presents estan relacionats directament amb el passeig, perquè hi tenen un negoci o la residència, però també hi havia molts altres veïns que a títol individual o per representar una entitat, volen implicar-se en el procés participatiu. D’entrada, reben bé la proposta d’assistir a les reunions i altres activitats que es convocaran durant els propers quatre mesos per arribar a una proposta de consens.

    En els seus inicis, el projecte participatiu corre paral·lel als estudis jurídics que han de determinar quin compromís manté l’Ajuntament amb l’avantprojecte de reforma del Firal que fa anys va presentar l’equip d’arquitectes RCR. En un primer moment, havia existit un únic projecte de reforma del Firal i el Firalet, del qual es va completar la fase corresponent al passeig Bisbe Guillamet, però la del passeig d’en Blay va quedar pendent. Tot i que l’Ajuntament d’Olot ha expressat públicament el seu compromís polític per portar a terme els acords sorgits durant procés participatiu, els veïns mantenen dubtes sobre quina incidència tindran les seves propostes en cas que l’avantprojecte d’RCR acabi prevalent com a base per a la futura reforma. Ahir els presents a la trobada es dividien entre els que creien que podrien seguir fent aportacions importants i els que veurien com un error que es partís de l’antic avantprojecte d’RCR.

    A la trobada d’ahir es van explicar les característiques que tindrà el procés participatiu, les activitats i el calendari previst, a més de les diferents maneres de participar-hi. Els assistents a la reunió van poder decidir conjuntament el nom i la identitat gràfica del procés, que es donaran a conèixer en els propers dies.

  18. lejarza said

    Madrid posa un aparador a l´arquitectura integrada d´Aranda, Pigem i Vilalta d´Olot

    El Museu ICO inaugurarà demà l’exposició «RCR Arquitectes. Creativitat Compartida» dedicada al despatx garrotxí

    23.02.2016

    GIRONA | D.B.

    El Museo ICO, l’aparador madrileny de l’arquitectura internacional, inaugurarà demà dimecres l’exposició RCR Arquitectes. Creativitat Compartida, que mostrarà més de 25 anys de trajectòria professional dels arquitectes garrotxins Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, al front del despatx RCR Arquitectes, i de la fundació Bunka, amb seu a l’antiga foneria Barberí d’Olot.
    L’exposició dels garrtoxins a l’ICO ha estat precedida d’una mostra del britànic David Chipperfield i serà seguida per la dels sevillans Cruz i Ortiz.
    Rafael Aranda considera tot un honor poder difondre a la capital espanyola una idea de l’arquitectura nascuda a Olot, un lloc «allunyat de tradicionals centres d’influència» com són Madrid i Barcelona, i ha explicat que el seu despatx treballa per «aproximar l’arquitectura a les necessitats essencials de les persones», integrar l’arquitectura en el paisatge i també treballa específicament les transicions de l’interior a l’exterior dels edificis.
    RCR són autors de la Faculutat de Ciències Jurídiques de la UdG i, entre els nombrosos projectes que firmen destaca el premiat Museu Soulages, a Rodez, França.
    RCR Arquitectes. Creativitat Compartida es la fusió de les mostres RCR Arquitectes. Creativitat compartida, que es va poder verue al Palau Robert de Barcelona del març al setembre de 2015, i RCR Arquitectes. Papers, exhibida a l’Arts Santa Mónica, també de Barcelona, del maig al setembre de 2015, organitzades per la Generalitat de Catalunya.

    Una mediateca a Gant
    Els tres arquitectes estan enllestint aquest any un projecte de mediateca, un equipament cridat a dinamitzar el centre de la ciutat de Gant, a Bèlgica.
    En aquest sentit, Aranda ha comentat que davant la crisi que a partir del 2008 va afectar dramàticament la construcció a l’Estat espanyol, ells van emprendre la iniciativa de sortir a l’exterior.
    D’altra banda, la revista japonesa d’arquitectura i urbanisme A+U ha dedicat un monogràfic a les motivacions que hi ha rere els projecte de RCR.

  19. lejarza said

    Riudaura farà una consulta per decidir la solució al centre cívic

    L’Ajuntament i RCR arquitectes col·laboren en la cerca de solucions per l’us de la part alta del centre

    27.02.2016

    RIUDAURA | X.V.

    L’Ajuntament de Riudaura farà una consulta als veïns abans de decidir les solucions als problemes de normativa i pràctics de la part de dalt del Centre Cívic. L’alcalde, David Jané (Agrupació d’Electors Independents Fem Riudaura) va informar que l’Ajuntament col·labora amb RCR arquitectes. El gabinet d’arquitectes olotins va fer el projecte del centre a la dècada dels 90. L’edifici va ser inaugurat el 1999, però al cap d’uns anys l’Ajuntament el va tancar, perquè no complia normatives. A més, el considerava perillós i incòmode.

    Ara -segons Jané-, l’Ajuntament i RCR estan en una fase inicial d’identificació dels problemes i de les mancances per tal de trobar-hi una solució. «Estem a les beceroles», va indicar. També va valorar que la cerca de solucions no té terminis. «El que si està clar -va dir-, és que abans de decidir qualsevol projecte farem una consulta».

    Jané va indicar: «Hem capgirat la dinàmica». I va afegir: «La part de dalt del Centre Cívic és un tema que estava enrocat des de feia molts anys».

    La part de dalt és la més visible del Centre Cívic. És un edifici de metall i de vidre, com els que identifiquen RCR arquitectes. Això no obstant, ha estat notícia per qüestions de seguretat.

    Per exemple, fa uns 2 anys, el vent es va endur una de les planxes que cobreixen el sostre.

    Menys visible, la part de baix va haver de ser reforçada i assentada. Després, amb diferents fases, l’Ajuntament la va adequar fins arribar a fer-la servir. El 2013, la sala ja va quedar resolta. Van fer-hi sanitaris, van canviar el terra i hi van obrir finestres.
    «Ara -va explicar Jané- és un actiu del poble». Com a exemple va explicar que per Sant Esteve hi van fer la quina del poble i que poc després hi van fer un concert.

  20. lejarza said

    La Fundació Bunka de RCR Arquitectes organitzarà una biennal a l’entorn de la creació d’espais personals

    Les conclusions del procés participatiu sobre la reforma del Firal es recolliran en el plec de clàusules d’un nou concurs d’idees. El projecte sorgint d’aquest concurs i de la posterior votació popular substituirà el projecte bàsic que el despatx d’arquitectes RCR tenia previst per al Firal i que va guanyar també per concurs el 2005. Preguntats per OLOT TELEVISIÓ, els arquitectes Aranda, Pigem i Vilalta no han volgut fer declaracions sobre la seva postura arran del canvi anunciat per l’Ajuntament, ni sobre si es presentaran al nou concurs d’idees. El que sí que han volgut explicar és l’evolució de la Fundació Bunka impulsada pel despatx. Divendres, l’equip d’arquitectes va convidar Olot Televisió a assistir a la reunió del patronat de la fundació, creada fa dos anys amb l’objectiu de generar pensament i la promoció cultural sorgida a l’entorn de les idees arquitectòniques. L’any passat, la fundació va organitzar una norantena d’activitats diferents, amb una de principal que segueix essent el workshop d’arquitectura. El patronat pensa a expandir les activitats de la fundació amb una Biennal a l’entorn de la creació d’espais arquitectònics personals i el reconeixment de persones amb una trajectòria destacable.
    http://www.olot.tv/noticies/44055/

  21. lejarza said

    RCR, Fuses i Viader i un muntatge de Temps de Flors, seleccionats als FAD

    El lliurament de premis tindrà lloc el 8 de juny

    30.04.2016

    GIRONA | DANIEL BONAVENTURA El despatx RCR Arquitectes d’Olot, integrat per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, ha resultat un dels seleccionats entre les 32 obres presentades als prestigiosos premis FAD Internacional pel seu projecte del museu de Soulages, executat a França.

    En l’apartat d’Arquitectura, un altre despatx gironí ha estat seleccionat. Es tracta del despatx de Josep Fuses i Joan Maria Viader, arquitectes autors de l’edifici de la Generalitat a Girona, en aquesta ocasió seleccionats per l’edifici de recepció al conjunt monumental d’Empúries i adequació de l’entorn. Cal recordar que Fuses i Viader també competiran pels Premis d’Arquitectura de les Comarques Gironines amb el mateix projecte.

    A més, en Intervencions Efímeres, ha quedat seleccionat un muntatge de Temps de Flors 2015 al carrer Sant Llorenç de Girona, obra de Josep Ferrando Bramona, David Recio Muniesa, Aleix Gorgorió Estruch, Mariona Gorgorió Estruch, arquitectes.

    D’altra banda, en l’apartat d’Interiorisme, ha estat seleccionada una casa a l’Empordà, a la carretera de Sant Llorenç de les Arenes (Foixà), de Francesc Rifé Bel, interiorista i dissenyador industrial, del Francesc Rifé Studio.

    També s’ha seleccionat, en Intervencions Efímeres, el muntatge Paisatge plàstic, de l’Exposició per a la 18a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, vist a la plaça de la Catedral, obra de Pau Sarquella Fàbregas, Carmen Torres González, arquitectes. I, en el mateix apartat, Hommage à Monet,d’Olot, de l’Escola d’Art d’Olot. El lliurament de premis tindrà lloc el 8 de juny.

  22. lejarza said

    Premien als Estats Units el crematori a Bèlgica de RCR Arquitectes d’Olot

    La firma d’arquitectes de la Garrotxa ha rebut el prestigiós premi A+Awards 2016 en la categoria d’edificis religiosos i memorials

    08.06.2016

    GIRONA | DDG

    El despatx d’arquitectes RCR d’Olot suma un nou premi a la seva llorejada carrera. La Gala de Premis A+Awards, celebrada a Nova York, ha distingit els olotins amb el premi en la categoria Cultural: Edificis Religiosos i Memorials per l’edifici del crematori de Hofheide, a Bèlgica, projectat conjuntament amb l’estudi belga Coussée & Goris Architecten.
    Integren l’estudi RCR els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. Aranda s’ha mostrat satisfet per rebre un premi que té “un jurat important” i també és tot un reconeixement que la valoració arribi dels Estats Units, considerant la dificultat que suposa entrar al mercat anglosaxó.

    Les millors obres i productes del món del disseny de l’any concorren a aquests premis, que decideix un jurat format per més de 300 persones d’institucions i del món de l’arquitectura, el disseny i la construcció d’arreu del món.
    En aquesta quarta convocatòria, RCR d’Olot ha resultat finalista amb tres obres: l’espai públic Teatre La Lira de Ripoll, el Museu ?Soulages de Rodez i el Crematori de Hofheide que finalment ha resultat premiat. La gala es va celebrar el 12 de maig.
    RCR projecte traslladar als Estats Units una exposició sobre la seva trajectòria.

  23. lejarza said

    El Workshop d’Arquitectura i Paisatge d’RCR atreu a una seixantena d’estudiants d’arquitectura d’arreu del món

    Olot – 04 ag. 2016

    Per novè any consecutiu, l’estudi d’arquitectura olotí RCR celebra el seu Workshop d’Arquitectura i Paisatge. Desenes d’estudiants d’arquitectura amplien així la seva formació a Olot, participant d’aquesta proposta teòrica i pràctica que els permet conèixer de prop com treballen uns professionals amb un gran reconeixement internacional.

    El Workshop d’RCR està ben consolidat com un taller pràctic i teòric perquè els estudiants d’arquitectura puguin ampliar els seus coneixements al llarg de l’estiu. Enguany compta amb gairebé una seixantena d’alumnes de 25 països diferents, que aprenen intensament dels RCR treballant al seu costat.

    Precisament, l’estreta relació de les obres d’RCR amb el seu entorn, paisatge i context històric és fonamental per entendre’n l’evolució. Els alumnes del workshop creuen que saber integrar les seves obres en l’entorn és fonamental, i aprendre directament a l’estudi dels olotins és una forma per fer passos gegants en la seva formació.

    Els participants del workshop s’han dividit en 4 grups, que treballen sobre el volcà de Santa Margarida, el carrer Fontanella, la Moixina i l’hort medieval del monestir de Vallbona de les Monges. Serà fins el 26 d’agost que combinaran la pràctica amb conferències d’arquitectes de referència, per completar la seva formació d’estiu a la capital de la Garrotxa.

  24. lejarza said

    L’estudi olotí RCR Arquitectes, escollits com els millors del món
    RCR Arquitectes guanyen el prestigiós premi Pritzker d’arquitectura
    Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, del despatx RCR Arquitectes, amb estudi a Olot varen aconseguir ahir un dels més prestigiosos premis del món de l’arquitectura, el Premi Pritzker en la seva 39a edició. Aquest guardó reconeix el treball en equip, la creativitat, la responsabilitat i la seva feina, demostrant tota una manera de fer en la creació d’espais i la manera de jugar amb les transparències dels seus dissenys.
    http://www.elgarrotxi.cat/video-lestudi-oloti-rcr-arquitectes-escollits-com-els-millors-del-mon/

  25. lejarza said

    RCR es compromet a tornar a obrir el centre cívic de Riudaura
    L’Ajuntament va plantejar la possibilitat d’enderrocar-lo i fer-ne un altre, ara fa uns 4 anys. L’edifici, projectat pel prestigiós despatx d’arquitectes garrotxí, fa 14 anys que està tancat
    xavier valeri olot 04.03.2017
    L’arquitecta d’RCR Carme Pigem ha explicat que des de fa uns 19 mesos el gabinet olotí treballa en col·laboració amb l’Ajuntament de Riudaura per aconseguir la reobertura total del centre cívic. Pigem va fer les declaracions a Diari de Girona, poc després de rebre la felicitació del president Carles Puigdemont per haver guanyat el premi Pritzker d’arquitectura. Pigem va explicar que van rebre l’encàrrec del projecte fa uns 17 anys per part de l’Ajuntament de Riudaura dirigit per Enriqueta Planadecursach.
    Segons ella, poc després d’haver-se inaugurat el centre cívic va ser motiu de debat en la campanya de les eleccions municipals. Ella atribueix a la política el fet que poc temps després de les eleccions l’Ajuntament tanqués el centre i el deixés sense utilitat.
    Tot i haver estat seleccionat per al premi europeu Mies Van der Rohe, el centre va passar els dies buit i sovint era notícia pels desperfectes que ocasionaven les inclemències meteorològiques o les reivindicacions veïnals. Fins i tot, l’equip de govern va arribar a plantejar en assemblea la possibilitat d’enderrocar-lo i tornar-lo a fer de nou.
    Segons Pigem, tot va canviar a partir de les darreres eleccions municipals, quan va entrar l’agrupació d’electors de l’actual alcalde, David Jané. Pigem va explicar que des de llavors treballen en la reobertura del centre sense presses, però d’una manera constant.
    L’alcalde de Riudaura, David Jané, ha explicat que han donat l’enhorabona al gabinet pel premi Prizken i ha desitjat que el guardó sigui un trampolí per al futur professional del gabinet. Ha precisat que vol un futur amb la reobertura del centre cívic.
    Jané ha exposat la situació actual del centre cívic. Segons ell, la part inferior està arreglada i es fa servir, però la part de dalt (la de més interès arquitectònic) roman tancada.
    Ha explicat que ara falta acabar els darrers serrells per un projecte d’adecuació a les normes que van assenyalar els bombers en una darrera revisió, després cal fer un projecte d’obertura i mostrar-lo als veïns, perquè en donin l’opinió. Si el projecte és acceptat, l’adequació tirarà endavant.

    14 anys tancat
    El centré cívic va ser tancat 4 anys després de la seva inauguració el 1999. L’Ajuntament el va tancar per problemes estructurals que –segons ell– el feien inútil i perillós. El 2009, la Generalitat hi va fer una actuació valorada en 230.000 ? que va ser un pas cap a la posada en servei dels baixos el 2014. Per a la posada en servei de la part de dalt no hi ha data.

  26. lejarza said

    Riudaura rep el reconeixement Pritzker a RCR entre la sorpresa i la indignació

    6 de març de 2017

    Per Jordi Altesa

    El premi Pritzker d’arquitectura no ha passat indiferent a Riudaura. El municipi que té una de les primeres obres dels RCR ha rebut amb una certa indignació el reconeixement… almenys en una part dels veïns. L’anterior alcaldessa els acusa d’haver malmenat diner públic amb projectes com el del Centre Cívic i d’actuar com si estiguessin per sobre del bé i el mal.

    El premi Pritzker s’ha viscut d’una manera diferent a Riudaura. Molts veïns van quedar perplexos per com els autors del Centre Cívic del municipi van rebre la màxima distinció del món en arquitectura. Al poble fa quinze anys que està tancat per diferents defectes i problemes. En total,  a aquest poble que no arriba als 400 habitants el Centre Cívic els ha costat entre obres i reformes entorn a un milió d’euros. O el que és el mateix, uns 3.000€ per habitant. Per tot plegat el premi els ha deixat, com a mínim, sorpresos. Qui va aguantar el pols amb els arquitectes va ser l’alcaldessa durant 12 anys Eulàlia Masana. Diu Masana, que no és una qüestió de gustos sinó que encara no han assumit responsabilitat amb l’error. Els acusa “d’estar per sobre del bé i el mal”.
     
    Qüestiona aquestes obres fetes amb diner públic
    Masana creu que el problema és que aquestes obres com la del Centre Cívic de Ridaura s’han fet amb diner públic amb un resultat que considera que no és l’esperable. De fet, els acusa de malmenar aquests diners amb el cost del seu projecte. Des que una part de la teulada del centre cívic va sortir volant pels aires hi ha hagut converses per arreglar aquest espai. A hores d’ara hi ha un projecte en marxa que necessita el vistiplau dels Bombers per complir normativa antiincendis.

  27. lejarza said

    Rafael Aranda: «Tornarem a obrir el centre cívic de Riudaura»

    Extracto:

    – Una de les obres que em referia abans és la del centre cívic de Riudaura, ha estat un allau de crítiques pel fet que no es va inaugurar i ara mateix està en desús. Què en pensen?

    – El centre cívic de Riudaura va estar utilitzat políticament. Va ser un edifici utilitzat per l’equip polític opositor per intentar entrar a l’alcaldia, i ho van aconseguir. Es va donar la casualitat que el mes següent d’acabar l’obra va pujar el poder el grup polític que hi estava en contra. Immediatament el que van fer va ser tancar-lo. A partir d’aquí, un edifici tancat i sense cuidar, ha acabat per estar abandonat fa més de 15 anys. Nosaltres creiem que no hi ha dret, perquè va ser un edifici pagat amb diner públic i que ningú pot utilitzar-lo d’aquesta manera. S’hauria de denunciar als que van tancar l’edifici perquè no tenien cap autoritat de fer-ho amb un equipament que havia estat pagat amb diner públic.
     
    – Es veurien capaços de lluitar per tornar a obrir aquest equipament?

    – Claríssim, estem fent-ho. L’equip de govern actual, diferent al que hi havia abans, ens han vingut a buscar i ens han demanat que els ajudem a tornar obrir el centre cívic. Ara ens toca recuperar tota la normativa que en el seu moment s’havia complert i que ha quedat desfasada per tot el temps que no ha estat obert. Amb l’Ajuntament que ho té clar, amb ajuda de SIGMA i totes les institucions tornarem a obrir el centre de Riudaura, estem anant pel bon camí.
     
    – …

    – Tampoc cal anar a Riudaura. Ens podem quedar a Olot mateix amb l’estadi d’atletisme. Hi va haver en el seu moment un grup polític de la ciutat que va decidir fer un pla especial de la zona Tossols-Basil. Vam posar sobre la taula i es va aprovar per tots els partits polítics aquest espai fos el gran parc esportiu de la ciutat. Quan nosaltres vam fer aquest projecte, aquesta zona era on havia d’anar una piscina municipal i tots els equipaments esportius públics de la ciutat. Només es va fer una pista d’atletisme i un pavelló de bany. Després, va pujar un altre partit polític, en aquell moment els socialistes, i se’ls hi va ocórrer fer un “nyap” de piscina municipal “entofunyada” en un espai que mai podrà ser un equipament de ciutat. És fotut. Al Firalet també passa el mateix, es decideix fa anys fer un concurs per el Torín, el Firalet i el Firal. Hi ha un jurat que decideix concedir el projecte a la nostra proposta, que era una idea global dels tres espais. Però el primer “nyap” va ser fer una intervenció en el Torín que moltes vegades s’ha atribuït a nosaltres i l’única cosa que hem fet en aquest espai ha estat una idea que es va agafar de nosaltres d’incloure un edifici a dins, però al final ha estat el que ha estat. Sí que se’ns va donar a nosaltres el projecte del Firalet i també havíem fet el projecte bàsic del Firal amb espera de fer el projecte executiu. Però també per temes polítics decideixen que no ens donen l’execució del Firal, o sigui que la unitat de Firalet i Firal no serà possible per temes polítics.

    http://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/16698/rafael/aranda/tornarem/obrir/centre/civic/riudaura?rlc=a1

    ——————————————————————————————————————————————————————————

    Resposta d’Eulàlia Masana a l’arquitecte Rafael Aranda

    «No hem de ser com els senyors arquitectes voldrien: un poble dividit, al contrari, Riudaura és un poble on la gent té criteri»
    Rafael Aranda: «Tornarem a obrir el centre cívic de Riudaura»

    Persones n’hi ha de moltes menes, les que s’equivoquen i ho reconeixen, les que fan veure que no ha passat res i les que donen la culpa a qualsevol persona o succés que sigui aprofitable per amagar el seu error i sortir com a triomfadors.
     
    He llegit una entrevista a la premsa digital en la que els meus companys de consistori i jo mateixa som injuriats per el senyor Rafel Aranda, sense cap mena de fonament només amb la voluntat de tapar els seus propis errors.
     
    No trobo digna d’una gent que han guanyat un premi tan important com el Pritzker, difamar a persones que durant anys hem hagut de suportar l’altivesa i les poques ganes de solucionar un problema tant greu com el d’un edifici poc pensat i amb considerables defectes constructius que per se son un perill per els possibles usuaris d’aquest espai.

    Se’ns acusa d’haver utilitzat el tancament d’aquest espai amb finalitats polítiques, marededeu!! Nosaltres l’únic que vàrem fer és aplicar i respectar la normativa vigent i protegir els nostres ciutadans de perills reals.
     
    El centre cívic de Riudaura és un edifici carregat de problemes que els seus arquitectes, per poca experiència, poc control i potser per industrials que desconeixien els materials amb els que treballaven, van fer malament.
     
    Els edificis, mal que no se’ls hi faci un gran manteniment han de resistir 10 anys, si es comencen a desmuntar sols, es que alguna cosa ha fallat de base, perquè si no, cap de les cases del poble que porten mes de 40 anys tancades amb un nul manteniment s’aguantaria dempeus. Per raons complicades i massa llargues d’explicar, RCR van ser adjudicataris d’un seguit d’obres públiques d’edificis amb uns pressupostos força desmesurats pel moment.

    Em sap greu que quan el consistori compleix amb la llei i les normes de seguretat que s’exigeixen a qualsevol veí (la llei ha de ser per tots igual) sigui acusat d’utilització política de dividir el poble i s’inciti a denunciar-nos per complir amb les normes establertes. D’això se’n diu aixecar sorra per tapar la pols. L’Ajuntament és la màxima autoritat escollida pel mateix poble, qui sinó, havia de tancar el centre?
     
    És evident que no pensem tots igual, uns veïns ho veuen d’una manera i altres de maneres diferents i no per això hem de ser com els senyors arquitectes voldrien: un poble dividit, al contrari, Riudaura és un poble on la gent té criteri, es poden tenir diferents punts de vista i parlar-ne amb tranquil·litat.

    * Eulàlia Masana va ser alcaldessa de Riudaura entre 2003 i 2015

  28. lejarza said

    Els projectes públics d’RCR a Olot a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa

    Amb motiu de l’obtenció del premi Pritzker 2017 d’arquitectura, la segona Vitrina del Trimestre de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa conté una mostra documental i gràfica de quatre dels projectes públics realitzats a la ciutat d’Olot per l’estudi RCR Arquitectes.
    Aquest estudi va ser fundat a Olot l’any 1988 pels arquitectes Rafel Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, formats a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès. A banda dels nombrosos edificis particulars, RCR té una notable presència en l’obra pública de la seva ciutat, que manifesta la seva capacitat per “crear edificis i llocs que són alhora locals i universals al mateix temps”, un fet que ha merescut el reconeixement del jurat internacional que atorga el premi, que els serà concedit aquest 20 de maig a Tòquio.
    En concret, a la sala de l’Arxiu s’hi exposa una selecció d’esbossos, plànols i fotografies dels projectes del Pavelló de Bany de l’àrea dels Tossols (1995-1998); de l’estadi d’atletisme i l’edifici d’equipaments del Parc Atlètic dels Tossols (1991-2012); de la reurbanització del Firalet (2004-2010), en el marc de l’Espai Urbà Volcànic, i, finalment, de l’estudi d’adequació de la gredera posterior del cementiri, al peu del Montsacopa (2013).
    La mostra es podrà visitar fins al divendres 30 de juny a la sala de consulta de l’Arxiu en l’horari habitual d’obertura.

    http://www.elgarrotxi.cat/els-projectes-publics-drcr-a-olot-a-larxiu-comarcal-de-la-garrotxa/

  29. lejarza said

    La Generalitat tria els RCR Arquitectes per representar Catalunya a la Biennal de Venècia
    12 de maig de 2017
    Per ACN
    L’estudi RCR Arquitectes d’Olot, guanyadors del Premi Pritzker, considerat el Nobel d’Arquitectura, serà l’encarregat de representar Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia del 2018. El conseller de Cultura, Santi Vila, i el director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, han explicat que aquesta serà la proposta que es farà arribar a la Biennal.
    RCR Arquitectes va ser guardonat el passat 1 de març amb el premi Pritzker, que s’equipara al Nobel d’Arquitectura i és el reconeixement més destacat en aquest àmbit. L’estudi està format pels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, que fa 30 anys que treballen junts amb Olot com a base d’operacions. L’anunci arriba deu dies abans que l’estudi rebi el premi en una cerimònia a Tokio. El conseller de Cultura, Santi Vila, ha explicat que la decisió “no és discrecional” i que s’ha buscat el consens amb el sector.
    Així, a l’espera que la Biennal aprovi la proposta, RCR Arquitectes s’encarregaran de l’orientació artística del pavelló català i hauran de triar qui n’és el comissari.
    Algunes de les obres més recents de l’estudi són la biblioteca De Krook de Gant, a Bèlgica, i el Centre d’Art ‘La Cuisine’, al castell de Nègrepelisse, a França. A nivell internacional, també són autors de construccions a Dubai o Bordeus.

    http://www.radiolot.cat/noticies/generalitat-tria-rcr-arquitectes-representar-catalunya-biennal-venecia/

  30. lejarza said

    Aranda, Pigem i Vilalta rebran demà el premi Pritzker davant l’emperador del Japó
    Els tres fundadors de l’estudi RCR Arquitectes a Olot pronunciaran un discurs d’acceptació al Palau Akasaka de Tòquio ?El conseller de Cultura, Santi Vila, serà present al lliurament del «Nobel d’arquitectura» amb l’ambaixador d’Espanya
    ddg 19.05.2017

    Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, membres fundadors de l’estudi català RCR Arquitectes, amb seu a Olot, rebran demà dissabte el premi Pritzker, el principal guardó al món de l’arquitectura, a la Casa d’Hostes de l’Estat del Palau Akasaka, a Tòquio.

    Els guanyadors d’aquest prestigiós guardó seran premiats pel seu «compromís amb el lloc i la seva narrativa», per crear espais que «dialoguen amb els seus respectius contextos» i per la cerca constant de «connexions entre l’exterior i l’interior».

    Aconsegueixen així, segons ha apreciat el jurat de la 39a edició del guardó, una arquitectura «exigent, que assoleix un nivell poètic i que representa un treball atemporal».

    És la primera vegada que el jurat atorga el premi a tres arquitectes alhora, i ha valorat la seva «intensa i col·laborativa forma de treballar junts, on tant el procés creatiu, com totes les responsabilitats es comparteixen per igual».

    La cerimònia de lliurament del premi Pritzker se celebra cada any a un lloc diferent; a la Casa Blanca (Washington, D.C), al Gran saló del poble de Pequín, al Temple Budista de Todaiji (Japó) o al palau francès de Versalles. En aquesta ocasió el premi es lliurarà al Palau d’Akasaka de Tòquio.

    Dissenyat durant el període japonès de Meiji i d’influència NeoBarroca occidental, va ser declarat el 2009 Tresor Nacional de Japó. L’elecció d’un espai arquitectònicament rellevant proporciona un escenari únic a la cerimònia de més prestigi internacional en arquitectura.

    L’esdeveniment tindrà lloc demà a les cinc de la tarda, hora de Tòquio. Estarà presidit pels emperadors japonesos: l’emperador Akihito i l’emperadriu Michiko.

    A causa de la seva presència i a les pautes establertes pel protocol de la família imperial, l’acte serà molt més restringit que en anteriors edicions.

    L’acte estarà conduït per la directora executiva del premi Pritzker, Martha Thorne. Intervindran primer el president del jurat, l’arquitecte australià Glenn Murcutt (premi Pritzker 2002), el seguirà Tom Pritzker (impulsor del premi que van instaurar els seus pares) que després imposarà les medalles a Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. Després intervindrà el viceprimer ministre japonès i ministre de finances, Taro Aso, i finalitzaran els llorejats amb el seu discurs d’acceptació.

    A la cerimònia assistiran a més dels afins, el jurat i anteriors premiats, representacions diplomàtiques de Japó, país amfitrió; Estats Units, país organitzador; Espanya i Catalunya, país dels guardonats. Representarà Espanya, l’ambaixador Sr. Gonzalo de Benito; i Catalunya, el conseller de Cultura, Sr. Santi Vila. També Josep Maria Montaner, de l’Ajuntament de Barcelona, i Ramon Folch, president de la fundació RCR Bunka.

    100.000 dòlars

    Els guardonats rebran un premi en metàl·lic de 100.000 dòlars (89.879 euros) i un medalló de bronze cadascun, dissenyat per l’arquitecte nord-americà Louis Sullivan, que d’una banda porta gravat el nom del premi i en el revers del qual apareixen tres paraules: «firmitas, utilitas, venustas», els principis fonamentals de l’arquitectura de Vitruvi.

    http://www.diaridegirona.cat/cultura/2017/05/19/aranda-pigem-vilalta-rebran-dema/847026.html

  31. lejarza said

    Olot concedirà la Medalla de la Ciutat a RCR Arquitectes

    El ple d’aquest dijous iniciarà els tràmits per a la concessió de la Medalla de la Ciutat als olotins, recentment guardonats amb el premi Pritzker

    El dissabte 20 de maig, RCR Arquitectes va recollir el Premi Pritzker 2017. En un acte celebrat al Japó, Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta van rebre el guardó més prestigiós del món de l’arquitectura que atorga la Fundació Hyatt. Els RCR van entrar a formar part del grup de 42 arquitectes de tot el món que, fins al moment, havien obtingut aquesta distinció. Norman Foster, Oscar Niemeyer o Frank Gehry són alguns dels anteriors premiats amb el Pritzker -considerat el Nobel d’arquitectura- que per primera vegada s’ha atorgat a tres persones i per segona ocasió a un despatx de l’Estat (després del navarrès Rafael Moneo).
    “La combinació amb encert dels valors locals amb la dimensió universal” ha estat un dels arguments amb què el jurat va anunciar el passat mes de març la concessió del Pritzker a RCR Arquitectes. També la integració de la seva obra amb el paisatge i l’entorn que conceben i projecten des del seu estudi d’Olot.
    L’any 1988 Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta van decidir crear a Olot el taller RCR Arquitectes. L’estadi d’atletisme del Tossols, el pavelló de bany i el Firalet són algunes de les seves obres a l’espai públic d’Olot. Tenen també la seva empremta altres iniciatives de l’àmbit privat com el restaurant i els pavellons de Les Cols i l’antiga foneria de Can Barberí convertida en el seu estudi de creació al carrer Fontanella.
    El Teatre La Lira de Ripoll, la biblioteca Joan Oliver del barri de Sant Antoni a Barcelona, el museu Soulages a Rodés (França) i la biblioteca de Gant (Bèlgica) són altres treballs dels reconeguts arquitectes que cada estiu organitzen a Olot el Workshop RCR LAB·A. L’esdeveniment, que aquest any arribarà a la desena edició, tornarà a reunir professionals de l’arquitectura que durant tot el mes d’agost reflexionaran sobre diferents intervencions de millora de la ciutat i el territori.
    RCR Arquitectes van crear l’any 1998 la Fundació Bunka amb l’objectiu d’“establir un punt d’activitat cultural humanista independent lluny dels centres tradicionals de les grans ciutats, participant així de la descentralització de la cultura i en la formació de nous models d’intercanvi”. El Workshop ha esdevingut un espai de trobada per als professionals de l’arquitectura i per a tots els ciutadans que participen de les conferències obertes al públic que s’hi programen. Can Barberí també acull, al llarg de l’any, altres activitats culturals amb el conseqüent retorn a la ciutat.
    Concessió de la 19a Medalla de la Ciutat d’Olot
    Per la trajectòria professional dels RCR Arquitectes i la projecció internacional de la seva obra i, amb ella de la ciutat, l’Ajuntament d’Olot porta a aprovació aquest dijous el decret per concedir-los la Medalla de la Ciutat. En el plenari d’aquest mes de juny s’inicien els tràmits per fer possible el reconeixement, que continuaran amb la recollida de suports per part d’institucions i entitats.
    L’entrega de la Medalla de la Ciutat és previst que tingui lloc la propera tardor. Els RCR Arquitectes rebran la 19a Medalla d’Olot, una distinció creada per l’Ajuntament per agrair i distingir les persones i entitats de la ciutat que han destacat en el seu àmbit d’actuació. 12 persones a títol individual i 6 entitats i associacions han tingut la Medalla de la Ciutat d’Olot. L’últim va ser, l’any 2014, l’empresari Pere Alzamora.

    http://www.elgarrotxi.cat/122460-2/

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: