Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Guardonada una veïna d´Argelaguer en el XVIIIè Certamen Literari “Ramón Vidal de Besalú”

Posted by lejarza en 21 abril, 2013


Vall del Llierca, Argelaguer – Besalú – Girona: Guardonada una veïna d´Argelaguer en el XVIIIè Certamen Literari “Ramón Vidal de Besalú”.-El passat dia 19 de gener de 2013 es va celebrar la cloenda i lliurament dels premis del XVIIIè Certamen Ramon vidal de Besalú, al voltant de 250 persones van assistir a l´acte que es va fer a Cal Tronc i on l´organització va convidar a l´arquitecte i escriptor Joan Marcé, resident a la comtal vila. Aquesta divuitena edició va batre el seu record de participació amb 1564 treballs presentats en les diferents categories, grups i temes dels quals el jurat després d´una primera preselecció en va llegir 380 i va guardonar 42 treballs (29 premiats i 13 finalistes), que es van donar a conèixer en el marc de l´acte de celebració.
Entre aquest participants i guardonats comptem amb una veïna d´Argelaguer, Eva Llansana i Benaiges, guardonada amb el premi “Josep Buch” per el seu treball “La Santíssima Vera- Creu de Besalú. Història d´un mil·lenari (1017-2017)” . Una recerca i investigació envers un tema de la història de Besalú , la preuada relíquia formada per unes estelles sagrades de lignum crucis que primerament va ser custodiada a l´església de Sant Genís i Sant Miquel Arcàngel i posteriorment a Sant Vicenç, i d´unes narracions miraculoses al seu voltant que la van convertir en la més famosa de les relíquies del comtat, promoguen autèntiques corrents de pelegrinatge cap a Besalú des de el més diversos punts de la geografia comarcal, regional i inclús més enllà de la nacional.
I que segons tradició oral va obsequiar el Papa Benet VII a Bernat I “Tallaferro” en el seu viatge a Roma, en l´any 1017, quan va aconseguir la creació d´una Seu Episcopal en els seus dominis.
Tot i així, transmesa en documents escrits hi ha una altre tradició que justifica la vinguda de la Veracreu mitjançant la intersecció del Papa San Damas I que la hauria regalat a la seva pàtria nativa Argelaguer, i que els comtes de Besalú la haurien portat a la capella del seu palau l´any 1025. Així mateix, trobem que Francesc Montsalvatje ens transmet , segons document de l´Arxiu de Santa Maria de Besalú:
“Despres que lo Sr. D. Guillem Comte de Besalú y Dª Adelaida muller sua la donaren á la Parroquial Iglesia de Santa Maria, com consta ab acta de dita donació als 9 de Maig de 1025, y fou portada dins de una caixeta plana per ordre del glorios S. Dámaso Papa á dita Sr. Comte, y en dita caixeta los ferros están consumits y la fusta hastá sencera ab dos imatjes pintadas que hi ha la una de nostra Sra. Y la altre de S. Joan”. (Colección diplomática del Condado de Besalú”” Vol. XII, p. 58)
I encara més sorprenent, si més no en referència a Argelaguer, és un extracte de la narració que apareix en la publicació quinzenal “La Veu de Catalunya”, del dimarts 12 de desembre de 1899, en referència al seu Pontífex Sant Damas I i a la Veracreu de Besalú, una noticia que resulta tan interessant com curiosa:
“Des de el segle onze en que va portar-la de Roma el comte Tallaferro, era guardada en aquesta vila, siguen cada dia més estimada i més venerada.[…] Son també moltes las tradicions que aquí se conservant referent a la Vera Creu. Segons una de las mes curioses, quan S. Damas, fill d´Argelaguer (un poble veí de Besalú) era Sant Pare, envia un expres a la seva mare indicant-li el gran desig que tenia de veure-la i pregant-li que, ja que ell no podia anar a Argelaguer, anés ella a Roma. La mare de S. Damas donant compliment al desig del seu fill amb satisfacció immensa, i al acomiadar-se per a tornar a la seva terra, aquell li va donar tres Creus: la mes grossa destinada a Argelaguer, la mitjana a Besalú i la més petita a Santa Pau. La mare de Sant Damas s´atura a Besalú al tornar de Roma, i un cop aquí, crida a las persones principals i els hi digué que son fill li havia donat tres Creus, i que a Besalú li tocava la mitjana. Els de Besalú no s´hi conformaren ab que a Argelaguer tinguessin una Creu mes grossa que a Besalú, y de bella nit, quan la mare de Sant Damas dormia, s´apoderaren de la Creu que al poble de sa naixença enviava el Sant Pare”.
I és que aquest treball és una munió tant de fets històrics com de tradicions que es van perden de la memòria col·lectiva poc a poc i, sens dubte, està bé recordar-los, i si així ho voleu fer podeu dirigir-vos a la Biblioteca de Besalú on està el treball “La Santíssima Vera-Creu de Besalú. Història d´un mil·lenari (1017-2017)” i, potser, pròximament a la Sala de Lectura d´Argelaguer.

Argelaguer Eva Llansana Benaiges La Santíssima Veracreu de Besalú. Història d’un mil.lenari.1017-2017 i Sant Damas I papa d`Argelaguer - Besalú XVIIIè Premis Ramon Vidal -

Argelaguer Eva Llansana Benaiges La Santíssima Veracreu de Besalú. Història d’un mil.lenari.1017-2017 i Sant Damas I papa d`Argelaguer – Besalú XVIIIè Premis Ramon Vidal –


Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

14 comentarios para “Guardonada una veïna d´Argelaguer en el XVIIIè Certamen Literari “Ramón Vidal de Besalú””

  1. lejarza said

    Que a Catalunya no llegix ningú, grosso modo, és un fet estadístic, dramàtic, per molt que s’obstinin els organismes oficials en contar-nos mentides amb les seves enquestes “cuinades” i les seves pujades percentuals, ridícules, respecte a la mitjana europea. El fet de no llegir, vaga dir-lo, situa a la ciutadania a la vora del camí, aliena a l’enteniment i, per extensió, a la possible acció política. Ja no estem en temps de pagesia subversiva o proletariat combatent. Això va quedar enrere. La lluita política actual passa per la formació i el coneixement, per la desarticulació del model capitalista d’explotació emocional i laboral gràcies al seguiment de les seves falles i esquerdes. Conèixer és avui conèixer per a combatre i sense comprendre com funciona el model és impossible plantar cara al seu poderós discurs. Basta repassar tant la llista de llibres més venuts com les pel·lícules més taquilleres (acció USA, comèdia lleugera o melodrama nacional), basta contar el públic que assisteix al teatre o a exposicions per a advertir, amb desolació, que la cultura, entesa com procés de formació del personal ha estat canviada per les sèries de TV3 i les cinquanta formes de les escombraries mediàtiques. Les societats que ignoren la seva cultura, que ignoren el lloc que ocupen en el món, sofrixen violentes manipulacions, són enganyades i estan a la mercè dels corrents creats pels pensadors del no-res. Cultura i Història van de la mà. Catalunya és un país desolat la història recent de la qual camina per les cunetes. I així ens lluïx el pèl.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  2. lejarza said

    Garrotxa
    Premis Literaris Ciutat d’Olot
    Els Premis Literaris Ciutat d’Olot han rebut en l’edició d’aquest any 75 originals al Marian Vayreda de Prosa Narrativa, 90 al Joan Teixidor de Poesia Haikus en Línia i 22 al de Novel·la Juvenil, que es recupera després que l’any passat no es convoqués. El veredicte es donarà a conèixer el proper 15 de juny en un acte que tindrà lloc al Museu dels Sants.
    En total, 187 obres opten als Premis Literaris Ciutat d’Olot 2013. Una edició en què s’ha recuperat el Premi de Novel·la Juvenil, després d’un any de no convocar-se. El Premi amb més candidats és el Joan Teixidor de Poesia Haikus en línia, amb 90 reculls presentats (l’any passat en van ser 100). El Marian Vayreda ha rebut 75 originals (l’any passat eren 59) i el de Novel·la Juvenil, 22.

    El veredicte es donarà a conèixer el dissabte 15 de juny, a les 12 h del migdia, en un acte que tindrà lloc al Museu dels Sants d’Olot. S’ha escollit aquest emplaçament per la relació que té amb aquests Premis Literaris: el Museu dels Sants s’ubica a l’edifici on va viure i va tenir el seu estudi Marian Vayreda, qui en el camp literari va produir contes, articles i altres textos curts, a més de tres novel·les (Records de la darrera carlinada, Sang nova i La Punyalada), i qui dóna nom al premi principal d’aquests guardons. Un espai que, a més, forma part de la xarxa Espais Escrits.

    El guanyador del Premi Marian Vayreda rebrà 10 mil euros i Editorial Empúries publicarà l’obra; el guanyador del Joan Teixidor de Poesia en rebrà 2 mil i l’obra serà publicada per Viena Edicions, i el guanyador del Premi de Novel·la Juvenil rebra 4.500 euros i Edicions de segle publicarà la novel·la.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  3. lejarza said

    premis Ciutat d’ Olot
    El format dels Premis Literaris Ciutat d’Olot s’ha redissenyat. L’acte de lliurament se celebra avui (dotze del migdia) al Museu dels Sants, perquè és on Marià Vayreda tenia el seu despatx i un dels punts que forma part de la Xarxa d’Espais Escrits. Els últims anys, ha estat un dels actes centrals del mes literari Olot Temps de Paraules, a l’abril. Al premi Ciutat d’Olot Marià Vayreda de novel·la, hi concorren un total de 75 obres, al Joan Teixidor de poesia, 90, i al de literatura juvenil, que es recupera en aquesta edició, 22. A part del lliurament de premis, l’actor Martí Peraferrer Vayreda oferirà una lectura d’una part del poema èpic Canigó, de mossèn Jacint Verdaguer.
    J.c.

  4. lejarza said

    Els premis Ciutat d’Olot, dotats amb 16.500 euros

    El Marià Vayreda i el Teixidor arriben a la 48a edició, i el juvenil, a la 45a

    Garrotxa 11/10/13 – OLOT – JORDI CASAS

    L’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot ha convocat una altra edició dels premis literaris Ciutat d’Olot: la 48a del Marian Vayreda, la 48a del Joan Teixidor de poesia i la 45a del de novel·la juvenil. El Marian Vayreda està destinat a obres de qualsevol gènere narratiu, té una dotació de 10.000 euros i l’obra guanyadora serà publicada per l’Editorial Empúries. El Joan Teixidor de poesia premia reculls d’haikus, la seva dotació és de 2.000 euros i publicarà l’obra guanyadora Viena Edicions. I el premi de novel·la juvenil és per a novel·les destinades al públic de 13 a 16 anys. Té una dotació de 4.500 euros i l’obra serà publicada per Llibres del Segle.
    El període per presentar les obres s’ha obert ara i s’allarga fins a l’1 de març de l’any vinent. El veredicte del jurat es donarà a conèixer durant el mes de juny en el marc d’un acte cultural públic i festiu. Dos dels premis, el Marian Vayreda i el Joan Teixidor, s’han de fer arribar a l’ICCO a través d’internet, per tal de donar les màximes facilitats a les persones que volen presentar-s’hi, així com per estalviar en paper. Els detalls de la convocatòria es poden consultar al web de l’Institut de Cultura, http://www.olotcultura.cat/premis-ciutat-olot, en el qual hi ha l’explicació de les bases.

  5. lejarza said

    Besalú cloenda i lliurament de premis del XIX Certamen Literari Ramon Vidal

    Garrotxa

    S’ha celebrat aquest passat dissabte a Besalú la cloenda i lliurament de premis del XIX Certamen Literari Ramon Vidal amb gairebé una assistència de prop de 300 persones. En aquest certament s’han presentat 1.048 treballs del quals 269 s’han pre-seleccionats. Malgrat que ha baixat una mica la participació cal destacar el bon nivell dels treballs presentats.

    Premis del XIX Certamen Literari Ramon Vidal de Besalú

    CATEGORIA A
    TEMA ÚNIC : Un conte , narració o llegenda de contingut lliure.

    GRUP 1r (Nascuts l’any 2006) CONCURSANTS: 31 ( 10)

    FINALISTES:
    – ALBA TARRADAS JULIÀ . Inst. Esc. de Besalú ( El joc màgic de construir)
    – AINA FERNÁNDEZ GONZÁLEZ . Inst. Esc. de Besalú (La formiga)
    3r PREMI:
    – REGINA VILAGRAN LEAL . Inst. Esc. de Besalú (Me’n vaig de vacances)
    2n PREMI:
    – MARIA CUADROS COROMINAS . Inst. Esc. de Besalú ( Quan plou i ens divertim)
    1r PREMI:
    – JACOB LAGARES POZO. Inst. Esc. de Besalú ( En Quim i en Jacob … al misteri de l’Amazones)

    GRUP 2n (Nascuts els anys 2004 i 2005) CONCURSANTS: 217 (45)

    FINALISTA:
    – GUIFRÉ BALATEU RIEMBAU. Int. Esc. de Besalú ( El hàmster feliç)
    3r PREMI:
    – ÍCAR VENTOLÀ RUIZ . Inst. Esc. de Besalú ( La felicitat no es compra)
    2n PREMI:
    – PAU HIDALGO PUJOL. Col. Casa Nostra ( El viatge dels animals)
    1r PREMI:
    – PERE RIOS CAPARRÓS . De Bonmatí ( El misteri del tresor amagat)

    GRUP 3r (Nascuts els anys 2002 i 2003 ) CONCURSANTS :392 (74)

    FINALISTES:
    – TÀNIA HERAS PONSATÍ . Inst. Esc. de Besalú ( El meu gran viatge)
    – MIQUEL MATEOS BATLLORI. Col. Bell-lloc ( El tresor de l’avantpassat)
    3r PREMI:
    – CARLA FÉLEZ . Col. Casa Nostra- Bany. (Notícies inverses)
    – PAULA SERRÀ COLL. Esc. Roqueta de St. Miquel de Campmajor (L’abraçada més especial)
    2n PREMI:
    – PIERRE LAVERGNE. Col. Bell-lloc ( El drac de Saint Jean François)
    1r PREMI:
    – ÀLEX GIL CASTRO . Col Bell-lloc ( El llibre misteriós)

    CATEGORIA B

    GRUP 4t (Nascuts els anys 1999,2000,2001) CONCURSANTS : 236 ( 69)

    TEMA 1r: Una narració que faci referència a Besalú i/o el seu entorn

    FINALISTA:
    – JOANA CABRATOSA PONS. Inst. Esc. de Besalú ( Les històries de l’àvia)
    3r PREMI:
    – LIAM PEWTON FERRER . Escola Pia.Olot ( Assassinat a Besalú)
    2n PREMI:
    – LAURA FUSTÉ SUCARRATS. Escola Pia-Olot ( Olors de Besalú)
    1r PREMI:
    – JÚLIA XUCLÀ GONZÀLEZ . Esc. Pia ( El camí de la felicitat)

    TEMA 2n- Un poema de contingut lliure (Encara del grup 4art)

    3r PREMI:
    – LAURA MONTANYA COLL. Esc. Pia d’Olot ( Les estrelles)
    2n PREMI:
    – MARC DOMÍNGUEZ JUANOLA . Esc. Pia d’ Olot ( El tresor)
    1r PREMI:
    – PAULA BASSETS BOSCH . Escola Pia ( Nena disfressada)

    GRUP 5è: (Nascuts els anys 1996,1997,1998) CONCURSANTS: 155 ( 54)

    TEMA 1r: Una narració que faci referència a Besalú i/o el seu entorn.

    FINALISTA:
    – JUDITH VILA TORTAJADA . Inst. Esc. Besalú ( Sense títol)
    3r PREMI:
    – LAURA FERRER QUINTANA. Inst. Esc. Besalú( Sota les aigües del pont)
    2n PREMI:
    – NIL FULLÀ CABALLÉ. Col. Bell-lloc de Girona (No és bona idea parlar amb un desconegut en un poble abandonat)
    1r PREMI:
    – PAU BORRELL HORTA . Col. Bell-lloc ( Quan plovia)

    TEMA 2n : Un poema de contingut lliure. ( Encara dins el grup 5è.)

    3r PREMI:
    – QUIM MONTORO MUÑOZ . Col. Bell-lloc de Girona ( La Mar))
    2n PREMI:
    – ARIADNA RODRÍGUEZ COLLMALIVERN. Escola Pia(Els teus somnis)
    1r PREMI:
    – ARNAU PONS PUIGGRÓS. Col. Bell-lloc ( Besalú noble)

    CATEGORIA C ( Adults)

    GRUP 6è.: Nascuts els anys 1995 i anteriors CONCURSANTS: 17

    TEMA 1r: Una narració en el marc de Besalú i/o el seu entorn.
    Narracions presentades: 9
    FINALISTA:
    – MARTA FOS FERRÉ. De Sta. Fe del Penedès ( El secret de la felicitat)
    3r PREMI:
    – ROCÍO ROMERO GRAU . De Besalú ( El portal de la força)
    2n. PREMI:
    – MÒNICA SOCIAS GÜELL. De Roda de Berà ( Passejant per St. Julià)
    1r PREMI:
    – Mª ROSA DACHS PEITIVÍ . De Banyoles ( Safareig …)

    TEMA 2n: Un poema de contingut lliure. ( Dins la categoria de majors de 18 anys).
    Poemes presentats: 8
    FINALISTA:
    – JOAN GRATACÓS FERNÀNDEZ . De Besalú ( Nirvana)
    3r PREMI:
    – ALBERT PERA SEGURA . De Mataró ( Plaer, Dolor, Mort)
    2n PREMI:
    – Mª ROSA DACHS PEITIVÍ . De Banyoles ( Retalls de vida)
    1r PREMI:
    – JOAN SALA PUJOL . De Roda de Ter ( Sentiments- Arrels)

  6. lejarza said

    Últims dies per presentar-se als Premis Literaris Ciutat d’Olot
    El dia 1 de març finalitza el termini per a rebre obres que optin a alguna de les tres categories de la convocatòria dels Premis Ciutat d’Olot d’aquest 2014: el XLVIII PremiMarian Vayredade Prosa Narrativa, el XLVIII Premi Joan Teixidor de Poesia, haikus en línia i el XLV Premi Ciutat d’Olot de Novel·la Juvenil.
    El Marian Vayreda–el premi principal de la convocatòria dedicat a obres de gènere narratiu- està dotat amb 10 mil euros i la publicació de l’obra anirà a càrrec de l’Editorial Empúries. Formen el jurat Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Carles Batlle d´Argelaguer, Marta Ramoneda i Josep Lluch.
    El Premi Joan Teixidor de Poesia, premia el millor recull d’haikus d’un mateix autor. Té una dotació de 2 mil euros i Viena Edicions s’encarregarà de la publiació del recull. El jurat d’aquesta categoria està format per D. Sam Abrams, MariaRosa Fonti Massot, Txema Martínez, Roger Costa-Pau i Rosa Vilanova.
    Finalment, al premi de novel·la juvenil, hi poden optar novel·les adreçades a joves de 13 a 16 anys. La dotació és de 4.500 euros i Llibres de Segle és l’editorial responsable de la publicació de l’obra guanyadora. El jurat d’aquest premi el formen: Josep Gòrriz,Josep Torrent, Marta Costa-Pau, Dolor Garcia i Cornellà i Pau Joan Hernàndez.
    Les bases i tota la informació dels premis es pot consultar consultar en aquest enllaç.
    El veredicte es donarà a conèixer el proper mes de juny.

  7. lejarza said

    Els arqueòlegs troben a Girona la quarta micvé jueva medieval de la Mediterrània

    25.02.2014

    GIRONA | DANIEL BONAVENTURA Un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Girona ha tret a la llum a Girona restes físiques que portaven molts segles enterrades de la que ha estat considerada com la quarta micvé o banys de purificació jueus documentada a l’àmbit de la mediterrània, després de les que hi ha a Besalú, Montpeller i Sicília.

    La troballa, feta dins les instal·lacions del Museu d’Història dels Jueus de Girona, és “molt important”, va explicar ahir l’arqueòleg Jordi Sagrera, i obligarà a modificar el relat sobre la història de la ciutat.

    La micvé és una cambra amb un dipòsit d’aigua que s’utilitzava en els rituals de purificació de les persones, sobretot les dones. Aquest espai acostuma a anar associat a la sinagoga.

    Els arqueòlegs de la UdG han intervingut entre el 10 i el 21 de febrer en un espai fins ara conegut com “la cisterna”, estimulats després de constatar que els antics documents escrits conservats als arxius situen exactament aquí la sinagoga i la micvé. Però calia trobar les evidències físiques.

    “El repte no era fàcil”, va dir ahir Sagrera. “La veritat però és que l’excavació ha anat bé i ha donat dades fermes i evidents”, va afegir l’arqueòleg.

    Sota estructures sobreposades als segles XVI, XVII i XX, s’ha localitzat un sistema de canalització amb un dipòsit d’aigua i una estança tancada annexa, fet tot en pedra i terrissa que, segons l’arqueòleg, permet “amb tota certesa documentar els banys rituals jueus o micvé”.
    Ara bé -adverteix Sagrera- qui esperi veure grans restes monumentals quedarà decebut. Els jueus eren gent perseguida i habilitaven com podien els serveis imprescindibles per als seus serveis religiosos.

    Aquesta és per tant una troballa arqueològica important perquè documenta l’existència i situació de la micvé, referma l’evidència ja sabuda que aquí hi havia una de les tres sinagogues fins ara identificades a la Girona medieval, i parla de la precarietat que patia la comunitat jueva o aljama en temps de persecucions.

    Aquests banys de purificació que ara ha vist la llum es van utilitzar a partir de l’any 1435 i fins al decret d’expulsió dels jueus, de 1492. En aquest moment els jueus es van vendre l’edifici, tal com detalladament consta en la documentació escrita conservada, que precisa que es tracta de la sinagoga.

    L’ajuntament de Girona va presentar la troballa ahir a la tarda en una roda de premsa que va despertar molta expectació mediàtica i va comptar amb la participació de l’ambaixador d’Israel a Espanya i Andorra, Alon Bar; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; la directora del Museu d’Història dels Jueus, Sílvia Planas, i l’arqueòleg Jordi Sagrera.

    L’ambaixador d’Israel va explicar que la micvé “ha estat fonamental” per a la “purificació de la dona” i, per tant, “per al sexe”, que no deixa de ser el que permet la reproducció i la continuïtat de l’espècie.

    Mascarell va remarcar que la descoberta ratifica que som un país de mescla de cultures, de diàleg i de convivència, si bé va matisar que cal salvar algunes excepcions.

    Puigdemont va afirmar sense complexos que “Girona presenta al món una certesa científica que engrandeix el nostre patrimoni i història”.
    Sílvia Planas va lloar la riquesa i estat de conservació de la documentació antiga conservada als arxius catalans i va especificar que, gràcies a aquest llegat, tenim descripcions precises que delimiten l’espai arquitectònic de l’antiga sinagoga. Les altres dues sinagoges es trobaven situades a tocar de la Catedral de Girona, una, i l’altra al carrer de la Força per la part que dóna al carrer de les Ballesteries.
    Les restes ara trobades es museïtzaran per afegir-se com un atractiu més de la visita turística a la ciutat històrica.

  8. lejarza said

    Kàrvadan

    Carles Batlle del poble d´Argelaguer al nou festival de literatura fantàstica d´Olot

    Argelaguer Vall del Llierca

    Del 7 al 12 d’abril tindrà lloc a Olot a la Garrotxa el nou festival de literatura MOT, dedicat a la literatura fantàstica en aquesta primera edició, hi participara Carles Batlle del poble d´Argelaguer, entre d’altres.

    El festival tindrà una programació principal basada en conferències, lectures i taules rodones que es complementaran amb unes altres activitats paral·leles (exposicions, activitats, menús gastronòmics, etc).

    El programa d’activitats a Olot començarà amb la conferència inaugural de Jacobo Siruela. També oferiran xerrades Elia Barceló, José Manuel Cabado , Fernando Iwasaki i Anna Starobinets; a més d’una taula rodona amb Iwasaki, Fèlix J. Palma, Marc Pastor i Carles Batlle.

    Entre les activitats complementàries destaca la Ruta del Kàrvadan, un recorregut per la zona de la Mare de Déu del Mont (Alta Garrotza) per descobrir els indrets on es mouen els personatges de la novel·la Kàrvadan, obra de l’autor d’Argelaguer, Carles Batlle. El recorregut tindrà quatre hores de durada (només dues de marxa efectiva) no és complicat i combina el senderisme amb la lectura de fragments de la novel·la de la mà del mateix autor. Es farà els dies 5 i 6 d’abril, a les 8 del matí.

  9. lejarza said

    Alberto Bougleux documenta en “El Retratista” el magisterio del profesor catalán
    Antoni Benaiges, la utopía de un maestro de la República

    Enric Llopis
    Rebelión

    Trabajó primero de campesino, pero el magisterio era su verdadera vocación. Pensaba que la escuela “es la misma vida a través de la expresión infantil; la escuela es la casa de los niños”. Antoni Benaiges fue un joven maestro de Mont-roig del Camp (Tarragona) destinado en 1934 a la escuela rural de Bañuelos de Bureba, una aldea burgalesa de apenas 30 habitantes. Antes había ejercido en Vilanova i la Geltrú. Alberto Bougleux, a cargo del guión, dirección y montaje, y Sergi Bernal, fotógrafo y autor de la idea, han recuperado en un documental de 52 minutos la obra de este profesor de la República y seguidor de la pedagogía innovadora de Freinet. El trabajo se ha presentado esta semana en la Librería Primado de Valencia.

    Pronto Antoni Benaiges dejó su impronta en la escuela rural de Bañuelos. Compró una gramola para enseñar a bailar a los escolares y pensaba contratar un autobús para que los alumnos pudieran, en 1936, ver en Barcelona el mar durante las vacaciones. Pero, sobre todo, Antoni Benaiges introdujo la imprenta en el aula de Bañuelos de Bureba. En esto seguía las ideas del pedagogo francés Celestine Freinet, quien afirmaba: “La escuela no debe desinteresarse de la formación moral y cívica de los niños y niñas, pues esa formación no es sólo necesaria, sino imprescindible, ya que sin ella no puede haber una formación auténticamente humana”. Proponía un método “moderno”, basado en la libre expresión infantil, la cooperación y la investigación del entorno. Tal vez por ello se ganó la animadversión del cacique y el cura del pueblo. Benaiges estaba afiliado al PSOE.

    Los cuadernos redactados e ilustrados por los alumnos, de hecho, gracias a la imprenta aprenden a escribir. Uno de los cuadernos se titula “El retratista”, y da título a un documental que camina parejo al libro “Desenterrando el silencio. Antoni Benaiges, el maestro que prometió el mar”, de Francesc Escribano, Sergi Bernal, Francisco Ferrándiz y Queralt Solé. Los cuadernos se expandieron por las escuelas que seguían el método Freinet en el estado español, pero también en Francia, México y Cuba. “Las pequeñas publicaciones sobreviven gracias a sus suscriptores, entre ellos se encuentran labradores del pueblo, otros maestros y hasta el presidente de la República, Niceto Alcalá Zamora”, explican Alberto Bougleux y Sergi Bernal. De hecho, “Benaiges se convierte en una referencia de la innovación pedagógica en el país”.

    Antoni Benaiges no deja de ser un hijo de su época, de la II República, que se resume en la consigna “Más escuelas y mejores maestros. El mismo artículo 48 de la Constitución recoge el principio de que la enseñanza se inspirará “en ideales de solidaridad humana”. En aquel tiempo de esperanza se hablaba de “la República de los maestros”, no en vano se crearon 7.000 plazas de maestro que debían formarse mediante cursos intensivos. Además, entre 1932 y 1933 se crearon 6.570 escuelas. Se aumentaron los sueldos de los maestros, se reorganizó la enseñanza del magisterio y se constituyeron las Misiones Pedagógicas, con el fin de llevar la cultura al mundo rural.

    Después de “El retratista”, los alumnos de la escuela de Bañuelos publicaron un nuevo cuaderno: “El mar: Visión de unos niños que no lo han visto nunca”. Editaban el diario escolar en clase. Una de las alumnas de Antoni Benaiges, Lucía Carranza fabulaba que el mar “será muy grande, muy ancho y muy hondo. La gente va allí a bañarse. Yo no he visto nunca el mar. El maestro nos dice que iremos a bañarnos”. Pero ese viaje imaginado por el docente en el verano de 1936 se verá frustrado por el inicio de la guerra. Explican Alberto Bougleux y Sergi Bernal que este maestro y activista de izquierdas “será pronto depurado de su cargo de maestro titular. Preso y torturado en Briviesca, terminará fusilado y enterrado clandestinamente en la fosa común de La Pedraja, en el mismo julio de 1936”.

    Benaiges impartió clases en Bañuelos de Bureba entre 1934 y 1936, una aldea –como indica el audiovisual- “desnuda en una loma, sin luz, sin comunicación y casi sin pan”. El testimonio de un antiguo alumno recuerda que el maestro “sacaba a los niños de excursión” y que fue finalmente “depurado” por los falangistas y fusilado el 25 de julio de 1936 a los 33 años. “Le miraban mal, incluso a veces el pueblo tenía mala fama por el maestro”. En el proceso de “depuración” se tachaba su conducta de “antipatriótica” y “antisocial”. El alcalde de Bañuelos, Jesús Viadas, evoca cómo a Antoni Benaiges “le fusilaron en la guerra y después quemaron toda la documentación; por miedo a represalias la gente no contaba nada del maestro durante mucho tiempo”.

    El documental se fragua con la visita del fotógrafo Sergi Bernal al pueblo burgalés, con el fin de captar las imágenes de la antigua escuela, los viejos alumnos y lo que resta de los antiguos cuadernos. En concreto, los autores sitúan el origen del proyecto en la exposición fotográfica de Sergi Bernal “Desenterrando el silencio: un maestro catalán en una fosa común de Burgos”, presentada en Barcelona (2011).

    El audiovisual lleva además el marchamo de Alberto Bougleux, un documentalista con diez años de experiencia en la dirección y la edición. Realizó desde 2001 trabajos sobre la transición de la posguerra en Bosnia-Herzegovina, los derechos humanos en Argelia y Marruecos, y la memoria histórica en relación con la guerra civil española. En “El último día”, su último proyecto junto a “El Retratista”, Bougleux narra la labor de una maestra, seguidora de la pedagogía “moderna”, en una isla siciliana donde los alumnos se crían en un ambiente muy severo, y la violencia no es ajena a las aulas.

    Otro paso previo al inicio de “El Retratista” fue el viaje de director y fotógrafo a los montes de la Pedraja (Burgos), y a Bañuelos de Bureba. Pudieron entonces grabar la exhumación de la fosa común con los restos de Antoni Benaiges y aprovecharon para realizar entrevistas con los viejos alumnos. También se desplazaron a la Escuela Experimental Freinet de San Andrés de Tuxtla, al sur del estado de Veracruz, donde se encuentra uno de los correlatos de la escuela de Bañuelos. El fruto del largo proceso es un documental –“El Retratista”- que en sólo cinco días consiguió los 5.000 euros necesarios, gracias al apoyo de 184 mecenas en la plataforma Verkami.

    Uno de los momentos más emotivos tuvo lugar el 29 de agosto, según los autores: “Con ocasión de la fiesta mayor de Bañuelos de Bureba, proyectamos “El Retratista” en el pueblo; contamos con la presencia de un buen número de vecinos y visitantes de la provincia, más de 100 personas en un pueblo donde viven menos de 30”. Desde febrero se han realizado 17 pases del audiovisual, incluida la asociación de partisanos de Roma. Se exhibió también durante 12 semanas en los cines Girona de Barcelona. Otro guarismo rojo en el calendario es el 25 de octubre, día en que está prevista la proyección del documental en la Universidad Nacional Autónoma de México, dentro de las jornadas “La Pedagogía Freinet del exilio español a las aulas mexicanas”. O el 31 de octubre en Briviesca, el pueblo donde el maestro fue encarcelado y torturado.

    Durante la presentación en la librería Primado de Valencia se ha informado de algunas circunstancias de interés, como que TV3 se negó a adquirir el documental alegando que ya se contaba en aquellos momentos con una cuota suficiente de “república y pedagogía”. El argumento pretende sostenerse en que por esas fechas se presentó el documental “Las Maestras de la República”, galardonado en los Goya. Al margen del desinterés oficial, la nieta de Felisa Viadas, una exalumna de Antoni Benaiges Nogués, afirma sobe su abuela: “no tiene estudios superiores, ni siquiera elementales, sólo los primarios realizados en aquella escuela, pero siempre ha mantenido y aplicado con sus hijos el interés que su maestro sembró”. Según los datos que figuraban en el sumario de la causa de Garzón contra el franquismo, recogidos por Público, “cuentan que Antonio fue a Burgos y al paso por Braviesca, lo apresaron y asesinaron. El denominador común de las informaciones fue que los falangistas lo mataron”.

    http://www.rebelion.org/noticia.php?id=190690

  10. lejarza said

    282 treballs al XXI Certamen Literari Ramon Vidal de Besalú

    Aquest passat dissabte va tenir lloc el Certamen Literari Ramon Vidal de Besalú, que enguany arriba a la 21a edició. En aquesta edició s’han presentat un total de 282 treballs, entre els quals s’inclouen els seleccionats per vuit escoles de diferents comarques Gironines: La Garrotxa, Pla de l’Estany, Alt Empordà i Gironès, que optaven a ser guanyadors o finalistes en cada categoría.

    El Certamen Ramon Vidal convida a petits i a grans a expressar a través de la literatura la seva creativitat i imaginació, amb Besalú com a tema principal en algunes de les categories. Al mateix acte es va poder gaudir d’algunes actuacions musicals a càrrec de l’Escola Municipal de Música de Besalú. Els alumnes de l’institut Salvador Vilarrasa del mateix municipi, varen fer una petita lectura de les obres premiades. L’acte està organitzat per l’Associació Cultural Tallaferro.

  11. lejarza said

    Sisu Lagares ha publicat la seva tercera novel·la d’aventures ambientada a terres mexicanes, Els germans Wallace i el tresor perdut dels maies.

    El llibre, amb il·lustracions d’Àlex Santaló, és la continuació de les dues anteriors novel·les protagonitzades per dos germans escocesos: Els germans Wallace i l’espasa de Sir William (2014) i Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi (2015). Aquesta és la tercera irrupció de Lagares en el món de la literatura de ficció, i el quart llibre de la seva carrera com a escriptor. És la tercera entrega d’una mateixa saga, la dels germans Wallace, i tot fa pensar que no serà la darrera. Amb els seus dos fills com a font principal d’inspiració, les obres de Lagares formen part d’un projecte que apadrina la Fundació Metalquimia.

    Els germans Wallace i el tresor perdut dels maies es presentarà el proper dilluns 11 d’abril a dos quarts de set de la tarda a la biblioteca Carles Rahola de Girona. La presentació anirà a càrrec de Guillem Terribas.

    La primera novel·la sobre els germans Wallace, ambientada en els paisatges que hi ha entorn del llac Ness, narrava les aventures d’una família formada per un matrimoni i dos fills, aficionada a jugar al golf i descendent del llegendari heroi escocès William Wallace. En la segona, l’acció es traslladava fins a terres catalanes, concretament fins al barri vell de Girona, amb motiu de la celebració d’un torneig de golf. En aquesta ocasió els germans Wallace viuen una trepidant aventura en terres mexicanes: la seva afició al golf els portarà de nou a viure una sèrie d’embolics que es relacionaran amb el llegat cultural dels maies.

    Sisu Lagares (Besalú, 1965) és Màster en Gestió i Direcció d’Empreses per la Universitat de Girona i PDG per l’IESE. Actualment és el director d’operacions de Metalquimia, SA, l’empresa familiar. Va començar a escriure l’any 2008, en què va guanyar el concurs literari de Sant Gregori –localitat on resideix actualment–, amb el relat curt La vida en un instant. Animat per aquest guardó va decidir posar per escrit els records i les vivències de la seva participació al ralli Dakar africà de l’any 2003. El resultat va ser Apunta al 10, l’aventura d’una voluntat, el seu primer llibre, que va ser publicat al gener del 2013. Després d’aquesta obra, va endinsar-se de ple en la literatura juvenil que protagonitzen els germans Wallace.

  12. lejarza said

    Surt a la venda el llibre “Si no hi ha demà” de les garrotxines Sílvia Pagès i Neus Verdaguer

    Surt a la venda el llibre solidari “Si no hi ha demà” de les garrotxines Sílvia Pagès i Neus Verdaguer, apadrinat per en Bojan Krkic. Narra la història de superació de la Sílvia, que s’ha recuperat totalment del doble vessament cerebral que va patir quan tenia 17 anys.

    Està escrit a quatre mans: podrem viure la història des dels ulls de la Sílvia i des dels de la seva familia a través del testimoni de la Neus, la seva cosina.

    En Bojan Krkic ha apadrinat la producció d’aquest llibre i els ingressos de seva venda es podran destinar íntegrament a l’AFANOC (Associació de Famílies i Amics de Nens Oncològics de Catalunya).

    Es presentarà el proper 22 d’abril a les 8 del vespre a l’Orfeo Popular Olotí.

    El jugador de la Premier League i exjugador del Barça, Bojan Krkic, és el padrí del llibre Si no hi ha demà que es presentarà el proper 22 d’abril a les 8 del vespre a l’Orfeó Popular Olotí.

    Les autores d’aquest llibre són la Neus Verdaguer, mestra i la Sílvia Pagès, arquitecta. Aquestes dues garrotxines, ja fa temps que van posar-se a treballar perquè aquest projecte solidari pogués veure la llum. El llibre narra la història real de la Sílvia. Ella, quan tenia 17 anys va patir un doble vessament cerebral provocat per una malformació arteriovenosa congènita. Va haver de passar pel quiròfan en una intervenció a vida o mort i posteriorment per un llarg procés de recuperació.

    Va aconseguir recuperar-se totalment després de lluitar durant més d’un any i de trencar els esquemes de tothom que li albirava problemes permanents. Va acabar el batxillerat, va entrar a la universitat a estudiar Arquitectura i actualment està treballant d’arquitecta.

    El llibre és una bona oportunitat per donar a conèixer la seva història de superació per tal que altres persones que es troben amb problemes de salut importants vegin que amb lluita i esforç és possible sortir-se’n.

    Aquest és un llibre solidari ja que tots els diners que s’obtinguin amb la seva venda aniran destinats ÍNTEGRAMENT a l’AFANOC (Associació de Famílies i Amics dels Nens Oncològics de Catalunya). Aquesta entitat treballa per donar un cop de mà a les famílies que es troben amb aquesta malaltia a casa.

  13. lejarza said

    Carles Batlle presenta el darrer volum de la trilogia Kàrvadan, inspirada en l’Alta Garrotxa

    La novel·la fantàstica i d’aventura que transcorre en els paratges de l’Alta Garrotxa Kàrvadan arriba a la seva fi. ‘De la Sang dels Blaus’ és el darrer volum de la trilogia del garrotxí Carles Batlle que, en aquesta ocasió, introdueix en la novel·la una localització del tot coneguda per garrotxins i visitants.

    Cinc anys després de l’inici de l’aventura, l’escriptor garrotxí Carles Batlle presenta el darrer volum de la trilogia Kàrvadan. En aquesta ocasió, el protagonista, en Pol, aconsegueix arribar a un altre dels indrets salvatges de l’espai inspirat en l’Alta Garrotxa on succeeix la novel·la. La Fondalada és la fabulosa ciutat arbòria de les Cases Volants des d’on ha d’emprendre el darrer tram del seu viatge. Una ciutat està inspirada en un indret concret del tot conegut per garrotxins i visitants.

    Com aquest, són molts els exemples que els bons coneixedors de l’Alta Garrotxa poden identificar en el relat del llibre, seguint l’objectiu de l’autor de mitificar aquest espai de la comarca, que ha visitat en primera persona per poder-lo traspassar fidelment en la història. Això sí, concedint-se la llicència de modificar alguns aspectes. Amb aquesta tercera entrega, publicada per l’editorial garrotxina Fluvius Libris, es posa punt i final a l’aventura que ha captivat tant a joves com a adults. Carles Batlle presentarà ‘De la Sang dels Blaus’ aquest dissabte a les set del vespre a Can Tincheria.

  14. lejarza said

    Mil anys de l’arribada a Besalú de la Vera Creu

    Comencen una sèrie d’actes per commemorar l’efemèride, així com el mil·lenari de l’efímer bisbat besaluenc

    El Punt/Avui, Ramon Estéban – Besalú

    L’Ajuntament de Besalú, la Congregació dels Dolors, els Amics de Besalú, la parròquia i el Bisbat de Girona han iniciat aquest cap de setmana els actes de la commemoració del mil·lenari de l’arribada a la vila de la Vera Creu.

    El programa es va inaugurar diumenge amb una missa a l’església de Sant Pere, oficiada pel bisbe. El moment culminant de la commemoració serà una processó, al mes d’abril.

    Segons la tradició, el 1017 el comte de Besalú Bernat I Tallaferro va portar de Roma un fragment de la creu on havien crucificat Jesús. En la dècada següent, el fill de Bernat, Guillem Tallaferro, va donar la Vera Creu als monjos de l’aleshores canongia de Santa Maria. Segles més tard, aquell tresor religiós el traslladarien a l’església de Sant Vicenç.

    Els fragments de fusta atribuïts a la creu els havien col·locat en un reliquiari daurat, que va ser robat a finals del segle XIX. El 1923, però, la família del polític Francesc Cambó va cedir a la vila una altra Vera Creu, que des d’aleshores es pot veure en un lateral de l’església de Sant Vicenç.

    El bisbat

    El 1017 també va ser l’any de la creació del Bisbat de Besalú. Aquella diòcesi, impulsada pel comte Bernat I Tallaferro, va durar fins a la mort d’aquest, el 1020. Guifré, l’únic bisbe d’aquella efímera diòcesi, no va tenir els suports polítics necessaris i va decidir marxar.
    Fe, història, art i sardana

    El programa del mil·lenari es reprendrà l’1 d’abril amb una conferència sobre el Bisbat de Besalú, a càrrec del catedràtic d’història medieval Josep Maria Salrach.

    Per a l’endemà està previst l’acte central: la processó de la Vera Creu, encapçalada pel bisbe, que anirà de l’església de Sant Vicenç a la col·legiata de Santa Maria. Pocs dies després, el reliquiari es convertirà, per primer cop en la història de la vila, en un pas de la processó dels Dolors.

    Per al diumenge de Pasqua s’ha programat la presentació de la sardana composta per Narcís Lagares Una veracreu mil·lenària.

    El següent acte serà el 17 de juny i consistirà en una romeria a l’ermita de Sant Prim, que s’acabarà amb una missa presidida pel bisbe.

    A la tarda del mateix dia, el professor d’art medieval Manuel Castiñeiras parlarà de la Vera Creu des del punt de vista simbòlic.

    El mil·lenari es tancarà el 18 de novembre, amb una conferència del gestor cultural Joan Arimany i una missa.

    http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1056452-mil-anys-de-l-arribada-a-besalu-de-la-vera-creu.html

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: