Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

En Quel d`Argelaguer

Posted by lejarza en 18 abril, 2013


Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa): En Quel d`Argelaguer.-L`any 2012 s`ha celebrat el centenari del traspàs del escritor catalanista Antoni Bori i Fontestà, hom podrà objectar que aquest centenari ha tingut un ressò més aviat discret. De fet, contrasta prou veure el cas que s’ha fet a Catalunya del centenari de Calders, Tísner i Sales, mentre que Antoni Bori ha quedat arraconadet a la memòria local d`Argelaguer, i encara gràcies…, va fer estada al nostre poble alguns estius, i fruit d`aquelles estones va compomdre la petita obra “EN QUEL D`ARGELAGUER”, obra força comentada en el seu temps.
Antoni Bori i Fontestà (Badalona, 24 de mayo de 1861 – 12 de enero de 1912) fou mestre, poeta i pedagog.
El 1886 guanya la plaça de director d’una Escola de la vil.la de Sant Martí de Provençals, (Districte X) de Barcelona. El 1888 participa com a delegat de l’Associació de Mestres en el Congrés Pedagògic de Barcelona. Funda i dirigeix la revista “El Magisterio Catalán”, i té publicacions sobre història i geografia de Catalunya, entre altres temes. D’ofici, mestre; d’afecció, versaire.
Va col·laborar en la revista El Clam del Magisteri i va fundar la publicació El Magisteri Català, va defensar l’ensenyament del català.
És autor d’obres de teatre (Gent de platja, La Gallarda del Roser), d’una Història de Catalunya (Barcelona, 1898) i molts poemes de temàtica heterogènia publicats en periòdics i revistes, com Lo Gay Saber, La Veu de Montserrat, La Renaixensa, ‘El Eco de Badalona, L’Esparver I La Il.lustració Catalana. No obstat l`obra que li va donar major popularitat fou “Lo trobador català” (Barcelona, 1892), miscel·lània de proses i de poesies, que va editar perquè fos usada en l’aprenentatge escolar del català. D’aquesta obra, i fins al 1936, es van publicar vint edicions i actualment continua sent reeditada.
La seva poesia cal emmarcar-la plenament en els paràmetres del moviment romàntic vuitcentista d’inspiració patriòtica i temes populars acostats al folklorisme de l’època. Algunes de les seves més importants són Simfonies poemàtiques (1898), Boira i sol (1900), i el més conegut i popular perquè va ser reeditat diverses vegades i es va convertir en llibre de lectura per als escolars de Catalunya, Lo trobador català (1892).

En record del centenari del mestre, volem recuperar l`obra “En Quel D`Argelaguer*”, que en català clasic, diu aixi:

“Las bruixas que al castell – de Besalú s’ amagan pels masos del entorn – han dat malas miradas.
Parcer que ve del camp – las tem si á l`hora baixa es lluny; y á la muller – sola ha deixat á casa; perque, segons se díu, – y ho diuhen las comares, es cap al tart quan fan – pels masos més disbauixas.
No son tot bruixas, no, – d`aytals temors la causa; l`Arnal de Besalú, – que`ls sab menar la tasca, té l`ull encisador, – prou escayent lo tracte, y`s bat ab la virtut – més ferma y la fa caure.
De tot aquell varal – per fi toca la tanda d`en Quel d`Argelaguer – á la muller qu’es guapa…
Si en Quel ho sab ó no – pel poble no se`n parla, y menos sab l`Arnal – si en Quel li va á la saga.
Pel veremar, al Mas – l`Arnal va cada tarde; conversa ab la muller; – en Quel… canta que canta… ¡ prou la coneix dels cups – y sitjas la fondária !… mes “No es aquí – pensa ell – hont purgaréu la falta.”
Cap vespre tot sopant- en Quel ab ella parla: “Tal día com demá – Banyolas fa gallarda, hi pujan de Pedret – los tamboríns y flautas, y donchs… ja ho sabs de temps – que`m plauhen las sardanas.”
Ronseja la muller – que als cups hi ha feyna llarga… pera quedarse al Mas -excusas no li faltan; per avisá al Arnal – ja`s donará prou manya, donchs veu al Quel resolt – ab ella á fer la marxa.
Matí, dematinet – ja l`euga es ensellada; y, fentse trobadís, – l`Arnal els acompanya; á fira van plegats, – tots tres á un hostal paran, y surten á passeig – boy junts per la gallarda.
Si en Quel se fon pel ball – no’n té pas ella ganas; li plau mes ab l`Arnal – parlar mentres ell balla… en Quel els deixa fer, – paraulas son paraulas… si algú fa mofa d`ell – no l’entén gens ni gayre.
Fínit lo tirabou, – el vespre d`arribada, se`n van cap al Estany, – que fa la lluna clara; en Quel paga al barquer, – ab quatre mots l`aparta, y ab ella y l`Arnal, sols, – d`un salt munta á la barca.
Endintre barquejant – ¡ quín riure, á la vegada que’s tapa la claror – y s`inflan las onadas ! ¡ quín riure la muller – que á popa ab l`Arnal parla ! y ¡ quín posat en Quel – remant á l`altra banda !
A la remor d`un bes – qu`en la foscor s’amaga, segueix un cop de rem – qu`un crani esberla y xafa; del cop de rem, ve un crit; – á fons se’n va la barca, y un borbolleig estrany – arreu conmóu las ayguas.

De nit á Argelaguer – en Quel tot sol marxava; als masos, als hostals, – per sa muller demana… tothom lo compadeix, – y al poble d’arribada, fent rotllo á vora d’ell – murmuran las comares: “¡ Es foll ! l`han captocat – ab sos conjurs y many`as las bruixas que al castell – de Besalú s’amagan.”

*) “En Quel D`Argelaguer” fou presentat pel l`autor al Novè Certamen Literari de Olot (Garrotxa) any de 1898
PREMI 3. No s`adjudica. Segon accèssit id. 113. En Quel d’Argelaguer, lema: DEL ESTANY DE BANYOLAS OS VULL CONTAR.

Antoni Bori i Fontestà autor de " En Quel d`Argelaguer " ( Garrotxa )

Antoni Bori i Fontestà autor de ” En Quel d`Argelaguer ” ( Garrotxa )


Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Anuncios

Una respuesta to “En Quel d`Argelaguer”

  1. lejarza said

    Tortellà homenatja el mestre Llorenç Jou

    26/04/15 – TORTELLÀ – R. ESTÉBAN

    La figura del mestre i pedagog Llorenç Jou i Olió (1877-1954) serà homenatjada aquest diumenge, a les dotze del migdia, al seu poble natal, Tortellà. L’acte consistirà en el descobriment d’una placa al carrer de Sant Pere. Jou va participar en la renovació de l’escola pública a Catalunya, en ser dels iniciadors de les Converses Pedagògiques. Va exercir de mestre a Vilanova de Meià (la Noguera), Llançà i Barcelona, on va dirigir el col·legi Carles Aribau. Els anys 1911 i 1912 va fer estades en diferents països d’Europa per aprendre els mètodes pedagògics més innovadors. Els seus coneixements els va plasmar en diferents llibres.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: