Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

No a la planta de salmorra industrial en sol rústic

Posted by lejarza en 11 febrero, 2013


Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Girona. Plataforma Salvem Sant Aniol de Finestres: No a la planta de salmorra industrial en sol rústic.-Sant Aniol de Finestres és un municipi de la Garrotxa de gran riquesa natural, Integrat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i amb espais d’interès naturals com la riera del Llémena (Xarxa Natura 2000) i connectors biològics amb els PEINS Muntanyes de Rocacorba i Puig de la Banya del Boc.
L’empresa Sal Llémena ha presentat un projecte per a tractar i assecar salmorres industrials a Sant Esteve de Llémena i sol·licita una requalificació d’un terreny rústic en industrial, al·legant interès públic. La finca en qüestió està al costat del paratge del’església i en un zona d’influència directe del Riu Llémena. Pretenen construir unes instal·lacions en prop de mitja hectàrea, de 6 metres d’alçada per escampar-hi salmorra. Aquest residu procedent de l’elaboració d’embotits, conté una alta concentració de sal i proteïna i és un greu problema per als ecosistemes, ja que pot salinitzar espais naturals i afectar el desenvolupament de la biodiversitat. Davant d’aquest projecte:
Diem no perquè la planta perjudicarà l’entorn rural i natural de Sant Aniol.
Diem no perquè el tractament d’aquests residus atén a un interès privat i no afavoreix ni al poble ni a la seva gent.
Diem no perquè fa ‘quatre dies’ que vam aprovar el POUM en el ue se limita l’expansió industrial que ja ocupa el 62% del terme urbà.
Diem no perquè Sant Aniol de Finestres és un municipi reconegut per la qualitat de la seva aigua i no hi ha lloc per a una instal.lació de residus industrials.
Diem no perquè generarà un trànsit de vehicles pesants en un entorn protegit i perjudicarà la qualitat de vida dels veïns.
I diem no perquè la salmorra no desapareix, la salmorra corroeix els camps i les cases. No deixem que en corrompi el municipi.
Diem no i per això hi presentem al·legacions en contra.
Per tot això us demanem que us adheriu al manifest i us convoquem dissabte 16 de febrer de 2013 a les 12 del migdia al Local Social de Sant Esteve per parlar-ne i explicar-vos les accions que estem duent a terme.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

21 comentarios para “No a la planta de salmorra industrial en sol rústic”

  1. lejarza said

    Noticies Històriques
    Dimarts 05 de juny de 2012
    Un excés de sal mata centenars de peixos a la riera del Llémena
    Els exemplars, bàsicament barbs de muntanya i bagres, s’han trobat aigües avall de la depuradora de Sant Esteve
    ACN Un excés de sal a l’aigua ha matat uns 300 peixos a la riera del Llémena, inclosa dins la xarxa de protecció Natura 2000. Els exemplars, bàsicament barbs de muntanya i bagres, van aparèixer aquest cap de setmana aigües avall de la depuradora de Sant Esteve del Llémena (Garrotxa), en un tram de mig quilòmetre. Els Agents Rurals ja han retirat la majoria dels peixos i les analítiques van desvetllar una alta concentració de sal a l’indret. “En un moment puntual, la depuradora deuria vessar aigua amb excés de sal, perquè cal tenir en compte que a la zona hi ha moltes empreses de pernils”, concreta l’alcalde, Francesc Oliveras. Les pluges d’aquests darrers dies han permès oxigenar la riera de nou.

    Els peixos van aparèixer morts aquest passat cap de setmana, després que diversos veïns de la zona alertessin de la seva presència. En total, se’n van comptabilitzar entre 200 i 300 exemplars, sobretot d’espècies típiques de la zona (barbs de muntanya, bagres i també, alguna truita).

    La zona on es van localitzar és en un tram d’un mig quilòmetre de la riera del Llémena, un afluent del Ter. Els peixos es trobaven aigües avall de la depuradora de Sant Esteve del Llémena. Fins a la zona s’hi van desplaçar Agents Rurals i també tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

    La causa de la mort dels peixos va ser un excés de salinització puntual de l’aigua de la riera. “Es va trobar un excés de sal a la sortida de la depuradora, tot i que les causes exactes del per què aquesta aigua va anar a parar a la riera encara no s’han esbrinat”, indica Francesc Oliveras.

    Els tècnics de l’ACA han inspeccionat la depuradora i, a priori, han conclòs que els sistemes funcionaven. “Cal tenir en compte que a Sant Esteve hi ha fàbriques d’embotits i de pernils, i que la depuradora hi ha moments en què té problemes per diluir la sal que produeixen les empreses”, indica l’alcalde.

    Depuradora biològica

    Oliveras també explica que la depuradora funciona mitjançant sistemes biològics i que, per tant, “si li va arribar un excés de sal, l’aigua que va sortir cap a la riera també en portava”. Els Agents Rurals van retirar la majoria dels peixos morts i l’intensa pluja que va caure el mateix diumenge va contribuir a oxigenar l’aigua de nou.

    “En ploure, això també va afavorir que aquells peixos que s’havien quedat una mica estabornits per la presència de sal també es revifessin”, concreta Francesc Oliveras. Des de l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres -del qual depèn Sant Esteve- ja s’ha parlat amb els diversos agents implicats (el Consell Comarcal, que gestiona la depuradora, i les empreses) perquè aquesta situació no es repeteixi.

    “Hi estem tots a sobre perquè no torni a passar”, concreta Oliveras. La riera del Llémena és un dels ecosistemes inclosos dins la xarxa de protecció Natura 2000.
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  2. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa

    Veïns s´oposen a una planta de salmorra a Sant Aniol
    Servirà per evitar el trasllat de cisternes de salmorra de Sant Aniol a les mines de Cardona i fer viable una empresa d’elaboració de pernils
    12.02.2013 Diari de Girona SANT ANIOL DE FINESTRES | X.VALERI L’entitat veïnal Amics de Sant Aniol, ha anunciat la presentació d’al·legacions a un projecte de construcció d’hivernacles prop de l’església de Sant Esteve de Llémena (Sant Aniol de Finestres). També ha anunciat actes informatius i ha concretat l’oposició als equipaments. En un comunicat, l’entitat explica: “l’empresa Sal Llémena ha presentat un projecte destinat a tractar i assecar salmorres industrials a Sant Esteve de Llémena”. Afegeix que “en base a l’interès públic, demana una requalificació d’un terreny rústic per industrial”. 
    En tant que arguments per l’oposició l’entitat enumera: “la finca està situada en una zona d’influència directa del riu Llémena i les instal·lacions ocuparan mitja hectàrea i s’elevaran sis metres”. Afegeixen que “procedent de l’elaboració d’embotits, la salmorra, a més de sal, conté proteïnes i és un greu problema per als ecosistemes. 
    El comunicat desglossa un seguit de punts, els quals comencen amb un “diem no”. Així indiquen que la instal·lació perjudicarà l’entorn rural i natural del municipi, que respon a un interès privat, que el Pla d’Ordenació Urbanística limita l’expansió industrial, que Sant Aniol és reconegut per l’aigua de qualitat, que generarà trànsit de vehicles pesants en un entorn protegit i que la salmorra corrou els camps i les cases.
    El portaveu del grup ISAF a l’oposició municipal, Xavier Clusells, no s’ha posicionat en contra de l’equipament. Això no obstant, ha assenyalat manca d’informació. “Aquest projecte em genera prou dubtes i per la seva pròpia dimensió crec que hauria d’haver estat consultat als veïns i teníem dret a rebre informació abans de la tramitació”. Explica que “ho vam saber en trobar l’anunci al BOP però a l’Ajuntament no ens havien informat que s’hagués elaborat o tramitat”. Clusells afegeix que “Si que a l’estiu, quan hi va haver el vessament que va provocar la mort de molts peixos a la Llémena se’ns va dir que hi havia aquesta intenció, de muntar una planta per a les salmorres, però que ja ens ?convocarien amb els tècnics de l’empresa per informar-nos. No ha estat així”.
    Font de recursos econòmics
    “Al poble, quasi tothom viu de les càrnies”, va expressar l’alcalde de Sant Aniol, Francesc Oliveras (CiU). Segons ell, el projecte està a exposició pública perquè la gent hi pugui al·legar. Per tal de donar a conèixer el propòsit ha indicat que en breu els tècnics municipals faran un acte informatiu obert a tothom. 
    Va explicar que els hivernaclessón per treure la sal que no pot assumir la depuradora d’una empresa dedicada a l’elaboració de pernils. La idea és separar la sal de l’aigua i evitar el trasllat actual de cisternes de salmorra (85% aigua i un 15% de sal) a les mines de Cardona. El preu de cada viatge està valorat en uns 7.000 euros. Va assenyalar que l’equipament donarà viabilitat a l’empresa i, en un principi, feina als constructors. Ha indicat que no s’han de requalificar terrenys.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  3. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa

    MEDI AMBIENT
    Forta controvèrsia per la instal·lació d’unes salmorres a Sant Aniol
    Una empresa tramita els permisos i Salvem Sant Aniol i l’oposició s’hi oposen frontalment
    L’alcalde recorda que els excedents de sal són un problema
    Garrotxa 12/02/13 – SANT ANIOL DE FINESTRES – JORDI CASAS El Punt-Avui
    L’empresa Sal Llémena ha presentat un projecte per tractar i assecar salmorres industrials –els sobrants de sal i líquids provinents de l’assecatge dels embotits– a Sant Esteve de Llémena, al municipi de Sant Aniol de Finestres, on hi ha indústries del sector de molta envergadura. Per poder executar-lo, ha demanat a l’Ajuntament la requalificació d’un terreny rústic com a industrial, ja que l·lega que la nova infraestructura és d’interès públic. La plataforma Salvem Sant Aniol, que es va constituir per oposar-se a la implantació d’una planta de tractament i extracció d’àrids al municipi, s’ha manifestat contrària a la construcció d’aquesta planta de salmorres.
    Salvem Sant Aniol explica que aquest terreny està al costat del paratge de l’església i en un zona d’influència directe del riu Llémena. “Pretenen construir unes instal·lacions, en prop de mitja hectàrea, de sis metres d’alçària per escampar-hi salmorra”, afirma l’entitat en una comunicat. I hi afegeix: “Aquest residu procedent del’elaboració d’embotits conté una alta concentració de sal i proteïna i és un greu problema per als ecosistemes, ja que pot salinitzar espais naturals i afectar el desenvolupament de la biodiversitat”.
    La plataforma Salvem Sant Aniol, doncs, té previst presentar al·legacions al projecte d’instal·lació de la planta de tractament de salmorra i les fonamenta en què el pla d’ordenació urbana municipal nou ja és molt restrictiu amb l’expansió industrial, que ocupa el 62% dels terrenys urbans i en què atén a interessos privats i perjudica l’entorn rural i natural de gran qualitat que té el municipi. A les mateixes al·legacions, la plataforma alerta que la reconeguda qualitat de l’aigua no és compatible amb una planta de tractament de residus industrials, i que tampoc no ho és l’elevant trànsit de vehicles pesants amb l’entorn protegit i amb la tranquil·litat que tenen ara els veïns. Finalment, la plataforma llança un crit d’alarma, i afirma que la salmorra no desapareix dels indrets on hi ha plantes de tractament.
    Donant curs oficial
    L’alcalde de Sant Aniol, Francesc Oliveras (CiU-Olot), ha afirmat que l’Ajuntament únicament està donant curs oficial a una petició d’una empresa, i que el període de presentació d’al·legacions està obert perquè tothom hi digui la seva. Oliveras opina el municipi té un problema amb els excedents de sal, ja que s’han de tractar abans d’enviar-los a la depuradora. Ara, les indústries càrnies del municipi envien la salmorra amb camions cisterna fins a un abocador especialitzat de Cardona. Oliveras recorda que les instal·lacions es fan en sòl rústic i són com una mena d’hivernacles amb un sistema de ventilació que potencia l’assecatge. El portaveu del grup independent, Xavier Cusell, s’ha manifestat en contra d’aquesta planta per l’entorn privilegiat i protegit de Sant Aniol.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  4. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa

    Oposición vecinal a un secadero industrial de sal en la Garrotxa
    Vecinos de Sant Aniol de Finestres rechazan la construcción de unos invernaderos para tratar salmorras en suelo no urbanizable

    Girona | 12/02/2013 La Vanguardia
    Sant Aniol de Finestres. (Agencias).- La plataforma Salvem Sant Aniol rechaza la construcción de unos invernaderos para tratar y secar salmueras en Sant Esteve de Llémena de la empresa Sal Llémena. “Este residuo, procedente de la elaboración de embutidos contiene alta concentración de sal y es un grave problema para los ecosistemas, ya que puede salinizarse espacios naturales y afectar el desarrollo de la biodiversidad”.
    Según los vecinos, la empresa en cuestión ha solicitado la recalificación de los terrenos, rústicos, en suelo industrial, alegando interés público y recuerdan que la último Plan de Ordenación Urbana ya ocupa el 62% para actividades industriales. Con motivo de protesta, el sábado 16 de febrero se hará un acto en el local social de Sant Esteve.
    Algunos argumentos para el rechazo, recogidos en una nota de prensa, son que Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) “es un municipio reconocido por la calidad de su agua y no hay lugar para una instalación de residuos industriales” o que la instalación de los invernaderos generaría “un tráfico de vehículos pesados en un entorno protegido” que “perjudicará la calidad de vida de los vecinos”. Por este motivo, Salvem Sant Aniol presentará alegaciones al proyecto, recogido este sábado en el Boletín Oficial de la Provincia (BOP).

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  5. lejarza said

    El Consell Comarcal de la Garrotxa adjudica el disseny del centre de residus sense informar a l´Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
    El Consell Comarcal de la Garrotxa ha adjudicat el contracte d’assistència tècnica pel disseny del Centre de Residus de la Garrotxa. El lliurament ha estat aconseguit per l’empresa Enginyeria Ambiental TGA S.L. per un valor d’11.979€ euros. La contractació forma part del procés començat amb l’aprovació de l’Avanç del Pla, el 20 de gener del 2011. L’Avanç del Pla contempla l’encàrrec del Projecte Bàsic al Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (Sigma). I, dins del Projecte Bàsic s’hi inclouen el Pla Especial Urbanístic (8 de març del 2012) i la recent contractació del disseny.
    Segons fonts del Consell Comarcal de la Garrotxa, la tramitació per la construcció del centre de selecció de residus és normal. Així, el pas, que ha de venir després de la convinença del disseny, és el de l’arribada de les resolucions ambiental i urbanística de la Generalitat. Serà un dels darrers passos abans de fer l’aprovació inicial del projecte bàsic, cosa que és el darrer punt abans de l’aprovació final que ha de fer el Departament de Territori i Sostenibilitat.
    Segons les mateixes fonts, el Consell va fer arribar tota la documentació i amb ella les al·legacions i un recurs de Sant Jaume al Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa el 7 de desembre.
    En aquest punt és on sorgeix la diferència amb l’alcalde de Sant Jaume de Llierca, Ferran Puig (Junts-AM-ERC), el qual, ahir, va assenyalar que el Consell va esperar fins al límit a enviar la documentació contrària al centre de triatge. Va quantificar en 8 els mesos que van passar des del termini d’al·legacions a l’enviament.
    Segons ell, el fet que les al·legacions arribessin el 7 de desembre va condicionar la reunió del 15 de gener. Va ser una reunió entre, l’alcalde i tècnics del municipi amb representants dels departaments d’Agricultura, Pesca i Medi Natural (DAMM) i de l’Agència Catalana de Residus (ACR). Puig es va trobar amb el fet que els seus interlocutors desconeixien els arguments contraris a la planta. Ell va explicar les al·legacions i després va indicar que els representants del DAMM i de l’ACR havien estat receptius als seus arguments.
    “És aprofitar una situació per guiar el procés cap on ells els interessa”, va opinar l’alcalde en relació amb la tramitació de les al·legacions. També, va considerar que “hauria estat bé que com a municipi receptor del centre, ens haguessin informat de la contractació del suport al disseny”.
    L’arribada de les resolucions ambiental i urbanística del Govern decidirà l’èxit de l’Ajuntament de Sant Jaume en el seu intent de canviar la ubicació del centre, que està previst a la finca de Can Coma de Baix i ell la volen dins del Polígon de Politger. Si, en canvi, el procés continua com fins ara i s’aprova fer el centre a Can Coma de Baix, l’Ajuntament iniciarà un contenciós contra la resolució.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  6. lejarza said

    Lejarza escribió
    ¡¡fracking a Riudaura NO!!
    ¡¡Salvem Sant Aniol de Finestres: No a la planta de salmorra industrial en sol rústic!!
    ¡¡No a la Planta de Triatge de Sant Jaume de Llierca dins del polígon de Can Coma de Baix al riu Fluvià!!
    estem farts dels de CiU-Olot… estem farts del Consell Comarcal de la Garrotxa… estem farts del Vicepresident de la Vicepresidencià de la Presidencià del President, el señoret Josep Berga Vayreda… ¡dimissió!

  7. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Aire irrespirable per a tothom
    18/02/13 – PIUS PUJADES
    Extracte:
    (…) Naturalment, si remenen la merda –amb perdó– a tot arreu, la pudor s’escamparà de manera inevitable. I això tant si han trobat una claveguera legal com si han destapat un pou mort que ningú no sabia que existís (Riudaura). Si jo fos ecologista –vull dir ecologista de plantilla, militant, bel·ligerant, actiu– em queixaria allà on pogués. La pudor, totes les pudors, contaminen l’aire que respirem, intoxiquen, molesten, fan més difícil la vida i la convivència. Sobretot si, com sembla per les primeres pistes, el sistema d’extracció que els investigadors estan disposats a emprar és el del fracking –com l’usat per treure petroli al Prepirineu–, rebentant el que calgui per aconseguir fer aflorar el que busquen al preu que sigui. El tuf de la descomposició està assegurat. (…)

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  8. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Un pesticida va provocar la mort dels peixos de la Riera del Llémena, el passat mes de juny
    Olot – 20/02/2013 Garrotxa
    Olot TV video http://olottv.xiptv.cat/les-noticies/capitol/un-pesticida-va-provocar-la-mort-dels-peixos-de-la-riera-del-llemena-el-passat-mes-de-juny
    L’Agència Catalana de l’Aigua ha fet públiques les conclusions de l’informe sobre el vessament que va patir la Riera del Llémena el passat mes de juny, i que va provocar la mort de molts peixos. Segons l’ACA, el motiu del desastre ecològic va ser la combinació d’un insecticida o biocida juntament amb l’alt nivell de sal de la riera. Es desconeix quin va ser l’origen d’aquest abocament.
    Milers de peixos van morir el passat mes de juny a la Riera del Llémena, a causa del vessament d’un pesticida anomenat endosulfan, en concentracions letals pels peixos. Es tracta de la principal conclusió de l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua sobre aquest cas, unes conclusions que s’han fet públiques arran de la petició dels resultats que va fer la plataforma Salvem Sant Aniol. Segons l’ACA, el que no està clar és l’origen de l’abocament, ja que hi pot haver dues hipòtesis: la primera apunta a que el pesticida va ser abocat al clavegueram; de ser així, la depuradora no va detectar la presència d’aquest pesticida. La segona hipòtesi contempla la possibilitat que l’endosulfan fos abocat directament a la riera. En l’anàlisi també es va detectar un alt nivell de sal a la Riera, que hauria contribuït a la mort dels peixos.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  9. lejarza said

    ICV-EUiA demanarà al Govern que el grup de treball pel fracking s’obri als ajuntaments afectats, a la plataforma i a especialistes
    Publicat el 20 febrer 2013
    http://elgarrotxi.cat/2013/02/20/cv-euia-demanara-al-govern-que-el-grup-de-treball-pel-fracking-sobri-als-ajuntaments-afectats-a-la-plataforma-i-a-especialistes/
    Joan Herrera es reuneix a Riudaura amb l’alcaldessa i amb representants de la Plataforma Aturem el Fracking i trasllada el suport de la seva formació en l’objectiu de prohibir aquesta tècnica a Catalunya. El president del grup d’ICV-EUiA i secretari general d’ICV, Joan Herrera, s’ha reunit amb l’alcaldessa de Riudaura i representants de la Plataforma Aturem el Fracking juntament amb el diputat ecosocialista per la demarcació de Girona, Marc Vidal. Herrera ha anunciat que demanaran al conseller de empresa i ocupació, Felip Puig, que el grup de treball interdepartamental que el Govern de la Generalitat ha creat pel Fracking sigui obert als grups parlamentaris, als ajuntaments afectats, a la Plataforma Aturem el Fracking i a especialistes que puguin explicar les conseqüències d’aquesta pràctica.
    “Volem que el grup de treball hi hagin els ajuntaments afectats, la Plataforma i especialistes, geòlegs i uns coneixements tècnics perquè Catalunya faci el mateix que fan els països més avançats d’arreu del món que és prohibir aquesta pràctica”, ha dit Herrera que també ha demanat que aquest grup de treball tingui la seva seu al Parlament de Catalunya.
    Herrera ha traslladat als integrants de la reunió el compromís de la seva formació política i del seu grup parlamentari en contra d’aquesta pràctica d’extracció de gasos hidrocarburs coneguda amb el nom de fracking i en aquest sentit ha exigit “una moratòria i que des del Govern es garanteixi que mentre aquest grup està treballant no hi hagi ningú que faci prospeccions com s’ha volgut des de determinades empreses i com passa a Riudaura”.
     Herrera ha manifestat que des d’ICV-EUiA “busquem l’objectiu que es prohibeixi” i en aquest sentit ha dit que tenim “coneixements tècnics i experiències d’arreu del mon on s’ha demostrat el caràcter clarament negatiu i contaminant d’aquestes practiques”.
     Amb tot el secretari general ecosocialista ha indicat com el “mes urgent i immediat” l’actitud per part del Govern de CiU i ha posat com exemple el compromís de la Federació Nacionalista en determinats ajuntaments afectats per aquesta pràctica i llavors el vot contrari a la proposta d’ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats demanant-ne la prohibició.
    Font: www.iniciativa.cat / Lejarza

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa Hydraulic Fracturing (fracking) NoFracturaHidraulica: ICV-EUiA demanarà al Govern que el grup de treball pel fracking s’obri als ajuntaments afectats, a la plataforma i a especialistes.-Joan Herrera es reuneix a Riudaura amb l’alcaldessa i amb representants de la Plataforma Aturem el Fracking i trasllada el suport de la seva formació en l’objectiu de prohibir aquesta tècnica a Catalunya. El president del grup d’ICV-EUiA i secretari general d’ICV, Joan Herrera, s’ha reunit amb l’alcaldessa de Riudaura i representants de la Plataforma Aturem el Fracking juntament amb el diputat ecosocialista per la demarcació de Girona, Marc Vidal. Herrera ha anunciat que demanaran al conseller de empresa i ocupació, Felip Puig, que el grup de treball interdepartamental que el Govern de la Generalitat ha creat pel Fracking sigui obert als grups parlamentaris, als ajuntaments afectats, a la Plataforma Aturem el Fracking i a especialistes que puguin explicar les conseqüències d’aquesta pràctica.
    “Volem que el grup de treball hi hagin els ajuntaments afectats, la Plataforma i especialistes, geòlegs i uns coneixements tècnics perquè Catalunya faci el mateix que fan els països més avançats d’arreu del món que és prohibir aquesta pràctica”, ha dit Herrera que també ha demanat que aquest grup de treball tingui la seva seu al Parlament de Catalunya.
    Herrera ha traslladat als integrants de la reunió el compromís de la seva formació política i del seu grup parlamentari en contra d’aquesta pràctica d’extracció de gasos hidrocarburs coneguda amb el nom de fracking i en aquest sentit ha exigit “una moratòria i que des del Govern es garanteixi que mentre aquest grup està treballant no hi hagi ningú que faci prospeccions com s’ha volgut des de determinades empreses i com passa a Riudaura”.
    Herrera ha manifestat que des d’ICV-EUiA “busquem l’objectiu que es prohibeixi” i en aquest sentit ha dit que tenim “coneixements tècnics i experiències d’arreu del mon on s’ha demostrat el caràcter clarament negatiu i contaminant d’aquestes practiques”.
    Amb tot el secretari general ecosocialista ha indicat com el “mes urgent i immediat” l’actitud per part del Govern de CiU i ha posat com exemple el compromís de la Federació Nacionalista en determinats ajuntaments afectats per aquesta pràctica i llavors el vot contrari a la proposta d’ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats demanant-ne la prohibició. Font: www.iniciativa.cat / Lejarza/http://elgarrotxi.cat/2013/02/20/cv-euia-demanara-al-govern-que-el-grup-de-treball-pel-fracking-sobri-als-ajuntaments-afectats-a-la-plataforma-i-a-especialistes/

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  10. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    RiudauraJunts es manifesta en una visita de Felip Puig a l’escorxador de la Garrotxa
    La Plataforma contra el Fracking RiudauraJunts fa entrega d’una Samarreta groga al Conseller Felip Puig
    Xènia Serrat. OLOT
    Riudaura es trasllada a Olot per continuar lluitant contra el Fracking en motiu de la visita de Felip Puig al’escorxador de La Garrotxa, que està treballant per ampliar i millorar les seves instal·lacions i convertir-se en una empresa referent a la comerca i a tot el Principat.
    Membres impulsors de la de l’associació han fet entrega al Conseller d’una samarreta contra el Fracking i, tots plegats, s’han manifestat absolutament en contra d’aquesta nova tècnica d’extracció que està afectant Catalunya.
    Posteriorment, s’han dirigit a la celebració del Ple a l’Ajuntament d’Olot on es proposava 
    La majoria de partits polítics aposten per la prudència i demanen al Govern de la Generalitat que creï una comissió d’experts.
    Diversos posicionaments de les veus del Parlament de Catalunya.

    Dinou entitats ecologistes signen contra la recerca d´hidrocarburs
    22.02.2013
    GIRONA | ACN/DDG Dinou entitats ecologistes catalanes s’han unit per recollir firmes en contra la recerca d’hidrocarburs com gas i petroli a tota la costa catalana. Les associacions han decidit utilitzar el portal ‘change.org’ per unir esforços i recollir més signatures. L’objectiu és evitar que alguna companyia pugui tirar endavant projectes de prospeccions al fons marí que malmetrien l’ecosistema i la salut de les persones. A més, les entitats també estan promovent que els ajuntaments, seguint l’estela de e Llançà, aprovin una moció per paralitzar el procés.

    MEDI AMBIENT
    El ple d’Olot es pronuncia clarament contra la fractura hidràulica
    La plataforma Riudaura Junts havia retret a l’Ajuntament que tenia una posició tímida
    El desembre passat, el ple ja havia reclamat una moratòria
    22/02/13 – OLOT – JORDI CASAS
    Olot és des d’ahir un municipi lliure de fractura hidràulica (fracking). La plataforma Riudaura Junts havia retret la posició, una mica tímida, que, a criteri seu, mantenia l’Ajuntament d’Olot respecte del permís d’investigació d’hidrocarburs a Riudaura atorgat per la Generalitat a Teredo Oils. Ahir, però, el ple va es va pronunciar inequívocament i per unanimitat en contra del fracking durant el debat d’una moció que la CUP, sense representació al consistori, va presentar en nom de la plataforma. “Allò que no volem a casa nostra, no ho volem a casa dels veïns”, va sentenciar el portaveu de CiU, Josep Berga. I hi va afegir: “Està demostrat que la fracturació comporta riscos. Per nosaltres, les persones i el medi són una prioritat.”. La portaveu del PP, Júlia Sala, no era al ple, però Pere Gómez (ERC) va recordar que ja el desembre ella i tots els regidors havien votat a favor d’una moratòria. Ignasi Mulleras (PxC) va indicar que no hi havia cap argument racional per oposar-se a la moció “per més petroli que hi hagués al subsòl”. Josep Guix (PSC) va lamentar que la moció no la presentés directament la plataforma Riudaura Junts, en la qual l’agrupació del PSC de la Garrotxa té representants. I va anunciar que l’eurodiputat socialista Raimon Obiols serà el març a Riudaura per conèixer el tema i dur-lo al Parlament Europeu, tal com el seu partit ja ha fet al Parlament i al Congrés dels Diputats.
    La moció de la plataforma –la CUP va dir que feia de transmissora– declara el municipi lliure de fracking i aposta per manifestar el malestar per l’inici de l’explotació d’hidrocarburs amb aquesta tècnica, per instar els municipis que estiguin o puguin estar afectats que es declarin en contra d’aquesta tècnica i per instar la Generalitat que declari el país lliure de fracking i que no autoritzi cap projecte d’investigació o d’explotació.
    Felip Puig
    El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que hores abans havia estat a Olot, va aigualir una mica les aspiracions de la moció. Puig va dir que no calia una moratòria, perquè ja n’hi ha una de facto, ja que, segons ell, a Catalunya no es pot extreure hidrocarburs perquè només hi ha permisos d’investigació. “Dir no al fracking sense saber si hi ha gas o no és poc intel·ligent”, va dir. I va recordar que a la Generalitat li interessa saber què té al subsòl del país. “Pot ser positiu per al país tenir hidrocarburs si s’exploten amb el mínim d’impacte. Les empreses catalanes són les que paguen més cara l’energia de tot Europa”, hi va afegir. El conseller va dir que les tècniques per extreure hidrocarburs han evolucionat molt, i va recordar que el govern ha creat una comissió d’experts sobre el tema. Això no obstant, va reconèixer que els permisos d’extracció els dóna el govern espanyol.
    Banyoles també hi està en contra
    L’Ajuntament de Banyoles ha declarat el municipi i la conca lacustre de la comarca del Pla de l’Estany zona lliure de fractura hidràulica (fracking) i ha demanat al govern espanyol que prohibeixi l’ús d’aquesta tècnica d’extracció d’hidrocarburs i segueixi així l’exemple dels govern francès i britànic. La decisió es va prendre per unanimitat en el ple de dilluns, a través d’una moció que havia presentat el grup de la CUP. Durant la sessió es va puntualitzar que el Pla de l’Estany no està inclosa en la llista dels territoris susceptibles de ser explotats amb aquest sistema, però que la comarca se’n veuria afectada igualment per les extraccions que és possible que es facin a la Garrotxa, on sí que hi ha permisos concedits per realitzar-hi investigacions prèvies a una explotació. Es tem que el fracking contamini els cursos d’aigua de la Garrotxa, que són els que, en part, nodreixen els aqüífers del Pla de l’Estany.
    R. ESTÉBAN

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  11. lejarza said

    Veïns de Sant Aniol de Finestres es concentren en contra la instal·lació d’una planta de salmorres al municipi
    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa – ACN.- Una trentena de veïns de Sant Aniol de Finestres, membres de la plataforma Salvem Sant Aniol, s’han concentrat davant del consistori per mostrar el seu rebuig a la construcció d’una planta de salmorres a prop de l’església de Sant Esteve de Llémena. Els manifestants s’han agrupat per fer pressió social, conscienciar sobre els perjudicis mediambientals del projecte i mostrar la seva indignació davant dels membres de la Mancomunitat de Municipis de la Vall de Llémena. La Mancomunitat ha aprovat en un ple llarg i tens -amb dos vots a favor, un en contra i cinc abstencions- una moció en defensa de mantenir els principis paisatgístics de l’entorn de l’església i de la vall.
    Al voltant de les set de la tarda, una trentena de veïns de Sant Aniol de Finestres -membres de l’entitat Salvem Sant Aniol- s’han concentrat davant del consistori del municipi per mostrar el seu rebuig a la construcció d’uns hivernacles per assecar salmorra al costat de l’església de Sant Esteve de Llémena. 

    Els veïns, que portaven diverses pancartes on es podia llegir ‘Salvem la vall’, ‘La Salmorra no és d’interès públic’, ‘Cada cosa al seu lloc’ han cridat diversos lemes en contra la instal·lació d’aquesta planta que serviria per assecar les salmorres industrials de la firma Sal Llémena i que el consistori ha titllat “d’interès públic”. Les salmorres són els sobrants de sal i líquids provinents de l’assecatge dels embotits i amb la construcció d’aquesta planta a Sant Aniol de Finestres, la companyia reduiria les despeses actuals del transport d’aquests líquids que s’han de traslladar fins a la comarca del Bages.

    “És indignant que el consistori vulgui crear aquesta planta al municipi, al costat del riu Llémena. Això perjudicarà a l’entorn, contaminarà la zona i no ajudarà al turisme rural d’aquí”, ha assenyalat un dels membres de l’entitat Salvem Sant Aniol, Josep Brucart.

    Els manifestants s’han agrupat aquest dijous a aquesta hora perquè era la data escollida per realitzar una de les reunions de la Mancomunitat de Municipis de la Vall del Llémena que aplega els pobles de Canet d’Adri, Sant Gregori, Sant Aniol de Finestres i Sant Martí de Llémena i on es tractaria una moció en defensa del territori.

    La moció, impulsada pel grup de l’oposició -Independents per Sant Aniol de Finestres (ISAF) i que tenia el suport de l’associació ciutadana- demanava que es mantingués l’entorn de l’església de Sant Esteve de Llémena dins dels principis paisatgístics i rurals que “donen identitat pròpia” al conjunt de la Vall i que han estat “motiu dels impulsos per a afavorir el turisme que ha endegat reiteradament aquesta Mancomunitat”. Una moció que literalment no es posicionava entorn a la planta de salmorra però que indirectament feia referència a aquests hivernacles. Un rerefons que no ha passat desapercebut pels membres de la Mancomunitat. 

    “La Mancomunita ha de quedar fora d’aquest aspecte”

    Durant la reunió, que s’ha allargat més de dues hores i on s’han viscut moments de tensió, ha comptat amb la presència de tots els membres de l’entitat i, finalment, s’ha aprovat amb dos vots a favor, un en contra i cinc abstencions. Des d’un principi, l’alcalde de Sant Aniol de Finestres, Francesc Oliveras, ha defensat que el consistori es volia mantenir “neutre” davant d’aquest projecte, que escoltaria a totes les vessants implicades i que calia “ajudar a les indústries en aquests moments sense oblidar el territori i protegint a la seva gent”. 

    “L’Ajuntament ha d’escoltar a tots i valorar, vam allargar quinze dies el període d’al·legacions al projecte però tenim clar que cal trobar una solució als problemes d’empreses que donen feina a la població”, ha afegit el batlle. Segons Oliveras, l’entitat Salvem Sant Aniol no va explicar amb “tot detall i claredat” la iniciativa de la companyia i ha assegurat que “últimament” el municipi només ha estat conegut per determinats aspectes negatius com pedreres, plantes de tractaments i extracció d’àrids i abocadors de residus que van denunciar des de l’associació veïnal. “Hem de col·laborar amb les empreses, si no es pot fer res doncs d’acord però cal decidir alguna cosa i seria bo que l’oposició presentés les seves propostes al respecte”, ha assenyalat Oliveras. 

    Durant la reunió, gran part dels assistents han explicat que desconeixien el projecte, que estaven d’acord amb el contingut de la moció però no amb la seva intencionalitat i que defensaven per sobre de tot l’autonomia de cada municipi, un dels principis bàsics que regeixen la Mancomunitat de Municipis de la Vall de Llémena. En aquest sentit l’alcalde de Sant Gregori, Jordi Noguer, ha explicat que es tractava d’una “moció trampa” i que es sentia “utilitzat”. Segons gran part dels assistents, el contingut de l’escrit és una de les bases de la Mancomunitat i no tenia sentit aprovar una moció repetint aquest aspecte. “Crec que la Mancomunitat hauria de quedar fora totalment d’això, no es va crear amb aquesta finalitat i això és una cosa que s’ha de parlar en àmbit local i és important fer prevaldre l’autonomia de cada poble”, ha afegit Oliveras. 

    L’impulsor de l’escrit, el portaveu del Grup Municipal Independents per Sant Aniol de Finestres, Xavier Cusell, s’ha mostrat totalment contrari a aquesta afirmació i ha intentat modificar el text durant la reunió per aconseguir un consens més ampli. Un objectiu que no ha arribat a bon port. “No em sembla correcte que un aspecte com aquest, tant important i que afectarà a tota la Vall no es pugui parlar en aquest ens”, ha assenyalat Cusell. Finalment, la moció ha estat aprovada tot i els recels dels membres de la Mancomunitat.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  12. lejarza said

    MEDI AMBIENT
    La Mancomunitat del Llémena, contra la salmorra
    Els representants de Sant Gregori, Canet, Sant Aniol i Sant Martí aproven una moció per mantenir els valors paisatgístics de Sant Esteve
    La proposta genera molta controvèrsia
    23/02/13 02:00 – SANT ANIOL DE FINESTRES – J.C. / ACN
    La Mancomunitat de la Vall del Llémena va aprovar dijous al vespre una moció dels Independents de Sant Aniol de Finestres per mantenir els valors paisatgístics i rurals de Sant Esteve. No parlava directament de la planta de tractament de salmorra, però aquesta n’era el motiu, fet que va comportar molta controvèrsia. Es va aprovar amb dos vots a favor, un en contra i cinc abstencions.
    Gran part dels assistents van afirmar que desconeixien el projecte, que estaven d’acord amb el contingut de la moció però no amb la seva intencionalitat, i que defensaven per sobre de tot l’autonomia de cada municipi, un dels principis bàsics que regeixen l’ens. La Mancomunitat de la Vall de Llémena és una entitat pública supramunicipal constituïda l’any 2009 pels ajuntaments de Canet d’Adri, Sant Gregori, Sant Aniol de Finestres i Sant Martí de Llémena amb l’objectiu de desenvolupar projectes de promoció econòmica, de dinamització social, educativa i cultural i de comunicacions d’interès comú a la Vall de Llémena.
    A les portes de l’Ajuntament, s’hi van aplegar una trentena de veïns, que van rebre els representants de la Mancomunitat amb cartells en contra del residus.
    Durant el ple també es va comunicar que la junta de govern de Sant Aniol havia acordat ampliar 15 dies el termini per presentar al·legacions al projecte de planta de residus industrials. Ahir, l’Associació Salvem Sant Aniol va presentar les seves al·legacions al projecte, acompanyades de 779 signatures, més les 451 recollides en una petició a internet. Ara, continuarà recollint signatures i suports.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  13. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    LLEIDA CAPITAL ES DECLARA LLIURE DE FRACKING
    febrer 23, 2013
    Al ple d’ahir a la Paeria, es va aprovar la moció per declarar Lleida lliure de fracking amb tots els grups a favor, exceptuant l’abstenció del PP. Lleida és la segona capital de província, desprès de Girona, en rebutjar aquesta tècnica extractiva i aquest model energètic.
    Municipis Lliure de Fracking
    Ja son 47 els pobles i ciutats que ho han fet: La Jana, Prats de Lluçanès, Balaguer, Vic, Ulldecona, Ribes de Freser, Sant Pere de Torelló, Torelló, Ribera d’Ondara, Ponts, Cervera, Sant Celoni, Les Borges Blanques, Sant Hipòlit de Voltregà, Calldetenes, Olost, Figueres, Gironella, Montesquiu, Girona, Sanaüja, Riudaura, Sant Cebrià de Vallalta, Banyoles, Tornabous, Manlleu, Els Plans de Sió (Segarra), Olot (Garrotxa), Agramunt, Celrà, Artès, Rosselló, Lleida i Camprodon. I la previsió, és que el degoteig sigui constant les pròximes setmanes.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  14. lejarza said

    Sant Aniol de Finestres rebrà mig milió d’euros per a rutes turístiques
    La vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha signat amb l’alcalde de Sant Aniol de Finestres, Francesc Oliveras, el conveni per impulsar el projecte en aquest municipi que ha estat seleccionats pel programa “Viure al Poble Més”. La signatura ha tingut lloc en el transcurs d’un acte celebrat aquest dijous a l’Auditori del Palau de la Generalitat.

    Sant Aniol de Finestres rebrà 475.625 euros, d’una inversió total de 731.731 euros, per al projecte “La Barroca, cultura i natura”, de desenvolupament turístic, que girarà al voltant de rutes específiques aprofitant que el municipi està situat en ple parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa. El projecte preveu tot un seguit d’actuacions, com la pavimentació d’un camí, la renovació de l’entrada al municipi, la senyalització de rutes, la instal·lació d’un panell tàctil al centre del nucli de Sant Esteve, l’adaptació d’un edifici per a turistes BTT i senderistes, i l’habilitació de la plaça de les antigues escoles com a punt de partida i finalització dels itineraris.

    Per a la vicepresidenta, el programa Viure al Poble Més és una manera més de demostrar la voluntat del Govern de mantenir un territori equilibrat, amb qualitat de vida, “perquè les persones, visquem on visquem, tinguem les mateixes oportunitats”. Joana Ortega ha dit que a Catalunya no hi sobra cap poble i ha agraït la tasca de tots els alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, per l’esforç i voluntarisme amb què actuen des dels pobles petits.

    Projectes socioeconòmics per revitalitzar els pobles
     
    “Viure al Poble Més” és un programa destinat a subvencionar grans projectes dels ens locals de fins a 3.000 habitants que actuïn íntegrament en un nucli de població, com ara projectes de regeneració urbana i rural, de millora dels serveis turístics o que donin valor, protecció i conservació del patrimoni cultural.
     
    Aquesta convocatòria d’ajuts compta amb un pressupost de 9,1 milions d’euros, dels quals 7 milions provenen dels fons FEDER de la Unió Europea i els 2,1 milions restants, que es corresponen al 15% de la despesa subvencionable total, els aporta el Departament de Governació i Relacions Institucionals. Així mateix, aquesta aportació de Governació del 15% té caràcter de bestreta, mitjançant un únic pagament en el moment de l’atorgament de la subvenció.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  15. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Ajuntament de Sant Aniol de Finestres
    Núm. 73 – 16 d’abril de 2013
    Núm. 4237
    Anunci sobre aprovació inicial de diversos projectes d’obres
    La Junta de Govern Local d’aquesta Corporació en la sessió celebrada el dia 25 de març de 2013, va aprovar inicialment els projectes d’obres ordinàries municipals denominats “Projecte per l’adequació de la xarxa d’aigua i d’hidrants de la zona de les Carreres, 1 Fase”, “Projecte per l’adequació de la xarxa d’aigua i d’hidrants de la zona de les Carreres, 3 Fase” i l’ “Actualització de preus del projecte per
    l’adequació de la xarxa d’aigua i d’hidrants de la zona de les Carreres 1 fase”, redactats per l’arquitecta Sra. Anna Baldó Sánchez i l’enginyer tècnic industrial Sr. Josep Martín Jutglar el primer i l’arquitecta Sra. M. Teresa Ercilla Sans, l’arquitecte tècnic Sr. Rafel Planas Mayolas i l’enginyer tècnic industrial Sr. Josep Martín Jutglar
    el segon i l’actualització de preus de la 1 fase, integrants dels Serveis Tècnics de l’Àrea d’Urbanisme i Edificació del Consell Comarcal de la Garrotxa amb un pressupost de CENT TRENTA-VUIT MIL SIS-CENTS SEIXANTA-UN EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS (138.661,26€), IVA inclòs, la 1 fase i de DOS CENTS VINT-I-TRES MIL TRENTA-QUATRE EUROS AMB SEIXANTA-UN CÈNTIM
    (223.034,61€), IVA inclòs, la 3 fase.
    D’acord amb allò que disposa l’article 37 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat mitjançant Decret 179/1995, de 13 de juny, la documentació s’exposa a informació pública pel termini de trenta dies, als efectes de consultes i/o al·legacions.
    En el cas que no es presentin al·legacions l’acord inicial esdevindrà definitiu automàticament, i en qualsevol cas es procedirà a la seva publicació en el BOP i al tauler d’anuncis.
    Sant Aniol de Finestres, 8 d’abril de 2013
    Francesc Oliveras i Torrent
    Alcalde

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  16. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 76 – 19 d’abril de 2013
    Núm. 4383
    Ajuntament de Sant Aniol de Finestres ( Garrotxa )
    Anunci sobre ampliació del termini d’nformació pública d’un projecte en sòl no urbanitzable
    En data 27 de febrer de 2013 es va dictar el decret d’alcaldia pel qual se sotmetia informació pública durant el termini d’un mes la documentació presentada pel Sr. Miquel Gelabert Rovira, en nom i representació de MOTOCLUB LLÉMENA, per a la instal·lació d’una àrea de circulació per al lleure i l’esport del trial a Can Pagès de Sant
    Esteve de Llémena, en sòl no urbanitzable, per tal que s’hi poguessin presentar les al·legacions i/o reclamacions que es consideressin oportunes.
    En data 11 de març de 2013 es va publicar l’anunci sobre la informació pública en el BOP núm. 49 l’esmentat decret d’alcaldia; en data 10 d’abril de 2013 i vist l’interès general de l’expedient de referència s’ha dictat un decret d’alcaldia d’ampliació del termini d’exposició pública per 15 dies més des de la publicació d’aquest anunci en el BOP, conforme a allò que estableixen els articles 48 i 49 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
    Aquest expedient es pot consultar a les oficines de l’ajuntament, a la Plaça Major, 1 de Sant Esteve de Llémena, en hores d’oficina.
    Sant Aniol de Finestres, 10 d’abril de 2013
    Francesc Oliveras i Torrent Alcalde

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  17. lejarza said

    Sal Llémena ha retirat el projecte de la planta de salmorra a Sant Aniol de Finestres
    Vall del Llierca, Argelaguer – Sant Aniol de Finestres – Besalú/ACN
    L’empresa Sal Llémena ha retirat el projecte de construcció de la planta d’assecat de salmorres industrials -els sobrants de sal i líquids de l’assecatge d’embotits- a Sant Esteve de Llémena (municipi que pertany a Sant Aniol de Finestres a la Garrotxa) que havia topat amb l’oposició del territori. Per tirar-lo endavant, la promotora havia demanat a l’Ajuntament que requalifiqués uns terrenys rústics com a industrial atès que es considerava una infraestructura “d’interès públic”. El 29 d’abril passat, però, l’empresa va entrar un escrit a l’Ajuntament on demanava la retirada del projecte, de manera que el consistori ha arxivat l’expedient, fins i tot abans que es resolguessin les al·legacions.
    Els motius per als quals l’empresa ha decidit fer marxa enrere no han transcendit ni tampoc apareixen en la documentació presentada al consistori. Segons ha explicat l’alcalde de Sant Aniol de Finestres, Francesc Oliveras (CiU-Olot), creuen que és perquè l’empresa està buscant un nou indret o un nou sistema per eliminar aquests residus. “Suposo que l’emplaçament no era el correcte ni per ells ni per ningú i el millor és que en busquin un altre”, assenyala en declaracions a l’ACN.
    Des de l’Ajuntament, encara no s’havien resolt les al·legacions presentades al projecte perquè encara no havia finalitzat el termini previst cap a mitjans d’aquest mes. Ara, però, l’expedient s’ha arxivat per aquesta petició de l’empresa.
    Satisfacció al territori
    Les entitats que s’havien oposat al projecte han celebrat la seva retirada. En el moment en què es va anunciar, formacions com ara Grup de Defensa del Ter, Naturalistes de Girona i molt especialment l’associació Salvem Sant Aniol van mostrar el rebuig a aquestes noves instal·lacions per l’impacte que hauria tingut en el territori una planta de salmorres. De fet, aquests últims van presentar-hi al·legacions tot denunciant un perjudici de l’entorn natural del municipi amb l’ampliació dels terrenys industrials. També alertaven que els residus a tractar contenen una altra concentració de sal i proteïna i que podrien posar en risc l’ecosistema de la zona.
    Segons la presidenta de l’associació, Núria Brucat, “estem contens que no tiri endavant perquè suposava una greu agressió a la vall i esperem que no es repeteixi un projecte així”. En aquest sentit, demanen que les administracions potenciïn economies “més respectuoses” amb el medi ambient i agraeixen el suport de persones i col·lectius durant la campanya per rebutjar aquesta instal·lació. En total, es van recollir un miler de signatures en contra.
    L’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres, format per CiU, va expressar la voluntat de ser neutrals en el procés i d’escoltar a totes les parts. Per la seva banda, l’únic partit a l’oposició -Grup Municipal Independents per Sant Aniol de Finestres (ISAF)- va mostrar els seus recels al projecte i la Mancomunitat de Municipis de la Vall de Llémena va aprovar també una moció en defensa de mantenir el paisatge de la zona.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  18. lejarza said

    Pernils Llémena, premi a la Millor Iniciativa Empresarial

    Pernils Llémena, de Sant Aniol de Finestres, per la seva aportació empresarial innovadora i per ser una de les empreses de la Garrotxa de més projecció internacional, ha rebut aquest divendres a la nit el Premi a la Millor Iniciativa Empresarial durant La Nit dels Premis Garrotxí de l’Any.

    L’empresa Pernils Llémena, S.A., de Sant Esteve de Llémena (Sant Aniol de Finestres) ha portat a terme una important inversió destinada a l’ampliació de les seves instal.lacions per poder introduir millores en el procés de preparació i assecatge del pernil curat amb os.

    L’any 2012, va començar a exportar pernils a Califòrnia i a Nova York, gràcies a una resolució conjunta del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i l’Agència de Protecció de la Salut, organismes encarregats de verificar el compliment dels requisits higiènics de les empreses autoritzades a exportar als Estats Units.

    Pernils Llémena, S.A. és un clar exemple del fenomen global que està emergint en el món de la innovació en el camp de la cooperació empresarial. L’empresa ha sumat coneixement de diferents empreses del mateix sector per millorar els processos i per aconseguir créixer i poder competir amb èxit en el mercat.

    L’empresa ofereix els serveis de salar, curar i desossar únicament per les empreses càrnies que hi participen, en parts iguals en el seu capital: Cárnicas Toni Josep, de Vic; Embutidos Caseros Collell, de les Preses; Noel Alimentaria, de Sant Joan les Fonts; i, conjuntament, Frigoríficos Unidos, de Riudellots de la Selva, i Productos Valent, de Girona.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  19. lejarza said

    Garrotxa: Pesticida al Llémena

    L’associació de Naturalistes de Girona va denunciar ahir la presència d’un pesticida perillós que pot ser tòxic tant per animals com per humans a les aigües de la riera del Llémena. L’Agència Catalana de l’Aigua està investigant la situació i intentant esbrinar quin pot haver estat l’origen d’una contaminació que ja té precedents, doncs fa poc més d’un any la presència de la mateixa substància va provocar una alta mortalitat de peixos en aquestes aigües. En aquella ocasió, inicialment es va determaninar com a causa un excés de sal a la riera, però un informe posterior va concloure que el factor determinant havia estat la presència del pesticida Endosulfan.

    La contaminació es va detectar en el marc d’unes pràctiques d’un curs del màster de Ciència i Tecnologia de l’Aigua de la Universitat de Girona (UdG), que també va ser qui va detectar el pesticida l’any passat. Segons informaven ahir des de l’ANG, aquesta és una substància neurotòxica que ataca el sistema nerviós i que és capaç de bioacumular-se en el teixit adipós dels animals. Des del 2008 està prohibit, ja que es va demostrar la seva toxicitat tant en humans com en animals.

    El portaveu de l’ANG, Enric Cortiñas, va explicar ahir que és molt difícil detectar la presència del pesticida ja que es va movent riu avall amb el curs de l’aigua. “Si no hi ets al moment que fan l’abocament és dificil de controlar perquè l’aigua va avall. Aquesta vegada, els que ho van detectar hi devien ser en el moment en el que es va fer l’abocament”, va assegurar Cortiñas. Sobre l’origen de la contaminació, el portaveu va afirmar que encara no hi ha gaire informació i que l’ACA ho està investigant. “Pot ser un veí o el propietari d’una granja que per alguna raó utilitzi aquest pesticida. Esperem que aquesta vegada sí que agafin les persones que ho han fet”, va concloure.

    Per la seva banda, l’alcalde de Sant Martí de Llémena i president del Consell Comarcal del Gironès, Jaume Busquets, va afirmar que no tenia constància d’aquest fet, però que des de l’Ajuntament posarien tots els recursos que fagin falta per determinar l’origen de la contaminació.

    Poca presència de peixos

    A més de detectar el pesticida, els estudiants del Màster de Ciència i Tecnologia de l’Aigua van comprovar que hi havia una baixa densitat de peixos. Segons l’ANG, “la nova detecció d’aquest tòxic posa de relleu Segonsque el problema del vessament d’aquest verí no s’ha aturat i, per tant, que es podria tornar a produir novament un episodi de mortalitat de peixos i possiblement d’altres organismes”.

    Ara fa poc més d’un any, al mes de juny, es van trobar més de 300 peixos morts a la riera del Llémena a l’alçada de Sant Aniol de Finestres. Inicialment, després de la investigació de l’ACA, es va determinar que la causa havia estat un excés de sal que hauria estat abocada al riu. Tot i això, posteriorment els estudiants del màster de Ciència i Tecnologia de l’Aigua van elaborar un informe que posava en evidència que la capacitat del pesticida de romandre als teixits grassos animals va servir per poder demostrar que la mortalitat no era conseqüència de la concentració de sal, sinó a una contaminació de l’aigua amb aquesta substància prohibit.

    • lejarza said

      Dimarts 05 de juny de 2012
      Un excés de sal mata centenars de peixos a la riera del Llémena
      Els exemplars, bàsicament barbs de muntanya i bagres, s’han trobat aigües avall de la depuradora de Sant Esteve
      ACN Un excés de sal a l’aigua ha matat uns 300 peixos a la riera del Llémena, inclosa dins la xarxa de protecció Natura 2000. Els exemplars, bàsicament barbs de muntanya i bagres, van aparèixer aquest cap de setmana aigües avall de la depuradora de Sant Esteve del Llémena (Garrotxa), en un tram de mig quilòmetre. Els Agents Rurals ja han retirat la majoria dels peixos i les analítiques van desvetllar una alta concentració de sal a l’indret. “En un moment puntual, la depuradora deuria vessar aigua amb excés de sal, perquè cal tenir en compte que a la zona hi ha moltes empreses de pernils”, concreta l’alcalde, Francesc Oliveras. Les pluges d’aquests darrers dies han permès oxigenar la riera de nou.

      Els peixos van aparèixer morts aquest passat cap de setmana, després que diversos veïns de la zona alertessin de la seva presència. En total, se’n van comptabilitzar entre 200 i 300 exemplars, sobretot d’espècies típiques de la zona (barbs de muntanya, bagres i també, alguna truita).

      La zona on es van localitzar és en un tram d’un mig quilòmetre de la riera del Llémena, un afluent del Ter. Els peixos es trobaven aigües avall de la depuradora de Sant Esteve del Llémena. Fins a la zona s’hi van desplaçar Agents Rurals i també tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

      La causa de la mort dels peixos va ser un excés de salinització puntual de l’aigua de la riera. “Es va trobar un excés de sal a la sortida de la depuradora, tot i que les causes exactes del per què aquesta aigua va anar a parar a la riera encara no s’han esbrinat”, indica Francesc Oliveras.

      Els tècnics de l’ACA han inspeccionat la depuradora i, a priori, han conclòs que els sistemes funcionaven. “Cal tenir en compte que a Sant Esteve hi ha fàbriques d’embotits i de pernils, i que la depuradora hi ha moments en què té problemes per diluir la sal que produeixen les empreses”, indica l’alcalde.

      Depuradora biològica

      Oliveras també explica que la depuradora funciona mitjançant sistemes biològics i que, per tant, “si li va arribar un excés de sal, l’aigua que va sortir cap a la riera també en portava”. Els Agents Rurals van retirar la majoria dels peixos morts i l’intensa pluja que va caure el mateix diumenge va contribuir a oxigenar l’aigua de nou.

      “En ploure, això també va afavorir que aquells peixos que s’havien quedat una mica estabornits per la presència de sal també es revifessin”, concreta Francesc Oliveras. Des de l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres -del qual depèn Sant Esteve- ja s’ha parlat amb els diversos agents implicats (el Consell Comarcal, que gestiona la depuradora, i les empreses) perquè aquesta situació no es repeteixi.

      “Hi estem tots a sobre perquè no torni a passar”, concreta Oliveras. La riera del Llémena és un dels ecosistemes inclosos dins la xarxa de protecció Natura 2000.

  20. lejarza said

    La vall del Llémena

    MARTÍ GIRONELL GAMERO

    N’he tingut prou amb tres dies. Això no vol dir que el cos men demanés vuit, de dies. Però aquest, tres dies, és el temps que he necessitat per carregar piles, per refer-me i per constatar el que ja feia temps que pensava: m’haig d’aplicar encara més la filosofia del quilòmetre zero. I no només pel que fa a productes de la terra i de prop de casa, que ja ho faig. També a l’hora de descansar, de desconnectar o de fer descobertes que de tan properes et fa vergonya i tot. És el cas de la vall del Llémena. L’any passat, a uns amics que volien passar l’estiu en família i a prop de la natura ja els la vaig recomanar però al final van optar per un altre racó de la nostra geografia, la Garrotxa, que per a un servidor que és fill de Besalú, no cal que el canti les virtuts d’aquesta comarca. Aquest any, però, vaig decidir passar tres dies, mig per treballar mig per descansar, al bell mig de la Vall del Llémena. A només un quart d’hora de Girona tens la sensació que entres en una altra dimensió on el temps s’atura, on la pau i la tranquil·litat senyoregen per uns paratges amables i al mateix temps feréstecs. El silenci també se sent a tota hora i només el gosa trencar algun estol d’ocells que voleia pel cel net i clar. Aquest redós de calma i assossegament, necessari per ordenar idees i pensaments, l’he trobat a Lloràs, en el refugi d’una antiga masia catalana del segle XVII que es diu el Nus de Pedra. La porten la Montse i en Joan, que ja fa anys que van decidir viure la vida i deixar el tragí de les seves feines més enllà de la vall i assentar-se aquí per viure de la calma que ofereix el nostre territori quan està ben gestionat i ben endreçat. Ja els dic jo que entre el silenci que campa en aquest paratge i les viandes de Cal Ganso, amb l’altament recomanable flam de ratafia de la Carme, la mestressa que atresora la recepta amb murrieria –perquè es tracta de tastar-lo, allà, in situ–, us connecten amb els plaers més autèntics de la vida. Tant de bo que aquesta sortida nova de l’autopista AP-7, que ha ser una porta de benvinguda a la vall del Llémena per a nous visitants, no malmeti l’encant que s’ha conservat gràcies a tots els que n’han sabut treure un profit de viure d’un entorn privilegiat com aquest.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: