Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Kàrdavan: mitificant l’Alta Garrotxa

Posted by lejarza en 25 diciembre, 2012


El Punt-Avui Cultura 25/12/12 – Barcelona – Lluís Llort: Kàrdavan: mitificant l’Alta Garrotxa.-Carles Batlle recrea a la comarca gironina una trilogia en la tradició de Tolkien.
La recepta: una part de passió per la geografia feréstega de l’Alta Garrotxa, una altra de base literària formada pels grans clàssics d’aventures i un bon raig de tècnica narrativa guanyada a base d’escriure teatre, ho sacsegem una mica i ho relliguem i el resultat és Kàrvadan, la primera novel·la, de la trilogia prevista, que Carles Batlle publica a La Galera.
Nascut a Barcelona el 1963, Carles Batlle va estudiar filologia catalana i quan donava classes sobre teatre va començar a escriure’n. “Gairebé m’agrada més llegir teatre que veure’l; m’apassiona llegir-lo perquè pots crear sol tot el que envolta l’obra”, comenta. Com a dramaturg ha escrit tretze obres, traduïdes fins a dotze idiomes, i ha guanyat mitja dotzena de premis.
Com és que un home de teatre es decideix per escriure novel·la d’aventures? Repassem la recepta del còctel. Fa deu anys que viu a la Garrotxa (Argelaguer), tot i que hi anava des de petit perquè la família hi tenia una casa. “M’agrada caminar-hi, l’he recorregut de dalt a baix, és un espai mític on es movien els carlins, els trabucaires, els contrabandistes… Dóna molt de joc i em venia de gust mitificar l’espai; tot el que descric és real: valls i muntanyes, camins i rius, les vistes…”. L’editorial té previst organitzar en un futur visites guiades pels espais on té lloc Kàrvadan.
Segon ingredient. “Els meus referents des de petit són els autors de literatura d’evasió, d’aventures: Verne, Mark Twain, Walter Scott, Karl May, E.R. Burroughs, el de Tarzan, Defoe, Stevenson, Salgari, Dumas, Folch i Torres… També de còmics clàssics, com El Hombre Emascarado, El Príncipe Valiente, Flash Gordon… I del cinema d’aventures”. Els va llegir de petit i molts els ha rellegit fins a deu vegades.
Tercer ingredient. “L’ofici dels anys escrivint dramatúrgia m’ha permès enfrontar el repte d’una novel·la amb seguretat; és més difícil fer el pas de la narrativa al teatre que a l’inrevés. A la novel·la potser hi ha una mena de truc, i és que els personatges principals parlen en primera persona, com monòlegs teatrals.”
Una trilogia elàstica
Està enllestint la segona part –que es publicarà la tardor del 2013– i té clara la tercera. Per què una trilogia? Perquè és l’estructura que va pensar a partir del camí que recorre el protagonista, Pol Bàrsac, un jove indignat que fugint de la policia va a parar a una dimensió paral·lela, al món de Carr-Morr. “Seria molt fàcil allargar-la pel final o escriure uns llibres de preqüela.” Dependrà de l’èxit que tingui la trilogia.
El món que ha creat és un futur arcaïtzat: hi ha cavallers, espases i castells, però també tecnologia, salts en el temps, bèsties evolucionades, personatges amb poders…, però Batlle rebutja les influències òbvies. “A Kàrvadan hi ha més d’Els tres mosqueters que de Tolkien.”
La trama, a més d’aventures, conté amor, traïcions, lluites, misteris… “La idea és mostrar el recorregut de l’heroi, que ha de superar proves, però combino gèneres, des de la fantasia al detectivesc. Els personatges mantenen diàlegs en què exposen conflictes de caire filosòfic i existencial, que poden seduir els lectors adults.”
Veurem Peter Jackson rodant a l’Alta Garrotxa? “Ho veig difícil [riu], però m’encantaria escriure el guió per a un còmic, amb dibuixos de l’estil d’Alex Raymond, realistes i sensuals; o també estaria bé un joc de taula.” El primer glop llarg (576 pàgines) del còctel té bon gust i et deixa amb set.

Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza, Tortellà

Anuncios

3 comentarios to “Kàrdavan: mitificant l’Alta Garrotxa”

  1. lejarza said

    Màrius Serra, Escritor y enigmista (Cultura, La Vanguardia 08/12/201 ): Mundos paralelos.-Un día dos chicos críticos con el sistema, como tantos hay y por tantos motivos descriptibles, se van de excursión a la Garrotxa y sufren un accidente cerca de Argelaguer. Caen por una cueva y entran en un mundo paralelo al que serán transferidos por separado. Así empieza Kàrvadan, una novela fantástica de Carles Batlle que inicia un periplo editorial en La Galera que comprenderá tres volúmenes. Este primero luce el subtítulo La llegenda de l’impostor y fundamenta su intriga en las dudas identitarias del protagonista, que en nuestro mundo se llama Pol. En el país de Carr-mor le confunden con Sigurn, el Kàrvadan de su mitología. Es decir, creen que Pol es el esperado enviado que debe resolver una cuestión de vital importancia para el bienestar de los carmorianos. Sus aventuras nos llegan a través de dos voces diferenciadas: la suya y la de la cúnari (princesa) Lia, con quien Pol mantiene una relación ambivalente. Batlle es un dramaturgo de reconocida trayectoria vinculada a la Sala Beckett, traducido y representado en Alemania, que ahora se lanza al mundo de la literatura fantástica con una solvencia que impresiona. La lengua es prístina, el pulso narrativo constante durante las seiscientas páginas de esta primera entrega y el mundo paralelo se nos impone.
    Los referentes de Carles Batlle son la novela clásica de aventuras y su traslación a los lenguajes del cine y el cómic anteriores a Harry Potter, de modo que sus fantasías toman un aire más adulto. Eso no obsta para que Kàrvadan contenga todos los ingredientes del género fantástico que proviene de la narrativa utópica y explota con El señor de los anillos de Tolkien: aventuras, escenas de acción y contraposiciones como fidelidad-traición o amor-odio. También destaca la neología propia de los mundos paralelos. Mor equivale a valle, bur a ciudad, dan a montaña… Así, el río Carr riega el gran valle de Carr-Mor, los bosques están poblados por los Boods y, a ambos lados, se extienden las ciudades de Lun-Bur (de la Luz) y Mun-Bur (Blanca), separadas por montes como Bat-dan (de los Muertos) o Bat-dan (Negro). El monstruario contiene troms (bóvidos gigantescos), gròfuls (simiescos), gàlibs (aves enormes) o lingus (entre lobos e hienas). El volumen acaba con una imprescindible glosario de nombres propios para ayudarnos a movernos en este mundo paralelo.
    Dos elementos han conseguido que venza mi recelo innato contra mundos de topónimos extraños y criaturas estrafalarias. De entrada porque, a diferencia de las aventuras de vampiros adolescentes, aquí los personajes ponen sus pieles en contacto. Y también por la orografía. Carr-Mor nunca deja de ser la Alta Garrotxa y el lector atento con conocimientos montañeses descubrirá en ella las cumbres reales, desde la Mare de Déu del Mont hasta el Canigó, puestos por el excursionista Batlle con delicadeza verdagueriana. Acierta.

    Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza, Tortellà

  2. lejarza said

    Feréstegues raconades i gemades valls

    Per Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

    “Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés per a confort de l’excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra, on algun temps jo m’hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós
    panorama que s’estenia a mos peus. A sol ixent, les terres baixes de l’Empordà s’obiraven boiroses per damunt les serralades de la Mare de Déu del Mont, emboscades fins a sota les calisses de sa carena nua, més ençà, el pic de la Tossa, i més ençà encara, Lliurona rònega i perduda entre els alzinars, el rierol del Borró tallat a pic, la serra perduda de Banyadors i les negres pinoses de Polí; cap a la dreta, els formidables reductes del Freu, els crenys i les gorgues de Sadernes, on s’hi veu encara l’encinglada cova des de la qual diu que un temps el bisbe pasturava el seu
    ramat i beneïa, per damunt de l’avenc, a les verges del Senyor arraulides en son convent de Collroig, entre esquifits conreus i minúsculs vergers enrondats de murtres i llentiscle. Més a ponent, Talaixà, a cavall de cingleres espantoses, el grandiós absis de Sant Aniol i les feréstegues raconades de Brull. Mirant cap a Segarra, veia Ribelles damunt els imponents canals d’Uja, Bestracà sobre els enderrocs d’Escales; i cap el nord, Costabona i el majestuós Canigó tot cobert de neu”.
    Amb aquestes famoses paraules de Marià Vayreda comença la novel·la La Punyalada. La descripció a vista d’ocell ens situa a un territori: una terra aspra i de mala petja, l’Alta Garrotxa. El seu paisatge únic ha estat font d’inspiració per a poetes i artistes, que han sabut veure en les seves muntanyes formes capritxoses que ens transporten a un univers llegendari. Així Jacint Verdaguer escrivia en el seu llibre Excursions i Viatges:
    “La serra del Mont és comparable, per sa estranya figura, a un enorme i bonyegut camell que baixa del Pirineu en direcció al golf de Roses, vora avall del Fluvià. Amb lo gep sosté el santuari, i al cim del cap lo castell de Falgars”.
    Al llarg dels segles, l’home s’ha anat adaptant a aquest paisatge accidentat i ha aprofitat tots els seus recursos per a poder-hi subsistir. Josep Girona en el llibre Alta Garrotxa ens explica com s’ha anat habitant el territori:
    “Enmig d’aquest conjunt verament imposant, de relleus turmentats, de cingles descarnats i cims punxeguts, s’hi obren petites i gemades valls, lloc de concentració dels reduïts nuclis humans de la comarca. Així Beget, en sa fonda i fresca vall, al peu de l’alterós Coma Negra, Oix, sota els rocosos i desfregats vessants del Bestracà, Sant Aniol, enmig del seu majestuós circ calcari, entre molts altres. Petits paradisos gelosament servats per al vianant que hi arribi amb el cor obert, delerós de sadollar-se de la seva pau i de la seva bellesa exquisides”.
    Des de molt antic l’home ha apreciat la bellesa d’aquest paisatge i se l’ha fet seu volent que les seves inquietuds artístiques hi perduressin. Així, Josep Girona, citant una cèlebre frase de Josep Pla, ens diu de la Vall del Bac:
    “És el paisatge del romànic; sovint el romànic ve anunciant un paisatge idíl·lic”
    Un paisatge que a poc a poc es va anar humanitzant, no només en la transformació visual del territori sinó també com a espai sonor. Esteve Puigmal ens en dóna una idea a Alta Garrotxa, aplecs i músics i una esperança:
    “Un dia a l’any els gossos de Bestracà, de Madelom, de Monars, Maians o Masmitjà, del Vaquer, de Talaixà o masies de Lliurona i Bassegoda, de la vall del Bac, de Bolós o de Salarsa, lladraven a una hora determinada del matí (…) Era l’arribada del músic, un músic de la contrada: era el dia de l’aplec”.
    A mesura que l’ocupació humana va ser més intensa els canvis en el paisatge van ser més profunds, sobretot durant el segle XIX. Cèsar August Torras ens descriu una d’aquestes doloroses cicatrius:
    “Els hermosos boscos de Monàs, propietat del Marquès d’Alfarràs estan dallant-se activament y la clotada ha perdut bona part de sons encants. La fosca y enèrgica verdor ha anat desaperixent y’ls grofolluts penyals mostren descarnadament s’espadada llisura i les baumes les boques de llurs misterioses cavitats”.
    Aquesta sobrexplotació dels recursos es va acabar a mitjans del segle XX quan les activitats relacionades amb el carboneig van deixar de ser rendibles. Comença l’èxode rural, es buiden les valls, s’abandonen els camps i els boscos, comença l’enrunament de les masies. El bosc comença a envair prats i pastures, el paisatge es torna més uniforme i es naturalitza. Les paraules del poeta Joan Mercader en el poema Talaixà evoquen la solitud d’aquest nou paisatge:
    Talaixà, a cavall de cingles esgarrifosos, / Escolta el silenci dels núvols, / L’udol del vent al voltant / De les cases ensopides, buides, / Esquelets petrificats, estàtues de sal.
    A través dels textos literaris hom pot anar resseguint la transformació de l’Alta Garrotxa al llarg dels segles. Entre tots hem de preservar aquest espai per tal que en el futur el seu paisatge sempre sigui font d’inspiració per al poeta que busca la bellesa.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  3. lejarza said

    Carles Batlle omple l´Alta Garrotxa de màgia amb la saga fantàstica ´Kàrvadan´
    GIRONA | DDG El dramaturg Carles Batlle, que aquests dies participa al festival Temporada Alta dins el Torneig de Dramatúrgia Catalana, s’estrena en el món de la novel·la amb Kàrdavan, una saga fantàstica amb una ambientació real basada en la zona de l’Alta Garrotxa. La llegenda de l’impostor és la primera part d’aquesta trilogia a l’estil de Patrick Rothfuss que proposa una història d’aventures situada en un món imaginari i aparentment remot, CarrMorr. 
    El llibre de Batlle arrenca l’estiu del 2011, quan en Pol Bàrsac s’escapa de casa seva fugint de la policia, que vol arrestar-lo per sabotatge a les manifestacions d’indignats. Intentant passar a França, s’interna a les abruptes munta?nyes garrotines, però per un estrany fenomen físic és transportat a un univers fantàstic amb ciutats encastellades, animals inversemblants i selves frondoses. Per sobreviure en aquest nou món, en Pol haurà de suplantar la identitat d’un ésser mític, el Kàrvadan, responsable de salvar aquest món d’una plaga malèfica.
    Muntanyes màgiques 
    Es tracta d’una novel·la d’iniciació destinada a adolescents a partir dels 14 anys, on el protagonista descobrirà el món i a si mateix i que reuneix tots els ingredients del gènere fantàstic: llocs salvatges, lluites de poder, ciutats fantàstiques, animals fabulosos, viatges en el temps, batalles i guerres i històries d’amor.
    Kàrdavan està ambientant en un món primitiu i aparentment remot, CarrMorr, i que en realitat es basa en un enclavament real: la zona muntanyosa que va des de la Mare de Déu del Mont a Comanegra. 
    Els recorreguts dels personatges proposen dos itineraris excursionistes per als més atrevits, que després de llegir la novel·la poden fer servir el mapa que l’acompanya.
    El primer recorregut circula des del Gorg Blau -a la llera del Borró- fins al Mont, passant per la Suca, els Trulls, Can Bosc, Puig de Malveí, Collada d’Espinau, Tossa d’Espinau, Puig de Torroella, Pla del Vi i Coll de Joncanat. 
    El segon recorregut és una ruta que surt del Mont i hi torna passant per Espinau, Collada d’Espinau, Font dels Trulls, Torrent de Lliurona, Collada de Montosa, el Coll de les Calans del Carig i el Coll de la Creu, entre d’altres llocs.

    Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza, Tortellà

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: