Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Tenim fiscalia a Girona?

Posted by lejarza en 24 diciembre, 2012


Joan Garcia: Tenim fiscalia a Girona?.-Llegeixo que el president de la Diputació cobrarà sense treballar després d’un insòlit malabarisme per apartar-se durant un temps de les brases. També llegeixo que la mateixa Diputació ha encarregat un estudi per 20.000 euros a un advocat barceloní que, segons sembla, ha assessorat el President de dita institució en l’afer del sopar del que tant es parla aquestes últimes setmanes en els mitjans de comunicació i també en nombroses tertúlies ciutadanes.
Les lleis emparen aquesta disbauxa? Ha obert alguna investigació la Fiscalia de Girona? O també mirarà cap a un altre costat com va fer en la ombrívola adquisició de l’edifici on la Diputació té els seus serveis de recaptació? Bé, el primer que m’agradaria saber és si tenim Fiscalia a Girona. No em consta que hagin mogut un paper en els presumptes casos foscos que inunden la política gironina i tampoc en tot això que està sortint en les darreres setmanes sobre afers de l’opaca Diputació. O és que existeix un pacte de silenci a l´oasi català i gironí? No estaria malament que la Fiscalia de Mallorca fes algunes classes als nostres fiscals.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Anuncios

28 comentarios to “Tenim fiscalia a Girona?”

  1. lejarza said

    El cas Torramadé ha escandalitzat propis i estranys. Faig servir la paraula escandalitzar dubtant-ne perquè em fa la impressió que ens ha tocat viure uns temps on quasi ningú s’indigna per res. La moral i l’ètica són simples figures literàries. No obstant això, encara hi ha episodis que poden arribar a sorprendre, com el cas Torramadé, on el ‘pecat’ original del cirurgià i polític, que és posar la mà damunt l’assessora, ha deixat de tenir importància i el que realment s’ha evidenciat és l’escàs nivell dels actuals polítics gironins, incapaços de reaccionar davant d’una traca de situacions bufonesques: El sopar de les mans llargues, la demanda preventiva d’ell, la demanda d’ella, la renúncia vacacional, el retorn per sorpresa… Deixant de banda l’actuació de Torramadé, que des que va començar el sainet ha convertit l’error i l’equivocar-se en un art, CiU ho ha fet fatal dilatant decisions i ocultant les seves veus dels periodistes. Però el PSC i ERC també han fet un paper galdós, demanant decisions passats molts dies i només quan el vodevil havia adquirit nivells grotescos.
    L’altre dia un company periodista truca a un corresponsal històric a Itàlia. Abans d’entrar en el tema, aquest pregunta des de Roma: “Com ha acabat l’afer Torramadé?”. Recentment el corresponsal corria en cotxe per Girona i va escoltar una entrevista radiofònica sobre el cas que el va enganxar a la ràdio. “Increïble el que vaig escoltar! Increïble!”, repetia. I no és el corresponsal de l’avorrit Berlín, sinó d’Itàlia, de Berlusconi.

  2. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 245 – 24 de desembre de 2012
    Núm. 14427
    Xarxa local de municipis de la Diputació de Girona
    Edicte de notificació d’incoació i proposta de resolució d’expedients
    Xaloc (Xarxa local de municipis de la Diputació de Girona), en ús de les facultats que té conferides per delegació dels
    corresponents ajuntaments,
    Fa saber que: mitjançant el present edicte atès que no s’ha pogut notificar personalment al denunciat el decret d’Alcaldia
    d’incoació d’un expedient sancionador i proposta de resolució, un cop practicada la diligència a que es refereix l’article 59.4
    de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu
    comú, es procedeix seguidament a la publicació dels noms dels denunciats i dels conceptes de la infracció a l’efecte de
    notificació supletòria, tal com determina l’article 59.5 de l’expressada Llei, pel procediment abreujat, d’acord amb l’article 18
    de l’esmentat Decret de procediment sancionador en àmbits de la Generalitat, per incompliment de l’Ordenança Municipal
    del civisme i la convivència i de Publicitat de l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà aprovada definitivament pel ple de
    l’Ajuntament de data 29 de novembre de 2006, Acord d’incoació nomenant com a Instructor en Josep Cruz i Cruz, funcionari
    de l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà i Secretari, el de l’ajuntament, l’òrgan competent per la resolució del procediment
    serà l’Alcaldia-Presidència,
    La qual cosa es notifica als interessats, i se’ls fa saber que:
    • El reconeixement voluntari de la seva responsabilitat provocarà la resolució del procediment amb la imposició de la sanció
    procedent.
    • Per tenir coneixement íntegre de la proposta de resolució, en virtut de l’article 60 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre,
    se’ls cita a compareixença en el termini de 10 dies comptadors des de l’endemà de la present publicació, a l’oficina de Xaloc
    situada al C/ Folch i Torres núm. 15 del municipi de la Bisbal, passat el termini indicat sense haver comparegut se’ls donarà
    per notificat. En virtut de l’article 18 disposen d’un termini de 10 dies, a comptar des de l’endemà de la notificació, per fer
    les al·legacions que considerin oportunes en defensa dels seus drets o interessos i, si s’escau, proposar les proves per la seva
    defensa.
    Així mateix, us comuniquem que, podeu fer ús del dret de recusació establert a l’article 29 de la Llei 30/1992, de 26 de
    desembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
    LLOC DE PAGAMENT:
    El pagament haurà d’efectuar-se, mitjançant la obtenció d’una carta de pagament, adreçant-se a la Policia Local de La Bisbal d’Empordà, o en Xaloc de la Bisbal, en carrer Folch i Torres 15.
    NOM EXPEDIENT NIF DATA INF INFRACCIÓ IMPORT
    S. CHRISTOPHER 2012/00041722 X369563 5/09/12 OCB – 8 3 60
    V. CRISTEA 2012/00048141 X427581 29/10/12 OCB – 22 2 N 150
    R. AHJET 2012/00036683 X310936 14/08/12 OCB – 8 2 60
    J. NOVO 2012/00036661 4052689 20/08/12 OCB – 8 3 60
    V. TEROL 2012/00032963 3657201 8/08/12 OCB – 8 3 60
    V. GARCIA 2012/00036672 5331144 15/08/12 OCB – 22 2 O 60
    M. MADRID 2012/00042133 4157671 2/09/12 OCB – 22 1 60
    D. FARES 2012/00036682 X383056 13/08/12 OCB – 18 3 C 150
    M. NARBONA 2012/00033698 3839358 11/08/12 OCB – 8 3 60
    Abreviatures:
    OCB: Ordenança Municipal del Civisme i la Convivència Ciutadana.
    OAB: Ordenança Municipal de control i tinença d’animals.
    Girona, 14 de desembre de 2012
    Núria Prado i Andreu
    Directora de l’Àrea de Gestió Tributària i Recaptació

  3. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Xarxa local de municipis de la Diputació de Girona Xaloc
    Núm. 245 – 24 de desembre de 2012
    Núm. 14428
    Edicte de notificació d’incoació i proposta de resolució d’expedients
    Xaloc (Xarxa local de municipis de la Diputació de Girona), en ús de les facultats que té conferides per delegació dels
    corresponents ajuntaments,
    Fa saber que: mitjançant el present edicte atès que no s’ha pogut notificar personalment al denunciat el decret d’Alcaldia
    d’incoació d’un expedient sancionador i proposta de resolució, un cop practicada la diligència a que es refereix l’article 59.4 de
    la Llei 30/1992 de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,
    es procedeix seguidament a la publicació dels noms dels denunciats i dels conceptes de la infracció a l’efecte de notificació
    supletòria, tal com determina l’article 59.5 de l’expressada Llei, pel procediment abreujat, d’acord amb l’article 18 de l’esmentat
    Decret de procediment sancionador en àmbits de la Generalitat, per incompliment de l’Ordenança Municipal del civisme i
    la convivència i de Publicitat de l’Ajuntament de Palafrugell aprovada definitivament pel ple de l’Ajuntament de data 29 de
    novembre de 2006, Acord d’incoació nomenant com a Instructor en Joan Sánchez Alcántara, funcionari de l’Ajuntament de
    Palafrugell i Secretari, el de l’ajuntament, l’òrgan competent per la resolució del procediment serà l’Alcaldia-Presidència,
    La qual cosa es notifica als interessats, i se’ls fa saber que:
    • El reconeixement voluntari de la seva responsabilitat provocarà la resolució del procediment amb la imposició de la sanció
    procedent.
    • Per tenir coneixement íntegre de la proposta de resolució, en virtut de l’article 60 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, se’ls cita
    a compareixença en el termini de 10 dies comptadors des de l’endemà de la present publicació, a l’oficina de Xaloc situada al
    C/ Folch i Torres núm. 15 del municipi de la Bisbal, passat el termini indicat sense haver comparegut se’ls donarà per notificat.
    En virtut de l’article 18 disposen d’un termini de 10 dies, a comptar des de l’endemà de la notificació, per fer les al·legacions
    que considerin oportunes en defensa dels seus drets o interessos i, si s’escau, proposar les proves per la seva defensa.
    Així mateix, us comuniquem que, podeu fer ús del dret de recusació establert a l’article 29 de la Llei 30/1992, de 26 de
    desembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
    LLOC DE PAGAMENT:
    El pagament haurà d’efectuar-se, mitjançant la obtenció d’una carta de pagament, adreçant-se a la Policia Local de Palafrugell
    en avinguda García Lorca 31, o en Xaloc de la Bisbal, en carrer Folch i Torres 15.
    NOM EXPEDIENT NIF DATA INF INFRACCIÓ IMPORT
    ESTUCADOS Y PINTURAS EL PINZELL SL 2012/00032966 B179603 27/07/12 OPP – 36 5 C 150
    P. JOSE 2012/00043128 7789738 19/07/12 OCP – 71 300
    M. ALCOVER 2012/00042430 4615284 15/07/12 OCP – 103 3 A 90
    G. RABASSA 2012/00042415 4053940 16/06/12 OCP – 85 2 6 90
    P. JOSE 2012/00042461 7789738 18/07/12 OCP – 71 150
    BAR RESTAURANT ROYAL SC 2012/00042488 J178309 16/08/12 ORP – 71 G 90
    M. MORET 2012/00042480 4049423 23/07/12 OCP – 74 1 150
    S. GARCIA 2012/00042458 4341969 24/06/12 OCP – 103 3 B 150
    D. VALERO 2012/00042494 X972304 16/08/12 ORP – 71 G 90
    C. SALA 2012/00042420 4051093 17/07/12 OCP – 21 1 B 150
    KOQUI’S IMPORTACIONS SL 2012/00031892 B178255 21/05/12 ORP – 71 G . 150
    J. LOPEZ 2012/00045773 X957559 08/08/12 OCP – 85 2 1C 150
    Abreviatures:
    OCP: Ordenança Municipal del Civisme i la Convivència Ciutadana.
    OCB: Ordenança Mun. de Convivència Ciutadana i Via Pública.
    OPP: Ordenança Municipal de Publicitat.
    ORP: Ordenança Municipal de Residus
    Girona, 14 de desembre de 2012
    Núria Prado i Andreu
    Directora de l’Àrea de Gestió Tributària i Recaptació

  4. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Xarxa local de municipis de la Diputació de Girona Xaloc
    Núm. 245 – 24 de desembre de 2012
    Núm. 14426
    Edicte de notificació d’incoació i proposta de resolució d’expedients
    Xaloc (Xarxa local de municipis de la Diputació de Girona), en ús de les facultats que té conferides per delegació dels
    corresponents ajuntaments,
    Fa saber que: mitjançant el present edicte atès que no s’ha pogut notificar personalment al denunciat el decret d’Alcaldia
    d’incoació d’un expedient sancionador i proposta de resolució, un cop practicada la diligència a que es refereix l’article 59.4
    de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu
    comú, es procedeix seguidament a la publicació dels noms dels denunciats i dels conceptes de la infracció a l’efecte de
    notificació supletòria, tal com determina l’article 59.5 de l’expressada Llei, pel procediment abreujat, d’acord amb l’article 18
    de l’esmentat Decret de procediment sancionador en àmbits de la Generalitat, per incompliment de l’Ordenança Municipal
    del civisme i la convivència i de Publicitat de l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà aprovada definitivament pel ple de
    l’Ajuntament de data 29 de novembre de 2006, Acord d’incoació nomenant com a Instructor en Josep Cruz i Cruz, funcionari
    de l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà i Secretari, el de l’ajuntament, l’òrgan competent per la resolució del procediment
    serà l’Alcaldia-Presidència,
    La qual cosa es notifica als interessats, i se’ls fa saber que:
    • El reconeixement voluntari de la seva responsabilitat provocarà la resolució del procediment amb la imposició de la sanció
    procedent.
    • Per tenir coneixement íntegre de la proposta de resolució, en virtut de l’article 60 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, se’ls cita
    a compareixença en el termini de 10 dies comptadors des de l’endemà de la present publicació, a l’oficina de Xaloc situada al
    C/ Folch i Torres núm. 15 del municipi de la Bisbal, passat el termini indicat sense haver comparegut se’ls donarà per notificat.
    En virtut de l’article 18 disposen d’un termini de 10 dies, a comptar des de l’endemà de la notificació, per fer les al·legacions
    que considerin oportunes en defensa dels seus drets o interessos i, si s’escau, proposar les proves per la seva defensa.
    Així mateix, us comuniquem que, podeu fer ús del dret de recusació establert a l’article 29 de la Llei 30/1992, de 26 de
    desembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
    LLOC DE PAGAMENT:
    El pagament haurà d’efectuar-se, mitjançant la obtenció d’una carta de pagament, adreçant-se a la Policia Local de La Bisbal
    d’Empordà en Pz del Castell s/n, o en Xaloc de la Bisbal, en carrer Folch i Torres 15.
    NOM EXPEDIENT NIF DATA INF INFRACCIÓ IMPORT
    J. BANEGAS 2012/00012491 0535791 29/03/12 OCB – 22 2 O 60
    J. SAPENA 2012/00018479 4036492 08/05/12 OCB – 22 2 A 150
    M. SERRANO 2012/00009656 0419366 29/02/12 OCB – 18 3 C 150
    M. REYAHI 2012/00009664 X971916 19/02/12 OCB – 22 2 O 60
    J. NOVO 2012/00022719 4052689 02/06/12 OCB – 22 2 O 60
    P. JOSE 2012/00022698 4030486 03/06/12 OCB – 8 3 60
    C. PALLEJA 2012/00013690 4680425 30/03/12 OCB – 18 3 C 150
    R. AHJET 2012/00024529 X310936 20/06/12 OCB – 35 1 A 150
    J. COMAS 2012/00009655 3809740 29/02/12 OCB – 8 1 60
    Abreviatures:
    OCB: Ordenança Municipal del Civisme i la Convivència Ciutadana.
    OAB: Ordenança Municipal de control i tinença d’animals.
    Girona, 14 de desembre de 2012
    Núria Prado i Andreu
    Directora de l’Àrea de Gestió Tributària i Recaptació

  5. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Xarxa local de municipis de la Diputació de Girona Xaloc
    Núm. 245 – 24 de desembre de 2012
    Núm. 14430
    Edicte de notificació de resolució imposició de sancions d’expedients
    Xaloc (Xarxa local de municipis de la Diputació de Girona), en ús de les facultats que té conferides per delegació dels
    corresponents ajuntaments,
    Fa saber que: mitjançant el present edicte atès que no s’ha pogut notificar personalment al denunciat el decret de resolució d’Alcaldia
    imposant les sancions d’expedients sancionadors pel procediment abreujat, per l’Alcalde autoritat competent de conformitat amb
    l’article 21.1.n) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, l’article 2.3 del Decret 278/1993 de 9 de
    novembre, sobre procediment sancionador d’aplicació en àmbits de competència de la Generalitat, per incompliment de l’Ordenança
    Municipal del civisme i la Convivència de l’Ajuntament de Palafrugell aprovada definitivament pel ple de l’Ajuntament de data
    15 de març de 2004 i publicada al BOP 66 de 5 d’abril de 2004 i per incompliment a l’Ordenança de Publicitat, un cop practicada la
    diligència a que es refereix l’article 59.4 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques
    i del procediment administratiu comú, es procedeix seguidament a la publicació dels noms dels sancionats i dels conceptes de la
    infracció a l’efecte de notificació supletòria, tal com determina l’article 59.5 de l’expressada Llei.
    Contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, els interessats poden interposar RECURS DE REPOSICIÓ
    davant l’òrgan que ha dictat ‘acte, en el termini d’un mes comptat a partir de l’endemà de la recepció d’aquesta notificació.
    Contra la resolució expressa del recurs de reposició, podeu interposar recurs Contenciós Administratiu davant del Jutjat
    Contenciós Administratiu, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la data de notificació de la resolució
    del recurs de reposició. El recurs de reposició s’entendrà desestimat presumptament si transcorre un mes des del dia següent
    de la seva interposició sense ser-vos notificada resolució expressa, i en aquest cas el recurs Contenciós Administratiu podrà
    interposar-se en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al de la data en què s’hagués produït la desestimació
    presumpta del recurs de reposició.
    TERMINI DE PAGAMENT:
    Aquest import només es podrà fer efectiu en període de pagament voluntari des de l’endemà de la present publicació i com
    a màxim fins 15 dies després que la resolució sancionadora hagi esdevingut ferma per haver transcorregut el termini per
    interposar recurs sense haver fet ús d’aquest dret.
    D’acord amb allò que disposa l’article 84.2 del RDLg 339/1990, transcorregut el termini de 15 dies hàbils següents a la data de
    la fermesa de la sanció, comptats des de la notificació de la present resolució, sense haver-se fet efectiu el pagament, s’expediran
    els títols d’execució i s’iniciarà el procediment de constrenyiment amb el recàrrec corresponent i els interessos per mora, segons
    disposen els articles 68 i següents del Reglament General de Recaptació aprovat per RD 939/2005, de 29 de juliol.
    LLOC DE PAGAMENT:
    El pagament haurà d’efectuar-se, mitjançant la obtenció d’una carta de pagament, adreçant-se a la Policia Local de Palafrugell
    en avinguda García Lorca 31, o en Xaloc de la Bisbal, en carrer Folch i Torres 15bx2.
    NOM EXPEDIENT NIF DATA INF INFRACCIÓ IMPORT
    A. LOPEZ 2012/00021010 0794219 24/05/12 OCP – 28 1 5 150
    AEROPARKS SL 2012/00016429 B550571 11/04/12 OPP – 36 5 C 300
    M. BARNOUSSI 2012/00022685 X834849 06/04/12 OCP – 85 2 1C 150
    M. AMADOR 2012/00022599 4158878 23/04/12 OCP – 71 150
    Abreviatures:
    OCP: Ordenança Municipal del Civisme i la Convivència Ciutadana.
    OCB: Ordenança de Convivència Ciutadana i via pública.
    OPP: Ordenança Municipal de Publicitat.
    ORP: Ordenança Municipal de Residus
    Girona, 14 de desembre de 2012
    Núria Prado i Andreu
    Directora de l’Àrea de Gestió Tributària i Recaptació

  6. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Xarxa local de municipis de la Diputació de Girona Xaloc
    Núm. 243 – 20 de desembre de 2012
    Núm. 14434
    Àrea d’Inspecció
    Edicte de citació a compareixença per notificar citació d’inici d’actuacions
    inspectores de l’ICIO
    El Director de l’Àrea d’Inspecció de XALOC, FAIG SABER:
    Que, per causes no imputables a l’Administració, no ha estat possible notificar els actes als obligats tributaris que a continuació es
    detalla. Per tant i de conformitat amb el que disposa l’article 112 de
    la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, mitjançant
    el present anunci se’ls cita perquè compareguin personalment o mitjançant representant, en el lloc i durant el termini que s’indica tot
    seguit, als efectes de notificar-los la citació d’inici d’actuacions inspectores de l’ICIO:
    Obligat tributari: SIGMA HABITAT SL
    NIF: B63987226
    Concepte: Inici actuacions inspectores ICIO
    Expedient: 2012/000091
    Municipi de l’obra: CASSÀ DE LA SELVA
    Obres: Edifici plurifamiliar al carrer Ponent 46-50
    Òrgan responsable de la tramitació: Àrea d’Inspecció de XALOC de
    la Diputació de Girona.
    Termini per comparèixer: 15 (quinze) dies naturals comptats des de
    l’endemà de la publicació d’aquest anunci al B.O. de la província.
    Una vegada transcorregut aquest termini sense haver comparegut,
    la notificació es considerarà produïda a tots els efectes.
    Lloc de compareixença: Oficina d’Inspecció de GIRONA, Avda.
    Sant Francesc, 29, 6è
    Girona, 14 de desembre de 2012
    Joan Jurado Cardelús
    Director Àrea d’Inspecció

  7. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Xarxa local de municipis de la Diputació de Girona Xaloc
    Núm. 243 – 20 de desembre de 2012
    Núm. 14138
    Edicte de citació a compareixença per notificar diferents actes administratius
    La Directora de l’Àrea de gestió tributària i recaptació de XALOC
    FAIG SABER
    Que per causes no imputables a l’Administració no ha estat possible notificar directament els actes a les persones que a
    continuació es detallen i que figuren com a interessats en el procediment corresponent.
    De conformitat amb allò que disposa l’article 112 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, mitjançant el
    present anunci se’ls cita perquè compareguin personalment o representats per una altra persona, en el lloc i durant el termini
    que a continuació s’indiquen, per tal de notificar-los l’acte.
    Òrgan responsable de la tramitació de l’expedient: Servei de recaptació Xarxa Local de Municipis (XALOC) de la Diputació
    de Girona.
    Termini per comparèixer: Quinze (15) dies naturals comptats des de l’endemà de la publicació d’aquest anunci al Butlletí
    Oficial de la Província (art. 112 LGT). Una vegada transcorregut aquest termini sense haver comparegut, la notificació es
    considerarà produïda a tots els efectes i continuarà el procediment de constrenyiment.
    Lloc de compareixença: A qualsevol de les següents oficines de la Xarxa Local de Municipis:
    – Oficina central: Av. Sant Francesc, 29, 1r – Girona
    – Oficina Gironès: C/ Riera de Mus, 1-A
    – Oficina Salt: C/ Major, 156, baixos
    – Oficina Roses: C/ Francesc Macià, 23
    – Oficina Puigcerdà: Placeta dels Bombers, 13 Local 5
    – Oficina Tossa de Mar: Av. del Pelegrí, 25
    – Oficina Figueres: C/ Nou, 48
    – Oficina d’Olot: Av Onze de Setembre, 22
    – Oficina La Bisbal d’Empordà: C/ Folch i Torres, 15 baixos 2
    Acte notificat: Acord alienació de béns
    Exp. NIF Obligat al pagament
    22903 A17114935 CALA VERMET, SA
    36065 B17583287 LA MASIA D’ARO, SL
    44810 4056008… J. GARCIA
    45607 A17046384 SA CARBONERA, SA
    48077 4035920… J. TORRES
    78903 A17046384 SA CARBONERA, SA
    91563 4016144… J. CARRERAS
    113903 B63490304 INMODANKO, SL
    138858 B63490304 INMODANKO, SL
    143806 B63490304 INMODANKO, SL
    Exp. NIF Interessats
    45607 3795379… J.SOMS com a liquidador de SA CARBONERA, SA
    78903 3795379… J.SOMS com a liquidador de SA CARBONERA, SA
    113903 3913654… M. MARTIN com a administrador d’ INMODANKO, SL
    138858 3913654… M. MARTIN com a administrador d’ INMODANKO, SL
    143806 3913654… M. MARTIN com a administrador d’ INMODANKO, SL
    Exp. NIF Interessats
    113903 B25592692 PROMOTAX com a creditor d’IMMODANKO
    138858 B25592692 PROMOTAX com a creditor d’IMMODANKO
    143806 B25592692 PROMOTAX com a creditor d’IMMODANKO
    Acte notificat: Diligència de d’embargament de vehicles
    Exp. NIF Obligat al pagament
    564 4034173… M. CAPARROS
    2123 B17127424 AMBULANCIES JESUS, SL
    18668 4026896… J. SANTACRUZ
    82762 B17537291 FUSTERIA I DECORACIO CADI, SL
    110013 B58021429 SERGEM, SL
    Acte notificat: Valoració de béns embargats
    Exp. NIF Obligat al pagament
    11546 X014834… P. TOWNSEND
    18495 X014834… P. TOWNSEND
    96734 B62875109 PROMOTORA NORTON 2002, SL
    119269 B61956587 BASAVILBASO, SL
    Exp. NIF Interessats
    11550 9999999… I. SCHLKOWSKI com a cònjugue de M. SCHLKOWSKI
    16137 3041900… D. LOPEZ com a administrador de CAFETERIAS BAJAMAR, SA
    59474 9999999… I. SCHLKOWSKI com a cònjugue de M. SCHLKOWSKI
    96734 3778434… D. GUILLEN coma a administrador de PROMOTORA NORTON 2002, SL
    113903 B25592692 PROMOTAX com a creditor d’IMMODANKO
    138858 B25592692 PROMOTAX com a creditor d’IMMODANKO
    143806 B25592692 PROMOTAX com a creditor d’IMMODANKO
    Recursos: De conformitat amb l’article 14.2 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, contra l’acte notificat
    es pot interposar recurs de reposició preceptiu davant del Tresorer de XALOC en el termini d’un (1) mes a comptar des de
    l’endemà que s’entengui produïda la notificació. Contra la diligència d’embargament només seran admissibles els motius
    d’oposició regulats a l’article 170.3 de la Llei 58/2003, general tributària.
    Contra la desestimació expressa o presumpta del recurs de reposició, es pot interposar recurs contenciós-administratiu en
    el termini de dos (2) mesos a comptar des de la data de notificació quan hi hagi resolució expressa del recurs o sis (6) mesos
    a comptar des de la data en què s’entén desestimat el recurs per silenci administratiu; tot sense perjudici que interposeu
    qualsevol altre recurs que estimeu oportú.
    Suspensió del procediment: La interposició de recurs només comportarà la suspensió del procediment de constrenyiment en
    els casos i condicions previstos a l’article 165 de la Llei general tributària.
    Girona, 10 de desembre de 2012
    Núria Prado i Andreu
    Directora de l’Àrea de Gestió Tributària i Recaptació

  8. lejarza said

    Una solució, ja
    PERE LLADÓ
    Des de fa massa setmanes, la Diputació de Girona és a tots els mitjans de comunicació. Un episodi en una nit d’excessos sembla ser el causant d’una situació en la qual es barregen presumptament qüestions personals, polítiques i econòmiques. No vull entrar en el fons d’aquest afer atès que ignoro si els fets són certs i si una sèrie de senyors -molt d’ells ben coneguts- són uns mentiders. I si a més a més hi havia interès a retirar diners públics de la institució per a qüestions personals. I ja no parlo dels informes encarregats a amics i coneguts, dels quals fins avui ningú no havia dit res, ni els del govern ni els de l’oposició.
    La imatge de la Diputació de Girona resta molt malmesa. Si ja la va lesionar algunes decisions del mandat anterior, avui sembla tocada de mort si de debò no es pren una solució, ja. Els ciutadans no podem entendre avui com es comporten alguns polítics, ni els seus sopars en temps de crisi, ni les partides pressupostàries de la Diputació dedicades a interessos que no tenen res a veure amb el progrés de les comarques gironines.
    La institució funciona gràcies als seus funcionaris. Els polítics hi arriben per completar els seus sous d’alcaldes o regidors i no hi ha dubte que és una mena de compensació ja sigui per uns resultats electorals, per la feina feta en els seus partits o perquè són uns llepacrestes dels seus dirigents, vull dir que fan la feina bruta i tothom ho entén. És a poc a poc que s’han anat creant hàbits i comportaments no desitjables. Els seus sous són desmesurats i no hi ha cap empresa privada que pagui seixanta o setanta mil euros a l’any per anar a fer un tomb pel despatx un parell de matins a la setmana. I com que hi ha molt d’avorriment, passa allò que no hauria de passar i menys en servidors públics.
    El senyor Pere Vila és el president de Convergència. És un bon polític al qual tinc amb molta consideració atès que s’ha guanyat a pols els seus èxits. Ell té la responsabilitat de resoldre aquest tema immediatament. Prou ja de pedaços i de temps de reflexió. O caixa o faixa. A ell i al senyor Joan Cañada d’Unió -que també és una persona de prestigi- els hem de demanar explicacions si no actuen. L’alcalde de Llançà podria encapçalar la renovació però ja té l’escó assegurat al Parlament. Ha triat el camí fàcil i no ha ?desaprofitat l’ocasió, però com a màxim líder del partit ha de tancar aquesta crisi abans d’abandonar la pujada de Sant Martí.
    I en una situació inimaginable fa uns mesos, cal revisar a fons el tema dels assessors. I aquí hi han de ser tots atès que aquests canvis de cromos entre els partits creen un gran desencís en la societat. CiU en va tenir la idea ja fa molts anys, però quan ERC i PSC van governar la llista no va disminuir i és lamentable que aquesta senyora assessora que ara és protagonista de l’afer cobrés de la Diputació i allí cap funcionari la conegués. I no només ella, sinó que Unió n’hi té més, Convergència, un grapat, i socialistes i republicans, igual. Tot plegat un joc de despropòsits. És un abús d’un diner públic que només serveix per engreixar uns quants personatges que no volen treballar.
    Es parla d’en Miquel Noguer o d’en Joan Giraut com a possibles presidents. Ambdós podrien regenerar la vida política de la Diputació de Girona perquè tenen personalitat i senderi per fer-ho, però malauradament es trobaran amb les maquinàries dels partits que els ho impediran. Cal tenir un carnet a la butxaca i a partir d’aquí, en parlarem.

  9. lejarza said

    Diputació de Girona
    CAS TORRAMADÉ
    El president de la Diputació va encarregar un dictamen sobre ajudes a companyies aèries quan ja en tenia un elaborat des del juny. El despatx Roca Junyent (CiU) va redactar un informe de 109 pàgines que va costar 17.500 euros i es va lliurar el 30 de juny. El passat 7 de desembre Jaume Torramadé recollia i ordenava el pagament d’un altre document de l’advocat que l’havia assessorat pel presumpte assetjament.

    GIRONA | DDG
    La Diputació de Girona té dos informes sobre les ajudes a les companyies aèries per promocionar l’aeroport de Girona que es van redactar amb pocs mesos de diferència. El primer es va entregar el 30 de juny, mentre que el segon es va rebre el 7 de desembre, tres dies abans que plegués Jaume Torramadé. L’ara president accidental, Miquel Noguer, va admetre ahir que existeix un primer dictamen del despatx Roca Junyent. Altres fonts van concretar que el dictamen del prestigiós bufet de Barcelona té un preu substancialment inferior als 19.360 euros que es van pagar a Rafael Entrena.
    L’elaboració d’informes per part de serveis jurídics externs continua revelant nous detalls de les despeses a la Diputació. La primavera passada la Diputació va encarregar un informe al despatx d’advocats Roca Junyent per conèixer amb detall el funcionament de les ajudes a les companyies aèries i la fórmula legal de l’acord amb Ryanair.
    Els dos informes que s’han elaborat presenten diferències rellevants. El primer dictamen, entregat per Roca Junyent el 30 de juny va costar a la Diputació 17.500 euros, amb l’IVA inclòs. El dictamen està format per 109 pàgines.
    L’informe encarregat per Torramadé a l’octubre -lliurat tres dies abans de plegar per Entrena Advocats- va suposar un cost superior: 19.360 euros amb IVA inclòs i consta de 35 pàgines.
    Segons el president accidental Miquel Noguer, el segon dictamen encarregat a Entrena s’hauria fet amb l’objectiu de “contrastar” el primer informe de Roca Junyent (CiU).
    Com ja va informar Diari de Girona, el president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, va pagar tres dies abans de plegar un dels informes encarregats a l’advocat que el va assessorar per negociar amb Minerva Amador. El dictamen sobre les ajudes a les companyies aèries va costar 19.360 euros a la Diputació. L’ens provincial havia encarregat un segon informe per valor de 20.000 euros, que havia demanat a Rafael Entrena el mateix Torramadé en els primers dies de desembre.
    L’ordre de pagament de l’informe a Rafael Entrena sobre companyies aèries es va fer el 7 de desembre, un divendres enmig del pont de la Constitució. El despatx Entrena havia emès la factura amb data del mateix dia 7 de desembre, malgrat ser un “pont” festiu.
    Tant Josep Maria Bros com Jaume Torramadé van signar aquell mateix dia 7 de desembre l’informe d’execució del contracte, donant per vàlid que “els serveis facturats corresponien a l’objecte d’adjudicació”. El mateix dia 7 de desembre, Josep Maria Bros comunicava per escrit el tancament de l’expedient de contractació. El 10 de desembre, en una roda de premsa, Jaume Torramadé va anunciar que deixava temporalment el càrrec.

    Un pagament pendent
    Segons va informar el president accidental de la Diputació, Miquel Noguer, el mateix 7 de desembre es va entregar l’informe de Rafel Entrena sobre les companyies aèries. El també alcalde de Banyoles va informar que Jaume Torramadé havia signat l’ordre de pagament però que encara no s’havia portat a terme l’execució del pagament. Tanmateix, va afegir que es podria fer en els propers dies perquè “Entrena ha complert amb el que se li va encarregar”.
    Noguer va aclarir que l’informe encara no s’havia facilitat a la Generalitat perquè es volia celebrar “una reunió després del pont de la Purissíma”. Segons Noguer, el fet que Torramadé plegués va provocar un retard i és probable que el dictament d’Entrena es lliuri passades les festes, quan “la situació s’hagi normalitzat”.
    Com a persona de la més estricta confiança de Jaume Torramadé, Josep Maria Bros va assumir el passat 1 de maig les tasques de “coordinador aeroportuari i transport aeri”. En el ple del 17 d’abril, es va acordar que se li pagaria un suplement de 900 euros per fer aquesta feina, a més de la de cap de gabinet de presidència.
    El passat octubre, Torramadé i el seu cap de de gabinet, Josep Maria Bros, van fer un encàrrec al despatx de Rafael Entrena. Es tractava de redactar un “dictamen” sobre la possibilitat de “finançament de companyies aèries que puguin operar a Girona”, per l’import de 19.360 euros. La despesa es va imputar al DipLab, un organisme creat pel mateix Torramadé i que ha estat criticat fins i tot pel mateix grup de CiU perquè no ha complert amb la feina encarregada durant el 2012.
    El despatx d’Entrena enviava una carta a Josep Maria Bros per explicar-li en què consistirien els treballs i quina seria la fórmula de pagament. Entrena proposava fer reunions, estudiar els antecedents, la legislació i la jurisprudència. També es comprometia a fer una exposició de les conclusions del dictamen.

  10. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa

    El Butlletí Oficial de la Provícina de Girona (BOP) publicava dijous l’atorgament de la compatibilitat del gerent de l’Ajuntament d’Amer, Sergi Baulida, quan fa dos mesos que es va aprovar per ple donar-li aquesta compatibilitat a l’empleat, el 6 de novembre.
    Sergi Baulida ha aconseguit la compatibilitat a l’Ajuntament d’Amer com a personal eventual i està contractat en el càrerc de personal eventual de confiança o assessorament especial amb una retribució, tal i com s’assegura al BOP, de 3.500 euros bruts mensuals i amb una dedicació de 25 hores setmanals en aquest consistori. I és que a banda de treballar a l’Ajuntament d’Amer també ho fa a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i per això va demanar la compatiblitat de càrrecs.
    En aquell consistori, té plaça de tècnic d’administració general. En aquest municipi també hi havia fet de gerent i assessor econòmic, unes ocupacions de les quals va ser relegat després de denunciar presumptes irregularitats de quatre treballadors municipals. A més d’aquest càrrec també és conseller comarcal d’Hisenda del Gironès i regidor a l’equip de govern de l’Ajuntament de Cassà.

  11. lejarza said

    El cas Treball pot quedar liquidat avui amb penes simbòliques i cap ingrés a presó
    BARCELONA
    Un judici de vint minuts. Així és com es podria tancar avui el que havia de ser el «macrojudici» del cas Treball i que estava previst amb un total de 54 sessions. Si algú tenia esperances que la vista que havia de començar ahir a l´Audiència de Barcelona serviria per esclarir alemenys alguns dels molts punts foscos de l´afer, ja es pot començar a fer a la idea que no serà així. Defenses i acusacions (Fiscalia i Generalitat) estan ultimant un pacte amb l´objectiu que diversos dels set acusats admetin els fets, tornin els diners i a canvi obtinguin penes mínimes que els permetin no haver d´ingressar a la presó si fossin condemnats.
    Almenys això és el poc que va transcendir ahir al Palau de Justícia de Barcelona, on havia de començar un judici que, tèoricament, s´havia d´allargar fins l´abril vinent. Fonts judicials van explicar que el Tribunal de la Secció Segona de l´Audiència va decidir suspendre la vista per donar a les parts temps fins avui a les cinc de la tarda per ultimar l´acord. Les mateixes fonts van explicar que només faltaven els darrers serrells i donaven per fet que la llarga i àrdua investigació acabaria amb una conformitat.
    O sigui, els set acusats poden entrar avui a la Sala i sortir-ne poca estona més tard, després d´haver escoltat l´acord de la boca del magistrat president i ponent de la sentència, Javier Arzúa. D´aquesta manera podrien quedar liquidats quinze anys d´investigació.
    Els set acusats són l´exsecretari d´Organització d´Unió, Vicenç Gavaldà; el seu germà Lluís, exdirector general d´Ocupació del Departament de Treball; Dolors Llorens, subdirectora general d´Ocupació; Fidel Pallerols, propietari de les acadèmies de formació a través de les quals presumptament es desviava diner públic cap a Unió; la que va ser apoderada de les empreses, Maria Creu Guerrero; l´exinformàtic de la Generalitat Jaume Pallerols i el militant d´UDC Santiago Vallvé.
    Tots set s´enfronten a penes d´entre quatre i onze anys de presó, depenent de l´acusació, per delictes de malversació, suborn i falsedat, càstig que podria quedar en menys de dos anys per a la majoria d´ells i alguns fins i tot quedarien exonerats de qualsevol responsabilitat. Sempre a l´espera del tancament de les negociacions, Maria Creu Guerrero i Dolors Llorens podrien quedar fora de la causa.
    Els que han exercit càrrecs públics acceptarien d´aquesta manera el delicte de prevaricació, mentre que l´empresari ho faria amb el de frau en les subvencions.

    Qui paga què
    Un altre dels punts en discussió és com es paguen els diners que s´haurien malversat. El fiscal considera que s´han de tornar 600.000 euros i l´acord podria passar perquè Unió assumeixi el pagament de 200.00o euros com a partícip a títol lucratiu –segons la Fiscalia– i els acusats abonarien els 400.000 restants.
    La conformitat també podria comportar una rebaixa en les inhabilitacions i fins i tot de les indemnitzacions, fets que es podrien confirmar avui.

  12. lejarza said

    Un acord estalviria a Duran haver de declarar com a testimoni al judici
    BARCELONA | J.CALLOL L’acord al qual poden arribar avui les parts del cas Treball va molt més enllà de la simple assumpció de responsabilitats i la imposició de penes mínimes. El possible pacte pot comportar que alguns dels personatges il·lustres que està previst que passin per la Secció Segona de l’Audiència de Barcelona s’ho puguin estalviar.
    Quan als passadissos de l’Audiència de la Barcelona es començava a parlar obertament d’una conformitat era inevitable entre periodistes i públic arribar a la conclusió que el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, no hauria de declarar com a testimoni.
    I és que així estava previst. Manuel González Peeters, l’advocat de Vicenç Gavaldà (exsecretari d’Organització d’Unió), va sol·licitar la compareixença del que ja era el màxim responsable del partit democristià en la dècada dels 90, quan es va cometre el presumpte frau. El Tribunal li havia acceptat aquest testimoni, així com tants altres alts càrrecs i antics responsables tant d’UDC com de la Conselleria de Treball.
    Per la sala de vistes i durant els propers mesos havien de desfilar, a més de Duran i també com a testimonis, els exconsellers de Treball, Ignasi Farreres i Lluís Franco; el diputat d’Unió al Congrés i exsecretari d’Organització, Josep Sánchez Llibre o l’exdelegat de Treball a Girona i exresponsable del partit a la mateixa província, Josep Enric Millo. Aquest darrer, actuament president del PP a Girona, fins i tot havia estat imputat fins que el Tribunal Superior de Justícia va arxivar la seva causa. Un fet similar li va passar a Sánchez Llibre, quan la jutgessa instructora, Sílvia López Mejía, i el fiscal Fernando Rodríguez Rey van considerar que se l’havia d’imputar i el Tribunal Suprem ho va desestimar.
    El que és cert és que per a cap d’ells seria còmode haver de respondre a les preguntes d’advocats i fiscalia sobre l’acusació de finançament irregular d’Unió. I és que no en va, el Ministeri Públic considera que el partit democristià es va lucrar a través de les subvencions destinades a cursos d’aturats provinents del Departament de Treball -a mans d’UDC-, mitjançant les acadèmies de Pallerols.

    Responsable a títol lucratiu
    La Fiscalia reclama prop de 200.000 euros a Unió-CiU ja que considera que és responsable civil subsidiària a títol lucratiu, un fet inèdit en la història de la justícia espanyola. A més, creu que el partit és responsable civil subsidiari de la resta de 400.000 euros presumptament malversats en cas que els acusats es declarin insolvents.
    I aquí és on resideix la importància d’aquest acord. Es plantejarà que Unió pagui part dels diners? I en cas de ser així, voldria dir que el partit que lidera Josep Antoni Duran Lleida admetria la seva implicació en l’afer UDC ha mantingut sempre la seva inocència i ha negat haver-se finançat amb els fons ocupacionals. Com a molt, el que ha arribat a concedir és que es van produir “algunes irregularitats” en la dècada dels 90 amb el repartitment de les subvencions.

    L’estalvi de l’acord
    És clar que un pacte estalviaria a tots aquests càrrecs democristians haver d’assistir al judici amb les conseqüents fotografies i imatges de televisió, però també evitaria quatre mesos plens de sessions judicials amb testimonis que poden acabar per complicar encara més l’existència del partit de Duran Lleida.
    Per tant, és probable que UDC estigui disposada a afrontar part de la responsabilitat -ni que sigui públicament pagant indemnitzacions- i estalviar-se setmanes i setmanes de calvari amb informacions pràcticament diàries. La incògnita, però, es resoldrà avui, quan es coneixerà quina de les possibilitats li depara a Unió.

  13. lejarza said

    Unió evita pronunciar-se sobre Torramadé i espera que mogui fitxa
    GIRONA | DDG Quan la decisió està presa no ve de 24 hores. Per aquesta raó Unió de Girona s’ha situat a la barrera a esperar que sigui Jaume Torramadé qui mogui fitxa i anunciï la seva dimissió. I és que dins el partit no es dubta que en breu es pronunciarà respecte a això després de la pressió rebuda per part de les direccions de CDC-UDC-CiU perque abandoni la presidència de la Diputació de Girona una vegada la seva credibilitat ha quedat en entredit després d’intentar presidir el ple de pressupostos el passat mes de desembre. Acció fallida després que els seus companys de partit li ho impedissin. Posteriorment el van destituir com a president d’Unió de Girona.

    Assumida la dimissió com a inevitable i propera en el temps, la federació nacionalista ha concedit a Torramadé la gràcia de controlar els terminis i que sigui ell qui comuniqui el seu cessament de la manera i amb el format que prefereixi. Cal tenir en compte que una vegada comunicada la dimissió hi ha un termini de deu dies per convocar un ple. De fet, a finals de mes se n’ha de convocar l’ordinari, cosa que obre la possibilitat que el pronunciament de Torramadé aprofiti aquesta circumstància.

    Tant CDC com UDC volen escoltar les raons que pugui expressar Torramadé per anunciar la seva dimissió de la presidència de l’ens provincial. Asseguren que s’ha de respectar l’alcalde de Salt i la seva voluntat de ser la persona que anunciï la seva marxa però, al mateix temps, aquesta postura els permet abstenir-se de realitzar qualsevol pronunciament que l’encara president de la Diputació pugui vincular a la defenestració de la que va dir sentir-se víctima.

    La imminència de la dimissió arriba després que CiU es mostrés disposada a presentar una moció de censura si Torramadé optava per aferrar-se al càrrec. No obstant això, entenien que era una decisió que malmetia la imatge del partit, extrem que s’ha volgut evitar en considerar que ja havia quedat esquitxada la imatge de la Diputació arran del cas.

    A l’assumpte de les denúncies per presumpte assetjament sexual i extorsió que enfronten Torramadé amb una militant s’hi ha de sumar el fet que transcendís com, pocs dies abans d’abandonar la Diputació, Torramadé va orderar pagar un encàrrec de 19.360 euros a l’advocat que l’assessorava en la denúncia pel suposat assetjament.
    És clar que si Torramadé deixa la presidència de la Diputació, aquesta recaurà en l’alcalde de Platja d’Aro, Joan Giraut, també d’Unió, i que d’ell dependrà el relleu dels càrrecs de confiança de la Presidència: Josep Maria Bros i Rosa Pòrtulas.

  14. lejarza said

    Rehabilitació polèmica del castell d’Hostoles
    09/01/13 – SANT FELIU DE PALLEROLS 
    Units per Sant Feliu de Pallerols(Garrotxa), grup de l’oposició de l’Ajuntament, ha criticat en el seu últim butlletí el menysteniment que creu que té l’equip de govern de CiU cap a les empreses de la construcció locals. Ho ha exemplificat amb les obres del castell d’Hostoles, adjudicades a una empresa forana d’un FAMILIAR del REGIDOR d’Urbanisme. L’alcalde, Joan Casas (CiU-Olot) diu que ell també està a favor de les empreses locals dins la legalitat vigent i assegura que l’adjudicació de les obres del castell s’ha fet d’acord amb la llei. Units insisteix també que s’han de tornar 5.900 euros als veïns de Bastons pels errors a les certificacions de la urbanització i demana una revisió de contribucions.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  15. lejarza said

    La corrupción del partido de la vicepresidencia del gobierno catalán de los mejores privatizadores

    Salvador López Arnal

    Es vox populi. Cualquier ciudadano con mínima información sobre los tejemanejes nada ejemplares de la política institucional catalana sabe de las curiosas fuentes de financiación de Unió. No son prejuicios, no es ninguna animadversión hacia el partido democristiano catalán, el partido de Duran i Lleida, el del Palace.

    El caso que aparece estos días en prensa se reabrió en noviembre de 2006 tras un recurso de la Fiscalía. El juicio, después de 54 sesiones previstas, tiene previsto acabar el 17 de abril. El titular de la noticia [1]: “Ex cargos de Unió implicados en el caso Pallerols [un empresario que impartía –cuando impartía- cursos de formación ingresando un 10% de su inflado importe en las cuentas del partido] negocian para evitar la cárcel penas inferiores a dos años. Sus abogados tratan de evitar que ingresen en prisión mediante un pacto con el fiscal”. Afecta la situación al partido que tiene en sus manos nada menos que la vicepresidencia del gobierno catalán, cuya titular, Joana Ortega, es la misma, como se recuerda, que mintió a la opinión pública sobre la titulación de sus estudios.

    De realizarse el pacto, están en ello, siguen en ello, los imputados reconocerían su culpabilidad. Destaco: su culpabilidad. De este modo evitarían sentarse en el banquillo, de eso se trata, y no irían a la cárcel (carecen de antecedentes).

    Según parece, no han llegado a ningún acuerdo en la mañana del lunes 7 de enero durante las conversaciones que mantienen en la Audiencia de Barcelona (“después de que las partes hayan negociando también durante el fin de semana”). Se han emplazado a seguir el martes 8 de enero, la mañana en que escribo. El punto de fricción: la cantidad que debería pagar Unió como responsable civil. La pela sigue siendo la pela incluso en estas circunstancias. Jaime Gil de Biedma, que conocía el mundillo, ya nos habló de ello. Los acusados deberán aceptar la condena (que no implicará cárcel) si llegan finalmente a un acuerdo y se reconocen culpables. Si no, deberán comenzar a responder a los interrogatorios. Duran i Lleida, este es un punto esencial, el de las lecciones sobre moralidad y comportamientos públicos, el Díaz Ferran catalán, sería llamado a declarar.

    ¿De qué va el caso? De lo siguiente: el caso Pallerols es una trama –supuesta, por supuesto- de financiación irregular fechada en los años noventa del pasado siglo, hace más de quince años. ¡La justicia es lenta, tiene su tempo! Presuntamente, siempre presuntamente, se desviaba el 10% de las subvenciones que debían servir para cursos de formación ocupacional. El fiscal del caso ha pedido que Unió sea declarado “responsable civil subsidiario y partícipe a título lucrativo”.

    El caso se destapó cuando un informe guardiacivilesco reveló que la Conselleria de Trabajo de la Generalitat -entonces presidida por el gran honorable-intocable Jordi Pujol, que por supuesto a pesar de haber sido banquero no se enteró de la misa ni de la lectura del Evangelio- “había otorgado subvenciones por valor de más de 8 millones de euros (de aquel entonces) a tres empresas del andorrano Fidel Pallerols para realizar cursos ocupacionales cofinanciados por el Foro Social Europeo”. No es imposible que unos 800 mil euros o algo más se sumaran al haber del partido democristiano y social-muy-social.

    La petición del fiscal se puede resumir así: nueve años de cárcel para el entonces director de empleo de la Generalitat -y secretario de organización de UDC de 1992 a 1996-, el senyor Lluís Gavaldà, y para la entonces número dos de la Conselleria, la senyora Dolors Llorens, “por malversación de caudales públicos y cohecho”. Por otra parte solicita once años cárcel para el empresario andorrano, Fidel Pallerols, “por los delitos de malversación, cohecho y falsedad”; y ocho para su esposa, María de la Cruz Guerrero, por los dos primeros delitos. Están imputados también Vicenç Gavaldà, hermano de Lluís Gavaldà (Unió siempre ha tenido muy en cuenta la familia y su bienestar), para quien el fiscal pide once años, y Santiago Vallvé, militante de Unió con antecedentes (fue condenado a algo más de un año de prisión por el llamado caso Turismo, una trama de corrupción vinculado al Consorcio de Turismo de Catalunya en el que se malversaron un millón de euros, sólo 1 millón de euritos), para quien se solicita siete años de prisión.

    La Fiscalía (Fernando Rodríguez Rey es el fiscal del caso) reclama a UDC casi 200.000 euros como partícipe de la trama a título lucrativo [2]. En las conclusiones provisionales, pide también que los procesados indemnicen, conjunta y solidariamente, “al Departamento de Trabajo con 595.972,61 euros, cantidad que habrían desviado de las subvenciones recibidas por Pallerols para la realización de cursos de formación” [3].

    El punto nodal: en el proceso tienen que declarar como testigos, entre otros, el gran líder de Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, el diputado en el Congreso (en Madrid se suele decir aquí) Josep Sanchez Llibre, al igual que el portavoz del PP en el Parlament, Enric Millo, que entonces formaba parte de Unió (son casi intercambiables).

    Las defensas de los acusados tienen la cara-cemento-armado de esgrimir el argumento que “en la causa concurre la atenuante de dilaciones indebidas, dado el tiempo transcurrido desde el inicio de la investigación, que comenzó en 1999 y se remonta a subvenciones cobradas desde 1994”. Sin inmutarse un pelo, sin enrojecer. Son “profesionales” de la justicia.

    Escena final por el momento: la vicepresidente del gobierno, militante de Unió sigue impertérrita, no se le tuerce el ademán, con ella no va la cosa, y ríe las gracias y recortes del presidente-moisés, el rey Artur.

    ¿Será que todos los políticos institucionales de la derecha conservadora y afines, catalana, gallega o española, están confeccionados con el mismo o parecido patrón?

    PS: Cambio de tercio, aunque no del todo. En el fondo, todo o parte de ese todo es uno y lo mismo: el poder y sus corrupciones.

    Un amable lector, IRS, tiene la amabilidad de hacerme saber que don Jesús Hermida, el de la entrevista cortesana del4 de enero al suegro cazador del yernísimo, fue galardonado el pasado 25 de diciembre de 2012, el día del Nacimiento, dos días antes de la entrevista Real-servil, con el “Premio Nacional de Televisión”. “Orden ECD/2756/2012, de 4 de diciembre, por la que se concede el Premio Nacional de Televisión, correspondiente a 2012”.

    El lector de rebelión apunta, con toda prudencia y razón, que “sin entrar en si merece o no la concesión de este galardón, es sintomático que le sea concedido en tan señalada fecha”.

    Coincido con él: lo es, muy sintomático. Gracias.

    Notas:

    [1] http://www.publico.es/448502/excargos-de-unio-implicados-en-el-caso-pallerols-negocian-para-evitar-la-carcel-penas-inferiores-a-dos-anos

    [2] http://www.publico.es/448486/unio-intenta-evitar-el-juicio-sobre-su-financiacion-ilegal

    [3] El ministerio público mantiene que el Departamento de Trabajo de la Generaliat adjudicó entre 1994 y 1998 cursos de formación por una cantidad de 8,8 millones de euros a tres sociedades controladas por Pallerols, a cambio de que éste les devolviera un 10% del importe. Para UDC y para sus afiliados. A nadie la amarga una pera dulce.

  16. lejarza said

    GIRONA | JESÚS BADENES La direcció d’Unió Democràtica (CiU) a les comarques gironines està tractant de retardar la tramitació de diferents baixes de militants històrics que s’han produït a Salt arran del cas Torramadé. Segons fonts de la formació nacionalista, entre les baixes es troben alguns afiliats que s’haurien enfrontat a l’encara president de la Diputació per motius diversos. També n’hi ha d’altres que van aprofitar el resultat electoral per carregar contra Duran Lleida i plegar del partit. En tots els casos, la direcció democristiana està esperant a la resolució final del conflicte amb Jaume Torramadé per poder recuperar la confiança dels militants.
    La denúncia per presumpte assetjament de l’exassesora Minerva Amador, també presidenta del col·lectiu d’Unió a Salt, va obrir una crisi que ha suposat diversos enfrontaments personals i posa en relleu la debilitat de l’organització. Ara la direcció dels democristians a les comarques gironines es planteja el sistema per reconstruir l’entitat de Salt, on fa gairebé 17 anys que té el control Jaume Torramadé.
    El mateix Torramadé va trucar a diversos militants amb to amençant per evitar que continuessin comentant el cas en espais públics o a les xarxes socials.
    L’alcalde de Salt va ser apartat del càrrec de president d’Unió després del seu intent de tornar a recuperar el control de la Diputació en el ple de pressupostos. A més ja havia estat apartat temporalment a l’espera de la resolució judicial del cas del pressumpte assetjament i la suposada extorsió.

  17. lejarza said

    Si Duran i Lleida de CiU-ERC creia que el pacte amb la Fiscalia, reconeixent el finançament il·legal del seu partit a canvi de pagar 388.000 euros de responsabilitat civil, liquidaria el cas de corrupció que més malsons li ha provocat els últims quinze anys, li ha sortit el tret per la culata. I no només per l’allau de peticions de dimissió, que això podia ser tan previsible com fugaç, sinó per la inesperada reacció -també inesperada per a ell- d’alguns mitjans de comunicació. Els dos principals diaris de Barcelona, després d’ignorar dimarts la condemna en les seves portades, ahir es van veure obligats a recollir en la seva primera pàgina la reacció generada per la sentència. El madrileny ABC, habitualment amable amb Duran, ?obria la seva edició amb una foto de més de mitja pàgina del líder democristià amb la mà al coll i amb un titular contundent: “Duran tiene que irse”. El diari El Mundo ha afegit Duran en el seu serial sobre la família Pujol-Ferrusola i Artur Mas. Els mitjans públics catalans no han esquivat, en aquesta ocasió, la notícia. Ni TV3, ni Catalunya Ràdio. La tertúlia d’ahir a la ràdio pública va ser gairebé monogràfica sobre Duran i Lleida. Políticament, la sentència ha arribat en el pitjor moment per a Duran. El PP, amb qui habitualment ha mantingut una cordial relació, se li ha llençat a la jugular, des de Cospedal a Sánchez-Camacho passant pel seu exhome de confiança, Josep Enric Millo, perfecte coneixedor del cas Treball. I ERC, tan indulgent amb CDC en el cas Palau, ha trobat l’excusa perfecta per intentar eliminar el que considera un obstacle en el projecte independentista. Els únics que estan a la lluna de València són els socialistes. Mentrestant, la portaveu d’UDC, Marta Llorens, fa el paper de la trista figura falsejant la realitat dels fets per salvar la cara d’un Duran que ha esperat arribar a Xile per dir el que tothom ja sabia: “No penso dimitir”. Resulta curiós, fins i tot sarcàstic, que, després del reconeixement de corrupció del seu partit, es desplaci a l’altre costat de l’Atlàntic per pronunciar una conferència que porta per títol: “La economia social de mercado como respuesta humanista al poder de los mercados” en unes jornades que pretenen reflexionar sobre la vigència del pensament humanista cristià. Quan torni a Barcelona, comprovarà que el cas Treball s’ha convertit en el cas Duran.

  18. lejarza said

    La Fiscalía pedirá la imputación de Oriol Pujol por su implicación en el caso de las ITV
    El Ministerio Público tiene indicios de la implicación del secretario general de CDC-CiU en la trama de concesiones irregulares a partir de un informe de Hacienda
    La Fiscalía Anticorrupción ha solicitado al juez del caso de las ITV la imputación del secretario general de CDC, Oriol Pujol, por su presunta implicación en la trama que supuestamente intentó amañar los concursos de concesiones para pasar la ITV. Según ha informado en exclusiva el programa 8 al dia de 8tv, el Ministerio Público tiene indicios de la implicación de Oriol Pujol en la presunta trama y entre los informes que baraja está uno de la Agencia Tributaria española.
    Según la información divulgada, la condición de aforado de Oriol Pujol por ser diputado en el Parlament de Catalunya obligaría a alargar el proceso judicial. Si la juez que lleva las pesquisas del caso, Sílvia López Mejía, cree finalmente que existen indicios de conductas irregulares, deberá elevar el asunto al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que es el órgano competente en este caso y que deberá resolver.
    El pasado mes de julio, la titular del juzgado de instrucción número 9 de Barcelona ordenó a la Agencia Tributaria que elaborara “un informe recopilatorio de la intervención en los hechos de Oriol Pujol Ferrusola”, que debía servir para decidir si exoneraba al político o se le incluía definitivamente en las indagaciones.
    Oriol Pujol rebatió entonces el informe de la Agencia Tributaria que le sitúa como “colaborador necesario” de la trama empresarial. “No soy ni colaborador ni necesario”, aseguró en el Parlament.
    El caso se destapó en la primavera del pasado 2012 a partir de los indicios encontrados en una derivada del llamado caso Campeón, un caso de tráfico de influencias descubierto en Galicia. En marzo se produjeron cinco detenciones en el marco de la operación ordenada por la juez en la que también hubo registros de la Guardia Civil, acompañados de miembros de la Fiscalía, de las sedes de de la subdirección general de Seguridad Industrial y las oficinas de Alta Partners. Entre los detenidos, se encontraban el número dos de la Diputación de Barcelona, Josep Tous, y el subdirector de Seguridad Industrial de la Generalitat de Catalunya, Isidre Masalles.

  19. lejarza said

    Catalunya també és Espanya
    PEP TABERNER 
    Si Espanya és aquell país on les actituds i els compartaments propis de repúbliques bananeres formen part del dia a dia, Catalunya també és Espanya i, al pas que anem, ho serà per molts anys mal els pesi als fidels de l’Estat propi. Recapitulem: el partit del president, CDC, té un parell d’imputats en el saqueig del Palau de la Música i ha hagut d’entregar la seu del carrer Còrsega per pagar la fiança fixada pel jutge; en aquesta trama també en surt esquitxat el partit que teòricament hauria de ser l’alternativa de govern però que no ho és ni de casualitat, el PSC, ja que un exregidor d’Urbanisme a Barcelona figura en la llista d’imputats. En un altre front obert, l’anomenat cas Pretòria, hi ha excàrrecs del PSC i de CiU sota sospita. Més: un diputat convergent imputat en el cas Adigsa, ordit presumptament amb la finalitat d’embutxacar-se comissions il·legals a base de maniobres brutes en la concessió de promocions d’habitatges socials, es passeja tan tranquil pel passadís dels Passos Perduts del Parlament. Més recentment, regidors socialistes han sortit escaldats per un cas de suposada corrupció urbanística. I aquests dies hem pogut assistir a la traca final: un acord legal però vergonyant entre la Fiscalia i els acusats ha salvat diversos càrrecs d’UDC d’anar a la garjola tot i reconèixer que havien actuat com a autèntics xoriços desviant fons públics destinats a formar persones sense feina a finançar el partit fundat per Carrasco i Formiguera. La poca dignitat que li quedava a la política d’un país que vol ser diferent de l’Espanya de les bananes s’escola pels vàters d’UDC. Però tranquils, que aquí tampoc no passarà res i en Duran Lleida seguirà fent de Duran Lleida com si res. Potser algun dia serem capaços de vèncer la crisi econòmica; altra cosa serà derrotar la profunda crisi moral i de valors, que ofega d’una altra manera però que, al cap i a la fi, ens està deixant sense aire.

    Argelaguer,  Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  20. lejarza said

    Notes del cas Duran
    Josep C. Vergés. Expulsat per Duran a petició de Pujol per denunciar la
    corrupció.
    El director de Diari de Girona Jordi Xargayó, com sempre, l’encerta (Notes del cas Treball, 13 gener). Potser precisaria que no és el cas Treball ni el cas Turisme ni el cas Pallerols ni el cas sense imputar de Justícia (llavors en mans de la presidenta del Parlament Núria de Gispert!) ni tan sols el cas Unió, sinó el cas Duran. Jordi Xargayó ens recorda que Duran ho sabia tot i que Unió és un partit unipersonal.
    L’expresident Pujol ha deixat molts crèduls decebuts amb la seva defensa vergonyosa del corrupte presumpte innocent. Veig un mal futur per a CiU si el president Mas segueix callat com si no passés res. El seu soci acaba de declarar-se culpable davant el jutge de robar diners dels aturats i dels contribuents. S’ha de ser miserable! El secretari general de Convergència, Oriol Pujol fill, està a punt de ser imputat per corrupció. Vol seguir Mas lligat a Unió, el partit dels lladres i dels barruts? Si Duran no sabia res que dimiteixi per incompetent. Si té paraula, que dimiteixi com va prometre. I si no vol, que Artur Mas talli caps perquè quin futur tindrà amb els corruptes presumpte innocents Duran i Pujol?
    Jordi Xargayó recorda que el canceller alemany Helmut Kohl va desviar diners per finançar el partit cristiademòcrata. La secretària general Angela Merkel va ser la primera a denunciar la corrupció exigint públicament que dimitís i avui ella mana al partit i Alemanya, per no dir Europa. Aquí passa exactament el contrari, manen els corruptes. Jo mateix vaig ser expulsat per denunciar al fiscal anticorrupció la corrupció de tots els homes de Duran. El llavors president de la Generalitat i de CiU, Jordi Pujol, va tenir la santa barra d’enviar la carta merkeliana signada per una dotzena de militants al seu soci Duran perquè els expulsés també. Pujol segueix defensant Duran. Li sembla bé que el seu partit robés als aturats i als contribuents? Que calcen del mateix peu?

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  21. lejarza said

    La comissió que investiga el cas Torramadé ja està creada
    D’aquí a dues setmanes es començarà a citar les persones que treballen a la Diputació i que podrien estar involucrades en el cas, entre elles Jaume Torramadé, Minerva Amador i Josep Maria Amargant
    19/01/13 – GIRONA – NÚRIA ASTORCH
    Ahir va quedar constituïda la comissió que investigarà si s’han comès irregularitats en la gestió dels fons públics durant la presidència de Jaume Torramadé, que de moment, oficialment, continua ocupant aquest càrrec, tot i que té les funcions delegades en Miquel Noguer. Aquesta comissió està formada pel president i el portaveu de cadascun dels partits amb representació a la Diputació. La comissió la presideix Noguer i, en representació de CiU, també hi seran Pere Vila i Miquel Calm. Per part del PSC, hi haurà la presència de Maria Teresa Ferrés i Pia Bosch, i per part d’ERC, Lluís Sais.
    Aquesta comissió té com a objectiu esbrinar si Torramadé va proposar a l’assessora Minerva Amador el pagament de 50.000 euros amb diners de la corporació a canvi de silenciar el presumpte assetjament sexual a què hauria estat sotmesa. I les sessions en què se citaran totes aquelles persones que treballen a la Diputació i que s’han vist d’una manera o una altra involucrades en l’afer començaran d’aquí a dues setmanes. Així, està previst que la comissió citi Torramadé; el seu cap de gabinet, Josep Maria Bros, i l’adjunta a presidència, Rosa Pòrtulas. També poden citar Amador i el cap de protocol, Josep Maria Amargant, que va reconèixer públicament que havia estat negociant el pacte de silenci amb Torramadé.
    El president de CDC a les comarques gironines, Pere Vila, va explicar ahir que la idea és que les sessions siguin relativament ràpides i “endreçar tot plegat al més aviat possible”. “La prioritat és retornar la normalitat a la Diputació i que aquest episodi quedi tancat com més aviat millor”, va afirmar Vila.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  22. lejarza said

    Torramadé negocia amb CiU dirigir àrees econòmiques a la Diputació de Girona
    GIRONA | J.BADENES/ACN Després de la seva renúncia, Jaume Torramadé negocia quina ha de ser el seu no paper com a diputat de CiU. Torramadé ha mostrat interès a gestionar àrees de pes econòmic i que permetin controlar organismes autònoms com el DipLab, el DipSalut o l’organisme tributari Xaloc. El també alcalde de Salt va tenir un paper rellevant en la creació d’aquests ens quan va ocupar la vicepresidència en els governs de Carles Páramo (CiU) o d’Enric Vilert (ERC).
    El futur president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, va avalar que Jaume Torramadé no abandoni la seva acta de diputat i continuï vinculat a la institució. Giraut s’ha marcat com a objectiu immediat “normalitzar el trasbals polític” que ha viscut la Diputació els darrers dos mesos, arran de les denúncies creuades per assetjament i extorsió que han costat el càrrec a Torramadé. L’alcalde de Platja d’Aro, que dimarts vinent prendrà possessió en un ple extraordinari, va assegurar que entén la situació “traumàtica” que viu el seu predecessor, però també ha admès que l’equip de govern li havia “perdut la confiança” després que Torramadé intentés recuperar la presidència una setmana després d’apartar-se’n.
    Dins d’aquesta normalització de l’activitat de la Diputació, s’han començat converses per establir el futur cartipàs. Convergència Democràtica està tractant de reforçar el paper de les seves vicepresidències, encara que en el cas de Soy també perdria pes polític.
    Torramadé va renunciar a la presidència de la Diputació però no a la seva acta de diputat. Després que el ple ordinari de dimarts accepti la seva renúncia i l’extraordinari proclami nou president Joan Giraut, Torramadé continuarà com a diputat de l’equip de govern. “Jo entenc que no suposarà cap incidència negativa per a la Diputació perquè la situació ja s’haurà normalitzat”, va opinar Giraut, que avala la decisió de Torramadé.
    El mateix alcalde de Salt, Jaume Torramadé, ja ha mostrat interès en diversos organismes autònoms que impliquin una gestió econòmica. Torramadé va participar activament en la creació de l’organisme de gestió de tributs Xaloc, també va impulsar el DipSalut i en el darrer mandat ha proposat la creació del laboratori d’iniciatives econòmiques DipLab. El representant saltenc ja ha mantingut contactes amb altres diputats de CiU per fer-li saber el seu interès en la configuració del nou cartipàs.
    L’alcalde de Platja d’Aro, Joan Giraut, va assegurar que per a ell és “un honor” convertir-se en el nou president de la Diputació de Girona i que la seva primera missió tan bon punt l’investeixin serà treballar per “normalitzar la situació” a la institució. Giraut va admetre que el govern de la Diputació ha viscut dos mesos de “trasbals” com a conseqüència de l’afer de la denúncia per suposat assetjament sexual i extorsió que ha esquitxat l’anterior president, Jaume Torramadé.
    “Hem de ser respectuosos amb les denúncies en l’àmbit judicial”, va instar Giraut, que va detallar que en un altre nivell, el personal, entén i comprèn “la situació traumàtica que viu Torramadé”. A més, també va recordar que hi ha una comissió d’investigació oberta dins la mateixa Diputació per esclarir si hi ha hagut algun tipus de malversació de diners públics durant la gestió de Torramadé.

    Satisfacció per a l’ego polític
    Joan Giraut va detallar que ser president de la Diputació de Girona és “un gran honor” i un càrrec que “complau enormement” el seu “ego polític”. “Més enllà d’això, sóc conscient de la responsabilitat i el repte que agafo en relació amb la institució i per la confiança que han dipositat en mi els meus companys de partit”, va afirmar Giraut, que assegura que va rebre tot el suport dels diputats de l’equip de govern.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  23. lejarza said

    La Fiscalia de Girona
    Joan Garcia
    No m’agrada ser repetitiu, però les circumstàncies són les que són. Fa uns mesos, vaig escriure una carta a aquest diari preguntant si a Girona teníem Fiscalia. Passen moltes coses i tinc la impressió que continuen mirant cap a un altre costat. Tenim l’exemple recent del cas sobre la màfia russa a Lloret. He llegit, tot comença amb un estrany conveni del qual ja se’n van fer ressò els mitjans de comunicació gironins quan es va aprovar, fa uns quants anys. Ningú de la Fiscalia de Girona hi va veure res sospitós en el seu moment? També hem llegit en els darrers mesos moltes coses de la Diputació que no fan gaire bona olor. Que si misteriosos informes encarregats a un advocat d’Unió, pagats a preu d’or, que si assessors que ningú sap on treballen. Tampoc aquí veu necessari intervenir la Fiscalia? Fins i tot la de Pontevedra ha ficat mà a les escandaloses contractacions de personal afí al PP. Tot resulta molt misteriós, i també preocupant. A menys que, com hem comprovat aquesta setmana, el que vulgui la Fiscalia de l’Estat siguin fiscals submissos i que no facin gaire fressa. Jo, si em permeten triar, prefereixo els fiscals de Mallorca.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  24. lejarza said

    La Fiscalia seguirà mirant cap a un altre costat?
    Joan Garcia
    Fa uns mesos vaig escriure dues cartes mostrant la meva perplexitat per la passiva actitud de la Fiscalia de Girona davant de casos obscurs que havien sortit a la premsa sobre la Diputació de Girona, entre ells el d’un advocat que cobrava per informes una mica dubtosos. No he llegit fins avui que la Fiscalia hagi obert cap investigació. Ara, un funcionari de la Diputació ha fet públic que cinc càrrecs d’Unió Democràtica cobren de la Diputació sense acudir al seu lloc de treball. Suposo que, si això no fos cert, el funcionari denunciant ja hauria estat denunciat, però a dia d’avui no em consta que això hagi succeït. Jo em pregunto què pensa fer la Fiscalia de Girona? Ignorar-ho? Seguir mirant, com fa sempre, al costat contrari de la corrupció?; o presumpta corrupció per utilitzar uns termes políticament correctes. El senyor Casadevall té por d’enfrontar-se a l’enorme poder de CiU? En una carta anterior li deia que s’emmirallés amb la Fiscalia de Mallorca. Ara, no cal anar tan lluny. Observi una mica la Fiscalia de Barcelona.

  25. lejarza said

    La Fiscalia obre diligències per la contractació d´assessors a la Diputació

    La qüestió dels càrrecs de confiança de la Diputació ha portat la Fiscalia de Girona a obrir diligències informatives al respecte. Aquesta setmana ha enviat una ordre a l’ens provincial per tal que li faciliti totes les dades relatives a la contractació de personal de confiança entre els anys 2007-2012. La investigació l’obre d’ofici després de fer-se pública aquesta situació i que els diferents partits amb representació a l’organisme provincial (CiU, PSC, ERC) reconeguessin disposar de càrrecs de confiança que treballen per als mateixos partits. D’aquesta manera, la Fiscalia es converteix en el primer organisme interessat en esbrinar la situació dels assessors de la Diputació pel que respecte la seva retribució, l’horari de treball i les funcions a complir en benefici de la Diputació. La investigació també la podria haver obert d’ofici un jutge o la policia davant la sospita d’irregularitats però, a excepció del Ministeri Públic, ningú ha fet moviments en aquesta direcció. Ni tan sols els sindicats han presentat una denúncia al respecte.
    Les diligències informatives tenen una durada màxima de sis mesos, prorrogables, i finalitzen en el moment que es coneix l’existència d’una investigació judicial. La fase culmina quan el ministeri fiscal, en base a la investigació realitzada, considera que hi ha material suficient per sol·licitar l’apertura de judici oral i formula la corresponent denúncia o querella davant el Jutjat d’Instrucció per tal que incoï diligències prèvies. En cas de no trobar indicis suficients procedeix a arxivar les actuacions.
    Els dubtes sobre el sistema de càrrecs de confiança de la Diputació els va posar sobre la taula el cap de Protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant.
    Poc abans de ser relegat de les seves tasques fa uns dies, Amargant va entrar a la Diputació dues denúncies en nom de la Junta de Personal i de la Central Sindical de Funcionaris (CSI-F). En els escrits exposava que cinc assessors d’Unió rebien un sou de la institució sense posar els peus a la seu, tot i que en canvi, feien tasques independents pel seu partit, incorrent en diverses irregularitats.
    El cap Protocol de la Diputació i en aquell moment també president de la Junta de Personal va entrar dos documents al registre de l’ens posant de manifest que “hi ha un seguit de persones nomenades pel Ple i pertanyents a l’anomenat personal eventual que no compleixen les seves oblgiacions laborals i contractuals amb la corporació, com és l’absentisme laboral des del dia del seu nomenament fins a data d’avui”.
    El president de la Diputació, Joan Giraut (CiU), va sortir en defensa de l’organisme provincial pocs dies després. Giraut va explicar en roda de premsa que havia desestimat les demandes principalment perquè Amargant “incorre en l’error de confondre dos règims jurídics totalment diferents: per una banda els funcionaris i per l’altra la situació del personal eventual (entre ells els assessors), que és nomenat i apartat lliurement del càrrec perquè les seves funcions són de naturalesa política i només qui l’ha nomenat pot apreciar la pèrdua d’aquesta confiança”.

  26. lejarza said

    Antifrau veu irregularitats obres a Vidreres (Girona)

    GIRONA | M.SANTIAGO

    L’Oficina Antifrau considera que l’Ajuntament de Vidreres que capitanejava Ruth Rosique (PSC) en el mandat 2007-2011 era com un centre de negocis privat del qual un arquitecte, un tècnic municipal i el secretari-interventor se’n repartien alguns beneficis fent-se una jaqueta a mida amb la llei, que interpretaven al seu mode o bé la deixaven a banda. L’organisme considera que l’aleshores alcaldessa coneixia aquesta situació, que venia de l’any 2000, i la va mantenir per comoditat, perquè en el fons era més econòmica.
    En síntesi, l’Oficina Antifrau, troba acreditat que el que era l’arquitecte municipal Lluís Lloret Quer, el seu soci en un despatx privat, Llorenç Geli Batllori, i l’administrador del negoci, Tomàs Soler Navarro -al seu torn, secretari-interventor i assessor jurídic de l’Ajuntament de Vidreres- van treure profit dels seus càrrecs per aconseguir contractes públics en el municipi que s’adjudicaven a la seva empresa. Segons l’organisme, l’aleshores alcaldessa tenia ple coneixement d’aquestes irregularitats, cosa que Rosique desmenteix vehement en indicar que va ser ella qui va “detectar i aturar” aquestes pràctiques.

    L’extens informe porta data de 26 de setembre de 2013 i demana a l’Ajuntament de Vidreres que “investigui i inspeccioni” cadascuna de les irregularitats analitzades i remeti els resultats i les mesures adoptades amb relació a aquest afer i les persones implicades. Antifrau descriu minuciosament la participació de cada implicat en aquest afer:

    1. Llorenç Geli
    Aquest arquitecte, que compartia despatx professional amb l’ara exarquitecte municipal de Vidreres, Lluís Lloret, no tenia relació laboral amb l’Ajuntament però va elaborar diversos projectes pels quals va arribar a facturar 263.308,29 euros de les arques públiques entre 2006-2008 . En algunes de les seves obres més destacades, com Can Torronet i la Biblioteca municipal, les factures també van ser emeses per l’arquitecte municipal que, per a més inri, l’any 1997 havia sigut designat com a col·laborador seu en les obres de rehabilitació del carrer Vila i la construcció de grades al camp de futbol.

    2. Lluís Lloret
    L’actual alcalde de Bàscara per CiU va esdevenir arquitecte municipal el 20 d’octubre de 1982 firmant un contracte en què es comprometia a no exercir la seva professió “ni amb caràcter lliure ni com a assalariat dins de Vidreres”. No obstant això, entre 1999 i 2010 va arribar a facturar a l’Ajuntament 58.651,17 euros a través de la seva empresa. És a dir, d’una banda cobrava com a funcionari i de l’altra com a professional independent, malgrat que era incompatible i ell mateix s’havia compromès per contracte.

    3. Tomàs Soler
    Era secretari-interventor de Vidreres i administrador de l’empresa privada que compartia amb l’arquitecte municipal i un altre arquitecte. El 20 de novembre de 2007 va traslladar-se en comissió de serveis a Castell-Platja d’Aro i Vidreres va fer ocupar el seu càrrec a una administrativa que no estava capacitada, cosa que va permetre a la Junta de Govern Local contractar Tomàs Soler com a assessor amb una retribució mensual de 1.200 euros per sis hores de dedicació setmanal quan aquest va sol·licitar la compatibilitat. Per tant, cobrava de dos ajuntaments.
    És a dir, el que es va fer és nomenar “de manera intencionada una funcionària, que se sap que no està suficientment capacitada” per “atribuir les funcions” a Tomàs Soler, en tant que se’l contracta com a assessor jurídic extern. En definitiva, “un doble nomenament il·legal”. A banda, que mentre Soler va exercir com a secretari-interventor o assessor jurídic va participar en els expedients que concedien les obres al seus socis, Lloret i Geli. Tant el Consell Comarcal com el Síndic de Greuges van informar el 2011 i el 2012 respectivament de les incompatibilitats de Lloret i Geli i, en conseqüència, declarava nuls els contractes que se’ls va adjudicar.

    3. Ruth Rosique
    L’OAC entén que l’alcaldessa “coneixia la situació però els motius econòmics van passar per sobre de la legalitat” i va seguir aprovant factures. Rosique ja va informar a l’organisme que ningú va informar-li d’aquesta situació, que havia heretat en el seu mandat, i que ho va aturar tan bon punt va detectar-ho. Sobre el pagament de les factures es pregunta “quin sentit té que demani tornar els diners per una feina que realment s’ha fet?”.

  27. lejarza said

    Una jutgessa veu indicis de delicte en la contractació d´assessors a la Diputació de Girona

    GIRONA | J. BADENES

    Un jutjat veu indicis de malversació de fons públics i prevaricació en l’afer dels càrrecs de confiança de la Diputació de Girona i insta tant l’Oficina Antifrau com el jutjat d’instrucció a obrir investigacions. Així ho recull una interlocutòria del jutjat contenciós 2 de Girona, l’encarregat de decidir si anul·la el decret i l’acord de ple que treia les atribucions de comunicació a l’actual cap de protocol, Josep Maria Amargant. La jutgessa ha analitzat el recurs d’Amargant, on carrega contra els càrrecs de confiança, i conclou que “no es pot ignorar” que hi ha indicis de delicte si realment cobren sense anar a treballar.

    Com que es tracta de dos delictes de l’àmbit penal, la titular del contenciós administratiu 2 de Girona no és competent per investigar el cas. Per això, en dedueix testimoni i envia una còpia de la denúncia al Jutjat Degà de Girona perquè la remeti al jutjat d’instrucció que li correspongui i s’obrin diligències. També envia el cas a l’Oficina Antifrau de Catalunya i l’insta a investigar-ho.

    En l’acte judicial la magistrada assenyala que “no puc ignorar els fets denunciats, ja que en cas de ser certs, podrien ser constitutius de delicte”. Recorda que les denúncies afirmaven que el “personal de confiança de la Diputació i d’Organismes i Patronats en els quals la Diputació participa amb més del 51% del pressupost, han estat percebent les seves retribucions, i tanmateix, les persones nomenades, algunes de les quals són identificades amb noms i cognoms en un escrit, no s’han presentat a treballar ni en la seu de la Diputació, ni en la dels organismes i patronats”.

    La titular del contenciós considera que, encara que la feina d’aquests càrrecs sigui assessorar, “haurien d’haver anat algun dia a les seus per consultar-hi documentació sobre projectes d’obres o contractes” o per informar els polítics durant les reunions.

    La jutgessa apunta que no presentar-se a treballar però cobrar diners públics per aquesta feina podria constituir un delicte de malversació de fons públics. A més, també veu indicis d’un delicte de prevaricació perquè els responsables de nomenar-los sabien que no farien cap feina vinculada a la Diputació i, tot i això, no els van cessar.

    Nou pas d’Amargant

    Josep Maria Amargant està estudiant personar-se com a acusació contra Joan Giraut, segons ha explicat, pels presumptes delictes d'”usurpació de funcions, prevaricació, malbaratament de fons públics i cessió temporal de treballadors a estaments que no són de la Diputació com partits polítics”. Amargant ha assegurat a Diari de Girona que està disposat a demanar “la inhabilitació política” de l’actual president de la Diputació.

    El cap de protocol de la Diputació afirma que dimarts a primera hora del matí va demanar hora per parlar amb el president de l’ens i ahir a la tarda encara no se li havia concedit.

    Qui va obrir la caixa dels trons va ser el militant històric i exassessor d’Unió Fidel Rincón, que va assegurar que els assessors de la Diputació de Girona que cobren entre 25.000 i 60.000 euros, i que costen més d’un milió d’euros anuals a les arques públiques, no treballen per a la Diputació sinó pels tres partits polítics: CiU, PSC i ERC, tots tres amb representació a la corporació.

    Pocs mesos després el mateix cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant, que en el contenciós que va presentar contra l’acord que li treia les atribucions en matèria de premsa carregava durament contra la situació dels càrrecs de confiança.

    Amargant va entrar a la Diputació dues denúncies en nom de la Junta de Personal i de la Central Sindical de Funcionaris (CSI-F). En els escrits exposava que cinc assessors d’Unió rebien un sou de la institució sense trepitjar la seu, tot i que en canvi, feien tasques independents per al seu partit, incorrent en diverses irregularitats.

    El cap Protocol de la Diputació i en aquell moment també president de la Junta de Personal va entrar dos documents al registre de l’ens posant de manifest que “hi ha un seguit de persones nomenades pel Ple i pertanyents a l’anomenat personal eventual que no compleixen les seves obligacions laborals i contractuals amb la corporació, com és l’absentisme laboral des del dia del seu nomenament fins a data d’avui”.

    La qüestió dels càrrecs de confiança de la Diputació ha portat la Fiscalia de Girona a obrir diligències informatives al respecte. El passat juliol va enviar una ordre a l’ens provincial per tal que li faciliti totes les dades relatives a la contractació de personal de confiança entre els anys 2007-2012.

    Giraut declara avui

    Paral·lelament, Joan Giraut està citat a declarar avui divendres als Jutjats de Girona com a imputat per un delicte de prevaricació i un altre contra la llibertat sindical. En aquesta ocasió, qui porta el president de la Diputació de Girona davant la justícia és el sindicat CSI-F que el va denunciar per haver-se “extralimitat” a l’hora de treure els càrrecs a Amargant.

  28. lejarza said

    Fiscals a Catalunya
    Joan Giménez Ràfols
    De fa bastants anys vaig seguint l’evolució de determinats fiscals a Catalunya. Em sorprèn que José María Mena faci unes manifestacions en el sentit que el fins fa pocs dies fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, hagi dimitit per “raons personals”. Resulta fantasmagòric que qui va instruir una querella contra el consell executiu de Banca Catalana, inclòs Jordi Pujol, fos precisament vostè, José Maria Mena, juntament amb Jiménez Villarejo, presentada el mes de maig de 1984, s’hagi despatxat a gust contra Torres-Dulce, tot dient que aquest estava tip de rebre pressions de l’executiu del PP i que per aquesta raó dimitia. També em ve a la memòria el dia que Jordi Pujol va rebre la notificació de la querella i sortint al balcó de la Generalitat ens va dir als pocs que estàvem presents a la plaça de Sant Jaume, “Això és una afronta a Catalunya…”. Senyor José Mena, d’aquella querella mai més es va saber res de res. Vostè, juntament amb el senyor Jiménez Villarejo, van rebre instruccions dels Fiscals Generals de l’Estat, anomenats pel PSOE, i “posant-se la cua entre les cames” fent un “mutis teatral d’obediència al superior jeràrquic” van girar pàgina. Ara, vostè torna a insistir en el fet que Pujol va “buidar” Banca Catalana. No tregui pit, senyor Mena. Sense voler ofendre’l, estaria més bé callat ja que fins i tot algú el podria immortalitzar a la fira de Santa Llúcia, com un perfecte “caganer”. Res més a dir, cada cosa al seu temps i el seu, afortunadament, ja ha passat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: