Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Illa del Fluvià, el autoritarismo territorial regresa

Posted by lejarza en 21 diciembre, 2012


Ernest Cañada y Llorenç Planagumà: Illa del Fluvià, el autoritarismo territorial regresa.-El anuncio de un proyecto de base náutica en la desembocadura del río Fluvià, en la Costa Brava, donde, desde los años setenta, se ha vivido una intensa movilización en defensa del territorio y sus recursos naturales, ha encendido las alarmas de desastre ambiental. El contexto de crisis económica podría jugar en beneficio de los intereses de grupos económicos que ven cómo la legislación se modifica a su favor. Un nuevo conflicto ambiental podría tomar fuerza si se concreta la iniciativa de la empresa Canales del Fluviá SL.
En el marco del Salón Náutico de Barcelona, ​​celebrado del 26 al 30 de septiembre de 2012, se presentó el proyecto de puerto deportivo Illa del Fluvià. Estaría ubicado en la desembocadura del mismo río Fluvià, en el municipio de Sant Pere Pescador, en la Bahía de Roses, contiguo al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. La inauguración de este puerto está prevista, según fuentes de la empresa Canales del Fluviá SL, para el próximo 1 de mayo de 2013. En la página web de la empresa especifica que consta de dos kilómetros y medio de dársenas y canales de navegación, con capacidad para acoger 550 embarcaciones de hasta 9 metros de eslora. Además de esta base náutica, el proyecto incluye la construcción de un Club de Playa, donde se ubicarán un restaurante, piscinas y diferentes instalaciones deportivas. El proyecto también prevé la creación de un Aula de Naturaleza, concebida, según explica la empresa, como un espacio didáctico dedicado al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Unos terrenos con una larga historia
Las intenciones de urbanizar la zona no son nuevas. Más allá de los reclamos publicitarios, la principal singularidad del actual proyecto es que se encuentra situado justamente sobre los antiguos canales que se hicieron en los años setenta, cuando se intentó construir una urbanización de lujo, llamada Fluvià Marina. En ese momento se preveía la construcción de unos quinientos viviendas, de un hotel y de canales navegables. En 1970 una orden ministerial había abierto la puerta a la explotación privada de la desembocadura del Fluvià para usos turísticos o deportivos.
Desde mediados de los años setenta el Grup de Defensa dels Aiguamolls Ampurdanesos se movilizó para denunciar los peligros que suponía aquella iniciativa. En 1983, gracias a la presión popular, la Ley de Declaración de Parajes Naturales de Interés Nacional y Reservas Integrales, una de las primeras leyes aprobadas por restaurado Parlamento de Cataluña, protegía de forma clara la desembocadura del Fluvià y sus humedales con el fin de salvaguardar el rico patrimonio natural y la biodiversidad de las presiones especulativas propias de una zona muy urbanizada debido al turismo.
Durante la revisión Plan General del Ayuntamiento de Sant Pere Pescador, aprobado el 26 de septiembre de 2001, se consideró que los terrenos de Fluvià Náutico eran edificables, aunque con una menor densidad que la que se había previsto inicialmente. Por este motivo la organización altoampurdanesa IAEDEN-Salvem l’Empordà interpuso un recurso contra la aprobación definitiva de este plan. Pedía que los terrenos fueran clasificados como espacio no urbanizable y de especial protección para “complementar el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”.
Las movilizaciones ciudadanas continuaron y en 2004 Salvem l’Empordà organizó una campaña para que el edificio que presidía el complejo fuera demolido. Finalmente, el 23 de febrero de 2005 el Departamento de Política Territorial y Obras Públicas de la Generalitat de Cataluña ordenó su derribo.
En un comunicado emitido en Figueres el 5 de enero de 2005, Salvem l’Empordà, al mismo tiempo que celebraba la voladura del edificio y recordaba que la reivindicación de la protección de este espacio se había iniciado con las movilizaciones sociales de los años setenta, reclamaba nuevamente la restauración de toda la zona y que esta se incorporara “como espacio protegido en el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”.
Una historia sin terminar
Tras la demolición del Fluvià Náutico, que ya había sido adquirido por la empresa Canales del Fluviá SL, parecía que los riesgos se habían acabado para ese territorio. Así lo recordaba el colectivo Salvem l’Empordà en un comunicado el mes de octubre de 2012: “Dimos el caso de una posible urbanización de la desembocadura del Fluvià por cerrado definitivamente”.
El anuncio de un nuevo proyecto, amparado en una especie de prórroga de la concesión que tenía la empresa otorgada por el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente por un período de treinta años, ha reactivado el movimiento social, alertado por los peligros que supondría para el patrimonio natural y paisajístico. “Este proyecto es un disparate ambiental y anunciamos que nos opondremos a las modificaciones de los instrumentos territoriales, urbanísticos y sectoriales vigentes, tendentes a permitir la implantación de esta nueva urbanización. Mantenemos nuestra oposición, como ya hicimos, hace más de 10 años, al desarrollo de la urbanización de Fluvià Marina, una lucha que es heredera de la que dio lugar a la defensa de los Aiguamolls de l’Empordà, a finales de los años 70 del siglo pasado”, declaró Salvem l’Empordà. Marta Ball-llosera, miembro de esta organización, afirma que actualmente “se están estudiando si hay posibilidades de impugnar la concesión otorgada”. El comunicado de Salvem l’Empordà termina reclamando la actuación de las autoridades: “Apelamos a los poderes públicos competentes, especialmente a la Generalitat, que actúen de inmediato y no esperen que la sociedad civil les saque las castañas del fuego”.
No es un conflicto más
El caso de la Illa del Fluvià no es un conflicto ambiental más que se produce en un espacio de elevado valor natural y paisajístico, amenazado por los intereses de una minoría con un alto poder adquisitivo. Este conflicto resurge de sus cenizas tras más de cuarenta años y de luchas exitosas por la conservación de estos espacios naturales. Y esto es especialmente preocupante, revelador del contexto de regresión que estamos viviendo, en la que los conflictos ambientales resueltos favorablemente se vuelven a plantear, en función de nuevas coyunturas y correlaciones de fuerzas. De hecho, la crisis y el hundimiento del modelo inmobiliario está provocando que, lejos de cuestionar a fondo las razones que nos han llevado a la actual situación, en determinados territorios se busque, con nuevos elementos legitimadores, la manera de intensificar la especialización turístico-residencial. El turismo residencial difícilmente podrá volver a alcanzar las dimensiones que tuvo en su época dorada justo antes de la crisis. Pero cada vez es más evidente que los capitales buscan nichos de mercado para atraer turistas de alto poder adquisitivo de otros países, especialmente entre los estados emergentes (véase recuadro más abajo).
En este contexto, ofrecer espacios naturales poco explotados ya primera línea de costa se convierte en un reclamo privilegiado. Si a este objetivo sumamos el contexto de crisis actual, las amenazas a territorios que han costado tanto proteger se multiplican. Para Àlex Casademunt, presidente del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST), el nuevo proyecto de Isla del Fluvià “sólo puede interpretarse como una provocación autoritaria a una cultura del territorio sostenible y responsable”. Según él, “en términos de soberanía institucional, ya es bastante humillante que la modificación de la Ley de Costas (aprobada este mes de octubre por el Gobierno español) deje en papel mojado el Plan Director Urbanístico del Sistema Costero y el Plan Director del Empordà. Pero, en términos de soberanía ambiental, social y cultural, el proyecto Isla Fluvià aún lo es más”. Por ello, añade Casademunt, “exhortamos a los ciudadanos a ejercer una verdadera soberanía, no en relación con las banderas o los hipotéticos estados, sino en relación con su territorio concreto (en el que vive y convive), oponiéndose a proyectos foráneos y con intereses ajenos, que lo dañan. Y esta verdadera soberanía se ejerce desde abajo, desde el territorio, con el rechazo a proyectos como Eurovegas, Barcelona World o Isla del Fluvià, porque ninguna otra soberanía tiene sentido sin esta”.
Contrariamente a este tipo de iniciativas, que dañan ecológica y socialmente el territorio, a pesar de los maquillajes como el Aula de Naturaleza que promete el nuevo puerto deportivo de la Illa del Fluvià, habría que potenciar un modelo turístico diferente, basado en la integración ambiental y social de los actores locales, que viven y trabajan en aquellos territorios, y con un mayor reparto de los beneficios generados. Espacios naturales como los que pretende ocupar la Isla del Fluvià son mucho más adecuadas para promover un turismo sostenible y de proximidad que ayude a potenciar las relaciones entre el campesinado, guías, restauradores e iniciativas de turismo rural o agroturismo, en el que las visitantes puedan disfrutar del paisaje, los valores naturales y del contacto con la gente que vive.
Entre el fraude especulativo y la atracción turística de altos ingresos
El modelo turístico residencial tomó impulso durante la década de los 2000 con una intensificación de la construcción de proyectos inmobiliarios en áreas turísticas. Muchos municipios turísticos de la Costa Brava y la Costa Dorada catalanas, la Costa Blanca de Alicante o la costa mallorquina vivieron una transformación extraordinaria empujados por esta fiebre constructiva. La crisis económica, de la que el sector constructivo es también uno de los principales responsables, hace muy difícil que a corto plazo se pueda imaginar una recuperación de este turismo residencial, como mínimo con las mismas dimensiones. La falta de acceso a crédito bancario para constructoras y compradores finales lo obstaculiza, además de la pauperización generalizada que están viviendo las clases medias de España y de otros países europeos que, tradicionalmente, habían sido su principal mercado.
En este contexto, durante los últimos meses, han surgido a la luz pública varios proyectos turísticos residenciales o de amarres para embarcaciones que podrían anunciar un cambio de tendencia: Valdevaqueros, El Palmar, Cabo de Gata, Cabo de Peñas, Marina de Cope , Es Trenc, Ses Fontanelles o Isla del Fluvià, entre otros. Estos iniciativas no se pueden concebir como una simple repetición del anterior modelo: el modelo turístico-residencial tal como lo hemos conocido difícilmente podrá recuperarse. Con todo, pueden acabar agravando los riesgos para determinadas áreas naturales, así como los intereses de la mayoría de la población local.
El anuncio de este tipo de proyectos, ubicados especialmente en áreas litorales aún no urbanizadas y que habían sobrevivido (en muchos casos gracias a fuertes movilizaciones sociales), se pueden analizar desde una doble perspectiva. Por un lado, en algunos casos, nos podemos encontrar ante intentos de fraude especulativo. Se generan expectativas de negocio, por ejemplo por medio de cambios legales, que pueden hacer más atractiva la venta a otros inversores. Investigadores como Antonio Aledo, de la Universidad de Alicante y colaborador deAlba Sud, han denominado este fenómeno como “turismo de ficción”. En este modelo el negocio ya no se hace con la venta de las casas, si no con las expectativas de incremento de rentas que puede generar el proyecto, y por tanto, aunque no se haga nada, la agitación publicitaria juega un papel clave.
Atraer a los ricos
Por otra parte, también nos encontramos con una voluntad real de construir y poner en marcha una oferta turística residencial orientada a compradores con un poder adquisitivo alto y, especialmente, dirigida a los nuevos mercados extranjeros como el ruso o el chino. En estos casos, ofrecer parajes vírgenes o hasta ahora fuertemente protegidos aporta un atractivo importante. Facilitar una base náutica en la zona, como hace Isla del Fluvià, puede resultar especialmente interesante para este turismo. De hecho, en los últimos meses, la opción de convertir el litoral mediterráneo de España en una especie de Florida al sur de Europa, tal como propuso Steven Adolf, periodista del diario holandés Volkskrant (14/06/2012), parece ganar posiciones y, en este esquema, los recursos naturales juegan un papel clave. No podemos ignorar ciertas noticias, como el hecho de que, en España, la compraventa de viviendas haya subido un 18% durante el tercer trimestre del año (El País, 05/12/2012), o que millonarios rusos y chinos estén incrementando la compra de casas de lujo en la Costa Dorada (La Vanguardia, 12/09/2012). Ni el globo sonda que se esparció desde el gobierno español a mediados del pasado noviembre sobre la posibilidad de reformar el Decreto de Extranjería para estimular la compra de viviendas entre gente extranjera con poder adquisitivo.
Aunque el nuevo ciclo de proyectos turísticos residenciales, como Illa del Fluvià, difícilmente alcanzará la misma magnitud que en la época anterior a la crisis, los riesgos para el territorio continúan existiendo. La denuncia y la movilización social es fundamental para detener estos proyectos o para hacerles perder atractivo a través del temor que pueden sentir los posibles inversionistas ante los riesgos de conflicto social y ambiental.

Anuncios

10 comentarios to “Illa del Fluvià, el autoritarismo territorial regresa”

  1. lejarza said

    Sentència del Suprem
    Els terrenys del Fluvià Nàutic, no urbanitzables
    C.VILÀ El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació interposat per l’empresa promotora del Fluvià Nàutic de Sant Pere Pescador que pretenia que s’anul·lés la protecció sobre els terrenys que va establir la Generalitat el 2003 i que va obligar-los a aturar el projecte. Això suposa que els terrenys continuaran com a no urbanitzables. Continua pendent de resoldre’s als jutjats la reclamació de 19 milions d’euros com a indemnitzazió per la pèrdua de valor dels terrenys.
    La sentència amb data 20 de desembre de 2012 és ferma i tanca un procés judicial que va començar fa gairebé deu anys després de desclassificar-se uns terrenys que el planejament de Sant Pere Pescador considerava aptes per urbanitzar des de la dècada dels vuitanta quan Rumasa va començar a arrancar el projecte. L’empresa navarressa VLV els va comprar anys més tard amb el mateix objectiu de construir una urbanització de luxe a peu dels canals. El planejament de Sant Pere es va revisar i la comissió d’Urbanisme li va donar el vistiplau el 2001. Continuava mantenint que era sòl apte per urbanitzar, però Iaeden va interposar un recurs d’alçada al conseller que seria l’inci d’un canvi a la qualificació.
    El 12 de febrer del 2003 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques del moment, Felip Puig, acceptava el recurs i desclassificava el sòl. L’empresa com a Transcom Shelfco Tres va optar per interposar un recurs contenciós al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la desclassificació. Només es va estimar una part de la demanda de l’empresa i es considerava que no era un sòl d’alt valor agrícola. La Generalitat, però, el va protegir amb el Pla Director del Sistema Costaner. A més, els mateixos terrenys van quedar afectats pel pla especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà el 2010. Durant anys, la classificació ha estat pendent del recurs de cassació interposat per l’empresa que ara el Suprem ha desestimat. Segons l’alcalde de Sant Pere, Jordi Martí, això suposa que el sòl continuarà com a no urbanitzable amb la protecció que li dóna el Pla del Sistema Costaner. Només la Generalitat podria decidir que aquesta classificació permet algun tipus d’actuació, tot i que es considera una possibilitat molt poc probable. En aquest moment, els propietaris tenen autorització per explotar amb amarraments els canals.
    La sentència tanca una via judicial però queda pendent de resoldre la indemnització que demana l’empresa de 17.940.000 euros per la pèrdua de valor dels terrenys, i dos milions d’euros addicionals per despeses diverses de tramitació de projecte. I la demanda s’adreça tant a la Generalitat com a l’Ajuntament. Es va interposar el 2010 i els demandats continuen preparant la defensa. L’alcalde de Sant Pere creu que la sentència del Suprem podria tenir alguna incidència sobre la demanda civil.

  2. lejarza said

    Espai d’Interès Natural del Massís de Cadiretes

    Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa

    Ref.: 250MVP09011300002
    A LA MESA DEL PARLAMENT

    Dolors Camats Luis, portaveu, Marc Vidal Pou, diputat del Grup Parlamentari
    d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el
    que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten
    la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la comissió
    que correspongui.

    EXPOSICIÓ DE MOTIUS

    La finca de Can Juncadella, a Lloret de Mar (La Selva), es troba dins de l’Espai
    d’Interès Natural del Massís de Cadiretes com un dels seus valors paisatgístics
    a protegir. Al seu voltant hi trobem un continu de cales, sortints rocosos i penya-
    segats amb construccions aïllades i també zones fortament urbanitzades, a
    més de les poblacions de Lloret de Mar, Tossa de Mar, Palamós, Sant Feliu de
    Guíxols… En aquest sentit, la importància paisatgística i ambiental d’una massa
    forestal gairebé aïllada com és la finca de Can Juncadella mereix la màxima
    atenció i protecció del Govern de Catalunya davant processos de degradació de
    l’entorn que poden ser irreversibles. A més, la finca de Can Juncadella forma
    part de la xarxa europea d’espais naturals, Xarxa Natura 2000, i de la proposta
    de declaració com a zona d’especial interès per a les aus (ZEPA) i lloc d’interès
    comunitari (LIC). També a nivell municipal es protegeix la part edificada existent
    com a patrimoni i bé cultural, mitjançant un catàleg específic de masies i
    cases rurals, i estableix les normatives a seguir per adequar-se al planejament
    urbanístic o sectorial per a la protecció i millora del paisatge.
    L’any 2010, el propietari d’aquesta finca va rebre autorització municipal d’obra
    per fer una nova edificació dins d’un espai protegit per llei amb la conformitat
    de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. Abans, el 2008, havia presentat
    un projecte de construcció que, d’acord a l’informe del Departament de
    Medi Ambient i Habitatge (DMAH) no tenia cabuda dins les directives de protecció
    de l’espai ja que limita i condiciona la nova construcció a les activitats
    agrícoles, ramaderes o forestals pròpies de la zona. En les següents propostes,
    al 2009 i al 2010, es va intentar adaptar el projecte a la normativa amb petites
    modificacions que no encaixaven en el model de protecció i gestió de l’espai i
    que no van obtenir l’aprovació del DMAH, però que sí encaixaven en el model
    del POUM de Lloret de Mar, en forma de restauració de construccions existents.
    El que finalment s’ha fet és un habitatge amb un total de 3.200 m2
    construïts (soterrani, planta baixa i primera planta) amb 13 dormitoris i 15
    places d’aparcament, que assegura que destina 340 m2 a la gestió forestal de
    la finca.
    Donat que l’autorització de l’obra, i l’obra constructiva en sí, són fets gairebé
    consumats i que estan sotmesos a un procés judicial iniciat per la Fiscalia de
    Medi Ambient de Girona;
    Atès que les deficiències i falta de recursos per part de la Generalitat per a la
    gestió de l’entorn natural són cada vegada més profundes i greus, i que comprometen
    el futur dels espais naturals de Catalunya;
    Ateses les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’urbanisme,
    de medi ambient i de gestió d’espais costaners.
    El Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa
    presenta la següent:
    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
    El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
    1) Aturar de manera immediata les obres d’edificació de la finca i a prendre
    les mesures oportunes per tal que es revisi, i revoqui, si s’escau, el
    procés d’autorització favorable concedit per la Comissió Territorial d’Urbanisme
    de Girona.
    2) Aplicar mesures de control més eficients en l’àmbit de les autoritzacions
    i tràmits administratius per a la protecció del Massís de Cadiretes, en
    particular, i dels espais naturals protegits de Catalunya, en general, davant
    de possibles futures agressions i riscos ambientals i humans, sobretot
    en les zones més sotmeses a la pressió i interacció humanes.
    Palau del Parlament, 9 de gener de 2013

  3. lejarza said

    Fluvià Nàutic preveu començar les obres el mes d´octubre

    El promotor de l’Illa del Fluvià preveu començar les obres de la base nàutica a l’octubre. Els treballs serviran per arreglar canals i voreres existents, reparar una dàrsena trencada i instal·lar els pantalans que el propietari ja té encarregats.

    Víctor Latorre, amo dels terrenys del Fluvià Nàutic, va assegurar que l’objectiu és “posar ordre” al trànsit marítim de la desembocadura del riu Fluvià. L’empresa, que té la concessió de la làmina d’aigua fins al 2042, preveu tenir 550 amarraments per a embarcacions de màxim nou metres d’eslora.

    El projecte de l’Illa del Fluvià, que va aixecar recels en entitats ecologistes, segueix el seu curs. Malgrat aquests recels, el propietari dels terrenys del Fluvià Nàutic, Víctor Latorre, va fer una crida a la calma i va especificar que el seu projecte no preveu construir sobre cap terreny protegit, ni vol aixecar una zona residencial d’alta densitat ni tampoc instal·lar cap estructura “faraònica” a la desembocadura del riu Fluvià.

    L’any 2003, el llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Felip Puig, va classificar com a sòl no urbanitzable els terrenys del Fluvià Nàutic, a la gola del riu Fluvià. Latorre, que és propietari des de l’any 2001, va detallar que aquesta decisió va posar punt final a un projecte per construir-hi 750 habitatges i va recordar que sempre ha estat disposat a arribar a un possible acord amb el Govern per edificar el sostre residencial desclassificat a l’àrea metropolitana de Barcelona.

    Segons Víctor Latorre, hi ha hagut “molta confusió” entorn al projecte que lidera sota el nom d’Illa del Fluvià perquè, com a idea, proposava de cara al futur construir un càmping de baixa densitat respectuós amb el medi ambient amb uns 200 bungalous. “Això només era una idea que no depenia de mi, perquè qui ho ha de tramitar i autoritzar són l’Ajuntament de Sant Pere Pescador i la Generalitat”, va explicar el promotor Víctor Latorre.

    Un edifici per fer de club

    El que sí que vol tirar endavant la promotora és la base nàutica i aixecar una construcció annexa que faci les funcions de club social per als socis que hi amarrin les seves embarcacions. El propietari dels terrenys preveu començar després de l’estiu les obres per arreglar les dàrsenes i canals ja existents, malmesos amb el pas del temps. De fet, ja ha encarregat la construcció dels pantalans que hi vol instal·lar, que ja estan construïts en un 25%.

    El projecte preveu que aquests pantalans flotants siguin de formigó tintant en tons terra i amb defenses estructurals de fusta. Els tons terra són els mateixos que tenen les noves voreres, amb el que es busca un menor impacte visual.

    La promotora de l’Illa del Fluvià espera que la direcció general d’Urbanisme desencalli aviat el permís que té en tramitació per poder començar els treballs a l’octubre. En paral·lel, preveuen tramitar aviat el pla especial que servirà per construir l’edifici annex, que farà les funcions de club de platja.

    Latorre va detallar que es tracta d’una edificació de planta baixa que està permesa al 100% pel pla director del sistema costaner i que és homologable amb el pla especial dels Aiguamolls de l’Empordà. L’edificació tindria un restaurant amb taules que estarien col·locades de tal manera que els comensals tinguessin vistes al Fluvià, una àrea per als socis del Club Nàutic i una zona de spa amb piscina.

    El propietari dels terrenys va assegurar que tot el projecte és respectuós amb el medi ambient i que, de fet, en cas que no fos així durant la tramitació hi ha autoritats competents que el podrien tirar enrere el projecte si s’arribés a la conclusió que no respecten prou el marc legal actual.

    Un nou càmping a Sant Pere

    Víctor Latorre va voler deixar clar que el projecte per fer un càmping de baixa densitat és només “una idea” i que entén que si l’any 2003 van convertir el sòl en no urbanitzable no es podrà fer, excepte si hi ha voluntat expressa de l’administració. Tot i això, concreta que aquest càmping tindria 200 bungalous, sense caravanes ni autocaravanes, i que generaria cent llocs de feina no estacional, perquè a banda de la temporada d’estiu també serviria per acollir esportistes i escolars d’arreu d’Europa.

    El promotor assegura que l’Ajuntament de Sant Pere Pescador està treballant en la modificació del seu pla general per permetre l’ampliació de nombre de càmpings situats a primera línia de mar i que la Generalitat, al seu torn, està modificant el Pla Director del Sistema Costaner per permetre-ho. Víctor Latorre creu que, en aquest procés, també es podria arribar a un acord per autoritzar el càmping de baixa densitat de l’Illa del Fluvià, situat a 300 metres del mar, un espai privilegiat que pot despertar un important interès turístic.

  4. lejarza said

    El propietari dels terrenys denuncia que hi ha amarraments il·legals

    El propietari dels terrenys, Víctor Latorre, va destacar que, amb aquesta nova estructura, aconseguiran “posar ordre” al “caos actual” que hi ha a la desembocadura del Fluvià, a Sant Pere Pescador, on va queixar-se que amarren cada estiu centenars d’embarcacions de forma il·legal.
    “Ni paguen impostos, ni IVA i amarren inclús dins el Parc Natural”, va assenyalar el promotor, qui va explicar que ja ha interposat diverses denúncies davant la Guàrdia Civil perquè aixequin actes sobre les infraccions detectades. El cos policial de l’Estat és qui té competències en aquest tipus d’infraccions denunciades.
    Segons càlculs de Latorre, en només un estiu Hisenda ha deixat d’ingressar 700.000 euros en concepte d’IVA i impostos perquè l’amarrament no està regularitzat. A més Víctor Latorre va indicar que aquests amarraments irregulars els exploten empreses pirates i no pas qui té la concessió de la làmina d’aigua fins al 2024.

  5. lejarza said

    L´ajuntament nega haver autoritzat les obres de la base nàutica del Fluvià

    Sant Pere Pescador diu que aturarà qualsevol obra que no tingui els permisos pertinents de les administracions

    26.07.2013

    SANT PERE PESCADOR Desprès que el promotor de l’Illa del Fluvià anunciés la setmana passada la seva intenció de començar les obres de la base nàutica a l’octubre, l’Ajuntament de Sant Pere Pescador ha que qualsevol actuació en aquest espai, com ara la instal·lació de pantalans als canals, “requereix la tramitació d’una concessió nova que a dia d’avui no existeix”. En aquest sentit, el consistori recorda que qualsevol projecte que es vulgui presentar en aquests terrenys, catalogat com a sòl no urbanitzable, requeriria de “la tramitació i l’aprovació prèvia per part de les administracions competents”. Per tot això, l’ajuntament ha assegurat que aturarà qualsevol obra que es faci sense l’autorització corresponent.

    L’Ajuntament de Sant Pescador ha sortit al pas aquest dijous de les informacions que apuntaven a un imminent inici de les obres a la base nàutica de l’Illa del Fluvià. Unes obres que segons el seu promotor, Víctor Latorre, consistien en arreglar els canals i voreres existents, reparar un dàrsena trencada i instal·lar uns pantalans.

    Doncs bé, el consistori, en una nota, afirma que l’aprofitament de la l’amina d’aigua dels canals amb la instal·lació de pantalans requereix la tramitació d’una concessió nova que a dia d’avui no existeix. En aquest sentit, la nota aclareix que l’ajuntament resta a l’espera que la Generalitat emeti una resolució sobre la compatibilitat urbanística i, per tant, si s’escau l’autorització del Projecte de rehabilitació de les dàrsenes i dels canals del Fluvià Nàutic.

    La nota també recorda que els terrenys on es vol construir estan classificats des de el 2003 com a sòl no urbanitzable, el que obligaria abans de l’inici de les obres a la tramitació i aprovació prèvia per part de les administracions competents, que en aquest cas són la Generalitat i el mateix ajuntament.

    Així, l’ajuntament assegura que no està tramitant cap Pla Especial al respecte, especialment perquè per fer-ho la Generalitat hauria d’aclarir d’una manera expressa la compatibilitat dels usos i aprofitaments que es proposen amb el planejament municipal i supramunicipal vigent a l’actualitat.

    Sobre la possibilitat de construir un càmping de baixa densitat respectuós amb el medi ambient amb uns 200 bungalous, el consistori assegura en la nota que no està treballant en la modificació del PGOU que actualment impedeix la construcció de nous equipaments d’aquest tipus al municipi.

    Per tot això, la nota deixa clar que el consistori aturarà de manera immediata qualsevol obra, treball o instal·lació que es realitzi sense l’autorització o el títol habilitant corresponent.

  6. lejarza said

    SERVEI PROVINCIAL DE COSTES A GIRONA Anunci de citació per compareixença en el recurs núm. 180/2013, de l’Audiència Nacional, Sala contenciosa administrativa, Sección primera, interposat per Camping Internacional Amberes, SA contra resolució de 8 de març de 2013, per la qual es desestima el recurs de reposició interposat contra l’O.M.de 18 d’octubre de 2012, per la qual s’aprova l’afitament dels béns de domini públic marítim-terrestre del tram de costa, d’uns dos mil nou-cents vuitant-tres (2.983) metres de longitud, en el “Riu Salins” al terme municipal de l´Ajuntament de Castelló d’Empúries (Girona) referència: DES01/08/17/0001

    Núm. 155 – 13 d’agost de 2013
    Núm. 9292

    Anunci de citació per compareixença en el recurs núm. 180/2013, de
    l’Audiència Nacional, Sala contenciosa administrativa, Sección primera,
    interposat per Camping Internacional Amberes, SA contra resolució de 8
    de març de 2013, per la qual es desestima el recurs de reposició interposat
    contra l’O.M.de 18 d’octubre de 2012, per la qual s’aprova l’afitament dels
    béns de domini públic marítim-terrestre del tram de costa, d’uns dos mil
    nou-cents vuitant-tres (2.983) metres de longitud, en el “Riu Salins” al
    t.m. de Castelló d’Empúries (Girona) referència: DES01/08/17/0001
    Para los interesados que sean desconocidos o de los que se ignore el
    lugar de notificación, o bien intentada la notificación, no se hubiese
    podido practicar, de conformidad con lo dispuesto en la Ley Reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa, se procede a
    notificar elAcuerdo adoptado el 25/05/2013porlaDirecciónGeneral de Sostenibilidad de la Costa y del Mar.
    “Habiendo sido solicitado porlaAudiencia Nacional, en virtud del
    artículo 48 de la Ley Reguladora de la Jurisdicción ContenciosoAdministrativa,mediante escrito recibido enestaDirecciónGeneral
    de fecha 19 de junio de 2013, en el expediente relativo alrecurso nº
    180/2013, interpuesto por CAMPING INTERNACIONAL AMBERES, S.A., contra resolución de 8 de marzo de 2013, por la que se
    desestima elrecurso de reposición interpuesto contra la O.M. de 18
    de octubre de 2011, porla que se aprueba el deslinde de los bienes
    de dominio público marítimo-terrestre del tramo de costa, de unos
    dos mil novecientos ochenta y tres (2.983) metros de longitud, en el
    Río Salins”, en el T.M. de Castelló d’Empúries (Girona), se adjunta
    el expediente de dicho deslinde.
    La justificación de los emplazamientos practicados se enviará una
    vez se ultimen.”
    En virtud de lo cual, en cumplimiento del art. 49 de la Ley 29/1998,
    JurisdicciónContencioso-Administrativa, se emplaza a los interesadospara que, en sucaso,puedanpersonarse en el expediente, como
    demandados, en el plazo de nueve días, contados a partir del día
    siguiente de la presente notificación.
    Girona, 24 de julio de 2013
    Jordi Planella Pujol
    Jefe del Servicio
    P.O. la jefa del Servicio deActuaciónAdministrativa
    Graciela García Vidal

  7. lejarza said

    Les claus ocultes de la desembocadura del riu Fluvià

    VÍCTOR LATORRE

    Aquest article no tracta de la desclassificació del sostre residencial que es va aprovar d’aquesta marina (el qual pretenc compensar a l’entorn metropolità de Barcelona amb un projecte d’alt interès social) ni de les circumstàncies que han envoltat a aquesta desclassificació (això queda per a un altre article). Aquest article tracta únicament de la situació actual de l’amarratge d’embarcacions en el sistema fluvial del riu Fluvià i l’estany Sirvent en el que s’ubica el port d’Illa del Fluvià construït amb tots els permisos necessaris entre 1980 i 1981. Persones amb explotacions il·legítimes que presten servei d’amarratges al lloc sense el degut permís intenten impedir que aquest port acabi estant totalment operatiu perquè saben que el seu normal funcionament suposarà el final de les seves activitats irregulars.

    L’Illa del Fluvià se situa pròxima a la desembocadura del riu Fluvià al terme municipal de Sant Pere Pescador. El port és adjacent amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà però se situa en la seva integritat fora del mateix. Les aigües d’aquest port fluvial són les úniques del sistema fluvial que no formen part del Parc Natural.

    El port pot albergar 300 embarcacions amb eslores de fins a 9 metres. Aquest nombre d’embarcacions és el que cada temporada ja amarra en aquest sistema fluvial en unes condicions irregulars i il·legals.

    I és que el lideratge de l’amarratge en aquest lloc el deté el càmping Nàutic Almata el qual cada temporada té instal.lat un autèntic club nàutic en l’estany Sirvent, aigües públiques que són part del Parc Natural sense que consti que disposi de cap permís per fer-ho, i sense pagar cànon de cap tipus malgrat que després cobra l’amarratge als seus clients a preu de club nàutic (http://www.almata.com/tarifas/).

    Aquest càmping realitza cada any el dragatge de la desembocadura del riu Fluvià en profit de les altres dues instal·lacions de la zona. Aquest fet es produeix cada any davant l’atenta mirada del director del Parc Natural, senyor Sergio Romero de Tejada, dels inspectors del Servei Provincial de Costes de Girona, i dels inspectors del Servei de Costes. Com és possible? Això és sens dubte un gran misteri.
    Com a beneficiats d’aquesta situació (almenys perquè no paguen el dragatge) es troben l’Amarrador La Llissa,situat en una ribera del riu Fluvià en zona de Parc Natural, el qual és gestionat per l’alcalde senyor Jordi Martí, i també el Club Nàutic de Sant Pere Pescador gestionat per una junta directiva de la qual el principal factòtum és el primer tinent d’alcalde, senyor Agustí Badosa. Aquestes instal·lacions dels regidors municipals estan també en una situació sorprenentment irregular. Expliquem-ho. En aquest sistema fluvial es va incoar un atermenament per passar a ser aquestes aigües Zona Marítim-Terrestre (ZMT), per tant, depenents de la Llei de Costes i de les autoritats encarregades d’aplicar-la. D’aquest atermenament es va donar per comunicat l’Ajuntament de Sant Pere Pescador en Junta de Govern Local, l’1 d’abril de 2009. Aquest mateix dia l’atermenament va ser notificat a la Delegació Territorial de Medi Ambient a Girona. El següent 18 de juny de 2009, la Junta de Govern Local va denegar la sol·licitud de tràmit d’una empresa privada per col·locar dos pantalans per a una activitat turística en el riu Fluvià per aquest motiu de la incoació de l’atermenament. Malgrat tot això amb posterioritat a aquestes dates esmentades, es van tramitar sengles concessions de l’Amarrador La Llissa i del Club Nàutic a través de ladelegació Territorial de Medi Ambient a Girona gràcies als informes favorables del director del Parc Natural, ?senyor Sergio Romero de Tejada, de la llavors cap de l’Àrea de Medi Natural, la senyora Anna Figuerola, i del tècnic de l’Àrea de Medi Natural, senyor Jaume Vicens, que van confondre als seus superiors jeràrquics, inclòs el secretari general que va signar les il·legítimes resolucions. I tot això malgrat no ser Medi Natural la titular del domini, de conèixer-ho els seus tècnics i els responsables municipals, i de suposar aquest fet una clara violació de la Llei de Costes. En les Juntes de Govern Local referides, malgrat que l’Ajuntament de Sant Pere Pescador comptava amb onze regidors, només votaven dos d’ells: l’alcalde i el primer tinent d’alcalde. I per si no fos prou greu en el Club Nàutic s’han venut amarratges a tercers.

    L’exercici del poder al país

    Sembla que en aquest país ser més poderós vol dir tenir més drets, i això aplica a la família propietària del càmping Nàutic Almata, perquè a més d’explotar tot un club nàutic a l’interior d’un Parc Natural en espai públic, també manté el 40% de la superfície d’aquest macrocàmping (almenys 1.100 parcel·les situades també íntegrament dins del Parc Natural) en zona inundable que també és ZMT des de fa més de 15 anys, sense haver obtingut cap concessió (en un espai subjecte a un projecte de restauració ambiental del Ministeri) i donant-se la figura de ser l’únic càmping nàutic de Catalunya gràcies a “l’amable col·laboració” del director del Parc Natural, dels responsables del Servei Provincial de Costes i del Servei de Costos, així com dels dos màxims càrrecs de l’Ajuntament de Sant Pere Pescador. Aquesta “amable col·laboració” es va estendre fins fa poc temps a importants ocupacions del Parc Natural per a la col·locació de caravanes i autocaravanes que han anat desapareixent per por a les meves denúncies.

    I ser poderós també és sens dubte ser càrrec públic en aquest país quan el mateix defensa els seus interessos particulars en situació de superioritat enfront de l’administrat. Sens dubte els 419 vots que van rebre els dos càrrecs electes de Sant Pere Pescador dels seus veïns (210 vots en les passades eleccions europees) són una enorme font de poder que desgraciadament moltes vegades no s’utilitza per a la finalitat per a la que es va atorgar. I és que en aquest cas sembla que els càrrecs van ser elegits per al municipi adjacent, que és on s’ubica el càmping Nàutic Almata, i no per a Sant Pere Pescador. Sens dubte per produir-se aquest cas ha estat fonamental la situació de ser llista única, a conseqüència del descrèdit de la política, no comptar per això amb cap regidor a l’oposició, i haver estat els dos últims anys sense secretari municipal ni interventor.

    Nul·la defensa del públic i persecució de qui realitza els tràmits de manera legal

    El càmping Nàutic Almata instal·la, sense permís, pantalans flotants, puntals, boies amb morts que col·loca a l’arrossegament llaurant el fons de l’estany Sirvent i tot això amb aparença estètica de barraquisme nàutic. A més col·loca embarcacions en al canal Massona-Sirvent, en el qual el Pla Especial dels Aiguamolls de l’Empordà prohibeix tota mena de navegació, amb excepció de les activitats d’investigació científica. Qualsevol abocament que pateixin aquestes embarcacions va directe a les llacunes de la Reserva Integral on es troben els animals del Parc Natural. Com que la família propietària del càmping Nàutic Almata sembla la propietària de tot l’espai públic del Parc Natural que envolta la seva explotació també decideix que la draga que realitza els treballs a la desembocadura del riu amarri sense permís a l’estany Sirvent, en terme de Sant Pere Pescador, amb el seu alcalde mirant a un altre costat.

    L’amarrador La Llissa, se situa en una ribera del riu que és Parc Natural, en zona inundable que provoca ocasionalment enfonsaments de les barques, amb pertorbacions mediambientals per l’erosió de les ribes i dotada d’il·luminació contaminant. A més, l’amarrador està tancat per una antiestètica tanca que impedeix el pas per la servitud de trànsit.

    Per accedir al Club Nàutic cal remuntar tres quilòmetres de riu travessant per davant de l’Illa Caramany que és Reserva Integral. A conseqüència de la seva ubicació aigües amunt, en el que en el seu moment va ser un meandre del riu, es produeixen crescudes de 3 metres d’altura que fan necessari nedar per poder arribar els pals on s ‘ubiquen els extintors i salvavides. El senyor Barroso, cap del Servei de Costes, ha comunicat recentment que pensa tramitar una concessió de manera directa “als actuals gestors” del Club Nàutic, és a dir el Primer tinent d’alcalde i uns amics, la qual cosa no deixaria de ser una adjudicació “a dit” que al meu entendre violaria la Llei de Patrimoni de Catalunya.

    Les primeres denúncies d’aquesta situació es van realitzar a finals de 2012 davant Medi Natural, Servei de Costes i Servei Provincial de Costes de Girona, amb nul resultat. Amb posterioritat el maig de 2013 es va denunciar amb abundant documentació gràfica la situació de risc per inundabilidad d’aquestes instal·lacions i la inactivitat d’aquests organismes oficials, tot això també amb nul resultat. Aquestes dades van quedar en coneixement del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil qui va interposar el passat 2 de juliol de 2013 una sèrie de denúncies davant el Servei Provincial de Costes de Girona a les quals aquest organisme no consta que hagi donat tràmit. Malgrat que tots els organismes oficials tenien constància de la situació tan irregular existent, a la temporada del 2013 es va repetir la situació d’aquest caòtic amarratge.

    Aquest passat mes d’abril de 2014, veient que la situació se n’anava a repetir també, es va sol·licitar davant el Servei Provincial de Costes el desnonament d’aquestes instal·lacions en aplicació del Reglament de la Llei de Costes. Tot debades, ni tan sols se m’ha remès còpia de les denúncies que va posar la Guàrdia Civil, les quals he sol·licitat per iniciar la via judicial. Tampoc consta que s’hagi posat cap multa de les previstes per la Llei de Costes per a aquestes ocupacions sense títol, malgrat que les mateixes són de molt elevada quantia. Fet aquest que en l’actual situació econòmica i de retallades adquireix major gravetat.

    El treball realitzat, principalment de manera personal, és molt intens, i extenuant. L’expedient de denúncies, i escrits de defensa, ocupa diverses carpetes que m’han obligat a treballar també tots els caps de setmana des de fa anys, sumint-me en una situació d’esclavitud que desgraciadament perjudica també molt a la meva família. L’únic aconseguit fins ara ha estat sembrar el pànic entre les diverses administracions i que aquest any cap d’elles vulgui assumir competències en aquest sistema fluvial. La conseqüència és que el descontrol habitual de la Gola i el sistema fluvial s’ha agreujat, i així per exemple aquest any per primera vegada no s’han col·locat boies al canal de sortida del riu cap al mar per la qual cosa es produeix confusió de tràfics. Tampoc està senyalitzat amb les habituals boies el braç d’aigua de l’Illa Caramany en el qual no es pot navegar encara que a rem perquè el trànsit es limita també a finalitats d’investigació científica el que fa possible veure passar embarcacions que entren en aquesta zona prohibida per error. El lloc ha quedat al marge de la Llei i tots els dies es veuen menors, inclús de només 8 anys d’edat, realitzant arriscades maniobres amb altres nens a prop a l’aigua. Si no ha passat cap greu accident fins ara serà perquè San Pere Pescador se n’ocupa des del Cel. Si s’apliqués la Llei totes les embarcacions s’allotjarien a Illa del Fluvià (fora del Parc Natural i al costat de la desembocadura), amb les embarcacions amarrades fora de la vista, i deixarien de succeir els abusos narrats perquè no se’ls admetrien als usuaris. La pròpia marina de l’Illa del Fluvià també desapareixeria de la vista si el senyor Barroso es dignés a contestar a les propostes per a revegetar les esculleres exteriors de la marina de tal manera que les mateixes quedarien com la resta de les riberes del riu.

    L’alcalde intenta realitzar maniobres d’obstrucció a l”activitat d’aquest port, que a més les publicita a la premsa, quan tres anys enrrere va declarar als mitjans que les activitats d’aquest port fluvial eren alguna cosa meravellosa perquè pensava que el port es permutava amb l’Incasol per tal de cedir-lo l’Ajuntament. És clar que la Llei no és igual per a tots.

    L’alcalde declara als mitjans de comunicació que està disposat a parlar de tot, però no sé bé amb qui, perquè no és amb mi que sóc la propietat. De moment sol parla per distreure i dir coses com que el Pla Especial dels Aiguamolls de l’Empordà ha blindat aquest espai, quan potser es deu referir que ho ha blindat per a la seva explotació per part d’uns pocs individus, vinculats a l’Administració, ocupant espais absolutament incompatibles amb l’ús al qual es destinen.

    Aquí lògicament no es cons?truirà cap Empuriabrava. Són ridícules les falses notícies que difon l’alcalde tenint en compte el funcionament de la classificació del sòl, tot al contrari, fins i tot en permís recentment obtingut de la Generalitat els vials que en el projecte d’urbanització aprovat que anaven asfaltats s’han substituït per camins de terra. Només es pretén tenir una marina, que ja existeix, amb serveis referents de turisme sostenible, fomentant l’albirament d’espècies autòctones de la zona, treballant amb proveïdors d’activitats involucrats en un respecte al medi, i fent possible el desenvolupament d’una activitat turística en un entorn privilegiat i únic com és aquest que pot desestacionalitzar la zona al poder gaudir tant del turisme nàutic tradicional com del fluvial amb el potenciament de les activitats esportives innòcues al riu.

    L’accés i aparcament a l’Illa del Fluvià és un altre assumpte que es regularà de forma immediata ja que els automòbils circulen de manera anàrquica i descontrolada, aparcant a les servituds de trànsit amb greu perjudici paisatgístic des del medi natural, i sense respectar uns límits de velocitat adequats, la qual cosa provoca un deteriorament. S’ ha presentat a l’Ajuntament una tramitació per regular aquest tipus d’activitat i fins que el permís no es perfeccioni no es permetrà l’accés rodat a tercers (com estableix el Pla Especial dels Aiguamolls de l’Empordà) excepte lògicament els serveis d’emergències.

    Esperem que la Llei, i el sentit comú, s’imposin i es pugui regularitzar l’amarratge d’embarcacions de manera sostenible en aquest tram de costa. La ciutadania és intel·ligent i pot entendre quina és la manera de tenir aquesta zona perfectament regulada, el que segurament revertirà en el bé del poble generant llocs de treball i sobretot una més bona imatge de turisme de qualitat.

    *Empresari propietari de la zona de canals de Sant Pere i amb una concessió per explotar la làmina d’aigua, a l’Illa del Fluvià.

  8. lejarza said

    Sant Pere requisa material de caiac i ´paddle surf´ de l´Illa del Fluvià

    L’alcalde insisteix que no té permís i el propietari el desmenteix aportant la llicència ambiental

    31.08.2014

    SANT PERE PESCADOR | DDG Dos funcionaris de l’Ajuntament de Sant Pere Pescador es van emportar divendres material que es trobava a l’Illa del Fluvià que el propietari utilitza per a llogar als canals. Els funcionaris donaven compliment a un nou decret de l’alcalde, Jordi Martí, qui assegura que el propietari exerceix l’activitat o té intenció de restringir l’accés a la finca sense tenir permís. El propietari, Víctor Latorre, en canvi, considera que sí que ho ha tramitat i ha aportat les comunicacions a l’Ajuntament i la llicència ambiental sol·licitada. A més, ha decidit que tancarà en uns dies al trànsit rodat la propietat on la gent acampa, estaciona i utilitza per pescar.

    Canales del Fluvià té concessió per explotar la làmina d’aigua i entén que per exercir les activitats tant d’amarratge d’embarcacions als canals on ha començat a col.locar pantalans, com per al lloguer de material. Però des de l’Ajuntament no ho veuen així i des de principi d’estiu s’han dictat fins a quatre decrets. Divendres va tenir lloc el darrer episodi. Inicialment els funcionaris el van informar i el propietari va retirar el material que estava emmagatzemat a terra -dos caiacs i dues taules de paddle surf- que va traslladar al pantalà. Però van tornar, van accedir als pantalans i se’l van endur. A més, van precintar un vehicle de Latorre, el qual sostè que no poden actuar d’aquesta manera i recorrerà l’actuació municipal. En canvi, l’Ajuntament entén que no té permís i que pot requisar-li el material.

    Al marge de les activitats, el propietari no està disposat a continuar deixant estacionar als seus terrenys treballadors d’activitats del voltant i persones que estacionen per anar a la platja o passar un dia d’oci. Considera que no ha d’assumir la responsabilitat sobre els vehicles que hi estacionen ni el manteniment dels terrenys. Instal·larà un cartell i posarà vigilància privada. La intenció és posar en servei un aparcament regulat per a l’ús dels clients del port que està desenvolupant.

    Restricció als vehicles

    L’alcalde, Jordi Martí, preguntat per Diari de Girona, va manifestar que s’havia d’estudiar si el tancament dels terrenys suposava la impossibilitat d’accedir a domini públic perquè això seria una infracció greu i que no s’havia demana permís. El propietari ha explicat que només tancarà l’accés rodat a la finca i no cap vial de camí públic. Especifica que des de l’Illa del Fluvià hi ha accés només a la platja de Can Comes però des d’un pont peatonal. “És a dir una platja inaccessible a vehicles”. Encara que s’hi pogués arribar en cotxe, diu, la llei impedeix circular vehicles. Per això manifesta que “tots els cotxes que entren a l’Illa del Fluvià ho fan exclusivament per aparcar en aquesta propietat privada i disfrutar d’un dia d’oci”.

    L’empresa posa de manifest que el Pla especial dels Aiguamolls -l’afecta per ser una propietat llindant al parc natural- només permet circular en aquest àmbit a vehicles a la xarxa viària bàsica i en altres camins als propietaris per accedir a les seves finques. Latorre assegura que, a més, no regular l’estacionament suposa una infracció. L’empresa ha comunicat a l’Ajuntament que posarà en servei l’aparcament de pagament amb una tarifa de 3,5 euros per dia a partir del 12 de setembre. El propietari considera que és així com s’ha de tramitar i l’Ajuntament de Sant Pere entén que ha demanar un permís específic.

    Els terrenys de l’Illa del Fluvià han canviat de propietaris des de l’inici de la seva construcció amb la intenció d’ubicar-hi una urbanització luxosa amb canals per amarrar vaixells . L’actual propietari els va comprar que eren urbanitzables i la Generalitat els va desclassificar. Té, però, la concessió per explotar la làmina d’aigua. Té intenció de convertir-lo en un port regulat. Creu que és una alternativa a l’amarratge que s’està realitzant actualment al riu o en terrenys dins el Parc Natural dels Aiguamolls.

  9. lejarza said

    Sant Pere fa un nou decret contra la restricció d´accés rodat a l´Illa del Fluvià

    El propietari, que hi tenia guàrdies de seguretat, ha suspès la vigilància però diu que ho “denunciarà”

    06.09.2014

    SANT PERE PESCADOR | G.T L’alcalde de Sant Pere Pescador, Jordí Martí, ha emès un nou decret contra la restricció a l’accés rodat als canals de l’Illa del Fluvià que ha fet el propietari dels terrenys assegurant que el camí és públic. El propietari de l’espai, Víctor Latorre, que hi havia posat uns ?guàrdies de seguretat, diu que ha decidit suspendre-ho de forma provisional però diu que “denunciarà el cas”. Aquest és el cinquè decret emès en aquest estiu pel batlle contra les activitats que es realitzen a la zona. El darrer va tenir lloc divendres passat que l’Ajuntament va requisar-li material de caic i “paddle surf”. Latorre insisteix que es tracta de la seva finca i que no està disposat a deixar-hi estacionar treballadors d’activitats de la zona. Aquest diari va intentar contactar amb Martí sense èxit.

    El propietari de l’Illa del Fluvià, el terreny on se situen els canals a la desembocadura del Sant Pere, va posar fa unes setmanes una cadena i un cartell per restringir el trànsit rodat “per seguretat” i per evitar l’erosió que pateix el ?terreny amb el pas de vehicles. La seva intenció passava, a més, per a regular-hi l’estacionament pels clients que utilitzessin el seu port. Aquest dimecres, assegura que després d’acordar-ho amb “Mossos, el Parc i Seprona”, va posar-hi la vigilància privada que havia anunciat.

    Ahir, però, es va emetre un nou decret “on es diu que el camí és públic i que no s’hi pot fer control del trànsit rodat”. “Encara que fós públic, que no ho és, la normativa m’ampara”, assegura Latorre. Mentre se li notificava al cap de la vigilància que hi ha posat, Latorre diu que hi van entrar diversos vehicles d’activitats del voltant i hi van estacionar. “Davant d’aquesta situació he dit que suspenem provisionalment la regulació de l’accés però, un cop ho hagi estudiat amb els meus advocats, ho denunciaré”, insisteix. Diari de Girona ha intentat contactar amb l’alcalde en diverses ocasions per tenir la seva versió, sense resposta. Tot just fa una setmana, Martí va emetre un altre decret assegurant que el propietari exercia una activitat sense permís. Per això, dos funcionaris municipals es van endur material que tenia a l’Illa i que utilitzava per llogar als canals. Latorre va dir que ho havia tramitat i aportat la llicència ambiental. Aleshores, l’alcalde ja va anunciar que s’havia d’estudiar si el tancament dels terrenys impossibilitava accedir a un domini públic perquè “això seria una infracció greu” i que “no s’havia demanat permís”. El propietari, però, insisteix que només ha tancat l’accés rodat, que no es cap camí públic i que des d’aquesta zona només es pot anar a la platja de Can Comes, una “platja inaccessible per a vehicles”. De fet, diu, encara que s’hi volgués anar en cotxe la llei ho impedeix. Latorre segueix defensant la seva decidir de restrigir l’accés a la zona perquè no està disposat a deixar aparca en els seus terrenys treballadors d’altres activitats perquè estarien sota la seva responsabilitat.

    Latorre va comprar aquests terrenys quan eren urbanitzables i la Generalitat els va desclassificar. Malgrat això, té la concessió per explotar la làmina d’aigua que vol convertir en un port regulat. En el marc d’aquesta concessió d’explotació, entén que té permís per a posar-hi pantalans i llogar material.

  10. lejarza said

    Ecologistes en Acció destaca El Bulli com a punt negre al litoral

    Entre els 23 projectes de la Costa Brava hi ha les marines d’Empuriabrava i Port d’Aro i urbanitzacions

    09.09.2014

    GIRONA | LAURA DE QUINTANA Ecologistes en Acció va presentar ahir el seu informe anual Banderes Negres 2014, on s’identifiquen els 23 punts negres del litoral de Girona. L’informe analitza l’estat de la costa mostrant la degradació i les amenaces que pateix i n’assenyala els responsables i implicats en el procés de destrucció. L’entitat destaca el nou projecte de Ferran Adrià, El Bulli Foundation, un complex de 4.000 metres quadrats situat a l’entorn natural de cala Montjoi.

    A l’informe critiquen que aquest projecte vulnera la normativa vigent del plantejament urbanístic, territorial i mediambiental de Catalunya. Afegeix que afecta una desena de normatives, entre elles la llei d’espais naturals; la llei de protecció del Cap de Creus, el pla territorial parcial de les comarques de Girona, el pla director urbanístic costaner, el POUM de Roses i la directiva europea Xarxa Natura 2000.

    Entre les banderes negres que es mantenen a la costa gironina s’hi troben: la Urbanització de Canyelles a Roses, la urbanització i marina d’Empuriabrava a Castelló d’Empúries, el Golf Serres i el Golf Platja de Pals i les urbanitzacions Sa Punta i Pals Mar, les urbanitzacions Sa Riera, Sa Tuna i Fornells-Aiguablava de Begur, així com la urbanització Tamariu i el continu urbanístic Llafranc-Calella de Palafrugell. També consten com a punts negres de la Costa Brava: la urbanització La Fosca, Marina-Port de Palamós i els abocaments de la Platja El Castell, tres dics i dos espigons a la platja de Sant Antoni, la urbanització Cap Roig, la urbanització de S’Agaró i Marina de Port d’Aro.

    La urbanització de Canyet de Santa Cristina d’Aro, la de Santa Maria de Llorell de Tossa de Mar, les Canyelles, Martosa i Montgoda de Lloret de Mar, així com la de Santa Bàrbara de Blanes i els dics i esculleres a Sant Martí d’Empúries, tanquen la llista dels 23 punts negres del litoral gironí.

    Impactes mediambientals

    Ecologistes en acció a més, ha atorgat tres banderes negres que afecten tot el litoral: la nova llei de costes i el seu reglament, les prospeccions sísmiques d’hidrocarburs i la regeneració de platges. Del projecte Seabird explica que el gener de 2013 Indústria i Energia de la Subdelegació del Govern a Girona va fer públic un estudi d’impacte mediambiental denominat “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, enfront de les costes de Catalunya i Balears”. La prospecció sísmica que estava programada tenia el punt més proper de la costa gironina a 13 quilòmetres de distància del Parc Natural del Cap de Creus. De moment, afegeix l’entitat, el projecte està arxivat. Pel que fa el projecte Capricorn aquest està més avançat. L’empresa “Capricorn Spain Limited” va sol·licitar dotze permisos per localitzar hidrocarburs mitjançant anàlisis sísmiques a la Costa Brava i Maresme, en una extensió que ascendeix a més d’11 quilòmetres quadrats.

    L’entitat critica que les administracions posen remei a les regeneracions de les platges per motius econòmics, ja que no volen perdre turistes. També informen que no es poden eludir les conseqüències del soterrament i transformació de rieres en carrers amb aparcaments, la construcció d’espigons marins i la proliferació dels ports esportius. Afegeixen que a més dels elevats costos econòmics que suposen les regeneracions artificials, els impactes mediambientals són importants sobretot si s’extreu la sorra del fons marí, ja que es destrueixen hàbits naturals submergits.

    El litoral gironí és el tercer en banderes negres a Catalunya, per davant de Terres de l’Ebre amb 17 i després de Barcelona (48) i la costa tarragonina, amb 26.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: