Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Komando NER netegem el riu Fluvià d´Argelaguer

Posted by lejarza en 29 noviembre, 2012


Vall del Llierca, Argelaguer–Olot–Girona: Komando NER netegem el riu Fluvià d´Argelaguer.-Argelaguer dissabte 1 de desembre 2012: Netegem el riu Fluvià d´Argelaguer. QUEDAREM A LES 10H DEL MATÍ AL DAVANT DE L’AJUNTAMENT D’ARGELAGUER (GARROTXA).
Esteu tots convidats!! Si algú necessita posar-se en contacte amb nosaltres per tema transport, podem localitzar voluntaris de la zona. Qualsevol consulta: komandoner2@gmail.com
NOMÉS DEMANEM PUNTUALITAT, GANES I UN BON SOMRIURE MATINER! I RECORDEU, COM SEMPRE HO CELEBRAREM FENT UN PICNIC DESPRÉS DE LA JORNADA!!! US HI ESPEREM!!! Organitza: Komando NER (Netegem Els Rius)
IMPORTANT: Els ciutadans voluntaris d’Argelaguer (Vall del Llierca) que vulguin col·laborar en aquesta neteja demanaríem que us apunteu a les oficines de l’Ajuntament per tal de saber de quants voluntaris disposem al municipi. Oficines municipals: 972687137 ajuntament @argelaguer.cat
L’Ajuntament hi aporta suport logístic: Vehicles, remolcs, material i personal. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

15 respuestas to “Komando NER netegem el riu Fluvià d´Argelaguer”

  1. lejarza said

    Atenció:

    “Des del Sigma (Garrotxa) ens informen que hi ha una empresa valenciana anomenada “Solució CO2 Zero” que passa per diversos establiments comercials informant de la obligació de fer un curs per internet per a la reducció de les emissions de CO2.

    Sigma ens diu que aquests cursos són optatius, en cap cas obligatoris i que el Sigma no hi té res a veure. El cost aproximat del curs és de 400-500€”

  2. lejarza said

    Fibra òptica entre els túnels de Castellfollit i Collabós a la Garrotxa
    El Ministeri de Foment fa obres de col·locació de cable de fibra òptica entre l’A-26 (túnels de Castellfollit) i la N-260 (túnels de Collabós). Les finalitats són millorar la connexió dels senyals indicadors dels túnels i facilitar les comunicacions dels serveis de manteniment de les carreteres. La previsió és que la fibrà òptica doni més garanties de seguretat en comunicació informàtica que l’actual sistema per aire. L’obra consisteix a obrir un petit espai lateral del paviment per encabir-hi el fil, que va protegit per un tub de material plàstic. La implantació ara està prop de l’accés a l’A-26 des del terme municipal d’Olot. La previsió és que l’obra s’acabi aviat.
    La comunicació entre els túnels per fibra és una acció més de la progressió de la fibra òptica a la Garrotxa. Aquest sistema es considera clau per al desenvolupament industrial dels propers anys. El motiu és que permet intercanviar documentació informàtica a més velocitat i amb molta més qualitat que els actuals sistemes per aire. La situació actual de la fibra òptica a la Garrotxa va ser explicada, fa pocs dies, en l’acte de presentació d’uns estudis empresarials a la comarca. El ponent va ser el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Olot, Estanis Vayreda (CiU). Va explicar que ara l’única oferta de fibra òptica és Telefónica. Segons ell, el fet que només existeixi un operador fa que el sistema només estigui a l’abast de les grans empreses, com Simon (electricitat) o Manxa (metall).

  3. lejarza said

    Una matinal per netejar el Fluvià a Argelaguer
    EL PUNT-AVUI 30/11/12 – ARGELAGUER – RAMON ESTÉBAN
    El col·lectiu Komando Ner (Netegem els rius) ha organitzat per aquest dissabte una matinal per netejar les vores del riu Fluvià al terme d’Argelaguer (Garrotxa).. L’Ajuntament hi col·labora facilitant les bosses per dipositar les deixalles i un tractor per traslladar-les als contenidors. El punt i l’hora de trobada dels voluntaris que hi vulguin participar és davant de l’ajuntament a les deu del matí. Cal anar amb calçat adient i, sobretot, portar guants.
    Està previst treballar fins al voltant de les dues. Després es farà un pic-nic amb el menjar que cadascú s’haurà dut de casa.
    Aquesta serà la setena acció de Komando Ner, creat tot just a principis d’estiu. Fins ara han netejat a les zones de Sant Roc d’Olot, Sadernes, Sant Joan les Fonts, l’estany de Banyoles o Sant Jaume de Llierca. L’objectiu -expliquen des del col·lectiu- és tant retirar les deixalles de tota mena que s’acumulen a la vora dels rius com conscienciar la població de no embrutar els espais naturals.

  4. lejarza said

    El “comando NER” a la Vall de Bianya
    El proper dissabte 12 de gener 2013, la gent del comando NER faran una actuació de neteja als rius de la Vall de Bianya (Garrotxa). A les 10:00h. del matí davant del Centre Cívic de l’Hostalnou de Bianya. Qualsevol consulta: komandoner2@gmail.com.

  5. lejarza said

    Convoquen els veïns de Bianya per netejar els rius
    La Vall de Bianya vol començar l’any amb els rius ben nets i per aconseguir-ho convoquen aquest dissabte a tots els veïns perquè col·laborin en la neteja. L’activitat és organitzada pel Komando NER, Netegem els Rius, i el punt de trobada és a les deu del matí davant el Centre Cívic de l’Hostalnou de Bianya. Les persones que hi estiguin interessades es poden posar en contacte amb els organitzadors a través del correu-e komandoner2@gmail.com. Aquesta acció rep el suport de l’Ajuntament de la Vall de Bianya Garrotxa

  6. lejarza said

    Komando Ner netejarà tot el recorregut de la riera de Bianya
    Avui al matí el moviment ecologista de la Garrotxa comença una acció de neteja a la Vall de Bianya 
    OLOT | X.VALERI «Anàvem a la font, a buscar bolets i a banyar-nos a la gorga i ho trobàvem tot brut», ha explicat un de les promotores de Komando Ner. Després van decidir anar a la font amb una bossa per posar-hi les deixalles que trobaven. Més tard, van consensuar programar sortides de neteja. Van ser els punts d’inici de la generació d’un moviment que avui a les 10 del matí a l’Hostal Nou encetarà la novena acció de neteja. La previsió és que hi vagin uns 30 voluntaris que passaran el matí i part de la tarda treient els objectes que la gent deixa a punts de gran bellesa natural. 
    Des de la primera acció a la zona del pas del Fluvià pel barri olotí de Sant Roc l’increment de voluntaris, de ressó mediàtic i de reconeixement institucional de Komando Ner ha augmentat. Ara, els ajuntaments proporcionen material a la gent que respon a les convocatòries de Komando Ner. Paral·lelament, cada vegada són més presents als mitjans comarcals i provincials. 
    El motiu és el resultat de les seves accions. A més de la llera del Fluvià per Sant Roc, van netejar les gorgues de Sadernes, la ribera del Fluvià a Sant Jaume de Llierca, Argelaguer i a Sant Joan les Fonts. Pel 2013 preveuen, de manera coordinada amb l’Ajuntament, netejar tota la riera que segueix el Pla de Bianya, entre meandres, prats, fonts i zones humides.

    Argelaguer,  Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  7. lejarza said

    Treuen sis contenidors plens de ferro, plàstics i vidres de la riera de Bianya
    Unes 25 persones, membres de l’entitat ecologista Komando NER i veïns de La Vall de Bianya i altres localitats garrotxines, han participat en una acció de neteja de la riera de Bianya. En total, s’han extret sis contenidors de brossa plens de ferro, plàstics i vidres. A més, també s’ha trobat diversos objectes com taules, rodes de cotxe, roba interior femenina i una bicicleta oxidada. Aquesta és una de les últimes accions de neteja que organitza aquesta associació garrotxina que, des de fa vuit mesos, intenta retirar la brossa acumulada de diversos punts de la comarca. «Ens agradaria que el nostre esperit s’encomanés a més gent», destaca l’Alba, una de les membres de l’entitat.
    Des de les deu del matí, uns 25 activistes han sortit de l’Hostal Nou de La Vall de Bianya en direcció a la riera. Durant més cinc hores, els participants han anat retirant tota la brossa que han trobat al voltant de la riera de Bianya. En concret, han extret tota mena de vidres, plàstics, ferros, reixes i altres objectes de fusta o, fins i tot, una bicicleta oxidada. En alguns casos, la brossa estava enterrada.

    «Els voluntaris nous que han treballat s’han quedat sorpresos de la gran quantitat de brutícia acumulada que es trobava en aquest punt. Tot i els guants de plàstic, tots hem acabat amb òxid a les mans», ha explicat una de les membres del Komando NER, l’Alba. Des d’aquesta entitat ecologista han explicat que els agradaria que les seves accions motivessin a altres ciutadans. «Portem fent accions de neteja des de fa vuit mesos però voldríem conscienciar a la població perquè deixés d’embrutir tant», ha detallat l’Alba. D’altra banda, des de l’associació expliquen que intenten mobilitzar a altres ciutadans d’arreu de les comarques gironines perquè facin més accions de neteja.

    L’entitat va començar les seves activitats de neteja al pas del Fluvià pel barri olotí de Sant Roc i han netejat les gorgues de Sadernes, la ribera del Fluvià a Sant Jaume de Llierca i a Sant Joan les Fonts. Tot i la brutícia, els activistes no es donen per vençuts i aquest 2013 volen netejar tota la riera al seu pas pel Pla de Bianya amb l’ajuda del consistori de La Vall de Bianya.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  8. lejarza said

    El Consorci de l’Estany durà a terme, diumenge vinent al matí, una plantada d’arbres popular a la riera de Can Morgat de Porqueres dintre del projecte de restauració de la zona.
    Les últimes setmanes s’han eliminat alguns arbres grans per risc de caiguda i pel seu mal estat. La propera acció, dins el marc del Projecte Estany, és aquesta plantada d’arbres i arbusts al costat de la riera de Can Morgat, en una finca que ha comprat l’Ajuntament de Porqueres; l’activitat coincidirà amb la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides.
    El Consorci de l’Estany a través del Projecte Estany, finançat pel programa LIFE Natura, ha restaurat un tram de riera de Can Morgat, en uns terrenys que abans eren agrícoles i que ara es transformaran en bosc de ribera. Aquesta riera actua de corredor ecològic entre l’Estany de Banyoles i les llacunes de Can Morgat. Amb la recuperació d’aquest espai s’augmentarà la superfície de bosc de ribera i es crearan millors condicions per a fauna d’interès.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  9. lejarza said

    Menys desperdicis a la riera de Bianya a la Garrotxa
    Komando Ner considera que la seva iniciativa ha incidit en la conducta de la gent que va als rius
    Havien fet una recollida de deixalles a un altre tram de la riera de la Vall de Bianya i en van trobar més que dissabte passat. En concret, fa 4 mesos, 25 membres de l’organització, ecologista Komando Ner van treures 6 contenidors de brossa plens de ferro, plàstics i vidres. A més, també van localitzar taules, rodes de cotxe, roba interior femenina i una bicicleta rovellada. En canvi, dissabte 13 activistes de la neteja fluvial només van treure 10 bosses d’escombraries plenes de vidre, plàstics, dos bidons i ferros. «Estem contents, perquè aquest cop no hem trobat tanta brutícia: veiem que la gent està més conscienciada», ha explicat una de les membres de l’entitat, l’Alba. «Hem pogut gaudir de la natura, del sol, del bon temps i de la companyia», ha afegit.
    Els membres de l’organització ecologista Komando Ner han valorat positivament la reducció. Asseguren que el seu esperit a favor de la natura s’encomana. I, és que des del seu naixement al juliol de l’any passat, han fet 12 accions de neteja en trams del Fluvià i de les seves rieres a la Garrotxa i, fins i tot, han treballat a l’entorn de l’Estany de Banyoles. En un principi les seves accions erent difoses pels mitjans, però no tenien suport ni reconeixement polític. En canvi, ara els ajuntaments els preparen esmorzars i aperitius perquè s’animin a la neteja de les vores dels trams de riu que travessen el seu terme.
    És més, consideren que la seva iniciativa comença a xopar l’esperit dels consistoris. De moment, segons l’entitat, l’Ajuntament d’Argelaguer promou passejades pel municipi. Fan recorreguts que barregen la cultura, l’oci i la neteja.
    L’entitat preveu continuar les accions de neteja. Així, han programat una actuació a la gorga de Santa Pau.
    Komando Ner va néixer l’estiu passat arran d’un dinar de noies aficionades al bany a les gorgues.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  10. lejarza said

    13a trobada de KOMANDO NER
    KOMANDO NER: El dia 1 de juny ens trobarem a les 10 del mati davant la piscina municipal de Montagut, amb la intenció d’anar a Sadernes a netejar el riu, i aprofitar si fa bo, per fer el primer bany de l’any a les gorgues. Com sempre després de la jornada farem un picnic els que es vulguin quedar. Per tant, venir amb la nevera i la fiambrera!!!! I com sempre també, demanem ke vingueu ben equipats, amb estris útils, kom bosses per llençar la brossa, guants, caçapapallones, o el que penseu que pugui servir-nos per tal de deixar l’espai net i bonic com ens agradaria sempre trobar-lo.

    I recordeu, adhesiu de regal del komando pels voluntaris!!!!!

    Vine a col.laborar amb la natura!

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  11. lejarza said

    BALANÇ POSTIU DE LA NETEJA DELS RIUS DE LA GARROTXA

    El grup voluntari ha declarat que estan contents amb les ajudes que obtenen però a la vegada també descontents amb l’actitud d’alguns pobles i ajuntaments que no són tant cooperatius i dificulten la tasca del Komando NER. La intenció d’ara endavant és seguir treballant per oferir un millor ecosistema per tots i que d’aquesta manera tots en podem gaudir.

    Komando NER és una iniciativa que pretén que la gent que va als rius a gaudir de la natura i la tranquil•litat no hi tirin tanta brossa. La forma que tenen de fer-ho és recollint tota la porqueria que troben i així com que la gent ho veu tot més higiènic s’ho pensa dues vegades a l’hora d’embrutir el medi ambient.


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  12. lejarza said

    Ríos, cauces y avenidas: ¿es posible la prevención?

    Fermín Villarroya, Alejandro J. Pérez Cueva y José Luis Simón

    Los lamentables hechos acaecidos recientemente en Oliete y La Hoz de la Vieja, con la desgraciada pérdida de una vida humana, además de importantes daños materiales, nos hacen de nuevo mirar a la naturaleza y preguntarnos si es posible evitar estas catástrofes. Para ello hay que precisar algunos conceptos básicos. El cauce de un río o arroyo es el terreno por donde pasa o puede pasar agua. En climas húmedos ese cauce tiene siempre una corriente, pero en climas secos puede no ser así. Por lo tanto, un cauce es una porción de terreno y no necesariamente un curso de agua. Por ley, los cauces son de dominio público y su gestor es el Estado, que ejerce su administración por medio de los Organismos de Cuenca (Confederaciones Hidrográficas para cuencas intercomunitarias y Agencias del Agua o similares en cuencas intracomunitarias).
    El reglamento de la Ley de Aguas viene a decir que el tiempo de retorno asociado a un cauce es de 10 años. Es decir, estadísticamente, como mínimo una vez cada 10 años el cauce lleva agua. Lo que ocurre en un clima mediterráneo es que hay lluvias torrenciales con periodos de retorno mayores (cientos de años en ocasiones), y la ciudadanía no guarda memoria histórica del peligro de inundación que suponen el asentamiento en los cauces y llanuras de inundación aledañas. Pero el agua sí guarda memoria, y de vez en cuando toma sus escrituras de pertenencia y alega sus derechos de inundar. Así lo hizo en agosto de 1996 en el Camping “Las Nieves” de Biescas, ubicado en el cono de deyección de un torrente. Hay poblaciones enteras en España asentadas igual e inadecuadamente en conos de deyección.

    Toda corriente necesita un cauce, lecho y llanura de inundación donde poner en juego su balance energético, removiendo los materiales en unos casos y depositándolos en otros. El ser humano ha de respetar los espacios y plazos de tiempo que se toma el río. La predicción a corto plazo de su funcionamiento ante unas tormentas súbitas es muy difícil. Más asequibles son las medidas preventivas, que son fáciles de implementar. Por un lado, medidas no estructurales, como la ordenación de usos del suelo en los cauces, donde no está permitida ninguna edificación habitable: los planes de urbanismo deben tener en cuenta las zonas propensas a inundación. En algunos países obligan, en zonas inundables con periodos de retorno de 50 años (en donde se permite la construcción), a que las casas dispongan de un primer piso elevado, fuera del alcance de la inundación. Es necesario que existan bosques-galería y llanuras de inundación vírgenes donde se disipe energía y se filtre agua a los acuíferos, amortiguando los efectos de la avenida aguas abajo. Y también es preciso que los cauces se mantengan limpios de escombros y vertidos a fin de facilitar la escorrentía, especialmente al paso de pueblos y ciudades y en lugares estratégicos, como puentes y estrechamientos. Otras medidas de carácter estructural (embalses para laminar avenidas, canalizaciones, encauzamientos, escarificación del lecho para favorecer la infiltración, construcción de malecones, gaviones…), en la medida en que suponen una desnaturalización del río, deberían reservarse sólo para casos excepcionales.

    La administración tiene una tarea importante que cumplir, evitando desde el inicio asentamientos ilegales en los cauces y ejerciendo su autoridad para hacer cumplir la ley. En muchas ocasiones no podemos actuar con carácter retroactivo: las poblaciones y edificios están donde están y no es posible su reubicación, pero hechos lamentables como los ocurridos recientemente deberían sensibilizarnos a todos (cada uno a su nivel y según su responsabilidad). Actualmente tenemos más herramientas y conocimientos para evitar las zonas de riesgo, por mucho que no haya memoria histórica de avenidas recientes y por mucho que el topónimo “Río Seco” sea tan abundante en España y, en particular, en Teruel.

  13. lejarza said

    Des de la seva creació, l’any 2004, el Centre de Reproducció del Cranc de Riu Autòcton d’Olot ha aconseguit introduir en els ecosistemes de la xarxa Natura 2000, on fins als anys 70 era espècie habitual, al voltant de 5.000 exemplars, amb un percentatge d’èxit superior al 80 per cent.
    Així ho ha explicat Joan Montserrat, director del Centre, creat el 2004 i on es produeixen cada any un miler de crancs de riu de potes blanques aptes per a la seva reintroducció, amb el repte d’augmentar aquesta xifra «com a mínim fins a 5.000 individus a l’any».
    És una espècie que s’adapta «amb facilitat», reconeix Montserrat, però, malgrat viure en «refugis» on no ha arribat la plaga que va transmetre el cranc americà, «no es deslliura de l’amenaça, ja que els mateixos peixos poden propagar-la d’unes zones a altres».
    El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) era present a gairebé tots els cursos fluvials d’Europa meridional calcària fins a finals dels setanta, quan la plaga introduïda pel cranc americà, resistent a la mateixa, el va portar a la pràctica desaparició.
    De fet, a les conques dels rius de la Xarxa Natura 2000 on el projecte Life Potamo Fauna que coordina el Consorci de l’Estany de Banyoles porta a terme treballs de conservació de la fauna fluvial d’interès europeu, ha patit una dràstica regressió en els últims trenta anys.
    Amb una durada de quatre anys, fins al desembre de 2017, aquest projecte actua en onze espais de la Xarxa Natura 2000 de les comarques de Girona, on recupera i conserva a llarg termini diverses espècies amenaçades, com la nàiada o la tortuga de llac.
    En el cas del cranc de riu, són vuit els espais, en concret el Massís de les Salines, la Zona Volcànica de la Garrotxa, les Riberes de l’Alt Ter, el Sistema Transversal Català, els rius Fluvià i Llémena, el Puig de la Banya del Boc i les Rieres de Xuclà i Riudelleques.
    Són espais «on existien nuclis molt petits, però l’estat dels quals era molt precari», ha explicat el coordinador tècnic del projecte, Miquel Campos. Per això, l’objectiu és «crear noves zones i reforçar les existents». Així, mitjançant un augment de la densitat i el rejoveniment de la població, s’evitarà la desaparició a curt termini de 32 nuclis existents, i als sectors on ja ha desaparegut s’establiran entre 15-20 nuclis nous, com a mínim un en cada espai de la Xarxa Natura 2000. Si el pla fallés en algun punt, es farien traslocacions respectant el criteri de prevenció genètica que se segueix al centre de cria, per preservar cadascuna de les varietats depenent de la conca d’origen.

  14. lejarza said

    L’Ajuntament d’Olot neteja la llera del riu Fluvià a l’espera d’un projecte per revaloritzar-lo

    Aquests dies l’Ajuntament d’Olot està netejant de la llera del Fluvià. Les tasques, amb un cost de 15.000 euros, s’estan realitzant des de diferents empreses i al llarg dels 6km del tram municipal del riu. Aquestes són el punt de sortida d’un projecte del consistori per revaloritzar el Fluvià a la ciutat.

    Feia quatre anys que a Olot no es netejava la llera del Fluvià, ara s’està fent a consciència, en previsió de les pluges que s’esperen per aquesta tardor, extreien la vegetació i també els residus i la brossa que hi tiren els ciutadans. En aquest sentit, el regidor de Medi Ambient del consistori olotí, Josep Guix, ha fet una crida als ciutadans a tenir cura pel riu i ha lamentat que hi hagi ciutadans que hi llencin deixalles.

    La neteja del riu Fluvià, pressupostada en 15.000 euros, és una de les tasques més destacades del projecte que s’ha d’incloure dins el nou Pla de Govern amb la voluntat de destacar la importància que el riu té per a la ciutat des de tots els aspectes, tal com ha explicat Guix: “El riu com a element perquè els ciutadans puguin gaudir, però també com a conductor de l’aigua i com a element de medi ambient, que aporta vegetació, flora i fauna a la ciutat”. El projecte del riu Fluvià està previst que inclogui la neteja anual de la llera i també la millora d’alguns trams del riu.

  15. lejarza said

    Voluntaris de Riudaura dediquen els seus caps de setmana per netejar la llera del tram urbà de la seva riera

    La riera de Riudaura estava bruta i deixada fins fa alguns caps de setmana. A proposta de l’ajuntament, alguns voluntaris del poble es van posar a desbrossar la llera del riu que passa pel nucli urbà: aquest cap de setmana ha de ser l’últim de feina, per deixar un riu net i recuperar paratges per al poble.

    La vegetació, els arbres, les bardisses han envaït totalment el llit de la riera de Riudaura fins ara. Després de 18 anys sense fer-hi res, una vintena de voluntaris s’han posat a netejar-la, després que la regidoria de Medi Ambient ho proposés i rebés aprovació de l’Agència Catalana de l’Aigua.

    Abans el riu es netejava cada any, en motiu del pessebre vivent. Però ja fa 18 anys que aquest pessebre es va deixar de fer, i des d’aleshores la riera no s’havia tocat. La neteja era necessària.

    Els mateixos voluntaris han aportat esforços i també les eines de treball durant quatre caps de setmana, i la feina al tram urbà del curs fluvial ja està feta, però encara hi ha reptes pendents, com per exemple desbrossar trams no urbans o també alguns camins del municipi.

    És així com Riudaura recupera poc a poc paratges i zones fins ara inaccessibles per a la gent, a través de l’esforç dels seus mateixos ciutadans.

Replica a lejarza Cancelar la respuesta