Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Sort en tenim de CCOO i UGT

Posted by lejarza en 16 noviembre, 2012


Jordi Serrano: Sort en tenim de CCOO i UGT.-Els sindicats reben tota mena de crítiques i n’estic fins al capdamunt. Aquí tenim uns sindicats moderns i preparats, plens de joves i d’immigrats, mentre tenim una patronal envellida, que només viu de les antigues empreses públiques, ara privatitzades amb amics de l’Aznar i que funcionen com a monopolis de mercats captius. La nostra patronal no fa res mentre 10.000 joves molt ben preparats són contractats per empresaris europeus.
He sentit a dir que les vagues i manifestacions no serveixen per a res. Si fos per aquesta gent encara viuríem en coves o si per alguna d’aquelles coses haguéssim avançat fins a l’edat mitjana, ens dirien que cal acceptar el dret a cuixa perquè ho vol Déu. Fer manifestacions i vagues serveix almenys per dues coses. La primera, per dignitat. Si veus que ens manen uns psicòpates del casino global, mentre la gent es comença a suïcidar per desesperació, almenys cal avisar ben alt i fort que aquí hi ha un límit ètic i que molta, molta gent, no hi estem d’acord. Els països que perden la dignitat no poden aspirar a ser res.
La segona cosa per a la qual serveix protestar és per avisar els que manen que els que treballen poden paralitzar un país i que, per tant, no es pot fer i desfer contra els treballadors. Ara ens estem jugant l’eliminació de l’Estat de Benestar. La propera agressió que ens arribarà serà la retallada de les pensions. Les manis i les vagues han servit per aconseguir les vuit hores de treball, per acabar amb el franquisme, per pagar 8,5 milions de pensions, per tenir CAP, hospitals, escoles i universitats públiques.
Al llibre d’Eric Hobsbawm: “Cómo cambiar el mundo. Marx y el marxismo 1840-2011” trobo una cita de William Morris de l`any 1886: “Vaig examinar totes aquestes coses, i com els homes lluiten i perden la batalla, i la cosa per la qual havien lluitat té lloc malgrat la seva derrota, i quan arriba resulta ser diferent d’allò que ells es proposaven, i altres homes han de lluitar per allò que ells es proposaven sota un altre nom”. Som una baula de la història.
Els poderosos estan trencant el pacte social, sort que la vaga general ha estat un èxit total. Hem avisat els poderosos que vigilin, que podem fer funcionar el país sense ells. Sort en té la nació catalana dels sindicats, sense ells no seria aquest un país on valgués la pena viure. Per sentir-se orgullós de pertànyer a un país cal que es tingui un estat de benestar molt desenvolupat, sinó la gent va a buscar un país que els aculli. I acabo amb una altra cita de Morris de 1893: “Intel·ligència suficient per concebre, coratge suficient per voler, poder suficient per forçar”. Sort que l’esquerra tenim uns referents sensacionals que ens ajuden a no perdre’ns pels camins irracionals de la incultura i la postmodernitat.

Anuncios

6 comentarios to “Sort en tenim de CCOO i UGT”

  1. lejarza said

    Europa vive una jornada de protestas y huelgas
    http://sp.rian.ru/video/

  2. lejarza said

    Marx sobre la famosa deuda
    La única parte de la llamada riqueza nacional que realmente entra en la posesión colectiva de los pueblos modernos es… su deuda pública . De ahí que sea cabalmente coherente la doctrina moderna según la cual un pueblo es tanto más rico cuanto más se endeuda. El crédito público se convierte en el credo del capital. Y al surgir el endeudamiento del estado, el pecado contra el Espíritu Santo, para el que no hay perdón alguno, deja su lugar a la falta de confianza en la deuda pública.

    (…)

    La deuda pública se convierte en una de las palancas más efectivas de la acumulación originaria . Como con un toque de varita mágica, infunde virtud generadora al dinero improductivo y lo transforma en capital, sin que para ello el mismo tenga que exponerse necesariamente a las molestias y riesgos inseparables de la inversión industrial e incluso de la usuraria. En realidad, los acreedores del estado no dan nada, pues la suma prestada se convierte en títulos de deuda, fácilmente transferibles, que en sus manos continúan funcionando como si fueran la misma suma de dinero en efectivo. Pero aun prescindiendo de la clase de rentistas ociosos así creada y de la riqueza improvisada de los financistas que desempeñan el papel de intermediarios entre el gobierno y la nación como también de la súbita fortuna de arrendadores de contribuciones, comerciantes y fabricantes privados para los cuales una buena tajada de todo empréstito estatal les sirve como un capital llovido del cielo, la deuda pública ha dado impulso a las sociedades por acciones, al comercio de toda suerte de papeles negociables, al agio, en una palabra, al juego de la bolsa y a la moderna bancocracia.

    El capital (1867)

  3. lejarza said

    http://www.diario-octubre.com/2012/11/15/espana-realizo-una-huelga-ciudadana-garcia-rubio/

  4. lejarza said

    14-N
    JOSEP QUINTANAS BOSCH 
    El dimecres 14, es manifestaren centenars de milers de persones a Catalunya i a tot Espanya. El missatge dels sindicats convocants i dels assistents fou clar: les polítiques dels governs de CiU i del PP ens porten al desastre i a l’empobriment. 
    Els comentaris i reaccions dels governants han estat cíniques i d’un oportunisme immoral. No són capaços de dir la veritat: Estan canviant el model econòmic i social que s’ha creat en democràcia i ens porten cap a una societat on l’home pugui tornar a ser molt més lliurement un llop per a l’home. Sense polítiques fiscals progressives, ni serveis públics universals ni drets socials que garanteixin una vida digna i lliure. Diuen que així serem més competitius. Treballant precàriament per sous de misèria, la majoria. Enriquint-se escandalosament la minoria. 
    A Espanya, queda clar que la crisi esclatà perquè el deute dels bancs s’ha convertit en deute de tots. I el seu rescat, els bancs l’han de pagar amb els diners que cisin tots els ciutadans que hi hem de tenir tractes. Ho paguem dues vegades. L’Estat, al final, els lleva la ruïna immobiliària que han acumulat per la seva cobdícia sense demanar responsabilitats: cap banquer ha anat a la presó, pocs seran jutjats i cap condemnat. Han arruïnat el país i han empobrit la gent. Impunement. 
    Però el més paradigmàtic de l’abús i espoliació que pateix la ciutadania és la sagnia social dels desnonaments. No es tracta de perdonar deutes. Es tracta de no matar socialment i física ningú. No es tracta de fer beneficència als desvalguts, sinó justícia a tothom. I una regla de tres és clara: si a algú li han deixat uns diners per comprar un pis i aquest és la penyora, el pis val més que el préstec i, fent dació de l’immoble, el préstec ha de quedar saldat. Altres condicions són usura i la usura és il·legal. Encara que no ho sembli.

  5. lejarza said

    Saltarse el guión
    Pedro Luna Antúnez
    Un lugar común de las últimas tres
    huelgas generales son las reacciones
    del día después. Tanto a favor como en
    contra. Que tome nota el gobierno
    expresaron los líderes sindicales. Fracaso
    sindical tituló la prensa gubernamental.
    Las reacciones son parte de un
    guión ya escrito. Tanto es así que un
    conocido vocero de la caverna mediática
    ya tenía redactada la crónica con
    anterioridad al desarrollo de la huelga
    general. Luego se harán llamar periodistas.
    El caso es que ni el gobierno
    parece dispuesto a tomar nota ni la
    huelga puede haber fracasado cuando
    la misma prensa ultramontana hablaba
    de pérdidas económicas de unos 4.000
    millones de euros.
    En Cataluña el guión de la posthuelga
    se vio alterado por la coyuntura
    electoral. Que Artur Mas interpretase la
    gigantesca manifestación de Barcelona
    del 14 de noviembre como un aval
    popular a su proyecto supuestamente
    soberanista y que Marta Rovira, Secretaria
    General de ERC, emplazara a los
    catalanes a construir un nuevo Estado
    “para dejar atrás manifestaciones y
    huelgas generales” pone de relieve el
    grado de irrealidad que está alcanzando
    el debate político en Cataluña. Al
    margen de ello, la huelga general en
    Cataluña fue un éxito inapelable. En
    sectores de gran tradición sindical
    como la industria y los transportes el
    seguimiento alcanzó al 95%. En paralelo,
    en los centros urbanos el pequeño
    comercio cerró en mayor medida que
    en anteriores huelgas. No en vano, los
    últimos tijeretazos del gobierno central
    y la subida del IVA en julio han supuesto
    una merma importante en el nivel de
    ingresos de un sector muy arraigado en
    el tejido social catalán como es el
    comercio. En el cómputo general, el
    paro en Cataluña fue secundado por el
    85% de la población asalariada.
    Ahora bien, en ese guión establecido
    sorprende que desde los sindicatos
    catalanes, algo que podríamos hacer
    extensible al resto del Estado, apenas se
    haya analizado una realidad social que
    por sí sola puede condicionar el éxito o
    no de una huelga general. Igual más de
    uno se sorprende pero resulta que no
    todos los trabajadores cobran 1.500
    euros mensuales. Ni siquiera la
    mitad. Son cada vez más los trabajadores
    que aún apoyando la huelga
    no pueden hacerla. En primer
    lugar porque perder el salario de un
    día puede provocar que dejen de
    pagar el alquiler de su vivienda o
    que literalmente pasen hambre. En
    segundo lugar porque sobre ellos
    pesa la losa del despido sólo por el
    mero hecho de ejercer el derecho a
    la huelga. Hoy en día en Cataluña la
    tasa de pobreza es del 30% y uno
    de cada cinco catalanes corre el riesgo
    de engordar las estadísticas.
    Hace algunos meses el amigo
    Jesús Gómez1 escribía sobre la
    necesidad de “empezar a crear
    redes de apoyo mutuo y cajas de
    resistencia” con el fin de encarar las
    luchas y “parar los pies al Capital”.
    Pero la pelota está en el tejado de
    las direcciones sindicales. Para ello
    habría que repensar la huelga general
    desde un punto de vista organizativo
    y saltarse el guión de huelgas
    precedentes. Esa es la idea, compañeros.
    Nota:
    1. Jesús Gómez Gutierrez, Redes de
    apoyo mutuo, Malasaña en pruebas,
    marzo de 2012.

  6. lejarza said

    CCOO de la Garrotxa
    Els 12 membres de l’executiva de Comissions Obreres a la Garrotxa han decidit en ple deixar el sindicat. Els representants comarcals se solidaritzen amb el delegat comarcal, Francesc López, que ha estat sancionat per l’executiva per obrir un bar per a militants i simpatitzants a la seu del sindicat. L’executiva creu que aquesta és l’excusa per apartar de CCOO els representants de la Garrotxa, que s’havien mostrat crítics amb la nova organització territorial que es proposa des de Barcelona.
    El delegat de Comissions Obreres (CCOO) a la Garrotxa, Francesc López, ha estat sancionat per l’executiva nacional del sindicat per muntar en un espai sindical proper a les oficines d’Olot un bar per a militants i simpatitzants. Segons la delegació de Girona, l’executiva de la Garrotxa no va seguir el camí pertinent per demanar el permís. Davant de la sanció de l’executiva nacional, els 12 membres de la delegació comarcal de la Garrotxa han decidit deixar el sindicat. Com a resultat d’aquesta decisió, l’oficina de Comissions a la comarca està tancada des d’ahir.

    L’executiva comarcal creu que darrere d’aquesta sanció hi ha la voluntat d’apartar-los de la delegació de la Garrotxa. El conflicte ve del congrés nacional de Comissions Obreres celebrada el passat mes de novembre. En aquell moment molts sindicalistes van mostrar-se crítics a la proposta d’organització territorial plantejada per l’executiva nacional que proposa coordinar les delegacions comarcals des de la capital de la demarcació, en aquest cas Girona. L’executiva també proposa mantenir més hores obertes les oficines comarcals, però que, per contra, els sindicalistes se cenyeixin a les hores sindicals que tenen marcades per desenvolupar les tasques de representació dels treballadors. Segons l’executiva de Comissions a la Garrotxa, la delegació de Girona està pressionant els responsables d’altres executives comarcals crítiques, com la Selva i el Baix Empordà. Ara, a l’executiva nacional li queda per resoldre el destí de Francesc López i la seva executiva després d’aquest conflicte, una resolució que farà pública durant els propers dies.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: