Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Sant Martí a les terres gironines

Posted by lejarza en 11 noviembre, 2012


Emili Casademont Comas: Sant Martí a les terres gironines.-Sant Martí, la diada del qual enguany s’escau aquest diumenge, dia 11 de novembre (2012), és un dels sants més populars de casa nostra. I, talment com sant Miquel, havia estat molt venerat per les tropes franques que ajudaren a expulsar els moros que ens envaïren en el passat, tropes que no dubtaven a erigir-li una capelleta a tots els cims que conquerien. És per aquesta raó que sant Martí té tantíssimes ermites arreu del territori català, a més d’un cèlebre i històric monestir pirinenc, al qual Pau Casals dedicà una bonica i inspirada sardana, la titulada Sant Martí del Canigó, on pot escoltar-se, gràcies a l’enginy musical del mestre del Vendrell, el so característic de les campanes d’aquest cenobi benedictí, ubicat a l’anomenada Catalunya Nord.
Per altra banda, sant Martí és patró de moltíssimes poblacions, com Sant Martí de Provençals -avui “ficada” dins de Barcelona-; Santa Pau, a la Garrotxa; Talarn, al Pallars Jussà; la Vajol i el Far d’Empordà, a l’Alt Empordà, etcètera, sense oblidar que la ciutat de Perpinyà, la capital del Rosselló, celebra les seves fires, que prenen el relleu a les de Girona. 
Sant Martí, bisbe de Tours, té diverses llegendes que el fan soldat de cavall i que el vinculen amb la, diguem-ne, Catalunya Sud, com la de la capa que, d’un cop d’espasa, partí en dues meitats, per donar-ne una a un pobre, mig mort de fred, i la de l’origen de l'”estiuet de Sant Martí”, temps de bonança que, pels volts de l’11 de novembre, acostuma a fer, acomplint-se així la promesa que el sant féu a un pagès, que se li queixà que les primeres fredorades ocasionaven grans estralls a l’agricultura. Ambdues llegendes tenen com a escenari l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, lloc on diuen que, a la casa del pagès, posteriorment s’aixecà l’actual església parroquial. Cal recordar, per cert, que, al cementiri de Sant Martí de Provençals, hi rebé sepultura Narcís Monturiol, l’inventor del submarí, les despulles del qual foren traslladades al de Figueres, durant l’època de l’alcalde Ramon Guardiola, perquè reposessin al panteó d’homes il·lustres de la capital altempordanesa.
De sant Martí, el del popular refrany català “Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi” (es refereix al vi novell), es conten algunes historietes que tenen per marc les terres gironines. Així, explica la tradició que aquest sant vivia en una barraca vora la riera d’Osor, en el trajecte que va des d’aquest llogarret fins a Susqueda, i es dedicava a fer favors a tort i a dret, cosa que arribà a despertar la ira del diable. Per això, el rei de l’infern, disposat a fer la guitza a sant Martí, començà a repartir diners a dojo i a prometre que vetllaria pel bé del país. Però a la gent, aquell “senyoràs” tan ric i generós no li inspirà gens ni mica de confiança, motiu pel qual l’engegà a dida. I el diable, llavors, s’adreçà a sant Martí i li proposà fer una juguesca, per tal de mirar de guanyar-se la simpatia d’aquells que el rebutjaven, juguesca consistent a veure qui dels dos faria un salt més gros des de dalt la barraca. El sant, sempre d’acord amb el que diu la tradició, s’hi avingué i triomfà rotundament, mentre que el seu contrincant, protagonitzant un ridícul espantós, efectuà un salt tan escarransit que caigué al bell mig de la riera, on quedaren impreses unes marques, a les quals se’ls donà el nom de “les anques de diable”. 
Una altra d’aquestes historietes de sant Martí que tenen per marc les terres gironines explica, igualment segons la tradició, que el sant i el diable es trobaren un dia, per casualitat, al vell camí ral que va de Lloret de Mar a Vidreres, i que aquest últim desafià sant Martí a veure qui dels dos faria un salt més gros (es veu que al dimoni li agradava molt, això de saltar). Aleshores, sant Martí, amb tota naturalitat, féu un bot i anà a caure a l’Esparra, mentre que el pobre diable caigué com un fardell enmig de l’estany de Sils, tot quedant aquest pràcticament eixut.
I ja per acabar, deixeu-me contar de quina historieta prové el fet que d’un pedregam, existent al costat de la Font de Sant Martí, a Riudellots de la Creu, hom digui que allà hi ha les petjades del cavall de sant Martí. Segons una tradició, els moros tenien un gran odi al sant a causa dels estralls que els havia produït. I, després d’aconseguir atrapar-lo al citat poble, sant Martí se’ls féu fonedís, deixant com a únic rastre les empremtes de les potes del seu cavall. Unes potes de cavall que els de Riudellots ensenyarien més tard (ignoro si encara ho fan) amb autèntic orgull. 
Aquestes són tres mostres de la suposada presència de sant Martí, patró de la cavalleria catalana abans que sant Jordi, a les terres gironines. I dic suposada perquè formen part de la llegenda. El que sí és veritat, però, és que sant Martí ha gaudit sempre arreu de casa nostra (ara, potser, no tant) d’una veneració extraordinària.

Anuncios

2 comentarios to “Sant Martí a les terres gironines”

  1. lejarza said

    Fi a nou anys de restauració de Sant Sepulcre de Palera
    ACN Les obres de rehabilitació de l’antic monestir de Sant Sepulcre de Palera situat a Beuda (Garrotxa), s’han inaugurat aquest dissabte, després de 9 anys de treballs, i han comptat amb un pressupost de més d’un milió d’euros. Les obres de restauració han permès recuperar elements arquitectònics i artístics originals de l’edifici, consolidar obertures i habilitar un habitatge per als guardes, una cuina industrial i espais per a usos culturals. Principalment s’ha actuat en els edificis que es troben al costat del claustre del monestir que ja havien funcionat com a hostal fins ben entrats els anys 80. Una part de la rehabilitació s’emmarca en el Programa Romànic Obert que s’ha centrat en el cos del monestir romànic.

    El president de la Diputació de Girona en funcions, Miquel Noguer, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, el delegat dels serveis territorials a Girona del Departament de Cultura, Antoni Baulida, representants de ‘La Caixa’ i de l’Ordre de Cavalleria del Sant Sepulcre de Jerusalem i l’alcalde de Beula, Josep Serra, han inaugurat aquest dissabte al matí els treballs de restauració de l’antic monestir del Sant Sepulcre de Palera.

    Les obres han consistit en consolidar les restes existents i adequar el conjunt per a la seva utilització com a hostatgeria. Bàsicament, s’ha actuat en els edificis que es troben al costat del claustre del monestir que ja havien funcionat com a hostal ara fa anys. No obstant això, també s’han efectuat diversos treballs d’enderrocament, consolidació de paraments i obertures, tancaments, cobertes i la construcció d’una habitatge per als guardes, una cuina industrial per al restaurant, espais per a menjadors i sales per a usos culturals. El pressupost del projecte ha superat el milió d’euros, dels quals la Diputació de Girona n’ha aportat la meitat.

    La intervenció va començar l’any 2003. Aquell any es van fer petites inversions que van permetre consolidar el conjunt, evitar la seva ruïna i endegar una petita campanya arqueològica. Aquest projecte va ser redactat pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona. L’església del Sant Sepulcre de Palera, ubicada al municipi garrotxí de Beuda, va ser construïda el segle XI. En aquells temps era un centre de peregrinació i, per això, es va construir una hostatgeria per als peregrins.

    Del claustre romànic i del monestir original se’n conserva una part. Durant els segles XIV i XV es va construir una torre gòtica de planta baixa i dos pisos superiors tot i que un segle després els edificis van caure en decadència. El Bisbat de Girona va comprar la finca l’any 1956 i l’església del conjunt va ser declarada bé d’interès nacional el 1964.

  2. lejarza said

    LA CANDELERA
    “Encara recordo com les dones
    que acabaven de donar a llum complien la cerimònia de la purificació, que també s’anomenava fer l’entrada a l’església”
    ENRIC MIRAMBELL I BELLOC
    Dissabte, dia 2 de febrer, s’escau la festivitat de La Candelera. És ben conegut el refrany que diu: “Si la Candelera plora/ el fred és fora/ Si la Candelera riu/ el fred és viu”. I encara hi ha qui hi afegeix: “Tant si plora com si riu/ no ha pas arribat l’estiu”. D’acord amb la primera part resultaria que si el 2 de febrer plou s’ha acabat patir fred, i en canvi si aquest dia és assolellat i esplèndid continuarem amb la necessitat d’abrigar-nos. Però quan s’hi afegeix la segona part ens volen fer entendre que passi el que passi, tant si plou com si fa sol, en els inicis del mes de febrer estem encara en ple hivern. Si establim un paral·lelisme entre les estacions hauríem de considerar que el febrer és a l’hivern el mateix que l’agost a l’estiu. I ningú negarà que els primers dies del mes d’agost, i fins i tot la totalitat del mes, corresponen a l’estiu.
    Que passada la festa de la Candelera molts anys ha fet dies de fred intensa en tenim nombrosos exemples. Podem recordar com l’any 1956 el dia de la Candelera va ser clar i assolellat, i aquella mateixa tarda es va girar una intensa tramuntanada que va ser l’inici de les tres llargues setmanes de fred glacial. Un període gèlid que els que els visquérem no oblidarem mai. Per altra part, la inusual i sorprenent nevada del dia 8 de març del 2010 ens corrobora que no només el febrer, sinó també les primeres setmanes de març són encara hivern.
    La saviesa popular es manifesta en un ric elenc de refranys relacionats amb les pautes que marca el calendari. Algunes d’aquestes sentències són encara vigents i comprensibles i d’altres ja han perdut actualitat. Així antigament es deia: “Pel gener /els ous a diner”. Era l’època de l’any en què les gallines eren més generoses i ens donaven més ous. Això en feia baixar el preu. Eren temps en què en el mercat diari hi havia un gran moviment de preus, en relació amb l’època de l’any, i fins i tot en l’hora en què s’hi acudia. Era com ara la Borsa; però en menor quantia. Ara amb les gallines de granja tot ha canviat. També relacionat amb la festa de la Candelera, un altre refrany diu, o deia: “Per la Candelera/ si no la fa al davant/ la fa al darrere”. Es referia als estropells que una glaçada pot causar en els conreus si la floració s’ha avançat a causa d’uns dies anteriors d’inusitada bonança.
    “Quan el dia creix/ el fred neix”. Aquesta dita pot tenir dues interpretacions. Es pot referir a com s’intensifica el fred en els darrers dies de desembre i primers de gener, que és quan es comença a notar que s’allarguen les hores de durada de la llum solar. I també que a primera hora del matí, quan el dia va apuntant, el fred va en augment.
    Referint-se al temps que fa el mes de gener deia el refrany: “Per sant Sebastià/ fa un fred que no es pot aguantar”. És normal que tractant-se del 20 de gener sigui un dia de molt baixa temperatura. Precisament s’escau dintre la popularment anomenada Setmana dels barbuts, que se sol considerar la més freda de l’any. El nom de barbuts es deu als sants que ostenten una venerable barba, i que tenen la seva commemoració en aquella setmana de mitjan gener. I referint-se al fet que en aquelles dates el sol ja es fa notar en llocs més obacs, diu el refrany: “Per sant Vicenç / el sol toca pels torrents”.
    El març sol ser un mes amb moltes variacions climatològiques que poden alterar la salut de les persones, i ho explicita el refrany que diu: “Març, marçot/ mata la vella i la jove si pot”. El mes d’abril és l’ideal perquè les pluges siguin beneficioses pels conreus. I normalment sol ser un mes en què plou sovint i amb ganes. La riquesa que per a la terra representen les pluges d’abril es manifesta en la dita: “A l’abril / cada gota val per mil”.
    El mes de maig, primaveral i exultant per excel·lència, té també el seu adagi referent a la pluviometria: “Pel maig / cada dia un raig”, diu la veu popular. I és ben cert i comprovable que molts dies d’aquell mes el nostre país rep un més o menys important ruixat. Generalment en un mateix dia podem gaudir d’un sol esplèndid,i preferentment a mitja tarda, rebre una pluja imprevista, i també que després de la ruixada es torni a veure el sol, amb l’aparició de l’arc de Sant Martí.
    Quan la sega es practicava pels sistemes tradicionals, el temps oportú era el mes de juny. Això pel nostre entorn comarcal, ja que més al Nord es retardava fins al juliol, i a la Cerdanya fins les primeres setmanes d’agost. Aquí sí que era vàlid el refrany “Pel juny/ la falç al puny”. També al mateix mes s’aplicava la dita “De tard o de lluny/ Corpus el juny”. Si s’argumentava que aquesta festivitat algun any s’escau en un dels darrers dies de maig, et replicaven que si no era la festa, sí que la vuitada sempre era dins el mes de juny. Però quan l’autoritat eclesiàstica ha suprimit les vuitades de gairebé totes les festivitats, entre elles la de Corpus, aquella rèplica ja no val. Un altre refrany que ha perdut validesa és el que deia “Per la Mare de Déu d’agost / a les set ja és fosc”. I és que ara, amb l’avançament de l’hora oficial, en lloc de les set s’hauria de dir les nou.
    “Per sant Andreu / pluja o vent / o fred molt greu”. S’escau el 30 de novembre i encara que ens trobem a la tardor, alguns anys pot fer un fred realment hivernal, que notarem més, atès que la naturalesa humana és més sensible als primers freds, com també a les primeres calors.
    Tanquem aquest llarg parèntesi i tornem a la Candelera. El nom popular amb què és coneguda aquesta festa es deu a la benedicció de candeles que es fa en la celebració de la Missa solemne. El nom oficial de la festivitat era el de la Purificació de Maria i presentació de Jesús en el temple. Arran de les reformes postconciliars, s’ha omès allò de la Purificació. En realitat es tractava d’un contrasentit ja que atesa la virginitat no hi ha motiu per a la purificació. Tanmateix la festa no ha perdut del tot el caràcter marià ja que va ser Maria la que va fer la presentació del seu fill. Però també es va sotmetre entre altres coses a la llei jueva de la purificació, com les altres mares del seu poble. Aquest ritual de la purificació després de la maternitat va continuar vigent entre nosaltres fins fa ben poc temps. Jo encara recordo com les dones que acabaven de donar a llum complien la cerimònia de la purificació, que també s’anomenava fer l’entrada a l’església. Quan ja els parts es resolien a la clínica, en rebre l’alta mèdica i abans d’abandonar el centre hospitalari, la mare, acompanyada de la llevadora, complia el ritual a la capella del mateix centre. Com tantes altres coses que no tenien gaire sentit, aquest ritus ha quedat com un record històric.
    Com cada any, el proper dia dos de febrer es beneiran les candeles, i moltes persones conservaran aquesta candela beneïda , per encendre-la en dies de tempesta, mentre pronunciaran la tradicional invocació: “Sant Marc, santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu”. I algú recordarà un altre adagi que diu “Només ens recordem de santa Bàrbara quan trona”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: