Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Organitzacions de la Garrotxa s´uneixen contra la crisi

Posted by lejarza en 6 noviembre, 2012


Vall del Llierca, Argelaguer–Olot–Girona: Organitzacions de la Garrotxa s´uneixen contra la crisi.-La nova Coordinadora de Moviments Socials de la Garrotxa està formada per partits polítics, sindicats i associacions. En principi compta amb Esquerra Unida i Alternativa-Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) i la Candidatura d’Unitat Popular CUP (partits), Comissions Obreres (sindicat) i la Greda i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (entitats). L’organisme, acabat de crear, té l’objectiu de proposar alternatives que ajudin famílies i persones a afrontar les conseqüències de la crisi.
La idea és aglutinar de manera transversal les sensibilitats disposades a afrontar de manera conjunta els problemes derivats de la situació econòmica. Fonts de la nova entitat han assegurat que l’associació respon a una demanda social que demana organització col·lectiva dels organismes que, de fa temps, protesten i culminen accions per afavorir els més desfavorits pel mal moment econòmic global.
Fa pocs dies, va tenir lloc la primera assemblea conjunta de la Coordinadora. El punt central del debat va ser la presència de la Coordinadora a la Vaga General del proper 14 de novembre.

Anuncios

10 comentarios to “Organitzacions de la Garrotxa s´uneixen contra la crisi”

  1. lejarza said

    us recordem que aquest dissabte 10 de novembre 2012 tindrà lloc a partir de les 8 del vespre un cafè-tertúlia sobre el dret a l’habitatge amb Salvador Milà, Conseller de Medi Ambient i Habitatge en el govern de Catalunya del 2003-2006 i Llorenç Planagumà, Regidor d’Habitatge de l’ajuntament d’Olot del 2009 al 2011.
    Milà i Planagumà estaran al Cafè d’ Els Catòlics d’Olot per tal d’exposar propostes i alternatives a la situació actual del dret a una vivenda digna, compartir opinions i respondre les preguntes de totes aquelles persones que vulguin participar-hi. L’acte és obert a tothom.

    Aquest acte està organitzat pel grup d’ICV-EUiA a la Garrotxa, seguint amb la seva voluntat de fer actes polítics amb un aire diferent, oberts i propers als ciutadans.

    Tanmateix avui dijous, a partir de les 23:00h, hem quedat al bar l’Sport per fer la tradicional penjada de cartells.

    Si algun dels dos actes creieu que és del vostre interés, esteu més que convidats.

  2. lejarza said

    Companyes i companys
    Avui dimecres 7 de novembre a les 18:30 h al Teatre de Sant Andreu (C/ Neopàtria, 54, Barcelona)
    Acte públic

    Federalisme i dret a decidir amb:

    Merche Vidal, Cayo Lara i Joan Josep Nuet.
    Més informació

    http://www.semprealesquerra.org/docsasbase/targeto_federalisme_SA_b.pdf

  3. lejarza said

  4. lejarza said

    L´Origen del Mal i la Teoria de Catàstrofes
    RAMON CARBÓ-DORCA Voldria començar amb una obvietat: sembla que vivim temps difícils, econòmicament i socialment delicats, fruit de la manipulació econòmica d’alguns, acceptada per quasi tots. Però aquest lloc comú s’ha de matisar amb més evidència: ens fan viure dins una davallada cap el que semblen temps passats sense horitzó. De manera que no sabem si aquest compte enrere sense futur aparent tindrà fi i, si el té, quin serà. Per exemple: el mateix que va acabar amb les crisis capitalistes prèvies a les dues Guerres Mundials amb l’aperitiu execrable de la nostra Guerra Civil?
    Però tota aquesta proposta és massa elemental per ésser considerada la raó d’una causa que hagi portat a una crisi global. Es una pertorbació massa bàsica del sistema perquè pugui ser la vertadera font de tot aquest desgavell, que paguem injustament tots els ciutadans i que afecta els més dèbils, que som quasi tots. Un pot preguntar-se si hi ha d’haver quelcom que ajudi a explicar aquest canvi sobtat. Algun element o variades raons per les quals tot hagi fet un canvi brusc, tan important, que fins i tot podria considerar-se catastròfic.
    Uns pocs anys abans del període on sembla començar el que descriuré com l’origen del mal que ara patim, un matemàtic francès, en René Thom, va desenvolupar un seguit d’elements senzills, per mitjà dels quals es pot entendre com els processos de qualsevol tipus poden evolucionar. El més senzill d’aquests escenaris dins de la teoria de les catàstrofes (així s’anomena el resultat de l’estudi de Thom), és la catàstrofe del doblec (que també es pot anomenar com: el plec o el plegament). Consisteix en un polinomi de tercer grau que convenientment parametritzat permet descriure com un sistema, tan complicat com es vulgui, un sistema aparentment estable, que evoluciona sense canvis per períodes llargs, sobtadament sofreix un canvi catastròfic. El polinomi del plec permet descriure en general l’evolució de moltes situacions que afecten tots els camps del coneixement i del comportament humans. Un petit canvi del paràmetre del polinomi explica molt bé com pot desencadenar-se una transició catastròfica del sistema. Un canvi mínim provoca una transició d’abast incalculable. L’esquema de Thom permet aprofundir més en qualsevol situació que s’adapti, com us he dit, a un sistema catastròfic senzill, encara que dissortadament no explica com evitar el fenomen en si.
    De fet, l’origen d’aquesta situació socioeconòmica d’ara opino que l’hem d’associar a altres situacions catastròfiques que s’originaren a les darreries dels anys 60 i que continuaren durant els primers 70. Independentment del color polític de la part del món on es produiren revoltes en aquells temps, aquestes acabaren igual: amb una pacificació policial o militar. Al mateix temps d’aquestes turbulències, s’estava gestant una revolució tecnològica sense precedents. El descobriment del transistor i l’electrònica associada permetia, als qui ho sabien entendre amb suficient visió de futur, pensar en una possible manipulació social a gran escala per evitar les mostres de desassossec social que estaven patint. El desenvolupament increïble de la microelectrònica dels nostres temps ha permès arribar on som: comunicacions instantànies, disseminació de la informació, tant la inútil com l’útil, control de tots els detalls dels ciutadans per part de l’estat i dels clients per part dels bancs i les empreses (alhora controlades pels bancs). Tal control encara seria suportable, si no arribés a altres àmbits com l’art, la ciència, la salut i l’ensenyament. Per anomenar quatre pilars de la societat de l’exbenestar. No cal amoïnar-se gaire per veure com s’ha manipulat l’art a l’abast de la societat. La música i la literatura, per posar dos exemples i clarificar el que vull dir, s’han transformat en la producció d’un seguit d’objectes de consum que, aprofitant la seva naturalesa canviant, es modifiquen constantment, tot i que si se n’analitza amb cura el rendiment, res es transforma, excepte els mitjans per facilitar el consum. A més, la possibilitat que la música estigui a l’abast de tothom, s’empra sense embuts com un element essencial per desviar l’energia del jovent d’altres temes, molt més perillosos pels controladors de l’economia. L’aparició dels best sellers literaris és una altra faceta d’aquest maneig a què m’estic referint: la literatura ha esdevingut producció, amb el mateix destí profètic que el senyor Ford va preveure al fabricar el seu model T. Les grans editorials, plausiblement manipulades pels interessos bancaris, controlen la forma i el fons de la literatura d’origen i la seva traducció. Finalment no vull dir res sobre els esports, que per medi de la fàcil i immediata tramesa d’informació audiovisual, acaben de tapar els forats de manipulació social universal a gran escala.
    Molt abans de tot això, la reflexió sobre les circumstàncies inhumanes dels treballadors del seu temps va fer que Marx i Engels donessin les pautes del que, posat a veure profetes en el passat remot, està passant ara. Per més que els manipuladors de l’opinió hi donin voltes, per justificar que els filòsofs comunistes no són els exemples a posar en aquestes qüestions. Malgrat això, és també obvi que les circums?tàncies d’avui no són les dels temps de Marx. Però així com a finals del segle XIX els mitjans de producció havien canviat prou per proporcionar uns nivells d’explotació mai vistos dels obrers, avui dia les formes de producció i els productes han fet un salt qualitatiu tan o més gran, comparable a aquell dels temps del naixement del marxisme. La diferència és que la capacitat de manipulació per part dels explotadors ara és immensa. Fins i tot dubto (m’agradaria equivocar-me) si serà possible l’aparició del o dels personatges que emplenin el buit filosòfic del nostre temps amb quelcom que s’assembli, encara que sigui de lluny, a la descripció de Marx i Engels de la condició obrera dels seus temps. I ho facin amb el mateix potencial que el manifest comunista: “Un fan?tasma recorre Europa…” etc. També ara hi ha explotació a més gran escala que a principis del segle XX. I amb aquesta mena d’esclavatge modern hi ha present la completa modificació dels hàbits dels ciutadans. L’alienació és molt més subtil ara que mai, només fas o t’arriba allò que volen que facis o que t’arribi. El que no interessa que facis o sàpigues, simplement no existeix en els mitjans d’informació habituals. La irrupció dels ordinadors que són o poden ser a les mans de tothom, que serveixen per a tot, des de la comunicació personal fins a la social, que en el fons no és més que una altra forma paradoxal d’incomunicació. El que pensem que és qualsevol cosa que imaginem, tot allò que pugui processar-se als aparells màgics a les puntes dels nostres dits, no és més que el que et proposen que imaginis, en el marc sense aturador de la capacitat dels computadors moderns.
    No és pas gaire agosarat adonar-se que l’origen de la crisi que patim no està només en el propi sistema econòmic en què el món és immers, tal com diria en Marx. Cal afegir-hi una obvietat més, però: un canvi social catastròfic associat a la tecnologia i a les maneres actuals de relació de la societat i el treball derivades de la mateixa. I és per tot això que el desgavell encara no s’ha acabat, ni acabarà en un futur proper. Atès que aparentment vivim surant (fent surfing social) a la cúspide de l’onada salvatge, en el doblec del tsunami de la crisi catastròfica. Val més agafar-s’ho amb calma, però. Mai hem de perdre les esperances que en l’origen del mateix mal, sempre hi ha una causa social i política, una petita pertorbació que porta cap al remei de la seva curació revolucionària.

  5. lejarza said

    Marx, como otros autores clásicos, consideraba que las reglas de juego del capitalismo, y en particular el motor de la competencia, obligaría a las empresas a luchar entre sí incrementando la explotación sobre sus trabajadores. Al fin y al cabo el objetivo de las empresas es mantener o ampliar espacios de rentabilidad, para lo cual es necesario sobrevivir en la selva de la guerra competitiva. Si una determinada empresa se despista y se muestra menos belicosa en esa tarea, por ejemplo subiendo salarios, las empresas rivales pueden tomar la delantera y aprovechar para rebajar sus costes en relación a la empresa en cuestión. Esos menores costes se traducirán en mayores ventas y en consecuencia en mayores beneficios, asumiendo que los compradores prefieren el producto más barato al más caro. Sabedora de este hecho, la empresa tendrá que reaccionar tratando de reducir sus costes al nivel de sus rivales. Es decir, volviendo a bajar los salarios. La amenaza es desaparecer en tanto que empresa.
    Por estas razones apuntadas, Marx y los clásicos consideraban que la tendencia del salario era a alcanzar un nivel de mera subsistencia. La coerción de la competencia llevaría a todas las empresas a alcanzar equilibrios de mercado donde el salario estuviera totalmente deprimido y con ello se mantuvieran condiciones de precariedad absoluta para los trabajadores. Dado que además la coerción de la competencia también obligaba a reinvertir los beneficios empresariales, Marx sumaba a la predicción de los salarios de subsistencia la famosa advertencia de que el capitalismo estaba cavando su propia tumba al aplicarse la ley de la tendencia decreciente de la tasa de ganancia.
    Pero el desarrollo del sistema capitalista, bajo la tendencia de la concentración y centralización (empresas cada vez más grandes formando monopolios u oligopolios), junto con el ascenso al poder de partidos socialdemócratas y la aplicación de reformas que tenían como objetivo paliar las consecuencias de dicho desarrollo, mostraron una realidad histórica bien diferente a la que Marx había predicho. Las tesis de los revisionistas como Bernstein aparecían triunfantes en la creencia, aparentemente demostrada, de que el capitalismo podía domesticarse para evitar el negro oscuro que predecía el marxismo original.
    Lo cierto es que la emergencia de las grandes empresas formando monopolios consiguió neutralizar la dinámica competitiva que, según Marx, debería haber conducido a salarios de subsistencia para los trabajadores. En un entorno de monopolio no es necesario luchar por reducir los costes laborales y en consecuencia se pueden compartir ciertos espacios de ganancia con los trabajadores si las instituciones, como el Estado, presionan para que así sea. El problema que puede emerger tiene más que ver, como apuntaron los autores neomarxistas (Sweezy, Foster, Magdoff), con la acumulación de ganancias por parte del capital que no puedan encontrar espacios de inversión (tesis del subconsumo). En cualquier caso, en ese marco de falta de competencia, los salarios no tienden hacia niveles de subsistencia. La socialdemocracia y el Estado del Bienestar pueden sobrevivir, si bien a costa de la sobrexplotación de recursos naturales y de los países en desarrollo.
    Sin embargo, entre los ochenta y los noventa la caída del llamado socialismo real y la crisis de las organizaciones de izquierdas condujo a la hegemonía neoliberal y a la puesta en marcha de políticas económicas que promovían la libre circulación de capitales por todo el mundo. Estaba en marcha un nuevo estadio de globalización financiera y productiva, donde la competencia volvía a tener un lugar central en la actividad económica.
    Las empresas de todos los países desarrollados, incluso aquellas que habían mantenido por mucho tiempo sus monopolios, tuvieron que entrar de nuevo en el tablero de la lucha competitiva. Y ese nuevo marco condujo de nuevo a la vigencia de la dinámica propia del capitalismo y, en consecuencia, a la validez de la predicción original de Marx. En todas partes las empresas luchaban por reducir sus costes laborales para poder vencer en una competición que ahora les enfrentaba con empresas de todo el mundo. Este sigue siendo nuestro contexto actual. El llamado capitalismo salvaje o capitalismo sin máscara.
    Este marco de libre competencia mundial trasciende a los Estados y, en consecuencia, anula de facto la capacidad de la socialdemocracia de poder enfrentar esa dinámica a través de la actividad parlamentaria. Es decir, incapacita a las instituciones estatales para domesticar el capitalismo. Cualquier intento de alcanzar a nivel estatal políticas reformistas conduce necesariamente a una pérdida de competitividad de las empresas nacionales, lo que se traduce en mayores tasas de desempleo. He ahí el actual drama teórico y la confusión ideológica de los partidos políticos socialdemócratas en toda Europa, más allá de sus resultados electorales, al tener que enfrentar el dilema de precariedad o paro. Es decir, salarios de subsistencia o desempleo.
    La socialdemocracia tiene que elegir entre aspirar a vencer en la lucha competitiva, aceptando un modelo de sociedad basado en salarios de subsistencia, o mantener nichos reformistas construyendo de nuevo monopolios, bien porque temporalmente domina tecnológicamente a partir de una determinada estructura productiva (modelo alemán) o bien porque introducen medidas proteccionistas que le aíslan de la lucha competitiva (modelo de capitalismo occidental de posguerra).
    En un contexto de globalización financiera y productiva, estadio al que tiende siempre el capitalismo, Marx recupera su vigencia y sus tesis se reafirman. Al capitalismo le sobran, en este contexto, todos aquellos elementos que obstaculizan la posible victoria en una lucha competitiva. Dicho de otra forma, al capitalismo le sobran actualmente los servicios públicos y los derechos laborales. Y ante eso reaparece el viejo dilema de escoger entre un modelo de sociedad bárbaro y un modelo de sociedad alternativo. Y ese modelo alternativo sólo puede constituirse fuera del espacio capitalista, fuera del capitalismo.

  6. lejarza said

    De cara a la jornada de Vaga General, convocada pels sindicats pel proper dimecres, 14 de novembre 2012, us convoquem a les concentracions i manifestacions que tindran lloc a:
    12 de novembre.
    – 11.00 hores Roda de premsa de l’UGT-CCOO.
    – 11.30 hores, Mobilització unitària de la Xarxa pels drets socials. Caravana de vehicles amb banderes de totes les entitats: Benvinguda a la Vaga General.
    – furgoneta amb megafonia
    – 19h. Xerrada sobre la VAGA GENERAL amb Joan Coscubiela. Sala d’Actes del sindicat.
    – 19h. Assemblea a Lloret de Mar. Sala de la biblioteca municipal.
    – Encolada nocturna de cartells de la vaga (19h. Al local sindical de Girona)

    · 13 de novembre.
    – Furgoneta amb megafonia per la ciutat de Girona.
    – 20h. Trobada local del sindicat per organitzar els piquets.
    – 22h. Concentracions a Girona a la rotonda de correus i a la cruïlla Emili Grait / passeig d’Olot amb la carretera de Barcelona, i a les capitals de comarca.
    – 19h. casserolada – xoriçada davant ajuntament de Figueres.
    · 14 de novembre

    COMARQUES:
    – Garrotxa: 12h. manifestació Plaça Clarà d’Olot.
    – 11h Concentració Manifestació davant Ajuntament de Ripoll.
    – 12.00h. concentració – manifestació Rambla de Figueres.
    – 11,0h. concentració – manifestació Ripoll. Plaça de L’Ajuntament
    – 8.00h i 12.00h. concentració davant Ajuntament de Blanes.
    – 10.00h. Concentració a la plaça Pere Torrent (casa de la cultura) de Lloret de Mar.
    GIRONA:
    – 10 hores. Esmorzar popular a la carretera de Barcelona, davant l’estació d’autobusos.
    – 12 hores. manifestació pels carrers cèntrics de la ciutat de Girona i de les capitals de comarca i concentració davant la seu de la Generalitat a Girona.
    – 18 hores. Manifestació Central a la ciutat de Girona

  7. lejarza said

    EUiA insisteix en la necessitat d’avançar cap un nou espai de l’esquerra transformadora catalana
    El coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Joan Josep Nuet, ha avançat avui en roda de premsa que la Comissió Nacional d’EUiA debatrà aquesta mateixa tarda sobre la concreció de la proposta aprovada fa mig any en la seva 6a Assemblea Nacional: la creació d’un nou espai de l’esquerra transformadora i ecologista a Catalunya. Nuet ha apostat per evolucionar cap a aquest nou espai amb ICV, el seu soci de coalició, i altres forces polítiques i socials. Així mateix, ha anunciat que a la reunió de la Comissió Nacional d’EUiA presentarà dues iniciatives: en primer lloc, la celebració d’una cimera conjunta amb ICV per a discutir les aportacions a aquest nou espai i com participar-hi de forma plena; i en segon lloc, explicarà els acords sorgits de la darrera trobada amb dirigents de la CUP fa unes setmanes. En concret, van tractar de trobar espais de col·laboració, més enllà del Parlament, “fent actes conjunts arreu de Catalunya -decidits des dels territoris i els sectors- per debatre sobre el nou espai amb la participació de la gent d’EUiA, la CUP, ICV i altres formacions polítiques i socials”.
    A més, Nuet ha informat que l’organització independentista d’esquerres ha proposat EUiA la creació d’una associació de regidors i regidores dels països catalans –Catalunya Nord, Principat, País Valencià i Ses Illes-, amb la presentació d’un manifest i vinculacions a títol individual. El coordinador general d’EUiA ha detallat que aquesta associació, que podria ser “la primera pota del nou espai”, tindria dues fites clau: la demanda d’un referèndum d’autodeterminació i combatre les polítiques de retallades. I en conseqüència, estaria “oberta a tots els regidors i regidores que comparteixin el dret a decidir i l’oposició a les retallades”, ha afegit el dirigent d’EUiA deixant clar que la Syriza catalana per construir té per objectiu fer front a les polítiques de CiU.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  8. lejarza said

    Cíclics
    MANUEL CUYÀS

    Mirin això: “Quan llegeixo en la premsa comentaris i anàlisis de la «crisi» actual sempre em quedo amb la impressió que ningú no en sap res… De totes maneres, les coses van malament. I molt malament. Les xifres d’atur forçós, les de les inflacions universals, les dels dèficits públics, els desastres financers més o menys privats, l’angúnia del venedor que no pot vendre i del comprador que no pot comprar, les «seguretats» insegures, i la resta, no són cap secret per a ningú. I ningú no hi veu perspectives de remei… Els «negocis» no funcionen. El «creixement» optimista, que era la il·lusió d’anys enrere, s’ha estancat, o ha retrocedit. Del «consumisme» hem passat a l’«ascetisme». Les famoses «conquestes socials» que la massa treballadora havia aconseguit amb les seves pressions militants s’esvaneixen de carrera. I com que han llençat solidàriament Marx i Keynes a les escombraries, no hi ha ningú que sàpiga apuntar cap solució. De la «societat de l’opulència» hem passat ràpidament a la «societat de la in-digència», o quasi…”
    Es tracta d’un text que Joan Fuster va publicar a Serra d’Or el 1982. Parla, doncs, de la crisi econòmica de principi dels vuitanta, que va coincidir amb els inicis de la transició política. I no obstant això sembla que parli d’ara. Només l’al·lusió al Marx llençat a les escombraries –el PSOE havia renunciat al marxisme llavors mateix– i aquest “quasi” final per matisar la “societat de la indigència” revelen que el text no correspon a l’actualitat. La “indigència” és un fet, hi ha gana i mentre escric això aquí sota de casa hi ha uns desnonats manifestant-se davant un banc.
    Per què recupero aquest text de Fuster, a banda la curiositat? En part per injectar una mica d’optimisme. D’aquella crisi ens en vam sortir tot i que semblava, com ara, que ningú no hi entenia res ni “apuntés cap solució”. En part, també, com
    a mesura de prevenció.
    Ens en vam sortir, però el remei que hi vam aplicar –disbauxa financera, bombolla immobiliària– ha conduït al desastre d’ara. Tothom diu que l’actual crisi ha de servir per, un cop superada, no cometre de nou els errors que l’han afavorida. Volen dir? N’aprendrem alguna cosa? Si no cometem aquells errors en cometrem d’altres. Hi ha articles cíclics perquè les accions que els inspiren també ho són.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  9. lejarza said

    Xerrada del Moviment social de la Garrotxa
    Publicat el 14 març 2013
    La plataforma RiudauraJunts participarà en la xerrada sobre el moviment social a la Garrotxa, des de la plataforma demanem que fora bó assistir-hi lluint la samarreta de “No Fracking Riudaura”

    Dia: Divendres 15 de Març
    Lloc: Can Trinxeria (Olot) davant de l’esglesia de Sant Esteve
    Hora: 19.30

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  10. lejarza said

    Se acerca el Big crunch financiero

    Bernardo Pérez Andreo

    Una de las teorías que han sido desechadas respecto al destino del Universo es la del Big Crunch. Esta teoría de la Gran Implosión o Gran Colapso, presuponía un Universo que cerrado que en algún momento frenaría su expansión debido a la fuerza de la gravedad y comenzaría a contraerse hasta que colapsase sobre sí mismo. Si la densidad del Universo es de 3 átomos por metro cúbico, la gravedad haría que e colapsase y acabara implosionando, pudiendo abrirse la opción de un segundo Big bang tras el Gran Colapso. Pero esta teoría ha sido descartada por los descubrimientos que los telescopios han aportado en los últimos diez años. Hoy, lo que se sabe es que el Universo sigue expandiéndose de forma constante y que no se frenará en ningún momento, lo que nos lleva a la concepción de un Universo en expansión hacia una muerte por congelación. Sin embargo, esta tesis también ha sido refutada, de modo que, al parecer, el Universo seguirá expandiéndose sin morir de frío de forma indefinida. Puede que la energía oscura tenga mucho que ver en esto. Sin embargo, en lo que hace a la economía sí parece que la teoría del Big crunch o Gran Colapso puede explicar lo que está por venir: la autodestrucción del capitalismo financiero.

    Desde que comenzó la crisis sistémica capitalista ha habido tres maneras de enfrentarse con ella. Una de ellas ha sido la Europa, encabezada por Alemania. La fórmula ha sido salvar con dinero público a los bancos, nacionalizar las deudas privadas y reducir hasta el máximo posible el gasto público. Alemania ha impuesto una política draconiana a los Estados del sur y otros segundones con el fin de asegurar que sus bancos cobren el dinero que prestaron de forma irracional. Por tanto, esta forma de solucionar la crisis es hacer que los Estados la paguen y el sistema financiero se salve. Otra forma distinta ha sido la de Estados Unidos. La Reserva Federal (FED) no ha dejado de inyectar liquidez en su sistema financiero mediante tres QE, o alivios cuantitativos, un eufemismo que esconde la pura y simple impresión de dinero sin respaldo económico real. En cinco años, la masa monetaria en USA se ha triplicado. Es decir, ahora hay mucho más dinero en circulación que hace cinco años, pero la economía real no ha triplicado su producción, con lo que tendría que producirse un enorme aumento de la inflación, cosa que, extrañamente, no se ha producido. Lo que nos lleva a pensar que se está acumulando un crack brutal en un futuro cercano, un crack como el del 29 elevado a la enésima potencia, es decir, la destrucción total del sistema financiero mundial.

    La tercera forma de enfrentarse a la crisis ha sido la japonesa. El caso de Japón es singular. En el país nipón llevan más de veinte años de deflación constante. Allí, los precios de dejan de bajar y el PIB se mantiene constante desde hace lustros. La crisis financiera afectó, pero no como en Europa o en USA, sino de una forma distinta: su crisis es de mayor pérdida de valor en los productos. Su economía mantiene una atonía que le lleva a la muerte lenta. Por eso, tras asumir la reconstrucción de Fukushima, el presidente del Banco Central de Japón ha decidido aplicar la política de la FED: imprimir dinero sin límite. La decisión implica triplicar la masa monetaria entre este año y el próximo. Con esa medida se pretende poner más dinero en manos de la gente para que consuma y elevar la inflación al 2% en 2014. Esta medida va a llenar de liquidez la bolsa de Tokyo, produciendo un recalentamiento del capital especulativo a nivel mundial. Lo más probable es que Japón utilice todo ese dinero para especular con los precios de la energía y los alimentos, pues Japón es muy deficitario en energía desde lo de Fukushima. Esto producirá un efecto dominó en el resto de bolsas lo que nos llevará a una locura especulativa de la que no se sabe cómo saldremos. Lo más probable es el colapso total de la economía. Preparémonos para ello.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza, ICV-EUiA

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: