Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 3 octubre 2012

No és l’hora dels casinos sinó de la indústria

Posted by lejarza en 3 octubre, 2012

Salvador Clarós, Departament de Política Sectorial, CCOO de Catalunya: No és l’hora dels casinos sinó de la indústria.-S’ha argumentat, en defensa del projecte Eurovegas i de la seva versió light Barcelona World, que crearan riquesa i llocs de treball. Que no hem de ser primmirats perquè tota inversió és benvinguda en temps de crisi. Ho hem sentit per boca d’alts dirigents a Madrid i també a Catalunya, fet que és inquietant perquè manifesta un gran desconeixement o bé una voluntat de confondre amb raons populistes. Contràriament, el que cal per sortir de la crisi és apostar per la indústria i recuperar l’economia productiva enlloc d’utilitzar la palanca de l’economia terciària, el turisme, el joc, la diversió i el diner fàcil amb l’excusa que serveix de reclam de capitals estrangers. Cal contemplar els errors del passat per entendre que sobreurbanitzar les fèrtils terres del delta del Llobregat pot sortir car a la llarga, igual que ha resultat fatalment ruïnós invertir en estacions d’esquí i xalets a determinades contrades amb poca neu, o construir a tot drap ciutats de vacances i camps de golf al llevant peninsular, o dotar d’infraestructures viaries i aeroportuàries desaforades arreu, també a Catalunya per més que aquests excessos es vulguin ara assimilar a una irracionalitat hispana aliena al seny català. 

El deute que ara ofega l’economia espanyola es deu a la inversió en immobles que no eren necessaris en comptes de fàbriques, centres de recerca i infraestructures sostenibles que sí eren necessaris, que ara servirien per produir i per exportar a Europa i a la Xina com fan els alemanys. No es pot deixar de veure com les inversions fetes en temps de la bombolla immobiliària, tant les privades com les públiques, estan esteses pel territori, improductives i devaluades de manera que es fa impossible la devolució del deute que generaren. Els llocs de treball atribuïts a les inversions especulatives, sobretot la construcció, es van volatilitzar d’un dia a l’altre, consolidant aquest mal crònic del mercat laboral espanyol inestable, precari, amb baixa qualificació, impropi d’un país com Catalunya que vol ocupar posicions avançades en l’escena econòmica europea. Aquesta terrible lliçó sembla que encara no l’han après els governs, ni el de Madrid ni el de Catalunya que escolten de nou cants de sirena de l’etèria economia especulativa i acaben novament seduïts, sinó abduïts, per la pròpia cobdícia. 

Estem assistint a un gran desori. Mentre tots els indicis racionals aconsellen invertir en l’economia productiva, la Generalitat presenta Barcelona World com la més gran expectativa inversora. Cal preguntar-se que està fent el govern pel sector de l’automoció per exemple, una de les principals industries (Espanya és el segon productor europeu) que està albirant una altra crisi per la caiguda de vendes a Europa, que pot provocar una allau d’acomiadaments a les nostres fàbriques. Fa relativament poc el govern oferia ajuts a Seat per la fabricació de l’Audi Q3, un model convencional, d’alta gama i contaminant, enlloc de condicionar-los a la fabricació de models amb motoritzacions alternatives a la combustió interna. Darrerament s’ofereixen balons d’oxigen a aquesta industria amb plans “Prever”, per incentivar la compra d’automòbils. On son les polítiques industrials actives, per comptes dels pedaços i els maquillatges? Contradiccions semblants també en el sector de les renovables, un sector líder mundial que ha vist com la erràtica política de primes, amb moratòria inclosa ha generat una inseguretat jurídica i ha frenat el mercat i la indústria, que està perdent posicions en l’escena internacional. A Catalunya i a Espanya es continuen deslocalitzant empreses, per regla general multinacionals, mentre els governs respectius continuen apologitzant l’emprenedor per comptes d’enfortir la gran empresa autòctona, vinculant capitals públics i privats al desenvolupament d’una indústria nacional. 

Davant de la manca de política industrial, a Espanya i a Catalunya encara es vol fer creure que els casinos i el turisme ens apuntalaran. El que no es diu és que “l’economia de casino” no serveix per crear riquesa sinó simplement per finançar partits polítics i enriquir uns pocs, tot desmantellant l’economia real. L’exemple de Diagonal Mar és força il·lustratiu. 

Diagonal Mar, un mal precedent

L’aventura dels casinos i dels parcs d’entreteniment té alguna semblança amb el complex urbanístic Diagonal Mar projectat, prop de la desembocadura del Besòs, després dels Jocs Olímpics de 1992, quan la ciutat es trobava ofegada per la forta hipoteca econòmica dels Jocs i el país travessava una depressió econòmica que tocaria fons l’any 1993. L’inversor també era americà, la Corporació financera Kemper Co. de Chicago, a través de la seva immobiliària Kepro. El soci local necessari va instrumentar la societat Diagonal Mar, darrera de la qual hi havia la conversió de Macosa, una empresa industrial en crisi i carregada de deutes, en una promotora immobiliària. Els actius industrials de Macosa es van transferir al consorci GEC-Alsthom i el solar que ocupava l’antiga fàbrica es convertiria en una urbanització de luxe. Els ex-directius de Macosa Eduardo Santos i Federico Albinyana al front de l’operació van ser acusats i condemnats per apropiació indeguda d’uns 1.000 milions de pessetes per la venda dels solars de Macosa. El jutge instructor d’aquell cas Lluís Pascual Estivill, junt amb l’advocat Joan Piqué Vidal, van ordir una trama per extorsionar presumptes delinqüents a qui estalviarien la presó a canvi de diners, fets pels quals acabarien també a la presó.

L’hispanotexà, president de la promotora Kepro, que es feia dir John Rosillo, es va encarregar el 1990 de la compra dels terrenys de l’antiga Macosa on s’edificaria el gran complex de Diagonal Mar. En 2002, el Tribunal Suprem va condemnar Rosillo a més de cinc anys de presó i a una multa de 3.500 milions de pessetes per tres delictes fiscals relacionats amb aquella compra de terrenys. Aquell ric empresari feia negocis amb el vistiplau de la Generalitat i de l’Ajuntament. En ser condemnat pel frau de Diagonal Mar, va denunciar l’inspector d’Hisenda Álvaro Pernas que el va intentar extorquir demanant-li 50 milions de pessetes per silenciar el que havia descobert durant la inspecció fiscal de la firma Kepro promotora de Diagonal Mar. A l’exinspector Álvaro Pernas li van caure 10 anys de presó, que no va complir perquè va fugir a Cuba. I a la Delegació d’Hisenda de Barcelona es va destapar una trama corrupta que demostrava allò que ja tothom sospitava: tractes de favor fiscal al sector immobiliari català en les persones de Josep Lluís Núñez (l’expresident del Barça) i Baltasar Aznar (de la immobiliària Metro 3). Les malifetes al voltant de Diagonal Mar superaven de molt la imaginació més pertorbada: John Rosillo, que va morir finalment el 2007 a Panamà, fugit de la justícia espanyola i amb una ordre de cerca i captura internacional, va interposar, junt als seus socis els germans Saenger, una societat pantalla Profimar per comprar els solars de Macosa on tenien pensat edificar Diagonal Mar. Van col·locar al capdavant una persona amb disminució mental a qui van intentar matar després de l’operació. Rosillo encara va ser acusat i condemnat ja entrat el nou segle per un homicidi involuntari en atropellar una persona mentre conduïa en estat d’embriaguesa el seu flamant Bentley. 

Però les coses no van trigar gaire temps a torçar-se perquè la promotora Kepro, tot i tenir els permisos governamentals, no disposava de tot el capital i necessitava crèdits. Kepro va fer suspensió de pagaments en 1995. Llavors va arribar un altre inversor, la immobiliària texana Hines. Davant del temor que aquell projecte quedés “penjat”, l’Ajuntament va claudicar novament redefinint-lo a gust del nou promotor que volia més pisos i menys oficines. Es va refer el projecte donant entrada a la immobiliària Habitat. Els interessos especulatius de propietaris, compradors, intermediaris, etc., van dominar per sobre de l’interès públic, i Diagonal Mar, tal com venien advertint llavors els “crítics”, es va convertir en un nefast gueto, mostra del pitjor urbanisme des de l’època de la dictadura. La proposta dels inversors texans va tirar endavant amb el vistiplau d’un Ajuntament agenollat que va requalificar els terrenys, una part dels quals era propietat del Holding Olímpic, per tant públics; no va reclamar al promotor ni un sol pis de protecció oficial, malgrat la gravíssima manca d’habitatge assequible a la ciutat; i va permetre construir pisos de luxe a l’interior d’un parc públic. Tot facilitats!

Aventures com Diagonal Mar, com Las Vegas Sands o Barcelona World no tenen res a veure amb la creació de llocs de treball ni amb cap recuperació econòmica sinó més aviat, com acaben demostrant els fets al cap del temps, es tracta d’operacions de blanqueig de diner, de finançament de partits polítics i de corrupció. Malauradament, en comptes d’invertir i posar facilitats per impulsar les empreses industrials pròpies i crear economia productiva, se solen aprofitar moments de defalliment i desconcert per realitzar negocis especulatius de curt termini que acaben deixant les coses encara pitjor, un preu que acabarem pagant entre tots.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 3 Comments »

Ajuntament de Tortellà modificació de l’Ordenança fiscal núm. 13 reguladora de la taxa de subministrament d’aigua

Posted by lejarza en 1 octubre, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer–Tortellà–Girona: Ajuntament de Tortellà modificació de l’Ordenança fiscal núm. 13 reguladora de la taxa de subministrament d’aigua.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 189 – 1 octubre de 2012 Núm. 10869 Ajuntament de Tortellà (Girona).
Edicte sobre l’aprovació definitiva de la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 13, reguladora de la taxa de subministrament d’aigua.
El Ple de la Corporació. En sessió ordinària de data 29 de juny de 2012, va aprovar provisionalment la modificació de l’ordenança fiscal núm. 13 reguladora de la taxa de subministrament d’aigua, de conformitat amb el que disposa l’article 17.1 del Reial Decret Legislatiu 2/204, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
reguladora de les Hisendes Locals.
L’expedient s’ha sotmès a informació pública per termini de 30 dies hàbils, mitjançant edicte publicat al BOP de Girona núm. 146, de data 30 de juliol de 2012, i al tauler d’anuncis de la Corporació.
Transcorregut l’esmentat termini sense que s’hagin presentat reclamacions i/o suggeriment, l’acord esdevé definitivament aprovat.
D’acord amb l’article 17.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, es publica en el següent annex el text íntegre de la modificació, fent esment que entrarà en vigor en el moment de la seva publicació i es mantindrà vigent mentre no s’acordi la seva
modificació o derogació.
Contra l’esmentat acord, i de conformitat amb l’article 19 del citat Reial Decret Legislatiu, els interessats/des podran interposar recurs contenciós administratiu en el termini de 2 mesos davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, comptats a partir del dia següent al de la publicació d’aquest anunci en el BOP de Girona.
Tortellà, 19 de setembre de 2012 Joaquim Pagès i Manté Alcalde
Annex: En aplicació de la Llei 5/2012, de 12 de març, es modifica la taxa de
subministrament d’aigua en el següent sentit: “Incrementar el BLOC I en 0,0799 € /m³”

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comment »