Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Catalonia Is Not CiU

Posted by lejarza en 26 octubre, 2012


Juan R. Lejarza, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa): Catalonia Is Not CiU.-CiU ha instrumentalitzat vergonyantment la manifestació popular de l’11S. Per avançar en el dret a decidir no calia una convocatòria d’eleccions. Calia posar-se a treballar. L’única justificació són els interessos de CiU és el fracàs de dos anys de govern d’Artur Mas, del govern dels millors: fracàs social i empobriment de la població, fracàs polític amb el pacte fiscal, fracàs de projectes estrella com Eurovegas i fracàs democràtic amb un regitzell d’escàndols i corrupcions que van del “Cas Palau” i el apareix Oriol Pujol, la corrupció a la sanitat amb la trama d’empreses INNOVA o el Consorci Sanitaris on destacats dirigents de CiU s’han enriquit amb diners públics, etc.
El nacionalisme català i espanyol volen tapar els seus fracasos amb les banderes. Un vol apropiar-se del drets de Catalunya, l’altre de la “sacrosanta Unidad de España”. La seva estratègia es clara: Ocultar el seu recolzament mutu en les polítiques dictades per la troica: FMI, BCE i la UE i tapar el seu fracàs davant de una mobilització social i laboral.
CiU i PP comparteixen les polítiques neoliberals aplicades avui i amb intenció de continuïtat:
· Reducció constant dels pressupostos públics.
· Privatització del sector públic, des-regulació dels drets laborals.
· Creixement de l’endeutament i augment dels interessos.
· Venda de les empresses públiques.
· Privatització de la gestió dels recursos públics. (ATLL)
· Reducció del sector públic, precaritzar la ocupació pública.
CiU ha fracassat clarament en la seva gestió del govern de Catalunya, ni ha reduït el atur, ni ha aconseguit un millor finançament per Catalunya ni ha reactivat la economia, ni ha fet més amb menys. CiU ha donat suport al Partit Popular al Congrés en totes les mesures neoliberals aprovades. CiU es vol aprofitar de la mobilització per la independència amb el suport estratègic dels mitjans de comunicació. Però hem de denunciar el doble joc de CiU, davant de les resolucions al Parlament de Catalunya en el debat de política general i la mes que probable manca de concreció sobre propostes en el seu programa electoral.
Per EUiA l’ l’eix dels drets socials i laborals i l’eix de les llibertats democràtiques i nacionals són la mateixa lluita.
Sense oblidar també que per l’altre banda vivim temps de desprestigi de la política que genera un creixement de la abstenció, son temps on el feixisme creix en els nostres barris i municipis amb la presencia institucional i socials de Plataforma per Catalunya, i un Partit Popular que aprofitarà el seu discurs centralista i recentralitzador utilitzant la “rojigualda” i l’immobilisme de la Constitució per guanyar vots entre les classes populars i que així “oblidin” que pateixen una situació laboral i econòmica precària.
Aquesta precampanya i campanya arriba per a EUiA poc desprès de la celebració de la 6a Assemblea Nacional i per tant amb un document d’acord unitari en la proposta política i la definició de les seves aliances i el seu model d’Estat.
Per la gent d’EUiA, la campanya electoral és una forma important de mostrar la seva lluita del dia a dia, doncs la gent d’EUiA ja està mobilitzada en els diversos espais de lluita del seu territori, sector i/o empresa.

Anuncios

14 comentarios to “Catalonia Is Not CiU”

  1. lejarza said

    UN CAFÈ AMB RAÜL ROMEVA
     
    Vols fer un cafè amb en Raül Romeva? Aquest dilluns 29 de novembre l’eurodiputat d’ICV-EUiA serà a la Garrotxa (Olot), en un acte obert a tothom, el qual l’acompanyarà el cap de llista per Girona Marc Vidal.
    Aquest serà el primer de vàris actes, que pretendran apropar a la població garrotxina la ideologia del nostre grup en defensa dels drets bàsics de l’estat del Benestar i en contra de les retallades imposades pel poder financer. En aquesta línia, amb en Romeva i en Vidal, tractarem el dret a decidir. Dret bàsic que defensem en el sí de la nostra formació des dels seus inicis.
    El cafè debat amb en Raül Romeva, és un acte organitzat pel grup d’ICV-EUiA a la Garrotxa, que té la voluntat de fer actes polítics amb un aire diferent, oberts i propers als ciutadans. Romeva estarà al Cafè Europa de la Plaça Major, per tal de conversar i discutir el temes importants de l’actualitat catalana i de segur també presents en la propera campanya electoral, amb tots els olotins i olotines que vulguin participar-hi.
     
    El cafè terútlia amb en Raül Romeva començarà a dos quarts de 8 del vespre (19h30).
     
     
    Per més informació:
    Llorenç Planagumà 699 314 491
    Enric Rodríguez 685 676 825

  2. lejarza said

    El cap de llista d’ICV-EUiA per Girona, Marc Vidal, va fer públic el seu patrimoni i va instar la resta de candidats gironins a fer el mateix. Vidal té un habitatge amb una hipoteca compartida de 150.000 euros -dels quals li’n queden per pagar poc més de 9.700-, un cotxe i uns estalvis de més de 27.000 euros al banc. També es va comprar un cotxe que li va costar 21.000 euros i que ara té un valor de 10.000. L’ecosocialista va defensar la Proposició de Llei de Transparència i Accés a la Informació, que ICV pensa presentar al Parlament la propera legislatura, i va assegurar que cal “refundar la democràcia i fer-la més transparent” als ulls dels votants. “La ciutadania no només delega sinó que també demana comptes, i hem de dotar de credibilitat els seus representants”, subratlla.
    Per a Marc Vidal, “el rescat que necessita Catalunya és el rescat de la democràcia”. I per al cap de llista d’ICV a Girona, això passa -indefectiblement- perquè els polítics “rendeixin comptes”. El candidat ecosocialista va defensar la proposició de llei que ha elaborat la formació, assegurant que hi estan “compromesos” i que defineix la democràcia “com un codi obert”.
    El candidat va advertir que la proposta d’ICV-EUiA passa per concebre el sistema “com una estructura amb parets de vidre resistents”, perquè els ciutadans puguin veure què hi ha al seu interior. Per donar exemple, el cap de llista d’ICV-EUiA va fer públic el seu patrimoni -que també penjarà a la pàgina web de la formació-. El cap de llista d’ICV-EUiA per Girona va instar la resta de candidats a la demarcació a fer el mateix que ell per “donar exemple”.

  3. lejarza said

    Els últims dies, i com a resultat de la campanya viral, ha estat creada una etiqueta a Twitter (#CataloniaIsNotCiU) amb continguts crítics amb la gestió de CiU al Govern i sobre com ha encarat el procés polític del país. També s’ha donat d’alta el perfil de Twitter @IsNotCiU, que al seu perfil clama: “No a la corrupció de CiU. Sí a Catalunya. Som persones que no ens sentim partícips del ‘projecte d’estat’ d’Artur Mas”. La propagació a Twitter i Facebook d’una fotografia amb un cartell amb el ‘Catalonia is not CiU’ ha generat curiositat entorn de l’autoria de la campanya, que ara s’ha desvetllat. Els ecosocialistes es plantegen una precampanya i campanya intensives a les xarxes socials per fer arribar al màxim de gent el seu missatge amb el màxim estalvi possible.

  4. lejarza said

    Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques, Universitat Pompeu Fabra.
    Catalunya es uno de los poquísimos países de la Eurozona en el que el Gobierno, a pesar de ser uno de los gobiernos que han llevado a cabo con mayor intensidad la política de recortes de gasto público, incluyendo gasto público social, y haber apoyado reformas laborales orientadas a facilitar el despido de los trabajadores y empleados, no ha perdido sustancialmente el apoyo popular que determinó su victoria electoral -hace casi dos años-, victoria basada en parte en un programa electoral que excluía el desarrollo de tales políticas, tal como también, por cierto, hizo el Partido Popular que gobierna actualmente en España (que sí ha sufrido una pérdida de apoyo electoral). ¿Cómo es que la política de recortes ha tenido un coste electoral al partido gobernante en España y a la gran mayoría de los partidos gobernantes en la UE, y no la ha tenido en Catalunya?
    Las causas de esta situación, claramente excepcional, es que tal Gobierno de la Generalitat de Catalunya, que tiene pleno control de los mayores medios públicos de información públicos, tales como Catalunya Ràdio y la Televisió de Catalunya (TV3, C33, 3/24, etc.), y que goza del apoyo de la mayoría de medios de información privados, ha sido exitoso en promover el mensaje de que “no hay alternativas” a tales políticas, debido al enorme déficit público que había dejado el Gobierno tripartito anterior (y que se encontró “inesperadamente” cuando llegó al Gobierno) y también al “expolio de Catalunya por parte de España” que había creado un enorme agujero en las arcas de la Generalitat de Catalunya. El término un tanto belicista de “expolio” se refiere al déficit fiscal de Catalunya versus el Estado español, es decir, la diferencia entre lo que los ciudadanos que viven en Catalunya contribuyen con sus impuestos y lo que reciben del mismo Estado a través del gasto público.
    De esta lectura de las causas del problema financiero de tal Gobierno, la coalición gobernante CiU (una coalición de un partido liberal, Convergència Democràtica de Catalunya, perteneciente a la Internacional Liberal, y un partido cristianodemócrata, Unió Democràtica de Catalunya, perteneciente al grupo del Partido Popular Europeo, el mismo, por cierto, al que pertenece el Partido Popular) ha propuesto (además de recortar el gasto público para reducir el déficit y así corregir los supuestos excesos de gasto incurridos por la coalición de partidos de izquierdas que constituyeron el Gobierno anterior), una redefinición de la relación financiera entre el Estado central español y la Generalitat de Catalunya, proponiendo un pacto fiscal encaminado a desarrollar un concierto económico semejante al existente en el País Vasco y en Navarra. Esta petición, a partir de la manifestación del 11-S (que exigía un Estado propio para Catalunya) que reunió a un millón y medio de personas en las calles de Barcelona, se convirtió, en manos del Gobierno Mas, en un mero eslabón en el camino hacia la independencia de Catalunya, objetivo que no estaba en el programa electoral de CiU ni tampoco era un objetivo deseado por el Gobierno de la Generalitat para tal manifestación del 11-S que, según CiU, debería haberse centrado en la demanda por un pacto fiscal entre Catalunya y el Estado español. Es obvio que el Gobierno Mas quedó desbordado por la propia manifestación y que intenta ahora canalizar esta protesta (que en otros países hubiera sido en contra del propio Gobierno) hacia el Estado  español. El enorme enfado popular hacia los recortes, entre muchos otros agravios, se intenta canalizar, no en contra de la Generalitat y su partido, CiU, sino hacia el Gobierno de España gobernado por el mayor aliado que CiU ha tenido en el desarrollo de sus políticas.
     
    Las contradicciones del argumentario de CiU
    En la línea argumentativa de CiU hay varios hechos que se ignoran y/o ocultan. Veamos los datos. La deuda de la Generalitat pasó de ser el 7% del PIB catalán en 2003 (cuando inició su mandato el primer tripartito) al 17% en 2010 (cuando terminó el mandato del 2º Gobierno tripartito). Durante este periodo, el gasto público social en los servicios públicos del Estado del bienestar subieron como nunca antes habían subido: en esos cuatro años se aumentó el gasto en protección social en 1.025 euros por habitante, pasando de 3.781 euros a 4.806 euros, mientras que en los cuatro años anteriores el aumento había sido de 768 euros, es decir 257 euros por habitante menos.
    En 2010, el Gobierno Mas comenzó su gobierno con el intento de bajar tal deuda pública. Pero a pesar de los enormes recortes, cuya intensidad no tenía precedentes ni en Catalunya ni en España, la deuda pública se disparó pasando del 17% del PIB en Catalunya al 22% en 2012, uno de los mayores incrementos de la deuda pública ocurridos en los países de la Eurozona. Las causas de ello eran previsibles, tal como indicamos unas pocas voces, marginadas cuando no insultadas en tales medios públicos de la Generalitat (ver ”Comentario del profesor Navarro a los hechos vergonzosos que ocurrieron en la entrevista que le hizo Manel Fuentes en Catalunya Ràdio” en http://www.vnavarro.org).
    Los recortes del Gobierno Mas, junto con los del Gobierno del PP (aprobados en las Cortes Españolas con el apoyo del partido gobernante en la Generalitat de Catalunya, CiU), acentuaron de una manera muy marcada la recesión económica, con la consecuente bajada de actividad económica y disminución de los ingresos al Estado. Se ha mostrado una vez más que las políticas de austeridad han sido un suicidio económico, tal como incluso el Fondo Monetario Internacional (que ha sido una de las instituciones que más ha presionado a los gobiernos para que se hagan tales recortes de gasto público, incluyendo el social) ha tenido que reconocer en un reciente informe (ver mi artículo “Los neoliberales deberían pedir perdón al pueblo al pueblo español, incluido el catalán”, El Plural,22.10.12).
    Pero la otra causa del descenso de los ingresos al Estado era la bajada de impuestos que el Gobierno español, con el apoyo de CiU había llevado a cabo durante el periodo de expansión económica. Tal bajada de impuestos creó un crecimiento del déficit público estructural del Estado (y de la Generalitat), dato silenciado en la mayoría de medios de la Generalitat de Catalunya. En realidad, según los datos del Ministerio de Hacienda, la aplicación de la reforma fiscal del 2006 (aprobada con el apoyo de CiU) a nivel del estado español (y que naturalmente afectó a los ingresos de la Generalitat) significó una bajada de ingresos (equivalente a 19.540 millones de euros) en 2007, bajada de impuestos que fue muy acentuada en el impuesto de Sociedades y en las rentas superiores. El impacto de tal bajada de impuestos en los ingresos al Estado, que también afectaba a la Generalitat, ha sido una de las noticias menos visibles en los medios de mayor difusión en Catalunya. Tal bajada de impuestos causó, como he indicado, un aumento del déficit público estructural, tanto del Estado como de la Generalitat de Catalunya, déficit que apareció con toda claridad cuando el crecimiento económico se frenó y finalmente se colapsó, resultado del estallido de la burbuja inmobiliaria.
     
    Cómo respondió CiU a la crisis
    Cuando el déficit público se incrementó, la respuesta de CiU fue apoyar medidas de recortes de gasto público llevadas a cabo por los gobiernos españoles y más tarde, cuando gobernó la Generalitat de Catalunya, realizarlas con gran intensidad con la intención –según declaraciones de los portavoces del Gobierno CiU- de impresionar a Bruselas de la “seriedad y compromiso del Gobierno de la Generalitat”, homologando seriedad con la voluntad de tomar medidas impopulares (tal como también ha dicho y hecho el portavoz del Gobierno del PP en España). Estos recortes se hicieron con el argumento de que “no había otra alternativa”, mensaje promovido activamente por los medios de información, tanto públicos como privados, ocultando que sí que había alternativas. Veámoslas.
    CiU aprobó en las Cortes Españolas la propuesta del Gobierno Zapatero de congelar las pensiones, incluyendo, naturalmente, las pensiones catalanas (con el fin de ahorrar 1.200 millones de euros, dedicados a reducir el déficit público). Podría haber tomado, sin embargo, otras medidas que hubieran conseguido incluso más fondos. Así, CiU podría haber apoyado el mantenimiento del impuesto de patrimonio (con lo cual se habrían conseguido 2.100 millones de euros) en lugar de eliminarlo, como hizo. O podría haber apoyado la eliminación de las rebajas (que respaldó) en el impuesto de sucesiones (por valor de 2.552 millones de euros), o podría haber apoyado revertir la bajada de impuestos (que había aprobado) de las personas que ingresaban más de 120.000 euros al año, consiguiendo 2.500 millones.
    Un tanto idéntico podría haber hecho con los recortes, incluso más intentos, realizados por el Gobierno del PP, presidido por el Sr. Rajoy. Así, en lugar de apoyar los recortes del Gobierno Rajoy (que han impuesto una reducción de 6.000 millones de euros en la sanidad pública, que tendrá como consecuencia el desmantelamiento de tal servicio público), CiU podría haber apoyado la anulación de la bajada de impuestos de sociedades (que CiU había aprobado) de las grandes empresas que facturan más de 150 millones de euros al año (que representan un 0,12% de todas las empresas de España), consiguiendo con ello 5.300 millones de euros para el erario público (incluyendo a la Generalitat de Catalunya).
    O CiU podría haber apoyado en las Cortes Españolas la reducción del subsidio que el Estado da a la Iglesia Católica para impartir docencia de religión católica en las escuelas públicas (incluidas las catalanas) a fin de ahorrar 600 millones de euros, permitiendo evitar los recortes a los servicios domiciliarios a las personas con discapacidades y dependientes. Y aquí, en Catalunya, el Gobierno CiU podría haber reducido su déficit a base de aumentar los ingresos a la Generalitat de Catalunya en lugar de centrarse tanto en los recortes. Incluso el Gobierno Cameron de Gran Bretaña, con afinidades políticas a las del Gobierno Mas, intentó reducir el déficit público, no sólo recortando el gasto público, sino también aumentando los impuestos. El Gobierno Obama de EEUU  intentó una reducción del déficit a base de un equilibrio 50%/50%. Y el Gobierno socialista francés acaba de aprobar un presupuesto en el que el 80% de la reducción del déficit público se ha hecho a costa de aumentar los impuestos del capital y de las grandes fortunas, y sólo un 20% a base de más recortes del gasto público. No así el Gobierno Mas. El 98% de la reducción del déficit se ha hecho a base de recortes.
     
    El mayor problema del retraso social de Catalunya y de España es la escasez de recursos del Estado, incluyendo de la Generalitat de Catalunya
    El Gobierno Mas podría haber evitado muchos de sus recortes si hubiera recogido fondos ya existentes en Catalunya. Catalunya no es pobre. Su PIB per capita es el 110% del promedio de la UE-15. Su gasto público social, sin embargo, es sólo el 73% del promedio de la UE-5. Si fuera el 110%, Catalunya se gastaría casi 20.000 millones más que no se gastan, porque la Generalitat no los recoge. La Generalitat podría haber recogido, por ejemplo, 2.788 millones de euros mediante las siguientes medidas: 1.000 millones de euros a través de un impuesto finalista progresista que fuera a la sanidad pública, tal como ha hecho el Gobierno canadiense; 600 millones de euros a base de gravar los beneficios exuberantes del capital financiero (tal como ha sugerido, paradójicamente, el Fondo Monetario Internacional); 400 millones de euros manteniendo el impuesto de sucesiones; 538 millones de euros a base de recuperar el impuesto de patrimonio, modificándolo para centrarse en las grandes fortunas; 150 millones modificando las multas y sanciones para hacerlas progresivas (es decir, que una multa sancionadora sea mayor en la medida en que los ingresos de la persona o institución sancionada sean mayores, tal como ocurre en los países nórdicos); 150 millones de euros en impuestos verdes, haciendo pagar 5 euros por cada vuelo que despegue de aeropuertos catalanes, y así un largo etcétera.
    Ninguna de estas medidas, por cierto, hubiera afectado a la mayoría de la ciudadanía a la que sí, en cambio, le afectan los recortes en sanidad, educación y otros servicios públicos de la Generalitat. Y, naturalmente, podría también reducirse, camino de eliminarse, el enorme fraude fiscal, muy acentuado entre las rentas superiores de Catalunya y en las grandes empresas. Aplicando a Catalunya la metodología utilizada por los técnicos de Hacienda para calcular el tamaño del fraude, éste es en Catalunya de 18.000 millones de euros (cifra que los propios técnicos consideran muy conservadora). CiU no se ha distinguido, ni en las Cortes Españolas ni en el Parlament de Catalunya, por haber iniciado o apoyado medidas correctoras de tal fraude.
    Otras fuentes de ingreso para la Generalitat de Catalunya, que hubieran evitado los recortes, hubieran sido apoyar el aumento de impuestos al tabaco y al alcohol que hubieran podido recoger 200 millones, fondos que hubieran repercutido en mayores ingresos para Catalunya, o exigir a las mutuas patronales de accidentes y enfermedades laborales que paguen al sistema sanitario público catalán los gastos de atender a los pacientes accidentados o enfermos por causas laborales, y que hoy no pagan (representando un déficit de la sanidad pública de 230 millones de euros).
    Todas estas son medidas que CiU y su Gobierno podría haber apoyado en las Cortes españolas, y aprobado y/o llevado a cabo en su gobierno, y que no hicieron. Y el que no lo hicieran responde a causas políticas. Es decir, hubieran afectado a los grupos sociales o intereses financieros y económicos que CiU representa o a los que no se atreve a enfrentarse. Como dijo recientemente un dirigente de Cáritas en Catalunya, ¿cómo los políticos pueden dar tanto dinero a la banca (CiU ha sido el partido que más ha apoyado al PP en el rescate bancario), y tan poco dinero a las poblaciones vulnerables que hoy están sufriendo enormemente? La respuesta del Gobierno CiU al incremento de la pobreza fue hacer la Maratón Antipobreza de la televisión pública TV3, que recogió 4 millones de euros. Si CiU y su aliado en las Cortes y en el Parlament (el PP) hubieran aprobado un impuesto sobre las transacciones bancarias de corto plazo (la mayoría de clara orientación especulativa) la Generalitat habría obtenido 300 millones de euros. Todas estas son medidas que CiU podría haber llevado a cabo en su Gobierno que hubiera podido hacerse como alternativas a los recortes. Ahora bien, ¿cómo es que, con la evidencia existente, y que presento en este artículo, el Gobierno CiU no sólo no está perdiendo popularidad, sino que puede ganar por mayoría? La respuesta es el argumento del “expolio”.
     
    El déficit fiscal es un problema, pero no es el mayor problema de Catalunya
    En cuanto al “expolio”, hay que indicar que, detrás de tal término belicista existe una realidad que le cuesta mucho al Estado español reconocer. Y es que la contribución de los impuestos derivados de Catalunya es excesiva (según los parámetros comparativos de transferencias interregionales en la mayoría de países de la Eurozona), en relación a los fondos que recibe del Estado. Esta es una realidad, cuya falta de reconocimiento por parte del Estado Central es un indicador más de un problema mayor, que es el gran desequilibrio que existe en la relación Estado Central-versus Catalunya a favor del primero y a costa del segundo (ver mi artículo “El nacionalismo españolista”.Sistema, 05.10.12). La constante oposición del establishment español, centrado en Madrid, al reconocimiento de la plurinacionalidad de España, ha sido la mayor fuente de frustración en grandes sectores de la población catalana, una falta de reconocimiento que aparece también en la decisión del Tribunal Constitucional de vetar puntos clave del Estatuto de Catalunya aprobado por referéndum por la población catalana.
    Complementando esta decepción hubo la falta de respuesta y protesta por parte del establishment español (cuyas Cortes Españolas habían aprobado previamente tal Estatuto), después del “cepillazo” -término ofensivo que incluso causó gracia en el establishment madrileño- a la propuesta aprobada por el Parlamento Catalán. La falta de protesta del Gobierno Zapatero a tal hecho por parte de aquel establishment fue un factor contribuyente a la generalización del enfado en Catalunya hacia el Gobierno central.
    Pero el punto final que ha rebosado el vaso ha sido la victoria del PP, que fue el partido que había llevado el Estatuto al Tribunal Constitucional, y cuya postura hostil hacia las reivindicaciones en Catalunya se ha traducido en sus declaraciones y comportamientos. El Gobierno no ha tomado ninguna medida sancionadora, por ejemplo, contra el militar que amenazó con una intervención militar ocupando Catalunya, de nuevo un caso que demuestra no solo la enorme insensibilidad democrática del Gobierno PP sino también su hostilidad hacia Catalunya.
    Ahora bien, dicho todo lo que he dicho, varias realidades necesitan añadirse. Una de ellas es que la mayor fuerza política que ha apoyado las políticas neoliberales que ha estado aprobando el PP y que están causando unos enormes daños a las clases populares catalanas ha sido precisamente CiU. Y la otra vertiente es que, en reciprocidad, la fuerza política que ha apoyado constantemente las políticas neoliberales y regresivas en Catalunya ha sido el PP. Tales políticas están desmantelando el Estado del bienestar en Catalunya convirtiendo un Estado universal (con derechos universales que se aplican a toda la ciudadanía) en un Estado asistencial (para las personas sin recursos o especialmente vulnerables) con un gran debilitamiento de la fuerza del trabajo y una disminución de los derechos laborales, todo ello acompañado con una disminución de los derechos civiles y aumento de la represión.
    Esto ha sido ocultado en los medios de comunicación de la Generalitat de Catalunya que han jugado un papel clave con su silencio ensordecedor sobre la naturaleza de estos hechos. TV3 ha alcanzado unos niveles de instrumentalización desconocidos desde la era pujolista, enfatizando la inevitabilidad de esta reforma y el “expolio” de Catalunya por parte de España. Tal expolio, sin embargo, no puede explicar el enorme déficit social de Catalunya. Explica parte pero no todo. De hecho, los datos de gasto en protección social de 2007 para Catalunya, que son los últimos disponibles, muestran que si se destinaran los recursos que configuran el déficit fiscal (que la Generalitat considera que es el 8% del PIB catalán) a gasto social según la asignación actual del presupuesto de la Generalitat, el gasto social por habitante en Catalunya todavía estaría lejos de alcanzar la cifra que le correspondería por el nivel de riqueza que tiene. En realidad, pasaría de 5.475 unidades de poder de compra (upc, unidades monetarias que tienen idéntica capacidad de compra, estandarizando el poder adquisitivo de países con diferente nivel de riqueza) a 6.236 upc, una cantidad todavía muy lejos de los 8.210 upc que se debería gastar por el nivel de riqueza que tiene. La mayor causa del retraso social de Catalunya es la misma causa del subdesarrollo social de España (como documenté en mi libro El subdesarrollo Social de España), es decir, el enorme dominio de las fuerzas conservadoras sobre el Estado español (incluido el catalán) a lo largo de su historia, y que se ha cristalizado durante estos dos años en la alianza PP-CiU en las Cortes Españolas, y CiU-PP en el Parlament. Y ahora ambas formaciones políticas están agitando las banderas con fines electorales.
    Esta es la gran estafa y el fraude existente hoy en Catalunya y en España. La coalición gobernante de Catalunya, que tiene gran responsabilidad en el retraso social de las clases populares de Catalunya, se presenta ahora como la gran defensora del pueblo catalán, convirtiendo a su máximo aliado, el PP, en su máximo adversario, enarbolando la bandera catalana para mantenerse en el poder y continuar siguiendo las políticas neoliberales que han hecho tanto daño.
    Ahora bien, los enfadados que marcharon en las calles de Barcelona el 11-S pidiendo autogobierno y el derecho a decidir (lo cual comparto), deben ser conscientes de que en la medida que voten a tal partido y a tal Gobierno, el motivo de su enfado no se resolverá, pues una futura Catalunya bajo el Gobierno CiU será muy semejante a la Catalunya de hoy, con los mismos recortes, las mismas políticas fiscales regresivas, la misma instrumentalización de los medios públicos, el mismo retraso social de Catalunya y la misma inmunidad frente a la corrupción que ha salpicado tan extensamente a este partido y a este Gobierno. ¿Es esta la Catalunya que desean? No es la Catalunya por la que la generación de mis padres, mi generación y generaciones posteriores lucharon durante la dictadura para que nuestros hijos y nietos pudieran vivir libremente en una Catalunya con democracia, pluralidad y justicia social. Esta Catalunya no existe y tampoco existirá si las fuerzas conservadoras dominan la transición de esta Catalunya a la otra Catalunya.

  5. lejarza said

    Carta al senyor Mas
    GUILLERMO MARTÍ CEBALLOS
    Després de veure l’entrevista que el senyor Cuní va fer al senyor Artur Mas al programa de televisió 8 al dia, m’he quedat amb les ganes de saber què pensa fer el nostre president (tant si aconseguim la independència com si no), amb el sous milionaris que cobra ell mateix (144.000 euros) i els sous també exorbitants dels diputats i consellers catalans. Accepto que parli de retallades que desgraciadament no es poden evitar, però hauria de donar exemple i fer aquestes retallades començant per reduir les despeses dels consells comarcals (640 milions d’euros l’any), les quatre diputacions i molts altres diversos departaments, vehicles oficials, xofers, dietes, televisions públiques, etc.
    Quan tot això estigui arreglat s’hauria de posar fi a tota la corrupció, començant per portar a judici els responsables dels robatoris del Palau de la Música, en especial el senyor Millet, al qual sembla que se l’hagi empassat la terra.
    Un cop nets tots aquests draps bruts i posades en ordre totes aquestes despeses absurdes i excessives començaré a tenir confiança en el que ens proposa el senyor Mas. Austeritat sí, però per a tots. Li aconsello que parli d’això en la seva campanya electoral –i ho compleixi després– ja que seria una manera de donar exemple i guanyar credibilitat. El bon exemple d’austeritat el tenim en els parlamentaris suecs.

  6. lejarza said

    PROGRAMA DE CIU: CABÒRIES i OBLIT DEL BENESTAR
    ALFONS QUINTÀ 
    He llegit les 149 pàgines del programa electoral de CiU. No em donaran cap medalla. Però me la mereixo. Goso aconsellar que tothom se les llegeixi, encara que sigui en diagonal. És molt fàcil de trobar a Internet, on l’ha col·locat CiU en un acte d’agosarament que li pot fer mal. 
    Pel que fa als que ara pensin votar CiU el 25-S, pot resultar una excel·lent vacuna. Si es tracta d’una persona que necessita til·la o una pastilla per dormir s’ho podrà estalviar. O potser li caldrà doble dosi. 
    Sintetitzant, CiU s’ha cruspit tot el que deia en el 2010 sobre l’Estat del Benestar. No afirma res de concret, ni gairebé res d’inconcret en sanitat, ensenyament o ajuts als desvalguts. El que fa dos anys eren flors i violes han esdevingut plantes músties, llençades en alguna invisible galleda d’ escombraries. Però no passa res: no hi ha gaire diferència entre haver fet promeses que no va complir -o va fer exactament el contrari- i deixar de fer al·lusió al que més angoixa als ciutadans.
    Ho agreuja el fet que aquelles promeses o preses de pèl del 2010 hagin estat substituïdes per clams al cel independentistes, o sobiranistes o estatistes o el que avui toqui dir. La cosa sempre va de cabòries diferents del que es deia ahir i del que es dirà demà, així com del que es farà a l’endemà de les eleccions, que, per dir-ho en termes matemàtics, tendirà vers menys infinit.
    Són obvis els ridículs permanents i públics que caracteritzen, dia rere dia, CiU. No cal reproduir el “vals de les ones”, de Mas, Pujol, Duran i tutti quanti. Uns als altres, es van segant l’herba sota els peus amb goig i ganes. Irònicament, es pot afirmar que tenen sort de que dins de CiU hi hagi consignes de no dir res, comunicades per Oriol Pujol en una reunió de tots els diputats de CiU celebrada a la seu central de CDC, al carrer Mallorca de Barcelona. En vaig informar amb detall. Si no hi hagués aquelles consignes, què farien? Es degollarien? 
    Tot plegat és una bogeria. Una bogeria en la qual ara, amb el programa de CiU, tenim una altra prova documental més. El seu text proposa la creació d’un mínim de noranta-cinc “Estructures d’ Estat”, algunes d’inversemblants. Però no pas recuperar la sanitat, ni l’educació, ni els ajuts socials que Mas ha massacrat.
    Les que anomena “Estructures d’Estat” inclouen reclamacions incomprensibles. Algunes podrien semblar massa menors si les requerís un ajuntament de poble. Altres són “siderals”, per usar un mot que Tarradellas emprava en la intimitat, per ridiculitzar els bufanúvols. 
    Per exemple, reclama connexions aèries “transoceàniques”. Ai caram, els barcelonins ja no hauran de continuar venint a Girona per anar a llocs més propers, com l’Alguer. Ressuscitaran Spanair? No saben que en el trànsit aeri és cabdal que les companyies ho considerin rendible?
    En tot CiU usa la bandera estelada per a tapar la realitat. En el programa obliden la destrucció del que hi havia hagut de millor a Catalunya, substituint-lo pel seu estatisme, com si fos un “ungüent de la serp” que abans es venia en els mercats, dient que ho curava tot.
    Aquella enganyifa no causava cap mal. De la bogeria estatista de Mas no es pot dir el mateix. Cada dia es veu més. Els que en dubtin s’haurien de posar la mà en el cor i llegir el programa electoral de CiU, usant la seva ciència i consciència, amanida de mer sentit comú. 
    Literalment, no hi ha dret. Si Mas no ho sap veure és que no té cap i si ho veu i continua pel seu camí de trencadissa irredemptista se li podrà dir que no té cor. 
    En portar les coses a un grau tan bàrbar, la pregunta clau esdevé: ¿som tan babaus els catalans que ens podem creure una barreja de maldat ( supressió pura i dura de l’Estat del Benestar), de deshonestedat (tapar-ho amb estatisme) i d’enganyifa cofoia i “sideral”, que diria Tarradellas? Ho veurem el 25-N. De moment la bona notícia és que ha desaparegut la possibilitat de que CiU assoleixi la majoria absoluta. La seva expectativa de vot va a la baixa, ben comprensiblement. És una comprensió que tot lector pot constatar llegint el seu inefable programa.

  7. lejarza said

    El poder curatiu de Mas
    Andreu Moreno. GIRONA.
    Els catalans ja estem acostumats que Artur Mas ens vengui cada dia el conte de la lletera en versió independentista que el seu “estat propi” serà un paradís terrenal ple de riquesa, prosperitat i felicitat sense límits. Però en la presentació del seu programa per a les pròximes eleccions Artur Mas s’ha superat a si mateix. I en el punt 4 promet que amb l’estat propi els catalans morirem més tard. Tal com sona. Pel que es veu, a Mas ja només li falta prometre’ns que els catalans deixarem de tenir colesterol, arrugues o pedres al ronyó si votem CiU. Cal reconèixer que el president, venent motos i prometent el que calgui per obtenir vots, no té absolutament ningú que el superi.

  8. lejarza said

  9. lejarza said

    La informació sobre els suposats comptes de Mas i Pujol a Suïssa sacseja la campanya
    El Mundo afirma que part de les comissions del cas Palau de la Música es derivaven als seus comptes personals 
    BARCELONA | AGÈNCIES/DDG Una informació del diari El Mundo sobre suposats comptes a Suïssa del president de Catalunya, Artur Mas, i l’expresident Jordi Pujol, relacionats amb un presumpte cas de corrupció a CiU, van sacsejar ahir la campanya electoral. Mentre que Mas va desmentir categòricament la informació i va anunciar una querella contra el diari, tots els partits de l’oposició li van demanar explicacions. Fins i tot el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va ordenar a la Policia que obrís una investigació interna sobre la filtració i suposat contingut de l’informe policial publicat pel rotatiu madrileny. El TSJC, per la seva banda, va negar que s’estigués fent cap investigació.
    Segons El Mundo, un “esborrany” de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) sosté que part de les comissions que les empreses pagaven a CDC a través de la trama del Palau de la Música s’havien desviat a comptes personals dels seus dirigents. Concretament, el suposat informe assenyala que aquestes quantitast s’ingressaven en comptes a Suïssa i Liechtenstein controlats per Jordi Pujol i la seva família, i per Artur Mas i el seu pare.
    El TSJC nega cap investigació
    El TJSC va emetre ahir un comunicat tot assegurant que el jutjat no havia encarregat cap “ampliació ni cap altra investigació” sobre el cas del Palau de la Música. El titular del jutjat d’instrucció 30 de Barcelona, Josep Maria Pijuan, va assenyalar que no li consta que s’estigui portant a terme una nova investigació sobre el cas Palau i que, per tant, desconeix l’existència de qualsevol mena d’informe que s’hagi pogut fer en aquest sentit. També va recordar que, sense el mandat del jutge instructor, ni la Udef ni cap altre òrgan de la policia judicial pot dur a terme investigacions sobre un assumpte que és objecte d’una investigació judicial. 
    El ministre de l’Interior, tanmateix, vol verificar si existeix aquest informe policial i el seu contingut, així com intentar evitar que, de ser certa l’existència d’aquest document, es produeixin aquest tipus de filtracions. 
    Artur Mas, per la seva banda, es va afanyar a desmentir la informació, tot assegurant que la notícia és totalment “mentida”. 
    En una entrevista a Ràdio Nacional, Mas va assegurar que la informació publicada per El Mundo és “un muntatge” i va criticar que els seus autors tinguessin “el desvergonyiment de mentir i el mal gust de ficar-se amb persones que no es poden defensar perquè s’han mort”, en referència al seu pare, traspassat el març passat. 
    També el portaveu del Govern català i dirigent de CDC, Francesc Homs, va negar l’existència d’aquests comptes. Preguntat a l’emissora Onda Cero sobre si la informació d’El Mundo era certa, va respondre: “No, ja li dic jo que no. Per això actuarem. És que això és molt gros”.

  10. lejarza said

    empresas familia pujol
    la informacion esta en el registro mercantil del entramado de empresas de los Pujol unas 70. PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Administrator único PUJART S.L. PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Administrador único ERISONO LONGIANO S.L. PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Administrador PROJECTES BARCELONA SL PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Socio PUJART S.L. PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Apoderado INICIATIVES MARKETING I INVERSIONS SA PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Apoderado PROJECT MARKETING CAT S.L. PUJOL FERRUSOLA JORDI Tarragona Apoderado INTER ROSARIO PORT SERVICES SOCIEDAD ANONIMA. PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Vicepresidente INICIATIVES MARKETING I INVERSIONS SA PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Consejero delegado INICIATIVES MARKETING I INVERSIONS SA PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Administrador HITECH GENERAL CONSULTING S.R.L. PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Consejero HOT LINE COMPUTER SA PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Consejero INICIATIVES MARKETING I INVERSIONS SA PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Secretario INTRADEX GOLF S. L. PUJOL FERRUSOLA JOSEP Barcelona Consejero INVERSIONES PROMOCRIM S.L. PUJOL FERRUSOLA JOSEP Barcelona Consejero

    PUJOL FERRUSOLA JOSEP Barcelona Ex-Administrador PROJECTES BARCELONA SL PUJOL FERRUSOLA JOSEP Barcelona Ex-Consejero LABORATORIOS FAVEA SA PUJOL FERRUSOLA JOSEP Barcelona Ex-Consejero AGRUPACIO MUTUA DEL COMERC I DE LA INDUSTRIA MUTUA DE ASSEGURANCES I REASSEGURANCES A PRIMA FIXA PUJOL FERRUSOLA JOSEP Madrid Ex-Consejero MERCADOS Y GESTION DE VALORES AV SA PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Presidente LONGSHORE S.L. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Administrador único DRAGO CAPITAL S.L. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Melilla Administrador TRES FORCAS CAPITAL S.L. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Palmas (Las) Administrador BAHORUCO PARK S.L. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Palmas (Las) Administrador ARQUILLO RESORT S.L. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Palmas (Las) Administrador SERVIFONIA PLUS SOCIEDAD LIMITADA. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Secretario OPTIMUS SUBASTAS ON LINE S.A. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Socio JASMUND SPAIN S.L. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Apoderado S FERNANDO RESORT BAHIA SUR SL. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Apoderado SAMOS SERVICIOS Y GESTIONES S.L. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Presidente SAMOS SERVICIOS Y GESTIONES S.L. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Vicepresidente

    • lejarza said

      PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Consejero SAMOS SERVICIOS Y GESTIONES S.L. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Consejero TASIBERICA SA PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Secretario INMOCLICK ONLINE S.A. PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Apoderado INMOCLICK ONLINE S.A. PUJOL FERRUSOLA MIREIA Barcelona Administrador FISIOART S.L. PUJOL FERRUSOLA ORIOL Barcelona Ex-Consejero EMPRESA DE PROMOCIO I LOCALITZACIO INDUSTRIAL DE CATALUNYA SA PUJOL FERRUSOLA ORIOL Barcelona Ex-Secretario DESARROLLOS ESPECIALES DE SISTEMAS DE ANCLAJE SA PUJOL Y FERRUSOLA JORDI Vizcaya Ex-Consejero CONSULTING CENTRO ESPAÑA SA PUJOL I FERRUSOLA JORDI Barcelona Administrador único PROJECTES BARCELONA que suerte tener tantas empresas, la informacion esta en el registro mercantil
      CiU empresas familia pujol

  11. lejarza said

    BARCELONA | EFE/DDG Els presumptes comptes bancaris d’Artur Mas i Jordi Pujol a Suïssa continuen elevant el to de la campanya. El mateix dia que el diari El Mundo publicava que la família Pujol tindria, segons la policia, 137 milions d’euros en un compte de Lombard Odier, Convergència va fer sortir per sorpresa el mateix Pujol per fer front a les acusacions. En un míting a Granollers, el fundador de CDC va comparar la situació amb el cas Banca Catalana, mentre l’oposició va continuar exigint a CiU que aclareixi d’una vegada la situació.
    El Mundo va publicar ahir que, segons l’esborrany de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia, la família Pujol, i més concretament l’expresident, la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus fills Jordi i Oriol posseeixen 137 milions d’euros en un compte de la banca privada Lombard Odier de Ginebra. Segons els rotatiu madrileny, els fons estan a nom d’una fundació del clan Pujol “del qual es desprenen vuit societats”. Després de rastrejar els dipòsits bancaris dels quals procedeixen els fons utilitzats, la Policia hauria conclòs que hi ha un capital disponible d’uns 137 milions d’euros darrere del qual es troba la família Pujol. 
    Davant d’aquestes acusacions, Pujol va anunciar, en un míting, que presentarà una querella per calúmnies per aquestes informacions, igual que farà Mas. “Ja des del primer moment hi ha il·legalitat, filtració i mentides”, va advertir. Pujol, però, també va anar més enllà i va comparar la situació amb el cas Banca Catalana de principis dels anys 80. “Els que es van comprometre amb aquella jugada no van guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya”, va dir, en al·lusió als socialistes. ?L’any 1984, Pujol va ser inclòs en la querella presentada per la Fiscalia General de l’Estat contra els exdirectius de Banca Catalana, cosa que va generar una forta tensió entre la Generalitat i l’Estat.

  12. lejarza said

    El TSJC acusa la Generalitat de manca de transparència en la privatització d´ATLL
    GIRONA | JORDI VERA El concurs per l’adjudicació de la gestió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) guanyat per Acciona s’embolica als jutjats. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acusa el Govern de la Generalitat en una interlocutòria de manca de transparència i li reclama que entregui la documentació demanada per Aigües de Barcelona (Agbar), que va ser l’empresa que va fer l’oferta no escollida en el concurs, i vol impugnar el concurs.
    La Generalitat va adjudicar la gestió a Acciona per als propers 50 anys per un import de 1.000 milions d’euros, dels quals gairebé 300 milions s’havien d’abonar en el moment de la firma del ?contrac?te. I poc després, Agbar ja va anunciar que aniria als tribunals per impugnar el concurs, perquè li semblava que l’oferta d’Acciona era “inviable” econòmicament. Per fer-ho, però, necessitava els documents amb les ofertes, que el Departament de Territori i Sostenibilitat li havia denegat.
    Ara, el tribunal afirma en la interlocutòria que “resulta incomprensible que hagi estat denegada o que s’hagi limitat l’accés a una mera vista sota vigilància atès el marc legal”. I Afegeix que “la transparència constitueix un interès públic en si matiex” i que “és un principi general de les administracions públiques”. La resolució del TSJC, doncs, té l’origen en el procés contenciós administratiu que va interposar Agbar després de l’adjudicació per revisar tota la documentació de les ofertes i que Territori li havia denegat. La conselleria al·legava que es tractava de documentació confidencial. El tribunal, però, creu que la informació és rellevant per Agbar. “L’accés a aquesta informació per part de l’afectat és una condició òbvia per a l’eficàcia del recurs especial en matèria de contractació”, destaca el tribunal.
    El tribunal argumenta que “la regla a considerar és la de la transparència de l’Administració i l’accés dels interessats a la informació que els pugui interessar” i afegeix que si hi ha “excepcions han de quedar prou justificades”. En aquest sentit, el TSJC explica que “en el cas que ocupa no s’ha aportat cap declaració de confidencialitat” en els termes establerts, tot i que sí que reconeix que es fa constar en l’acta una referència, “però ni la resolució va ser lliurada llavors a l’actora [Agbar] ni tampoc ha estat aportada a aquest procés”.
    Per tot plegat, el tribunal estima la sol·licitud de mesures cautelars que reclamava la companyia d’aigües de Barcelona i reclama diverses coses al Departament de Territori: En primer lloc, el llistat de tots els documents que hi ha en l’expedient del concurs d’ATLL. En segon, la identificació “clara i individual” dels documents que han de ser considerats com a “confidencials” “amb la respectiva motivació d’aquesta circumstància”. Després el trasllat a Agbar dels documents que no tinguin aquesta condició, tant de la “proposició econòmica” (sobre B) com de “l’oferta” econòmica (sobre C) que va presentar Acciona. I, finalment, que es concedeixi “de forma immediata” a Agbar tràmit de vista del contingut de l’oferta econòmica.
    En darrer terme, el tribunal sentència que “no es pot apreciar que el lliurament de la informació demanada pugui tenir ni tan sols l’efecte de retardar la formalització del contracte” i que les mesures cautelars no afecten els interessos de tercers, “ni tampoc del licitant.
    Davant d’aquesta interlocutòria, fonts de Territori i Sostenibilitat van declinar fer cap mena de declaració sobre el cas fins que el jutge no es pronunciï.

  13. lejarza said

    Girona: Reclamen un referèndum sobre la venda d´Aigües Ter Llobregat
    GIRONA | R.V.E. Les reaccions contràries a la venda d’Aigües Ter-Llobregat a Acciona segueixen caient i les entitats defensores del riu continuen fent pressió per mostrar la seva disconformitat amb aquesta operació que ha dut a terme la Generalitat com a forma de generar ingressos. L’entitat Gent del Ter va mostrar-se ahir contrària a la privatització de la gestió de l’aigua, i va demanar que s’autoritzi celebrar un referèndum sobre la privatització de l’aigua, i alhora també solicitava la nacionalització de les empreses que exploten els recursos hídrics a Catalunya.
    En un comunicat que van enviar ahir, Gent del Ter lamentava que la decisió s’hagi pres “de cop i volta” i sense consultar a ningú. D’aquesta manera, afirmen que ” l’aigua passa de ser de domini públic, un recurs de primera necessitat; a ser un negoci i a cotitzar en borsa”.
    “Enyorem quan fa 50 anys encara érem autosuficients respecte a l’aigua, teníem pous, cisternes, fonts, mines i en gastàvem menys. Teníem l’aixeta nosaltres, n’érem els amos”, afirma l’entitat en el comunicat, recordant que “fins fa quatre dies l’aixeta del Ter també estava controlada per una empresa pública”. “Creiem que més o menys procurava per tothom, de cop ja no ens pertany, els polítics, se l’han venuda”, sentenciava.
    Gent del Ter també recordava ahir que en unes jornades de participació ciutadana organitzades per l’ACA ja es va debatre molt la gestió de l’aigua de les conques internes. Segons l’entitat, en aquestes jornades es va concloure que aquestes conques de Cataluya podien ser sostenibles, amb campanyes d’estalvi a les llars, reparació de canonades velles, aprofitament dels pluvials, potabilització d’aigües salobres, separació d’aigües d’us de boca per altres usos o les desaladores. “De cop, tota aquella feina no val, és paper mullat, d’un dia per l’altre”, afirmaven en el comunicat, afirmant que la Llei Omnibus també s’ha endut per davant les hores invertides en debats parlamentaris durant els darrers temps.
    Amb la privatització, Gent del Ter afirma que cal convèncer la Generalitat que el Baix Ter va escàs d’aigua i que s’està obligant a tractar la terra com una plana de secà, i que ara als gironins se’ls vol fer entrar en una “absurda guerra de conques” amb l’Ebre, que és un riu més cabalós.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: