Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Mites sobre la crisi

Posted by lejarza en 23 octubre, 2012


Carlos Arbó: Mites sobre la crisi.-La plèiade d’economistes al servei de la gran patronal i la banca agrupats en la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) repeteix com un lloro que la solució a la crisi passa per l’oxímoron de l’austeritat expansiva, expressió retòrica de dos elements contradictoris: l’austeritat mai no és expansiva. Més encara, no condueix cap al cel del creixement sinó a l’infern de la recessió. Els beneficis d’aquesta política només són en el cervell de pardal dels pensadors neoliberals i… en les butxaques dels empresaris. 
Aquestes llumeneres insisteixen que les reformes del mercat laboral, del sistema financer i dels serveis bàsics (educació, sanitat i prestacions socials) s’han quedat curtes. Vaja, que només eren un aperitiu i que cal persistir. El següent pas seria congelar i, més endavant abaixar, les pensions. 
Tot plegat forma part de l’objectiu de reduir la despesa pública i disminuir l’endeutament de les administracions fruit d’una obsessió malaltissa d’aquests fanàtics pels quals l’Estat és un destorb… excepte quan és necessari per rescatar bancs en fallida. 
Ara bé, l’aposta per l’austeritat comença a ser qüestionada per l’omnipotent Fons Monetari Internacional (FMI) que, a la reunió de Tòquio del 13 d’octubre passat va suggerir en un informe que s’havien de relaxar les mesures de reducció del dèficit públic alhora que s’havia d’estimular el consum i inversió de famílies i d’empreses. És un mite que s’enfonsa.
Malgrat tot, els doctes economistes i els seus patrons resten immunes a qualsevol revisió dels seus postulats i tant se’ls en fot l’augment de l’atur, la desprotecció social i l’exacerbació de les desigualtats. Estan convençuts que s’ha de purgar els pecats d’una època de disbauxa si es vol recuperar la confiança dels inversors i retrobar la competitivitat del país, perduda pels increments salarials dels últims anys. 
Segons aquesta gentalla, cal reduir els costos laborals per augmentar la productivitat del treball (produir més o igual amb menys cost salarial). És correcta aquesta anàlisi? 
Doncs no. La pèrdua de competitivitat de l’economia espanyola en el període 2000-2011 no és el resultat de la pujada dels salaris nominals per sobre la productivitat sinó de l’augment dels preus dels productes exportats, com ho demostren les dades de la Memòria 2011 del CES (Consejo Económico y Social). 
En altres paraules, significa que, durant aquests anys, les empreses han obtingut beneficis equivalents al diferencial entre els preus dels productes i els salaris reals (salaris nominals descomptant la inflació). Oh, sorpresa! Amb aquest càlcul, els salaris reals van créixer menys que la productivitat del treball. Un altre mite que s’ensorra!

Anuncios

Una respuesta to “Mites sobre la crisi”

  1. lejarza said

    La classe política no viu al nostre món
    10/11/12 – FRANCESC BUIXEDA / SANTA PAU (GARROTXA)
    Ens hem assabentat pels mitjans de comunicació que el 10% dels diputats del Congrés, han perdut o els han robat, les tauletes tàctils que els van entregar quan van prendre possessió dels seus càrrecs. Quina casualitat! Ah!, i el més bo és que ara demanen que els les reposin. El president del Congrés els ha dit que, a partir del mes de desembre vinent no se subministraran més tauletes als diputats, amb l’excusa que s’han acabat les existències per a casos de reposició (fins a aquest moment, 30 unitats). No sabeu el millor: a cada diputat, quan pren possessió, se li fa entrega d’una tauleta, un telèfon intel·ligent i una connexió Wi-Fi al seu domicili, tot a càrrec de l’erari públic.
    Us sembla bé? No s’estan de res: els ciutadans passen gana i l’atur augmenta dia a dia, però el tema no els afecta, viuen en un altre hemisferi. Val a dir que l’adquisició d’aquest material informàtic fou de 498.000 euros (sense tenir en compte les connexions Wi-Fi), una misèria, comparat amb la infinitat del mon.
    Els senadors tampoc no fan curt. Ara han renovat la web –per cert, tots els partits estan molt satisfets perquè s’ha fet una bona feina, i ja cal que ho sigui: ha costat 438.000 euros–, i nosaltres aquí passant penúries per arribar a final de mes, i altres que no poden ni començar-lo. És indignant llegir aquestes notícies de la classe política legislativa del nostre país, i altres que vam referenciar fa temps dels quadres dels expresidents, exministres i altres càrrecs, amb uns imports totalment exagerats. Això no demostra altra cosa que viuen en un altre mon, manen, disposen i obliguen la ciutadania a fer el que per a ells no volen. En una situació de crisi com la que vivim, haurien de predicar amb l’exemple. És molt trist suportar aquestes actituds, quant de temps aguantarem?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: