Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

També ens haurem de separar de Barcelona, Sr. Espadalé?

Posted by lejarza en 14 octubre, 2012


Joan Garcia: També ens haurem de separar de Barcelona, Sr. Espadalé?.-Ves per on que la nostra Cambra de Comerç també ens ha sortit independentista. Un dels motius pels quals han decidit creuar el Rubicó és el «menyspreu sistemàtic en matèria d´infraestructures, amb exemples tan flagrants com la manca d´inversions al corredor mediterrani o a la N-II». No negaré que la N-II és important, però és l’única mancança que tenim a Girona?
Els faré una mica de memòria. Saben quina és la verdadera «carretera de la Vergonya»? Doncs, la que va de Girona a les Planes. Per què no fan manifestos per reclamar unes obres que acumulen trenta anys de retard? I la variant de la Bisbal? I la carretera de Sils a Hostalric? I el nou Hospital Trueta, d’absoluta necessitat per als gironins, que el Govern de CiU ha enterrat? I què van fer quan el mateix Govern de CiU va trencar el conveni amb Ryanair amb els consegüents perjudicis per a l’economia gironina? Van callar. Redactaran també un manifest per reclamar la separació de Girona respecte de Barcelona per la mateixa regla de tres que ara es proclamen independentistes?
Per què la Cambra, des que la presideix el Sr. Domènec Espadalé, no s’ha queixat ni una sola vegada del Govern de CiU, que, en definitiva, és el que té més competències a Girona? Per acabar, vostès defensen l’economia gironina o són agents de CiU al territori? Si us plau, Sr. Espadalé, no ens prengui a tots els gironins per babaus.

Anuncios

11 comentarios to “També ens haurem de separar de Barcelona, Sr. Espadalé?”

  1. lejarza said

    CATALUNYA FEDERALISTA I D’ESQUERRES
     El resultat de la convocatòria electoral anticipada del proper 25 de novembre serà  decisiu per al futur dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Des que fa dos anys CiU va arribar al Govern de la Generalitat, hem viscut un procés polític paradoxal. D’una banda, el Govern d’Artur Mas s’ha situat a l’avançada d’un model de política fiscal i  de  dures retallades socials, educatives i sanitàries, que ens allunya del model social dels països més avançats d’Europa, alhora que a les Corts espanyoles ha donat suport reiterat a les polítiques laborals més regressives de la democràcia. L’aliança CiU-PP ha fet possible també un retrocés escandalós en els mitjans públics de comunicació, revertint els passos endavant cap a una major llibertat, que havien donat els governs progressistes a Espanya i Catalunya. I de l’altra , CiU ha consumat, en molt poc temps, un gir estratègic oportunista, posant-se al davant d’un moviment independentista que pretén iniciar un procés de secessió de Catalunya.La societat catalana està patint una greu crisi econòmica que ja ha esdevingut una crisi social i política, que s’ha traduït en un augment de la pobresa i la desigualtat i en una minva en el principi d’igualtat d’oportunitats. Moltes persones avui  estan patint i veient truncats els seus projectes vitals. Aquesta situació reclama per part de tothom un exercici de responsabilitat política i ètica, sobretot en un moment on el descrèdit dels partits i les institucions és extraordinàriament greu. Considerem que el trencament amb Espanya no és la única sortida de futur  i que  l’inici d’un procés de secessió en un context com l’actual, posa en perill la cohesió social i  no és el camí per millorar les condicions de vida dels catalans, ni des del punt de vista econòmic, ni social ni cultural.Avui molts proposen la independència com un camí “màgic” per sortir de les dificultats, deslliurant-nos del pes mort que, diuen, representa Espanya. Un discurs on es barregen veritats a mitges i exageracions diverses, particularment pel que fa a les relacions fiscals entre Catalunya i l’Estat, fins al punt que és habitual escoltar afirmacions tan populistes i agressives com “Espanya ens roba”. Paral·lelament, alguns sectors independentistes han aconseguit estendre la idea que la secessió, que vol dir el trencament de l’Estat, serà un procés sense costos econòmics excessius, sense fractura social, políticament amable, en què tot seran només beneficis. El sobiranisme creu que el fenomen de la globalització només pot tenir conseqüències positives per a Catalunya i per això ha assumit sense complexes el model econòmic neoliberal. Per a la societat catalana, disposar d’un estat propi serà un “bon negoci”, s’afirma. L’èmfasi en les virtuts econòmiques de la independència, que no se sostenen en una anàlisi rigorosa, no és altra cosa que una calculada estratègia per esquivar una realitat social rotunda des de fa moltes generacions: el fet que la major part de la ciutadania de Catalunya compartim catalanitat i espanyolitat en graus diversos. Defugim les visions apocalíptiques sobre una virtual secessió, però tampoc no estem disposats a acceptar acríticament els arguments ensucrats de l’independentisme.  No creiem que pertànyer a Espanya sigui una obligació perpètua, però  no compartim tampoc  les raons dels qui sostenen la necessitat històrica de la ruptura. Pensem que la secessió no és la resposta raonable als problemes de la societat catalana en el marc de les complexitats, interdependències i sobiranies compartides del segle XXI. Especialment, no és la resposta intel·ligent en el context d’una Europa que necessita avançar cap a nivells més elevats d’unitat política en el marc d’una crisi que amenaça la seva pròpia supervivència. La comparació entre beneficis i costos socials és molt més favorable en el cas d’un millor encaix federal de Catalunya a Espanya i a Europa, que no pas en el cas de la independència.

  2. lejarza said

    La patronal gironina es desmarca de Foment i aposta pel dret a decidir
    Avala el procés sobiranista d’Artur Mas i es posiciona al costat de la Cambra de Comerç
    GIRONA | ORIOL PUIG La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) va expressar ahir el seu ple suport al procés sobiranista iniciat pel Govern i el Parlament de Catalunya. La patronal gironina es postulava així en línia amb la resolució aprovada a principis de mes per la Cambra de Comerç avalant el full de ruta de Mas cap a la independència.
    El posicionament de la FOEG es va fixar en una reunió de la junta rectora de la patronal i es va prendre “per unanimitat”, va explicar el secretari general, David Hugas. La postura de la patronal gironina és radicalment oposada a la de la catalana Foment del Treball, de la qual formen part el president de la FOEG, Jordi Comas n’és vicepresident-, i que manté l’aposta pel pacte fiscal.
    Hugas va voler deixar clara la independència de la FOEG: “Som una organizació amb entitat jurídica pròpia, no som cap delegació de Foment”.
    En aquest sentit, va assenyalar que la Junta Rectora de la patronal gironina va debatre llargament sobre la situació política catalana després de la multitudinària manifestació de la Diada. La conclusió unànime va ser clara: “Els empresaris gironins es posicionen al costa de la societat civil en línia al que vulgui la majoria del poble de Catalunya”, va dir ahir el secretari general de la FOEG.
    Tot i admetre, que el procés genera certa “inquietud”, va afegir que “no tenim por de tirar les coses endavant. Les empreses de Girona són fermes i es posen a disposició del president pel que vulgui la majoria del poble”, va concloure.
    La FOEG se suma així al posicionament que fa prop de dues setmanes va prendre la Cambra de Comerç, o l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (Aenteg).
    Fa pocs dies, una altra patronal catalana, la Cecot, feia pública una enquesta entre 800 associats, el 53% dels quals expresava el seu suport a la independència de Catalunya.
    Mentrestant, el president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, qüestiona que sigui el millor moment per fer grans canvis institucionals a Catalunya. En un acte a Barcelona fa uns dies argumentanva que en un context de crisi les empreses necessiten “debats polítics que no suposin obstacles afegits als projectes empresarials” i reivindicava el pacte fiscal com un instrument que “segueix sent vàlid”.

  3. lejarza said

    Una trentena d´empresaris paguen l´IVA a la Generalitat
    ACN Una trentena d’empresaris i autònoms que formen part de la plataforma Catalunya Diu Prou, que propugna la insubmissió fiscal i la desobediència civil per assolir la independència, han realitzat el pagament de l’IVA corresponent al tercer trimestre a l’Agència Tributària de Catalunya i no a l’espanyola. Ho han anunciat els membres de la plataforma en una roda de premsa celebrada aquest dimecres a l’Ateneu Barcelonès on han anunciat que en els propers mesos ampliaran el nombre d’autònoms insubmisos i que practicaran la insubmissió també amb l’IRFP i les quotes de la Seguretat Social. A més, intentaran que els ajuntaments se sumin a la insubmissió, tal com ha fet el de Gallifa (Vallès Occidental).
    Carles Barcons, membre del Cercle Català de Negocis, és el primer empresari que es declara insubmsí a pagar l’IVA, l’IFPF i la Seguretat Social a l’estat espanyol. Aquest dimecres, tres empresaris de Mataró s’han adreçat a una oficina de l’Agència Tributària per pagar l’IVA dels seus negocis directament a la Generalitat, en lloc de fer-ho a l’estat espanyol.
    Catalunya Diu Prou també perseguirà que els ajuntaments es declarin insubmisos, tal com ha fet l’Ajuntament de Gallifa, el primer municipi que amb l’assessorament de la plataforma ha pagat l’IRPF d’aquest trimestre a la Generalitat. A més, la plataforma ha iniciat contactes amb els alcaldes de la CUP i ERC per avançar en aquest sentit.
    L’advocat de la plataforma, Daniel Laspra, ha afirmat que l’acció és “absolutament legal” ja que és “és un procediment vàlid legalment i només correspon a la Generalitat decidir quan deixa de retornar els diners a Espanya”.

  4. lejarza said

    Dels nouvinguts es deiam desde CIU i la Generalitat de Catalunya
    (quan viviem per sobre de les meves posibilitats, quan recalificavem terrenys a tots els pobles de Catalunya, ara arruïnats, quan Jordi Pujol (CIU) per guanyar les seves eleccions deia als seus programes electorals “fare 600.000 vivendes mes, i aixi tot…)
    que ens venia molt bé, perque ens pagarien les nostres pensions…

  5. lejarza said

    MAS, DE RECORDAR A TWIGGY A UN IMMENS MULLADER
    ALFONS QUINTÀ De vegades comparo mentalment Mas amb una model i després cantant britànica coneguda per Twiggy. Va tenir fama fa molts anys. Tenia l’encant de no tenir cap encant. Hi ha hagut paradigmes de bellesa femenina entendridora i reposada com la Monna Lisa de Da Vinci o l’actriu Audrey Hepburn. No tenen res a veure amb l’exuberància primitiva i excessiva dels nus de Rubens, assimilables a Sofia Loren o a la cantant Madonna. Les primeres eren models de bellesa refinada, confiant, serena, pacificadora. Les segones fan una certa por. 
    Però Twiggy no tenia res. Era andrògina, però tampoc massa. Atreia pel fet que no era atractiva. També Mas a l’inici, en l’ordre polític, produí un sentiment comparable. Ja es veia que no faria res de bo ni de gran. Precisament per això el va triar Jordi Pujol, que ja tenia en el cap ser succeït pel seu fill Oriol. A mi m’ho va dir, en els anys 90, ho juro, i ja ho escrit altres vegades, Jaume Casajoana Roca ( 1930-2001), company de Jordi Pujol des dels anys 50 i després, crec jo, el seu millor crític. És notori que en Jaume va ser un gran amic meu durant molts anys i que jo no he usat mai frívolament el nom dels meus amics morts. Com el poeta Jorge Manrique, crec en el dret a una altra vida -terrenal- la de dignitat absoluta dels amics traspassats. Només faltaria. 
    Ara Mas ha passat de ser una Twiggy política -és a dir no tenir res de significatiu ni d’atractiu- a creure’s ser el paradigma d’una nova era per a Catalunya. No li correspon. No n’és capaç. No toca, diria Pujol pare. 
    Algú més intel·ligent i sensible que Pujol o Mas, el gran dramaturg i poeta Berthold Brecht se citaria a si mateix: “Desgraciada la terra que necessita herois”. Jo hi afegiria que encara ho és més aquella que pren per heroi qui no assumeix la seva banal discreció. O és que algú havia pintat Mas d’altra manera fa només uns mesos?
    Però ara ja és després d’abans, diria Pero Grullo. Però Mas continua sent el personatge pel qual tothom l’havia pres, si bé no ho accepta. Es va revoltar, exactament l’11-S davant les imposicions del clan format pels dos Pujol i Felip Puig. És cert i demostrable. 
    En les corts medievals passaven coses així. En general, s’acabaven al marge de les poblacions, potser amb algun estossinat. Ara ho estem patint tots i no es veu cap sortida a un immens túnel, falaç, interessat, instrumental, de lluita pel mer petit poder immediat. No s’hi pot entaforar una tema tan seriós i multisecular com els drets dels pobles a llurs pròpies identitats i a viure pacíficament en un món on, des de sempre, la qualitat més generalitzada és la diversitat, com va saber veure fa segles Montaigne.
    Tot resulta postís i exagerat i per tant insignificant, com diu un adagi francès. Però, en canvi, el mal que fa Mas i la lluita de clans dins de CDC pot ser durador i imprevisible. No hi ha dia que Mas no deixi anar alguna bajanada que, a més, pot ser alimentada, des de la trinxera del davant, atès que s’han creat trinxeres i que l’efecte mirall (o pèndol) és inevitable. A cada emmirallada perdem credibilitat. 
    Tanmateix, en un terreny faig confiança a Mas. És la seva constant radicalització. És allò que els francesos en diuen surenchère, és a dir un augment constant de les seves promeses, fins que el globus rebentarà. Llavors, retrobarem una Twiggy de sexe masculí, mentre recordarem que ja abans de Mas estàvem malament, per culpa de més d’un, però sobretot de Jordi Pujol, sense oblidar el Tripartit. Mas sol no hauria pogut imposar un mullader tan gran.
    Un Mas que havia de ser un factor de renovació i de tranquil·litat haurà estat, per un temps avui imprecisable, tot el contrari. De moment, després de l’atzagaiada d’abans d’ahir, seguida per la d’ahir, només podem esperar la d’avui, prèvia a la de demà. Això tapa l’escandalosa manca de propostes electorals, com si no tinguéssim problemes concrets i urgents.

  6. lejarza said

    La Cambra avisa que és hora de treballar més i cobrar menys
    GIRONA | ORIOL PUIG “Tots els salaris s’han abaixat, i la situació ens obliga a anar cap enrere; és a dir, cal acostumar-se a aixecar-se més aviat al matí i treballar més per cobrar menys”. Ho va dir ahir el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Estadalé, advertint que per sortir de la crisi “cal recuperar la cultura de l’esforç”.
    Durant la presentació d’un informe de conjuntura i d’una enquesta de clima empresarial a 159 empresaris de la demarcació, Espadalé va assenyalar que “no s’entén, que estant les coses com estan, hi hagi gent que rebutgi feines per haver de treballar en festius o bé perquè se’ls obliga a desplaçar-se”.
    El president de la Cambra també va apuntar que hi ha empreses que busquen professionals, però que no troben els perfils adequats. En aquest sentit, va instar els joves a apostar per estudis tècnics i a millorar la seva formació en idiomes.
    “Quan fa dos anys, la Nestlé buscava gent per la fàbrica de Dolce Gusto, va tenir dificultats per trobar tècnics electrònics i mecànics”, va recordar.
    A partir de les enquestes als empresaris, la Cambra ha detectat “que hi ha una manca de gent amb ganes de treballar, d’integrar-se en la cultura de l’empresa”.
    Respecte als salaris, va posar l’exmple del sector del transport i del recent tancament de la divisió de transport internacional de Transports Padrosa, una de les companyies més potents. “Han vingut empreses de l’Europa de l’Est que treballen amb preus rebentats i que obliguen els empresaris gironins a ajustar despeses. Si no ho fem així, els de fora ens treuen la feina”.
    “Els marges empresarials no permeten els salaris de fa uns anys”, va comentar. Per això, el president de la Cambra de Comerç ha instat els treballadors a ser conscients de la situació, i a adonar-se que ells no són els únics que fan sacrificis. “Cal que tots ens estrenyem el cinturó”, va concloure.

  7. lejarza said

    UGT demana a Espadalé que visqui amb 700 € al mes
    Carrega contra el president de la Cambra, que va reclamar que és “hora de treballar més i de cobrar menys”
    GIRONA | DDG Els sindicats gironins van carregar ahir contra el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, per les declaracions en les que va instar els gironins a recuperar la cultura de l’esforç i a estrènyer-se el cinturó. “Demanaria al senyor Espadalé que provi de viure amb els 700 euros mensuals que cobren molts treballadors gironins”. Així de contundent es va expressar ahir Dolors Bassa, secretària general de la UGT a Girona, que va replicar la crida del presidenta de la Cambra de Comerç a “treballar més i cobrar menys”.
    Durant la presentació d’un informe de conjuntura i d’una enquesta empresarial, el president de la Cambra, Domènec Espadalé, va retreure als gironins haver perdut la cultura de l’esforç, afegint que l’actual crisi obliga tothom -tant empresaris com assalariats- a estrènyer-se el cinturó, al meteix temps que assegurava no entendre “com hi ha gent que rebutgi feines per haver de treballar en festius o bé perquè se’ls obliga a desplaçar-se”.

    “No viu en aquest món”
    Segons Bassa, “Espadalé no viu en aquest món”. “Amb 60.000 aturats, no em crec que hi hagi gaires treballadors que rebutgin una oferta de feina si és en condicions normals. Una altra cosa són les ofertes que freguen condicions d’esclavatge”, va dir la dirigent de la UGT.
    “Tots som conscients que la situació és molt complicada, però per a un treballador menys que mileurista, estrènyer-se el cinturó és molt més complicat que per un empresari”, va concloure Dolors Bassa.

    CCOO ho titlla d’obscenitat
    De la seva banda, el secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte, va lamentar les paraules del president de la Cambra: “Amb 60.000 aturats dier que hi ha qui no vol treballar és una obscenitat”, va dir el líder sindical, qui va instar les empreses a oferir condicions dignes als treballadors.

  8. lejarza said

    Imputen un dels administradors concursals de Càrnies Vilaró per estafa i corrupció
    Proposat per l’empresa pública Cesce, que va obligar a tancar l’escorxador de Sils, Lluis Velasco ha estat separat de l’aministració de Matadero Salida 13 El jutge investiga si els fets tenen relació amb altres amenaces a l’antic director general
    GIRONA | O.P. El passat setembre Indústries Càrnies Vilaró anunciava la cessió de la seva activitat en no haver pogut superar el concurs de creditors i deixava més de 150 treballadors al carrer. La liquidació de la companyia és ja un fet inevitable, però tot el procés concursal ha estat envoltat d’algunes ombres. Ahir, es va escriure un nou episodi del serial en fer-se pública la imputació d’un dels administradors concursals pels delictes de prevaricació, suborn, administració fraudulenta, estafa, corrupció entre particulars, tràfic d’influències i ús d’informació privilegiada.
    L’administrador investigat per la Fiscalia és Lluís Velasco Massip, que va ser nomenat a proposta de l’empresa pública Cesce, la principal creditora de Vilaró i que es va negar a subscriure el conveni, el que va condemnar la companyia al tancament. Segons els propietaris de la indústria amb seu a Sils, “l’honestedat i interessos del Cesce torna a quedar qüestionada” per la imputació de Velasco.
    De moment, el jutge ha separat Velasco de les seves funcions com a administrador concursal de Vilaró i de Matadero Salida 13, una altra empresa del grup el futur de la qual està pendent d’un recurs judicial.
    Amb les investigacions obertes pel Jutjat d’Instrucció número 4 de Girona, s’obre un període per aclarir si altres persones han actuat al costat de Velasco Massip en el seu objectiu de liquidar les concursades per al seu benefici. Així mateix s’investiga la relació que puguin tenir aquests fets amb els que ja es van fer públics i que van ser protagonitzats per l’advocat de Barcelona Lluís Maria Miralbell Guerín i la directora de recobraments del Banc Pastor, Dolors Echevarría, tots dos imputats pel Jutjat d’Instrucció número 5 de Barcelona per delictes d’amenaces, coaccions, extorsió i injúries al que havia estat director general de la càrnia
    Indústries Càrnies Vilaró va presentar concurs de creditors el 2010 a causa de la retirada de fons de finançament per part dels bancs. En aquest moment, l’empresa recorda era la primera exportadora de carn de porc de l’Estat espanyol, i malgrat la situació concursal i fins al moment de la seva liquidació (setembre de 2012) continuava treballant amb una plantilla aproximada de 300 treballadors, entre ambdues societats. El 2011 van tancar l’exercici amb una facturació aproximada de 100 milions d’euros sense contraure nous deutes.
    Els treballadors i executius d’Indústries Càrnies Vilaró van denunciar públicament l’actuació anormal del Cesce davant la proposta de conveni presentada per l’empresa, tant en les entrevistes que van mantenir amb la cap de la Unitat de Gestió de Cobraments de l’asseguradora, María González Portillo, a través de l’interlocutor de Vilaró, el director econòmic financer Daniel Noguera, com per la resposta que van rebre del director de l’Àrea d’Operacions per compte propi de la companyia, Luis Antonio Ibáñez, a la carta enviada el juny d’aquest any al conseller delegat de Cesce, Álvaro de Bustamante.
    Els treballadors manifestaven el seu estupor i incredulitat davant l’actitud del Cesce, una empresa de titularitat pública que optava per no donar el seu suport a la viabilitat de l’empresa, “sense causa que ho justifiqués, tant per a ella mateixa, com per a l’Estat, accionista principal, i per als treballadors de l’empresa”.
    A diferència de Cesce, tant la Generalitat de Catalunya, com l’Agència Tributària i la Tresoreria General de la Seguretat Social s’havien adherit als convenis de continuïtat de les empreses. No obstant això, el Cesce, que era el principal creditor, i que curiosament és una companyia d’assegurances d’impagats de les empreses, no es va presentar a la junta de creditors que va tenir lloc el 28 de juny. Així, Vilaró es va veure abocada a la liquidació.
    Al llarg de tot el concurs i de forma accentuada a partir de la segona meitat de l’any passat, els propietaris de Matadero i de Vilaró van detectar presumptes activitats irregulars de Velasco Massip com a administrador concursal.
    Així, fonts de l’empresa expliquen que, tot i que la llei concursal, prioritza la continuïtat de les empreses, l’actuació de Velasco era sovint contrària als interessos de Vilaró.
    Aquestes pràctiques van ser posades en coneixement dels jutjats a finals del passat any 2011 i a principis d’aquest i han donat lloc a la imputació de Velasco, que el passat 10 de setembre es va negar a declarar en la causa penal oberta contra ell.
    Iñaki Frade, president del bufet d’advocats Frade Gobeo, que porta el cas als diferents procediments, destaca que “per tres vegades, tant la titular del Jutjat número 4 com el Ministeri Fiscal, han rebutjat els diferents recursos de la defensa del querellat Luis Velasco Massip”.
    És la tercera vegada a tot l’Estat i la primera a Catalunya que s’aparta un administrador concursal de les seves funcions. El querellat ha estat imputat a més de suborn, del nou delicte recollit en el Codi Penal derivat del dret europeu en defensa de la neteja de la competència, anomenat Corrupció entre particulars.
    Els treballadors de l’empresa posen damunt la taula la necessitat d’analitzar les decisions del Cesce, sabent, com és el cas, que aquesta companyia i els seus dos executius, María González Portillo i Luis Antonio Ibáñez, han encarregat en moltes ocasions i durant anys en nom del Cesce multitud d’administracions concursals a Luis Velasco Massip, que ha tingut com a objectiu final la liquidació. El comitè d’empresa, en un comunicat difós ahir es pregunta “quines instruccions van donar a l’administrador concursal Lluís Velasco Massip”.
    Els executius i el comitè d’empresa opinen que “resulta inadmissible que en un moment en què la principal preocupació dels ciutadans i dels nostres dirigents són l’atur i l’escassa generació d’ingressos de divises i impostos, el govern mantingui per un minut més als executius d’una empresa pública que han estat els principals artífexs i col·laboradors necessaris per al tancament de Vilaró, fent prevaldre la seva decisió personal per sobre de l’interès general i el de la seva pròpia companyia”.

  9. lejarza said

    La Fundació Príncep de Girona referma els seus projectes de suport al jovent
    El patronat aprova un pressupost de continuitat pel 2013 que serà d’uns dos milions d’euros
    BARCELONA | EFE/DDG Els Prínceps d’Astúries, Felip i Letizia, van presidir ahir a Barcelona la reunió del patronat de la Fundació Príncep de Girona, que va aprovar consolidar els seus projectes de foment de l’ocupació, del talent i de l’esperit emprenedor dels joves que porta a terme cada any. També es va aprovar el pressupost per a l’any vinent, que serà de continuïtat i que estarà al voltant dels dos milions d’euros.
    A la reunió, que es va celebrar al palauet Albéniz, hi van assistir la majoria dels 63 patrons de la fundació entre els Domenec Espadale, que són els que financen la Fundació. La Fundació Príncep de Girona es va constituir el 26 de juny del 2009 a iniciativa de la Cambra de Comerç de Girona, Caixa de Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Caixa, i el seu principal objectiu és treballar per als joves en tots aquells aspectes crítics per al seu futur.
    La directora general de la Fundació, Mònica Margarit, va explicar ahir que el patronat es reuneix dues vegades a l’any, una al juny i una altra al desembre. Margarit ja va assenyalar que la reunió d’ahir havia servit per aprovar el pla d’actuació i el pressupost de l’any vinent que finançarà les quatre línies d’actuació de la Fundació: el foment de l’esperit emprenedor, la millora de l’ocupabilitat dels joves, l’èxit escolar i el desenvolupament de les vocacions i del talent en els joves.
    La directora general també va informar els patrons, que van conèixer el balanç d’actuació del 2012, dels projectes que continuaran ?l’any vinent i la seva evolució. Entre d’altres coses, els patrons van saber les candidatures que s’han presentat fins ara als premis de la Fundació, amb convocatòria oberta fins a finals de gener.
    “El 2013 serà un any de consolidació i assentament dels projectes que la Fundació ha posat en marxa el 2012, com l’apadrinament del talent i el foment de l’èxit escolar a través de l’esport”, va resumir Margarit. La directora general també va posar de manifest que alguns projectes s’han “redefinit” com els premis Impulsa.
    “La fundació també col·labora amb altres institucions amb les quals desenvolupa projectes en comú o els dóna suport sempre que tinguin a veure amb els joves, que és l’objectiu fonamental i únic de la fundació”, va subratllar la directora general.

    Premis Impulsa
    Els Premis Fundació Príncep de Girona 2013, que aquest any han arribat a la seva quarta edició, busquen reconèixer joves d’entre 16 a 35 anys i a una entitat que hagin destacat per la seva capacitat emprenedora amb projectes innovadors. Les persones o entitats interessades a participar en aquesta nova edició dels Premis tenen de termini per presentar les seves candidatures fins al pròxim 28 de gener. Els premis estan concebuts amb la voluntat de promoure i fomentar la iniciativa i l’esforç, la creativitat i el desenvolupament del talent de joves emprenedors i innovadors que demostren inquietud per construir un món més just en un entorn globalitzat i que tenen la capacitat d’assumir riscos i la motivació necessària per induir canvis en la societat.
    La fundació reconeixerà quatre joves en les següents categories: social, investigació científica, arts i lletres, i empresa. S’estableix també una cinquena categoria dirigida a premiar la trajectòria destacada d’una entitat que treballi a favor dels joves, especialment en el foment de l’esperit emprenedor, l’ocupabilitat i la inserció laboral, l’educació i l’èxit escolar o el desenvolupament de les vocacions i el talent. La dotació de cadascun dels premis és de 10.000 euros i una reproducció d’una obra de l’escultor espanyol Juan Muñoz i els guardons seran lliurats pel Príncep durant el Fòrum Impulsa, el juny de l’any vinent a Girona.

  10. lejarza said

    La Cambra de Comerç presenta l’informe de conjuntura i el Club Cambra a la Garrotxa
    L’Antena Local d’Olot, de la Cambra de Comerç de Girona, en el marc del Programa Antenes, que està cofinançat pel Fons Social Europeu, i conjuntament amb la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa, va presentar a l’IMPC, el dilluns 3 de desembre, l’Observatori Econòmic de la Garrotxa i el Club Cambra. Els encarregats d’obrir l’acte, tot donant la benvinguda als assistents, van ser l’alcalde Josep M. Corominas i el president del CCGax Joan Espona. A continuació el president de la Cambra, Domènec Espadalé, va introduir la presentació.
    Àngels Xabadia, doctora en administració i direcció d’empreses i investigadora, va exposar l’informe tot acotant després els resultats comarcals, en què destaca una disminució de l’afiliació a la Seguretat Social, perdent més llocs de treball les indústries extractives, la construcció i l’Administració, essent en canvi les activitats financeres i d’assegurances, així com les administratives i auxiliars, les que més llocs n’han generat. Per la seva banda, l’atur ha augmentat, arribant al seu màxim a l’octubre, tot i que l’augment (0,45%) va ser menor respecte als dos mesos anteriors. Seguidament, es va dur a terme la presentació als garrotxins del Club Cambra, una nova iniciativa de les cambres catalanes per crear una plataforma de negocis adreçada a totes les empreses, que inclou serveis del conjunt de les cambres catalanes. L’acte va acabar amb la participació de Xavier Punsatí, en representació de ‘la Caixa’, que va fer esment del conveni per oferir avantatges importants a les empreses.

  11. lejarza said

    Un Estat propi per privatitzar infraestructures?

    El diputat Pere Macias (CiU) presenta el seu llibre analitzant la gestió d’infraestructures a Espanya

    08.01.2015

    MARTÍ SANTIAGO | GIRONA L'”esperança sobiranista” de Convergència Democràtica de Catalunya en la hipotètica gestió de les infraestructures d’un Estat propi passa per privatitzar-les. Bàsicament, es tractaria de fer el mateix que en el seu dia va iniciar el primer Govern de José Maria Aznar però, això sí, “primer liberalitzant i després privatitzant”, segons va postil·lar el secretari de territori i mobilitat, Ricard Font (CDC) durant la presentació a la Cambra de Comerç de Girona del llibre del diputat convergent Pere Macias Infraestructures d’Estat. Dels incompliments d’Espanya a l’esperança sobiranista.
    Font, que en un lapsus del president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, va ser presentat a l’audiència com a “secretari d’Estat” es va desfer en elogis al llibre recalcant que aquest apunta “el bon camí” del que hauria de fer el Govern català si pogués gestionar totes les infraestructures de la comunitat. I la intervenció del coautor del mateix, Òscar Oliver -director comercial d’Aeroports de Catalunya- donava moltes pistes al respecte quan posava quatre exemples que haurien de considerar-se paradigmàtics del model proposat: la privatització de l’aeroport brasiler de Natal l’any 2011 perquè “estava mal gestionat”; la privatització de l’operadora ferroviària del Japó l’any 1987 “perquè tenia un deute que era el deu per cent del PIB”; la creació de la línia ferroviària l’Havana-Güines el 1837 proposada per l’empresariat resident a la colònia cubana; i la implantació de Mango a Barcelona i la seva expansió a l’extrem orient a finals dels 90 quan no existien vols directes des de l’aeroport del Prat.
    “El que demanem a l’Estat és que faci política d’Estat”, va reclamar el diputat Pere Macias a l’encetar la seva intervenció, part de la qual va centrar en posar exemples que induïssin a pensar que el Govern central menysté a Catalunya: va comparar la diligència que havia mostrat en desdoblar els 600 quilòmetres de l’autovia de la Ruta de la Plata entre Sevilla i Gijón i la lentitud en el desdoblament de la N-II a la província, que ha trigat onze anys a fer 14 quilòmetres. Per contra, va treure pit amb l’Eix Transversal per indicar que la Generalitat, tan bon punt va adonar-se que aquesta significativa carretera s’havia quedat petita, la va desdoblar complint els terminis d’obra previstos.
    Els exemples eren paradigmàtics i anaven com anell al dit per donar a entendre que si Catalunya disposés d’un Estat propi les infraestructures es podrien gestionar millor. Però ni el diputat ni el coautor del llibre com tampoc el secretari de mobilitat van optar per posar-ne d’altres igualment significatius sobre la manera de gestionar del Govern autonòmic, com ara la línia 9 del metro -que de 2.600 milions va passar a costar-ne 16.000-, el fiasco de Spanair -alimentada amb diner públic a través d’Avançsa-, el deute que arrossega l’Agència Catalana de l’Aigua o l’adjudicació d’Aigües Ter-Llobregat a un consorci liderat per Acciona que ha estat anul·lat judicialment.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: