Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Aquests polítics ens estan arruïnant

Posted by lejarza en 9 octubre, 2012


Maria Salip Calvó: Aquests polítics ens estan arruïnant.-La casta política retalla com si amb això solucionés la xifra d´atur que va en augment i no hi ha forma d´aturar-ho. Mentrestant a casa nostra ens distreuen amb l´independentisme, fent-nos creure que sense Espanya (culpable de tots els nostres mals), les estacaríem amb llonganises. Aquests polítics ens estan arruïnant i ensarronant. El tripartit va deixar un deute descomu­nal, però el Sr. Mas i el seu govern han contribuït a fer el forat encara més gros. Ara els dolents de Madrid ens han donat més de 1.000 M d´euros, on aniran a parar? El que està clar és que ells seguiran amb els seus privilegis i tots els alts càrrecs seguiran igual i a més no es rebaixaran els descomunals sous. 
Entre el Sr. Rajoy i el Sr. Mas, aquest país no s´aixecarà, és imposible mentre seguim amb 17 regnes de taifes, amb totes les despeses que això suposa. Aquí i ara el problema més greu és l´atur i l´excessiva casta política.

Anuncios

6 comentarios to “Aquests polítics ens estan arruïnant”

  1. lejarza said

    Bons patriòtics
    BARCELONA | DDG Una de les obligacions financeres de la Generalitat a curt termini és fer front al venciment de bons patriòtics i lletres de deute públic català, que sumen quatre emissions des de l’any 2010. Davant la situació de les arques catalanes, la Generalitat ha aconseguit un préstec de 2.600 milions d’euros de l’Institut de Crèdit Oficial que es farà efectiu el mes de novembre. 
    Segons avançava el portal Economiadigital.es, el préstec de l’ICO, organisme de l’Estat orientat al finançament públic de projectes essencialment empresarials, prendrà com a garantia els recursos del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), del qual Catalunya depèn per evitar la suspensió de pagaments i que ja està dotat amb 3.000 milions. Aquests diners, en origen, ha estat lliurat per la banca amb avals del Tresor Públic.
    Segons la mateixa informació, la Generalitat rebrà un crèdit equivalent al 10% del pressupost anual, sense aportar avals i amb el qual aconseguirà oxigen fins a desembre. Els mecanismes perquè el Govern català pugui pagar el 2013 encara no estan definits.

  2. lejarza said

    ALFONS QUINTÀ

    ARTUR MAS FENT EMPASSAR UN HAM RUDIMENTARI  

     Un meu amic de l’Escala defineix el nostre moment històric amb aquell tipus de realisme i de respecte per la natura sense els quals els mariners d’abans, amb les seves barques de només 21 pams d’eslora, no podien arribar a vells. “Moltes persones -em diu- s’han empassat ben bé un ham rudimentari”. 
    Ja estàvem entesos abans d’obrir la boca: l’ham és això del sobiranisme, de l’estatisme i de l’independentisme. Són collonades, com diria més fort que mai (ho juro) Josep Pla. És fum, o millor dit una excusa de pèssim pagador per part de qui ha estat el pitjor president de la Generalitat de tots els temps, Artur Mas. Com que no pot oferir un balanç ens encoloma cabòries, amb la qual cosa el seu resultat final – Déu vulgui que sigui aviat – serà encara molt pitjor. Haurà estat l’hereu escampa d’un catalanisme ressorgit molt dignament fa un segle i mig llarg. 
    Per sort meva, he escrit des de fa molts anys sobre temes ara malmesos pel xarampió estatista. En particular, vaig escriure sobre nacionalisme. Per tant, puc demostrar que no faig en absolut afirmacions de circumstàncies. Quan Mas era incapaç d’admetre ni una conversa banal i instantània sobre nacionalisme, identitat, Estat-nació o res de semblant, jo ja n’havia escrit centenars d’articles. Ai Déu meu, com m’agradaria un debat contradictori sobre aquest punt precís. 
    Aquell monumental desinterès Mas l’ha convertit ara, per raons merament instrumentals i utilitàries en el julivert de totes les salses. Exposar-ho és revelar el secret de l’ametller, que diu un vell refrany. És a dir exposar una cosa sabuda per tothom que conegui Mas de fa temps. 
    Vaig recordant aquest fet, discretament i en privat com aquell que no tracta el tema, a persones que són de CDC i que coneixen bé i de fa anys Mas. Preguntar indirectament és un sistema que sempre vaig utilitzar amb èxit quan vaig ser jutge. Ara com aleshores m’ha donat un excel·lent resultat: el cent per cent dels consultats han efectivament recordat, alguns amb estrèpit, que mai Mas no havia mostrat ni un polsim d’interès pels temes abans esmentats. 
    Si algú gosa insinuar el contrari que ho digui. Però que tingui en compte que alguns ens podem morir de riure. Mas ha recordat la Santa Bàrbara del nacionalisme quan ha començat a tronar la monstruosa patacada electoral que mereix la seva inepta gestió. És clar, net i pelat.
    Mas és un pescador novell i improvisat, incapaç de distingir un sorral d’un alguer o d’un rocam, un “rapala” finlandès d’un “yuzuki” japonès, una nansa d’una gambina, un tremall d’un palangre, o una fluixa d’un volantí. El problema, però, no és la seva incapacitat sinó la de molts connacionals d’aclarir-se després de molts d’anys en què Pujol digué de tot i el seu contrari, barrejant sentiments amb irrealismes i demagògies. 
    Avui Mas i CDC improvisen a totes les hores del dia. Diuen una bestiesa i callen, esperant l’efecte. Amaneixen la radicalització amb ambigüitat. N’ha sorgit un fet insòlit. En efecte, malgrat la proximitat de les eleccions, CDC encara no ha editat ni distribuït als seus propis quadres cap exemplar del seu tradicional “Argumentari!”, una publicació interna bàsica per intentar assolir una mínima cohesió. Aquesta és la seva realitat. 
    Molts s’han empassat l’ham rudimentari, enganyós, mai precisat ni precisable de la trencadissa estatista. Com totes les borratxeres acabarà amb una ressaca de nassos. Això a Mas ni a les dues cúpules de CDC -una d’elles, la pujolista, ara només a l’aguait, però viva i afamada com sempre- no ho tenen en compte. Prefereixen cruspir-s’ho tot. En primer terme el sentit comú, malgrat que això impliqui fam per demà. 
    Li dic al meu amic que els pescadors de l’Escala i d’arreu es miraven el temps i sobretot la mar amb respecte. Eren molt valents, però no pas irresponsables. Ara estem davant un altre tipus de personatge. En efecte, Artur Mas permet recordar més aviat el preocupant capità Ahab, de la magnífica novel·la Moby Dick, de Herman Melville. Va morir a causa del seu propi arpó, mentre el seu modest balener es va enfonsar. Desitjaria equivocar-me i no pas ser com la mítica Cassandra. Ara bé, hauríem d’escopir aviat un ham escandalosament rudimentari.

  3. lejarza said

    La xifra impossible de Mas
    Francesc Gombau. Girona.
    Tots hem sentit a Artur Mas parlar contínuament d’uns suposats 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal de Catalunya i en ells basa el seu discurs polític. Em permeto dubtar d’aquesta xifra. El meu argument és molt senzill. Ja l’any 2007 CiU parlava d’aquests mateixos 16.000 milions de dèficit fiscal català, igualque ara. Però la situació d’ara, en plena crisi, no té res a veure amb la del 2007, en plena bonança. A causa precisament de la crisi, la recaptació de l’Estat a Catalunya s’ha desplomat 14.000 milions i al mateix temps, a causa de l’increment d’atur i pensions, els catalans rebem 7.000 milions més de l’Estat. Llavors, com pot ser creïble el mateix dèficit fiscal de Catalunya si ara els catalans paguem molt menys i a més rebem molt més a causa de la crisi? Hi ha estudis que assenyalen que aquests 16.000 milions de dèficit fiscal són una fal·làcia electoralista, això sí, molt repetida i que Catalunya gaudeix en l’actualitat d’un superàvit fiscal amb l’Estat de més de 4.000 milions d’euros, una xifra que quadra molt millor amb la realitat que la que repeteix Mas fins a la sacietat.

  4. lejarza said

    GARROTXA
    La recollida d’escombraries s’apuja un 3,85%
    El ple del Consell Comarcal de la Garrotxa ha aprovat per unanimitat l’estudi econòmic i financer de la recollida i tractament dels residus sòlids urbans per l’any que ve, en el qual es preveu un increment del 3,85% de la taxa pel servei. En la puja hi influeix sobretot el procés de tractament (un 1,93%), mentre que la puja de la recollida ordinària és d’un 1,44% i la de la fracció orgànica, d’un 0,48%

  5. lejarza said

    JOSEP MASMITJÀ  ALCALDE DE SANT FERRIOL (CIU)
    Josep Masmitjà Guinart, advocat nascut el 1959, és dels alcaldes més veterans en el càrrec de la demarcació: l’ocupa des del 1991. És militant de CDC. El seu municipi té uns 225 habitants, repartits en un terme de 42 quilòmetres quadrats.
    “Els camins són el nostre maldecap”
    És partidari de compartir serveis amb els municipis veïns, com s’està fent ara
    Per no endeutar-se, el consistori no pensa fer cap més inversió si no té una garantia que les subvencions es cobraran
    07/12/12 – SANT FERRIOL – RAMON ESTÉBAN
    El seu municipi és molt extens i té la població molt dispersa. Aquest fet els deu comportar unes problemàtiques especials, no?
    Sí, el principal maldecap que tenim són els camins. Són unes infraestructures que mirem que estiguin bé perquè són indispensables per als desplaçaments dels veïns. Durant els anys de bonança econòmica vam invertir molt en els camins bàsics, en les quatre pistes que vertebren el municipi.
    L’ideal seria tenir-los pavimentats.
    Sí, aquest és l’objectiu, el que passa és que no hi arribem. Pensa que tenim més de cent quilòmetres de camins. Al voltant d’uns 25 ja estan asfaltats o formigonats; en aquest cas, cada deu anys, més o menys, has de fer-hi un manteniment. Tenir-los en condicions se’ns emporta una part molt important del pressupost.
    I tenint en compte la dispersió dels veïns, el sentiment identitari de poble, es conserva?
    La majoria de cases del municipi son molt disperses, excepte els nuclis de Fares, el Torn. Això també dificulta la comunicació i relació de la població. Depèn molt de la franja d’edat. La gent que ha viscut tota la vida a Sant Ferriol, la gent més gran, que normalment han fet de pagès, no els parlis de cap altra cosa! També els de 30 anys per amunt, que ja no tenen la casa com activitat agrícola sinó com a residència i prou. Tots aquests sí que tenen sentiment de pertinença a una comunitat, grup, un poble. Peró en moments puntuals, quan realment ha calgut, el veins del municipi han demostrat la seva unió i la seva capacitat de reacció.
    M’imagino que de mica en mica l’economia de Sant Ferriol s’ha anat decantant cap al sector serveis.
    Sí, i de fet vam ser dels pioners a la Garrotxa en el tema dels allotjaments rurals. A finals de la dècada dels vuitanta es va obrir el primer establiment d’aquest tipus, a Coll de Jou, a la Miana. Va ser un inici i des d’aleshores altres han obert negocis de turisme rural: allotjaments, cases de colònies, dos hotels de quatre estrelles, restaurants… L’entorn natural que tenim és prou interessant perquè el sector prosperi.
    Sant Ferriol no depèn molt de Besalú?
    Evidentment. Però nosaltres solem dir que no depenem de Besalú sinó dels serveis que ofereix Besalú. No té sentit, per exemple, que Sant Ferriol tingui una àrea bàsica de salut si ja n’hi ha una a Besalú; o que nosaltres tinguem una escola –malgrat que seria molt interessant que la tinguéssim, com anys enrere– i n’hi hagués una altra a Maià i una altra a Beuda, havent-hi la de Besalú.
    Precisament des de Besalú es va impulsar una mancomunitat, però el projecte està aturat. Creu que seria possible crear-la?
    Crec que és possible i que seria convenient que hi fos, per compartir serveis i economitzar recursos. Des de fa poc, arran de la crisi, es torna a parlar molt de mancomunar serveis a tot el país, però hem de pensar que Besalú, Beuda, Maià i Sant Ferriol vam ser-ne precursors. Quan ningú no en parlava, nosaltres ja estàvem treballant-hi. El que passa és que, per diferents motius, no s’acaba de formalitzar. En qualsevol cas, potser no existeix una mancomunitat de manera oficial, però a la pràctica funcionem com si hi fos. Col·laborem en el manteniment de l’escola, per exemple, i fem servir tots el mateix CAP, entre altres coses. De totes maneres, seria interessant tenir-la constituïda com a entitat per tal d’aconseguir recursos, això sí.
    Quin pressupost tenen?
    El de l’any vinent és d’uns 190.000 euros. És una xifra similar a la d’aquest any.
    Preveuen alguna inversió?
    No. Tenim una portada d’aigües a dos veïnats, inclosa en el pla d’obres i serveis, però no la volem executar fins que la Generalitat no ens garanteixi la seva part del pressupost. En total, aquestes obres pugen a uns 300.000 euros. El que no podem fer és quedar a deure als proveïdors, hem de complir els terminis que marca l’Estat.
    L’Ajuntament està endeutat?
    Tenim un deute, però no és gaire important. Precisament es va originar per una subvenció que encara no ens ha arribat del tot. Van ser unes obres de fa dos anys a l’entorn de l’església de Sant Ferriol, de 200.000 euros de pressupost, dels quals 100.000 es cobrien amb fons Feder, 70.000 euros amb diners de Política Territorial i la resta, de l’Ajuntament. Els de Feder han arribat només en part i vam haver de demanar un crèdit per complir amb els proveïdors. Després d’aquella experiència, vam decidir que, si no tenim els diners, no fem res. Caldria executar aquella portada d’aigües i potser ho hauríem d’haver fet temps enrere, però no teníem recursos per afrontar-ho tot i vam donar prioritat al condicionament de camins.

  6. lejarza said

    El ple de Girona tomba el sou de Ballesta i els càrrecs de confiança

    Ballesta ha lamentat que se l’hagi «escorxat» públicament i ha assegurat que no defensa aquest sou a nivell personal, sinó que creu que és el que ha de tenir l’alcalde d’una ciutat com Girona
    25.02.2016

    GIRONA | ACN Ple crispat i carregat de retrets a Girona on l’equip de govern de CiU no ha aconseguit el suport necessari per aprovar el sou de l’alcalde ni els càrrecs de confiança. Fa només 24 hores, CiU s’havia assegurat un pacte amb C’s i el PPC que li permetia tirar endavant els dos punts. Però la reculada de C’s a última hora ha deixat sols els deu regidors de l’equip de govern. L’alcalde de Girona, Albert Ballesta, visiblement enutjat, ha criticat que “tot aquest sidral” hagi girat al voltant del seu sou i que se l’hagi “escorxat a la plaça pública”.

    Ballesta ha intentat un moviment de darrera hora rebaixant-se el sou a 68.500 euros anuals per aconseguir el suport d’ERC. Però el republicans s’han mantingut ferms amb el vot en contra i li han retret que “no sap negociar”. Primer van haver de suspendre un primer ple extraordinari previst per divendres passat perquè no tenien suficients vots per aprovar la proposta. Dimecres a la tarda, l’equip de govern de Girona va anunciar un acord amb els dos regidors de Ciutadans (C’s) i la regidora del PPC que permetia desencallar el sou de l’alcalde i modificacions en els càrrecs de confiança. Al final, però, el serial continua i CiU no ha aconseguit aprovar aquests punts perquè, quan faltaven dues hores per al ple, C’s s’ha fet enrere i ha trencat el pacte.

    A dos quarts de cinc de la tarda ha començat, a l’Ajuntament de Girona, un ple extraordinari amb un ambient crispat i també amb molta incertesa, perquè no se sabia si a darrera hora l’alcalde havia aconseguit els dos vots que li faltaven per aprovar la proposta. No ha estat així. Els grups municipals han debatut totes les propostes alhora i ja des del començament hi ha hagut retrets i crítiques que han acabat amb una intervenció de Ballesta clarament enutjat per les intervencions i pel resultat de les votacions.L’equip de govern ha intentat arrancar suports amb un moviment de darrera hora: Ballesta ha presentat al ple una proposta de sou inferior. Si CiU va plantejar inicialment que l’alcalde cobrés 75.000 euros l’any, segons l’acord amb C’s i PPC que hi havia sobre la taula dimecres el salari seria de 73.000. Al principi del ple, l’equip de govern ha portat a votació un sou de 68.500 euros anuals, només 500 euros més del que havia proposat ERC en una proposta pròpia de cartipàs. El moviment ha estat en va.

    L’alcalde de Girona ha assegurat que, més enllà de propostes de ciutat, “tot aquest sidral” que s’ha format ha girat al voltant del seu sou. “Se m’ha escorxat a la plaça pública”, ha criticat Ballesta que ha recordat que l’alcalde de Girona actualment no té retribució perquè l’exalcalde i ara president de la Generalitat, Carles Puigdemont, cobrava com a diputat al Parlament. Només cobra, doncs, per assistència a plens i a reunions. Una quantitat que és d’uns 28.000 euros anuals. L’equip de govern haurà d’intentar negociar un salari i portar-lo a aprovació més endavant.

    Ha venut l’ànima al diable

    La primera a intervenir al ple ha estat la regidora del PPC, Concepció Veray, que ha lamentat com s’ha gestionat tot l’assumpte del cartipàs i del salari, amb plens anul·lats in extremis i negociacions frustrades. Després del ple d’aquest dijous, assegura Veray, Girona “tornarà a passar a la història per fer el ridícul”. “Jo represento un partit que té paraula i, quan la dóna, la manté fins a l’últim moment”, ha afirmat la regidora del PPC en una crítica clara a la reculada que ha fet C’s.

    La portaveu de C’s, Míriam Pujola, ha desplegat els mateixos arguments que al migdia per justificar que ara no donin suport al cartipàs. “El primer acord al que vam arribar va ser deixar apartades les ideologies, clarament antagòniques, però l’equip de govern va decidir a l’últim moment posar per davant tot allò que ens separa”, ha afirmat. Ha carregat, sobretot, contra el portaveu del govern, Carles Ribas. “No tiri la pilota a la senyor Arrimadas, qui té la culpa del que ha passat és vostè perquè va fer declaracions que són una falta de respecte”, li ha dit. Des de la CUP, la seva portaveu Laia Pèlach li ha retret a l’equip de govern que ni tan sols s’hagin volgut asseure a negociar amb ells. Segons Pèlach, Ballesta està recollint el que ha sembrat per haver pactat amb “la dreta espanyolista”. “S’han venut l’ànima i el diable l’ha traït”, ha afirmat.

    Per a la CUP, tot aquest serial és un exemple de “la forma caduca de fer política” de l’equip de govern que, en comptes d’arribar a consensos, primer proposa i després busca recavar els vots que necessita. “Si ha de seguir així, senyor Ballesta si us plau dimiteixi”, ha afirmat Pèlach. La portaveu del PSC, Sílvia Paneque, ha lamentat que un ple que havia de fer-se “quasi sense soroll”, s’hagi convertit en un espectacle que ha desembocat en una “situació límit”. “Com a màxima autoritat, li demano que recuperi el pols de la ciutat, que decideixi a favor dels gironins i al marge dels interessos del seu partit”, ha reclamat Paneque que afegeix que Girona no pot viure “tres anys de transició” fins a les properes eleccions municipals.

    Un dels blancs de crítiques de l’equip de govern ha estat ERC perquè eren la seva “parella de ball” prioritària però no han pogut arribar-hi a cap acord. Maria Mercè Roca ha acusat Ballesta de no saber negociar. “Ha anat d’error en error i, al final, han hagut de pactar amb dos partits que estan radicalment en contra del procés d’emancipació que el poble de Catalunya demana”, ha afirmat la portaveu d’ERC. Roca creu que havien fet una proposta de cartipàs “honesta” i ha lamentat que l’equip de govern no hagi volgut ni entrar a debatre-la.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: