Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

ICV-EUiA es reorganitza a la Garrotxa

Posted by lejarza en 7 octubre, 2012


Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-Argelaguer): ICV-EUiA es reorganitza a la Garrotxa.-El passat dijous 4 d’octubre 2012 va presentar-se a Olot la nova organització del grup d’ICV-EUiA a la Garrotxa. Enric Rodríguez, treballador d’una entitat bancaria i veí de Riudaura, nou coordinador del grup a Olot, va ser l’encarregat de conduir la presentació Rodríguez va explicar que la gent que forma ICV-EUiA a la Garrotxa van començar a treballar plegats uns mesos abans de les darreres municipals. Des de llavors fins ara, el contacte i les reunions s’han mantingut, i també la participació en iniciatives de caràcter social a Olot i Comarca. Consolidat el grup, es va voler dotar la organització d’una estructura més sòlida, amb les noves coordinacions que compartiran el mateix Enric Rodríguez i Llorenç Planagumà, cap de llista en les darreres municipals.
Com a eix de treball per als propers anys, s’han traçat uns eixos principals en els quals vol incidir-se tan a nivell general com la seva aplicació en la política local. Llorenç Planagumà va ser l’encarregat de presentar-ne els trets generals, que a banda del medi ambient que sempre ha estat un eix fonamental per aquest grup, té altres àmbits en els que voldrà incidir: dret a l’habitatge (fomentant omplir habitatges buits i iniciatives com la dació en les hipoteques), treball digne (fomentant alternatives d’accés al treball, com la creació de cooperatives i promoure espais de recerca i investigació) o la reducció de la pobresa (incidint en un millor repartiment de recursos, posant especial atenció als sectors socials més vulnerables).
ICV-EUiA no vol ser una organització tancada, i per tal d’assolir aquests objectius, obre el seu ventall de contactes, unint esforços amb altres forces socials i polítiques per treballar conjuntament i fer front a la situació actual. Per això s’ha començat a impulsar una Coordinadora en Defensa dels Drets Socials a la Garrotxa: s’ha parlat amb sindicats i altres organitzacions, per tal de poder treballar alguns d’aquests eixos en aquest àmbit.
Altres es continuaran treballant només a nivell de partit, com ara el tema de l’autodeterminació, present als programes del partit des dels anys 80, quan es presentava sota les sigles del PSUC; o ja com a ICV-EUiA defensant-ho i reclamant-ho en el cas del Sàhara o Palestina, el dret democràtic dels pobles a escollir el seu destí ha estat sempre en el seu ideari. Es vol treballar per la llibertat nacional, però prioritzant els drets socials.
Marc Vidal, coordinador d’ICV-EUiA a les comarques de Girona, va ser present a aquesta presentació per donar suport a la organització a Olot. Va destacar la importància de tenir un grup de gent amb empenta i ganes de treballar en temes tant importants com aquest, i com la iniciativa de coordinar-se amb altres actors socials de la comarca és molt interessant: cal trobar punts de confluència de les esquerres davant les polítiques de dretes que estem patint.
Sobre el que centrarà les properes eleccions, Vidal va destacar que en aquesta campanya serà important el ressò de la manifestació de l’11 de setembre, i el perill que amb l’esperit nacional s’intenti tapar la mala gestió del govern actual. En aquests comicis no només s’escollirà ser un país lliure o no, sinó també el tipus de país en el que volem viure: un amb una sanitat i educació fortes, amb suport a les petites empreses i els treballadors; o un altre on es destinen diners públics a la banca i es faci la mateixa política que a Espanya fa el PP. Vidal va alerar que si no es canvien les polítiques socials, pot ser que quan s’arribi a fer el referèndum ja no quedi país per refrendar.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Anuncios

42 comentarios to “ICV-EUiA es reorganitza a la Garrotxa”

  1. lejarza said

    Manifest en defensa dels camins de l’Alta Garrotxa
    Onze entitats reclamen que s’actuï contra les accions urbanístiques, com ara l’obertura de pistes forestals, que estan malmetent camins públics d’aquest espai natural
    MONTAGUT I OIX – RAMON ESTÉBAN
    Onze entitats i un particular vinculats amb l’Alta Garrotxa han difós un manifest en què es reclama als ajuntaments d’aquest espai d’interès natural (EIN) que apliquin “les actuacions de disciplina urbanística” corresponents per evitar que es malmetin els camins públics. La petició es fa arran de la recent obertura d’una pista entre la Muntada i la Quera –dues cases del terme de Montagut i Oix– i els treballs de preparació de la restauració d’aquesta última, que han afectat dos camins històrics. Una d’aquestes vies és el GR-11 (un Gran Recorregut que ressegueix el vessant sud dels Pirineus), que ha quedat parcialment barrat al seu pas per la Quera. L’altre camí és el que connecta aquesta casa amb el Puig, que gairebé “ha estat esborrat”, segons els denunciants. L’obertura de la pista disposa dels permisos corresponents, però la llicència per a la reconstrucció de la Quera tot just s’està tramitant, segons l’Ajuntament. El manifest el signen el Centre Excursionista Olot, el Centre Excursionista Banyoles, Amics de Sant Aniol d’Aguja, l’associació Terra Aspra de Montagut, Amics de l’Alta Garrotxa, l’associació Ovoxo d’Oix, el GECA de Sant Esteve d’en Bas, el Centre Excursionista de Salt, el Centre Excursionista de Besalú, En Ruta Girona, el Grup Excursionista Peu Alegre de Sant Llorenç de Cerdans i un particular, Joan Bruget. En el text assenyalen que el de la Quera no és un cas aïllat i posen altres exemples de noves pistes forestals obertes recentment que estan tenint un impacte en el paisatge i els camins, com ara uns de les zones de Ribelles, Bocabartella i Principi.A més de demanar que es faci complir la normativa en els camins públics reconeguts, els signants del manifest sol·liciten que per a les vies no reconegudes en el planejament, però sí incloses en el cadastre, s’iniciïn, “per major seguretat jurídica, els expedients de recuperació d’ofici de la possessió de camins de domini públic, patrimonials i de l’ús públic de camins privats, d’acord amb el procediment que regula el reglament de patrimoni de les entitats locals”.

  2. lejarza said

    Castellfollit apujarà un 3,1% la taxa de la recollida de les escombraries
    La revisió de la contribució entrarà en vigència en el decurs de l’exercici del 2013
    CASTELLFOLLIT DE LA ROCA | DDG L’Ajuntament de Castellfollit de la Roca, en el seu darrer ple, va aprovar per majoria la proposta d’aprovació de les ordenances fiscals del 2013. El tret més destacble és una puja del 3,1% de la taxa de la recollida de les escomberaries. Segons va explicar l’alcalde, Moisès Corominas (CiU),”l’any passat vam fer un ajust perquè vam trobar que empresaris i petits comerciants se’ls cobrava més del que els tocava”. Un altre factor destacable és l’entrada en vigència de la revisió de l’Impost de Béns Immobles (IBI). Tot i precisar que la revisió no es va fer amb ànim recaptatori, l’alcalde va considerar que “ens donarà uns ingressos que fins avui no hem tingut”. 
    La resta de taxes i d’impostos, segons va dir l’alcalde, “no tindran cap augment”. Va enumerar l’impost de circulació de vehicles, l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), i el d’obres.
    Va explicar que l’Ajuntament ha previst fraccionar els pagaments als veïns que ho demanin.
    També, va explicar que la cuota de la llar d’infants dependrà de l’aportació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat per cada alumne. L’alcalde va anunciar que l’aprovació definitiva es farà en el proper ple. 
    Abans de l’aprovació provisional de les ordenances, va tenir lloc la lectura de l’acta anterior. En aquesta part del ple, el portaveu opositor, Miquel Reverter (ERC), va precisar que primer havia sabut de l’obertura d’una activitat econòmica i després del permís per construir-la. 
    “I, com ho hem de fer constar a l’acta?”, va demanar l’alcalde. Reverter va putualitzar que es tractava d’ordenar d’una manera lògica les coses. Finalment, l’alcalde va precisar que es tractava d’una estructura prefabricada.

  3. lejarza said

    Argelaguer ajusta el preu de la promoció de cases
    16/10/12 – ARGELAGUER – RAMON ESTÉBAN
    L’Ajuntament d’Argelaguer i l’empresa SOS3S han modificat el plantejament de la promoció d’habitatges que volen fer a Can Jou en règim de cooperativa, després que la proposta inicial no ha tingut l’èxit esperat, per raons econòmiques. El canvi principal és el preu, que de 184.000 euros es redueix a 139.000 euros, i que es podrà finançar a través d’una banca ètica. La rebaixa s’ha aconseguit –va explicar ahir l’alcalde, Josep Dorca-– deixant el pis superior com un loft (un espai únic, sense compartiments) i rebaixant l’impost de construcció, entre altres mesures. El projecte es presentarà aquest dijous a Olot (19.30 h, sala d’actes de l’IMPC).
    La promoció consisteix en sis cases aparellades situades en un solar proper a la pista poliesportiva que l’Ajuntament vendrà a preu de cost. Els habitatges seran de planta i pis, faran 135 m² i tindran jardí. Una de les seves característiques serà un elevat grau de sostenibilitat (tindrà la certificació energètica A). “El nostre objectiu és atraure gent a un poble que té un alt nivell de qualitat de vida, i que compta amb una escola i força entitats culturals i de lleure”, va explicar Dorca.

  4. lejarza said

    Els rius de la Garrotxa amb crancs autòctons
     El Departament d’Agricultura, repoblarà avui els rius de la garrtoxa amb crancs autòctons. La conselleria té objectiu de preservar aquesta espècie considerada en perill d’extinció segons el catàleg de fauna amenaçada de Catalunya. Els principals centres de cria són el Centre de Fauna de Pont de Suert i el Centre Reproductor de Cranc de Riu Autòcton d’Olot. La reproducció en captivitat del cranc de riu autòcton és una de les actuacions prèvies del Pla de recuperació de l’espècie a Catalunya i té com a objectiu principal el manteniment d’un estoc de crancs durant actuacions d’emergència (sequeres, buidament de canals, etc.).
    El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) era una espècie habitual a la major part de cursos hídrics de l’Europa meridional calcària fins als darrers anys de la dècada dels setanta, quan es va produir una malaltia que va provocar la desaparició de quasi la totalitat de les poblacions de tota la seva àrea de distribució. Aquesta malura va ser introduïda pel cranc americà, que n’és portador i resistent.
    Actualment, no es coneix amb exactitud el nombre de poblacions existents a la península ibèrica, ja que aquestes es troben situades en rieres i torrents de segon ordre i superior, de difícil prospecció, on degut a alguna barrera natural (sequera d’algun tram inferior del curs fluvial, penya-segatsÉ) es frenà l’expansió de la malura.
    A la conca del riu Fluvià fa 20 anys que s’està treballant amb el coneixement d’aquesta espècie i 5 anys en el seu pla de recuperació, malgrat això encara s’està fent evident la seva dràstica situació regressiva. El Pla de Recuperació és en l’àmbit de tot Catalunya i està coordinat des de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
    Per tal de facilitar la recuperació de l’espècie l’estiu de 2004, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Olot i la propietat de l’antiga piscifactoria del Molí de les Fonts, als paratges de la Moixina d’Olot, es va crear un nucli reproductor que ha permès el manteniment exemplars reproductors i enguany es preveu l’alliberament d’un miler d’exemplars que reforçaran les repoblacions dels darrers anys.A dia d’avui, el Centre disposa d’un bon reservori tant d’exemplars reproductors com d’exemplars joves procedents de la seva reproducció en captivitat.
    Els exemplars reproductors són procedents de les tres principals conques de la demarcació de Girona (Fluvià, Ter i Muga), de manera que es preserva la diversitat genètica de cada conca. Els exemplars nascuts en captivitat serviran per anar repoblant els trams de riu aptes per allotjar-los i així contribuir en la conservació d’aquesta espècie.

  5. lejarza said

    Un programa de izquierdas, frente a una emergencia social y un 47% de indecisos
    Toni Sala. Assemblea d’EUiA Eixample, vinculat també a EUiA L’Hospitalet. 20/10/12
    Nadie las ha buscado, excepto el Sr Mas y su CiU, pero las elecciones anticipadas han trastocado muchas cosas y agendas (especialmente las de quienes tienen más claro su tacticismo que sus compromisos de clase). En cualquier caso y más allá de esa casuística, hay algo que trasciende a estos contextos y es la situación de emergencia social que vive y padece nuestro entorno, y que de modo gradual, lentamente en unos casos, de forma veloz en otros, va penetrando y se va imponiendo como en Grecia.
    Sin rescates altisonantes (todavía…), con fuertes recortes, todavía no brutales, con un fuerte aumento, de precios e impuestos, algunos brutales y casi silenciados…, de una realidad catastroika; en fin, haciéndonos retroceder a los años 50 (en los 60 la perspectiva ya era de crecimiento). O para ser más precisos, haciendo retroceder a un 80-90% de la clase media, hacia esa época, mientras un 10-20% de esa misma clase se encuentra “todavía” bien instalada (ojo!)…
    Espejismo y proyección de algunos intelectuales, periodistas,  políticos y patums de izquierda, que al haber entrado en ese 10-20%, y vivir en una burbuja hace años, creen que toda la clase media sigue tan bien instalada como ellos, e incluso creen, muchos lo creían hasta hace poco…que la clase trabajadora ya no existe, ni como objeto, ni como sujeto (que la clase obrera industrial esté hace tiempo en contracción no quiere decir que se haya “reducido” como clase trabajadora; ni que los nuevos movimientos sociales y singulares, minorías sociales, contraculturales, etc. tienen que tener “per se” subjetividad de clase o incluso que “votan a la izquierda”(más de una sorpresa habría)
    Dos grandes errores que nos pasan factura hoy, en un terreno abonado para la eclosión de la liberación nacional como hacen la “puta i la ramoneta” con la estrategia de la “Esquerra nacional” y que han sido incapaces, por que no han tenido valentía política, en hilvanar y pergeñar un frente amplio de izquierdas, claramente antineoliberal y claramente anticapitalista, rupturista con el golpe de estado al consenso constitucional, que PP-PSOE dinamitaron hace un año con la reforma de la constitución. Y CiU en Catalunya, con la aprobación de la “Llei d’Estabilitat Pressupostària” del pasado 8 de Mayo, que obliga y anticipa en dos años, al cumplimiento del objetivo del déficit 0, superando por la derecha al mismo PP-PSOE, con su objetivo de déficit.
    Pero volviendo al tema que nos ocupa, de forma “gradual” la situación empieza a ser también  tan “salvaje” como en Grecia, con tintes de dictadura de facto, democracia limitada o secuestrada, etc. Ante ello, ya no valen recetas “clásicas” y posibilistas confiando en que tarde o temprano se suavizará la crisis. Por otro lado, deberíamos ser más conscientes, de que la crisis ya viene de lejos, en tanto acumulación de capital y concentración capitalista y que la “crisis” actual superpuesta a la otra, no es ni más ni menos que el simple desarrollo año tras año, gobierno tras gobierno, viene acentuando eso que venimos en llamar “los ricos cada vez más ricos y los pobres más pobres”, o también, el progresivo “empobrecimiento de las clases medias, o casi su desaparición” o la creciente “proletarización de la clase trabajadora”. Muchos deberían hacer por lo menos cara de “póquer” ante esta emergente realidad y repensar estrategias, pero no, prefieren seguir con la estrategia de la Esquerra nacional, cuando ya hay dos (y pronto habrá tres…por lo visto) y nosotros tenemos mucho que perder, ya lo estamos perdiendo hace tiempo, si seguimos por ese camino.                                                       
    Dos ejemplos deberían ilustrar un fenómeno que viene de lejos y que deberían hacernos ver que estamos entrando en un punto de no retorno, en el que no valen ya para la izquierda real, medias tintas, caminos intermedios, terceras vías, ir tirando retóricamente, incluso “indignándonos” más todavía, o introduciendo cambios de agenda política, intentando integrar la indignación y el independentismo de izquierdas, pero sin remover o cambiar la estrategia central (y Hace seis años tan sólo, o sea antes de la “crisis” actual, superpuesta a la crisis sistémica (la crisis es el sistema, atención), ya había en nuestro entorno un 63% de población mileurista.  Evidentemente es una media. En cualquier caso, la realidad del empobrecimiento de la población, de las clases trabajadoras y medias ya viene de lejos. Pero no se ha sabido o querido ver. Curiosamente sí se sabe ver, analizar, teorizar, interpretar, etc. etc. y sentar cátedra, sobre la liberación nacional…
    Esa es la razón por la que hace años se está ensanchando el agujero de votos en la izquierda, aunque no se quiera ver o se vea sólo un día después de los resultados de las elecciones… Pero ¿cual es la realidad hoy, seis años después?, pues que ahora ese 63% es nimileurista, en concreto 867 euros de media mensual. Por supuesto, también es una media, pero tanto en un caso, como en otro, apunta una acentuada tendencia a la baja de poder adquisitivo año tras año cada vez mayor, donde la miseria social penetra en cada vez mayores capas sociales, donde la fractura social ya es un hecho (donde los conflictos familiares se multiplican debido a esa fractura) y donde el descrédito de la política y la izquierda, campan a sus anchas.
    Este es un ejemplo, el otro viene de más lejos y es todavía más ilustrativo, se trata de cómo ha ido bajando y bajando, confirmando el dato anterior, la participación de los salarios en el PIB, en relación a la participación de las rentas en el PIB. La gráfica es tan ilustrativa como demoledora, y sería bueno reflexionase sobre ella, el conjunto de la izquierda, y de forma retrospectiva también la que no está ni se la espera, pues fue copartícipe durante años de esas políticas. Desde los años 1976-1977-1978 cuando se alcanzó el máximo histórico en beneficio de la clase trabajadora, con otra pequeña punta en 1982, con una participación de los salarios en el PIB de entre el 76 y 78%, no ha dejado de bajar año, tras año, el poder adquisitivo de los salarios. Hoy, en 2012, hace escasos meses, estamos ya por debajo del 50% por primera vez en la historia del Estado español. Un diferencial del 30% en tan sólo 30 años.
    Gran paradoja, que en el tardofranquismo y en la transición, libertades democráticas, parlamentos, partidos, sindicatos, etc. etc. y posteriormente con todavía una democracia joven, se alcanzasen las mayores cotas de poder adquisitivo salarial, en un marco favorable para la izquierda política y sindical, pues se lo ganó, lo ganamos, a pulso esos años. No deja de ser curioso…que fuera a partir del primer Gobierno de PSOE, en 1982 y después en descenso continuo, hasta hoy, con cambios de gobierno del PP, que lleguemos hoy (hace escasos meses), a que por vez primera en la historia, desde que se recogen datos en pleno franquismo (1961), la participación de los salarios en el PIB, ya esté por debajo del 50% y bajando. Ignoro los datos de otros países europeos, pero muy probablemente sea la cifra mas escandalosa de empobrecimiento de una sociedad europea, por lo menos de la UE-15. Nunca mejor dicho lo del 99% hoy, pues es indicador claro de que cada vez menos población, acapara el grueso de la riqueza.
    La crisis de confianza en lo político, que arrastra cada vez más a la izquierda (insisto, la real, la nuestra, la otra ni está ni se la espera), se sustenta y se cultiva en una realidad cada más que lo insostenible, deja de serlo y se traspasa el no retorno, la implosión social, la desafección política (los porcentajes de insatisfacción son brutales -80%- y la anti-política tiene vía libre en cualquier esquina y conversación: el 27% de la población considera a los políticos un problema y no una solución).
    La situación es de emergencia social: la rana hace ya tiempo que está cociéndose a fuego lento, y no se da cuenta, que en un momento u otro, acabará cocida (millones de personas, poca broma). El cocido está casi en su punto (punto de no retorno) y o salta de una vez de la olla, o va a morir, pero ya (pixar sang diríamos en catalán). Socialismo o barbarie, diríamos en otros términos. Y barbarie es lo que se está practicando ya en Grecia. Pero gracias a una serie de movimientos y alianzas rápidas de varias izquierdas estos últimos años, creando Syriza, es posible que la rana allí esté empezando a saltar.
    Debemos ofrecer ya, un programa que conecte con las necesidades de la gente, unas necesidades sentidas pero no años y estamos hablando de millones de huérfanos de izquierda, y de miles de líderes sociales desencantados con la izquierda, que todavía pueden recuperarse, si se les ofrece ya un programa claro y unos gestos claros, de sinergia social, de front d’esquerres claro y nítido, sin retórica nacional y ecologista (¿anti-taurina, ahora? ¡por favor!), de objetivos claros a conseguir a cortísimo plazo (ya no es posible esperar más) y de cambio de alianzas y recomposición de la izquierda, madurando los pasos a dar, pero haciéndolo ya. Ya no basta el mantra de querer un front en el papel, para quedar bien, y seguir con una estrategia institucionalista y seguidista, con compañeros de viaje de dentro o de fuera, que siguen en la burbuja de la “Esquerra nacional”.
    He aquí una reflexión para el programa electoral, dada la actual emergencia social, con efectos devastadores para la acción política de la izquierda, si no rompe de una vez con el pasado reciente, que todavía no ha sabido finiquitar. La izquierda real, no sólo la partidaria, la apartidaria también, necesita una urgente refundación, nuevas sinergias, nuevos liderazgos y un gran sentido de la unidad de acción, a todos claridad de ideas en lo estratégico conectadas con la realidad del día a día. Una realidad muy mundana, cruda, a pie de calle, viva, sucia, comprometida, donde no se entienden ni las cuitas ideológicas “somos socialdemócratas o reformistas”, o somos “nacionalistas o independentistas” o “somos monárquicos o republicanos”. Como contestó un representante de Syriza en Barcelona, antes del verano, en el Ateneu Roig, a la pregunta de un asistente, cuando éste le preguntó-cuestionó que el de Syriza le parecía un programa socialdemócrata, este respondió, no sin primero hacer una mueca de desagrado, que la gente no entiende de estos matices, sí entiende lo que necesita perentoriamente, en lo concreto, y sí entiende quien va liderar ese programa, en lo concreto y de hecho el resultado está demostrando que eso es lo que espera la población.
    De hecho, la situación es tan grave y agravándose, que recientemente otro representante de Syriza en la última Festa de EUiA, comentó que están teniendo que arremangarse con acciones de solidaridad, en la medida que la extrema derecha está tejiendo una red de apoyo social y ofreciendo ayuda, muy peligroso para la consolidación de Syriza. Pues bien, no tardemos demasiado en articular un frente de izquierdas, amplio, generoso, real, anticapitalista, antineoliberal, etc. con un programa de mínimos* que aglutine y llame la atención a grandes mayorías sociales, pues en alguna ciudad del cinturón de BCN, alguna extrema derecha, ya está haciendo el puerta a puerta, llamando casa por casa, con un programa de mínimos…
    Se acabó el tiempo de las minorías sociales o singulares o contraculturales, a la que “nos” hemos dedicado mucho tiempo, hay que priorizar y hay que destacar la agenda de las necesidades de las mayorías sociales. Y como vengo recordando hace ya tiempo, insisto en la tesis de Michel Wieviorka, gran analista francés, cuando dice que la “suma de minorías sociales, no hace una mayoría social, incluso puede dar suma cero”. Por otro lado, tenemos una gran bolsa de huérfanos de izquierda, que esperan y esperan…
    Última hora encuesta del CEO de la Generalitat, ante las próximas elecciones catalanas: hay un 47% de indecisos. !Aquí Quizás ahí hay una gran bolsa de colectivos y segmentos desencantados de izquierda republicana, de izquierda socialista, de izquierda federalista, de izquierda sindical, de izquierda (incluso) comunista y de izquierda 15-M, que no les llega un mensaje claro y nítido de la izquierda transformadora, que representamos. ¿Quizás? Clarísimamente.
    En definitiva y como ya dije en un artículo anterior, una cosa es un frente de izquierdas, claro y nítido, donde en su seno esté la izquierda independentista, entre otras formaciones, y otra cosa muy distinta, aunque pueda parecer “similar”, un discurso/alianza de hecho o acord nacional o “compromiso histórico” nacional, donde seamos una muleta en tanto nacionalismo de izquierdas (o Esquerra nacional). Y esta segunda estrategia puede estar dando alas a una posible mayoría absoluta de CiU.
    *Tinguem molt present la Piràmide de Necessitats de Maslow: primer el menjar, les necessitats bàsiques, etc. etc. etc., per tant renda ciutadana mínima garantida de 750 euros i salari mínim interprofessional de 1.000 euros, per exemple, com a primer punt i com a 10è punt dret a compromisos en mínims. Tampoc ho deixem en mans de les ONG, de Càritas o Creu Roja, la justícia i la política prevalen sobre l’ajuda social.
    Toni Sala. Exmembre del Fòrum Social de Barcelona i d’altres plataformes. Exmembre de l’Assemblea de Catalunya.

  6. lejarza said

    Catalonia Is Not ESADE – PEDRAlBES – CAS PALAU – CAS ITV. Catalonia Is Not CiU – Prou classisme, prou corrupció!

  7. lejarza said

    UN CAFÈ AMB RAÜL ROMEVA

    Vols fer un cafè amb en Raül Romeva? Aquest dilluns 29 de novembre l’eurodiputat d’ICV-EUiA serà a la Garrotxa (Olot), en un acte obert a tothom, el qual l’acompanyarà el cap de llista per Girona Marc Vidal.
    Aquest serà el primer de vàris actes, que pretendran apropar a la població garrotxina la ideologia del nostre grup en defensa dels drets bàsics de l’estat del Benestar i en contra de les retallades imposades pel poder financer. En aquesta línia, amb en Romeva i en Vidal, tractarem el dret a decidir. Dret bàsic que defensem en el sí de la nostra formació des dels seus inicis.
    El cafè debat amb en Raül Romeva, és un acte organitzat pel grup d’ICV-EUiA a la Garrotxa, que té la voluntat de fer actes polítics amb un aire diferent, oberts i propers als ciutadans. Romeva estarà al Cafè Europa de la Plaça Major, per tal de conversar i discutir el temes importants de l’actualitat catalana i de segur també presents en la propera campanya electoral, amb tots els olotins i olotines que vulguin participar-hi.

    El cafè terútlia amb en Raül Romeva començarà a dos quarts de 8 del vespre (19h30).

    Per més informació:
    Llorenç Planagumà 699 314 491
    Enric Rodríguez 685 676 825

  8. lejarza said

    El cap de llista d’ICV-EUiA per Girona, Marc Vidal, va fer públic el seu patrimoni i va instar la resta de candidats gironins a fer el mateix. Vidal té un habitatge amb una hipoteca compartida de 150.000 euros -dels quals li’n queden per pagar poc més de 9.700-, un cotxe i uns estalvis de més de 27.000 euros al banc. També es va comprar un cotxe que li va costar 21.000 euros i que ara té un valor de 10.000. L’ecosocialista va defensar la Proposició de Llei de Transparència i Accés a la Informació, que ICV pensa presentar al Parlament la propera legislatura, i va assegurar que cal “refundar la democràcia i fer-la més transparent” als ulls dels votants. “La ciutadania no només delega sinó que també demana comptes, i hem de dotar de credibilitat els seus representants”, subratlla.
    Per a Marc Vidal, “el rescat que necessita Catalunya és el rescat de la democràcia”. I per al cap de llista d’ICV a Girona, això passa -indefectiblement- perquè els polítics “rendeixin comptes”. El candidat ecosocialista va defensar la proposició de llei que ha elaborat la formació, assegurant que hi estan “compromesos” i que defineix la democràcia “com un codi obert”.
    El candidat va advertir que la proposta d’ICV-EUiA passa per concebre el sistema “com una estructura amb parets de vidre resistents”, perquè els ciutadans puguin veure què hi ha al seu interior. Per donar exemple, el cap de llista d’ICV-EUiA va fer públic el seu patrimoni -que també penjarà a la pàgina web de la formació-. El cap de llista d’ICV-EUiA per Girona va instar la resta de candidats a la demarcació a fer el mateix que ell per “donar exemple”.

  9. lejarza said

    El ´tigre´ es retira a la calma de la Garrotxa
    Joan Boada (ICV) deixa la primera línia política catalana entre la satisfacció per la gestió i el desencant per l’augment de l’antipolítica
    JESÚS BADENES | GIRONA Creient confés de la política, el pas dels anys l’ha convertit en un agnòstic de la ciutadania. Una protesta cívica davant el Parlament va ser la particular caiguda del cavall de Joan Boada. Com tants altres representants catalans, va ser escridassat per una multitud d’indignats. “Fa anys que demano el mateix que demanen ells, i veure’t maltractat per aquells que creus representar fa mal i fa pensar molt”, lamenta el polític garrotxí.
    Joan Boada Masoliver va arribar a la política des del món de l’ensenyament i des de les plataformes sindicals. Va ser regidor d’ICV a l’Ajuntament de Girona només cinc anys entre 1995 i 2000. En poc temps es va guanyar l’espai mediàtic local gràcies a les crítiques al llavors alcalde socialista Joaquim Nadal, a qui va obrir un forat en el front esquerre. L’exlíder ecosocialista admet que va ser dur i que “sóc conscient que en Nadal no li agradava perquè li feiem crítiques des d’un punt de vista d’esquerres, una cosa que mai havia passat a Girona”.
    La seva presència als mitjans donant suport a totes les causes progressistes i el lideratge de la formació hereva del PSUC el van catapultar al Parlament el 1996. Va ser allà on es va guanyar la fama d’expeditiu, clar i contundent. “Jo no me n’amago, ni m’he amagat mai, de dir el que penso. I crec que això és una cosa que tothom em reconeix i per mi és positiu”, afirma Boada.
    Tanta era la seva contundència al Parlament o a l’Ajuntament gironí que l’advocat Roc Fuentes, company seu de files, el va batejar ben aviat com “el tigre de la Garrotxa”. Una fera, però, que va haver de conviure un temps en una cel·la que ara reconeix com a incòmoda: va compartir llista amb els socialistes. “Qualsevol que em coneix sap que jo no sóc socialista i havia de fer mítings en llocs on els socialistes omplien”, ratifica. El fet que ICV formés part de la candidatura amb el PSC va ser un dels episodis més sacrificats: “ens va permetre mantenir la formació després de l’escissió d’Esquerra Unida, si no potser hauriem desaparegut”, sentencia. Al capdavant de la llista, però, hi havia aquell a qui considerava un adversari polític: Joaquim Nadal. Tanmateix, Boada va revalidar el seu escó també en solitari posteriorment. Ha estat representant ecosocialista al Parlament entre 1996 i 2012.
    Però és precisament amb Joaquim Nadal amb qui té un dels seus millors records personals dels 17 anys en la política. “És un animal polític, però en un moment de la meva vida que vaig haver de ser operat sempre recordaré que ell ja era la porta de l’habitació a les vuit del matí per veure’m i preguntar-me com estava”. “En Quim també té aquestes coses”, confessa.
    L’agredolç del govern
    En els més de tres lustres que ha dedicat a la política catalana, també ha pogut tastar la mel dolça del Govern. Assegura que, des de la secretaria general del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació del Govern d’esquerres entre el 2006 i el 2010, va intentar, sense abandonar l’idealisme, traslladar algunes de les mesures que considerava bàsiques: “volia una policia democràtica per un país democràtic”, argumenta. En aquest sentit, se sent orgullós d’haver conclòs el desplegament territorial dels Mossos d’Esquadra, haver instal·lat càmeres a les comissaries i d’afavorir un control més gran de l’ètica de les actuacions policials. A més també agraeix haver pogut participar com a ponent de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en aquest cas com a portaveu d’ICV entre 1999 i 2006. 
    I pel que fa a les seves conseqüències amargues, en el balanç negatiu, se sent encara afectat per l’incendi d’Horta de Sant Joan, on quatre bombers van morir en quedar atrapats per les flames. “És lamentable que alguns fessin un ús polític d’aquest drama i sé que n’hi ha que ho va fer molt malintencionadament”, sentencia. 
    En els darrers temps s’ha mostrat molt preocupat per la deriva més populista de moviments com el 15M. I lamenta la poca coherència d’aquells que critiquen la classe política alhora que demanen més democràcia. “Si ens carreguem la política, no quedarà res”, repeteix amb insistència. 
    Tot i aquest cert regust amarg, el tigre de la Garrotxa marxa tranquil 17 anys després. Torna d’allà on va sortir: anirà a fer classes a un institut i cultivarà l’hort que té a la Vall d’en Bas. Torna a l’ensenyament i a la seva terra

  10. lejarza said

    Amigues, amics
    Falten 27 dies pel dia de les eleccions. Les enquestes ens van be i ,tot i que ens costa, aconseguim col·locar el missatge social, de lluita contra la crisi en les aparicions mediàtiques. Hem de continuar fent un esforç individual i col·lectiu per explicar a la ciutadania el que significa votar a la dreta el proper 25. El dret a decidir el garantim nosaltres, sense cap mena de dubte, per la propera legislatura, però també volem decidir sobre el dret a l’habitatge, a la sanitat i educació públiques i a un canvi de model productiu basat en les energies renovables, el consum de productes de proximitat, en una fiscalitat progressiva i verda i una lluita aferrissada conra l’atur amb la creació de llocs de treball del sector de l’economia verda, l’economia social i el sector públic.
    Hem de ser radicals i contundents conra el deute odiós, fabricat pels bancs i la resta del sector financer  i que hem hagut de sufragar amb diner públic cosa que ha provocat el deute actual i la resposta de la dreta, retallant despesa social i drets per fer-hi front. Doncs, nosaltres hem de dir prou i explicar que podem canviar les coses. I tant si podem com diu en Marc.
    La nostra presència pública com a activistes de moltes lluites socials durant aquest bienni negre de govern de la dreta ha de ser constant. Demà hi haurà un desnonament a Lloret on la nostra gent de la Selva hi ha de ser ( L’Albert us enviarà una convocatòria). Aquest vespre a les vuit hi ha una concentració a la plaça de l’ajuntament de Girona per mostrar el nostre dol per les persones mortes per l’estafa bancària i mostrar la nostra repulsa cap a la insensibilitat dels governs davant els desnonaments.
    És imprescindible que el proper dia 6 de novembre a les 19,30h donem suport al nostre candidat, Marc Vidal i al candidat nacional, Joan Herrera en la seva intervenció a Tribuna Girona (Espai Caixa de la plaça Poeta Marquina de Girona). Hi ha 150 places i les hem d’emplenar.
    El dia 8 s’inicia la campanya i farem la presentació del vídeo i el tret de sortida al cafè Six-Moma, que està sota la seu d’ICV de Girona. A partir de dos quarts de deu farem un petit sopar a peu dret i amb els parlament dels candidats i candidates.
    La setmana que ve us enviarem tot el programa de campanya, però ja us podeu reservar el dilluns dia 19h a les 7 del vespre que farem l’acte central a les comarques gironines amb en Joan Herrera.
    Res més, recordeu que el dia 1, el 3 i el 4 de novembre tindrem una carpa a les fires per repartir opuscles i donar informació a la ciutadania. Falta gent per cobrir els torns. No pot haver cap candidat o candidata que no hagi passat dues horetes per la carpa. El dia 2 a la tarda vespre la porten els Joves, que també s’han d’apuntar.
    Ànims i activisme sense treva
    Joan Boada
    Director de campanya

  11. lejarza said

    Marc Vidal fa balanç de dos anys de retallades “ideològiques”
    El candidat ecosocialista ha presentat a Girona el balanç de dos anys de retallades de CiU i les alternatives que en cada moment ha defensat ICV-EUiA al Parlament, i ha qualificat d'”ideològiques” les retallades que el Govern dels Millors ha dit que assumia com un sacrifici.
    “El que han fet Iniciativa i EUiA ha estat lluitar per la dignitat de les persones, al costat de la gent que ha estat lluitant pels drets de les persones, com la sanitat o l’educació”. Amb aquestes paraules el candidat ecosocialista ha presentat avui a Girona un resum de què han significat els dos anys de govern de CiU des del 2010 i quines alternatives i mesures ha impulsat el grup parlamentari d’ICV-EUiA. En el balanç d’aquests dos anys Vidal ha fet referència a l’augment de 134.800 aturats, els més de 9000 desnonaments, la pèrdua de més de 3500 places de professorat i més de 8000 de personal sanitari, la reducció de més del 78% de les beques d’estudi o l’augment del 43% en les llistes d’espera en la sanitat. Per a Marc Vidal “és fals l’argument que aquestes mesures són conseqüència de la crisi econòmica o dels culpables de torn” i ha recordat el suport de CiU “al rescat de la banca, no per la dació en pagament, o l’acord amb el PP per la reforma laboral que no ha evitat que milers d’empreses gironines tanquin”. Vidal també ha fet referència al suport de CiU a l’amnistia fiscal o les retallades en la PIRMI “quan a Girona una de cada tres persones ja és pobre i més necessàries són aquestes ajudes”. Per a Marc Vidal tots aquests indicadors són una senyal inequívoca que “les polítiques de CiU són per defensar als més poderosos i d’arrel ideològica” i ha esmentat algunes de les alternatives que la formació ecosocialista ha explicat duarnt aquest dos anys, com la recuperació de l’Impost de Successions per a les rendes més altes, la fiscalitat progressiva i ambiental, o la lluita contra el frau fiscal.

  12. lejarza said

    PRESSUPOSTOS, OOFF i Gestió dels RRHH
    Normativa aplicable
    Criteris d’ICV-EUiA-EPM pel 2013
    Suport municipal ICV-EUiA-EPM
    octubre 2012
    MODIFICACIONS LEGISLATIVES I IMPACTE EN EL MÓN LOCAL
    PARÀMETRES A TENIR EN COMPTE EN L’ESCENARI PRESSUPOSTARI, D’OOFF I GESTIÓ DELS RRHH 2013
    http://apeudecarrer.cat/documents/5016

  13. lejarza said

    Organitzacions de la Garrotxa s´uneixen contra la crisi
    La nova Coordinadora de Moviments Socials de la Garrotxa està formada per partits polítics, sindicats i associacions. En principi compta amb Esquerra Unida i Alternativa-Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) i la Candidatura d’Unitat Popular CUP (partits), Comissions Obreres (sindicat) i la Greda i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (entitats). L’organisme, acabat de crear, té l’objectiu de proposar alternatives que ajudin famílies i persones a afrontar les conseqüències de la crisi.
    La idea és aglutinar de manera transversal les sensibilitats disposades a afrontar de manera conjunta els problemes derivats de la situació econòmica. Fonts de la nova entitat han assegurat que l’associació respon a una demanda social que demana organització col·lectiva dels organismes que, de fa temps, protesten i culminen accions per afavorir els més desfavorits pel mal moment econòmic global.
    Fa pocs dies, va tenir lloc la primera assemblea conjunta de la Coordinadora. El punt central del debat va ser la presència de la Coordinadora a la Vaga General del proper 14 de novembre.

  14. lejarza said

    El candidat d’Iniciativa per catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), Joan Herrera, va advertir ahir que el president Artur Mas vol aconseguir la “majoria absoluta” per continuar les retallades. Segons Herrera, la necessitat de la majoria de CiU “no és pel dret a decidir, perquè ningú dubta” que el Parlament tindrà majoria sobiranista. El representant ecosocialista es va presentar com l’alternativa d’esquerres perquè “entre Catalunya i els mercats, CiU sempre tria els mercats”.
    El presidenciable Joan Herrera va participar ahir a Tribuna de Girona -que organitza conjuntament Diari de Girona, Ràdio Girona i La Caixa- amb la conferència “El país que volem”, on va explicar que “no estem davant d’una època de canvis, sinó en un canvi d’época, en el marc de moltes transicions”.
    Ell líder d’ICV va assenyalar que estem en “la crisi de les nostres vides i les perspectives són a empitjorar”. Herrera va lamentar que “l’austeritat dogmàtica no va enlloc però ens insisteixen en l’austeritat dogmàtica, que empitjora la vida i que ens porta de la recessió a la depressió”.
    El representant ecosocialista va demanar que els comicis del 25N s’emmarquin “en un marc històric i en el context que estem”. Va avisar que en l’actualitat s’està passant de la “societat del benestar a aquells que fan negocis amb els nostres drets. El pacte social està fent aigues per totes bandes”, va criticar. I va afegir que “al costat d’això hi ha un debat d’expectativa nacional”.
    Herrera va aprofitar la conferència per remarcar que “hem de ser honestos, no desprendre’ns de les estructures d’Estat” i es va referir a la privatització d’Aigües del Ter-Llobregat que “no garanteix el servei públic d’aigua i no garanteix que el territori tingui vida”. “Es privatitza l’aigua per a 50 anys; voler el país no és fer que l’accés a l’aigua sigui un negoci”, va puntualitzar. Herrera va lamentar que s’hagi escollit la millor oferta econòmica, l’oferta que “no garanteix els serveis públics de l’aigua” ni que el Ter tingui vida i que finalment l’accés a l’aigua sigui un negoci.
    “Potser els fills dels meu fills tornaran a veure el servei d’aigua d’ATLL a mans públiques”, va ironitzar, alhora que ha criticat CiU per “no ser capaç d’assumir el deute de l’aigua de tots”.
    Davant d’això, Herrera va sentenciar que “CiU entre Catalunya i Espanya no sempre ha escollit Catalunya, però, entre Catalunya i els mercats, CiU opta sempre pels mercats”.
    Herrera va defensar “un riu que reactivi econòmicament, que doni futur” i va advertir que “quan ens venen la terra, un riu o l’aigua, ens fan molt més pobres. Això també és país”. “Hi ha coses que no són sagrades i el que no és sagrat és l’accés als serveis públics i això és un problema per a Catalunya, perquè la prosperitat està en un riu que tingui vida”, va exposar finalment.
    Principi de democràcia
    Pel que fa al debat nacional, Herrera va considerar que després de la sentència del Constitucional contra l’Estatut i els “escenaris de recentralització” de Rajoy, “la situació d’atzucac només es pot resoldre amb un principi de democràcia”.
    Va admetre que ICV vol “fugir de la lògica frontista, no fer el debat des de la lògica dels blocs, no des del debat identitari, no des de la guerra de les banderes”. “Sabem que hi ha gent il·lusionada, gent que té vertigen i gent que té por. El debat nacional no el podem fer amb l’exèrcit ni amb els Mossos pel mig”, va acusar.
    Herrera va presentar Iniciativa com la “garantia” que el dret a decidir “no sigui un monopoli” i que el procés no s’utilitza per amagar altres coses. I va recriminar a Mas que busqui “una majoria absoluta” per “fer coses com ATLL o no fer polítiques socials necessàries durant la crisi”. “Parlarem dels drets nacionals però no com una cortina de fum. Molt abans que toqui parlar del país haurem de parlar de les polítiques educatives i sanitàries”, va dir. En aquest sentit, va recordar que “la crisi és fruit de l’especulació, i dels que van posar l’economia al límit”. “Ara estem acceptant que facin negocis amb els nostres drets” i va posar com a exemple la devaluació de les pensions.
    Va assenyalar que “abaixant els impostos a la irlandesa es fa la vida de la gent molt més dura” i va criticar que Mas hagi volgut ser “el deixeble més avançat de les polítiques d’austeritat”.

  15. lejarza said

    ICV-EUiA, en contra d’unes prospeccions
    Els ecosocialistes alerten de les conseqüències que tindria la recerca d’hidrocarburs a la Vall d’en Bas (Garrotxa)
    08/11/12 – El Punt-Avui  GIRONA – RAMON ESTÉBAN
    La Generalitat acaba de concedir permisos per fer prospeccions per cercar d’hidrocarburs a diferents zones del país, entre les quals, la Vall d’en Bas. El cap de llista d’ICV-EUiA a Girona, Marc Vidal, va avisar ahir que les prospeccions tindrien uns efectes “de gravetat extrema” sobre el territori, i va fer una crida perquè les entitats de la Vall d’en Bas i la Garrotxa, però també de la resta del país, es mobilitzin en contra del projecte, formant una plataforma.
    Segons la formació ecosocialista, la recerca –que es faria amb sistema de fractura hidràulica, prohibida en alguns països –implicaria l’obertura de pous a base d’estar foradant entre vuit i dotze mesos seguits, la construcció de vies d’accés i un intens trànsit de camions, fets que suposarien un impacte negatiu sobre el paisatge, un gran consum d’aigua, la contaminació de terres, d’aigües superficials i subterrànies i de l’aire, i, fins i tot, petits terratrèmols.
    “Amb nocturnitat”
    D’altra banda, Vidal va lamentar que el govern català no hagués consultat el territori abans de concedir el permís. “S’ha fet amb nocturnitat, publicant-ho al DOGC sense debat previ”, va dir. En clau electoral, el candidat va vincular aquest tema amb dues propostes del programa d’ICV-EUiA, com són la participació ciutadana quan s’hagin de prendre decisions importants (“no limitar-ho a cridar a votar cada quatre anys”) i l’ús de les energies alternatives a les basades en extraccions.

  16. lejarza said

  17. lejarza said

    ICV-EUiA aposta per un sector públic potent
    10/11/12 – GIRONA – RAMON ESTÉBAN
    La candidatura ecosocialista, que col·loca en l’eix del seu programa la necessitat de canviar el model productiu per sortir de la crisi, proposa invertir en el sector públic a fi de crear ocupació. “Les receptes de les altres forces polítiques són antigues. Després de les retallades –que no solucionen la crisi– què passarà?”, es va preguntar ahir el cap de llista per Girona.
    Marc Vidal va presentar l’estudi de creació de 54.000 llocs de treball a les comarques de Girona al llarg dels pròxims quatre anys, 24.000 dels quals al sector públic: en educació, salut, serveis socials i universitat, entre altres àrees. “Els països que se’n surten, de la crisi, són els que tenen un sector públic potent”, va afirmar. La resta de la nova ocupació es crearia impulsant l’“economia verda” (energies renovables, mobilitat, sector forestal i agrari) o en la rehabilitació d’habitatges. Vidal va admetre que per crear tots aquests llocs de treball primer caldrà fer una inversió important, però va assegurar que es recuperaria a mitjà termini. Segons els càlculs d’ICV-EUiA, amb més gent cotitzant es recaptarà més i, alhora, l’administració pagarà menys per la prestació de l’atur. L’augment d’ingressos també es pot aconseguir –va afegir– lluitant contra el frau fiscal i incrementant la pressió fiscal al sector financer i a les empreses més contaminants Aquestes manifestacions les va fer Vidal en la presentació a la premsa de les “21 prioritats per a les comarques gironines”. A més de la proposta dels 54.000 llocs de treball nous, la llista inclou -entre altres punts- la paralització de la privatització d’Aigües Ter-Llobregat, la creació de nous ramals ferroviaris a la xarxa de rodalies, acabar les obres de l’N-II i l’alliberament del peatge de l’AP-7. En un àmbit nacional, impulsar un model turístic sostenible que fomenti “el turisme verd, gastronòmic i cultural”, posar fi a les retallades en salut, garantir que la Generalitat pagui els deutes amb els ajuntaments i el compromís de realitzar un referèndum per l’autodeterminació.

  18. lejarza said

    Marx, como otros autores clásicos, consideraba que las reglas de juego del capitalismo, y en particular el motor de la competencia, obligaría a las empresas a luchar entre sí incrementando la explotación sobre sus trabajadores. Al fin y al cabo el objetivo de las empresas es mantener o ampliar espacios de rentabilidad, para lo cual es necesario sobrevivir en la selva de la guerra competitiva. Si una determinada empresa se despista y se muestra menos belicosa en esa tarea, por ejemplo subiendo salarios, las empresas rivales pueden tomar la delantera y aprovechar para rebajar sus costes en relación a la empresa en cuestión. Esos menores costes se traducirán en mayores ventas y en consecuencia en mayores beneficios, asumiendo que los compradores prefieren el producto más barato al más caro. Sabedora de este hecho, la empresa tendrá que reaccionar tratando de reducir sus costes al nivel de sus rivales. Es decir, volviendo a bajar los salarios. La amenaza es desaparecer en tanto que empresa.
    Por estas razones apuntadas, Marx y los clásicos consideraban que la tendencia del salario era a alcanzar un nivel de mera subsistencia. La coerción de la competencia llevaría a todas las empresas a alcanzar equilibrios de mercado donde el salario estuviera totalmente deprimido y con ello se mantuvieran condiciones de precariedad absoluta para los trabajadores. Dado que además la coerción de la competencia también obligaba a reinvertir los beneficios empresariales, Marx sumaba a la predicción de los salarios de subsistencia la famosa advertencia de que el capitalismo estaba cavando su propia tumba al aplicarse la ley de la tendencia decreciente de la tasa de ganancia.
    Pero el desarrollo del sistema capitalista, bajo la tendencia de la concentración y centralización (empresas cada vez más grandes formando monopolios u oligopolios), junto con el ascenso al poder de partidos socialdemócratas y la aplicación de reformas que tenían como objetivo paliar las consecuencias de dicho desarrollo, mostraron una realidad histórica bien diferente a la que Marx había predicho. Las tesis de los revisionistas como Bernstein aparecían triunfantes en la creencia, aparentemente demostrada, de que el capitalismo podía domesticarse para evitar el negro oscuro que predecía el marxismo original.
    Lo cierto es que la emergencia de las grandes empresas formando monopolios consiguió neutralizar la dinámica competitiva que, según Marx, debería haber conducido a salarios de subsistencia para los trabajadores. En un entorno de monopolio no es necesario luchar por reducir los costes laborales y en consecuencia se pueden compartir ciertos espacios de ganancia con los trabajadores si las instituciones, como el Estado, presionan para que así sea. El problema que puede emerger tiene más que ver, como apuntaron los autores neomarxistas (Sweezy, Foster, Magdoff), con la acumulación de ganancias por parte del capital que no puedan encontrar espacios de inversión (tesis del subconsumo). En cualquier caso, en ese marco de falta de competencia, los salarios no tienden hacia niveles de subsistencia. La socialdemocracia y el Estado del Bienestar pueden sobrevivir, si bien a costa de la sobrexplotación de recursos naturales y de los países en desarrollo.
    Sin embargo, entre los ochenta y los noventa la caída del llamado socialismo real y la crisis de las organizaciones de izquierdas condujo a la hegemonía neoliberal y a la puesta en marcha de políticas económicas que promovían la libre circulación de capitales por todo el mundo. Estaba en marcha un nuevo estadio de globalización financiera y productiva, donde la competencia volvía a tener un lugar central en la actividad económica.
    Las empresas de todos los países desarrollados, incluso aquellas que habían mantenido por mucho tiempo sus monopolios, tuvieron que entrar de nuevo en el tablero de la lucha competitiva. Y ese nuevo marco condujo de nuevo a la vigencia de la dinámica propia del capitalismo y, en consecuencia, a la validez de la predicción original de Marx. En todas partes las empresas luchaban por reducir sus costes laborales para poder vencer en una competición que ahora les enfrentaba con empresas de todo el mundo. Este sigue siendo nuestro contexto actual. El llamado capitalismo salvaje o capitalismo sin máscara.
    Este marco de libre competencia mundial trasciende a los Estados y, en consecuencia, anula de facto la capacidad de la socialdemocracia de poder enfrentar esa dinámica a través de la actividad parlamentaria. Es decir, incapacita a las instituciones estatales para domesticar el capitalismo. Cualquier intento de alcanzar a nivel estatal políticas reformistas conduce necesariamente a una pérdida de competitividad de las empresas nacionales, lo que se traduce en mayores tasas de desempleo. He ahí el actual drama teórico y la confusión ideológica de los partidos políticos socialdemócratas en toda Europa, más allá de sus resultados electorales, al tener que enfrentar el dilema de precariedad o paro. Es decir, salarios de subsistencia o desempleo.
    La socialdemocracia tiene que elegir entre aspirar a vencer en la lucha competitiva, aceptando un modelo de sociedad basado en salarios de subsistencia, o mantener nichos reformistas construyendo de nuevo monopolios, bien porque temporalmente domina tecnológicamente a partir de una determinada estructura productiva (modelo alemán) o bien porque introducen medidas proteccionistas que le aíslan de la lucha competitiva (modelo de capitalismo occidental de posguerra).
    En un contexto de globalización financiera y productiva, estadio al que tiende siempre el capitalismo, Marx recupera su vigencia y sus tesis se reafirman. Al capitalismo le sobran, en este contexto, todos aquellos elementos que obstaculizan la posible victoria en una lucha competitiva. Dicho de otra forma, al capitalismo le sobran actualmente los servicios públicos y los derechos laborales. Y ante eso reaparece el viejo dilema de escoger entre un modelo de sociedad bárbaro y un modelo de sociedad alternativo. Y ese modelo alternativo sólo puede constituirse fuera del espacio capitalista, fuera del capitalismo.

  19. lejarza said

    El candidat d’ICV-EUiA per Girona, Marc Vidal, juntament amb el diputat al Congrés dels Diputats Joan Coscubiela, han fet una trobada amb els sindicats per donar-los recolzament per a la vaga general del dimecres. En el marc de la trobada, el candidat ha fet una crida a “vèncer la por” i ha demanat als gironins que se sumin a la protesta. “Quan la gent ens unim tenim la força de canviar les coses”, ha remarcat Vidal, que ha posat com exemple la pressió social que ha exercit la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). “Fa cinc anys era impensable imaginar que els desnonaments es podien parar i la PAH ha demostrat que es pot fer”, ha dit.
    ICV-EUiA ha celebrat aquest vespre a Girona un acte de recolzament als sindicats, amb la participació del diputat al Congrés Joan Coscubiela. L’acte s’ha centrat en la propera vaga general del 14-N, convocada a nivell europeu. Durant l’acte, Vidal ha manifestat que aquesta és una vaga “per la dignitat i per les persones” i ha revisat alguns dels efectes que estan tenint les retallades de PP i CiU entre la ciutadania.
    Per aquesta raó, el cap de llista ecosocialista ha fet una crida ha sumar-se a la protesta “no només als treballadors sinó també als aturats, la gent gran i tot el sector públic, privat i també el tercer sector”. Vidal també ha fet referència a les persones que davant d’aquesta vaga tenen por de perdre la feina si secunden la protesta. A aquests, els ha animat a “vèncer la por” i manifestar-se pels seus drets. El candidat ha posat d’exemple els èxits aconseguits per la PAH que els han permès aturar nombrosos desnonaments. “Això demostra que si les persones ens unim tenim la força per canviar les coses, perquè fa cinc anys era impensable imaginar que els desnonaments es podien parar, i la PAH han demostrat que es pot fer”, ha declarat.
    Per a Vidal, el proper 14-N és “un punt d’inflexió per vèncer la resignació” i, per això, ha fet una crida a “vèncer la por” i ha instat la ciutadania a fer pinya i fer que “la por” la tinguin “les conselleries i els ministeris en veure la unió de la societat contra les polítiques neoliberals”.

  20. lejarza said

    Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona). (EFE).- El candidato de ICV-EUiA a la Generalitat, Joan Herrera, ha afirmado este lunes que la campaña hace “milagros” cuando el presidente catalán y candidato de CiU, Artur Mas, dice que suspenderá su agenda durante la huelga del 14-N y que se aviene a estudiar celebrar una cumbre sobre los desahucios.
    En un mitin celebrado en la sala cultural Cal Gallifa de Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona), Herrera ha acusado así de electoralista al candidato convergente: “la campaña electoral consigue lo que no se ha conseguido en los 21 meses” de Govern, ha dicho el candidato ecosocialista, y ha apelado a los catalanes para que CiU sea “claramente derrotada” en las urnas el 25-N.
    Herrera ha recriminado a Mas que diga que suspende por “respeto” su agenda de mítines el 14-N cuando, ha recordado, “apoyó” la reforma laboral del Gobierno: “por respeto tendría que haber escuchado la huelga anterior, por respeto no tendría que haber recortado derechos sociales”, ha agregado el líder de ICV.
    Según el candidato ecosocialista, los “milagros” de la campaña electoral no terminan aquí y, de esta manera, se ha referido al hecho de que el presidente catalán se avenga ahora a estudiar la posible celebración de una cumbre para abordar el tema de los desahucios pasadas las elecciones autonómicas con el resto de partidos.
    “21 meses pidiéndole una cumbre para hablar de los problemas sociales de la gente y llega la campaña y dice que lo hará después de la elecciones”, ha lamentado el cabeza de lista de ICV-EUiA, partido que ha reclamado en reiteradas ocasiones una “cumbre social” con el resto de formaciones catalanas.
    “Yo no creo en milagros, y menos en los milagros de las campañas electorales. Aquellos que proponen cosas que no han hecho antes y que dicen que lo harán después, cuando no lo han hecho en 21 meses, solo me los creo si salen derrotados, si retroceden”, ha clamado el candidato ecosocialista.

  21. lejarza said

    Acte central ICV-EUiA a Girona amb J. Herrera – 19/11 19h

    Benvolguts, benvolgudes.

    Us comuniquem que el proper dilluns 19 de novembre a les 19h, celebrarem l’acte central de campanya a Girona. Comptarem amb la presència de Joan Herrera, Josep Nuet, Marc Vidal i Jordi Córdoba. L’acte tindrà lloc al Centre Cultural la Mercè (http://goo.gl/maps/x9Ju1).

  22. lejarza said

    ICV-EUiA reclama més atenció al medi natural
    16/11/12 Girona – PALS – RAMON ESTÉBAN
    El cap de llista gironí d’ICV-EUiA, Marc Vidal, creu que la política del govern de CiU relativa al medi natural és “reaccionària i antisocial” perquè respon als interessos privats de determinats grups de pressió, com ara els de la caça, la pesca, les constructores o algun tipus d’indústria. “Per a nosaltres, en canvi –va manifestar ahir Vidal– els espais naturals són de tots.” Els ecosocialistes, va explicar el candidat, consideren que el 30% del territori català és susceptible de ser protegit i, consegüentment, de convertir-se en un incentiu per a la dinamització econòmica de la zona, a través del turisme “responsable”. La protecció a la que es refereix ICV-EUiA es plasmaria en la potenciació dels parcs naturals existents i en la creació d’altres, entre altres mesures. Les declaracions de Vidal es van fer a la platja de Pals, un espai inclòs al parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, que, segons ell, il·lustra l’ “absolut desinterès de CiU pel medi natural”. El parc, va recordar, es va crear el juliol del 2010, però a hores d’ara no se n’han elaborat els plans de gestió i de protecció, no s’ha creat l’òrgan de gestió i no s’ha nomenat el director o directora.
    D’altra banda, el cap de llista d’ICV-EUiA, va enumerar algunes de les propostes del seu programa: l’elaboració de la Llei de Biodiversitat -presentada per ICV-EUiA i rebutjada amb els vots de CiU, PP i PSC-; la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, que seria l’òrgan de gestió i planificació de tots els espais protegits;dotar de recursos econòmics als parcs, consorcis i entitats cíviques i ecologistes per garantir que duen a terme la seva activitat almenys en les mateixes condicions de fa dos anys; posar en relleu la feina de la Xarxa de Custòdia del Territori, a base d’incentius fiscals per als propietaris adherits; i la tramitació de les lleis dels parcs naturals de les capçaleres del Ter i del Freser, la zona lacustre de Banyoles i les Gavarres.

  23. lejarza said

    Companys i companyes!

    El proper dimarts dia 20 a les 20h15 a la sala el Caliu dels Catòlics la coal·lició ICV-EUiA-Garrotxa organitzem un debat per parlar del dret al Treball que té tota persona que vulgui treballar i com ho podem assolir a partir d’alternatives al model actual.
    ICV-EUiA-Argelaguer

  24. lejarza said

    MARC VIDAL  CANDIDAT D’ICV-EUIA PER LA DEMARCACIÓ DE GIRONA
    “Si seguim fent el que s’ha fet fins ara, no ens sortirem”
    Proposa que, en lloc de seguir retallant, s’inverteixi a crear ocupació en sectors estratègics, com ara sanitat, educació, serveis socials o un turisme integrat i respectuós amb el territori
    Defensa el dret a l’autodeterminació, però considera que les llibertats nacionals han d’anar acompanyades de la justícia social
    16/11/12 – GIRONA – RAMON ESTÉBAN
    Què li semblaria aquest eslògan per a la seva campanya?: “No deixeu que l’arbre del debat sobiranista us impedeixi veure el bosc de la crítica situació econòmica i social.”
    Podria servir. Evidentment existeix el debat sobiranista i la necessitat de definir-se sobre aquest tema. Hi ha gent que des de sempre hem defensat –i faig servir la primera persona– el dret a l’autodeterminació i d’altres que s’han apuntat al carro a darrera hora. Artur Mas diu que ha d’agafar el timó de la nau –i és cert que ho ha de fer, com a president–, però és molt sospitós l’increment de cop i volta del sobiranisme dins del seu partit. I, efectivament, això tapa una part del bosc, el de les retallades, la política d’austeritat… Seria preocupant que el debat se centrés en uns sentiments, deixant de banda la resta. No podem perdre de vista que hem d’exhaurir tots els recursos per no deixar fora ningú.
    Si s’hagués de triar entre una millora de les condicions socials seguint dins l’Estat o una Catalunya independent en què se seguissin les polítiques econòmiques i socials actuals, vostè què faria?
    Tenim claríssim que les llibertats nacionals han d’anar acompanyades de la justícia social. És més: només tindrem justícia social en el marc de la llibertat nacional. Volem un país nou que no sigui ni coix ni injust. Per tant, s’equivoquen els que volen una independència fast food, que diuen: “Siguem independents i després ja en parlarem.” Si hem de ser independents ha de ser perquè estem construint un país nou que resolgui els temes socials. I difícilment podrem resoldre aquests temes socials si abans no hem tingut en compte l’entorn en què es produeix el conflicte, que no és altre que aquest en què ens trobem: el marc constitucional està fent aigües, hi ha punts de conflicte entre l’Estat i una Catalunya que no vol seguir sent maltractada… En aquest marc hem de resoldre la qüestió social. Per tant, contestant la pregunta: per mi és indestriable una cosa de l’altra.
    En les anteriors eleccions al Parlament, ICV-EUiA va tenir una davallada important, però en les legislatives estatals van créixer molt. A l’hora de calcular els resultats del 25-N, quin és el seu referent?
    Les percepcions pròpies i les enquestes –enquestes fetes pels altres partits, ja que nosaltres no tenim diners per fer-ne– indiquen que estem en una situació de creixement perquè estem al costat dels ciutadans. Tenim la sensació que els ciutadans ens ho estan reconeixent. Si estem parlant dels desnonaments no és perquè sí, sinó perquè hi ha gent de la llista que ha estat o està en la plataforma en contra dels desnonaments; si parlem de les retallades en educació i en salut és perquè hi ha hagut gent nostra que s’ha tancat en els CAP… Per tant, crec que estem en una situació de creixement, distorsionada pel tema nacional, en què molta gent s’ha radicalitzat per allò que dèiem dels sentiments: “M’estan agredint, jo em sento més català que espanyol”, o a l’inrevés.
    En teoria vostès s’han de beneficiar de la suposada davallada del PSC.
    Sí, és molt probable. Però de totes maneres és una llàstima el que s’està produint al PSC perquè és interessant sumar totes les forces d’esquerra per disputar l’hegemonia a la dreta. Per tant, no és una bona notícia la crisi dels socialistes, però no semblaria lògic que les persones desencantades amb el PSC se n’anessin cap a la dreta o cap a l’abstenció. Nosaltres els obrim la porta perquè defensem un espai polític que, en part, és el dels socialistes.
    I d’altra banda, la CUP els pot restar vots per un altre costat, no creu?
    Nosaltres som una força política radical, d’esquerres i nacional, amb experiència de govern i d’oposició, amb presència al carrer, a les entitats i a les institucions. Home, jo estic content que hi hagi una força d’esquerres més, i, a més, de gent jove, com nosaltres.
    Permeti’m que li digui que és molt agosarat incloure en el programa una xifra concreta de llocs de treball que vostès crearien si governessin: 54.000 a les comarques de Girona en quatre anys.
    Sí, és agosarat, però és fruit d’uns càlculs. Estem en una situació dramàtica i calen solucions radicals. Fent el que s’ha fet fins ara, no ens en sortirem, cal canviar. El que s’ha fet fins ara ha provocat la situació en què ens trobem. Per tant, apostar per gastar menys i menys cada vegada, el que fa és que l’economia cada vegada s’alenteixi més. Obama i Cameron van decidir lluitar contra el dèficit a còpia de 50% retallant i 50% canviant la fiscalitat; Hollande, el 80% amb la fiscalitat… En canvi, a Catalunya el 98% de la reducció del dèficit es fa amb les retallades. Per tant, tenim un marge aplicant una nova fiscalitat més justa i en la lluita contra el frau fiscal, que a Catalunya és indecent. I aquest marge es pot invertir en llocs de treball de sectors estratègics, que nosaltres creiem que han de ser el de benestar social (educació, serveis socials, salut…) i el de l’economia verda (renovables, rehabilitació). És un càlcul que agafa de model els països on s’aplica i està funcionant. És una xifra demostrativa del que es podria fer si hi hagués un canvi de paradigma a l’hora d’afrontar la situació. I el que és clar és que amb la política de retallades s’està destruint ocupació i es deteriora la situació social. Calen canvis. Anar en aquesta direcció o seguir amb les retallades és una decisió política.
    També proposen la creació d’una banca pública per així facilitar crèdit a les empreses.
    Crec que ho tenim fàcil.
    Fàcil?
    Sí, perquè tenim l’ICF (institut de crèdit oficial) i tenim una banca privada que ha estat intervinguda i se li han injectat diners públics. No pot ser que aquesta banca rebi diners dels ciutadans a canvi de res. Es volen tornar a mans privades, i en això no hi estem d’acord. El que hem de fer és crear l’estructura perquè siguin de titularitat pública i que les decisions que prengui aquesta banca siguin decisions de tipus social: crèdit a les empreses, donar una segona oportunitat a les famílies desnonades fent servir diferents fórmules, com ara cancel·lar una part del deute, renegociar-la, etc. Tot i que la banca privada (em refereixo a la que no està intervinguda) també ho hauria de fer, seria una línia d’actuació que la pública faria amb més intensitat, per dir-ho d’alguna manera. Pensem que amb els diners que hem posat en els bancs intervinguts ja els hauríem pogut pagar quatre vegades! Tenim la voluntat i l’empenta per fer-ho. Per què no ens hi posem?
    Posen molt l’accent en el foment del transport públic. En concret, per a la xarxa ferroviària gironina, quines propostes tenen?
    Entenem que els rodalies de Girona són indispensables, per sobre del TAV. En aquest sentit, caldria potenciar la línia de Portbou, fer ramals de connexió amb l’aeroport i amb la zona de Lloret, fer un tren-tram entre Girona i la costa (l’anella de les Gavarres ferroviària) i, evidentment, potenciar el tren convencional al pas per Girona ciutat. I sobre això últim, pensem que el més sensat és fer una consulta als ciutadans gironins sobre com volen que sigui el pas del tren convencional. Després de tot el remenament que hi ha hagut amb el TAV no sé si la gent prefereix tornar a foradar la ciutat i estar més temps empantanegats o buscar una solució més fàcil.
    I el tren transversal, entre el centre del país i Girona passant per la Garrotxa?
    A l’hora de fer inversions hem de mirar quines són les més urgents, és a dir, quines són les que alleugeririen més el trànsit a les carreteres. El més urgent són aquestes línies que he dit abans. Naturalment, no hem d’oblidar una altra inversió urgent, com és el corredor mediterrani. És una aposta estratègica perquè suposaria treure de les carreteres milers de camions.
    El model turístic sostenible que vostès reclamen, en què es traduiria?
    Consisteix a ser respectuós amb les particularitats de territori i amb les persones que hi viuen. Per tant, aprofitar tot allò que és local per potenciar-ho com a atractiu turístic. El paisatge seria un actiu, en aquest sentit. I quan diem paisatge incloem, per exemple, el sector primari, que hem de potenciar amb producció ecològica i de proximitat. Si això ho lliguem amb cultura, folklore, artesania…, tindríem un pol que dinamitza el comerç, les activitats de lleure i el sector primari.
    Vostè ja ha estat una vegada el cap de llista d’ICV-EUiA per Girona, però en unes eleccions legislatives estatals. Són molt diferents, aquestes?
    Aquell cop va ser més fàcil perquè no s’hi havia barrejat el tema identitari.
    El debat sobiranista ho ha desgavellat tot?
    Sí, és allò que dèiem del bosc i els arbres, que posa una nebulosa en tot. Hi ha gent que té una bola de vidre i diu “La independència serà un desastre i serà la ruïna del país”, i una altra que diu: “És que si no som independents no solucionarem els problemes que tenim i, a més, quan siguem independents serem la meravella.” S’equivoquen els uns i els altres, no en tenen ni idea! Com es pot generar por o generar il·lusió amb un tema que ningú sap com acabarà? No hi ha cap cas precedent, no s’ha produït mai. Sempre, sempre, sempre has d’acabar pactant amb el teu opositor. I no sabem en què consistirà aquest pacte, no en sabem res, encara s’ha de començar a bastir. El que em preocupa és que es generi una excessiva il·lusió i se situïn els sentiments davant del debat serè que fa falta. Això ho enterboleix tot, i surt la gent de CiU, que ha estat castigant la població amb retallades, dient que tindrem un país nou amb justícia social… En aquest escenari es diuen coses com aquesta, que són justament el contrari del que s’ha estat fent fins ara. En les anteriors eleccions, tot i ser brutal el que ens estava caient a sobre, com que es podia denunciar la situació amb claredat, el missatge arribava més bé. Ara l’escenari és encara més brutal, però queda emboirat per la qüestió identitària.
    Un mestre molt entès en sardanes
    Marc Vidal i Pou és un exsindicalista de CCOO que ha estat campió de Catalunya de sardanes revesses. Psicopedagog i mestre, ensenya català en un institut de Palafrugell. Va dirigir la campanya de Joan Boada en les anteriors eleccions catalanes i ara fa un any va encapçalar la llista ecosocialista gironina per a les del Congrés. No va sortir. Va ser delegat d’Interior a Girona i des del 2007 és regidor de l’oposició a Regencós.

  25. lejarza said

    ICV-EUiA – Eleccions Parlament 2012

    ICV-EUiA-Argelaguer Garrotxa Girona

  26. lejarza said

    CAFÈ-DEBAT SOBRE EL DRET AL TREBALL Acte Central de campanya d’ICV-EUiA a la Garrotxa

    CAFÈ-DEBAT SOBRE EL DRET AL TREBALL

    El proper dimarts 20 de novembre tindrà lloc l’Acte Central
    de campanya d’ICV-EUiA a la Garrotxa, que comptarà amb la
    presència dels caps de llista per Girona: Marc Vidal i Jordi
    Córdoba.
    Seguint amb la línia de campanya que ha portat el grup d’Olot
    d’ICV-EUiA, l’activitat anirà al voltant dels drets bàsics de
    la ciutadania, que l’eslògan de campanya defensa: ….I tant si
    podem! dret a decidir si, drets socials també!”. Així, després
    dels actes sobre el dret a decidir (que va comptar amb la
    presència de Raül Romeva) i el dret a l’habitatge
    amb l’exconseller de Medi Ambient i Habitatge Salvador Milà) 
    aquest darrer cafè-debat tractarà sobre el dret al treball.
     
    A banda de Vidal i Córdoba, participaran en aquesta xerrada
    Francesc Boadas, secretari general de CCOO a la Garrotxa i 
    Llorenç Planagumà, candidat a la llista de Girona i membre 
    d’ICV-EUiA Garrotxa.
    L’acte és obert a la participació de tothom, tindrà lloc a 
    la Sala El Caliu d’Els Catòlics d’Olot, i començarà a les 
    20h15.

    Aquest acte està organitzat pel grup d’ICV-EUiA a la Garrotxa,
    seguint amb la seva voluntat de fer actes polítics amb un aire
    diferent, oberts i propers als ciutadans.

    Adjuntem cartell il·lustratiu per si us és d’ajut.

    Per més informació:
    Llorenç Planagumà 699 314 491
    Enric Rodríguez 685 676 825

  27. lejarza said

    Joan Herrera
    «L´única via federal acceptable per a Catalunya no pot ser un nou ´cafè per a tothom´»
    Candidat d’ICV-EUiA a la Generalitat. Defensor del dret a decidir, l’aspirant ecosocialista a presidir la Generalitat considera imprescindible el reconeixement a la singularitat de Catalunya com a nació i disposar d’un millor finançament. Es presenta com a alternativa per afavorir el repartiment just de la riquesa i els drets socials; en l’ecologia, l’estalvi i l’eficiència i l’economia verda; i en l’ètica, amb una nova política radicalment democràtica basada en l’honestedat, la transparència i la participació ciutadana. Afirma que la cultura és un dret i un bé comú, que construeix país.
    DDG JORDI BOSCH. Periodista
    Vostè s’ha referit en ocasions a solucions federalistes en la relació Catalunya-Espanya. Hi ha ponts d’entesa suficients entre els sectors d’esquerra catalans i espanyols que permetin pensar que aquestes tesis tenen avui correspondència a Madrid?
    La via federal possible, tot i que difícil, no és la que proposa el PSC, de la del PSOE només sabem que rebutja el dret a decidir. L’única via federal acceptable per a Catalunya no potser un nou “cafè per a tothom” a disset o la reforma del Senat, sinó el reconeixement de la singularitat de Catalunya, com a nació, les competències àmplies i clares i el finançament just i el dret a l’autodeterminació.
    JOSEP CAMPMAJÓ. President del Mercat del Lleó de GIrona
    Darrerament s’ha discutit molt, arran del decret d’horaris comercials, sobre el contrast entre el model de teixit comercial català i l’espanyol o l’europeu. Quines accions concretes proposa la seva formació per mantenir la singularitat del model català basat en el petit comerç, el comerç familiar i el comerç de proximitat?
    Proposem afavorir el model de comerç urbà, de major proximitat, enriquidor de la vida ciutadana i que es retroalimenta amb l’espai públic. Rebutgem la liberalització d’horaris comercials imposada pel RD 20/2012. Proposem reforçar el suport al petit comerç urbà com a element de la qualitat de vida als nostres municipis promovent la implicació real d’aquest comerç en el teixit social del lloc on s’ubica. La creació de taules de concertació d’àmbit municipal, on comerciants i d’altres agents socials puguin debatre i acordar regles de funcionament per facilitar l’ús cívic i plural de la ciutat i l’espai públic. Fer dels mercats municipals de Catalunya les veritables locomotores comercials dels centres urbans, enfocant-los cada cop més cap a una oferta de major qualitat i major base local, i que actuïn al mateix temps com a promotors dels bons hàbits alimentaris de la població.
    JOAN VILA. Empresari
    L’economia catalana té un greu problema de formació dels seus treballadors. El fracàs escolar i l’adaptació de la FP a les necessitats de l’economia no semblen tenir solució. No creu que és urgent la introducció d’una FP híbrida entre la figura de l’aprenent a l’empresa i la formació exterior? Creu que ha de complementar la FP actual o substituir-la? Com reduirà el fracàs escolar a ESO?
    Cal solucionar el desequilibri entre educació superior i FP i el gran dèficit en formació professional de grau mitjà. Prestigiar la FP de grau mitjà pot ajudar els i les joves a accedir a nous sectors productius i nous llocs de treball. Nous sectors lligats als principis de creixement sostenible, intel·ligent i inclusiu, marcats per l’Estratègia Europa 2020. Cal reforçar l’oferta dels Programes de Qualificació Professional Inicial com a alternativa al fracàs escolar i a l’abandó prematur dels estudis per part de molts joves. Dotar-los d’un finançament adequat. Estendre modalitats de PQPI basades en la cooperació amb les administracions locals i les empreses, gremis i organitzacions empresarials.
    FREDERIC CABRÉ. President del Col·legi d’Arquitectes
    Si en els propers temps el creixement de les nostres ciutats ha de mirar per la reutilització, adaptació i millora del sostre ja construït, optimitzant el comportament energètic i la regeneració dels barris i l’espai públic. Quina ha de ser l’estratègia a curt, mitjà i llarg termini en la promoció i ajuda pública davant la necessitat real d’accés a l’habitatge?
    Crear un programa específic per impulsar la rehabilitació integral i qualificada d’edificis o barris amb criteris de sostenibilitat. Amb la incorporació de mesures per reduir el consum energètic (estalvi, eficiència i autoconsum energètic), l’optimització del consum d’aigua (potenciar la instal·lació de sistemes de reutilització de les aigües grises i pluvials), la gestió dels residus, la mobilitat sostenible (impuls dels mitjans no motoritzats, transport públic, gestió d’aparcaments), l’ús de solucions que facilitin el manteniment d’edificis, l’estímul als avenços tecnològics i l’ambientalització de les obres. Amb l’objectiu d’impulsar l’economia verda i crear ocupació tecnològicament qualificada. Recuperar i potenciar els programes d’arranjament, rehabilitació i d’inspecció tècnica dels habitatges, paralitzats pel govern de CiU, per tal de millorar la seguretat i manteniment del parc d’habitatge de la ciutat construïda i de revitalitzar els sectors econòmics i professionals afectats per la caiguda de la construcció. Impulsar el sector de la rehabilitació, adaptació i domotització d’habitatges.
    CARMEN ECHAZARRETA. Professora de la UdG
    Quin és el model d’universitat pública que defensa i quins són els recursos que pensa esmerçar en la dinamització de la universitat pública?
    El sistema universitari de Catalunya: un sistema d’ensenyament superior i de recerca públic, accessible, de qualitat i al servei de la societat. Cal promoure un acord d’àmplia base entre les forces polítiques del Parlament de Catalunya per articular un sistema universitari públic de qualitat i millorar el nostre sistema d’educació superior. En particular, l’acord es referirà al marc normatiu i al model de finançament de les universitats públiques.
    BENJAMÍ PALLARÈS. President del Col·legi de Metges
    En el cas d’una possible independència de Catalunya, en quin temps i com faran possible eixugar el dèficit i començar a créixer com a país?
    Això dependrà de les polítiques fiscals i redistributives que s’apliquin, l’exemple són països independents com Grècia, Portugal, i el mateix Estat espanyol. Si seguim amb les polítiques d’austeriat salvatge, anirem a pitjor. Cal augmentar els ingressos. I calen canvis en el Pacte Fiscal Europeu, en el model de polítiques de dèficit de la UE.
    DOLORS BASSA. Secretaria General d’UGT a Girona
    En cas de tenir majoria suficient, us comprometeu a prioritzar les polítiques socials i les persones que des del maig 2010 s’han anat retallant en el pressupost d’educació, sanitat, acció social i a retornar les condicions al personal de l’administració pública  en  salari , jornada, contractació… com a garants de serveis públics de qualitat?
    I tant, ICV-EUiA proposem una nova prosperitat compartida i ecològica. Presentem propostes, una alternativa que es fonamenta en l’equitat, en el repartiment just de la riquesa i els drets socials; en l’ecologia, l’estalvi i l’eficiència i l’economia verda; i en l’ètica, amb una nova política radicalment democràtica basada en l’honestedat, la transparència i la participació ciutadana. Proposem redistribuir la riquesa i els esforços per sortir de la crisi amb una profunda reforma fiscal perquè pagui qui més té i qui més contamina. I una política que prioritzi la creació de llocs de treball. Proposem garantir la transparència fent que tota la informació sigui pública i fomentar la participació ciutadana celebrant consultes populars perquè la gent decideixi. Cal eliminar el frau fiscal, augmentar la fiscalitat a les rendes més elevades i millorar el rigor en la gestió pública. I revisar els ingressos del personal al servei de les diverses administracions a fi de recuperar el poder adquisitiu perdut així com el manteniment del volum d’ocupació pública com una font més de creació d’ocupació.
    XAVIER PASTOR. Expert en situacions de conflicte.
    Quins factors són els que impedeixen presentar una coalició electoral d’esquerres i catalanistes al Parlament de Catalunya? Encara pesen els conflictes del tripartit?
    Les eleccions anticipades no han facilitat arribar a acords, però la pluralitat de les esquerres és un fet positiu, l’esquerra és diversa. El que és important és que tinguem la capacitat de crear una majoria política d’esquerres al Parlament de Catalunya, que articuli les reivindicacions socials. Catalunya està pitjor que fa dos anys, el Govern d’Entesa va fer una bona gestió en la defensa del benestar i del territori.
    IÑAKI FRADE. President de Pimec Girona
    Les petites i mitjanes empreses catalanes es troben en una mitjana de rendibilitat de les seves inversions (rendibilitat econòmica) per sota del 3%. El cost del deute per sobre del 5% en tots els casos. Pot afectar la confrontació Catalunya-Espanya en les negociacions d’emissió d’eurobons i el finançament amb aquests a baix cost?
    Nosaltres apostem per una Banca Pública potent tant amb l’Institut Català de Finances com amb aquelles entitats financeres rescatades amb fons públics, amb dotacions de recursos del pressupostos de la Generalitat, per facilitar crèdit a les pimes, als autònoms/es i a l’economia social, amb criteris d’atorgament compartits amb els agents socioeconòmics del país.
    MANEL POCH. Vicerector de la UdG
    En un moment de crisi com l’actual en què els temes econòmics a curt termini tenen tanta incidència, com podrem avançar sense hipotecar el futur ambiental de la nostra mainada?
    L’estratègia es fonamenta en el desenvolupament de les oportunitats que ofereix l’economia verda -sector primari, energies renovables i indústries relacionades, mobilitat, construcció i rehabilitació i de les polítiques socials i per promoure la transició cap a un model socialment més just, que avanci en l’equitat de gènere i ecològicament sostenible. Cal impulsar una política industrial activa i de canvi cap a nous sectors productius vinculats als requeriments de la sostenibilitat, com un dels motors del futur econòmic de Catalunya.
    ISAKI LACUESTA. Director de cinema
    Què podem fer per desmuntar l’amnistia fiscal?
    La immediata derogació de les amnisties fiscals. Emprendre decidides actuacions en un Pla de lluita contra el Frau Fiscal. Incrementar fortament els efectius humans i recursos tècnics de l’Agència Tributària de Catalunya. Augmentar les sancions penals pel frau greu i ampliar els terminis de prescripció penal fins als 10 anys. Proposar a la UE la prohibició dels paradisos fiscals i de forma immediata prohibir operar a la UE als bancs amb sucursals en centres offshore (paradisos fiscals). Impossibilitar la contractació pública amb empreses que operen amb paradisos fiscals així com no reconèixer la personalitat jurídica a les societats constituïdes en paradisos fiscals per intervenir en el tràfic mercantil espanyol. Fer les reformes legals necessàries per poder investigar el frau fiscal internacional. Millorar la transparència en la participació en fons d’inversió col·lectiva a l’estranger. Impossibilitar a esportistes, artistes o qualsevol professional amb residència a paradisos fiscals beneficiar-se d’ajuts, promocions o patrocinis públics.
    JUDIT PUJADÓ. Escriptora
    Eugeni Xammar era un home que havia viatjat molt i d’una alta cultura com evidencia el seu currículum. Va dir: “tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions”. Què n’opina vostè?
    No prendre precaucions vol dir compromís i alhora confiança amb la seva gent. Aquest fet ens obliga a disposar d’un estat del benestar fort que és la garantia de cohesió social i d’oportunitats per a tothom. Des d’ICV-EUiA tenim clar que primer la gent i que cal escoltar. En definitiva, Catalunya serà el que vulgui i decideixi la seva gent. A nosaltres ens toca que aquest horitzó sigui el més ampli possible, amb la màxima informació i transparència.
    SALVADOR SUNYER. Director de Temporada Alta
    A vostè li sembla que, en un moment com l’actual, té sentit de gastar  diners en cultura?  I , si és que sí, quin sentit  creu vostè que té? I en què proposarà ICV-EUiA que es gastin?
    La cultura és un dret i un bé comú, que construeix país; ha de tenir centralitat en els polítiques del benestar, per cohesió social, riquesa i ocupació. A la pobresa econòmica i social, cal afegir la pobresa: dels sabers, de no posar en valor la diferència, a la diversitat cultural, al coneixement, al gaudi en les arts. Hi ha alternatives a la crisi des de la cultura, des d’una perspectiva de sostenibilitat cultural, transversalitat i posant al centre la gent i els creadors, entitats i empreses. Invertint les prioritats i el recursos, tenint present la cultura de baix a dalt i posant els equipaments al servei de la cultura en clau de cohesió social, transformació i bé comú. Hem de passar de la marginalitat i la inanició pressupostària a un pressupost de 80€/habitant al llarg del mandat. Proposem un pla de xoc cultural per garantir la cultura com a dret universal, aturar la desocupació, impulsar noves ocupacions, millorar els aprenentatges i l’accessibilitat cultural; dotar-nos de sistemes tenint present els territoris i el món local, equipaments de projecció i internacionalització, facilitant masoveries de la creació i programa de creadors a l’escola, impulsant la formació, establint contractes-programa, implicant més i millor els nostres mitjans de comunicació públics. Un compromís: no podem mercantilitzar la cultura.

  28. lejarza said

    Conferència sobre el negoci de les armes
    L’Institut d’Estudis Socials de la Garrotxa (Idesga) ha organitzat per divendres vinent a Olot la xerrada col·loqui Més armats, més segurs? El negoci de les armes al món actual. La pronunciarà el politòleg i periodista Jordi Armadas, que també és director de la Fundació per la Pau. L’acte es durà a terme a la sala d’actes de Can Trincheria d’Olot, a dos quarts de vuit del vespre.

  29. lejarza said

    ICV-EUiA mira d’aglutinar el vot de tota l’esquerra, inclosa la republicana
    Els ecosocialistes van celebrar ahir un acte a la Garrotxa (Olot), que van centrar en la proposta de crear 54.000 llocs de treball en quatre anys a la demarcació
    21/11/12 – OLOT – RAMON ESTÉBAN
    El cap de llista ecosocialista per Girona, Marc Vidal, va llançar ahir l’ham a l’electorat d’ERC, i va declarar que el preocupa “que determinats partits que tenen el nom d’esquerra s’abracin a CiU, sabedors que aquests seguiran aplicant polítiques de dretes”. “Reclamem el vot d’esquerres”, va insistir Marc Vidal en un acte a Olot en què va argumentar que ICV-EUiA han estat els únics que la passada legislatura han fet una oposició real al govern de CiU. A fi d’esvair reticències per la qüestió sobiranista, va concloure: “Davant el dubte de Catalunya o esquerres, nosaltres diem: Una Catalunya d’esquerres .” Aquesta és una de les frases que més s’està sentint als mítings d’ICV-EUiA.
    La candidatura gironina dels ecosocialistes va dedicar l’acte de la capital garrotxina a descriure els punts del seu programa d’ocupació, que té com a proposta estrella la creació de 54.000 llocs de treball a la demarcació els pròxims quatre anys. L’olotí Llorenç Planagumà (número 11 de la llista) va recordar la transcendència de generar ocupació, atès el 50 % d’atur juvenil i el gairebé 22 % d’atur en el global de la població activa de Catalunya. “La feina és més important que un sou –va afegir en declaracions a aquest diari– ja que moltes vegades és un espai de socialització i de relació amb companys, un espai on estableixes els vincles de pertinença a un grup concret”.
    La fórmula
    El dubte que apareix en llegir en el programa d’ICV-EUiA que es poden crear 54.000 llocs de treball a curt termini el va mirar d’aclarir el número ú de la llista, Marc Vidal. Contràriament a la política de retallades que ha aplicat CiU –va descriure– es tractaria d’invertir en el sector públic (salut, educació, serveis socials…) i d’ajudar sectors privats estratègics, com ara el turisme respectuós amb l’entorn i les noves tecnologies. “És evident que caldrà una inversió inicial –va admetre Vidal–, que es pot treure dels ingressos que obtindríem amb una fiscalitat més justa.” Una aportació més gran dels que més ingressen –que és el que proposa la seva candidatura– és justament el contrari del que està fent CiU, va afirmar Vidal. “La crisi l’estan pagant les classes populars, les classes mitjanes, els petits empresaris, els autònoms… No pot ser que les grans corporacions, els gran patrimonis siguin avui més rics i, en canvi, el 30 % de la població estigui en el llindar de la pobresa”, va lamentar.
    En l’acte d’ahir –a l’inici del qual es va tenir un record pels treballadors de Telefónica en vaga de fam des de fa quinze dies– també van participar el número dos de la candidatura, Jordi Córdoba, i el dirigent de CCOO a la Garrotxa Quico Boadas.
    LA FRASE
    L’última frontera de la democràcia és la participació dels treballadors en les decisions d’empresa
    Llorenç Planagumà
    NÚMERO 11 DE LA LLISTA D’ICV-EUIA
    LA FRASE
    Al Parlament hem estat liderant l’oposició, i l’hem estat liderant perquè ens han deixat sols
    Marc Vidal
    CAP DE LLISTA D’ICV-EUIA PER GIRONA

  30. lejarza said

    ICV-EUiA més de 150 personalitats catalanes donen suport a Joan Herrera en un manifest conjunt
    152 persones vinculades a diferents àmbits de la societat, la cultura, la política i el mon associatiu han signat un manifest de suport a la candidatura de Joan Herrera i ICV-EUiA per les eleccions del proper dia 25. Entre els noms hi ha gent com la lluitadora antifranquista i supervivent dels camps de concentració Neus Català, l’escriptora Najat El Hachmi, els actors Francesc Orella, Manel Barceló i Vicki Peña i ex alts càrrecs del PSC com l’exconseller de Justícia Josep Maria Vallés , l’ex senador Ramon Espasa, els ex alcaldes de Sant Boi Xavier Vila i Montse Gibert i la sociòloga Marina Subirats.
    El manifest defensa l’alternativa d’esquerres que Joan Herrera planteja en aquestes eleccions. Una alternativa necessària a la política d’austeritat dogmàtica que ha fracassat no només a Catalunya sinó arreu. Les demandes expressades pels catalans als últims mesos i que passen per la recuperació dels drets socials, laborals i el reconeixement que som una nació i que tenim dret a decidir, opinen els signants, tenen com a únic referent la candidatura d’ICV-EUiA encapçalada per Joan Herrera.
    Finalment i “davant els que diuen que no hi ha altre remei que retallar i que no hi ha alternativa, davant els que diuen que no es pot  lluitar contra els qui han creat la crisi o els que asseguren que no podem decidir el futur del nostre país” els signats ho expressen molt clar:
    “El 25 de novembre 2012 els direm “…I TANT, SI PODEM!”

  31. lejarza said

    ICV-EUiA Herrera reforça l’‘opa’ sobre l’espai socialista
    L’exconseller Josep M. Vallès i dos exalcaldes del PSC donen suport a ICV-EUiA
    21/11/12 – SANTA COLOMA DE GRAMENET – SERGI PICAZO

    L’ascens electoral del PSC durant els anys de Pasqual Maragall va anar acompanyat del suport d’artistes i intel·lectuals històricament vinculats al PSUC. Ara, alguns d’ells tornen a firmar manifestos, però en favor d’ICV-EUiA. L’intent d’opa de Joan Herrera cap a l’espai socialista es va tornar a evidenciar ahir amb la signatura de suport al manifest ecosocialista d’exalts càrrecs del PSC, com l’exconseller de Justícia Josep Maria Vallés, l’exsenador Ramon Espasa, dos importants exalcaldes de Sant Boi, Xavier Vila i Montse Gibert, i l’ exregidora de l’Ajuntament de Barcelona i prestigiosa sociòloga Marina Subirats. Tanmateix, Herrera no vol fer sang del PSC i, simplement, va admetre que “molts amics socialistes ens han donat suport per primer cop”. Segons ell, “veuen que som una esquerra diferent” i hem fet “oposició dura a CiU”.
    El text de suport a Herrera, amb 150 signatures, també va rebre el suport d’alguns clàssics, com l’historiador Josep Fontana, la supervivent dels camps nazis Neus Català, les escriptores Najat el Hachmi i Lolita Bosch i el cineasta Pere Portabella.
    TWITTER: @sergipicazo

  32. lejarza said

    Herrera aposta per la construcció d’una Syriza catalana a partir del 25-N
    El líder de l’esquerra grega, Alexis Tsipras, dóna suport avui a Barcelona a ICV-EUiA

    L’ecosocialista puja el to contra el PSC a la caça del vot d’esquerres
    De la Syriza grega a la Syriza catalana. Si a Grècia l’esquerra radical va aconseguir ser segona força i desnonar el Pasok –el partit germà del PSC–, Joan Herrera considera que també seria possible a Catalunya que ICV-EUiA superés en el futur el PSC. Si no és possible aquest 25-N, voldrien aconseguir-ho l’endemà de les eleccions. Alexis Tsipras, el líder de Syriza, aterra avui a Barcelona per donar suport a la candidatura d’ecosocialistes i comunistes.
    Syriza va estar a punt de guanyar les eleccions després de reclutar milers de vots de decebuts amb la gestió de la crisi del govern socialista del Pasok i mobilitzar l’electorat jove i més radical, que s’abstenia. Herrera té aquesta mateixa intenció ara i, a la caça del votant socialista, ha augmentat lleugerament la bateria de retrets cap a Pere Navarro. L’ecosocialista va respondre a un Navarro que en els últims dies l’havia criticat per estar fent el joc a CiU amb la seva “ambigüitat” sobiranista i perquè no es defineix si és o no independentista. “El nerviosisme d’alguns no és casualitat”, va opinar. Herrera reivindica que els ecosocialistes tenen una “oportunitat històrica” d’aglutinar el vot d’esquerres, i va assegurar que s’ha “cansat” d’estirar el PSC per “fer oposició” a CiU.
    “El front de la vaga del 14-N ha d’ampliar-se a partir del 26.” Herrera va explicar que ha intentat i seguirà intentant un front unitari amb altres forces d’esquerres, com la CUP, però, segons ell, encara existeixen “matisos”. Qui sí que va donar suport sense matisos a ICV va ser, ahir, l’atleta Kilian Jornet.
    Otegi crida a votar per la CUP

    El líder de l’esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, va donar ahir suport explícit a la Candidatura d’Unitat Popular. El perfil a Twitter d’Otegi, que és encara a la presó, va anunciar en èuscar, català i castellà un suport esperat: “Només vull dir-vos que desitjo que irrompeu amb tota la força! Somrieu! Guanyarem!”, va piular a través d’un familiar. Altres portaveus abertzales, com Txelui Moreno i Pernando Barrena, ja havien donat suport a la CUP.

  33. lejarza said

    Argelaguer Eleccions al Parlament de Catalunya 2012

    2012
    2010
    Total votantes
    274
    81,79%
    64,05%
    Abstención
    61
    18,21%
    35,95%
    Votos nulos
    2
    0,73%
    1,89%
    Votos en blanco
    6
    2,19%
    3,77%
    Votos a candidaturas
    266
    97,08%
    94,34%

    2012
    2010
    Candidaturas
    Votos
    Votos
    Candidaturas
    CiU
    129
    47,42%
    71
    34,13%
    CiU
    Esquerra-Cat Sí
    51
    18,75%
    41
    19,71%
    Esquerra
    CUP-Alternativa d’Esquerres
    39
    14,33%
     
     
     
    ICV-EUiA
    18
    6,61%
    15
    7,21%
    ICV-EUiA
    PSC
    13
    4,77%
    21
    10,10%
    PSC-PSOE
    SI
    6
    2,20%
    23
    11,06%
    SI
    C’s
    4
    1,47%
    3
    1,44%
    C’s
    UPyD
    3
    1,10%
    0
    0%
    UPyD
    P.P.
    2
    0,73%
    7
    3,37%
    P.P.
    PIRATA.CAT
    1
    0,36%

  34. lejarza said

    Construir l´alternativa d´esquerres
    El candidat d’ICV-EUiA a la Generalitat, Joan Herrera, ha celebrat “els millors resultats” de la història de la coalició ecosocialista, que guanya tres diputats –se situa en 13 i prop del 10% del vot–, en un auditoria que els simpatitzants del partit han corejat diverses vegades ‘Mas dimissió’, referint-se al candidat de CiU.
    “Volem un front contra l’austeritat i les retallades i a favor de les polítiques redistributives. Volem que les esquerres no investeixin Mas”, ha assenyalat, recordant que ICV-EUiA ha augmentat els seus vots en més de 120.000 persones i ha recuperat el diputat per Lleida, de manera que aconsegueix representació a totes les circumscripcions.
    Herrera ha destacat especialment el fracàs de CiU, que cau 12 escons i s’allunya de la majoria excepcional que reclamava, indicant-li directament que la convocatòria d’una consulta no depèn d’ell: “Qui aguanta el dret a decidir som els altres”, ha indicat.

  35. lejarza said

    JOAN HERRERA, PRESIDENT DEL GRUP D’ICV-EUIA
    “Avui ERC, tota sola, no pot canviar res”
    El líder d’ICV insisteix en la idea de crear un front d’esquerres contra l’austeritat amb Esquerra i la CUP Demana no tenir pressa i fer bé el procés

    El Punt-Avui 07/12/12 – BARCELONA – SERGI PICAZO

    Joan Herrera inicia la segona legislatura com a líder d’ICV-EUiA al Parlament. S’explica que després del debat electoral a TV3 el mateix Artur Mas li digués en secret que s’havia guanyat el rol de cap de l’oposició.
    Quin paper vol tenir ICV aquesta legislatura?
    El primer serà construir una alternativa a les polítiques d’austeritat. En segon lloc, volem que el dret a decidir sigui una realitat, però que donar suport a la consulta no estigui supeditat a l’aval a les retallades. I, en tercer lloc, volem un pacte anticorrupció per la transparència i per una democràcia amb parets de vidre. I, a més, farem una dura oposició.
    El problema per a ICV-EUiA és que hi ha tres líders de l’oposició, ERC, el PSC i el PP, amb més vots que vostès.
    Això no va d’autoproclamar-te líder de l’oposició sinó de fer oposició real. Abans teníem deu diputats, tres menys que ara, i vam liderar l’oposició. És una qüestió d’actituds. En aquesta legislatura hi haurà rols diferents dins l’oposició: hi haurà qui voldrà fer esmenes a la política de CiU i hi haurà qui, com nosaltres, vol un canvi radical de la política.
    Abans, però, tenien carril lliure per l’esquerra, i ara entre el PSC, ERC i la CUP serà més difícil.
    No ho crec. ERC probablement investirà Artur Mas i el PSC no descarta donar suport als pressupostos si hi ha algun canvi.
    Què opina de la CUP? Els roba espai per l’esquerra?
    És una realitat nova. És una expressió política que canalitza un malestar. Ells han aparegut amb èxit al Parlament coincidint amb el millor resultat d’ICV-EUiA de la història. Per tant, som compatibles. Potser hi ha antics votants d’Iniciativa que han passat a les CUP, però crec que la CUP ha mobilitzat un electorat que abans no es mobilitzava o que votava en blanc. El que és molt positiu és que gent de l’esquerra que no hi creia ara sí que hagi fet el pas a la política institucional. Segur que és una bona notícia. Sumem actius per canviar l’estat actual de les coses.
    És bona notícia també per construir el front d’esquerres que ICV i EUiA han plantejat?
    Espero que sí. Si hi ha esperit unitari, sens dubte.
    No creu que el front d’esquerres amb ERC i la CUP és ara mateix més difícil?
    Estem en millors condicions que mai. Un front d’esquerres ha de comptar amb un actiu principal, el més important: el carrer, la protesta social, la societat civil. És a dir, el que hi ha fora dels partits polítics. Però la unitat d’acció en política passa per aprendre d’experiències històriques. Cadascú des de la seva singularitat i la seva identitat ha d’establir ponts per sumar. O no ens adonem del que està passant? Ens estan arrabassant drets sagrats i bàsics. Coses que ens ha costat molt conquerir i que ara perdem. Som en un escenari de transició des d’un estat del mig-estar a un estat que depreda els drets socials com mai. Davant d’una situació excepcional, necessitem mecanismes excepcionals i una unitat excepcional.
    Si ERC pacta uns pressupostos de retallades amb CiU, quedarà fora?
    Hem ofert a ERC i al PSC, i al conjunt de les forces socials d’esquerres, una cimera per plantejar una alternativa a les polítiques d’austeritat imperants. Creiem que amb aquestes polítiques no ens en sortirem: cada dia hi ha més atur, més pobresa, més desigualtat. Avui ERC, tota sola, no pot canviar res. Iniciativa, sola, tampoc. Necessitem la unió de les forces polítiques i dels agents socials.
    Li ho torno a preguntar: si ERC pacta retallades estarà fora del front?
    És obvi. Ells s’autosituaran fora d’un front d’esquerres contra l’austeritat. Ells triaran. Nosaltres els diem que les retallades no han de ser moneda de canvi per poder fer una consulta. No hem de barrejar les coses. Ja hi ha una majoria àmplia pel dret a decidir. La qüestió és si optem per construir un projecte d’esquerres nacional o si supeditem l’esquerra al projecte nacional. Aquest és el debat.
    Es reunirà amb Junqueras per convèncer-lo?
    Ja he parlat amb ell. Jo li he proposat el marc d’una reunió de les esquerres per reorientar les polítiques. Ell m’ha respost el que ja ha dit públicament.
    La consulta sobre la independència ha de ser d’aquí a un any o dos, com plantegen ERC o CiU?
    A l’últim ple de la legislatura passada, ICV-EUiA va plantejar fer la consulta aquesta legislatura, i CiU i ERC van pactar fer-la “prioritàriament aquesta legislatura”. Paradoxes de la vida, ara tenen pressa. Però jo crec que cal carregar-nos de raó i fer el procés legal necessari. Haurem d’anar a Madrid a demanar-ho per la via de la transferència, i quan ens diguin que no, tirem endavant la llei de consultes. El que és important és guanyar legitimitat de cara a l’exterior i sobretot internament a Catalunya. Quan polaritzes el país, els extrems pugen, i després de les eleccions hi ha 28 diputats espanyolistes al Parlament que no hi havia abans. No és tan important si fem la consulta el 2013 o el 2014 com carregar-nos de raó.
    ICV està a favor o en contra de fer-la el 2013?
    No em penso posar a fixar una data. Ho sento, però des d’Iniciativa no entrarem en una guerra de dates. Els que creguin que el debat és si es fa el setembre del 2013 o el setembre del 2014 estan devaluant el procés. No podem fer d’aquest debat una qüestió de dates. El que cal fer és guanyar majoria, guanyar legitimitats i fer bé el procés. No es tracta del quan es fa sinó del com ho fem. Per fer-ho molt bé i per guanyar tota la legitimitat no es pot fer la consulta d’aquí a sis mesos.
    Demana més calma?
    No. Però demano que s’entengui com s’han de fer les coses. Si volen seguir en lògica de campanya electoral, tirem endavant, però no ho farem bé. S’ha de fer sense electoralisme, sense instrumentalitzar. L’actitud de Mas ha instrumentalitzat el tema del dret a decidir.
    Quina és la clau per fer-ho bé, segons vostè?
    El debat no s’ha de fer des d’una lògica identitària sinó sobre quina és la comunitat política que volem. Potser ens en sortirem millor. La lògica identitària no ens du enlloc. No es tracta que ens discutim sobre qui és més català o més espanyol, perquè Catalunya és un país d’identitats creuades. Hi ha gent que se sent més catalana, o més espanyola, o només catalana… L’important és construir la comunitat política que volem en un futur. Tots junts. Si ho fem des d’aquesta lògica podem construir una majoria més gran que amb la lògica d’haver de triar entre identitats. Nosaltres, l’espai d’ICV-EUiA, representem una part significativa del país, i sobretot en barris populars o barris castellanoparlants. Ningú ens ha vingut a preguntar què creiem que s’ha de fer. El procés a la independència sense nosaltres està escapçat.
    ICV-EUiA no és verge en política. Ja ha governat i no va poder solucionar l’atur i la crisi. El seu pas pel govern dificulta el reclam contra l’austeritat?
    Tothom que ha rentat plats n’ha trencat algun. Però crec que el moment històric necessita solucions excepcionals. No entenc que el fet d’haver governat ens impedeixi ser avui alternativa.
    L’assemblea d’ICV vol refundar l’espai ecosocialista amb noves aliances socials. Per què?
    ICV té bons fonaments, però ha de canviar algunes coses. Què hem de guanyar? Hem de guanyar encara més en activisme, amb presència als moviments socials i en els conflictes. No volem estar-hi per dirigir, sinó per empapar-nos i empapar. I, després, hem d’introduir noves maneres de fer política a la institució i al carrer. L’esquerra social ha de pensar els instruments per fer política: un 10% de consumidors conscienciats poden tenir una incidència igual o superior que un 10% de votants compromesos. Això va més enllà d’Iniciativa. Hem de construir petites hegemonies en els espais socials, polítics i de consum.

  36. lejarza said

    UNA APORTACION DESDE EL PCE AL DEBATE ASAMBLEARIO
    DE IZQUIERDA UNIDA
    En estos momentos en los que afrontamos la recta final del debate asambleario
    considero interesante hacer una contribución a la reflexión que parte del
    reconocimiento de que hemos sido capaces de alcanzar puntos de encuentro
    en torno a las tesis políticas, las organizativas y los Estatutos, hemos sido
    capaces de ponernos de acuerdo en torno a un proyecto porque hemos
    entendido que en estos momentos de agresión capitalista y de confrontación
    con el imperialismo hay que poner el acento en lo que nos une, y en la
    necesidad de construir un proyecto de impulso y reforzamiento de IU en el que
    todos y todas nos sintamos cómodos.
    Desde este planteamiento tratamos de ofrecer una propuesta de futuro que
    ilusione a nuestra militancia, que permita construir alianzas con sindicalistas,
    con el mundo de la cultura que no se resigna a mercantilizar su creatividad, con
    los jóvenes que luchan por una Universidad pública, gratuita y de calidad o se
    ven abocados a la precariedad laboral, con las mujeres, doblemente explotadas
    ya que además de ser las primeras excluidas del mercado laboral siguen
    sometidas a diversas formas de violencia y discriminación.
    El objetivo principal de la Asamblea es concretar una salida anticapitalista,
    republicana, federal y democrática a la crisis actual del sistema capitalista,
    demostrando que no es ni una utopía, ni mucho menos una consigna vacía de
    contenido, sino que se trata de dar respuestas concretas y viables a las
    agresiones del capitalismo en este siglo XXI, el más depredador de la historia
    de la humanidad, desde nuestra apuesta por la construcción del socialismo.
    Para ello es fundamental conocer, profundizar, aprender de aquellas
    experiencias capaces de plantar cara al capitalismo para articular un tipo de
    sociedad distinta, combativa, participativa y solidaria.
    En esta línea los afectados por la crisis tienen que percibir claramente que ésta
    es nuestra principal preocupación, que no hacemos una Asamblea hacia el
    interior de nuestra organización para dilucidar nuestras diferencias o acuerdos,
    sino que el núcleo fundamental de las tesis políticas que debatiremos en la
    Asamblea es cómo debemos implicarnos en la lucha contra la crisis, señalando
    claramente nuestra defensa de lo público, junto con la intervención y la
    planificación de la economía por los poderes públicos desde el interés social, a
    la vez que nos planteamos el desarrollo de la democracia económica y social
    que contemple la participación de los trabajadores y trabajadoras en las
    organización del trabajo y en la distribución del excedente económico.
    En definitiva planteamos la propuesta de un nuevo modelo de desarrollo que
    tiene que ser sostenible, social y medioambientalmente.
    En lo concreto se trata de dar respuesta a las siguientes cuestiones:
    – Cómo caracterizamos la crisis, de manera que partiendo de un estudio de la
    realidad de las clases sociales y las relaciones de producción en la España del
    siglo XXI, se pueda avanzar en propuestas muy concretas que presentar a
    quienes hoy sufren directamente las consecuencias de un capitalismo agresivo
    y depredador para que desde la experiencia concreta y directa consigamos
    situar el horizonte del avance hacia la construcción del Socialismo en este Siglo
    XXI, para ello es necesario dar respuesta desde IU a quienes sufren el drama
    del desempleo y que tienen mucha dificultad para organizarse en los
    sindicatos.
    – Cómo dotamos a la lucha contra la crisis de una dimensión política para lo
    que es importante definir en positivo y con claridad el trabajo de los
    sindicalistas en la vida diaria de la organización, desde la realidad de que IU no
    tiene referente en una Central Sindical concreta, y hacerlo desde la lealtad y el
    respeto mutuo.
    – Cómo damos la batalla ideológica frente al dominio de los valores del sistema
    capitalista. Esto es fundamental, ya que la primera derrota no es la electoral
    sino la que se desprende de la sustitución entre los trabajadores y trabajadoras
    de los valores de solidaridad y lo colectivo por los del individualismo insolidario
    y la competitividad, cuando el ser humano pasa de ciudadano a consumidor en
    todos los ámbitos de la vida, incluida por supuesto la política, Con este objetivo
    es necesario dar un impulso a la FEC estatal, articulando la coordinación con
    otras fundaciones y núcleos de pensamiento para crear un verdadero centro de
    elaboración ideológica.
    En este sentido es fundamental que IU tenga un perfil propio que marque su
    acción política en referencia a la ciudadanía a la que queremos movilizar, no se
    trata de estar siempre con el metro que mida la cercanía o lejanía con el PSOE,
    sino de tener bien definido nuestro perfil como fuerza que confronta con las
    políticas emanadas de la Troica, defendidas con ardor por los gobiernos de
    Zapatero y Rajoy, en la defensa de una salida Social, Anticapitalista,
    Democrática de la crisis.
    – Cómo transformamos la rebeldía e inconformismo de la juventud en acción
    política, para lo que debemos agrupar a quienes luchan por una Universidad
    pública e implicar la juventud sin empleo y con nulas perspectivas de futuro,
    para ello a todos los niveles debemos tener como objetivo fortalecer las Áreas
    de Juventud en la línea que planteamos en las tesis de potenciar los
    instrumentos de elaboración colectiva que caracterizan a un Movimiento
    Político y Social.
    – Cómo ayudamos a que el trabajo en los movimientos sociales, tanto los que
    podemos llamar tradicionales, como los que han surgido en estos tiempos de
    movilización, tengan clara la necesidad de buscar alternativas democráticas al
    sistema que está en el fondo de las desigualdades y las injusticias sociales.
    – Cómo potenciamos la lucha de IU por la igualdad entre hombres y mujeres,
    lucha que ahora más que nunca tiene que tener una importancia especial para
    nosotros/as, ya que la crisis golpea a las mujeres de forma especial: salarios
    más bajos, trabajo de peor calidad, cuidados a los y las dependientes por la
    disminución del gasto público, disminución del gasto público que también
    afecta a las políticas de igualdad. Ahora más que nunca es necesario una ley
    del aborto más acorde con las necesidades de las mujeres, sobre todo de las
    más desfavorecidas, cambios en la ley de violencia de género, basados sobre
    todo en la prevención y una solución al problema de la prostitución, situándola
    claramente como una extrema forma de violencia que hay que erradicar, son
    batallas en las que IU lleva años implicada.
    – Como situar a IU en la defensa de la solidaridad internacional en su sentido
    más amplio, en la defensa de un futuro en el que todos los pueblos del planeta
    sean dueños de su futuro, partiendo de la utilización de los recursos naturales y
    de los adelantos científico-técnicos para la mejora de las condiciones de vida
    de todos los seres humanos del planeta sin distinguir en que territorio o familia
    hayan nacido, por ello es necesario hacer una llamada, desde esta asamblea
    federal de IU, a todas las fuerzas sociales, políticas, culturales y de cualquier
    tipo para que pongamos en común lo que nos une, para que hagamos un
    llamamiento en defensa de un futuro de paz, de progreso y bienestar para toda
    la humanidad, en confrontación con el imperialismo insolidario y devastador.
    – Cómo definimos un modelo de Estado fundamental para superar la
    indefinición en la que hemos derivado, provocando la actual dinámica de
    confrontación, en este sentido es necesario definir una estructura política,
    administrativa y jurídica del Estado en la que ningún ciudadano/a se vea
    sometido/a o disminuido/a en su forma de vida, y conseguir construir un Estado
    Español, en el que todos los pueblos que lo conforman se sientan libres e
    iguales, para ello es fundamental que la clase trabajadora y las fuerzas de
    progreso consigan ser el factor determinante, de manera que la salida de la
    crisis pase por una redistribución de la riqueza con un carácter de justicia
    social, pero al mismo tiempo esta alternativa debe permitir la realización de las
    identidades sociales, culturales y políticas de los diferentes pueblos que
    componen la diversidad nacional en España, en lo concreto es imprescindible
    concretar con claridad las competencias Federales y las competencias de cada
    nación, nacionalidad, comunidad autónoma, etc., de una forma respetuosa y
    solidaria, para que ningún pueblo se sienta ni agraviado ni perjudicado por un
    proyecto común, sino que al contrario se entienda que la suma de la diversidad
    beneficia al conjunto.
    El desmontaje del Estado social y democrático de Derecho que está llevando a
    cabo el Gobierno del PP, intensificando el camino iniciado por el anterior
    gobierno de Zapatero-Rubalcaba, está amenazando la unidad entre los pueblos
    de España. No nos podemos dejar engañar por los cantos de sirena
    recentralizadores, ni tampoco por los liberales que aspiran a tener un Estado
    propio para aplicar con más contundencia las políticas de recortes y
    privatizaciones, por eso denunciamos a quienes se envuelven en banderas
    nacionalistas sean del color que sean para luego aplicar una política de
    sumisión directa al Banco Central Europeo.
    Nos felicitamos por tanto del castigo electoral de CiU como representante de la
    derecha neoliberal catalana y el ascenso de fuerzas que defienden políticas
    sociales opuestas a la presión de la Troika tanto en Cataluña, como en Galicia,
    donde saludamos el avance de AGE, coalición donde se encuadra EU de
    Galicia.
    La construcción de la España multinacional de la que hablaba Dolores requiere
    la defensa de un proyecto solidario común, republicano y federal, asumido
    desde la libre voluntad de cada pueblo como reflejo de una democracia real
    que resonad a los intereses del 99% de la ciudadanía.
    – Como dar respuesta a un Contraporoceso Constituyente que está intentando
    desarrollar la derecha desde la reforma constitucional, hasta los cambios vía
    decreto ley que el Partido Popular está llevando a cabo en materia laboral,
    sanitaria, educativa, judicial, de género que está evidenciado una pérdida de
    soberanía nacional y popular en el proceso de consolidación de la arquitectura
    política de la Unión Europea, sin que paralelamente hayan surgido en ella
    instituciones democráticas que respondan a las reivindicaciones, necesidades y
    aspiraciones de los ciudadanos y ciudadanas europeas.
    Por lo tanto nuestra participación en el Proceso no puede hacerse desde una
    propuesta surgida de un “laboratorio político”, ni desde una visión idealista de la
    realidad, ni tampoco puede ser una apuesta en exclusiva de una u otra fuerza,
    partido o corriente ideológica de la izquierda, sino como resultado de un
    análisis marxista de la realidad y como culminación de un proceso de
    acumulación de fuerzas que rompa el bipartidismo que ha venido sosteniendo
    el sistema para ofrecer a la ciudadanía, a los trabajadores y trabajadoras, la
    posibilidad de construir un modelo constitucional diferente, que parta de la
    exigencia de cumplimiento de los contenidos sociales incumplidos en el actual
    modelo, para superarlo de forma que pueda ejecutar políticas para salir de la
    crisis y ganar la hegemonía frente al contraproceso constituyente que rescate
    la soberanía popular democrática frente a la intervención de las oligarquías y
    plutocracias que actúan bajo la coartada de la UE, para implantar la dictadura
    del capital.
    En este debate situamos nuestra apuesta Republicana que debe ser definida
    en positivo y en la perspectiva de construir un movimiento republicano amplio
    que nos permita implicar en la lucha por la Tercera República a amplios
    sectores de la población, fundamentalmente a los trabajadores y trabajadoras
    que vean en la Tercera República una oportunidad de avanzar en conquistas
    políticas y sociales.
    Tenemos muy presente que en esta situación se hace necesario pasar a la
    ofensiva en el debate ideológico, y hacerlo implicando a la mayoría de la
    población mediante una gran movilización social y cultural, empezando por
    cuestionar el intento de identificar Democracia con mercado y Ciudadano/a con
    consumidor/a. Tenemos que rebelarnos contra el intento de imponer una
    democracia de baja intensidad, ligada de forma indivisible a la economía de
    mercado capitalista, que anula la capacidad crítica del individuo, impidiéndole
    la participación directa en los asuntos “políticos”.
    Uno de los objetivos de los hombres y mujeres de izquierdas en este siglo XXI
    ha de ser extender la conciencia crítica y transformadora y para eso es
    fundamental estar ideológicamente preparados para formar, liberar, generar
    espacios para la libertad de pensamiento, luchar por modelos educativos
    capaces de formar personas libres, solidarias, etc.
    Para conseguir estos objetivos es fundamental empezar por concienciarnos de
    esta necesidad a nosotros mismos, cuestionarnos, profundizar en nuestras
    ideas y convertirlas en invencibles con sólidos argumentos.
    En torno a estas ideas planteamos la necesidad de trabajar para conseguir una
    amplia convergencia política y social que se tiene que concretar en el
    compromiso con una IU Refundada, como expresión organizada de esta
    convergencia política y social, para lo que se deben desarrollar hasta sus
    últimas consecuencias los acuerdos que ya se han tomado en IU sobre lo que
    hemos denominado estratégicamente Convocatoria Social.
    La Asamblea también es una buena ocasión para desarrollar propuestas en el
    sentido de plantear esta Convocatoria para que confluya en torno a un
    programa democrático y anticapitalista toda la izquierda política y social,
    superando desconfianzas, sectarismos y falsos debates identitarios, una
    alianza que sea política y social, en la que desde el PCE queremos jugar un
    papel constructivo desde la lealtad al proyecto unitario y el respeto reciproco al
    colectivo, pero también, desde la necesidad de una convergencia de la
    izquierda social y la construcción de su referente político, exige nuestra
    implicación en los movimientos sociales, en la organización de tejido social
    alternativo, en este sentido, debemos trabajar alternativas a las problemáticas
    que se nos planteen nuestro trabajo en la sanidad, educación, medio ambiente,
    servicios públicos o política municipal y autonómica, etc.
    Desde la sinceridad debemos reconocer en estos momentos siguen existiendo
    más preguntas que respuestas, reconocer esta realidad es precisamente lo que
    justifica el debate, dar respuesta a preguntas del tipo ¿Que haríamos si
    tuviéramos la ocasión de gobernar? ¿Que medidas concretas tomaríamos
    desde el gobierno para que la crisis no la paguemos los trabajadores? ¿Como
    nos organizamos para hacer el trabajo más efectivo y alcanzar los objetivos de
    implicación en la lucha del mayor número de personas desde la máxima
    participación?
    Debate que tiene que poner sobre la mesa nuevas formas de participación
    política que los Partidos clásicos no resuelven, con órganos de elaboración
    política horizontales, con modos participativos, abiertos y en algunos casos no
    estables de participación, con una estructura territorial muy ligada a su entorno
    social, con órganos de coordinación y representación más que de dirección, no
    es casualidad que en IU se hable de Coordinador/a y Consejo y no de Comités
    y Secretarios/as Generales o Presidentes/as.
    Y sobre todo una organización que acierte con la concreción de la síntesis
    entre Pluralidad y Cohesión interna, mediante el desarrollo de la democracia
    participativa en el interior de la organización primando lo colectivo sobre los
    métodos que tienden a la supremacía de lo individual y el liderazgo personal.
    Para ello es importante trabajar el modelo organizativo que necesita un
    Movimiento Político y Social organizado planteando nuevas formas de
    participación política que sean capaz de integrar la pluralidad lógica de una
    organización en la que conviven y trabajamos juntos, socialistas, comunistas,
    ecologistas, etc. sin que esta diversidad suponga un lastre a la hora de
    funcionar y de trasladar propuestas unitarias a la sociedad porque existan
    mecanismos para resolver las contradicciones y el papel que en la nueva
    organización juegan los Partidos, Corrientes organizadas y no adscritos que
    conformamos el universo de la nueva IU,
    Es evidente que este debate no puede resolverse en esta Asamblea por lo que
    sería positivo mandatar a la próxima dirección a celebrar en el plazo máximo de
    un año una Asamblea para concretar este debate sobre cómo articular el
    Movimiento Político y Social que IU debe ser, porque este debate no se puede
    resolver con la aplicación de la mayoría mecánica que hoy tenemos en la
    Asamblea Federal, sino que debe ser la síntesis de una reflexión colectiva
    sobre cómo organizarnos mejor para afrontar los retos señalados desde la
    plena corresponsabilidad de todos y todas quienes participamos en IU
    Debemos afrontar este proceso desde el rigor y la sensatez, desde la cordura
    política y la responsabilidad absoluta, no sólo con nosotros mismos sino desde
    una perspectiva abierta; desde el principio de coherencia consciente que nos
    lleve a considerar la necesidad de un amplio acuerdo no solamente en lo
    interno si no sobre todo en lo externo.
    Este es el reto, esta es la responsabilidad a la que debemos dar forma y
    concreción en las próximas semana, al que vamos a dedicar todos los
    esfuerzos quienes creemos que IU debe seguir siendo el instrumento sobre el
    que se refunde la Izquierda en España, en el proyecto de construir una mayoría
    social y política para una salida social, anticapitalista de la crisis.

  37. lejarza said

    X Asamblea de Izquierda Unida ‘Transformar’

  38. lejarza said

    EUiA insisteix en la necessitat d’avançar cap un nou espai de l’esquerra transformadora catalana
    El coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Joan Josep Nuet, ha avançat avui en roda de premsa que la Comissió Nacional d’EUiA debatrà aquesta mateixa tarda sobre la concreció de la proposta aprovada fa mig any en la seva 6a Assemblea Nacional: la creació d’un nou espai de l’esquerra transformadora i ecologista a Catalunya. Nuet ha apostat per evolucionar cap a aquest nou espai amb ICV, el seu soci de coalició, i altres forces polítiques i socials. Així mateix, ha anunciat que a la reunió de la Comissió Nacional d’EUiA presentarà dues iniciatives: en primer lloc, la celebració d’una cimera conjunta amb ICV per a discutir les aportacions a aquest nou espai i com participar-hi de forma plena; i en segon lloc, explicarà els acords sorgits de la darrera trobada amb dirigents de la CUP fa unes setmanes. En concret, van tractar de trobar espais de col·laboració, més enllà del Parlament, “fent actes conjunts arreu de Catalunya -decidits des dels territoris i els sectors- per debatre sobre el nou espai amb la participació de la gent d’EUiA, la CUP, ICV i altres formacions polítiques i socials”.
    A més, Nuet ha informat que l’organització independentista d’esquerres ha proposat EUiA la creació d’una associació de regidors i regidores dels països catalans –Catalunya Nord, Principat, País Valencià i Ses Illes-, amb la presentació d’un manifest i vinculacions a títol individual. El coordinador general d’EUiA ha detallat que aquesta associació, que podria ser “la primera pota del nou espai”, tindria dues fites clau: la demanda d’un referèndum d’autodeterminació i combatre les polítiques de retallades. I en conseqüència, estaria “oberta a tots els regidors i regidores que comparteixin el dret a decidir i l’oposició a les retallades”, ha afegit el dirigent d’EUiA deixant clar que la Syriza catalana per construir té per objectiu fer front a les polítiques de CiU.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  39. lejarza said

    Dejadme exponerlo con números: ERC, ICV-EUiA y CUP han sacado 21, 13 y 3 escaños respectivamente, y eso suma 37 escaños. Pero si hubieran ido en coalición hubieran juntado 981.368 votos (sólo ¡130.000 votos menos que CiU!) Que hubieran representado unos ¡48 escaños! Por no decir que seguro que la cantidad de papeletas experimentaría un gran incremento por la ilusión que generaría una apuesta de este tipo. Por lo tanto, finalmente, una sociedad de izquierdas como la catalana, podría tener un gobierno verdaderamente de izquierdas. ¿Es utópico? Creo que no, creo que es la única propuesta posible si no queremos resignarnos a seguir siendo marginales en cuanto a la redacción de las leyes que ordenan la realidad política, social y económica de nuestro país, y creo que el pueblo se lo va a exigir a estos partidos.

  40. lejarza said

    La hora de Iniciativa
    Ernest Folch

    ¿Recuerdan aquella vieja sociovergencia con que soñaba el establishment? Por suerte, es una palabra definitivamente caducada. En la política catalana, la única realidad es que los grandes partidos han perdido peso y ya no es imaginable cambiar el país en un solo despacho: he aquí una gran noticia. Esta compleja coyuntura ha llevado a los partidos pequeños a tener un papel cada vez más importante, y un ejemplo del cambio de paradigma es el peso creciente de Iniciativa, no hace mucho un partido irrelevante, incluso cuando gobernaba. En la última campaña, Artur Mas intuyó el papel creciente de los ecosocialistas cuando, al terminar el debate de TV-3, corrió a felicitar a Joan Herrera y lo designó por lo bajini jefe real de la oposición. La formación ha sabido renovarse, y de la mano de gente con talento como Dolors Camats o Raül Romeva, ha vuelto a explicar las injusticias de siempre pero esta vez sin el tono de superioridad moral que ha condenado tantas veces a una buena parte de la izquierda. Han hablado claro y se les ha entendido lo que un PSC confuso y desgastado ha sido incapaz de expresar, que no es más que el necesario discurso contra las desigualdades en una época de recortes salvajes. En el proceso catalán, los últimos acontecimientos le han dado la razón: Iniciativa fue el primer partido en denunciar que la negociación debía ser abierta desde el principio, y la petición ha obligado ERC y CiU a rectificar claramente su postura inicial. Luego pidió que no se confundiera con razón el derecho a decidir con la independencia, y ha conseguido que se suprimiera la referencia al Estado propio justamente para sumar más adhesiones. Y es que, guste o no,ICV es en estos momento una fuerza clave. Ha obligado a ERC a marcar su E y de sus movimientos estos días dependerá en buena medida la posición final del PSC, que la mira de reojo, no con el paternalismo de siempre sino como la gran amenaza que ya es: el última encuesta de intención de voto en la ciudad de Barcelona, ICV superaba al PSC por primera vez en la historia.
    LA CUESTIÓN NACIONAL
    Muchas voces siguen criticando a Iniciativa su indefinición en la cuestión nacional, seguramente porque no han leído el documento enmendado que han presentado esta semana: hace muy pocos años era impensable que redactaran un texto tan inequívocamente soberanista. Colocarla en el mismo bloque que el PSC es injusto además de falso, y responde a un estereotipo antiguo. El esencialismo que no le reconoce el camino recorrido es justamente el que puede dificultar un acuerdo que por definición estará lleno de renuncias y complejidades.
    Pero esta nueva Iniciativa deberá hacer también sus deberes. Le tocará ante todo comenzar a ser más generosa: si te pasas años reclamando el impuesto de sucesiones, es tacaño no reconocer la rectificación a tus rivales políticos. Y no vale no asumir riesgos y estar siempre a la contra. Le ha llegado la hora de decir un sí bien alto y sin ambigüedades. Es la hora de Iniciativa.

  41. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Aturem el Fracking
    ASSEMBLEA GENERAL PLATAFORMA RIUDAURAJUNTS
    Assemblea general de la Plataforma Riudaura Junts
    1 febrer 2013 Assemblea
    Lloc: Escoles Lluís Castells Hora: 21:30 Escoles Lluís Castells Riudaura (Garrotxa)

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  42. lejarza said

    alternativa ideològica d´esquerres
    Iniciativa per Catalunya va celebrar l’assemblea intercomarcal prèvia a l’assemblea nacional, al Centre Cívic del Pont Major de Girona, on va aprofitar per reunir-se amb diferents entitats socials per copsar els seves inquietuts i mirar de caminar junts cap a una “alternativa ideològica d’esquerres”. A la trobada hi van ser presents membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), sindicats, iaioflautes, Càritas i el món ecologista. 
    El president d’Iniciativa a les comarques gironines, Marc Vidal, va explicar que la trobada va servir per apropar posicions amb l’objectiu d’aconseguir que la força de les mobilitzacions socials i la lluita al carrer que estan portant a terme aquestes entitats es traslladi a les institucions de mà de les formacions polítiques, per crear una autèntica “alternativa ideològica d’esquerres” que vagi més enllà de les sigles d’un partit. Aquest front comú d’esquerres és el que, segons Vidal, ha de servir per enderrocar els actuals governs de dretes que actuen de la mà d’organismes i institucions de dretes com les grans empreses i els bancs, en el que es podria denominar la dreta ideològica.
    A més de trobar-se amb aquest seguit d’associacions i entitats socials, l’assemblea va servir per aprovar les esmenes que ICV de les comarques gironines presentarà a l’assemblea nacional que es farà del 19 al 21 d’abril a Viladecans. Els documents de treball parlen de fomentar una major transparència i una major participació de la ciutadania en les decisions, així com del tema nacional, les aternatives econòmiques a la crisi i el model energètic. També es van escollir els representants gironins de la formació ecosocialista en la trobada catalana.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: