Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Federalisme en la cruïlla

Posted by lejarza en 14 septiembre, 2012


Jordi Serrano: Federalisme en la cruïlla.-Hi ha molts malentesos al voltant del federalisme aquests dies. Cal dir en primer lloc que l’independentisme neix amb Narcís Roca Farreras, que era un republicà federal. No entenc aquesta mania tan catalana que, per no enfrontar els problemes, ens convertim en experts del federalisme canadenc, alemany, suís o experts en processos irlandesos, escocesos, etc. Cal ser valents i partir de la nostra pròpia tradició, molt més rica, molt més elaborada, molt més potent i sobretot que s’adequa a la nostra mentalitat, cultura i manera de fer.
Francesc Pi i Margall ens va plantejar tota una filosofia de com abordar el problema de l’encaix dels pobles al món en un model comú. Això és ni més ni menys que el republicanisme federal. Els seus fonaments es troben en un abordatge laic dels problemes polítics, és a dir, partir de l’anàlisi racional dels conflictes i proposar igualment solucions racionals. El federalisme parteix de la idea que cada individu ha d’exercir el dret d’autodeterminar-se per sobre dels mandats religiosos o de les institucions, ja que ha de buscar el camí de la construcció de la seva identitat lliurement. Aquests individus formen pobles i ciutats, on cal que els individus es posin d’acord des del que ells anomenaven pacte sinal·lagmàtic, és a dir, fet no des de la coerció sinó des de la voluntat. Per això el federalisme és municipalista. Els municipis es posen d’acord entre si formant estats, i aquests van formant federacions fins arribar a una federació europea i una mundial. Per tant, el federalisme sempre és assimètric, perquè parteix de baix a dalt. El republicanisme federal a més planteja una manera d’analitzar els conflictes entre comunitats: «Tradició passada pel tamís de la raó». És a dir, aprenem de la història i de com hem intentat trobar solucions als nostres problemes. És força evident que coneixien el protofederalisme de l’organització de la Corona d’Aragó, però sense braços ni privilegis, amb sufragi universal, ens deia Roca Farreras, és a dir des de la raó.
Ara estem vivint uns moments de canvi de rumb derivats de la manca de resposta del federalisme a la manifestació de juliol del 2010. Es veia a venir. El federalisme ha estat hegemònic des de la transició, ara ja no. Cal fer com Pi i Margall a finals de segle XIX, reclamar una entesa entre federalistes i independentistes (republicans i catalanistes) en la defensa d’una Catalunya amb una hegemonia d’esquerres en el seu disseny. Si no el primer conseller d’economia i finances del govern de la Generalitat d’una Catalunya independent serà un neoliberal com Sala Martín i jo hi vull en Vicenç Navarro construint el millor estat del benestar d’Europa.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

4 respuestas hasta “Federalisme en la cruïlla”

  1. lejarza said

    Pi i Margall, el pare del federalisme, va proposar diverses vegades un pacte entre republicans i catalanistes, ara diríem entre federals i independentistes. L’independentisme no pot marginar els federals si vol construir un Estat. Han de proposar un acord.

  2. lejarza said

    Referents federals estranys
    JORDI SERRANO 
    Aquest és un país curiós, cada vegada que tenim un problema, en lloc d’afrontar-lo el que fem és una fugida endavant. Cada país té els seus problemes i les seves propostes de solució, els seus encerts i els seus errors. De l’exploració d’aquests encerts i errors, d’aquelles propostes que mai es van poder tirar endavant, d’aquells camins que no duien enlloc, en poden sortir respostes que desafiïn futurs imperfectes. Aquí no, aquí sempre anem a buscar referents llunyans, com més llunyans millor. Per exemple, en els anys 60 i inicis dels 70 els referents eren Albània, Xina, Iugoslàvia, URSS, Vietnam, després Nicaragua, Chiapas o Porto Alegre. Podem aprendre de l’experiència de molts països del món però crec que obviant el coneixement sobre la nostra pròpia cultura i identitat difícilment trobarem propostes raonables. Buscar dreceres exòtiques no em sembla la millor solució. 
    En el debat sobre el federalisme passa el mateix, estic fart de sentir parlar de Canadà, Suïssa, EUA, Bèlgica, Regne Unit, etc. Per a mi el millor federalisme del món, sí, del món, és el federalisme català i espanyol. Per què no parlem doncs del nostre federalisme? Intentarem buscar-ne les raons. El federalisme català és bàsicament republicà i lliurepensador. I la raó per la qual no en parlem és que passats 150 anys potser encara és massa modern per a la mentalitat col·lectiva. Per una banda perquè es fonamenta en el racionalisme i per tant és republicà i per altra banda perquè es fonamenta en el lliurepensament i per tant s’oposa a les teocràcies i per tant és profundament laic. Però a més el republicanisme federal és profundament d’esquerres (Catalanisme progressiu de Narcís Roca Farreras) que apunta al socialisme o al comunisme. En aquests moments en què ens mana el neoliberalisme més salvatge no està gens malament recuperar les arrels de l’esquerra catalana. 
    Crec que si analitzéssim correctament com solucionar els problemes de Catalunya avui el republicanisme federal és la resposta adequada i ajuda a entendre que en el marc europeu federals i independentistes podrien plantejar una mateixa proposta política. Federació, confederació i independència no són propostes diferents quan estem parlant d’un federalisme que va de baix a dalt.
    S’han convocat eleccions i no hi ha temps per a la reflexió, però no caldria buscar els propers mesos una mica de serenitat i proposar escenaris nacionals i socials que il·lusionin el 70% dels ciutadans de Catalunya? A la sala de debats i en lloc preferent caldria posar-hi el retrat ben gros de Francesc Pi i Margall, un home que segurament va néixer dos segles abans d’hora. Millor una Catalunya lliure d’esquerres, no?

  3. lejarza said

    CATALUNYA FEDERALISTA I D’ESQUERRES
    El resultat de la convocatòria electoral anticipada del proper 25 de novembre serà decisiu per al futur dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Des que fa dos anys CiU va arribar al Govern de la Generalitat, hem viscut un procés polític paradoxal. D’una banda, el Govern d’Artur Mas s’ha situat a l’avançada d’un model de política fiscal i de dures retallades socials, educatives i sanitàries, que ens allunya del model social dels països més avançats d’Europa, alhora que a les Corts espanyoles ha donat suport reiterat a les polítiques laborals més regressives de la democràcia. L’aliança CiU-PP ha fet possible també un retrocés escandalós en els mitjans públics de comunicació, revertint els passos endavant cap a una major llibertat, que havien donat els governs progressistes a Espanya i Catalunya. I de l’altra , CiU ha consumat, en molt poc temps, un gir estratègic oportunista, posant-se al davant d’un moviment independentista que pretén iniciar un procés de secessió de Catalunya.La societat catalana està patint una greu crisi econòmica que ja ha esdevingut una crisi social i política, que s’ha traduït en un augment de la pobresa i la desigualtat i en una minva en el principi d’igualtat d’oportunitats. Moltes persones avui estan patint i veient truncats els seus projectes vitals. Aquesta situació reclama per part de tothom un exercici de responsabilitat política i ètica, sobretot en un moment on el descrèdit dels partits i les institucions és extraordinàriament greu. Considerem que el trencament amb Espanya no és la única sortida de futur i que l’inici d’un procés de secessió en un context com l’actual, posa en perill la cohesió social i no és el camí per millorar les condicions de vida dels catalans, ni des del punt de vista econòmic, ni social ni cultural.Avui molts proposen la independència com un camí “màgic” per sortir de les dificultats, deslliurant-nos del pes mort que, diuen, representa Espanya. Un discurs on es barregen veritats a mitges i exageracions diverses, particularment pel que fa a les relacions fiscals entre Catalunya i l’Estat, fins al punt que és habitual escoltar afirmacions tan populistes i agressives com “Espanya ens roba”. Paral·lelament, alguns sectors independentistes han aconseguit estendre la idea que la secessió, que vol dir el trencament de l’Estat, serà un procés sense costos econòmics excessius, sense fractura social, políticament amable, en què tot seran només beneficis. El sobiranisme creu que el fenomen de la globalització només pot tenir conseqüències positives per a Catalunya i per això ha assumit sense complexes el model econòmic neoliberal. Per a la societat catalana, disposar d’un estat propi serà un “bon negoci”, s’afirma. L’èmfasi en les virtuts econòmiques de la independència, que no se sostenen en una anàlisi rigorosa, no és altra cosa que una calculada estratègia per esquivar una realitat social rotunda des de fa moltes generacions: el fet que la major part de la ciutadania de Catalunya compartim catalanitat i espanyolitat en graus diversos. Defugim les visions apocalíptiques sobre una virtual secessió, però tampoc no estem disposats a acceptar acríticament els arguments ensucrats de l’independentisme. No creiem que pertànyer a Espanya sigui una obligació perpètua, però no compartim tampoc les raons dels qui sostenen la necessitat històrica de la ruptura. Pensem que la secessió no és la resposta raonable als problemes de la societat catalana en el marc de les complexitats, interdependències i sobiranies compartides del segle XXI. Especialment, no és la resposta intel·ligent en el context d’una Europa que necessita avançar cap a nivells més elevats d’unitat política en el marc d’una crisi que amenaça la seva pròpia supervivència. La comparació entre beneficis i costos socials és molt més favorable en el cas d’un millor encaix federal de Catalunya a Espanya i a Europa, que no pas en el cas de la independència.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  4. lejarza said

    Aliança de federalistes i independentistes
    JORDI SERRANO
    Els federalistes de veritat som aquells que sempre hem estat d’acord amb el punt quart de l’Assemblea de Catalunya: el dret a l’autodeterminació. Han passat 40 anys i encara no hem pogut fer un referèndum. Però és més, els federalistes de veritat mai hem tingut una proposta política vertaderament federal. El federalisme hauria d’haver proposat un estat català. Si ho hagués fet, almenys tindríem un esborrany de constitució de Catalunya. Tot seria més clar, els federalistes ens sentiríem còmodes i a més podríem discutir amb els independentistes les petites diferències entre uns i altres. Però no és així, els federalistes estem deprimits al veure que fins i tot la paraula federal en comptes de llegir-se com el que és, el símbol de les esquerres catalanes almenys des de Ramon Xauradó, està essent sinònim d’això tan patètic que és l’Estat de les autonomies.
    Ningú té interès a plantejar una tercera opció al referèndum. L’opció «un estat federat a Espanya» era segons el CEO del 36%, ara un 28%. Aquest 30% de catalans que volíem un estat català federat no tenim qui ens representi i ningú qui formuli una proposta. Cal reconèixer que les persones que responen així a les enquestes es pot suposar que en general tenen força cultura política. Feta doncs aquesta autocrítica de qui es veu abocat a votar si a la independència. Qui pot votar No junt amb Falange, PP o Ciutadans? Ara bé, crec que bona part del moviment independentista no és conscient que per aconseguit la majoria en un referèndum cal que es guanyi els federalistes desubicats en comptes de fustigar-los. En general van de sobrats, donen per descomptat que tothom ha de pensar com ells. Si no penses com ells ets ruc. Crec que bona part dels independentistes viuen en una bombolla autoreferencial que els perjudica a l’hora de fer una bona diagnosi de quina és la situació en què es troba el país.
    Els indepes, si volen guanyar, han de fer proselitisme i apropar-se els federals, on si ho fan bé tindran un sòlid sector polític al costat. Cal que siguin conscients que l’independentisme de butxaca tan bon punt vagin mal dades, quan vegin que potser la independència els surt cara, desapareixeran. Això ja va passar, quan s’havia d’optar entre Catalunya i el feixisme. Bona part de la Lliga va optar per col·laborar a anorrear la seva pròpia nació. Mentre, és probable que molts federals aguantin l’embranzida del govern de Madrid i tots els seus poders fàctics. Francesc Macià va encarregar una constitució per a Catalunya al federalista Josep Conangla, que va fer el que coneixem com La Constitució de l’Havana. Avui algú hauria de començar a escriure la constitució d’un estat català, federat a Espanya a Europa a o cap dels dos. Avui Europa tampoc no és garantia de res de bo.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: