Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Foc a la Garrotxa empordanesa

Posted by lejarza en 29 julio, 2012


Joan Vila: Foc a la Garrotxa empordanesa.-Diumenge vaig seguir per primera vegada un incendi pel Twitter. A les dues ja coneixia que a la una havia començat l’incendi a La Jonquera, després, que l’autopista estava tallada, que es recomanava als cotxes en direcció a França que agafessin la N-260 per Portbou. Més endavant es va conèixer la trobada de l’home francès amb cremades al 80 % del cos, l’avançament del foc a gran velocitat empès per la forta tramuntana direcció a Figueres, la mort per infart del veí de Llers, l’incendi a Portbou i la mort del pare i la filla saltant al mar per un penya-segat fugint del foc. Al vespre vaig conèixer la recomanació per creuar la frontera passant pel túnel del Cadí, obviant que hi ha el pas del coll d’Ares, molt més a prop. Finalment va sortir la informació dels bombers que el foc es podia propagar per la Garrotxa, possibilitat que es va difondre durant tot el dilluns. Algun mitjà va arribar a definir la Garrotxa empordanesa, embolica que fa fort amb la geografia!
No em vaig creure mai que el foc es propagués per l’Alta Garrotxa. Primer, perquè la difusió ràpida del foc es va fer amb una tramuntana a 90 km/h, cosa que desplaçava el foc de nord a sud a 6 km/h, quedant la Garrotxa a l’oest. Després perquè mai hem vist foc a l’Alta Garrotxa i això hauria de ser motiu de reflexió per l’Empordà i pels responsables dels focs.
Feia dies, gairebé una setmana, que havíem vist la possibilitat d’un incendi a l’Alt Empordà. Des del 3 de juliol la humitat havia baixat per sota del 50 % i des del 14 de juliol es trobava per sota del 30 %. El territori s’anava preparant per al gran incendi i només feia falta esperar l’arribada de la tramuntana i una espurna per engegar la catàstrofe. 
Per què això passa a l’Alt Empordà i no a l’Alta Garrotxa? La humitat és la mateixa als dos llocs, però la diferència fonamental és la tramuntana: l’Alta Garrotxa està a recés d’aquest vent a causa de la carena fronterera del Comanegra, Pic de les Bruixes, Sant Marc, Bassegoda, Les Salines… Un segon factor és el de la probabilitat: a tota l’Alta Garrotxa diumenge passat no hi devia haver més de 1.000 persones, mentre que només per La Jonquera hi devien passar més de 50.000 persones. El tercer factor és la vegetació: els boscos de l’Alta Garrotxa són gairebé en exclusiva d’alzines, amb un sotabosc ombrívol i fresc, mentre que a la part occidental del foc de diumenge el bosc era de pins (1.635 ha. de pi blanc i 4.496 ha. d’alzina en tota l’àrea cremada). Els pins no mantenen el sotabosc tan fresc pel fet que no tapen tant el sol, cremen fàcilment per la resina i per la fusta tova i actuen com a incendiaris quan llencen les pinyes enceses molts metres enllà. Entre La Jonquera i Portbou ja no queden boscos de pins perquè els focs continuats els mantenen a rega, però sí que n’hi ha a la part occidental de la comarca.
Ara que s’ha apagat el foc comencen a haver-hi opinions de què s’ha de fer. Alguns ecologistes diuen que res, que el bosc es regenerarà sol, però jo penso que cal actuar decididament.
L’Alt Empordà i la Ribera d’Ebre són territoris amb risc de foc molt alt i s’hi ha d’actuar de forma diferent a la resta de Catalunya. En primer lloc cal eliminar el pi dels boscos d’aquests llocs a favor d’alzines i roures. Si es deixa que el bosc es regeneri per si sol, tornaran a sortir pins. En segon lloc, cal trencar la continuïtat del bosc a tot el territori i separar-lo amb camps de conreu o espais de pastura sense arbres que actuïn de tallafocs. En tercer lloc, s’ha d’obligar els pagesos a llaurar els camps just després de segar (tot i ser un moment que no els convé) evitant que els rostolls siguin transmissors de foc i que, per tant, actuïn de barreres. En quart lloc, s’ha d’afavorir la pastura de xais i cabres amb polítiques actives (per exemple de foment de la carn o subvencionant el treball de pastor). En cinquè lloc, cal implantar la gestió de bosc amb el foment de la biomassa començant per la producció de pèl·lets per calderes de calefacció i acabant amb alguna petita central elèctrica amb biomassa (encara que no estic massa segur de la viabilitat de la producció elèctrica), amb feines d’aclariment i neteja. En sisè lloc, cal fer profilaxi a l’autopista. De la mateixa manera que es mantenen sense arbres les línies d’alta tensió, al costat de l’autopista hi hauria d’haver un tallafoc sense vegetació des d’Orriols fins la frontera. 
Cal també reflexionar sobre el risc que es va viure amb el col·lapse a l’autopista amb centenars de cotxes atrapats pel foc veient com evolucionava al seu costat o al davant, quan no contra ells com a Portbou. La facilitat amb què el foc travessa l’autopista porta a pensar que els arbres al seu costat s’han de col·locar a distàncies de seguretat de 100 m. a banda i banda o més. Els fracassos i els accidents serveixen per fer evolucionar la societat si s’actua amb correcció. 
En definitiva, cal efectuar gestió forestal, una cosa que no es realitza des de fa més de 30 anys per la pèrdua de la pagesia, i fugir de la idea que la natura ja ho arreglarà ella sola. Això és vàlid per a un territori verge, sense població, però és erroni per a un espai pel qual hi passa tanta gent i on segur que n’hi ha molts que actuen de forma irresponsable. Traspassar tota la culpa del foc a l’individu que va llençar la cigarreta, o excusar-se que la natura ho arregla tot i es regenera, és fugir de la responsabilitat que tenim com a societat.
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Anuncios

5 comentarios to “Foc a la Garrotxa empordanesa”

  1. lejarza said

    El Museu Comarcal de la Garrotxa deixa de dir-se “comarcal”
    El ple de l’Ajuntament d’Olot va aprovar dijous el canvi del nom oficial del museu de referència de la Garrotxa, anomenat fins ara “comarcal de la Garrotxa”, que passa a dir-se simplement “de la Garrotxa”. El regidor de Cultura, Josep Berga Vayreda (dic Pep o Pepón de CiU), va explicar que la decisió és similar a la presa en altres centres museístics i té com a objectiu simplificar el nom.
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  2. lejarza said

    La teulada de la rectoria de Sant Aniol d´Aguja s´esfondra
    La rectoria de Sant Aniol d’Aguja a la Vall del Llierca ha quedat pràcticament descoberta. El passat 15 de juliol, la biga serrera es va trencar. Era la peça que delimitava els teulats a 2 vents. La caiguda va enfonsar una quarta part de la teulada, la qual va caure a l’interior de l’edifici. Abans, ja s’havien enfonsat altres parts, per la qual cosa la rectoria, ara, està descoberta en les seves parts més importants. Sense sostre, l’edifici ha entrat en la fase més important de degradació. Es tracta d’un punt de destrucció que ajunta la rectoria amb el destí de les masies abandonades de l’Alta Garrotxa, les quals a partir de la pèrdua de la teulada van desaparèixer en poc temps.
    La diferència amb les cases de pagès abandonades està en el fet que durant segles la rectoria i l’ermita de Sant Aniol (segle XI) van ser el punt de trobada social dels habitants de les masies i petits pobles dispersos pel nord de l’Alta Garrotxa. A més, del 1957 al 1982, la rectoria va ser alberg d’excursionistes, i ara l’indret és visitat per unes 30.000 persones a l’any, les quals, de manera forçosa, han de caminar 3 hores, entre anada i tornada.
    L’any 2009, es va constituir l’entitat Amics de Sant Aniol d’Aguja. Està formada per les entitats Terra Aspra (Montagut), el Peu Alegre (Sant Llorenç de Cerdans-Vallespir), el Centre Excursionista de Banyoles i socis individuals. Va aconseguir que el Bisbat de Girona cedís la rectoria i l’ermita a l’Ajuntament de Montagut i Oix, el qual va passar la cessió als Amics. Després, l’entitat va fer un projecte de restauració, amb l’objectiu d’instal·lar-hi un alberg i un restaurant. La intenció és retornar la importància social a l’indret amb l’objectiu de deixar-hi vida permanent.
    Ara, l’enfonsament de la teulada ha caigut com aigua gelada per sobre dels Amics de Sant Aniol d’Aguja. L’important increment de la degradació allunya més la il·lusió de recuperar un edifici que forma part de la descripció de l’indret que va fer Marià Vayreda (1853-1903) a la Punyalada. És el testimoni escrit més important de la vida a la subcomarca al segle XIX. 
    Fonts de l’entitat, han indicat que sense ajudes públiques es troben sense possibilitats de tirar endavant un projecte, pel qual han aconseguit diners provinents de la venda de samarretes i begudes a l’aplec anual de Sant Aniol, de concerts, de quotes, d’aportacions personals i de sortejos d’obres d’art. Això no obstant, les donacions estan molt lluny del valor de la recuperació. De moment, han delimitat l’edifici amb una cinta per evitar que la gent s’hi acosti.
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

    Mariano Vayreda home de mitjana edat, moreno, de complexió normal, tirant a grassonet

  3. lejarza said

    Roures i alzines
    ACN Els diversos agents implicats en la gestió dels boscos empordanesos s’han reunit aquest dissabte a la Jonquera en una taula rodona emmarcada dins les terceres jornades per tractar la gestió i el futur dels boscos d’aquesta zona. Els diversos agents han coincidit en destacar que cal promoure la plantació de roures i alzines sureres en els boscos empordanesos i així substituir gradualment el nombre de pins que existeixen. “Amb aquest canvi es reduiria el risc d’incendi i s’implantarien arbres més adequats pel territori”, ha afirmat el director de les jornades, Joan Armangué. Repensar l’administració forestal i potenciar la ramaderia són alguns dels nous objectius que s’han marcat durant l’acte.
    La taula rodona ‘La gestió dels boscos empordanesos’ ha reunit al gerent del Consorci de les Gavarres, Oriol Armet, el membre de l’Associació de Propietaris Forestals de l’Alt Empordà, Toni Gorgot, el tècnic forestal de la Cooperativa Foresterra, Xavier Laporta, el director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya, Jordi Sala i el biòleg, Jordi Sargatal. Aquest acte, que s’ha realitzat a la Jonquera, es trobava emmarcat dins les III Jornades ‘L’Empordà, el paisatge com a actiu econòmic’.
    Segons ha explicat el director de les jornades, Joan Armangué, els diversos agents implicats en la gestió dels boscos de les comarques empordaneses han coincidit en destacar cinc elements claus que cal potenciar. En primer lloc, els agents han ressaltat que “és necessari” repensar l’administració forestal, actualitzar-la i fer-la més propera a tots els ciutadans.
    En segon lloc, s’han marcat l’objectiu de promoure la substitució dels pins que existeixen en aquesta zona per roures i alzines que estan més adaptades al territori i redueixen el risc d’incendi. Segons les dades aportades a la taula, els pins no mantenen el sotabosc tan fresc com les altres dues espècies d’arbres pel fet que no tapen el sol, es cremen fàcilment per la resina i per la fusta tova i actuen com a incendiaris quan llencen les pinyes enceses molts metres enllà. “No es tracta de fer desaparèixer els pins sinó que, gradualment, vagi augmentant el nombre de roures i alzines”, ha ressaltat Armangué.

  4. lejarza said

    Ka-32A11VS puede extinguir incendios a 828 metros de altura
    El nuevo helicóptero ruso Ka-32A11VS es capaz de extinguir incendios en edificios tan elevados como la torre dubaití Burj Khalifa, la más alta del mundo, afirmó hoy un portavoz de la empresa Helicópteros de Rusia.
    Los equipos especiales a bordo del Ka-32A11VS le permiten apagar el fuego horizontalmente, a gran altura y sin reparar en el mal tiempo, aseguró el portavoz en una conferencia sobre la extinción de incendios que se está celebrando en Dubái. Agregó que el helicóptero puede hacerlo incluso a 828 metros, que es la altura del mayor rascacielos a día de hoy, la Torre del Califa dubaití.
    “El rotor coaxial del Ka-32A11VS implica una serie de ventajas en cuanto a la maniobrabilidad y la estabilización, gracias a lo cual la máquina es capaz de mantenerse en suspenso sobre el foco del incendio y extinguirlo con la máxima precisión”, resaltó.
    La empresa Helicópteros de Rusia, integrada en la corporación estatal Tecnologías de Rusia, es la única diseñadora y productora rusa de helicópteros.

  5. lejarza said

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: