Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Can Jan d´Argelaguer un camp de patates vagament urbanitzable

Posted by lejarza en 20 junio, 2012


Josep Castañales Batlle, Argelaguer, Hostalnou de Llierca (Garrotxa): Can Jan d´Argelaguer un camp de patates vagament urbanitzable.-Ara s’ha visualitzat la primera part de la pel·lícula i el drama ja està servit, és difícil trobar persones que no estiguin capficades pels afers econòmics.
Qui va dir que la crisi és el període de les oportunitats? Quina barra! La crisi és salvatge, trista, demolidora; no dubto que algun eixerit de l´Ajuntament de Argelaguer faci de la crisi el seu agost a costa dels desvalguts veïns, no obstant la gran majoria de la població s’ho passa malament. Un no pot ser del tot feliç si els altres no ho són.
El preu mitjà de l’habitatge ha caigut durant el primer trimestre d’aquest any gairebé un 13%. Aquesta davallada ha estat vigorosa a la costa, on la rebaixa acumulada ja és del 50%. Però tot fa pensar que els preus dels habitatges, nous i de segona mà, encara cauran una temporada. Durant molt de temps, el preu dels habitatges registrava increments només perquè hi havia algú disposat a adquirir-los amb l’esperança de tornar-los a vendre pel doble del seu valor o amb la falsa esperança que mai baixarien de preu. La bombolla es va punxar de cop quan el crèdit va deixar de circular i quan es va veure que hi havia una proporció molt important de crèdits impossibles de cobrar. El parc d’habitatges es calcula que equival a 85.000 milions €, i pressionarà a la baixa tota la cartera immobiliària.
Fet que els actius immobiliaris tòxics que enverinen els balanços no tenen límit de depreciació. Valen el que algú vulgui pagar per ells en cada moment, i avui ningú compra pisos, ni promocions, i no diguem camps de patates vagament urbanitzables. Els clients que podrien comprar esperen que s’abarateixin encara més, i no tenen pressa. Per tant, no hi ha manera de valorar amb certesa els actius dels bancs enrajolats. Qualsevol càlcul queda immediatament desfasat. Els suggereixo que segueixin la subhasta a la baixa en els portals de venda de pisos; veuran com el rètol “ha baixat” acompanya amb gran freqüència a la nota “directe d’entitat financera” (i en ocasions, a la inquietant opció de “avisar si baixa”).
Desitgem molta sort als recualificadors de terrenys i promotors de la cultura de les escurabutxaques de l´Ajuntament d´Argelaguer (CiU-ERC)i en especial als del Àrea d’urbanisme, cacaus i obres: Valentín Llaguno Lobato i Marta Solanich Pié.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Anuncios

13 comentarios to “Can Jan d´Argelaguer un camp de patates vagament urbanitzable”

  1. lejarza said

    Vall del Llierca: Argelaguer – Tortellà – Girona
    Can Jan Argelaguer proposta de construcció de habitatges.
    PROPOSTA DE CONSTRUCCIÓ DE 6 HABITATGES EN FILERA A PREU DE COST A LA URBANITZACIÓ CAN JAN D’ARGELAGUER:
    L’Ajuntament vol donar la possibilitat d’aconseguir un habitatge a preu reduït o a preu de cost a les persones que estiguin interessades a comprar una casa a Argelaguer.
    Es tracta de 6 cases d’ aproximadament 135 m2, de dues plantes i en parcel·les de 130 o 210 m2. Les cases es construiran en parcel·les que actualment són de propietat municipal i que es cedeixen a preu de cost.
    A la sessió informativa, l’empresa promotora de la idea, SOS3S, exposarà el mètode per construir aquests habitatges.
    Es tracta d’una oportunitat única d’adquirir un habitatge ample, amb jardí al davant i a la part del darrere, a gust del futur propietari quant a la distribució interior i dels materials, i a un preu ajustat al màxim. Amb la possibilitat d’obtenir finançament en grup i amb pagaments segons certificacions d’obra executada i tot amb garantia d’un preu tancat.
    El projecte busca garantir l’habitatge a bon preu per als joves i famílies d’Argelaguer o d’altres municipis que pensin en Argelaguer com el seu lloc de residència.
    Divendres dia 22 de juny 2012 a les 20:00 hores. Sala del Casal
    Ordre del dia:
    20:00 hores: Presentació de l’ iniciativa per part de l’Ajuntament
    20:05 hores: Exposició per part de l’ empresa SOS3S
    20:35 hores: Preguntes, dubtes i debat entre els assistents, l’ Ajuntament i l’ empresa promotora de la idea, SOS3S

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Josep Dorca Serrat alcalde bombolla inmobiliaria Can Jan Argelaguer

  2. lejarza said

    Argelaguer promou 6 cases i les vendrà a preu de cost
    La promoció es farà pública demà, i la intenció és dotar les famílies d’habitatges nous a bon preu i generar il·lusió
    XAVIER VALERI (Diari de Girona) “Jo crec que si no fem res, potser sí que no farem mai res”, ha dit l’alcalde d’Argelaguer, Josep Dorca (CiU). Per tal de fer per l’economia del municipi, l’Ajuntament d’Argelaguer promou la construcció de 6 cases d’aproximadament 135 m2, de dues plantes i en parcel·les de 130 o 210 m2. Es construiran en terrenys que actualment són de propietat municipal i es vendran a preu de cost. Tota la gent que hi treballi ho farà només pel jornal. Tot plegat farà que el valor de les cases quedi entre els 190.000 i els 200.000 euros. Les cases dels laterals seran entre 10.000 i 15.000 euros més cares que les altres perquè tindran més espai de jardí.
    La promoció es farà pública demà a les vuit del vespre a la sala del Casal. Dorca s’ha mostrat conscient que el primer impuls es fa en un context, en el qual, segons ell, “dóna la impressió que no es pot fer res perquè res no funciona”. D’aquesta manera ha definit la crisi econòmica iniciada el 2008. Ha considerat que per reactivar l’economia s’han de fer coses per donar vida i crear il·lusió. Un desencís per falta de demanda és l’únic risc. Donat el cas, segons ell, “si no es cobreix la demanda s’hauran d’esperar temps millors”.
    Dijous 21 de juny de 2012

  3. lejarza said

    Què és aquest clam que sentim dels nostres avis? Molts havien guardat amb esforç un raconet per quan arribessin la malaltia i la vellesa, i quan han arribat s’han trobat amb els diners bloquejats. Els bancs i les caixes els havien enganyat amb interessos alts i ara no els poden recuperar fins a la setena generació. Això què és? Puc explicar la meva experiència: també em va passar però amb la sort que un familiar em va advertir que havia caigut en una trampa i, com que feia pocs dies, ho vaig poder anul·lar. D’això se’n diu robar, i no amb guants blancs. És un atracament a mà armada. No val l’excusa de que ho han donat per escrit i s’ha signat. Ja es cuiden prou bé de posar-ho de manera que la gent de peu no ho entenguem.
    Senyors polítics de tots els colors i ideologies, ja que tots més o menys heu governat, per què a tots aquests directors, presidents o responsables, i també alguns empleats que són els qui directament ens enganyen, no són a la presó?
    Els ciutadans us votem i us paguem perquè governeu i poseu ordre. No serà que vosaltres també hi esteu posats de quatre potes i la brutícia ja us arriba a les orelles?
    La nostra societat ha deixat Déu de banda, ha enterrat els valors, ha llençat per la finestra la moral i l’ètica, i així anem, només compta el diner. Hi ha coses que no es poden comprar.

  4. lejarza said

    Fa set anys de l’inici de la crisi immobiliària i cinc de la crisi financera mundial. Els banquers, financers, Alcaldes i politics en general -és un eufemisme per no dir lladres i estafadors – que ens hi han portat ara pretenen a més dir-nos què cal fer. Si en qualsevol àmbit de la vida que no fos l’econòmic, després de tanta ineptitud, incapacitat i inutilitat, seria immediatament acomiadat, en aquest cas, a més, caldria que fossin empresonats. I buscaríem un altre. El mateix podem dir de la caterva d’economistes neoliberals que, sense cap mena de vergonya, continuen pontificant pertot quan són els responsables intel·lectuals de tants drames i tant sofriment inútil que han provocat les seves receptes delirants

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  5. lejarza said

    ARGELAGUER
    Proposen fer cases en cooperativa
    L’Ajuntament d’Argelaguer ha impulsat una promoció de sis habitatges unifamiliars, adossats, que es construirien a la zona de Can Jou (Can Jan) a través d’una cooperativa formada pels mateixos propietaris de les cases. A les vuit d’aquest vespre es farà una reunió informativa al Casal en què l’Ajuntament i els autors del projecte constructiu explicaran la iniciativa. Els habitatges serien de planta i pis, amb jardí, i estarien dotats de sistemes i instal·lacions perquè l’edifici sigui sostenible des del punt de vista energètic. Costarien 190.000 euros, excepte els dos dels extrems, que en valdrien 200.000. El 8% de l’import correspon als terrenys, que els posa l’Ajuntament “a preu de cost”, va indicar ahir l’alcalde, Josep Dorca. Segons Dorca, amb la fórmula de la cooperativa es pot rebaixar molt la despesa de construcció, i amb les instal·lacions de sostenibilitat es pot estalviar molt en manteniment.
    R.E. El Punt-Avui

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  6. lejarza said

    Tallen durant un mes el passallís del Guilar
    El passallís sobre el Fluvià de la pista que porta a l’ermita del Guilar, a Argelaguer, estarà tallat al trànsit de vehicles durant un mes aproximadament a causa d’unes obres. Els treballs consisteixen a consolidar l’estructura del passallís i augmentar-ne la capacitat de pas de l’aigua. L’objectiu és evitar que el riu hi passi per sobre quan creix el cabal.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  7. lejarza said

    Un polígon de 3 milions d´euros a la Garrotxa sense demanda
    La urbanització de la Guardiola d’Olot es va acabar al juny del 2010 i des de llavors no s’ha consolidat cap venda
    L’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas (CiU), ha explicat que en 2 anys no s’ha consumat cap venda de les parcel·les del polígon industrial de la Guardiola. La urbanització es va acabar al juny del 2010, disposa de 10,6 hectàrees i va costar uns 3 milions d’euros. Està situada a la vall de Riudaura entre el pla de Dalt i el pla de Baix, prop del nou Hospital Comarcal i del nou parc de bombers.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  8. lejarza said

    L’Ajuntament d’Argelaguer presenta un proposta de construcció de 6 habitatges unifamiliars

    Miquel Tort, Argelaguer en transició
    El divendres 22 de juny, l’Ajuntament d’Argelaguer va presentar públicament una proposta de construcció de 6 habitatges unifamiliars a preu de cost (sense benefici pel venedor ja que comprador i venedor son en aquest cas les mateixes persones, una cooperativa d’habitatges que han de crear les persones interessades).
    Sorprèn en aquestes moments la iniciativa que no deixa de ser més del mateix. Un model d’accés a l’habitatge basat en la propietat privada, l’imaginari de la casa i l’hortet i una hipoteca impagable i inaccessible en aquests moments per a la majoria de la població. Sembla que les fracassades experiències de construir pisos a la mateixa urbanització o a la plaça de la Generalitat no ha servit de res.
    El regidor Llaguno ademés de definir la proposta “com una oportunitat única d’adquirir un habitatge ample a preu reduït i garantia de preu tancat” el que gairebé es podria definir com publicitat enganyosa, va fonamentar la iniciativa en un desitjable creixement del poble (4-5 famílies/any) que evitarà el tancament de l’escola i facilitarà un manteniment i augment del serveis i benestar de tots els argelaguencs -on hem sentit això abans?-.
    Està clar que a l’Ajuntament d’Argelaguer no han entès la gravetat de la situació actual ni que les coses estan canviant.
    S’han acabat els pavellons esportius, les zones industrials, els camps de futbol amb gespa artificial, les avingudes arbrades i, per suposat, les urbanitzacions, calen models i polítiques diferents.
    El millor que es podria fer amb la urbanització de Can Jan és -com proposava en Julian M. – convertir les parcel·les en horts pels veïns i que els que es varen equivocar amb aquesta urbanització – Ajuntament inclòs – assumeixen les pèrdues i no agreugin la situació amb propostes com aquesta que el que fan és el que els anglesos anomenen kicking the can down the road. #noanembe

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  9. lejarza said

    Más efectos colaterales de la economía del ladrillo y claudicaciones del “gobierno de los mejores”

    Salvador López Arnal
    Los conceptos son algo borrosos, la definición precisa no siempre les acompaña En el caso de España, el concepto de abandono escolar parece incluir tanto a los estudiantes que no han obtenido la titulación de la ESO como a quienes, lográndolo, no prosiguen sus estudios ni en ciclos formativos, ni en el Bachillerato ni en enseñanzas no regladas. Se detienen en la ESO por el momento.
    Más en general, el “abandono escolar temprano” es un indicador educativo de la Unión Europea. Se entiende por tal, algo más estrictamente, el no cursar estudios tras la etapa educativa obligatoria. No es concepto equivalente al de fracaso escolar -netamente estigmatizador como es evidente- con el que a veces se confunde.
    En la “Agenda de Lisboa” [1] se fijaron una serie de objetivos en terrenos (digámoslo rápido y mal) sociales (que no son sólo sociales: detrás se esconde la patita del lobby empresarial que merodea la presa). Uno de los objetivos en educación era lograr que el promedio de “abandono escolar temprano” de los países miembros de la Unión fuera del 10%. El año para conseguirlo: 2010. Se pretendía entonces que el 90% de los jóvenes europeos entre 18 y 24 años estuvieran cursando o hubieran cursado ya estudios superiores a los obligatorios.
    No se cumplió, ni de lejos. No problem. Se repitió para 2020. Esta vez en la “Agenda de Madrid”. Verán, no es una conjetura arriesgada, como habrá más agendas sobre esta finalidad.
    Todo lo anterior viene a cuento de lo siguiente:
    Con tiempo, con mucho tiempo por delante, faltan ocho años, la consejera de Educación –Irene Rigau- del gobierno de los “mejores privatizadores”, el gobierno de EuroVegas y de los elogios al Estado racista y belicista de Israel, ha declarado que Cataluña no podrá cumplir el objetivo marcado por la Unión Europea [2]. Aquí, parece ser, no somos europeos, la Holanda del Sur. La “Catalunya is not Spain” se ubica en otros continentes.
    ¿De qué objetivo habló la consellera? El que antes comentábamos: reducir al 10% la tasa de abandono escolar en el 2020. Reducir, matizo, no eliminar. La finalidad, que nunca ha sido tildada de utópica, era que fuera un 10% el porcentaje de alumnos que abandonaran su formación (es decir, que colgaban sus estudios y se insertaban, nunca en buenas o regulares condiciones laborales, en el insultantemente denominado ¡mercado laboral”).
    Abandonado este objetivo -así, sin más, evitándome así el reconocimiento posterior de un nuevo fracaso-, ¿cuál es el nuevo compromiso de la Generalitat catalana en el momento en el que los recortes, hachazos más bien, en educación son moneda corriente, sonante y diaria? El de disminuir el numero de alumnos que no continúan los estudios después de la ESO, ese es su punto, pero no en tratar en la inmensa y delicada parcela anterior, esto es, los cuatro cursos de ESO, tarea que exigiría, como es obvio para quien quiera verlo, muchísimos más medios (más profesorado entre otras cosas), muchos menos alumnos por clase (compromiso básico del que se ha hablado innumerables veces a lo largo de estos años), más apoyo a las familias, tratamiento diferenciado de lo que no es igual, ayudas y formación extraescolar, mejores y más humanas condiciones laborales y otros horarios para los miembros trabajadores de las familias, reconsideración de algunas asignaturas de la etapa, atención individualizada cuando fuera necesario. Largo etcétera.
    El compromiso post-ESO –la ESO es obvio que queda abandonada- de la consellera Rigau habla de reducir el abandono actual, el 26% –más de una cuarta parte del estudiantado catalán no continua- al 15%. La nueva fecha es 2018, 6 años nos quedan. ¿Se creen el anuncio o lo viven más bien como la crónica bufa de un desastre anunciado? Cuesta ver su veracidad, es poco creíble. Ni que decir tiene que el nuevo compromiso puede ser revisado cuando se quiera y como se quiera. Son palabras insustantivas, algún dato suelto y poco, muy poco más.
    La argumentación de la consejera: tomen nota, vale la pena: “Hay que ser realistas, estamos muy lejos de las medias europeas” [3]. ¿Esto es ser realista? ¿Este es el realismo convergente-unionista? ¿Qué decían ella y el anterior consejero, Ernest Maragall, colegas en muchas decisiones, cuando los sindicatos y colectivos de enseñantes señalaban los enormes déficits de la educación en Catalunya, peor incluso que la media española? Literalmente: se mofaban. Lo que les importaba eran las TIC, la reorganización neoliberal de la educación preuniversitaria y ubicar toda esta etapa formativa bajo el paraguas sesgado de la voluntad y deseos de las grandes corporaciones. Eso era la modernidad, lo otro eran planteamientos transnochados e izquierdistas.
    ¿Qué ha estado ocurriendo para que hayamos llegado a esta situación? Muchas cosas por supuesto: desde el triunfo de la cara más oscura del capitalismo y sus enormes desigualdades sociales, pasando por el endurecimiento de las condiciones laborales que impiden a muchas familias obreras atender adecuadamente a sus hijos o tutelados pasando por la estúpida cosmovisión general que a todos nos amenaza donde el estudio vale lo mismo que un grano de arena en el Sáhara y lo que importa realmente son los goles de Cristiano R. y de Leo Messi hasta llegar a la desinformación y acriticismo como política cultural para las “grandes masas” planificada desde numerosas y conjuntadas instancias del poder. Que Mario Conde, Urdangarin, Aznar, la primera autoridad del Estado, el señor Gil, la señora Pantoja, Joan Laporta, Mikimoto o Mourinho, por ejemplo, hayan sido o sean referentes sociales lo dice casi todo.
    Más en concreto: ha pasado lo que está en mente de todos: dinero fácil, el tocho, tocho y tocho (y olé), trabajos con mucha “mano de obra” apenas calificada pero fuertemente explotada, jóvenes sin apenas contratos en condiciones a los que se les ofrecía en la subcontrata de la subcontrata de la quinta subcontrata 800 o 900 euros por trabajar 10 o 12 horas, familias necesitadas de ayudas complementarias, grupos familiares –obreros algunas de ellos desde luego- que cayeron en la trampa del “España va bien” o del vamos a superar a Italia y aproximarnos a Alemana. Muchos jóvenes -aquí, en Catalunya, con plena consciencia de ello por parte de los poderes públicos y las clases empresariales del país-, siguieron el camino, nada fácil aunque pensaran que lo era, que se les situaba -día sí, noche también- en frente de sus cabezas, sus ojos ávidos de novedades y de sus vaciados bolsillos. En 2008, por ejemplo, la tasa de abandono escolar fue del 33%. ¡Una tercera parte del estudiantado no finalizada sus estudios! ¡Viva, visca, el timo-tocho!
    Se ha reducido actualmente el porcentaje del abandono en tierras catalanas –hay mucho menos tocho en la actualidad como es sabido- pero el actual es superior al de la media española, nada menos que del 28,4%, y está a años luz de la media europea que es del 14%. Los alumnos que ni siquiera acaban la etapa obligatoria, la ESO, se sitúan en Cataluña en un 21,5% (¡más de la quinta parte!). ¿Se imaginan cuál va a ser el efecto de incrementar la ratio –es una decisión injusta hasta el vómito del gobierno de los mejores privatizadores- de 33 a 36 alumnos por clase (en torno a un 10%)?
    El programa de Irene Rigau para la reducción del “fracaso” o abandono escolar, los términos se confunden en la exposición, se centran en 9 ejes de actuación: simplificación de los currículos (menos asignaturas), mayor formación del profesorado (como si éste careciese de formación), profesionalizar la figura del director del centro (convertirlo en un ejecutivo/a de empresa privada) [4], fomentar vías –ya existen en la actualidad- para la reincorporación a los estudios…Y así siguiendo.
    ¿Cuenta el sesudo plan con recursos económico adicionales? ¡Por favor, estamos de broma! Euros: 0,000; ese es el presupuesto. Comentario de la consejera Rigau ante este nudo decisivo: en la línea del más con menos del president de la soberbia: “todo se hará con los esfuerzos de la comunidad educativa”. Añadió: “La fuerza docente la tenemos”.
    ¿Qué fuerza docente? ¿La que está permanentemente maltratada, la misma que el próximo curso será arrojado al paro? ¿La que ve disminuidos sus salarios? ¿Aquella a la que se incrementa en un 12% su horario laboral en estos dos últimos años? ¿La que tendrá que formar, en algunos casos, a 36 alumnos/as en clases de ESO? ¿Alguien que sepa algo de enseñanza y de formación puede pensar que puede darse una clase en estas condiciones? ¿No era un disparate evidente ya para todos cuando la ratio era de 33 alumnos?
    Un punto más: visto lo que hemos visto durante la época del tocho y de sus grandes beneficiarios (“grandes” familias catalanas, las de toda la vida, incluidas entre ellos), ¿se imaginan qué tasa de incremento en abandono y “fracaso” escolar se producirá si EuroVegas se instala finalmente en el Prat de Llobregat? ¿Quién fracasará? ¿Los estudiantes obreros o las políticas y culturas ambientales que les empujarán al dinero fácil y a sus contornos, esta vez sí, más abyectos?
    ¿Se está o no se está realmente por abonar políticas que ayuden a superar al abandono y a no conseguir finalizar la ESO? La respuesta es inmediata y recuerdo de paso que hay una infamia que se llama cinismo político que está de moda, muy de moda.
    Notas:
    [1] He tomado los datos de la enciclopedia Wikipedia.
    [2] I. Vallespín, “Rigau admite el fracaso en la lucha contra el abandono escolar”. El País (edición Cataluña), p. 3
    [3] Parlament, 28 de junio d 2012.
    [4] Aparte de la inmensa memez que presupone creer que la “profesionalización ejecutiva” de los directores y directoras, una antigua vindicación de la derecha conservadora del profesorado aposentado que combate los procesos democráticos de funcionamiento en institutos y escuelas por poco “eficaces”, la ideología neoliberal, acríticamente asumida, que subyace a este punto del programa es de una evidencia luminosa. Siguen erre que erre en lo suyo: no hechos que refuten, modifiquen o hagan temblar teorías, sino “teorías” que usan todos los hechos para corroborarse. Estos son mis hechos: si no le gustan, tengo otros. A su disposición.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  10. lejarza said

    Fundació ARAM Avda. Corts Catalanes, 5-7 1ª planta 08173 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel: 935041661 aram@gruparam.com
    Núm. 8905 AJUNTAMENT D’ARGELAGUER, BOP de Girona núm. 107 – 5 de juny de 2009
    Anunci sobre exposició pública d’unes bases per a l’adjudicació d’habitatges de
    protecció oficial
    El Ple de l’ajuntament d’Argelaguer de data 26-05-2009, va aprovar inicialment les bases i els annexos per l’adjudicació de 12 habitatges de protecció oficial en règim general i especial destinats a la venda.
    Aquestes bases i els seus annexos s’exposaran al públic pel termini de 20 dies comptadors a partir de l’endemà de la seva publicació en el BOP, durant els quals els interessats podran presentar reclamacions o al·legacions.
    En cas que no es presentin al·legacions durant el termini assenyalat, l’expedient quedarà aprovat definitivament sense necessitat de nou acord.
    Argelaguer, 27 de maig de 2009. Josep Dorca i Serrat Alcalde

    BASES PER L’ADJUDICACIÓ DE 12 HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL EN
    REGIM GENERAL I ESPECIAL DESTINANTS A LA VENDA.
    Primera. Objecte.
    l’Ajuntament d’Argelaguer ha impulsat conjuntament amb la Fundació Privada
    Catalana Aram, l’edificació d’habitatge de protecció oficial en règim general i especial a
    Argelaguer, per tal de respondre a les necessitats en matèria d’habitatge que afecten
    sobretot als joves.
    En aquest sentit s’ha formalitzat un conveni amb la Fundació Privada Catalana Aram
    (en endavant Fundació Aram) per la construcció en el municipi d’una promoció de 12
    habitatges protegits d’iniciativa privada, en règim de venda al sector Can Jan.
    L’objectiu d’aquestes bases és fer una selecció de possibles adjudicataris i la posterior
    adjudicació dels habitatges de protecció oficial en règim general i especial.
    Segona. Identificació i Tipologia dels Habitatges
    La promoció constarà de 12 habitatges plurifamiliars; 4 en règim general i 8 en règim
    especial.
    Els habitatges, tindran una superfície aproximada de 80 m² útils d’habitatge, tambè
    disposaran d’aparcament i traster.
    Tercera. Preus
    El preu de venda màxim dels habitatges i dels annexos (places aparcament i trasters
    en el seu cas) vinculats, serà el que fixi la qualificació definitiva d’habitatges amb
    protecció oficial i no inclou l’IVA.
    A títol orientatiu els preus de venda dels habitatges amb els seus annexos, tenint en
    compte que el preu màxim per metre quadrat de superfície útil per aquest any 2009
    és:
    • Habitatges i annexes de règim general: 1.394,72 €/ m² per els habitatges I 836,83 €/ m² per aparcaments i trasters. Preu aproximat habitatge i annexes: 141.400 €.
    • Habitatges i annexes de règim especial: 1.307,55 €/ m² per els habitatges I 784,53 €/ m² per aparcaments i trasters. Preu aproximat habitatge i annexes: 132.600 €.
    El preu es fixarà de forma definitiva d’acord amb el projecte arquitectònic i el mòdul
    legal aplicable per a l’àrea geogràfica corresponent al municipi d’Argelaguer, en el
    moment de l’obtenció de la qualificació provisional, com habitatges de protecció oficial,
    en règim general i especial. Als preus definitius se’ls aplicarà l’IVA corresponent.
    Quarta. Requisits
    Per poder accedir a un d’aquests habitatges s’han d’acreditar els següents requisits:
    1.- Que, el sol.licitant sigui major de 18 anys en el moment d’aprovació d’aquestes
    bases.
    2.- Els sol.licitants hauran d’acreditar que no tenen cap deute amb l’Ajuntament
    d’Argelaguer.
    3.- Tenir uns ingressos familiars ponderats que no superin 5,5 vegades l’IPREM per els
    habitatges de règim general i 2,5 vegades l’IPREM per els habitatges de règim
    especial, en el còmput anual del darrer exercici fiscal.
    4.- No ser titular del ple domini o d’un dret real d’ús o gaudi sobre algun altre
    habitatge protegit. No se titular d’un habitatge lliure quan el valor d’aquest habitatge,
    calculat d’acord amb la normativa de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials,
    superi el 40% del preu total del de l’habitatge, adquirit, o el 60% quan es tracti de:
    persones majors de 65 anys, dones víctimes de la violència de gènere, víctimes del
    terrorisme, famílies nombroses, famílies monoparentals, famílies que incloguin o
    tinguin al seu càrrec persones depenents o amb discapacitat oficialment reconeguda,
    separat/ada o divorciat/ada al corrent del pagament de la pensió alimentària
    compensatòria.
    Cinquena. Barems d’adjudicació
    1.- Residència al municipi
    S’atorgarà la següent puntuació en funció dels anys d’empadronament del sol.licitant
    al municipi en la data d’aprovació de les presents bases
    Anys =5 =10 =15 >15
    Punts 9 10 12 14
    2.- Edat del sol.licitant
    S’atorgarà la següent puntuació en funció de l’edat del sol.licitant en la data d’aprovació de les presents bases.
    Edat menys 35 anys Punts 4
    2.- Famílies amb fills
    S’atorgarà la següent puntuació en funció de que a la família (rebran la mateixa
    consideració les famílies monoparentals) tingui fills, amb independència del nombre
    d’aquests.
    Família fills
    Punts 4
    Sisena. Presentació de sol.licituds.
    Les persones interessades que compleixin tots els requisits, que acceptin les
    condicions anteriorment relacionades i que vulguin participar en aquesta convocatòria,
    hauran de presentar a les oficines de l’ajuntament d’Argelaguer la sol.licitud,
    conjuntament amb la documentació requerida, dintre del període oficial de la
    convocatòria, que tindrà una duració de trenta dies hàbils a partir de l’endemà de la
    publicació al taulell de l’ajuntament d’aquestes bases. L’horari de presentació serà de
    dilluns a divendres de 8,30h a 14,30h., excepte festius, i l’ordre d’entrada de les
    sol.licituds serà irrellevant.
    Els interessats han de complimentar amb el format oficial (annex 2 ) de confirmació
    d’interès d’adquisició d’un habitatge. Aquest document s’haurà d’acompanyar de la
    documentació necessària per l’aplicació dels barems de puntuació (annex 1) i d’una
    declaració jurada dels sol.licitants (annex 3a i 3b).
    No s’aplicarà cap barem de puntuació ni es valorarà cap circumstància al.legada pels
    sol.licitants que no estigui suficientment acreditada amb els documents presentats
    dins el termini establert. De tots els documents que es demana còpia s’haurà
    d’adjuntar el document original perquè l’ajuntament els pugui conformar. Només
    s’admetran a tràmit les sol.licituds formulades dins el termini establert amb el model
    oficial i acompanyades de la documentació exigida.
    Si s’escau es requerirà a la persona sol.licitant perquè, en el termini màxim de 10
    dies, esmeni els errors, les omissions o la manca de documentació detectats, amb la
    indicació que si, així no h fa, se li tindrà per desistit de la seva petició.
    La presentació de la sol.licitud implicarà l’autorització perquè l’Administració pugui
    sol.licitar la informació de caràcter tributari o econòmic legalment pertinent.
    Setena. Comissió d’adjudicació
    Es crearà una comissió representativa del Ple de l’ajuntament que vigilarà l’esmentat
    procés.
    La Comissió d’adjudicació farà el seguiment de les inscripcions i la puntuació, fer
    pública la llista provisional de persones adjudicatàries.
    La comissió d’adjudicació pot deixar sense efecte l’adjudicació si es comprova que el
    sol.licitant o sol.licitants han falsejat les dades aportades a la documentació, o en cas
    que es comprovi l’incompliment de les condicions establertes a les bases.
    Aquesta comissió estarà formada per:
    Presidència: L’Alcalde de l’ajuntament d’Argelaguer.
    Vocals: 1 representant de cada grup polític
    1 Xavier Busquets com a patró de la Fundació Aram
    Com a secretari de la comissió, el mateix de l’ajuntament o persona en qui delegui.
    Vuitena. Procediment d’adjudicació.
    Informació pública
    Aquestes bases i els seus annexos s’exposaran al públic pel termini de 20 dies
    comptadors a partir de l’endemà de la seva publicació, (art. 86 Llei 30/1992), al
    taulell d’anuncis i a la pàgina web municipal http://www.ddgi.cat/argelaguer, també
    s’informarà àmpliament a tots els veïns d’Argelaguer. Aquestes bases quedaran
    aprovades definitivament si dins el termini esmentat no es presenten al.legacions ni
    reclamacions, en cas contrari caldrà l’aprovació definitiva expressa per part del ple de
    la corporació.
    Llistes provisionals de sol.licituds admeses i excloses.
    Transcorregut el termini de presentació de sol.licituds, la Comissió d’adjudicació les
    valoraran d’acord amb la documentació aportada, als requisits de la base quarta i el
    barem previst la base cinquena. Quan estiguin elaborades, les llistes provisionals de
    sol.licituds admeses i d’excloses es faran públiques. El termini d’exposició de les llistes
    serà de 10 dies hàbils, durant els quals es podran presentar reclamacions,
    acompanyades de la documentació corresponent. La llista haurà de ser exposada al
    taulell d’anuncis de l’ajuntament i a la pàgina web municipal http://www.ddgi.cat/argelaguer.
    Llistes definitives de sol.licituds admeses i excloses.
    Finalitzat el període de reclamació es valoraran totes les reclamacions presentades en
    temps i forma, i la Comissió d’Adjudicació, aprovarà la llista definitiva de sol.licituds
    admeses com a possibles adjudicataris, ordenada per la puntuació obtinguda segons
    els barems i criteris d’aquestes bases. Aquesta llista quedarà exposada al taulell
    d’anuncis de l’Ajuntament i a la pàgina web municipal http://www.ddgi.cat/argelaguer
    durant 10 dies. D’aquesta llista se’n nodrirà, per estricte ordre, la Fundació Aram.
    Sorteig
    En cas d’empat determinant d’adjudicació, es farà un sorteig. Aquest sorteig dirimirà
    l’ordre dins el tram de coincidència dels possibles adjudicataris empatats.
    Assignació dels habitatges
    Un cop la Fundació ARAM comprovi que els possibles adjudicataris compleixin tots els
    requisits per a l’adquisició d’un habitatge es prosseguirà a la seva assignació a cada
    un dels adjudicataris. Serà causa suficient perquè la fundació ARAM previ acord amb la
    Comissió d’Adjudicació , pugui deixar sense efecte l’adjudicació, que es comprovi el
    falsejament de les dades aportades o que es comprovi l’incompliment d’alguna de les
    condicions establertes en aquestes bases o en la normativa vigent d’HPO.
    En l’acte d’adjudicació dels habitatges, els adjudicataris que formalitzin la petició de
    reserva d’un habitatge protegit de la futura promoció realitzaran un pagament de
    4.000 Euros com a garantia del compromís d’adquisició de l’habitatge i a compte del
    preu de l’habitatge, que es dipositaran en un compte especial obert a l’efecte, i que
    només es retornaran en cas de que la promoció dels habitatges no es pogués fer o per
    que l’adjudicatari decidís renunciar al seu habitatge per causes de força major
    degudament justificades.
    En cas de produir-se una baixa abans o després de l’adjudicació, la prioritat en la
    elecció de l’habitatge que hagi quedat lliure, la tindrà l’adjudicatari que en l’ordre
    apareixi el següent de la llista.
    Llista d’espera
    Els sol.licitants admesos que no hagin resultat adjudicataris formaran la llista d’espera
    de la promoció. La llista d’espera estarà ordenada d’acord amb la puntuació resultant
    de l’aplicació dels barems i els que hi consti, seran cridats per l’ordre establert en cas
    de disponibilitat d’habitatge.
    Aquesta llista d’espera servirà per cobrir les eventuals baixes que es produeixin entre
    els adjudicataris.
    Sobrants
    En cas que el procés d’adjudicació finalitzés amb menys sol.licituds admeses
    definitivament que habitatges té la promoció; o en cas que havent llista d’espera
    aquesta s’hagi esgotat i restin encara habitatges buits a la promoció, la Fundació es
    responsabilitzarà del procés de comercialització d’aquestes unitats no adjudicades.
    Novena. Interpretació
    La Comissió d’Adjudicació té la facultat d’interpretar el contingut d’aquests bases i de
    resoldre aquelles qüestions no previstes ni contemplades o que ofereixin dubtes per a
    la seva aplicació i compliment, sempre d’acord amb criteris d’objectivitat i
    imparcialitat.

    ANNEX 1 Documentació que cal presentar
    • Format oficial –annex 2- de confirmació d’interès d’adquisició d’un habitatge
    d’HPO i d’ampliació de dades personals.
    • Fotocòpia autenticada del DNI del sol.licitant o sol.licitants i de totes les
    persones que constin a la sol.licitud com a membres de la unitat familiar.
    • Certificat (original o còpia autenticada) municipal d’empadronament del
    sol.licitant o sol.licitants, en el qual s’indiqui la data d’alta al padró i històric de
    moviments, si és el cas.
    • Altra documentació que el sol.licitant o La Comissió d’Adjudicació consideri
    oportuna.
    • Declaració jurada – annex 3-.
    ANNEX 2 Formulari oficial de confirmació d’interès d’adquisició d’un
    habitatge d’HPO i d’ampliació de les dades personals
    Dades d’identificació del sol.licitant:
    1 er cognom:
    2ºn cognom:
    Nom:
    D.N.I.:
    Data de naixement:
    Població de naixement:
    Domicili a efectes de notificació:
    Carrer:
    Número:
    CP:
    Població:
    e-mail:
    Telèfon fix:
    Telèfon mòbil:
    Data d’empadronament a Argelaguer (a emplenar per l’Ajuntament)
    Dades d’identificació del co-sol.licitant:
    1 er cognom:
    2ºn cognom:
    Nom:
    D.N.I.:
    Data de naixement:
    Població de naixement:
    Domicili a efectes de notificació:
    Carrer:
    Número:
    CP:
    Població:
    e-mail:
    Telèfon fix:
    Telèfon mòbil:
    Data d’empadronament a Argelaguer (a emplenar per l’Ajuntament)
    * Al seu moment caldrà acreditar que es compleixen els requisits normatius de l’HPO
    El/les sotasignant/s, obrant conjuntament i solidàriament decalara/en conèixer i acceptar que la la inscripció
    feta al seu dia al registre d’interessats en habitatges de protecció oficial a Argelaguer no genera cap dret o
    expectativa a d’esdevenir adjudicatari d’un habitatge, servint únicament per crear una base de dades que
    serveix per accedir a futures promocions d’HPO a Argelaguer.
    Manifestant al mateix temps que les dades i manifestacions contingudes en el present document són certes,
    tenint coneixement que la falsedat en qualsevol document implicarà la pèrdua automàtica de tot el dret
    sense perjudici de qualsevol responsabilitat que pogués incórrer.
    Argelaguer
    De conformitat a l’establert en la Llei orgànica 15/99, de 13 de desembre , de Protecció de dades de
    Caràcter Personal, les dades aquí recollides, a les que té dret a accedir per rectificar o cancel.lar en
    qualsevol moment queden introduïdes en un fitxer automatitzat.
    Signatures
    Annex 3a (Habitatges de protecció oficial en règim general)
    Declaració jurada
    Declaració responsable del sol.licitant i co-sol.licitant d’adquisició d’un habitatge d’HPO en règim general a
    Argelaguer
    Dades sol.licitant
    En/na:
    amb D.N.I.:
    Dades co-sol.licitant
    En/na:
    amb D.N.I.:
    Declaro:
    • Que en cas de resultar adjudicatari d’un habitatge amb protecció oficial, destinaré el mateix a domicili habitual i permanent.
    • Que no tinc cap habitatge en propietat, o que sent-ne titular:
    o No en disposo del dret d’us o gaudi, o bé el valor de l’habitatge en propietat, determinat
    d’acord amb la normativa de l’impost sobre transmissions patrimonials, no supera el 40%
    del preu total de o el 60% quan es tracti de persones majors de 65 anys, dones víctimes
    de la violència de gènere, víctimes del terrorisme, famílies nombroses, famílies
    monoparentals, famílies que incloguin o tinguin al seu càrrec persones depenents o amb
    discapacitat oficialment reconeguda, separat/ada o divorciat/ada al corrent del pagament
    de la pensió alimentària compensatòria.
    • Que no he obtingut finançament qualificat a l’empara de plans estatals d’habitatge durant els 10 anys immediatament anteriors a la sol.licitud actual.
    • Que estic al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
    • Per els habitatges en règim general:
    • Que tinc una font regular d’ingressos/any que no superen en 5,5 vegades l’IPREM, quantitat que a Argelaguer, municipi de la zona C, i si la sol.licitud del visat de contracte s’efectués a partir de l’1 de juliol de 2009 seria (en funció del nombre de membres de l’unitat familiar)
    1 membre 2 membres 3 membres 4 membres 5 o més membres 46.825,06 48.273,26 50.349,53 53.210,29 56.415,73
    • Que aquesta font regular d’ingressos/any és superior al 5% del preu de venda de l’habitatge la plaça d’aparcament i el traster.
    • Que conec i accepto totes les condicions i requisits exigits al Decret 244/2005 d’actualització del Pla per el dret a l’habitatge 2004-2008 i el Decret 50/2009 pel qual es modifica el D 244/2005, així com la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge.
    • Que reuneixo tots aquets aspectes declarats en aquest moment o en tot cas em comprometo a
    reunir-los en el moment de l’adjudicació de l’habitatge.
    Signatura/s
    Argelaguer a de de 2009
    Annex 3b (Habitatges de protecció oficial en règim especial)
    Declaració jurada
    Declaració responsable del sol.licitant i co-sol.licitant d’adquisició d’un habitatge d’HPO en règim general a
    Argelaguer
    Dades sol.licitant
    En/na:
    amb D.N.I.:
    Dades co-sol.licitant
    En/na:
    amb D.N.I.:
    Declaro:
    • Que en cas de resultar adjudicatari d’un habitatge amb protecció oficial, destinaré el mateix a domicili habitual i permanent.
    • Que no tinc cap habitatge en propietat, o que sent-ne titular:
    o No en disposo del dret d’us o gaudi, o bé el valor de l’habitatge en propietat, determinat
    d’acord amb la normativa de l’impost sobre transmissions patrimonials, no supera el 40%
    del preu total de o el 60% quan es tracti de persones majors de 65 anys, dones víctimes
    de la violència de gènere, víctimes del terrorisme, famílies nombroses, famílies
    monoparentals, famílies que incloguin o tinguin al seu càrrec persones depenents o amb
    discapacitat oficialment reconeguda, separat/ada o divorciat/ada al corrent del pagament
    de la pensió alimentària compensatòria.
    • Que no he obtingut finançament qualificat a l’empara de plans estatals d’habitatge durant els 10 anys immediatament anteriors a la sol.licitud actual.
    • Que estic al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
    • Per els habitatges en règim general:
    • Que tinc una font regular d’ingressos/any que no superen en 2,5 vegades l’IPREM, quantitat que a Argelaguer, municipi de la zona C, i si la sol.licitud del visat de contracte s’efectués a partir de l’1 de juliol de 2009 seria (en funció del nombre de membres de l’unitat familiar)
    1 membre 2 membres 3 membres 4 membres 5 o més membres 21.284,12 21.942,39 22.886,15 24.186,50 25.643,52
    • Que aquesta font regular d’ingressos/any és superior al 5% del preu de venda de l’habitatge la plaça d’aparcament i el traster.
    • Que conec i accepto totes les condicions i requisits exigits al Decret 244/2005 d’actualització del Pla per el dret a l’habitatge 2004-2008 i el Decret 50/2009 pel qual es modifica el D 244/2005, així com la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge.
    • Que reuneixo tots aquets aspectes declarats en aquest moment o en tot cas em comprometo a
    reunir-los en el moment de l’adjudicació de l’habitatge.
    Signatura/s Argelaguer a de de 2009
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  11. lejarza said

    Argelaguer ajusta el preu de la promoció de cases
    16/10/12 – ARGELAGUER – RAMON ESTÉBAN
    L’Ajuntament d’Argelaguer i l’empresa SOS3S han modificat el plantejament de la promoció d’habitatges que volen fer a Can Jou en règim de cooperativa, després que la proposta inicial no ha tingut l’èxit esperat, per raons econòmiques. El canvi principal és el preu, que de 184.000 euros es redueix a 139.000 euros, i que es podrà finançar a través d’una banca ètica. La rebaixa s’ha aconseguit –va explicar ahir l’alcalde, Josep Dorca-– deixant el pis superior com un loft (un espai únic, sense compartiments) i rebaixant l’impost de construcció, entre altres mesures. El projecte es presentarà aquest dijous a Olot (19.30 h, sala d’actes de l’IMPC).
    La promoció consisteix en sis cases aparellades situades en un solar proper a la pista poliesportiva que l’Ajuntament vendrà a preu de cost. Els habitatges seran de planta i pis, faran 135 m² i tindran jardí. Una de les seves característiques serà un elevat grau de sostenibilitat (tindrà la certificació energètica A). “El nostre objectiu és atraure gent a un poble que té un alt nivell de qualitat de vida, i que compta amb una escola i força entitats culturals i de lleure”, va explicar Dorca.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  12. lejarza said

    Infraestructures, creixement i benestar: el gran engany dels de dalt
    Raül Valls | Alba Sud / CST El tsunami urbanitzador ha acabat sent un gran desastre social, econòmic i ambiental. A més, comencem a saber detalls de les vinculacions corruptes entre les grans empreses constructores i part de la classe política, catalana i espanyola.

    No puc resistir la temptació de fer-me ressò de les noticies que esmenten les evidències cada cop més clares de la “capil·laritat econòmica” entre les grans empreses constructores i la dreta, espanyola i catalana. No puc dir que aquest fet em sorprengui però val la pena que recordem el “tsunami urbanitzador” que va viure aquest país, o patir segons es miri, durant els “anys de ciment”, entre els 90 i 2000.
    Quan mirem fotos d’aquella època ens impactarà la gran quantitat de grues que poblaven els paisatges. Estem parlant d’un creixement urbanístic tant brutal com innecessari. Cada poble revisava el seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i requalificava terreny rústic i el convertia en urbanitzable, en alguns casos doblant-lo. Les previsions de creixement demogràfic de cada municipi servien per justificar aquestes necessitats. Però quan tot plegat es veia en conjunt, qualsevol observador atent es plantejava d’on sortiria tota aquesta nova població. La llei del sòl promulgada per José María Aznar el 2002 va duu la tendència del creixement al paroxisme i l’expansió va esdevenir bombolla.
    A aquesta escampadissa de habitatges, molts d’ells avui buits, la va acompanyar una política de construcció de noves carreteres, desdoblaments, trens d’alta velocitat, transvasaments, aeroports,… Cada any es batia el record de l’anterior en producció i consum de ciment. Tot això va aixecar una forta resistència en els territoris afectats, malauradament i malgrat els esforços del moviment social, la velocitat dels processos i la falta d’experiència dels mateixos moviments van dificultar accions conjuntes prou massives per aturar l’onada destructiva. Malgrat tot hi ha alguns importants èxits com l’aturada del Pla Hidrològic Nacional (PHN) el 2004.
    Les conseqüències d’aquestes dues dècades han estat demolidores i la transformació del territori ha resultat ser tant intensa com desgraciadament gratuïta. Gratuïta perquè cap de les motivacions que els responsables polítics van esbombar, quan la pressió popular els obligava a donar explicacions, ha estat corroborada pels fets posteriors. El principal argument emprat era el de la “competitivitat econòmica” del territori beneficiat per la infraestructura de torn. Un cas paradigmàtic és el túnel de Bracons, entre les comarques d’Osona i la Garrotxa. Si anem a les hemeroteques veurem repetida mil vegades aquesta idea. Bracons era estratègic per l’economia de la Garrotxa i també per la d’Osona, i de retruc per tot Catalunya. Sense Bracons, va dir un empresari garrotxí, “estem abocats a poc més que cuidar vaques”. Bracons obria mercats, possibilitats de negoci, noves empreses, llocs de treball, etc., etc. Qui podia dir-hi no! Però la realitat és que ni Bracons, ni la gran quantitat de noves infraestructures que han fragmentat el territori, ocupat terres de conreu, alterat ecosistemes, transformat radicalment paisatges ens han salvat d’una crisis històrica.
    El principal argument per dotar-nos d’infraestructures de gran cost de construcció, i molt més de manteniment, ha estat refutat per la inexorable realitat econòmica. Ernest Lluch, gens sospitós d’ecologista, va criticar Bracons i proposava dedicar els diners a formació professional i espai industrial per a noves activitats econòmiques. Evidentment no li van fer ni cas. Formació? Quina tonteria! Si la gent jove pot estar guanyar milers d’euros construint cases que restaran buides i carreteres infrautilitzades, què nassos fa a l’escola!
    Aquesta ha estat la manera de veure el món dels responsables empresarials i polítics (tant conservadors com socialdemòcrates) que han dirigit aquest país a la catàstrofe social en la que avui estem immersos. Ser el segon país del món en numero de kilòmetres d’AVE no els hi serveix de res als 6 milions d’aturats que tenim. La millora de la capacitat aeroportuària només és útil per a una joventut obligada a escampar-se per Europa i la resta del món a la recerca d’un futur digne. El fet és que cap d’aquests responsables empresarials i polítics ha trucat als ciutadans mobilitzats en defensa del territori per demanar perdó. Seria el que menys podríem fer després d’haver-no tractat directament com a “cavernícoles” que volíem aturar el país i retrocedir al temps dels carros i cavalls.
    Però hi havia més, i ara resulta que entre aquests “irresponsables” (perdoneu però el terme “responsable” em sembla més adient per la gent que es mobilitzava i no pels que prenien les decisions) circulaven sobres plens de diners. Normal, si una part, la part empresarial, de la classe dominant s’estava forrant, que menys que repartir tots aquells beneficis entre els que facilitaven polítiques i legislacions per dur-les a terme i a sobre donaven la cara quan una colla de peluts i nimbys criticaven el projecte de torn.
    Algú parlarà de “corrupció”. Personalment crec que es tractava més de distribució dels beneficis entre la classe dominant. Això si, feta d’amagatotis, per no esvalotar l’aviram. Resum, s’han malbarat recursos, s’ha fet malbé el més preuat que tenim, el territori, i ens hem quedat amb una hipoteca de per vida. El creixement econòmic continuat, no desitjable per altre banda, no s’ha vist per enlloc. Els de dalt han consumat el seu engany per glòria de les seves comptes bancàries. Les conseqüències socials son per a una majoria cada cop més empobrida, les ambientals si més no a llarg termini per tots…

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  13. lejarza said

    La bogeria urbanística: una història legal

    Per entendre l’enorme bogeria sota la que funciona l’urbanisme espanyol cal entendre el desenvolupament legislatiu que ha permès aquesta dissipació. La major part dels especialistes en la matèria situen l’origen de la descentralització de l’urbanisme en una llei d’Aznar de 1998. La realitat és una altra. L’origen del caos el va generar (com en molts altres temes, incloent el caos autonòmic i l’irreformable universitat) una desafortunada sentència del Tribunal Constitucional.

    L’urbanisme espanyol estava històricament basat en una llei del 12 de maig de 1956 que era en essència una transposició de la llei que Mussolini va promulgar per a Itàlia el 1942. Diferenciava tres tipus de sòl: urbà, urbanitzable i rústic. Un aspecte important de la llei era que les expropiacions havien de pagar-se al preu que s’esperava que tingués el sòl quan estigués urbanitzat, fet que resultava molt car per als Governs i explica la falta d’infraestructura pública durant els anys del desenvolupament.

    El 1975 es reforma la llei en dues direccions: s’elimina el dret a construir en sòl rústic i se cedeix als ajuntaments el 10 per cent del terreny d’un nou polígon. Això fa que els ajuntaments incentivin la construcció de polígons. Més tard, el 1990, es torna a reformar la llei i s’incrementa la part dels ajuntaments fins a un 15 per cent.

    Però el canvi dràstic es produeix amb la legislació de 1994 de la Comunitat Valenciana, el quilòmetre zero de les majors bogeries urbanístico-financeres espanyoles. Aquesta llei introdueix dues figures innovadores en el nostre ordenament. La primera d’aquestes és el conveni urbanístic, que permet al propietari, després d’un acord amb l’ajuntament, fer el que vulgui amb el sòl. L’agent urbanitzador és la segona d’aquestes figures. És un promotor que proposa un pla de desenvolupament del terreny d’un tercer. Ofereix una part a l’ajuntament, una altra se la queda ell i la tercera la cedeix al propietari. L’ajuntament pot legalment oferir un preu just al propietari i obligar-lo a acceptar el mateix. En els dos casos, si l’ajuntament aprova el pla, el projecte no està subjecte a les classificacions prèvies del terreny.

    Aquesta llei suposa una descentralització sense precedents del procés d’urbanisme i dóna una responsabilitat enorme als ajuntaments. Posa la primera pedra perquè els promotors capturin (voluntariament!) els alcaldes i els presidents de les comunitats autònomes. L’Administració central de l’Estat va interposar un recurs d’inconstitucionalitat. Però aquest va ser rebutjat pel Tribunal Constitucional el 1997 amb l’argument que la Constitució atorga les competències de dret urbanístic a les autonomies.

    La famosa llei del sòl de 1998 no és la causa del desastre, com molts pensen, sinó un intent de constitucionalitzar la legislació anterior (el text refós de 1990), intentant liberalitzar l’oferta de sòl i de crear un marc lliure per evitar l’arbitrarietat dels ajuntaments. El Tribunal Constitucional va tombar de nou aquesta llei el 2001, amb el resultat que, a la pràctica, cada comunitat autònoma pot fer el que vulgui.

    Després d’aquests canvis en el marc legal, un promotor podia fer-se ric desenvolupant sòl que mai abans havia estat al mercat, només amb aconseguir l’aprovació de l’alcalde. A més, com la municipalitat també rebia altes compensacions en metàl·lic, el desenvolupament urbanístic es va convertir en una important font de finançament per a les autoritats locals, que podien així expandir els seus programes socials.

    Les caixes com a finançadores de la bombolla

    Per als individus amb bones connexions, el camí cap a la riquesa era senzill; només els feia falta aconseguir una font de finançament. Les caixes d’estalvis, amb una barreja de gestió polititzada i de simple ignorància, van jugar un paper fonamental a l’hora de proveir aquest finançament.

    Durant la primera dècada d’aquest segle, el sistema financer espanyol es repartia en dues parts més o menys iguals entre les caixes i els bancs. Les caixes, originalment creades per prestar serveis bancaris locals per a la població de classe mitjana i obrera, per tradició ignorada pels bancs tradicionals, tenien una forta base territorial i una actitud conservadora.

    Dos aspectes clau de la seva regulació van canviar amb l’arribada de la democràcia. En primer lloc, l’any 1985 el seu control va ser transferit a les regions, circumstància que va obrir la porta per a la seva “captura” per part dels polítics locals. En segon lloc, van rebre autorització del legislador per expandir-se territorialment fora de la seva àrea provincial original d’activitat. Com a resultat, les caixes van començar una diversificació geogràfica imparable i el nombre de sucursals es va disparar. L’1 de gener de 2008, Espanya comptava amb prop de 25.000 sucursals de caixes, una per cada 1.800 habitants.

    En aquesta carrera pel creixement, les caixes van començar a canalitzar préstecs als promotors immobiliaris de manera indiscriminada. Entre 1995 i 2005, els préstecs per a la construcció i el desenvolupament immobiliari van passar del 8 per cent al 29 per cent del PIB, i els préstecs a llars per a l’adquisició de l’habitatge van créixer del 17 per cent del PIB al 49 per cent. Aquest auge dels préstecs va anar acompanyat pel mateix efecte en la construcció. El nombre d’habitatges construïts, sempre a l’alça, va passar de 150.000 el 1995 a 600.000 el 2007. Els preus també van augmentar ràpidament: segons dades del Ministeri d’Habitatge espanyol, entre 1998 i el pic del boom de 2008, els preus nominals de l’habitatge es van incrementar en un 175 per cent, en comparació d’un augment del 61,5 per cent en l’IPC.

    Com que el creixement dels dipòsits no era suficient per fer front a l’auge dels préstecs, les caixes van recórrer al finançament majorista. I atès que els préstecs estaven establerts en euros i en contra de garanties físiques (actius immobiliaris), les institucions internacionals no van tenir cap objecció a prestar el necessari.

    Desgraciadament, l’enorme creixement del sector de les caixes no va anar acompanyat de millores en la seva governança. Les caixes no tenien accionistes; es regien per un consell governat per normes autonòmiques i elegit pels Governs locals, els empleats i els clients regionals i locals. Mitjançant sistemàtiques modificacions de la legislació autonòmica, van patir en molts casos un verdader assalt als seus òrgans de direcció per part del poder polític, que va procedir a nomenar gestors, en ocasions de baixíssima formació financera i empresarial, i a utilitzar les caixes com bancs regionals de finançament de projectes. Uns projectes que, en no pocs casos, no tenien rendibilitat econòmica, com aeroports sense avions, grans i buits, parcs temàtics o grandioses ciutats de les arts, la justícia o la cultura(…).
    Interessos,no ideologia

    És temptador, i potser reconfortant, pensar que el que presenciam a Espanya va ser simplement una combinació d’errors dels poders públics i molta mala sort. I sí, és cert que va haver-hi coincidències negatives importants en el germen del desastre. Però també existeixen multitud d’anècdotes que evidencien que no va ser aquesta la raó principal del desenvolupament d’una bombolla tan descomunal. Els poders públics buscaven en molts casos el seu interès personal, fins i tot desenvolupant projectes que no tenien cap sentit. Hem vist moltes vegades com el partit que governa defensa un projecte insensat, i l’oposició el denuncia i s’oposa amb duresa. En el moment en què el partit opositor aconsegueix el poder, la situació canvia sobtadament i radical: el que era l’oposició es converteix en un defensor acèrrim del projecte boig i el que estava en el consejo de Ancianos Danzarines, en passar a l’altra banda, de sobte veu la llum i el rebutja.

    Un exemple clàssic sobre això és la construcció de la faraònica Ciutat de la Cultura de Galícia (…) És inevitable concloure que, en molts casos, al llarg i ample de la geografia espanyola els partits no defensen idees sinó que es comporten com a intermediaris entre interessos econòmics més o menys confessables (…)

    Creixement sense coneixements:conseqüències de la bombolla

    La conseqüència del mecanisme diabòlic que unia els poders locals, promotors i caixes va ser que Espanya va tenir els anys més fàcils de la seva història. Anys en els quals no calia estudiar, treballar dur o innovar per fer-se ric. Només feia falta tenir un amic a l’Administració adequada, és a dir, tenir un bon contacte. La bombolla va submergir Espanya en una confortant però enganyosa boirina d’èxit que ocultava la realitat del país. A mesura que els preus pujaven, el risc percebut per bancs i caixes i pels reguladors disminuïa. Les famílies, que solien viure en habitatges de la seva propietat i que invertien la major part de la seva riquesa en béns immobiliaris, també se sentien més riques. El resultat és que, al final d’aquest període, Espanya es va trobar amb un fort augment de preus en el sector immobiliari, un dels nivells més alts de deute privat al món desenvolupat (que es calcula en termes bruts en el 300 per cent del PIB) i un enorme nombre d’habitatges sense vendre construïts entre 1995 i 2007.

    Aquesta bombolla immobiliària té ara conseqüències negatives per al creixement. Primer, perquè, com els països que descobreixen petroli o altres recursos, els Governs s’embarquen en fastuoses inversions i despeses improductius (la Ciutat de la Cultura, per exemple) que tenen conseqüències sobre la despesa futura i, per tant, requereixen de majors impostos. En el cas d’Espanya, l’AVE, la major part de les vies del qual és fortament deficitària i ho serà per sempre (com ha argumentat Germà Bel a Espanya, capital París), és un cas obvi, però existeixen molts altres, particularment a la cartera de prestacions sanitàries. Segon, perquè el deute en ell mateix redueix el creixement. La raó és que fins i tot els projectes d’inversió que generen beneficis poden tenir problemes per aconseguir capital si els finançadors temen que la inversió vagi a pagar als deutes previs. És per això que existeix la bancarrota: algú molt endeutat no pot sortir del forat perquè cap creditor nou gaudeix de protecció contra els deutors passats.

    A més, en allò relacionat amb Espanya hi ha dos mecanismes addicionals pels quals la bombolla té un impacte negatiu sobre el creixement que requereixen una atenció especial. Primer, Espanya ha patit una variant de la “malaltia holandesa”. Aquesta expressió es refereix als països que descobreixen de sobte recursos naturals i que generalment pateixen com a conseqüència d’això un fort deteriorament de les seves indústries exportadores. Com l’Espanya del Segle d’Or, la sobtada riquesa porta cap a una forta pujada dels preus dels productes no comercials i causa un moviment dels recursos des dels sectors comercials i exportables cap als no comercials. Durant el Segle d’Or Espanya va patir la destrucció de gran part de la seva capacitat productiva. Els espanyols, principalment els castellans, es dedicaven a ser soldats o sacerdots, mentre la construcció de palaus, esglésies i catedrals consumia una gran part de l’estalvi del país.

    El totxo no ha durat un segle, sinó només una dècada. Les catedrals de l’Espanya del nou mil·lenni han estat els horts solars, els estadis esportius, els concerts i festivals gratuïts a cada ciutat i a cada poble, les activitats d’afirmació regional o provincial. Les tasques en les quals els espanyols han tingut més èxit no són exportables (amb comptades excepcions), sinó que van lligades al consum intern.La segona conseqüència de la bombolla a Espanya que requereix especial atenció és el seu impacte sobre les institucions i sobre les elits que ens governen. Els incentius i la selecció que es va produir en el boom van ser nefastos. Els polítics van desmuntar sistemàticament totes les institucions independents per posar-les al seu servei. Per posar un exemple, l’orgullós i brillant com la purpurina Banc d’Espanya va tenir durant els anys del descontrol financer de la bombolla dos governadors successius que eren polítics de carrera (un de cada signe) i que no tenien cap coneixement de les que havien de ser les seves dues funcions principals: la política monetària i la supervisió bancària. El mateix ha succeït amb el Tribunal Constitucional, fins al punt que és ara presidit per un jutge que és militant d’un partit polític. Una vegada desmuntades les institucions, pot portar dècades reconstruir la seva fiesta parda i la seva capacitat d’anàlisi (…)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: