Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Els sous i retribucions que rebe el alcalde de Argelaguer Josep Dorca Serrat en perill

Posted by lejarza en 28 mayo, 2012


Vall del Llierca: Argelaguer–Olot–Girona: Els sous i retribucions que rebe el alcalde de Argelaguer Josep Dorca Serrat en perill.-La nova llei de bon govern que ha aprovat l’Executiu de Mariano Rajoy (PP-CiU) posa en perill les retribucions que rebe el alcalde de Argelaguer Josep Dorca Serrat La nova normativa preveu que a partir de 2013, mitjançant la llei d’acompanyament de Pressupostos, el Govern Central pugui limitar els sous als batlles. La Conselleria de Governació de la Generalitat tem que, en el cas de poblacions de menys de 2.000 habitatnts, no es pugui donar cap retribució a les autoritats municipals des de la Generalitat de Catalunya.
Les compensacions per l’abonament de sous als càrrecs electes de Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, i Santa Pau, variaven en funció del nombre d’habitants que té el municipi. Comença amb els 861 euros per a pobles de fins a 100 habitants; 1.033 euros per a municipis de 101 fins a 500 veïns, i un màxim de 1.458 euros per a pobles de 501 i fins a 2.000 habitants.
El sou el pot rebre algun altre responsable polític municipal sempre que l’alcalde tingui un altre càrrec pel que ja rebi un sou, sigui per exemple a la Diputació de Girona o el Consell Comarcal de la Garrotxa, la compensació econòmica és per a “d’altres persones electes que exerceixin el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva o parcial”

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Anuncios

15 comentarios to “Els sous i retribucions que rebe el alcalde de Argelaguer Josep Dorca Serrat en perill”

  1. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 106 – 1 de juny de 2012
    Núm. 6292
    CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA
    Edicte sobre l’aprovació d’un conveni de col·laboració
    El Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa, en la sessió duta a terme el passat 10 de maig de 2012, va aprovar el conveni de col·laboració entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el Consell Comarcal de la Garrotxa, relatiu a la gestió i finançament de l’oficina comarcal d’habitatge de la Garrotxa, per a l’any 2012.
    Es fan públics aquests acords de conformitat amb el que estableix l’article 112 de la Llei 26/2010 de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya.
    Olot, la Garrotxa, 24 de maig de 2012
    Joan Espona i Agustín
    President

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  2. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 106 – 1 de juny de 2012
    Núm. 6294
    CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA
    Edicte sobre acceptació d’encàrrecs de gestió
    Amb data 16 de maig de 2012, el Consell Comarcal de la Garrotxa, va aprovar subscriure dos convenis marc amb Dipsalut, Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona, pels quals es regula l’encàrrec de gestió a favor del Consell Comarcal de la dinamització i la higienització dels Parcs Urbans de Salut i les Xarxes d’Itineraris Saludables.
    Es fan públics aquests acords de conformitat amb el que estableixen els articles 10 i 112 de la Llei 26/2010 de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de
    Catalunya.
    Olot, la Garrotxa, 24 de maig de 2012
    Joan Espona i Agustín
    President

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  3. lejarza said

    Casta intocable
    Sembla que el país està arruïnat, però no és així, ja que hi ha molts diners per pagar els inflats sous de la casta política i els banquers. Aquesta gent són els que han arruïnat el país; si es pogués posar un sostre als seus sous i es demanés responsabilitats a tots els culpables de la mala gestió i el malbaratament i es tornessin els diners, ja no tindríem el dèficit i no s´hauria de retallar en Sanitat i Educació, ni asfixiar la soferta classe mitjana (en perill d´extinció). Però, qui posa el cascabell al gat? No hi ha cap polític ni cap partit, del color que sigui, tant li fa, que vulgui despendre´s de cap dels seus immerescuts privilegis. Encara que el país s´enfonsi, ells no renunciaran a tots el seus privilegis.

  4. lejarza said

    Vall del Llierca, Argelaguer – Tortellà – Girona – Garrotxa
    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 111 – 8 de juny de 2012
    Núm. 6590
    SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN A GIRONA
    Secretaria General
    Anuncio de información pública de solicitud de tramitación de un expediente
    de autorización para realizar propaganda aérea
    SERVICIOS AEREOS COSTA CALIDA S. L. ha presentado solicitud
    de tramitación del expediente para la concesión, por la Dirección
    General de Aviación Civil, de autorización para realizar propaganda
    aérea sobre el cielo de esta provincia, de acuerdo con lo dispuesto
    en la Orden de la Presidencia del Gobierno, de 20 de diciembre de
    1966 ( B.O.E. de 24-12-66).
    Estableciendo la citada norma legal, que debe concederse audiencia
    en esta clase de expedientes a las Alcaldías de los municipios sobre
    los que pretende realizar los vuelos, se pone en conocimiento de
    los señores Alcaldes de esta provincia, la incoación del expediente
    citado, a fin de que puedan formular cuantas alegaciones estimen
    pertinentes, a cuyo objeto, se señalan a continuación, los datos para
    los que se solicita autorización:
    Entidad solicitante: SERVICIOS AEREOS COSTA CALIDA S. L.
    Domicilio Social: C/ PUERTA NUEVA, 18 BAJO
    30008 – MURCIA
    Clase de propaganda: Publicidad aérea
    Lugar a sobrevolar: Provincia de Girona.
    Fecha Realización: UN AÑO
    Al objeto de imprimir a las actuaciones de la Administración, la
    celeridad y eficacia deseables y evitar demoras y retrasos que no
    sean los estrictamente indispensables, se considerará favorable el
    informe de las Alcaldías y se dará al Expediente el curso correspondiente,
    si dentro de DIEZ DÍAS, contados a partir del siguiente a la
    publicación de este anuncio en el Boletín Oficial de la Provincia, no
    se recibe informe en sentido contrario.
    Girona, 28 de mayo de 2012
    EL DELEGADO DEL GOBIERNO P.D.
    Resolución 17/05/2005 (BOP 27/05/2005)
    Carles Jaume Fernández
    Subdelegado del Gobierno

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  5. lejarza said

    Ajuntament de Argelaguer 11 DE SETEMBRE 2012
    Bateig de l’avinguda arbrada
    Com bé sabeu, la situació actual de crisi econòmica ha agreujat les difícils relacions entre Catalunya i Espanya i ha posat en evidència els abusos i desajustos -per no dir l’espoli- que venim patint des de fa dècades (a tall d’exemple, la nostra és la comunitat autònoma que té l’ impost de la renda més alt d’Espanya -i d’Europa-; té la benzina, l’aigua, el transport públic, les autopistes, els medicaments, la justícia, les hipoteques, les transmissions de patrimoni i els hotels més cars de l’estat, i també hauríem de veure què passa amb l’educació i la sanitat; fa uns mesos The Washington Post va posar a Catalunya com a exemple de territori amb una fiscalitat insuportable). De més a més, els atacs constants a la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres plataformes i indústries culturals o els nostres projectes a nivell de domini lingüístic han sovintejat darrerament i fan tot l’efecte d’una estratègia orquestrada des de Madrid amb l’excusa dels temps difícils que ens ha tocat de viure. Cada cop més veus autoritzades reclamen el dret a decidir. Potser ha arribat l’hora de fer el nostre propi camí, sense tant de llast i tant d’oprobi.
    En aquest sentit, coincidint amb el bateig de l’avinguda arbrada (i per formalitzar la nostra adhesió a la Plataforma Associació de Municipis per la Independència), l’Ajuntament d’Argelaguer proposa de batejar el nou passeig amb un nom adequat. Fem unes quantes propostes al retallable del final de la fulla. Us demanem que voteu (poseu una creueta al costat) i deixeu el full a l’Ajuntament abans del dia 24 d’agost.
    El resultat de la votació i els actes de la diada s’aprovaran per ple extraordinari abans de l’11 de
    Setembre.
    Provisionalment, els actes de la diada consistiran en el següent:
    -Concentració a les 11h del matí al davant de l’Ajuntament.
    -Lectura del manifest unitari (Òmnium)
    -Lectura d’altres textos proposats per associacions i veïns del poble.
    -Hissada d’una bandera estelada (permanent) a la rotonda d’entrada al poble (darrere l’escola).
    -Bateig del nou passeig (presentació de la placa amb el nom del carrer i de la placa d’entrada al poble en què es reflecteixi l’adhesió d’Argelaguer a la Plataforma de Municipis per a la Independència).
    -“Vermut” popular.
    VOTACIONS
    PASSEIG DE LA INDEPENDÈNCIA ——
    PASSEIG PER A LA INDEPENDÈNCIA ——
    PASSEIG DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA——
    PASSEIG PER A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA——-
    PASSEIG DE LA INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS ——
    PASSEIG PER A LA INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS——
    PASSEIG DE LA LLIBERTAT——

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  6. lejarza said

    Argelaguer posa ombra a l’antiga travessera
    Avui s’inaugura la remodelació urbanística del vial, que inclou la recuperació de l’avinguda arbrada desapareguda fa mig segle
    11/09/12 – ARGELAGUER – RAMON ESTÉBAN
    La celebració de la Diada a Argelaguer, aquest matí, anirà seguida de la inauguració de la reforma urbanística dels extrems de l’antiga travessera urbana. El més destacat del projecte és la plantació de 110 plataners perquè d’aquí a un temps el vial torni a ser una imponent avinguda arbrada. Es comença a recuperar així l’aspecte que la vella carretera va tenir entre l’ocupació napoleònica –el període en què es van plantar per primer cop els arbres– i la dècada de 1960, que va ser quan es va decidir talar els plataners, igual que en molts altres indrets del país. “És un tema no només urbanístic sinó sentimental”, deia ahir l’alcalde, Josep Dorca, referint-se al fet que els arbres formaven part del paisatge de la infància de molts dels veïns. Mentre que a l’entrada de llevant la intervenció s’ha limitat a la plantació d’arbres, a la de ponent els treballs han inclòs també una nova canalització de les aigües pluvials i el soterrament dels tubs per on a la llarga pugui passar la fibra òptica; i una vorera en què es combina una franja verda amb una de formigó per als vianants i una tercera d’ornamental feta amb panots. Per primer cop, en aquest tram hi han instal·lat punts de llum: tretze fanals de LED de consum molt reduït, subministrats per l’empresa garrotxina Sacopa-Fluidra. El projecte, redactat per l’arquitecte Dani Mallarach, ha tingut un pressupost de 174.000 euros, cobert amb recursos dels programes Avingudes Arbrades i Viure al Poble, de la Generalitat; contribucions especials i l’Ajuntament. L’adjudicatària ha estat Arico Forest.

  7. lejarza said

    Sant Jaume de Llierca ja és territori lliure d’Espanya
    És el primer municipi de la Garrotxa en declarar-se català, sobirà i lliure
    26/09/12 02:00 – SANT JAUME DE LLIERCA – J.C
    El ple de Sant Jaume de Llierca va acordar en l’última reunió i a proposta de Junts per Sant Jaume de Llierca-AM, al govern, la declaració del municipi com a territori català lliure d’Espanya. És el primer a la Garrotxa que ho proclama oficialment. Hi va votar a favor l’altre grup al consistori, CiU. L’alcalde, Ferran Puig, de Junts, va recordar que la consulta sobre la independència al poble del 2009 va tenir una participació del 45% amb una àmplia majoria a favor. “Aquesta és la força que ens empeny a subscriure la declaració del municipi com a territori català, lliure i sobirà. A l’espera que el Parlament dicti la legislació legalment aplicable, la legislació i els reglaments d’abast espanyol seran vigents de forma provisional”, va dir. El ple també va aprovar una altra moció de Junts amb l’abstenció de CiU per defensar els valors republicans de llibertat, igualtat i solidaritat.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  8. lejarza said

    Demanen que Olot i San Joan les Fonts es declarin independents
    OLOT | DDG La CUP de la Garrotxa presentarà la moció per declarar Sant Joan les Fonts i Olot municipis independents d’Espanya. La moció que es presentarà és la mateixa que va presentar la CUP de Vic i que fa referència als Països Catalans i no tan sols al principat. En el cas d’Olot la moció es presentarà en el següent ple i en el cas de Sant Joan les Fonts s’ha demanat la celebració d’un ple extraordinari per tal que sigui debatuda. A Sant Joan les Fonts hi ha un equip de govern format per una llista única de CiU.
    Per la seva banda, l’únic regidor convergent de l’Ajuntament de Tortellà, Ricard Camó, ha anunciat que divendres presentarà una moció de suport a les reivindicacions del darrer 11 de setembre i una demanda d’adhesió a l’Associació de Municipis per l’independència. Camó preveu que l’equip de govern d’Independents-PM les aprovarà.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  9. lejarza said

    Vall del Llierca-Garrotxa-Argelaguer–Girona:

    ICV-EUiA proposa que el sou i el patrimoni dels polítics sigui públic
    Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) ha registrat al Parlament de Catalunya una proposició de llei de Transparència i Accés a la Informació que inclou una bateria de propostes, com que el sou i el patrimoni dels polítics catalans sigui públic o un registre de ‘lobbys’, per frenar així els casos de corrupció.
    “Aquesta setmana és una vegada més la de la corrupció vinculada a Convergència i Uniò (CiU), i des d’ICV-EUiA volem que aquesta legislatura sigui la de la transparència. Ja està bé de setmanes de corrupció, cal canviar coses”, ha afirmat en roda de premsa el líder ecosocialista a la cambra catalana, Joan Herrera, per justificar aquesta iniciativa legislativa.
    De fet, un pacte contra la corrupció i una llei de transparència eren dos dels grans compromisos electorals de la coalició ICV-EUiA, pel que ha estat una de les primeres proposicions de llei que han entrat al Parlament.
    ICV-EUiA reclama que es faci públic de forma obligatòria les retribucions, tant públiques com privades, dels polítics dels Ajuntament grans i petits, dels Consells Comarcals, de les Diputacions catalanas, Generalitat i Parlament que declarin el seus patrimonis abans i després del càrrec o els complements que perceben, així com els béns i sous dels exalts càrrecs de l’administració catalana, inclosos els dels expresidents de la Generalitat de Catalunya.
    La coalició d´esquerres vol, a més, que es facin públics els comptes dels partits polítics que es lliuren anualment a la Sindicatura de Comptes i que hagi una transparència “total” en la contractació pública.
    D’una altra banda, en aquesta iniciativa legislativa s’inclou també un registre de ‘lobbys’ que estigui gestionat pel Parlament i la creació d’un òrgan específic que vetlli pels drets i els deures d’aquesta Llei, entre d’altres mesures.

    Argelaguer,  Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  10. lejarza said

    Alcaldes i regidors contra la reforma de l’administració
    En el món local s’alerta que l’Estat, amb aquest mesura, provocarà que només “rics, cacics i jubilats” es dediquin a la política
    Es preparen mocions de rebuig i a Palamós dimarts ja se n’aprovarà una
    24/02/13 – GIRONA – DdG
    “Jo cobro encara no 200 euros al mes, si no podem cobrar res de res, què podrem fer?”, es pregunta Robert Sabater, regidor de Viladamat, un poble de l’Alt Empordà amb un cens de 451 habitants. Amb tot, Sabater es mostra partidari que es regulin els sous per evitar que alguns municipis es fixin sous “massa elevats”. Sabater no és una excepció, i els polítics del món local gironins es mostren unànimement preocupats per la proposta de reforma de la llei d’administració local del PP, que preveu, entre altres aspectes, que en municipis de menys de 1.000 habitants els polítics no cobrin i, per la resta, fixa barems en funció del nombre d’habitants. Aquesta reforma, que afectaria globalment 1.937 regidors gironins, tindria com a conseqüències, segons opinen, l’afebliment de l’autonomia municipal, desmotivar a l’hora de presentar-se a una llista a les eleccions, aprimar els serveis públics i que els ajuntaments deixin de ser l’administració de referència.
    L’alcalde de Susqueda, Josep Mercader, població amb només 105 habitats, destaca que “és un pas endarrere pels ajuntaments perquè només es podran dedicar a la política rics o jubilats”. L’alcalde de Sant Jaume de Llierca (Garrotxa), Ferran Puig, població amb 757 habitants, ho amplia de manera contundent afegint-hi que només es presentaran “els rics, els cacics i els empresaris amb interessos”. És un argument compartit per la resta de polítics. També hi veuen voluntat recentralitzadora: “Hi ha un afany clarament recentralitzador, i això és evident”, destaca l’alcalde de Serinyà, Josep Antoni Ramon, població de 1.122 habitants.
    Per això, molts pensen que cal actuar. Joan Esterriola, alcalde de Fontcoberta, municipi de 1.375 habitants, creu que “ens hem de plantar, ja sigui aprovant mocions contràries a la reforma o, directament, a través de la desobediència civil”. En aquesta línia també s’expressa l’alcaldessa de Verges, Marta Payeró o l’alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés, que des del seu municipi de 17.830 habitants, el proper dimarts el ple debatrà una moció per mostrar el seu rebuig a la reforma anunciada per l’Estat. La descompensació territorial també preocupa. L’alcalde de Palol de Revardit, Jordi Xargay, amb 478 habitants, opina que si “finalment s’aplica el que s’aconseguirà és que hi hagi ciutadans de primera i de segona”. I això, i en paraules del delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, quan la Generalitat no només té competències exclusives sinó que està elaborant l’avantprojecte de llei de governs locals on, d’altra banda, es preveu la supressió de mil càrrecs remunerats al món local amb l’objectiu d’estalviar entre 1.000 i 1.100 milions d’euros anuals, a més de la desaparició d’alguns consells comarcals i mancomunitats de serveis. (Informació elaborada per J.Trillas, J. Torrent i M. Sabrià).

    Recomanacions pels sous

    La demarcació de Girona té 761.627 habitants repartits en 221 municipis. La ciutat de Girona és la població amb més habitants de la demarcació, mentre que Meranges és la que en té menys. Dels ajuntaments gironins, un total de 221 han hagut d’adaptar-se al context de crisi actual, i en aquest sentit també s’han anat adaptant els sous. L’Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis van tabular-lo fent un seguit de recomanacions; és a dir, fixar els salaris que havien de tenir els càrrecs electes dels consistoris a manera, és clar, de recomanació. La llei de bases de règim local és clara i és el mateix municipi el que fixa els sous, sense cap limitació ni ingerència externa. Si es fa l’exercici d’aplicar algunes recomanacions es pot veure que en una ciutat com Girona, el seu alcalde –en cas que cobrés– hauria de percebre uns 84.078 euros anuals. Aquesta és la xifra establerta pels municipis que van dels 75.000 als 300.000 habitants. En una altra recomanació que en aquest cas afectaria els menys de 1.000 habitants, els alcaldes haurien de cobrar un màxim de 17.959 euros a l’any.

    COMENTARIS
    LLUÍS GIRBAU (GIRONA)
    Els cacics son partits polítics que segresten la democràcia i posen titelles malformats i benpagats de regidors. Cacics son els que tenen por a la transparència. Cacics son els que pensen que la màxima responsabilitat es purga perdent les eleccions sense més responsabilitat. Cacics son els que fan del servei públic el seu modus vivendi… Prohibir ocupar qualsevol càrrec més de vuit anys regeneraria un bon grapat de “xupons”. Prohibir cobrar quotes als partits democratitzaria els partits. Em sembla que la ciudadania n’estem una mica massa tips!!!!
    Diumenge 24 febrer 2013

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  11. lejarza said

    Castellfollit de la Roca a la Garrotxa adequa els sous de l´alcalde i els regidors a la legalitat la Fiscalia de Girona els ha obligat

    Acn – DdG – Argelaguer Vall del Llierca

    L’equip de govern de Castellfollit de la Roca (CiU) porta a aprovació del ple una proposta per adequar el sou de l’alcalde i del conjunt dels regidors a la legalitat. La petició té l’origen en la investigació que la Fiscalia va obrir d’ofici per suposats delictes de prevaricació i malversació de diners públics. El fonament de la investigació està en el fet que en el ple d’octubre, CiU va fer valer la majoria per aprovar una mena de sobresou per a l’alcalde perquè, en concepte d’indemnització, cobri 500 euros al mes per complementar la pensió de jubilació. Ara, proposen invalidar aquest acord i fixar el mateix sou anual de 6.000 euros per a Moisès Corominas Soler, però ara per assistència a plens i reunions.
    Si la proposta que l’equip de govern de CiU a Castellfollit de la Roca portarà a ple municipal, Moisès Corominas Soler cobrarà 450 euros per assistència a cadascun dels vuit plens anuals que es fan i 65 euros per la seva participació a cadascuna de les reunions o comissions informatives, a les quals participi. D’aquestes últimes calculen que en seran 37 l’any. En total, cobraria 6.005 euros anuals, el mateix que fins ara.
    Segons exposa l’equip de govern, han decidit portar a ple aquesta proposta per “adequar a la legalitat vigent les indemnitzacions” i especifica, a la documentació, que el que impulsa aquesta modificació és la investigació que la Fiscalia de Girona va obrir d’ofici per suposats delictes de malversació de diners públics i prevaricació.
    En el ple d’octubre passat, el ple -amb els votsde l’equip de govern que té majoria absoluta- va aprovar una mena de sou anual de 6.000 euros per a Corominas en concepte d’indemnització perquè, com que es va jubilar, no podia cobrar dos sous públics i va haver de renunciar al d’alcalde.
    Així, segons l’acord, l’alcalde cobra uns 500 euros al mes que serveixen per complementar la seva jubilació. Els diners surten del sou de dos de l’equip de govern que han acceptat deixar de cobrar, dels diners que el grup municipal de Convergència i Unió (CiU) deixa d’ingressar -retallada dràstica de la partida, de 1.200 euros a només 200- i, la resta, sortirà de la partida que el pressupost municipal destinava fins ara ala Seguretat Social de l’alcalde.
    A més, en el ple d’octubre, Corominas va indicar que la mesura tenia caràcter retroactiu, és a dir, que cobraria a partir de l’abril (tot i que els dos regidors que van renunciar al sou a l’octubre van estar cobrant fins aleshores) i també va admetre que durant aquests mesos havia anat demanant avançaments de sou fins a 900 euros.
    Segons la proposta d’aprovació de ple, Corominas cobrarà 6.005 euros, però també fixa quina serà la indemnització per a la resta de membres de la corporació. Així, fixa 2.360 euros l’any per cada tinent d’alcalde, per al regidor tresorer (1.760 euros) i per als dos altres regidors de l’equip de govern que havien acceptat deixar de cobrar 1.400 euros anuals cadascun. La proposta també fixa retribucions per als regidors a l’oposició, que actualment són els tres d’ERC, que cobraran 1.000 euros anuals cadascun.
    La martingala que el ple va aprovar l’octubre passat va fer sospitar la Fiscalia de Girona, que va decidir obrir diligències per dos possibles delictes: un de malversació de diners públics i un altre de prevaricació . La fiscalia va actuar d’ofici, arran de les notícies sobre el cas, i va enviar una ordre a la Guàrdia Civil demanant que investigués el cas. Ara la Guàrdia Civil ha acabat la investigació i l’ha duta a fiscalia.

  12. lejarza said

    Castellfollit no resol les indemnitzacions dels regidors

    ERC es mostra en desacord amb el sistema de retribucions per ser contrari a allò establert a la llei

    Garrotxa 11.06.2014

    CASTELLFOLLIT DE LA ROCA | X.VALERI L’Ajuntament de Castellfollit anit va deixar sobre la taula el punt 6 de l’ordre del dia, l’adequació a la legalitat vigent per assistències dels membres de la corporació local. El redactat dividia l’acord en dos apartats. El primer era invalidar l’acord de ple del dia 1 d’octubre. Es tracta de l’acord que va activar una investigació policial, la qual està pendent de decisió de Fiscalia. El segon era fixar les quantitats de les indemnitzacions per assistències dels membres de l’Ajuntament i aplicar-les amb caràcter retroactiu des de l’1 de maig del 2013 (data de jubilació de l’alcalde).

    La causa per la qual l’acord va quedar sobre la taula va ser la disconformitat del grup d’ERC a l’oposició. Els republicans van considerar que el model de retribucions encara no quedava adequat a la llei. Segons el criteri expressat per Miquel Reverter (portaveu d’ERC), una cosa és l’acció de govern (reunions amb els veïns o els consellers) i una altra les juntes de govern o els plenaris. Així doncs, segons ell, l’activitat d’exercici de mandat ha de ser retribuïda amb un sou i en canvi les assistències ho han de ser amb una compensació econòmica. Per a Reverter les compensacions proposades no s’adeien amb la realitat de la celebració de juntes de govern o de plenaris de l’Ajuntament de Castellfollit.

    La reacció d’ERC va impedir la voluntat de Moisès Corominas (alcalde de Castellfollit per CiU) d’acabar amb una polèmica, segons la seva opinió, injusta per les quantitats discutides i perquè si Fiscalia es fixés en el sistema de remuneracions a càrrecs electes dels altres ajuntaments es trobaria amb sorpreses.

    “Jo penso -va dir- que si aprovem aquest punt de l’ordre del dia tancarem la polèmica que ens ha envoltat a tots des de fa mesos sobre el tema de quant ha de cobrar un alcalde, un tinent d’alcalde…”. Va assenyalar que “les coses a vegades es fan amb molt bona voluntat, però quan algú diu que això no està ben fet i a més un jutge els fa cas”. Va seguir: “Perquè el cas, amb el qual s’ha trobat l’Ajuntament de Castellfollit si es revisessin tots els ajuntaments, en temàtiques d’indemnitzacions es trobarien amb més d’una sorpersa”. Va exposar que si no està donat d’alta a la Seguretat Social cap regidor pot cobrar un sou. Va afegir que tampoc es poden cobrar indemnitzacions generals. És a dir, per feines no es poden donar indemnitzacions. Va confirmar que les indemnitzacions només poden ser per assistències i a plens.

    “No està ben fet”, va respondre Reverter. Tot seguit l’alcalde va dir que el model de proposta és el mateix sistema que usa el Consell Comarcal de la Garrotxa. Va exposar que l’alcalde cobrarà un màxim de 6.000 euros anuals (distribuïts per 10 assistències a plens a 65 euros per ple) i se li calculen 120 juntes de govern a 50 euros la reunió. La resta de membres de l’equip de govern també i l’oposició venien a cobrar el mateix, però per assistència, però sense tantes reunions.

    “La previsió de plens està correcta”, va dir Reverter. En canvi va exposar: “El quadrant exposa que l’alcalde farà 84 juntes de govern sol, cosa que és impossible”. També va dir que de comissions informatives no se n’han fet mai.

    Corominas va considerar que era qüestió d’interpretacions. “La interpretació l’haig de fer jo -va contestar Reverter-, quan tens un assessorament i una secretària”.

    Al final, l’alcalde va evitar portar més enllà la discussió i va decidir que “sigui el jutge que digui no, l’alcalde només pot cobrar per això”.
    Van quedar que mirarien el sistema de retribucions de la Diputació de Girona.

  13. lejarza said

    S’atia la polèmica del sou de l’alcalde de Castellfollit

    CiU l’havia ajustat a la llei per la investigació judicial d’ofici, però ERC diu que no s’ha fet bé

    Ha quedat sobre la taula

    11/06/14 – CASTELLFOLLIT DE LA ROCA – JORDI CASAS

    L’adequació a la legalitat de les indemnitzacions de l’alcalde de Castellfollit de la Roca, Moisès Corominas, i de la resta de regidors que havia de tancar la polèmica dels últims nou mesos per la nova retribució del primer arran de la seva jubilació no va fer res més, al ple d’ahir, que atiar-la més. La proposta d’acord va quedar a sobre la taula a l’espera de revisar-la tal com va demanar Miquel Reverter (ERC), a l’oposició. Aquest va alertar que, tot i que l’alcalde assegurava que s’havia demanat assessorament al Consell de la Garrotxa, es confonien les accions de govern –plens, juntes de govern…– amb les reunions pròpies del càrrec d’alcalde –trobades amb veïns i entitats, amb un conseller…–. Les retribucions de les primeres haurien de ser, segons ell, indemnitzacions i la de les segones, una retribució per una feina a temps parcial o total. Segons ell, l’alcalde assistiria a 84 reunions on hi seria ell sol. Després d’una discussió entre tots dos sobre aquests conceptes, Moisès Corominas va demanar a Reverter que no fos “més papista que el Papa” i li va reblar que tot plegat era una qüestió d’interpretació. Reverter li va respondre que li feien por les interpretacions que havia fet Corominas sobre moltes coses. “Per això, estem on estem”, va indicar. A més, hi va afegir: “Quan la Guàrdia Civil ha citat a declarar quasi tots els regidors pel tema del sou i hi ha una investigació en curs, no és seriós que ens hagin passat tres propostes”, va sentenciar.
    La secretària de la corporació va informar, un cop va quedar l’acord sobre la taula, que demanarà assessorament als serveis jurídics de la Diputació de Girona. La nova proposta es debatrà en un ple extraordinari.
    LA FRASE
    Com que sóc objecte d’una investigació judicial, que sigui el jutge qui, si cal, determini sobre la proposta
    Moisès Corominas
    Un quadre de retribucions nou

    La proposta d’ahir preveu un màxim de 6.000 euros per any d’indemnitzacions per l’alcalde –10 plens a 65 euros per sessió i 120 reunions a 50 euros–; 2.400 euros anuals pels dos tinents d’alcalde; 1.800 euros pel regidor tresorer i 1.100 euros per a la resta de regidors del govern i els de l’oposició, 65 euros per ple. La fiscalia investiga d’ofici les retribucions adjudicades a l’alcalde per compensar la diferència de la jubilació amb el sou que rebia abans.

  14. lejarza said

    lejarza en 17 diciembre, 2014

    El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat legalitzar les retribucions dels Alcaldes

    Argelaguer – Vall del Llierca

    El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat la creació d’un nou òrgan de govern per legalitzar les retribucions dels Alcaldes per assistència al Consell de presidència de ens, va acordar modificar el reglament orgànic i va regular la comissió de la permanent del Consell de Presidència com a òrgan de govern complementari.

    El Consell de Presidència exerceix les funcions d’aprovar els acords del Ple i la Presidència del Consell Comarcal.

    La nova comissió assumirà les funcions d’assistència i les d’assessorament al president que corresponen al Consell de Presidència.

    També planificarà i coordinarà les actuacions dels Consorcis de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA) i les del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.

    L’acord va tirar endavant amb els vots a favor de CiU-ERC i el vot en contra del PSC.

    Es tracta de legalitzar les retribucions dels Alcaldes que ja rebien, però que calia ajustar-les a la llei.

    Josep Gelis (conseller d’Hisenda per CiU) va presentar: ” El que es tracta bàsicament és d’adaptar les indemnitzacions dels consellers, presidents i vicepresidents per assistències”.

    Josep Guix (portaveu del PSC) es va oposar a l’aprovació. “Entenem que està bé la reorganització – va explicar-, perquè és la que fan els ajuntaments”. Va comparar: “Aquesta nova comissió seria com la junta de govern d’un ajuntament”. Va justificar la causa del desacord en la periodicitat de les reunions de la nova permanent. “No entenem aquesta periodicitat de 2 vegades per setmana, quan la majoria de les juntes de govern dels ajuntaments es reuneixen només una vegada a la setmana”.

    El nou òrgan es reunirà prèvia convocatòria de la Presidència i no podrà prendre acords resolutoris amb efectes a tercers.

  15. lejarza said

    Consell Comarcal de la Garrotxa creació de la Comissió Permanent del Consell de Presidència per les retribucions dels Alcaldes

    Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 1 – 2 de Gener de 2015 Núm. 14421

    Edicte sobre l’aprovació inicial de la modificació del Reglament Orgànic Comarcal

    En data 11 de desembre de 2014 el Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa, va aprovar inicialment la proposta de modificació del Reglament Orgànic del Consell Comarcal de la Garrotxa, en el sentit d’incorporar un apartat 2 a l’article 134, que té per objecte regular la creació de la Comissió Permanent del Consell de Presidència que es configura com un òrgan de govern complementari amb funcions

    d’assistència a la presidència.

    Simultàniament, i condicionat a l’aprovació definitiva de la modificació del Reglament Orgànic Comarcal, el Ple va aprovar la creació de la Comissió Permanent del Consell de Presidència, que es reunirà ordinàriament dues vegades a la setmana, prèvia convocatòria de la

    presidència. L’assistència a la comissió donarà dret als consellers/es que hi assisteixin, a percebre les indemnitzacions que si s’escau

    estableixi el Ple de la Corporació.

    Els esmentats acords es sotmeten a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant anuncis i edictes en el tauler d’edictes de la Corporació, en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a un mitjà de comunicació escrita diària de la comarca. Durant aquest termini els interessats podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que creguin escaients.

    Transcorregut el període indicat sense haver-se formulat cap al·legació ni reclamació, els acords adoptats esdevindran aprovats amb caràcter definitiu, sense perjudici que una vegada elevats els acords a definitius, es publicarà el text íntegre de la modificació del

    Reglament Orgànic en el Butlletí Oficial de la Província i s’anunciarà al DOGC la referència de l’anterior publicació en el BOP, i es traslladarà una còpia íntegra i fefaent a l’Administració de l’ Estat i a la Generalitat de Catalunya, als efectes de la seva entrada en vigor

    d’acord amb l’article 70.2 de la Llei de Bases del Règim Local.

    Olot, la Garrotxa, 22 de desembre de 2014 Joan Espona i Agustín President

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: