Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Al·legacions contra la planta de Sant Jaume de Llierca a Can Coma de Baix

Posted by lejarza en 23 mayo, 2012


Vall del Llierca, Argelaguer, Hostalnou de Llierca (Garrotxa): Al·legacions contra la planta de Sant Jaume de Llierca a Can Coma de Baix.-El Consell Comarcal de la Garrotxa havia rebut ahir al migdia quatre al·legacions al pla especial que ha de permetre la construcció de la planta de triatge d’escombraries de la Garrotxa en uns terrenys de Sant Jaume de Llierca. S’espera que els pròxims dies es rebin més al·legacions, ja que fins a les dotze de la nit de dilluns hi havia temps d’enviar-les per correu certificat. Les que havien arribat ahir al migdia les signaven Unió de Pagesos, l’Ajuntament de Sant Jaume i dos particulars. Les del sindicat i el consistori coincideixen a rebutjar que les instal·lacions es construeixin en el lloc previst –Can Coma de Baix, una finca situada en terreny rústic– argumentant qüestions tècniques i mediambientals, alhora que proposen d’alternativa el polígon industrial del Pla de Politger, situat al costat. En la del consistori també s’hi expressen dubtes sobre les competències del Consell Comarcal en matèria urbanística i s’apunta que no s’ha informat degudament a la població. El pla especial el va aprovar de manera inicial el Consell Comarcal de la Garrotxa el 8 de març. Hi van votar a favor els consellers de CiU (grup que té majoria absoluta) i en contra els d’ERC, mentre que els del PSC es van abstenir. Al marge de l’Ajuntament (governat amb majoria absoluta per Junts per Sant Jaume – AM) i el sindicat Unió de Pagesos, han expressat públicament el seu desacord amb la ubicació prevista per la planta ERC, SI i ApG, així com Naturalistes de Girona. L’equip de govern de Sant Jaume s’entrevistarà avui amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. Tot i que és el Consell de la Garrotxa, l’ens que tramita el projecte, és aquest departament qui ha d’executar l’obra. Font: El Punt-Avui

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Anuncios

8 comentarios to “Al·legacions contra la planta de Sant Jaume de Llierca a Can Coma de Baix”

  1. lejarza said

    Reunió amb Recoder per la planta
    L’alcalde de Sant Jaume de Llierca, Ferran Puig, va treure una “impressió positiva” de la reunió que dimecres va mantenir amb el conseller de Territori i Sostenibilitat i altres alts càrrecs del departament, per exposar-los el punt de vista del consistori en relació amb el projecte de la planta de triatge d’escombraries que es vol aixecar al terme de Sant Jaume, en uns terrenys rústics. Puig, acompanyat d’altres membres de l’equip de govern municipal (de Junts per Sant Jaume – AM) van explicar els arguments de les al·legacions que acaben de presentar al pla especial urbanístic. Segons Puig, Lluís Recoder va admetre que fer la planta en sòl industrial –com reclama l’Ajuntament– és l’opció més raonable, però en la trobada es va advertir que el procés ja s’havia iniciat i que potser no hi serien a temps de canviar. “Nosaltres creiem que el consens encara és possible”, va declarar ahir l’alcalde.
    R. E. El Punt-Avui
    —-
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  2. lejarza said

    El Govern admet la idoneïtat de canviar de lloc el centre de triatge
    Lluís Recoder va considerar bona la idea d’ubicar la planta al polígon del pla de Politger
    SANT JAUME DE LLIERCA | X.VALERI
    L’alcalde de Sant Jaume de Llierca, Ferran Puig (Junts-AM), ha assegurat que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, li ha reconegut la idoneïtat d’ubicar el Centre de Triatge de Residus de la Garrotxa dins dels límits del polígon de Politger. Una representació de l’Ajuntament de Sant Jaume, encapçalada per l’alcalde, es va reunir amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, el director de l’Agència de Residus a Catalunya, Josep Maria Tost, i el director d’Urbanisme a Catalunya, Agustí Serra. La trobada va tenir lloc el 23 de maig a la tarda al Parlament. L’impediment que el conseller va marcar per un canvi d’ubicació va ser el temps.
    Els tràmits per la ubicació del centre estan pendents de l’aprovació definitiva del Pla Específic Urbanístic del Centre de Gestió de Residus a la finca de Can Coma de Baix per part del Consell Comarcal. Serà el darrer pas abans de l’entrada definitiva del pla a la Comissió d’Urbanisme de Girona, d’on han de sortir amb un vistiplau definitiu, signat per Lluís Recoder.
    Això no obstant, l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca confia que el ple del Consell Comarcal tindrà en compte les al·legacions presentades contra la ubicació a Can Coma de Baix i donarà un gir al procés. “A partir d’aquest supòsit, anirem bé “, ha dit l’alcalde. L’altra esperança de l’Ajuntament és que la Comissió Provincial d’Urbanisme declari inacceptable l’opció de Can Coma de Baix. Si no és així, i, la Comissió accepta can Coma de Baix, començarà l’acció judicial contra el centre de triatge a can Coma de Baix. “De fet ja hem pagat les primeres despeses en la contractació d’un advocat per fer les al·legacions”, va informar Ferran Puig. Diari de Girona (DdG)

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  3. lejarza said

    Contraris a les plantes de biomassa alerten que no són rendibles
    Representants de cinc plataformes catalanes contràries a plantes de biomassa al seu territori van alertar ahir en una trobada a el Poal (Pla d’Urgell) que la construcció d’aquestes productores d’energia elèctrica “no serà rendible si només es crea biomassa forestal”. Per això, van avisar que en la majoria de plantes “s’hauran de cremar residus, fet que perjudicarà la salut dels ciutadans”, tot i assegurar que cremar massa forestal “és igual de contaminant”.
    A Catalunya hi ha vint projectes de plantes de biomassa. La planta incineradora de biomassa de Cassà-Llagostera ha estat rebutjada per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, però segons el portaveu de la plataforma opositora, Emili Rebugent, “els promotors insisteixen que la faran”. L’entitat va denunciar que el projecte està previst en una zona de sòl amb protecció especial, “dins un espai d’interès natural on s’hauran d’arrasar 4,5 hectàrees de bosc”. Rebugent va definir el projecte “com un despropòsit urbanístic i tècnic que no s’aguanta per enlloc”.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  4. lejarza said

    AL.LEGACIONS CGR SANT JAUME DE LLIERCA

    Pla Especial Urbanístic del Centre de Gestió de Residus de la
    Garrotxa que s’ha d’emplaçar en sòl no urbanitzable situat a zona de Can Coma de Baix del
    municipi de Sant Jaume de Llierca
    AL.LEGACIONS
    Estructurades en els seguent epígrafs:
    a/ Ubicació i manca de justificació de modificacions al planejament
    b/ Estrategia caducada del pla de residus
    c/ Altres opcions i alternatives
    d/ Responsabilitat i demanda social
    e/ Conclusions
    a/ Ubicació i manca de justificació de modificacions al planejament territorial.
    Algunes de les principals raons per desaconsellar la requalificació d’aquest terrenys i tenir per inadequada la ubicació proposada han estat exposades per l’arquitecte i urbanista, Xavier Canosa, en una entrevista presencial amb la representació d’entitats i veïns de Sant Jaume de Llierca fa uns mesos. Malgrat que exposi altres conclusions a la consultoria d’aquest projecte, per raons imaginables, les argumentacions i fets referits mantenen la seva vigència i han de ser considerats.
    La proximitat, és la primera, al curs fluvial més important de la comarca que hauria de ser protegit contra els riscos potencials de vessament i la conseguent contaminació ocasionada per ‘una infraestructura amb important generació de lixiviats tòxics amenaçant un entorn sensible i vulnerable. Acostar la instalació al riu accentuaria el perill en cas d’accident o negligència i dificulta molt la intervenció i la reparació en aquell supòsit.
    La orografia i la disposició aterrassada i desnivellada de les parceles proposades obligaria a fer moviments de terres significatius i costosos. Això resulta més injustificable per la immediatesa de la parcela escollida amb la plana extensa i poc aprofitada on es situa el polígon del Pla de Politger i el fet de que s’hi troben les dues parceles alternatives desestimades.
    En consequència aquesta disponibilitat condicionada i limitada de l’espai i la distància de l’autovia, que difucultaria la ubicació de les instalacions amb les demandes de superfície inicialment requerits i complica, poc o molt, els accessos i els costos. La reserva de tota la superfície, ara pràcticament buida, del Pla de Politger per futures expansions industrials, que responen a expectatives ara ben poc realistes, no compensa de cap manera les majors despeses i riscos que comporta l’alternativa proposada.
    B/ Estrategia caducada del pla de residus
    Però hi ha altres questionaments de fons de la filosofia del Pla de Gestió dels Residus, que va ser aprobat pel ple d’aquest consell comarcal, ignorant totes les alegacions i argumentacions ja exposades i rebutjades amb anterioritat. Ara prenen importància accentuada per la greu crisi financera de les institucions que l’harien de finançar, per la situació del deute públic conjuntament amb la dels nivells d’atur i la realitat i les expectatives de recessió del teixit productiu; per la urgent necessitat de recuperar els valors i la visió que inspiri i orienti el canvi necessari del nostre teixit econòmic i la reconversió generalitzada de l’activitat de prodcció i consum.
    Una nova exposició pública d’una modificació urbnística absurda, penjant d’un programa de residus poc eficient, incompetent i car, que pagarem entre tots amb més deute, fet que, de retruc, comporta efectes i danys colaterals com les retallades a l’ensenyament, la salut, els programes d’assistència sociall, la cultura en totes les seves expressions, els ingressos dels treballadors de les administracions públiques, les dinàmiques del creixement de l’atur, els desnonaments de famílies amb situació precària, … ignorar la significació i les consequències per aquest programa, com per tota activitat i gestió pública o privada pot ser mostra d’autisme i distanciament que només en parceles funcionarials i administratives perviu momentàniament.
    És incomprensible que la mentalitat vigent del consell comarcal no mou ni una coma de l’enfoc d’abans del 2008, quan es va aprovar el pla de residus, quan la crisi no havia manifestat la seva trascendència i dramatisme. Aquesta estrategia eś limita a persistir en inversió/deute, escassa recuperació de materials i escassa o nula creació de llocs de treball. Ara presentarem al.legacions amb una certesa: tal i com les hem fet sempre en tramitacions anteriors, a l’aprobació del PROGREMIC, a l’Avenç del Pla, a la modificació urbnística i sistemàticament han esta contestades i al cent per cent ignorades. Sembla que no serveixi de res. Ara bé, si mes no, ho fem com a part de la denúncia, del debat i per responsabilitat i coherència.
    La retòrica administrativa ens ha entretingut amb la presentació d’al.legacions en els terminis de participació pública del PROGREMIC comarcal, l’avenç del Pla pel Centre de Gestió de Residus. Paralelament es va produir la negativa a les propostes emparades al programa”’Emplea Verde” finançat per la Unió Europea a través dels Fon Social Europeu. Cap d’aquestes negatives ens fa desistir del propòsit d’anar al fons del problema i aportar una solució viable i sostenble.
    Poca o nula eficiència en la millora del tractament dels residus i limitadíssims resultats de recuperació de materials previstos en les propostes de gestió del programa acordat, es reconeix una recuperació previsible al Centre de Gestió de Residus d’un 5/10, un 15% en el millor dels casos. No s’acompleixen els objectius de les directives europees ni de la legislació vigent. No es proposa recuperació de matèria org’ànica, en cap percentatge. Només s’incrementa al voltant d’una desena part la capacitat de reciclatge d’alguns dels diversos materials continguts en una quantiosa i excessiva fracció resta. Bàsicament s’aposta per premsar, extreure lixiviats, embalar en plàstic (retractilar) per anar finalment al mateix abocador. Malgrat es comprimeix i asseca per obtenir certa reducció en pes i en volum, el balanç és deficient i vergonyós.
    Es confesa un encàrrec a futures generacions per tal que assoleixin la tecnologia per netejar la nostra brutícia i la incompetència política i tecnològica dels actuals administradors. La directiva comunitària preveu que a partir de 2015 no ha d’entrar en els abocadors més del 15% de la fracció orgànica que entrava el 2005, a més de la recuperació progresiva també dels altres materials, entre el 50 i el 75 per cent. Tots aquest objectius son inabastables sense anar a l’origen del problema, en primer lloc prevenint la generacó de deixalles,però sobretot afavorint el reciclatge des del mateix origen en el consum. En consequència també incidint a l’embalatge i la producció els problemes que comporta saltar qualsevol dels passos i agents implicats: producció, transport, comercialització, consum, recollida i recuperació.
    Malgrat els rescats de Grècia, la intervenció de l’economia espanyola, la dependència i fallida econòmica de la Generalitat de Catalunya, la crisi del deute, les retallades, els problemes de l’euro i de l’economia europea…. els governs, al dictat de la banca i els mercats financers persisteixen en imposar els seus criteris i carreguen costos i les culpes sobre els països i sectors socials amb menys poder i escassa responsabilitat en el desgavell especulatiu del deute. Els acomiadaments, les llistes d’espera, els denonaments de famílies amb fills i incontables sacrificis que no veuen ni resultats ni objectius des del punt de vista de la cohesió social, només de la voracitat capitalista. En canvi no veiem dimissions, ni destitucions, ni judici o empresonament dels responsables veritables, ni dels corruptes confessos, ni de la varietat de polítics i tècnics de tots els nivells que en viuen i en vivien, sense rendir comptes de la negligència, la incompetència o la corrupció sovint demostrada. Si fem cas dels indicis la crisi ha vingut per quedar-se i res tornarà ser com abans. Tal com sembla obvi si no afrontem amb tota la inteligència i el rigor el problema, si no aconseguim sotragejar els teixits d’interessos que obtenen o mantenen rèdits de la crisi , no resoldrem ni la crisi ni els reptes de subsistència o de futur benestar.
    La limitada creació de llocs de treball, mentre es concentren les inversions per costos intensius en tecnologia, amb resultats clamorosament insuficients i manteniment costós, responen a interessos i òptiques empresarials caduques. Les alternatives que hi ha, especialment la recollida porta a porta que s’estèn i es consolida des de fa més de deu anys, requereix i concentra la prioritat en participació i mà d’obra, aproxima les solucions a l’origen dels problemes que no és cap altra que el fet evitable de la barreja de materials en el primer pas quan son abocats als cubells de les escombraries. Aquest fet que maximmitza o simplifica la resolució tecnoògica del problema i al mateix temps el visualitza i per això obre possibilitats als canvis de model de consum, distribució i producció i que poden facilitar la resolució del cicles de materials i energia des del punt de partida i afavorint la capacitat discriminadora i participativa del consumidor domèstic.
    Atenent el fet que cal que controlem la despesa; la inversió, pública i privada, que ha d’anar orientada a l’eficiència i això no pot ser entès com a benefici des del punt de vista inversor, si no des d’una perspectiva més general del context social, ambiental i productiu. No pas com a compte de resultat financer, tan equívoc , manipulable i especulatiu.
    c/ Altres opcions i alternatives
    Pel costat positiu el canvi es fa possible, amb les dificultats de tot començament, amb la ferma voluntat dels veins i de l’alcalde Ferran Puig de Sant Jaume de Llierca, que res té a veure amb les imputacions de curtesa de mires que fan determinats portanveus del vell “statu quo”, i la convicció i els esforços a favor de la recolllida Porta a Porta a Besalú d’en Lluís Guinó. Altres tècnics i municipis interessats poden conèixer, avaluar i respondre a les exigèncnies del moment que vivim. Com quelsevol persona interessada te les dades i l’extensió de la modalitat de recollida Porta a Porta, a la web d’aquest nom ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS CATALANS PER A LA RECOLLIDAPORTA A PORTA:www.portaaporta.cat/.
    Per una curiositat que us ha de fer pensar posem en consideració les dades d’una modalitat de gestió que ha tocat sostre i no és previsible que superi els limitadíssims nivells actuals d’eficàcia.
    -.A la comarca de la Garrotxa hi ha repartits uns 3.773 contenidors,
    – la majoria del tipus iglu verd (2.300) i d’altres tipus,
    – fins a dotzena de diferents;
    amb la recollida d’envasos (el sistema del Consell Comarcal) en vorera en caldrien encara alguns centenars més
    Al cap de tants anys d’esforços hi ha aproximadament un contenidor per cada deu habitants, en variades coloracions, formes i propòsits i amb resultats estancats i decebedors. Un contenidor cada dues famílies aproximadament, amb un resultat de reciclatge que no arriba al 35 per cent, amb un problema de deposició a l’abocacor controlat del Clot de les Mules de Beuda que no s’ha saturat en part per una baixada del consum domèstic i industrial relacionada amb la crisi econòmica.
    Podem fer una comparació amb algun dels municipis que practiquen la recollida porta a porta:
    Tiana és un dels municipis que més recull selectivament de Catalunya, més del 80% ja a l’any 2004.
    La implantació del model porta a porta a l’any 2000 es demostra clarament efectiu si es compara amb el percentatge de recollida selectiva dels anys anteriors.
    Tiana (Maresme)
    Any 1998 4,15 % recuparació
    Any 1999 6,45 % recuparació
    Any 2000 44,33 % recuparació
    Any 2001 67,95 % recuparació
    Any 2002 70,83 % recuparació
    Any 2003 73,36% recuparació
    Any 2004 81,88 % recuparació

    Estadístiques any 2004
    Població: 6.789 habitants
    Densitat de població: 889,3 hab/km2 Superfície: 8 km2
    Generació total de RM: 5.476,09 tones per any
    Model de recollida: porta a porta.
    Font P.31GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Diversos autors.
    Dir. Marta Reynal-Querol .Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.
    d/ Responsabilitat polític-administrativa i demanda social
    Ara els ciutadans, consumidors, usuaris de serveis públics ens hem d’exigir, proposar, i atrevirnos a probar i a fer canvis. Deixar de consentir ineficàcia i el malbaratament, denunciant els interessos que poden tòrcer l’eficiència i l’interès de la majoria. Novament insistim en la oportunitat de generar llocs de treball i millorar els resultats de la selecció i tractament de les matèries primeres contingudes als residus. Només, això és feina, un potencial de despesa justament invertida i que impliqui un retorn social en distribució de la riquesa. Si bé fa falta desemmascarar la negligència, els interessos parasitaris i ocults i les rutines administratives en aquest sector que, en el conjunt de la situació, tan han participat en les causes de la crisi del deute i la recessió econòmica.
    Caldrà obtenir una nova visió,impossible pels que estiguin massa contaminats de valors del passat. Caldrà un esforç renovador i innovador per obrir pas als criteris de la racionalitat, superar la crisi dels valors: prioritzar interès comú , la ocupació, l’ estalvi ambiental i financer. I obtenir la perspectiva històrica de que el capitalisme es veu episòdicament confrontat a les conseqüències de la ceguesa i les oscilacions del mercat, reconeixent que això ens ha abocat a guerres i desastres de manera episòdica o, com ara, a crisis gravíssimes com la que vivim.
    e/ Conclusions
    Tornant a l’ordre concret recolllim que :
    Les característiques tant específiques de l’activitat que es preveu implantar, l’anomenat CGR, afegit al fet de que aquest ISA (informe de sostenibilitat ambiental) es referix a un Pla especial urbanístic i no a un projecte constructiu o d’instal·lacions, han representat una dificultat addicional de cara a realitzar-ne l’avaluació ambiental, pel fet que molts dels aspectes que poden resultar rellevants per a la quantificació concreta d’alguns dels impactes que se’n puguin derivar, no es podran conèixer fins al moment de la definició del projecte (6.2.3 DIFICULTATS DETECTADES Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA)(redactat per La Vola 1981 SA).
    És a dir es planeja demanar el canvi de qualificació del sòl per la construcció d’instalacions de les que es deixa de banda l’específicitat del seu impacte territorial i en concret la relació d’aquest amb situar o cent metres o menys o, alternarivament, possibilitar amb una discància d’alguns centenars de metres la neutralització d’un eventual vessament. Això és una insensatesa o una irresponsabilitat?.És una manera d’ eludir les exigències o condicionaments de protecció ambiental d’una infraestructura com aquesta, afegits a la proximitat d’el curs fluvial: és a dir com es pot tenir en compte el risc d’una proximitat de menys de cent metres al riu si aparentment es desconeix l’alt volum de lixiviats generats al CGR?.
    Els t’ècnics que signen els informes desconeixen realment el que hi volen construir, quines activitats concretes poden afectar l’entorn, quins requeriments es poden exigir per contrarestar o limitar els riscos, quins riscos poden ser raonablement assumibles o no?. Això resulta especialment greu quan la opció imposada per determinació prèvia és la que comporta la part més perillosa d’aquest impacte a corregir. I si esdevé inassumible a la parcela triad a, i en canvi es pot controlar a les dues rebutjades.
    Es contempla l’eventualitat de que sigui possible la modificació urbanística, es facin els projectes d’accessos, nivellacions i moviments de terres, amb la corresponent despesa ja anunciada i finalment no s’obtingui l’avalucació ambiental de les activitats i instalacions del CGR o no es pugui garantir la contenció raonable o la neutralització dels riscos i impactes. Això, la fragmentació en fases d’un projecte polèmic i ambientalment complex, és lamentablement habitual i implica costos afegits i risc de malbaratament de recursos que resulta inadmisible en la situació que patim.
    Un reflex caduc de la bombolla immobiliària i especulativa és el que enlluerna el consell comarcal
    Els impactes territorials i veïnals son menystinguts, malgrat les protestes, les reunions de seguiment, veurem si els riscos evidents son ocultats o considerats amb coherència .
    La retòrica, no en queda gaire res més de les obligacions legals de participació pública en la tramitació, no comporta una veritable participació com es pot deduir del fet de no haber aconseguit incloure cap ni una de les modificacions o propostes. Ja veurem ara is hi possibilitats de questionar o plantejar pros i contres sobre les tres alternatives de localització.
    La situació de crisi econòmica, la fallida de la gestió polític-administrativa, la recerca de valors morals que sustentin i orientin l’acció comunitària. La confiança amb la justicia i amb els seus procediments i capacitats per incidir a la reallitat i establir els criteris de legalitat que sustenten els conceptes de dret, justícia, equitat, defensa del bé comú, dignitat i honradesa professional, totes aquestes referències i conceptes han de ser ateses, malgrat tenim una confiança escassa en els destinataris d’aquest escrit atesos els antecedents.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  5. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa

     ÚLTIMA HORA: La polèmica planta de triatge es construirà a la Guardiola d’Olot (Garrotxa).

  6. lejarza said

    El Parlament insta el Govern a aturar la tramitació de la planta de residus

    La Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya va aprovar ahir la proposta de resolució que el grup parlamentari d’ICV-EUiA va presentar d’oposició a la planta de residus que es projecta al municipi de Forallac, i que ara està en procés de resolució de les al·legacions. La proposta que es va aprovar insta el govern de Catalunya a aturar de manera immediata el procés administratiu de la planta de triatge i reciclatge de residus. Aquest punt es va aprovar amb el vot a favor de tots els partits del Parlament a excepció de CiU, que es va abstenir.
    El diputat gironí, Marc Vidal, i que havia presentat la proposta, va explicar que es va incorporar una esmena del grup socialista pel qual el Govern haurà d’iniciar un procés de participació ciutadana que determini si el complex és un projecte d’interès general. Aquesta suspensió de la tramitació no implica que la possibilitat de fer la planta de residus desaparegui, sinó que igualment pot acabar rebent l’autorització, va concretar Vidal.
    El segon i tercer punt de la proposta, aprovats per unanimitat, acorden demanar al Govern que informi la població “adequadament i amb transparència de totes les gestions que s’estan duent a terme” i “complir amb el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya” que, segons Vidal, no contempla la construcció d’aquesta instal·lació a Forallac.
    Marc Vidal va insistir en el fet que el Pla de Residus no preveu aquesta infraestructura a la comarca del Baix Empordà i que la seva ubicació no és propicia en les pròximitats dels Clots de Sant Julià, un jaciment arqueològic: “Construir aquest complex allà significa deixar tot el paratge de la mà de Déu”.
    El complex de tractament de residus contempla en una primera fase la construcció dels equipaments necessaris pel triatge i tractament dels residus i la seva valorització. En una segona fase, es contempla la construcció d’una incineradora que donaria resposta als residus que no es poden reciclar i que es destinarien a crear energia cremant-los. No obstant això, la Generalitat ha arxivat aquest segon projecte perquè l’empresa que el promou no va aportar la informació que li reclamava.
    En tot cas, tot el projecte ha aixecat oposició entre veïns i grups ecologistes que denuncien l’impacte negatiu que tindrà sobre el territori.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUIA

  7. lejarza said

    La crisi allunya el Centre de Triatge de Residus de Sant Jaume de Llierca
    La construcció de la planta, segons el Pla, està valorada en 13 milions d’euros, però pot arribar fins a 34
    02.04.2013
    SANT JAUME DE LLIERCA | XAVIER VALERI La continuada reducció del volum de deixalles allunya la concreció d’un calendari de construcció de la Planta de Triatge de Residus a Sant Jaume de Llierca. “La poca activitat, fins i tot domèstica, ha suposat un menor volum de feina en aquestes plantes”, va dir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. El conseller va fer l’afirmació en el decurs de la visita a l’Observatori del Paisatge el dijous, 28 de març. El responsable de les infraestructures catalanes va afegir: “Jo crec que en aquestes moments és aventurat precisar la planificació del Centre de Triatge de la Garrotxa”. 
    Això no obstant, va assenyalar que el Departament de Territori i Sostenibilitat és partidari d’incloure la planta en el Pla de Gestió de Residus, en vista al 2020. “Des del punt de vista de Catalunya aquesta és una planta que té sentit que s’incorpori en la nova planificació”, va explicar. L’ús de plantes de residus en el global de Catalunya, segons Santi Vila, “viu un moment de regressió per causa de la poca activitat econòmica”.
    Com la resta de comarques catalanes, la Garrotxa ha presentat dades de recollida de residus inferiors al temps de bonúria. Així al 2009, l’abocador de Beuda va rebre 649 tones menys de residus que el 2008. Segons el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa el percentatge va ser un 5,8% inferior al 2008. La caiguda va continuar al 2010 amb un 3% respecte al 2009. I al 2011 amb un 3,5%. respecte el 2010. A falta de les dades del 2012, la quantitat de residus que entren a l’abocador de la Garrotxa és, aproximadament, un 10% inferior a la dels temps de prosperitat econòmica.
    La reducció de les deixalles en l’àmbit català ha afectat el centre de gestió de residus de Vic. La planta d’Osona del 2009 tracta els residus d’Osona i del Ripollès. Està feta per tractar 55.000 tones anuals i, en canvi, el 2012 en van tractar 11.037.
    El possible trasllat
    La possibilitat de fer el trasllat de la gestió de residus a Vic o a Celrà ha estat exposada en diferents ocasions per l’alcalde de Sant Jaume de Llierca, Ferran Puig (UpSJ-AM). El cap de l’Ajuntament de Sant Jaume veu en el trasllat de residus una solució per quan s’esgoti l’existència de l’abocador del Clot de les Mules a Beuda. 
    El receptor de deixalles de Beuda va començar a funcionar el 1989 i, inicialment, es preveia que tingués vida fins al 2014. L’existència de l’abocador del Clot de les Mules s’allargarà fins al 2022, però només si entra en servei el Centre de Triatge de Residus de Sant Jaume de Llierca. Això no obstant, si la producció de residus continua a la baixa el calendari pot canviar.

    El moment econòmic també és un impediment per a la planta de triatge
    02.04.2013
    X.V.|OLOT El moment pressupostari, segons va dir Santi Vila, serà un altre condicionant del calendari de la planta. De moment se sap que la construcció de la infraestructura està valorada en uns 13 milions d’euros. Aquesta quantitat, segons l’alcalde de Sant Jaume de Llierca, es doblarà fins a 34 milions, si la Generalitat ha d’incloure la construcció dins de la concessió de la gestió. És a dir, Puig apunta la possibilitat que el Centre de Triatge segueixi el sistema de finançament de les infraestructures viàries anomenat de peatge. Així, l’empresa gestora avançarà el preu de la construcció per després amortitzar-lo en el decurs de la gestió. El problema està en l’encariment del procés per causa dels interessos. 
    Per la seva part, Santi Vila va indicar que s’ha reunit, fa poc, amb el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona (CiU) i que en breu ho farà amb l’alcalde de Sant Jaume, Ferran Puig (UpSJ-AM). 
    Vila no va voler matisar si tractarà la proposta de l’Ajuntament de Sant Jaume de fer la planta dins dels límits del polígon industrial de Politger. 
    La possibilitat de posar la planta al polígon va perdre vigència a partir de l’aprovació provisional del Pla especial del nou Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa per part de la Comissió d’Urbanisme de Girona (CUG). La proposta es va valorar, favorablement, per la seva compatibilitat urbanística i territorial, amb algunes precisions pel que fa a aspectes ambientals que hauran de ser valorats en el marc de l’avaluació ambiental del document. 
    Els aspectes ambientals seran determinants, segons l’alcalde de Sant Jaume, si al final l’Ajuntament veu que no hi ha cap possibilitat d’impedir la planta en sòl no urbanitzable i ho porta al Jutjat.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUIA

  8. lejarza said

    Sant Jaume de Llierca rep amb Prudència revisió del mapa d’infraestructures de gestió de residus
    L’alcalde de Sant Jaume de Llierca, Ferran Puig a rebut amb satisfacció però amb Prudència l’anunci de la Generalitat de revisar el mapa d’infraestructures de gestió de residus, el que significa que de moment no hi haurà planta de triatge al municipi. Malgrat que si s’acaba fent el poble el vol instal·lat al polígon industrial no als terrenys que proposa el consell comarcal.


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUIA

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: