Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Reunió del BCE a Barcelona. gran idea!

Posted by lejarza en 13 abril, 2012


Jordi Serrano: Reunió del BCE a Barcelona. gran idea!.-No sé qui va tenir la idea de celebrar a Barcelona la reunió del Banc Central Europeu (BCE) el proper 3 de maig. Deu ser un geni de la política, un alienígena o el Felip Puig. Anem a pams. Potser va ser un alienígena que ha aterrat fa poc a Catalunya, i a més s’ha pres substàncies estranyes d’aquests que enterboleixen la raó. Va aterrar a Rasquera?
Resulta que ara visitarà la nostra estimada nació un ésser anomenat Mario Draghi, que va ser vicepresident de Goldman Sachs International, i va assessorar Kostas Karamanlis el cap del govern de dretes grec, de com ocultar el deute públic del país juntament amb una altra coneguda ONG, Standard & Poor’s. Abans del llenguatge políticament correcte, d’aquestes operacions d’enginyeria financera en dèiem estafa monumental. Quins temps aquells en què les paraules servien per entendre’ns! Quan dels lladres en dèiem lladres i dels delinqüents, delinqüents, ara no, ara en diem “mercats”. Aquest presumpte banquer ara ha decidit donar diners públics -sí, teus i meus- de forma il·limitada als bancs per aquesta forma escanyar i extorsionar els governs -és a dir, a tu i a mi-.
Però potser qui ha tingut la idea de portar aquesta reunió del BCE a Barcelona no ha estat un habitant de la lluna drogat sinó Felip Puig. M’he assabentat que està dissenyant una gran i innovadora estratègia policíaca. El referent és la reunió del Club Bilderberg que es va celebrar a Sitges el juny de 2010 on va fracassar totalment el conseller Saura, que mai serà prou criticat. Resulta que tindran els culpables de la crisi tots reunits, mai tan poca gent havia fet tant de mal: aturats que se suïciden, velletes a qui treuen les pensions, gent que es mor de malalties curables, gent sense cases, empreses viables enfonsades pels bancs, etc., etc. Algú em pot explicar per què Itàlia, que té el doble de deute públic, té una prima de risc menor? Perquè Mario Monti va ser assessor de Goldman Sachs? Els sospitosos habituals italians sí que son de fiar?
Des d’aquell dia no hi ha hagut una nova oportunitat d’actuar. De bona font m’han comentat que hi ha una estratègia de CDC d’acabar amb els neoliberals -alerta Mas-Colell, van a per tu- quan s’han adonat que el neoliberalisme està contra la sobirania nacional catalana. Luis De Guindos va ser conseller assessor per Europa de Lehman Brothers fins a la seva fallida el 2008. Un bon currículum, forma part d’un govern que diu que els mercats manen acabar amb l’autonomia de Catalunya.
Felip Puig ha rebut una ordre estricta: Puig detingui’ls!

Anuncios

4 comentarios to “Reunió del BCE a Barcelona. gran idea!”

  1. lejarza said

    Carta de campaña del Frente de Izquierda en Francia
    y su candidato en las elecciones presidenciales : Jean-Luc Mélenchon
    Queridos/as compañero/as,
    ¡ Ya está, es la recta final ! La efervescencia está en plenitud y los ataques se multiplican. Pero nada parece poder detenernos. Somos nosotros quienes hacemos las más grandes concentraciones, nosotros somos la fuerza ascendente de la campaña. El PS y la UMP intentan vanamente de imitar nuestro éxito. El PS, juega a fondo la carta del « voto útil »,
    aparentemente en vano, tanto en un caso como en el otro. A pocos días de la primera vuelta algunos incluso están imaginando una segunda vuelta entre François Hollande y Jean-Luc Mélenchon.
    ¡ Ya veremos !
    ¡ 70 000 personas en la plaza del Capitolio en Toulouse !
    El 5 de abril de 2012 el Frente de Izquierda había organizado la primera réplica de
    la gran concentración popular de la Bastilla. ¡ Fue un franco suceso ! El Capitolio
    vio afluir una tal marea humana que muchos no tuvieron otro remedio que
    contentarse con ocupar otras plazas de la ciudad y seguir el mitin a través de
    pantallas gigantes allí instaladas. Jean-Luc Mélenchon luego de haber rendido
    homenaje a los republicanos españoles, pronunció un discurso muy aplaudido
    sobre el internacionalismo del Frente de Izquierda.
    « Los tenemos en la mira y vamos a golpear sin descanso si pretenden una sola vez atacarnos ».
    El viernes 13 de abril, jornada faro de las loterías. El Frente de Izquierda y su
    candidato se movilizaron frente a la sede de la Autoridad de mercados
    financieros (AMF) para denunciar el lanzamiento de un nuevo contrato a
    término sobre la deuda francesa para la sociedad Eurex.
    Un juego de raspadita que deja descubrir al Frente de Izquierda como una
    alternativa fuerte frente a los juegos de los especuladores, había sido organizado
    para la ocasión.
    ¡ 120 000 personas toman la playa del Prado en Marsella !
    El 14 de abril la segunda réplica de la concentración de la Bastilla, excedía todas
    nuestras expectativas. En ese día aniversario de la declaración de la IIe República
    Española, sobre la orilla del Mediterráneo, Jean-Luc Mélenchon hizo una oda al
    mestizaje y a los lazos fraternales que unen las orillas del mar. Un instante de
    comunión fantástica con la asistencia ciudadana en esta ciudad, símbolo de la
    Francia mestiza de la que nos reivindicamos.
    ¡ A 17 % en las encuestas !
    El 12 de abril, a 10 días de la elección, Jean-Luc Mélenchon continuaría su progresión según una investigación CSA efectuada para BFMTV, RMC, 20 Minutes. Por otra parte, el zócalo de 15 % no se desmiente en ninguna parte.
    Les damos cita entonces la noche del 22 de abril, para descubrir con nosotros el voto del pueblo francés, a la distancia o sobre la plaza Stalingrad de París!
    Céline Meneses y Guillaume Beaulande

  2. lejarza said

    El 21 abril a Olot diem no a la repressió
    17 hores del dissabte 21 d’abril de 2012 davant l’ajuntament
    Ciutadans d’Olot i de tota la Garrotxa, avui 21 d’abril aniversari de la Sentencia
    Arbitral de Guadalupe, fet que certificava la victòria de la rebel·lió dels
    remences catalans ens trobem aquí per denunciar el greu retrocés en les
    llibertats i en els drets civils que amenaça el nostre poble. Ja fa dies que tres
    joves catalans estan empresonats pel sol fet de participar en els piquets
    de la jornada de vaga del 29 de març. Tot el seu delicte va ser creuar uns
    contenidors a l’avinguda Diagonal de Barcelona, davant la facultat on estudien
    Ciències Físiques, durant el matí de la vaga. Es per això que estan tancats de
    forma indefinida com si fossin perillosos delinqüents. Molts altres joves que van
    ser detinguts estan a l’espera de judici per fets similars. Mentre el govern
    espanyol ha iniciat una campanya per, un cop més, canviar de nou el codi
    penal i endurir la legislació davant el que ells anomenen vandalisme i
    terrorisme antisistema. Però no ens enganyem, l’objectiu de tot plegat és
    espantar a la ciutadania organitzada, als sindicats i als moviments en un
    moment en que estan desplegant les polítiques més agressives de la historia
    de les darreres dècades contra els drets laborals i socials conquerits durant
    molts anys de lluites obreres i ciutadanes.. Davant la possibilitat de que
    l’oposició a les seves polítiques creixi volen tenir a mà els instruments de
    repressió, volen atemorir a la gent perquè es quedi a casa mentre dia a dia ens
    prenen els nostres drets i esmicolen la salut, l’educació, els serveis socials, els
    serveis públics. Aquests mateixos governants son els que promouen amnisties
    fiscals pels defraudadors i pels que evadeixen capitals. Son els mateixos que
    impulsen polítiques que fomenten la desigualtat entre les persones. Son els
    mateixos que callen vergonyosament quan el Borbó es gasta el diners dels
    nostres impostos matant pobres elefants en països com Botswana on
    l’esperança de vida al néixer és de 53 anys i on la SIDA afecta a 1 de cada 4
    adults. Son els mateixos que proscriuen la llengua catalana al País Valencià o
    les Illes. Es per tot això que no estem disposats a callar. La seva crisis
    capitalista no la resoldrem amb més desigualtats i injustícies. Que no ens
    enganyin, estan aprofitant l’escenari de desastre econòmic que ells mateixos
    han propiciat per enfortir el seu poder i per acumular més i més recursos en
    menys mans. I volen fer deteriorant més la pobre democràcia que hem tingut
    fins ara. Volem que anem cap a una societat més injusta i més autoritària. Però
    nosaltres des d’aquí els hi diem que no els deixarem que es surtin amb la seva.
    Que tornarem a sortir al carrer tants cops com calgui fins que el Isma, el Dani i
    el Javi siguin lliures. Els volem a casa amb les seves famílies, els volem a la
    Universitat, estudiant per fer més culta i millor la nostra societat. Nois, estem
    en vosaltres! No us deixarem sols!! Aturem la repressió!!

  3. lejarza said

    El juancarlismo nos ha precipitado al desastre y nos conduce a la miseria absoluta. Acuciado por la astronómica deuda privada, primordialmente de sus bancos y cajas de ahorro, el reinito de Expaña es un protectorado de Eurolandia, dependiente de las inyecciones de liquidez y el sostenimiento de deuda soberana que le procura el Banco Central Europeo, mera correa de transmisión del Bundesbank alemán. Esta cautividad financiera exige en contrapartida el cumplimiento de los devastadores planes de ajuste dictados por Berlín: Expaña es un estado intervenido de facto.

    El presidente del gobierno, Mariano Rajoy, ha advertido que estamos todavía en «el kilometro cero de las reformas», después de haber adoptado una batería de medidas de “austeridad” dirigidas a expoliar y dejar baldados a los españoles: entre otras, aumento de las exacciones sobre las rentas del trabajo, con subidas cantadas en los impuestos indirectos; nueva legislación laboral que liquida conquistas elementales y abre las puertas para los despidos masivos tanto en el sector privado como público; recortes presupuestarios para cumplir con los compromisos de reducción del déficit, con una segada adicional del 20% en sanidad y educación; cobro por el uso de estos servicios públicos básicos o el incremento de tasas. Y para quien no se quiera dar por enterado, Rajoy se ha ratificado anunciado que habrá «cada viernes reformas y el que viene también».

    Ante un hipotético escenario de explosiones sociales, el ministro de Interior, Jorge Fernández Díaz, ha anunciado la reforma del Código Penal con el pretexto de atajar actuaciones violentas en la convocatoria y celebración de actos relacionados con los derechos de reunión y manifestación, amén de tipificar como delito de resistencia a la autoridad determinadas expresiones pacíficas de protesta. La guerra social desatada por el juancarlismo contra las condiciones vitales de los españoles, se prolonga ahora en un ataque a sus libertades.

  4. lejarza said

    Draghi treu l´helicòpter a volar

    GIRONA | JAVIER CUARTAS

    La teoria monetarista va fer popular la tesi que el risc de deflació (caiguda generalitzada, sostinguda i incontrolada dels preus) es resol disseminant diners des d’un helicòpter. El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit treure el seu de l’hangar i el seu enlairament ha estat programat per al març. Serà llavors quan, durant almenys un any i mig, l’aeronau es dediqui a bombar a l’economia 60.000 milions d’euros mensuals.
    La inflació negativa, el feble pols de la demanda, la reducció del 23% del superàvit exterior en taxa interanual, l’estancament del PIB i el risc de tercera recessió a l’eurozona han aconseguit vorejar les resistències internes en el si del BCE. L’operació es portarà a terme al març mitjançant la compra al mercat de títols privats i públics de deute europeu.
    L’operació és també preventiva. Cap a l’abril està previst que la Reserva Federal (el banc central dels EUA), que està de tornada d’aquestes polítiques monetàries expansives, comenci a apujar tipus. Si no hagués fet res el BCE, el lògic és que es produís la sortida de capitals de l’eurozona cap a l’àrea dòlar, atrets per la recuperació de l’economia dels EUA i per la pujada de les seves taxes d’interès, i per protegir-se de les pèrdues que els ocasionaria una major apreciació del dòlar davant de l’euro. L’èxode de diners forçaria la caiguda del preu dels bons públics i privats europeus, amb la consegüent pujada dels seus tipus d’interès per més que el BCE mantingués les taxes oficials al 0,05%.
    I una pujada de tipus a Europa en aquest moment, en ple estancament econòmic i amb inflació negativa, hagués conduït l’eurozona als perillosos abismes de la deflació i la recessió, i hagués augmentat el pes de les càrregues financeres per als estats, les empreses i les famílies, aguditzant encara més la morositat bancària i el risc de reobrir la crisi financera. Per evitar-ho, el BCE ha decidit entrar en el que l’FMI anomena els “territoris desconeguts” de l’expansió monetària, fabricant electrònicament euros per injectar en l’economia.
    La injecció de diners es farà mitjançant la compra en els mercats (no directament als emissors) d’actius financers emesos per estats, empreses i bancs. Amb això el BCE i els bancs centrals nacionals incorporaran aquests actius, en la proporció de 20% i 80% respectivament, en els seus balanços per quadrar i reequilibrar el seu actiu i el seu passiu.

    Doble operació
    L’operació és doble: tant l’emissió de diners com la seva contrapart (la compra de títols de deute) tendeixen a materialitzar, per diferents vies, les finalitats previstes: pujar la inflació a nivells òptims, depreciar l’euro, estimular la liquiditat i el crèdit i generar dinamisme econòmic i ocupació.
    El sol augment previst dels diners en circulació (seran almenys 1,14 bilions addicionals d’euros fins el setembre de 2016) suposarà per si mateix un factor inflacionista: si l’oferta monetària augmenta, cau el poder adquisitiu de la moneda, i si la moneda perd poder de compra és perquè augmenten els preus de béns i serveis. La teoria monetària sosté que, tant si es manté constant com si es redueix la producció de béns i serveis, tot augment de la massa monetària -o, si no, de la velocitat de circulació dels diners- impulsa a l’alça els preus. I la pujada de preus és l’antídot contra la deflació.
    Alhora, la pèrdua de valor dels diners a causa de la inflació, i també com a conseqüència d’una oferta d’euros superior a la seva demanda, depreciarà la divisa europea. Aquest efecte devaluador permetrà guanyar competitivitat exterior a l’eurozona, i amb això augmentar les exportacions i el PIB, i, alhora, importar inflació. La inflació tendirà també a pujar per efecte del creixement econòmic en la mesura que comporta augment de l’ocupació, la qual cosa comporta una expansió de la renda disponible i, per tant, de la demanda interna, amb la consegüent pujada dels preus.
    La compra pel BCE de bons públics i privats (cas d’emissions de deute empresarial), cèdules hipotecàries i valors financers consistents en titulització de crèdits de la banca és una contraprestació pels diners lliurats als mercats. I la pròpia compra de bons genera efectes que coadjuven a la finalitat buscada. L’adquisició de deute suposa un augment de la seva demanda i en conseqüència un increment del preu del títol. Tot encariment dels títols comporta una reducció de la seva rendibilitat, ja que la seva remuneració és la mateixa que aquella amb la qual van ser emesos per més que el seu preu hagi pujat. El descens dels tipus es trasllada a la resta de taxes d’interès i això abarateix el crèdit.
    La banca, les empreses, els particulars i les institucions que tenen aquestes títols podran desprendre’s dels mateixos en el mercat i generar plusvàlues, atès que els preus d’aquests títols pujaran com a conseqüència de l’enorme potència de compra del BCE. Empreses i particulars tendiran a destinar diners que s’obtinguin a consum i inversió (en projectes empresarials, renda variable i altres fins) o reduir el seu propi deute, atès que l’estalvi en forma de dipòsit estarà molt penalitzat per la combinació de tipus a la baixa i inflació a l’alça. La banca hauria de destinar els recursos que capti a facilitar el crèdit perquè la caiguda esperable de tipus estrenyerà encara més els seus minsos marges actuals, de manera que els seus beneficis estaran lligats a una major reducció de costos i a augmentar el seu negoci creditici.
    Més crèdit i més barat hauria d’augmentar la inversió i el consum, dinamitzar el PIB i l’ocupació, i generar inflació. I tot això farà més atractiva la borsa, i més quan la renda fixa perdrà interès. La pujada de la borsa genera “efecte riquesa” i estimula l’economia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: