Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El preu dels ous de gallina s´eleva un 50%

Posted by lejarza en 2 abril, 2012


Vall del Llierca, Argelaguer – Tortellà – Girona: El preu dels ous de gallina s´eleva un 50%.-La normativa per garantir el benestar animal de la Unió Europea (UE) obliga totes les granges a ampliar la mida de les gàbies perquè el bertiar avícola millori les condicions de vida. Això ha alterat sensiblement el preu i la producció d’aquest sector.
La producció d’ous de gallina a la Garrotxa i Argelaguer pot caure de un 35% a 40% per les dificultats que tenen les granges d’adaptar-se a la normativa de benestar animal. Aquesta directriu, provinent de la Unió Europea (UE), obliga les explotacions a ampliar l’espai de les gàbies de les gallines ponedores. Això està provocant un contratemps considerable perquè l’adaptació de les granges té, en molts casos, un cost inassumible pels productors. Malgrat els ajuts que ha ofert el departament d’Agricultura i el govern d´Espanya, a Girona les principals empreses auguren una crescuda del preu dels ous d’un 50% i una baixada de la producció.
A Girona el panorama avícola està controlat majoritàriament per nou grans granges. Cinc d’aquestes les regenta l’empresa Miquel Avícola. També es detecta força granges il.legals.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

5 comentarios para “El preu dels ous de gallina s´eleva un 50%”

  1. lejarza said

    Les empreses s´estalvien 72.000 llocs de treball amb les hores extra no pagades
    Els treballadors assalariats espanyols realitzen un total de 5,19 milions d’hores extres a la setmana, de les quals les empreses en paguen només prop de la meitat, segons dades que han estat ofertes per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
    En concret, cada setmana els treballadors realitzen 2.521.800 hores extraordinàries per les quals no són remunerats per les seves empreses, circumstància que suposa un total de 72.028 jornades laborals completes de 35 hores setmanals.
    És a dir, les hores extres no pagades pels empresaris equivalen al treball de més de 72.000 persones ocupades a temps complet, segons dades de l’últim trimestre de l’any 2011. A més, durant els darrers tres mesos de l’any passat les empreses han deixat de pagar prop de 150.000 hores extraordinàries com a conseqüència de la crisi que abans sí que es remuneraven de forma habitual.
    En comparació amb el trimestre anterior, el nombre total d’hores extra va romandre pràcticament igual (en 5,19 milions) però el nombre d’hores no remunerades va augmentar en 158.400, mentre que les que les empreses sí que paguen es van reduir en 155.500.

    Sectors més afectats
    El sector en el qual es realitzen un major nombre d’hores extres sense remuneració és el del comerç i la reparació de vehicles, amb 432.700 hores addicionals a la setmana. A continuació se situa l’educació (247.400 hores ) i les activitats d’informació i comunicació (233.700 hores). És precisament en l’educació on una major part de les hores extres no es paga (94,5% del total), seguida del sector financer i d’assegurances (81,7% ).
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  2. lejarza said

    El que costa (produir) un ou
    JESÚS DOMINGO
    Acabo d’arribar d’una jornada sobre benestar animal, els ponents han parlat que hem entrat en una etapa en què els corrents animalistes pretenen que es doni als animals de granja un tracte humà. Suposo que els promotors d’aquests corrents d’opinió estan disposats a pagar el cost que això comporta. De moment tenim el cas de les gallines ponedores, l’adaptació a la nova normativa ha suposat una caiguda del cens, moltes gallines han mort en plena joventut per tal que altres visquin, teòricament, millor, s’ha produït un gallinicidi. El cas de les ponedores ha provocat que la cotització de l’ou en origen a Espanya s’hagi elevat un 28,3% el mes i mig, des que va entrar en vigor la nova directiva sobre benestar animal per a l’avicultura de posta, segons les últimes dades de la Comissió Europea. El preu en origen es va situar a finals de febrer en 160,2 € / 100 kg, enfront de 124,86 € de l’ultima setmana de 2011. A la Unió Europea, el preu mitjà també es va revalorar en doble dígit, un 14,8%, fins a 157,62 € / 100 kg. Ja el passat any, el preu mitjà d’aquest aliment bàsic havia augmentat un 55% en origen, des de 77,07 € de desembre de 2010, fins a 119,41 € / 100 kg d’aquest mes el 2011. I és que pocs saben el que costa produir un ou a Espanya i menys encara a Catalunya.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  3. lejarza said

    Els ous del Alcalde: de Argelaguer fins a Moscou
    L’empresa Liderou, amb seu a l´Ajuntament de Maià de Montcal barri de Dosquers (Garrotxa), que ven anualment més de 100 milions d’ous, ha entrat des de fa poques setmanes en el segment dels precuinats. De moment, els seus plats –truites, remenats, ous al plat i ous durs– només es venen en el sector de l’hostaleria, però la intenció de la firma és arribar, a mitjà termini, als lineals dels supermercats i botigues. L’empresa gironina, que va presentar els nous productes a la Fira Alimentària de Barcelona, ha iniciat el projecte conjuntament amb la marca francesa Vipac. “Cada vegada més, les cuines no només d’hotels i restaurants, sinó també de col·legis, procuren tenir a mà productes que els solucionin més la vida; i aquí és on entrem nosaltres”, va assegurar ahir el gerent de l’empresa, Josep Maria Vidal.
    Liderou es va crear el 1995. La seu central ocupa una superfície de 23 hectàrees en terrenys de Maià de Montcal. Aquí l’empresa té el seu centre de processament d’ous i també sis naus amb gallines ponedores. A més d’aquesta, però, la firma de Girona també disposa d’altres granges arreu de la demarcació: a la Vall del Llierca a Argelaguer (l´alcalde Josep Dorca Serrat CiU-Olot), Santa Coloma de Farners i Banyoles. “Produïm tants ous que, si els poséssim en filera, podríem arribar des d’aquí fins a Moscou i tornar”, va comentar Vidal.
    Amplien un 30% les instal·lacions
    L’adaptació a la nova normativa de benestar animal, que va entrar en vigor al gener, ha fet que Liderou hagi reduït temporalment el nombre de gallines ponedores perquè la llei estableix que els animals han de disposar de més espai. Segons Vidal, l’adaptació a la nova llei representa una inversió de milions, perquè suposa gastar-se “uns 10 euros de mitjana per gallina”. Com que la reducció del nombre de gallines ponedores també ha provocat una reducció de la producció, l’empresa ha decidit ampliar les instal·lacions un 30% aixecant dues noves naus amb la intenció de recuperar en dos anys la xifra d’animals i de producció que tenien el 2011. La construcció de les dues naus estarà enllestida aquest any.
    L’adaptació a la normativa ha fet que l’empresa hagi decidit “reduir de manera substancial la producció d’ous en gàbia i incrementar els que vénen de gallines criades a l’exterior, perquè concentrin el 70% de les vendes”. Vidal va assegurar que l’empresa canviarà l’embalatge dels ous frescos per ressaltar que les gallines es crien a l’aire lliure.
    —-
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  4. lejarza said

    destruir els ous
    JORDI MARTÍNEZ Hi ha fets que indignen i que representen tot una simbologia de la poca eficiència i de la manca absoluta de consciència sobre la realitat actual. Si es comissen 380.000 ous en una operació antidroga a la Jonquera i aquests ous només compartien transport amb la droga, el més lògic és repartir-los entre aquells que els podrien necessitar abans no es facin malbé, tal com reclamen el Banc dels Aliments, la mateixa policia i fins i tot el president de l’Audiència de Girona, però, per a la jutgessa de Figueres que ha decidit destruir-los, es més fàcil llençar que aprofitar. Un signe més d’una opulència mal entesa i molt allunyada de les 41.000 persones que tenen necessitats alimentàries a les comarques gironines.
    Si mirem les estadístiques, la jutgessa no està tan lluny d’allò que encara és un fet habitual a tota la Unió Europea, on un ciutadà normal llença una mitjana de 180 quilos anuals d’aliments, es a dir, 89 milions de tones anuals malbaratades entre tots els països d’Europa i, mentre aquests tics de riquesa segueixin marcant els nostres hàbits, no ens ha d’estranyar que institucions, organismes i administracions públiques segueixin tenint el malbaratament com a cultura quotidiana.
    I mentre uns llencen sense pensar en tot allò que es podria aconseguir amb el menjar llençat, augmenta el nombre de persones que entren dins els nivells d’allò que es pot considerar pobresa. Tant és així que l’índex de pobresa a Catalunya supera ja en vuit punts la mitjana europea, segons dades de finals del 2012. Els ous que es volen destruir a Figueres no són el més important, ni tampoc seran, per desgràcia, el primer cas de malbaratament alimentari però, allò que compta no és el fet, sinó el que aquest representa, i amb una simple rectificació ens ho podíem estalviar.
    —-
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  5. lejarza said

    El preu dels ous s´ha desplomat 
    Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha denunciat la situació que viuen els productors d’ous ja que des de principis del 2013 el preu que perceben no ha deixat de baixar, situant-se de mitjana entre 15 i 20 cèntims d’euro/dotzena, quantitat que se situa per sota del preu de cost. Aquesta situació encara s’agreuja més si es té en compte que la crisi econòmica ha provocat un descens del consum d’ous i que, durant el darrer any, “els productors han hagut de fer front als elevats costos d’adaptació de les instal·lacions a la normativa comunitària relativa al benestar animal”. 
    Així, segons l’organització ramadera, les explotacions s’han vist obligades a reduir el seu cens un 24% i a assumir un cost addicional mitjà de 10euros/gallina, el que per una explotació mitjana ha suposat una inversió d’uns 180.000 euros.
    Des de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) asseguren que aquesta situació que viuen els productors d’ous ve derivada, entre altres aspectes, per l’elevat cost de les matèries primeres. Segons dades del Departament d’Agricultura corresponents al febrer, el preu dels cereals per a pinso seguien per sobre dels de l’any anterior. 
    D’altra banda, l’accés al mercat de productes procedents d’altres països amb una normativa de producció i comercialització més laxa, “obliga als nostres productors a vendre per sota del preu de cost”. 
    Segons l’Índex de Preus en Origen i Destí publicat per l’organització COAG -de la qual forma part JARC- en relació als ous de classe M, el preu percebut pel productor durant el primer trimestre de l’any ha caigut de 1,36 a 0,81 euros/dotzena -una rebaixa del 40%-, mentre el preu que paga el consumidor no ha experimentat aquesta tendència decreixent constant. 
    Paral·lelament, segons aquesta organització, durant el primer trimestre del 2013 el preu que han rebut els productors d’ous de classe L s’ha reduït un 21% respecte al mateix trimestre de l’any anterior.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: