Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Charla de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Olot (Garrotxa) “Solucions als Desnonaments”

Posted by lejarza en 21 marzo, 2012


Les Persones Indignades d’Olot i Garrotxa: Charla de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Olot (Garrotxa) “Solucions als Desnonaments”.-Durant els tres últims anys la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), ha estat denunciant el marc legal de la llei hipotecaria actual, la qual protegeix i garantitza als Bancs i Caixas que cobrin els deutes, deixant desprotegits als deutors de bona fe, que per motius diversos com l’atur, enfermetats, separacions, la pujada desmesurada de l’Euribor,etc… no han pogut fer front a les lletres de la seva hipotèca.
Ès intolerable que el govern permeti que mils i mils de families que hem estat desnonades de les nostres vivendes siguém també condemnades per la resta de les nostres vides a un deute que mai podrém pagar, passant a formar part del creixent grup d’exclusió social amb el conseqüent gasto que implica per la societat.
Em de ser concients , que hem estat víctimes de la bombolla inmobiliaria i financera, facilitada per la incompetencia dels governants, propiciant la desprotecció del dret fonamental que tots tením d’una vivenda digna, amb un parc de llogers socials i asequibles a cada persona, com tenen a la resta d’Europa on els llogers no poden superar el 30% de la nòmina. Els governs del PP i del PSOE son, a més, co-responsables pèrque animen a la población a comprar com a únic recurs per tenir una vivenda, inclós com a inversió provocant que el dret a la vivenda s’haigi convertit en un producte especulatiu. Son, per tant, responsables de propiciar la bombolla inmobiliaria.
El conjunt de la societat no pot permetre que hi haigi més de 335.000 famílies castigades i condemnades a la pobresa i a la exclusió social per l’avarícia de les entitats bancaries i financeres, mentre que a la vegada rèben ajut amb el diner públic, fet que provoca encara més gasto social.
Ès inadmisible que el govern segueixi protegint els Banc i les Caixes posant de nou en ells el poder de decidir a qui concedeix la dació en pagament i a qui no, com va dir el Ministre De Guindos amb el ja famós decret de “conducta de buenas prácticas”. Pràcticas que per altre banda ja s’estaben portant a terme. No es soluciona el problema d’arrel, que sería canviar, regular i aprobar la dació en pagament retroactiva, el lloger social i aturar els desnonaments.
Del drama de cada familia, de cada individu, primer hi ha que veure, que no es una questió individual, sino d’un problema colectiu, social i polític…és en definitiva, de tots. Tal i com va dir la Relatora especial del dret a la vivenda de la ONU Raquel Rolnik el día 2 de Març del 2012 en una trovada amb les PAH’s a Barcelona.
El pasat 30 de Març del 2011, la PAH i l’Observatori DESC junt a d’altres entitats socials i organitzacions sindicals (UGT, CCOO, Taula del tercer Sector, UCC, CONCAVC) varem entrar a trámit el text de la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) amb la finalitat de regular la dació en pagament retroactiva, el lloger social, i la moratòria dels desnonaments, de manera que les mils i mils de famílies que ara mateix es veuen abocades a la morositat de per vida per causa d’una llei injusta, tinguin una segona oportunitat tal i com pasa a la resta d’Europa i EEUU. A més de demanar la reconversió de les hipoteques en llogers socials, com a mesura de mínims per tal de garantitzar el dret a la vivenda de les persones afectades per les execucions hipotecaries.
Per fí aquest mès podrém començar a recollir firmes per solicitar que la ILP sigui aprobada. Ens fan falta 500.000 firmes, com a mínim. Pero estém segurs de que serán moltísimes més. Tením el plaç de 9 mesos per aconseguirles i entregarles al Congrés dels Diputats de l’Estat Espanyol.
Si vols formar part d’aquesta iniciativa, si vols aportar el teu granet de sorra, si vols participar d’aquesta primera gran victoria contra la dictadura dels mercats, posat en contacte a Olot a la Garrotxa amb Ramón Mateu 686710094 i Ines Antonio 690859184

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

11 comentarios para “Charla de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Olot (Garrotxa) “Solucions als Desnonaments””

  1. lejarza said

    Los parados catalanes llaman a la Huelga General del 29 de marzo

    Comunicado de la Coordinadora de asambleas y colectivos de trabajadores/as en paro de Catalunya

    El “Decretazo” del gobierno de Rajoy es la mayor agresión a los derechos laborales de la clase trabajadora, en activo y en paro, de los últimos 30 años. Con razón los banqueros ladrones y la patronal parásita y especuladora no ocultan su tremenda satisfacción.
    A partir de ahora tendrán el poder para despedir muy barato, incluso gratis en los nuevos contratos con periodos de prueba de 1 año. También podrán descolgarse unilateralmente de los convenios y recortar los salarios o empeorar las condiciones de trabajo a su antojo. A través de la eliminación de la clausula de “ultraactividad” de los convenios podrán eliminar las mejoras salariales y laborales adquiridas y reducirlas a los mínimos que marca la ley. Se agrede brutalmente a la salud pública al facilitar el despido por motivo de absentismo.
    En plena recesión agravada por las políticas de recortes sociales la “contrarreforma laboral” echa más gasolina al fuego. Incrementará brutalmente los despidos directos, y al favorecer los recortes salariales y la sustitución de empleo estable por trabajo precario más barato acentuará la crisis y destruirá más empleo. El propio gobierno Rajoy reconoce que el paro se incrementará hasta los 6 millones de parados.
    Es un insulto a la inteligencia de la ciudadanía, y de las personas en paro en particular, justificar el “Decretazo” porque crea empleo para las personas en paro….
    Las mentiras y el cinismo del gobierno de Rajoy y sus cómplices del gobierno de la Generalitat no tienen límites: recortan el gasto social en educación y salud, criminalizan la pobreza y a las personas en paro para justificar recortes en las ayudas sociales, amenazan con utilizar a los desempleados/as como mano de obra gratis y sin derechos para sustituir empleo público.
    Con la excusa de obedecer las imposiciones de Angela Merkel y Sarkozy para recortar el déficit y devolver la deuda los gobiernos de Rajoy y Artur Mas preparan nuevos y dramáticos recortes sociales.
    Mientras nuestros derechos a la prestación de desempleo y a una pensión digna se ven amenazados, los banqueros y empresarios se enriquecen, roban, y evaden los impuestos a los paraísos fiscales ante la indiferencia cómplice del gobierno. ¡Cuando la eliminación del fraude fiscal de los ricos aportaría ingresos suficientes para mantener el gasto social y evitar recortes!
    Llamamos a todas las personas en paro a participar activamente en la Huelga General del 29 de marzo que convocan la gran mayoría de organizaciones sindicales y que cuenta con el apoyo de numerosas entidades sociales y ciudadanas. Por la retirada del “Decretazo” de la reforma laboral, contra los recortes sociales, por el reparto del trabajo y la riqueza es hora de movilizarse, de salir a la calle, de participar en los piquetes hasta que los centros de trabajo, pueblos, barrios y ciudades queden paralizados.
    ¡Hasta la retirada del “Decretazo” sigamos en lucha, codo con codo, parados/as, trabajadores en activo y gente solidaria!
    Coordinadora de asambleas y colectivos de trabajadores/as en paro de Catalunya
    Asambleas y colectivos de parados/as de Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola-Ripollet, “Plataforma social los lunel al sol” Montcada i Reixach, “Desempleados por el derecho a un trabajo digno” de Vilanova i la Geltrú. Assemblea 15 M de sant Feliu de Llobregat, Marea Roja

  2. lejarza said

    Per acabar el cicle de xerrades d’aquest mes, demà divendres a les 20h, a la sala d’actes de l’Hospici es farà la xerrada sobre “La Reforma Laboral i la destrucció dels drets dels treballadors”. A càrrec de Joan Tamayo Sala, advocat membre de la “comissió de Defensa dels drets humans” de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Terrassa (ICA).

    Agrairem la vostra assistència i la difusió d’aquest acte.

  3. lejarza said

    La PAH aconsegueix tres dacions en pagament a Salt i Olot
    La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Girona (PAH) ha aconseguit aquest dimecres que dos propietaris -un home de Salt i una parella d’Olot- signessin davant notari la dació en pagament del seu habitatge i poder cancel·lar així el deute hipotecari que no podien afrontar. En el cas de la parella olotina, el banc els ha condonat un dels dos deutes que tenen i han pogut alliberar l’avalador. “Són petites victòries que van pressionant i obrint escletxes” a un sistema que consideren del tot “injust”, ha valorat la seva portaveu, Marta Afuera, que ha explicat que en el que porten treballant ja han aconseguit sis dacions i en tenen dues més de molt avançades.
    “Hem tingut la sort que hem pogut lluitar conjuntament mentre que hi ha gent que no ha trobat encara la manera”, ha assenyalat Afuera. Un dels propietaris que aquest dimecres ha aconseguit signar la dació en pagament amb l’entrega del pis al banc (Santander) amb qui tenia la hipoteca a canvi de cancel·lar el deute, reconeixia que portava mesos intentant negociar amb l’entitat de forma individual sense èxit. “No em feien cas i no tenien ni la intenció de negociar”, explica Musa Camara, que el 2002 es va comprar un pis a Salt per més de 42.000 euros. Com que tenia feina en un escorxador, va decidir refinançar el crèdit que tenia per pagar unes obres d’ampliació, de manera que la hipoteca va triplicar-se.
    El problema va arribar el maig del 2011 quan, després de quedar-se a l’atur, no va poder continuar pagant el deute per valor de 120.000 euros, una xifra que amb els interessos a dia d’avui havia arribat als 145.000 euros. Ara, però, amb la dació en pagament respira tranquil. “Avui és un gran dia perquè hem aconseguit el que porto lluitant des de maig”, ha afirmat Camara, que té previst viatjar a Lleida per buscar feina en la campanya de recollida de fruita.
    La família d’Olot (Garrotxa), pendent de pagar un segon deute
    Un una situació diferent es troba la parella formada per Ramon Mateu i Inés Antonio, propietaris d’una casa que van reformar per convertir-la en tres pisos. Aquesta reforma els va suposar dues operacions hipotecàries amb Bankia, de les quals una s’ha resolt aquest matí amb la dació en pagament i l’alliberació del seu avalador, un amic que també estava a punt de perdre la casa de. Han aconseguit així cancel·lar un dels deutes hipotecaris a canvi de lliurar els dos pisos que tenien en propietat però els queda pendent el deute que arrosseguen amb la segona operació de crèdit. Aquesta va comportar la subhasta del tercer pis però amb el deute pendent de pagar. “Ara caldrà pressionar per aconseguir la condonació d’aquest deute”, explica Afuera.
    Es dóna el cas que l’home, que està malalt de càncer, és el mateix que el passat 23 d’abril va patir una fractura de la tíbia per una presumpta trepitjada d’un agent de Mosso d’Esquadra durant els moments de tensió que es van viure en un desnonament a Salt.
    Recollida de signatures per la dació en pagament
    Des de la plataforma, s’està treballant també amb la recollida de signatures per tirar endavant la Iniciativa Popular Legislativa que defensa la dació en pagament amb caràcter retroactiu així com els lloguers socials. El que es vol, segons Afuera, és canviar l’actual legislació i evitar el que està passant ara, com és que els bancs posen molta resistència a l’hora de concedir les dacions per “por a que es generalitzin”. Denuncia també que les entitats estan preocupades per aconseguir “el màxim benefici” i no tenen en compte la situació personal de cada cas.

  4. lejarza said

    Persones Indignades d’Olot i Garrotxa
    Passa-ho!!!!!
    MPORTANT: Aquesta setmana la PAH-Girona hem d’impedir dos desnonaments de persones que tenen famílies amb nens petits i que han decidit lluitar contra les entitats bancàries que les maltracten!!!!! ESTAN PREVISTOS PER DIMECRES I DIVENDRES PEL MATÍ. Demà informarem del lloc i l’hora. Si voleu més info, podeu trucar a partir de demà al 636380002. CAL LLUITAR CONTRA LA INDIGNITAT DELS DESNONAMENTS I JUNTES LES PERSONES PODEM!!!!!! Passa-ho sisplau!!!
    RAMON

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  5. lejarza said

    Iniciativa Legislativa Popular (ILP)
    Proposició de llei de regulació de la dació en pagament, de paralització dels desnonaments i de lloguer social
    Exposició de motius
    El creixement econòmic espanyol dels últims anys ha anat estretament lligat a la construcció d’habitatges i l’impuls de la propietat privada com a principal règim de tinença. Per assolir aquest objectiu, les entitats bancàries, estimulades per l’absència de controls públics, incentivar la concessió abusiva de crèdits hipotecaris.
    L’estancament dels salaris, el vertiginós augment del preu de l’ habitatge, l’absència d’habitatges de lloguer, uns tipus d’interès en mínims històrics, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, reconeguda per la pròpia Comissió Europea, van empènyer a desenes de milers de famílies a endeutar-se. Per poder accedir a una habitatge les famílies van contraure hipoteques de fins a 40 anys comprometent en molts casos més del 50% dels seus ingressos. En moltes ocasions, a més, les hipoteques es van concedir per un import superior al 80% del valor de taxació, el que suposa una exposició desmesurada al risc.
    Com a resultat d’aquesta situació la principal causa d’endeutament de les famílies en l’estat espanyol és el crèdit hipotecari. Aquest endeutament de les famílies respecte a les rendes disponibles ocupa els primers llocs del rànquing internacional. Aquest sobreendeutament s’ha produït especialment durant els últims anys. La proporció entre renda i endeutament ha crescut des del 45% l’any 1995 o del 76,7% el 2001 fins a sobrepassar el 140% el 2008.
    L’estancament del model de creixement econòmic, l’esclat de la bombolla immobiliària i la posterior crisi financera i econòmica han deixat en Espanya unes altíssimes taxes d’atur. La disminució d’ingressos fa que moltes llars que no puguin afrontar el pagament de la hipoteca. Quan això passa l’ordenament espanyol preveu un procediment d’execució hipotecària que comporta no només la pèrdua de l’habitatge habitual, sinó també la possibilitat que s’embarguin els salaris i altres béns presents i futurs.
    Concretament, la regulació actual implica que l’entitat bancària pugui adjudicar l’habitatge per tan sols el 50% del valor de taxació i seguir exigint a la família la suma restant, més els interessos generats i els despeses del procediment judicial. De tal manera que les persones que pateixen un procés d’execució hipotecària no només perden les seves habitatges habituals, sinó que en moltes ocasions, a més, es queden amb bona part del deute, amb una condemna de per vida que les exclou definitivament de qualsevol circuit financer o creditici.
    Des de 2007, any en què va esclatar la crisi, fins al 2010, el nombre de execucions hipotecàries s’ha situat en 271.570. L’evolució ha tingut un creixement exponencial: les dades de 2010 multipliquen per quatre les execucions hipotecàries realitzades el 2007.
    La suposada autonomia privada en la contractació de crèdits hipotecaris es ha vist clarament desvirtuada. El presumpte equilibri entre entitats financeres i famílies ha desaparegut. La igualtat s’ha convertit en desequilibri. Per aquest motiu les persones amb hipoteques objectivament inassumibles necessiten l’establiment de mecanismes d’ajuda, protecció i resolució per tal de garantir una cobertura suficient de les seves necessitats bàsiques i dels seus drets constitucionalment reconeguts.
    Cal articular una solució que alliberi a les famílies hipotecades de els efectes perversos de la concessió excessiva de crèdit per part de les entitats financeres, de la sobrevaloració dels habitatges, així com de les condicions abusives en la concessió de crèdits hipotecaris.
    La solució que es proposa en aquesta iniciativa legislativa popular és fer de la dació en pagament la fórmula preferent per a la resolució d’aquest conflicte: en el cas que el bé executat sigui l’habitatge habitual, la seva adjudicació per part de l’entitat financera suposarà el pagament del deute, extingint totalment la mateixa juntament amb els interessos i costes. La extinció del deute comportarà per efecte de la llei l’extinció de qualsevol tipus de fiança o aval.
    Un Govern conscient de la quota de responsabilitat de les entitats financeres i de les pròpies administracions públiques en els fets no hauria de dubtar a col · locar el dret a l’habitatge de les persones susceptibles de ser desallotjades per sobre dels beneficis de la banca. En realitat, una mesura com la dació en pagament és només un pas en la lluita per frenar la cultura especulativa que ha conduït a la situació actual. A seu torn, la dació en pagament alliberaria les administracions públiques de la necessitat d’atendre amb fons públics l’empobriment econòmic, social i personal de les famílies.
    En coherència amb aquesta proposta es regula la paralització dels llançaments derivats d’execucions hipotecàries, proposant la conversió de l’habitatge adjudicat per l’entitat financera en un lloguer social a favor de l’ocupant, amb uns imports de renda situats en el 30% de la renda de l’arrendatari.
    Aquestes propostes, a més, estan en la línia de les observacions que la Unió Europea ha efectuat per prevenir els problemes de sobreendeutament i perquè l’accés al crèdit es faci de forma responsable. Suposaria fer efectiu el dret del deutor de bona fe, en seu hipotecària, a refer la seva vida econòmica, i equiparar així la normativa espanyola a la de l’entorn europeu, on estan previstos diversos procediments, bé administratius, bé judicials, per afrontar les situacions d’insolvència de persones físiques.
    Articulat:
    Article 1. Dació en pagament en l’execució hipotecària
    1. S’afegeix un nou paràgraf, amb el número 4, al’article 693 de la Llei de Enjudiciament Civil:
    “4. Si el bé executat és l’habitatge habitual, el deutor pot comparèixer amb anterioritat a la celebració de la subhasta sol · licitant la lliurament del bé hipotecat en pagament del deute garantit. En aquest cas, el Tribunal dictarà resolució autoritzant el lliurament i acordant la adjudicació de l’immoble l’executant en pagament del total del deute garantida, extingint-se la mateixa juntament amb els interessos i costes.”
    2. Es fa una nova redacció de l’article 579 de la Llei d’enjudiciament civil:
    “Quan l’execució es dirigeixi exclusivament contra béns hipotecats o pignorats en garantia d’un deute dinerari, cal atenir al que disposa el capítol V d’aquest títol. Si, subhastats els béns hipotecats o pignorats, el producte és insuficient per cobrir el crèdit, l’executant podrà demanar l’embargament per la quantitat que falti i l’execució ha de prosseguir amb acord amb les normes ordinàries aplicables a qualsevol execució. Tanmateix, en cas que el bé executat sigui l’habitatge habitual del deutor, no es podrà iniciar l’execució dinerària. ”
    Article 2. – Paralització dels desnonaments i lloguer social
    1. – S’afegeix un nou article, 675.bis, a la Llei d’enjudiciament civil:
    “1. No es pot acordar el llançament de l’immoble en el si de la execució hipotecària quan es tracti de l’habitatge habitual de l’executat i quan l’impagament del préstec hipotecari sigui per motius aliens a la seva voluntat.
    2. L’executat té dret a seguir residint en l’habitatge a títol de arrendament per un període de 5 anys des de la data de l’adjudicació.
    3. L’import de la renda mensual de l’arrendament no podrà ser superior al 30% dels ingressos mensuals de l’arrendatari. ”
    Article 3. Aplicació retroactiva
    Als processos d’execució hipotecària tramitats d’acord amb el estableix el capítol V del títol IV del llibre III de la Llei de Enjudiciament civil en què el bé hipotecat sigui l’habitatge habitual del deutor, si no s’ha celebrat la subhasta en la data d’entrada en vigor d’ aquesta llei, els és aplicable el que estableixen els articles 693.4 i 579 de la Llei d’enjudiciament civil. En els processos d’execució hipotecària de l’habitatge habitual en què es hagi celebrat subhasta a la data d’entrada en vigor d’aquesta llei, el executant no podrà demanar que es despatxi l’execució dinerària. En cas de que ja s’hagi iniciat l’execució dinerària en la data d’entrada en vigor d’aquesta llei, el secretari judicial ha de dictar decret donant per acabada l’execució, quedant extingit el deute principal, juntament amb els interessos i costes.
    Persones Indignades d’Olot i Garrotxa

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  6. lejarza said

    Les plataformes d’afectats per la hipoteca (PAH) de les comarques gironines han recollit durant el primer mes de campanya un total de 5.162 signatures per la iniciativa legislativa popular (ILP) per demanar la dació en pagament retroactiva. Aquesta campanya, que es du a terme arreu de l’Estat espanyol, defensa la dació en pagament retroactiva, l’aturada dels desnonaments i els lloguers socials. El grup promotor té fins al 5 de novembre del 2012 per obtenir, com a mínim, 500.000 signatures i aconseguir que el debat torni a arribar al Congrés.

    Per continuar aquesta campanya, la PAH Girona té previst ser present a la Fira Eco.sí de Girona aquest cap de setmana i també està recollint signatures als carrers, places, mercats i actes festius.

    La PAH Girona fa una valoració molt positiva d’aquest primer mes de campanya, promoguda, a part de les PAH de tot l’Estat, per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), per la Taula del Tercer Sector, pels sindicats CCOO i UGT i per l’Observatori DESC. “El màxim objectiu d’aquesta ILP és que s’estengui com una taca d’oli que cala de forma profunda a la societat el coneixement del que està passant i la necessitat urgent que les lleis hipotecàries es canviïn: cal rescatar les persones i no els bancs, que demostren dia sí i dia també que han obrat sense responsabilitat i només pensant en el benefici màxim d’unes quantes persones per davant del bé comú”, afirma la PAH Girona en un comunicat fet públic.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  7. lejarza said

    ¡Me lo habéis quitado todo! Reflexiones sobre la urgente necesidad del comunismo

    John Brown
    Iohannes Maurus

    “¡Mirad lo que me habéis hecho, me lo habéis quitado todo!” Esto es lo que gritaba hace unos días una mujer cuando, en una sucursalbancaria se prendió fuego con gasolina. Cuentan los periódicos que es una persona de 47 años, con tres hijos y amenazada de desahucio. Ada Colau, la representante más célebre de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) afirmaba en el Congreso, en una de esas raras veces en que dentro de esa cámara de resonancia del poder se ha oido una verdad, que el representante de la banca que intervino antes que ella para oponerse a la dación en pago y al conjunto de la iniciativa legislativa popular (ILP) promovida por la PAH era un “criminal”.

    Los desahucios son actos de violencia extrema. La persona desahuciada, expulsada de su vivienda queda por ese mismo acto expulsada de la sociedad normal, marginada, en los términos precisos de Ada Colau, condenada a la “muerte civil”. No olvidemos que la muerte civil, la incapacidad para tener una vida social y una vida pública coincidía en la antigüedad con el estatuto de los esclavos. Ahora bien, el esclavo es quien debe a alguien su vida y con su vida entera debe pagar su deuda. No muy alejado del estatuto antiguo del esclavo está el del moderno desahuciado quien no solo pierde su vivienda, sino que sigue teniendo -a pesar de su carencia de recursos- una deuda impagable con el banco. Alguien a quien se lo han quitado todo se convierte automáticamente en esclavo. La muerte civil propia del esclavo es ese periodo de tiempo anterior a la muerte física en el que ya no se está propiamente vivo, puesto que la potencia y el deseo propios se encuentran casi extinguidos, oprimidos por un poder exterior.

    Algunos no lo aceptan y se rebelan. Esa rebelión puede tomar dos formas: una forma abstracta e individual en la que se considera que está todo perdido y una forma concreta que apela a la potencia de lo colectivo, a la potencia de la indignación. Ambas formas son perfectamente respetables y constituyen afirmaciones de la dignidad. El suicidio es, ciertamente, como afirma Spinoza el resultado de la acción de una causa exterior, pues no hay nada en la esencia de una cosa que tienda a destruirla. La proposición 4 de la parte III de la Ética afirma sin matices: « Nulla res nisi a causa externa potest destrui » (« Ninguna cosa puede ser destruida sino por una causa exterior » ) . Todo suicidio está pues precedido por un asesinato, por una transformación de la esencia del individuo por una causa exterior que lo destruye desde el interior, como un cáncer o una enfermedad autoinmune, pero también, bajo la forma fenomenológica del suicidio puede incluirse la elección de la muerte como “mal menor”, en cuyo caso, la propia muerte es una afirmación de la vida, una forma extrema de perseverar en su propio deseo. “Así pues,-nos dice Spinoza en Etica IV, proposición XX, escolio- nadie deja de apetecer su utilidad, o sea, la conservación de su ser, como no sea vencido por causas exteriores y contrarias a su naturaleza. Y así, nadie tiene aversión a los alimentos, ni se da muerte, en virtud de la necesidad de su naturaleza, sino compelido por causas exteriores; ello puede suceder de muchas maneras: uno se da muerte obligado por otro, que le desvía la mano en la que lleva casualmente una espada, forzándole a dirigir el arma contra su corazón; otro, obligado por el mandato de un tirano a abrirse las venas, como Séneca, esto es, deseando evitar un mal mayor por medio de otro menor; otro, en fin, porque causas exteriores ocultas disponen su imaginación y afectan su cuerpo de tal modo que éste se reviste de una nueva naturaleza, contraria a la que antes tenía, y cuya idea no puede darse en el alma (por la Proposición 10 de la Parte III). Pero que el hombre se esfuerce, por la necesidad de su naturaleza, en no existir, o en cambiar su forma por otra, es tan imposible como que de la nada se produzca algo, según todo el mundo puede ver a poco que medite.” El suicidio es así, siempre el resultado de una “muerte sin cadáver previa” o del encuentro del individuo con una fuerza exterior destructiva e invencible. Un “encuentro” de este tipo explica el sucidio de Séneca, pero también el de los insurrectos del Gueto de Varsovia, tal vez también muchos de los suicidios que están ocurriendo últimamente en territorio español. Aunque a veces, la única manera de conservar su propia dignidad sea suicidarse, existe a menudo la posibilidad de rebelarse junto a otros, de reconocer el mal que sufrimos en otros. Es lo que se llama indignación. La indignación es una tristeza, pero una tristeza que saca a la superficie el nexo social, la solidaridad, la comunidad, y puede incluso dar lugar a una potenciación del individuo cuando este es capaz de constituir con otros y frente a un poder hostil una nueva realidad que haga posible vivir.

    Hoy es indispensable restablecer, o incluso crear sobre una nueva base mucho más sólida, las condiciones sociales que hagan posible la vida. Si volvemos sobre la frase con que empezamos estas reflexiones: “¡Mirad lo que me habéis hecho, me lo habéis quitado todo!”, podemos sacar ya unas primeras conclusiones a partir de ella. Creo que es el mejor homenaje y la mejor muestra de respeto que podemos rendir a la persona que, envuelta en dolor y fuego, las pronunció. En primer lugar, señala a los criminales que la condujeron a ese acto de autodestrucción, nombrándolos como los verdaderos responsables de su desgracia. En segundo lugar, y esto es lo más importante, explica que su desdicha consiste en que “se lo han quitado todo”. Esto es decisivo y obliga a una reflexión. No en todas las sociedades es posible quitárselo “todo” a alguien como lo es en la « nuestra ». La mayoría de las sociedades humanas que han conocido el crédito y la moneda basada en el crédito han tenido también instituciones que perdonaban las deudas. El “perdónanos nuestras deudas” del Padre Nuestro cristiano evoca la antigua institución hebrea del jubileo en la cual se restituían sus tierras cada 50 años a los campesinos expropiados por impago de sus deudas y a sus familias. Declara así el Levítico 25.10 : « Y santificaréis el año cincuenta, y pregonaréis libertad en la tierra a todos sus moradores; ese año os será de jubileo, y volveréis cada uno a vuestra posesión, y cada cual volverá a su familia. » Existían tanto en el antiguo Israel como en las sociedades del creciente fértil desde la más remota antigüedad normas que establecían el perdón de las deudas dentro de la propia comunidad. Tanto entonces como ahora, una deuda unilateral infinita conduce a la esclavitud y a la muerte civil y ninguna sociedad, ni siquiera una sociedad esclavista, puede reducir a la mayoría de su población a la esclavitud.

    La deuda es un tipo de relación social basada en algo tan poco “natural” como el intercambio de bienes y valores. La deuda se basa en una promesa de pago en el futuro que la distingue de las demás transacciones en las cuales el pago acompaña al cambio de propiedad de un bien. Esto, que nos parece tan evidente a los habitantes de una sociedad compuesta de individuos que intercambian mercancías, es, sin embargo, el tipo mismo de relación que las sociedades primitivas -descritas por una larga de serie de antropólogos desde Clastre hasta David Graeber- reservan exclusivamente a los enemigos. Con la gente de la propia comunidad, se comparte la riqueza, con el enemigo, se comercia, incluso se comercia con su propia persona esclavizándolo, pues la esclavitud, como bien sabía John Locke se basa en una deuda infinita e impagable. Sólo podemos comerciar con quienes podemos también matar o esclavizar. De ahí la gran cantidad de límites puestos a las relaciones comerciales en las sociedades no capitalistas: en todas ellas se trataba de que nadie pudiera “perderlo todo”.

    El capitalismo es la única sociedad basada en la relación comercial generalizada, aquella en la que, como decía Marx en los Grundrisse, el hombre “lleva sus relaciones sociales en el bolosillo”, pues casi todas ellas dependen del dinero. Esto conduce, naturalmente al estado de guerra pemanente, de hostilidad generalizada entre los individuos que percibimos a diario. La relación que otras sociedades humanas consideraban tan violenta y tan reservada al trato con enemigos como la propia guerra se ha interiorizado en el capitalismo con efectos nefastos sobre la sociedad. En las sociedades capitalistas que se han “liberado” de toda barrera política o moral como las neoliberales, la relación social es sumamente tenue y precaria. Las sociedades se sostienen en la medida en que conservan una base mínima, ontológica, antropológica, de cooperación directa entre los individuos, al margen de las relaciones propiamente capitalistas. Cornelius Castoriadis insistió muchas veces en que es imposible que una sociedad basada en el mercado o en la jerarquía de fábrica, o en el control estatal, es decir una sociedad atomizada, pueda funcionar, si no intervienen otras dinámicas de cooperación. Puede parecer una paradoja, pero el capitalismo, para funcionar, presupone el comunismo: el comunismo del lenguaje al que Marx se refiere con frecuencia, el de la cooperación, el del conocimiento, el de los afectos, etc. Todo ese denso tejido de relaciones que el capital y sus dos instituciones fundamentales, el mercado y el Estado son incapaces de poner por sí mismas y que deben explotar, vampirizar, para poder funcionar.

    Hoy el capital está poniendo en peligro esa base comunista mínima con la que tiene, sin embargo que convivir si quiere sobrevivir, intentando someterla a la ley del mercado y de la propiedad, haciendo de los comunes cognitivos, afectivos, incluso lingüísticos, formas aberrantes de mercancía no caracterizadas como cosas, sino como acceso a “formas de vida”. El capital, lo que intenta vendernos hoy para valorizarse son nuestras propias vidas expropiadas/apropiadas. El problema es que la relación de propiedad conviene muy mal a los comunes: es difícil apropiárselos, pues no son cosas sino relaciones. Los comunes no nos pertenecen, más bien pertenecemos nosotros a ellos. De ahí el intento desesperado de asirlos mediante la más sutil de las relaciones, la que se basa no ya en el tiempo presente o en el pasado como la relación que se expresa en el valor-trabajo, sino en el futuro y en la extensión total de nuestras vidas, la relación de endeudamiento, la relación financiera. El espacio de la explotación se convierte en un espacio ilimitado, en un universo infinito, pero por eso mismo, es incontrolable, por eso mismo se convierte en un espacio de resistencia como fue la inmensa estepa rusa para las tropas de Napoleón o de Hitler.

    Hoy mismo Mariano Rajoy intenta convencer a los ya convencidos de que es capaz de gobernar una crisis que ya se ha hecho inseparable del propio sistema. Propone como receta los “minijobs”, que la Señora Merkel ya ha puesto en práctica en Alemania, esos puestos de trabajo ultraprecarios, sin derechos, y con remuneraciones muy inferiores a lo necesario para reproducir la fuerza de trabajo. Se trata de una medida más en el camino de la introducción tendencial, asintótica, de una nueva forma de esclavismo en la que se mantiene la libertad formal del trabajador, pero se estrecha al mínimo su capacidad de negociación. Cuando la curva de la variante salario alcance el valor cero y la curva del tiempo de trabajo tienda a infinito, habremos llegado a un restablecimiento del esclavismo. Lo que pasa es que esto no puede ocurrir del todo en el marco de un régimen que necesita imponer políticamente la ley del valor como fundamento de un régimen jurídico basado en la propiedad como el que hoy conocemos. El valor ya no se determina en tiempo de trabajo, sino mediante convenciones financieras basadas en apuestas sobre el valor que se producirá en el futuro, pero al mismo tiempo, el Estado mantiene incólume un entramado jurídico basado en la relación entre valor y trabajo, imponiendo sus efectos mediante la violencia.

    Para evitar el nuevo esclavismo, es necesario disociar valor y trabajo, pero de otra manera, haciendo que los ingresos, el reparto del valor producido, se independicen del trabajo asalariado y de sus formas, practicando una disociación no orientada al neoesclavismo sino al comunismo, al acceso generalizado y libre a la riqueza común. No tiene sentido aceptar que esa disociación sólo valga para el 1% que ya la practica cobrando sobres y demás prebendas y no para el resto. El 1% ya vive en el comunismo del capital, tenemos que aprender a hacer que las relaciones comunistas se extiendan al conjunto de la sociedad. Hoy como en la época de Marx, sigue siendo válida la divisa saint-simoniana hábilmente desviada ( détournée , dirían los situacionistas…) por el Moro: “De cada cual según sus capacidades a cada cual según sus necesidades”. Si queremos que no puedan “quitárnoslo todo”, tenemos que garantizar la existencia de bienes y recursos comunes inalienables. No basta para ello que sean de titularidad estatal, pues los Estados pueden comportarse como cualquier propietario y privatizarlos (es lo que están haciendo): es necesario que los bienes comunes estén inscritos en la constitución, tanto en la constitución material como elementos fundamentales de las relaciones características de un modo de producción comunista que no tiene nada que ver con los socialismos de Estado, como en la constitución formal que debe establecer las instituciones políticas y las leyes de un mundo libre más allá de la propiedad. El comunismo hoy no es ninguna utopía, sino una ncesidad vital para las sociedades y los individuos.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  8. lejarza said

    Consorci Transversal Xarxa d’Activitats Culturals (CTXAC)
    Codi oficial estadístic: 9826880001
    Adreça: C/ Sant Esteve, 29 “Can Trincheria”
    Codi postal i localitat: 17800
    Comarca: Garrotxa
    Telèfon: 972272777
    Fax: 972268101
    CIF: P1700057A
    President: Sr. Jaume Graupera i Vilanova
    Adreça e_mail: transversal@xarxatransversal.cat
    Web pròpia: http://www.xarxatransversal.cat
    Horari d’atencio: Dilluns a divendres de 9.00 a 19.00 hores

    L’òrgan màxim de gestió del Consorci Transversal, xarxa d’activitats culturals és el Consell Directiu format pels catorze alcaldes dels ajuntaments consorciats:
    Exma. Sra. Marta Felip Torres– Alcaldessa de Figueres
    Exm. Sr. Carles Puigdemont – Alcalde de Girona
    Exm. Sr. Josep Mayoral i Artigas – Alcalde de Granollers
    Exm. Sr. Albert Batalla– Alcalde de la Seu d’Urgell
    Exm. Sr. Àngel Ros i Domingo – Alcalde de Lleida
    Exm. Sr. Valentí Junyent – Alcalde de Manresa
    Exm. Sr. Joan Mora – Alcalde de Mataró
    Exm. Sr. Josep Maria Corominas – Alcalde d’Olot
    Exm. Sr. Jean-Marc Pujol – Alcalde de Perpinyà
    Exm. Sr. Carles Pellicer – Alcalde de Reus
    Exma. Sra. Mercè Conesa – Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès
    Exm. Sr. Ferran Bel Accensi – Alcalde de Tortosa
    Exm. Sr. Josep Maria Vila d’Abadal i Serra – Alcalde de Vic
    Exma. Sra. Neus Lloveras i Massana– Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
    Que han delegat en els respectius regidors de cultura:
    Sr. Josep Maria Godoy – Regidor de Cultura de Figueres
    Sra. Roser Urra i Fabregas – Regidora de Cultura de Girona
    Sra. Alba Banusell i Ortunyo – Regidora de Cultura de Granollers
    Sr. Jordi Martin Faixes – Regidor de Cultura de la Seu d’Urgell
    Sra. Montserrat Parra – Tinent d’Alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Lleida
    Sr. Joan Calmet – Regidor de Cultura de Manresa
    Sr. Joaquim Fernàndez i Oller – Regidor de Cultura de Mataró
    Sr. Josep Berga – Regidor de Cultura d’Olot
    Sr. Maurice Halimi– Regidor de Cultura de Perpinyà
    Sr. Joaquim Sorio – Regidor de Cultura de Reus
    Sr. Xavier Escura – Regidor de Cultura de Sant Cugat del Vallès
    Sr. Joaquín del Pino – Regidor de Cultura de Tortosa
    Sr. Joan López Carol – Regidor de Cultura de Vic 
    Sra. Maria Josep Riba Huguet – Regidora de Cultura de Vilanova i la Geltrú.

    PRESIDÈNCIA
    El president del Consorci Transversal és el senyor Josep Berga i Vayreda, regidor de cultura de la ciutat d’Olot

    VICEPRESIDENTS
    Sra. Montserrat Parra– Regidora de Cultura de Lleida
    Sr. Joaquim Sorio- Regidor de Cultura de Reus
    Sra. Alba Barnusell – Regidora de Cultura de Granollers
    Gerència
    Sergi Penedès i Pastor
    Coordinació
    Núria Pascal Pujadas https://www.facebook.com/nuria.pascal

  9. lejarza said

    MANIFEST DELS CÀRRECS ELECTES D’ICV-EUiA A LES COMARQUES GIRONINES EN FAVOR DEL BLOC DE SALT DE L’OBRA SOCIAL DE LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA

    A l’atenció de:
    Jutge Domingo Sánchez – Titular Jutjat d’Instrucció nº3
    Josep Maria Casadevall – Fiscal en Cap de Girona

    La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca és un moviment social que ha posat de relleu la necessitat de trobar mecanismes de solució davant de l’augment dels desnonaments en la nostra societat. Les execucions hipotecàries es duen a terme aplicant lleis que han quedat fora de l’escenari a on ens ha dut la crisi econòmica que ens afecta des de fa anys, i estan deixant famílies senceres al carrer. Les administracions locals, nacionals i estatals han reaccionat tard i moltes vegades de manera errònia: un exemple és l’aprovació de la ILP proposada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la PAH, i desvirtuada en la seva aprovació, pels diputats/es del Congrés i del Senat de PP, com a llei, que no respon a la demanda ciutadana que la motivava.
    La PAH, en tant que moviment ciutadà format pels afectats per aquesta situació, s’ha vist obligada a prendre mesures d’urgència per garantir els mínims vitals d’alfunes famílies i entre elles, dins de l’anomenada Obra Social de la PAH, ocupar pisos buits del SAREB o “banc dolent”, habitatges i blocs propietat d’aquest banc pagats amb diner públic, que en definitiva són diners de totes i tots els ciutadans. El #BlocSalt, com es coneix popularment, és un d’aquests edificis.
    El Bloc de Salt va ser “ocupat” amb l’objectiu de proporcionar un habitatge a famílies desnonades de les ciutats de Salt i Girona. Actualment hi viuen 16 famílies, que sumen un total de 43 persones, de les quals 21 –gairebé la meitat- són menors d’edat. Ocupat des d’inicis del mes de març de l’any 2013, està previst que a partir del pròxim dia 16 d’octubre sigui desallotjat arran d’un recurs iniciat per la fiscalia, i estimat per l’Audiència Provincial, quan el propietari actual no ha demanat el desallotjament. El recurs presentat ha delegat aquest desallotjament en el Jutjat d’Instrucció nº3..
    Des d’ICV-EUiA comarques gironines veiem amb preocupació aquesta situació, que demostra que la fiscalia ha pres una decisió sense contemplar les condicions d’injustícia social que implica el desallotjament, i que no enten les problemàtiques socials que se’n deriven. Cal recordar que la PAH sempre ha tingut la voluntat de negociar lloguers socials en el Bloc de Salt., ha pres contactes amb el SAREB i en aquests moments encara està realitzant gestions, atès que en tot moment ha manifestat la seva intenció i la de les famílies residents en el bloc de pagar un lloguer pels habitatges. Aquesta podria ser una de les raons per les quals el SAREB no ha demanat el desallotjament, i la decisió de la fiscalia de presentar un recurs que ha estat estimat suposa un seriós entrebanc a les converses entre el SAREB i la PAH.
    És per això que tots els sotasignants, càrrec electes d’ICV Comarques Gironines manifestem que:s
    PRIMER.- Demanem al Jutge Domingo Sánchez, titular del Jutjat d’Instrucció nº3, que aturi de forma immediata l’ordre de desallotjament del Bloc Salt el pròxim 16 d’octubre. Ja que entenem que els ciutadans/es que hi viuen han ocupat un bloc pagat amb diners de totes i tots, i per tant, que és públic, i han manifestat en tot moment la seva intenció de pagar un lloguer per l’habitatge
    SEGON.- Reconeixem la importància del treball i decisions que realitza l’Obra Social de la PAH que respon a la inoperància d’algunes administracions.
    TERCER.- Demanem que les administracions locals i nacionals mediïn contra aquest desallotjament, de manera consensuada amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
    QUART.- Ens comprometem a treballar de manera conjunta, a nivell municipal, comarcal i nacional, per tal d’afrontar els desnonaments i cercar solucions a aquestes situacions, amb els moviments socials, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, per tal de trobar solucions i respondre a les seves necessitats, a cada municipi, així com també en el Parlament, amb els diputats i diputades al Parlament d’ICV-EUiA
    CINQUÈ.- Posem a l’abast i al servei dels qui lluiten per aturar els desnonaments els mitjans dels quals disposen ICV i EUiA .

  10. lejarza said

    Un centenar de persones creen l´assemblea de la Garrotxa de la PAH

    La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca demanarà a l’Ajuntament sancions pels propietaris de pisos buits

    25.01.2014

    OLOT | X.V. Cent-dues persones van constituir l’Assemblea de la Garrotxa de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Ho van fer en una reunió que va tenir lloc el passat dimecres al vespre al casal del barri de Sant Miquel. Segons fonts de l’assemblea, a la reunió va haver-hi gent que va exposar situacions molt difícils per causa de problemes d’habitatge: lloguers i hipoteques. Les mateixes fonts han indicat que el resultat d’algunes problemàtiques acaba en problemes d’alimentació, per la resolució dels quals els tíquets per a la recollida de menjar al banc d’aliments són insuficients.
    La nova assemblea va resoldre que farà campanyes de denúncia i de conscienciació, perquè la societat prengui consciència de la complicada situació de les famílies afectades per problemes d’habitatge. També va acordar fer concentracions per evitar desnonaments.
    La causa de la creació de l’assemblea va ser que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Girona va considerar que el nombre de problemes d’habitatge que es tractaven a Girona feia necessària la creació d’una congregació d’afectats pròpia d’Olot i la Garrotxa.
    Per tal de dur a terme la creació de l’assemblea, els grups socials olotins: CUP, CNT, Indignats, Edat 40 i PAH van convocar una primera reunió, la qual va tenir lloc el 13 de gener al local del Consell de Cooperació al Passeig de la Muralla. Segons Jordi Gasulla (portaveu de l’organització) va ser un acte purament informatiu. Això no obstant, hi van assistir unes 60 persones. L’elevat nombre d’assistents va fer petit el local del Consell de Cooperació. Per això es va decidir fer la segona reunió al casal de Sant Miquel.
    “L’objectiu és crear un grup capaç d’assessorar i fer el seguiment de casos molt complicats”, va dir Gasulla. Va considerar que les accions de la Plataforma “arriben on els serveis socials no poden”. De tota manera va definir que són complementaris i es coordinen.

    Moció
    La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha entrat una moció perquè sigui debatuda al plenari de l’Ajuntament previst pel dia 30. En concret, demana que l’Ajuntament sancioni els bancs amb pisos buits. La posició feta pública per l’equip de consejo de Ancianos Danzarines de CiU, en els darrers plenaris, és que les temàtiques com la presentada per la PAH s’han de tractar a la Taula d’Habitatge. És a dir, que no han de ser debatudes a la sala de plens.
    Ara, l’Ajuntament fa un estudi de la situació dels pisos buits. La idea, entre d’altres, és enumerar el nombre de pisos buits sense justificació. És a dir, sense opció de lloguer ni de compra. Un estudi fet públic al 2009 en va comptabilitzar 1.000.
    Des de llavors només ha transcendit un global de 3.000 pisos desocupats a través de Benestar Social,

  11. lejarza said

    Èxit de l’acte organitzat per la PHA Garrotxa en la projecció del documental “SÍ ES POT. Set dies a la PAH de Barcelona”

    Ahir dissabte, més d’una cinquantena de persones es varen reunir als Catòlics en un interessant acte organitzat per la PAH de la Garrotxa, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la Garrotxa, que consistia en la projecció del documental “SÍ ES POT. Set dies a la PAH de Barcelona” i posterior debat sobre la problemàtica de l’habitatge, els drets socials vinculats i la situació actual a la nostra comarca.

    Des de l’inici de la crisi el 2007 es calcula que s’han realitzat a Espanya 550.000 desnonaments. Davant d’aquesta situació d’emergència i la passivitat del govern, la societat civil s’ha vist obligada a organitzar-se. L’any 2009 neix a Barcelona la PAH, un moviment ciutadà que defensa el dret a un habitatge digne.

    El documental “SÍ ES POT. Set dies a la PAH de Barcelona” recull set entrevistes (combinades amb imatges recopilades durant més d’un any) que condueixen a l’espectador per les diferents activitats setmanals que es realitzen a la PAH de Barcelona, il·lustrades amb casos concrets i petites anècdotes quotidianes.

    El documental ha introduït les càmeres a les entranyes de l’organització per fer visible, a més a més del drama, l’enorme feina invisible que existeix darrere la PAH i el procés de transformació i apoderament de les persones que la componen.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: