Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 22 enero 2012

Els negocis opacs de la salut

Posted by lejarza en 22 enero, 2012

Josep Callol, Diari de Girona (DdG): Els negocis opacs de la salut.-El model sanitari català de proximitat al ciutadà es va crear i desenvolupar durant els governs de Jordi Pujol. Va permetre que es teixís una xarxa d’empreses privades proveïdores de la salut, algunes de les quals amb persones properes al partit o antics alts càrrecs pú?blics. El PSC va continuar amb el mateix pla i ara és CiU qui l’està retallant a marxes forçades.
“Els governs de Jordi Pujol van tenir, des de pràcticament els seus inicis, un gran interès a construir una xarxa d’atenció sanitària a Catalunya estesa per tot el territori al màxim de propera a la ciutadania. Aquest objectiu li va generar estires-i-arronses amb l’Executiu espanyol, sobretot per les grans diferències sobre el finançament del sistema. La situació era tan tensa que el setembre de 1985 l’hospital de Blanes no podia fer front al pagament de les nòmines dels treballadors. En aquells moments s’havien fet les transferències del sector sanitari, però Catalunya encara depenia de les injeccions de diners de l’Estat.
És aquí on els negociadors de les dues parts no es posaven d’acord. Mentre Catalunya reclamava més pel dèficit que aleshores ja tenia l’Institut Català de la Salut -el 1984 era de quasi 12.000 milions de pessetes- el govern espanyol es negava a cobrir el total d’aquestes xifres. Només a tall d’exemple, el dèficit de tota la sanitat catalana entre 1981 i 1986 ascendia a 45.000 milions de pessetes.
Les diferències es van mantenir fins a finals de la dècada i una vegada solucionades, la Conselleria de Sanitat va tenir el camí lliure per executar el seu pla: la creació de la xarxa d’hospitals comarcals i centres d’atenció primària per, tal que, com explicava l’exconseller Trias el juliol de 1990, “s’estructuri a través de les regions sanitàries i que cadascuna estigui dotada de recursos suficients per atendre la població”. A partir d’aquell moment el discurs constant de Jordi Pujol i els seus consellers va ser el de mostrar l’orgull del model en cada una de les inauguracions a les quals assistien.j.c.d. girona
Cal un canvi de mentalitat i aconseguir que aquests centres siguin un centre de salut, no només d’assistència. La gent ha de venir no quan està malalta sinó també per fer-ser revisions o prevenció de la salut”. Aquestes declaracions no són actuals. Les va pronunciar qui era conseller de Sanitat el 23 de gener de 1993, Xavier Trias (CiU), actual alcalde de Barcelona, durant la inauguració del CAP de Germans Sàbat de Girona.
Unes paraules similars molt probablement costarien d’entendre si es fessin ara durant la inauguració d’un nou Centre d’Assistència Primària (CAP). Primer perquè és difícil que s’estreni res de nou i segon perquè el model sanitari que vol aplicar la Generalitat d’Artur Mas sembla totalment antagònic. El discurs està molt allunyat dels tancaments nocturns dels centres i de les retallades que ha de suportar el sector.
De fet, el model actual de la sanitat catalana es va implantar durant l’etapa de Jordi Pujol. Ell mateix i el seus consellers del ram no desaprofitaven cap ocasió per reclamar una sanitat més propera al ciutadà i se sentien orgullosos d’obrir nous centres de primària, nous hospitals comarcals i nous serveis de salut el més descentralitzats possible. La idea era bona, però també hi havia un rerefons del qual ningú es feia ressò en les rodes de premsa o inauguracions.
A poc a poc s’anava teixint una xarxa empresarial al voltant de tots aquests nous serveis tan propers al ciutadà que en bona part estava formada per amics de Pujol, fundadors de Convergència o antics alts càrrecs del partit. Personatges que amb les seves empreses s’anaven convertint en proveïdors de centres sanitaris, gestors d’hospitals o directius d’organitzacions associatives del sector.
Durant els governs de Convergència i Unió es van crear les dues grans branques del Departament de Salut de la Generalitat, l’Institut Català de la Salut (ICS) i el Servei Català de la Salut (CatSalut). L’ICS gestiona els vuit grans hospitals de Catalunya -els considerats de referència, com el Josep Trueta- i 285 equips d’atenció primària, a més de molts altres serveis que el converteixen, segons explica la seva web, “en el proveïdor públic de serveis sanitaris més gran de Catalunya”. Part de la xarxa hospitalària, però, va aprofitar centres privats ja existents que es van remodelar.
L’asseguradora pública
La segona pota, el CatSalut, és l’encarregada de garantir la prestació dels serveis sanitaris a tota la població. És l’asseguradora pública dels catalans i per aconseguir aquest objectiu “compra a diversos proveïdors, mitjançant contractes”, especifica la seva pàgina a Internet. La gestió del 80% de l’atenció primària, molts dels hospitals estesos per tota la geografia catalana (la majoria dels quals comarcals) i diversos serveis especialitzats es fan a través 39 proveïdors, entre els quals hi ha l’ICS, 10 empreses públiques i 13 consorcis.
El model facilita que desenes de societats privades abasteixin aquest conglomerat gegant. I no és d’estranyar que entre els proveïdors de la sanitat catalana hi hagi hagut, durant anys, persones com Carles Sumarroca (fundador de Convergència Democràtica) a través dels laboratoris General Lab; Ramon Bagó, president del grup Serhs, exalcalde de Calella i exdirector general de Turisme per CiU; Jaume Roma, exconseller de Política Territorial amb Jordi Pujol i que havia format part de Codeh, una consultora d’hospitals que tenia contractes amb Salut o Josep Maria Via, exsecretari del Govern i exaltcàrrec de Salut que va ser present en diverses empreses adjudicatàries del departament, tal com ja es posava de manifest en diversos reportatges publicats per Diari de Girona el gener i el febrer de 2005.
Aquest és el panorama que es va trobar el tripartit quan el 2004 conquereix el govern de la Generalitat. De fet, qui s’hi va trobar va ser el PSC, que és qui va dirigir el departament de Salut els set anys de governs Maragall i Montilla. I els socialistes van decidir acabar amb el model? La resposta és que no es va canviar pràcticament res en aquells set anys, a part d’oferir que els contractes i adjudicacions amb les empreses privades ?siguin més transparents. És més, es pren una decisió que serà fonamental per quan CiU recuperi el govern. L’Institut Català de la Salut es converteix en una empresa pública.
Algunes fonts consultades asseguren que aquesta és la llavor que ara permetrà a CiU trossejar l’ICS en petites parts, un projecte que hi ha qui diu que és la privatització pràcticament total del sistema. Les mateixes fonts expliquen que Convergència i Unió ja tenia al cap la conversió de l’ICS en els darrers anys dels governs Pujol però que no es va atrevir a fer-ho. En tot cas va ser el tripartit el que va obrir aquesta porta i de la jugada se n’aprofiten ara Artur Mas i el conseller Boi Ruiz.
El projecte de llei de la reforma de l’ICS es va aprovar el març de 2006. En aquell moment ja comptava amb l’oposició dels sindicats, que ho veien com un primer pas cap a la privatització del servei. El procés va culminar el juliol de 2007 amb l’aprovació de la Llei. Això succeia els primers anys del tripartit, però les retallades sanitàries tampoc són exclusiva només del nou govern de CiU. El tancament nocturn de centres d’atenció primària, una de les mesures que més rebuig han generat els darrers mesos, de fet es van iniciar en la última etapa de la socialista Marina Geli al capdavant de Salut. Una vegada més, el PSC va ensenyar el camí i CiU l’ha agafat pel dret.
Amb aquest escenari sobre la taula s’arriba a les dades que ha conegut l’opinió pública els darrers mesos i que posen contra les cordes el mateix president de l’ICS, Josep Prat. Un seguit de reportatges d’Alfons Quintà, publicats per aquest diari, han revelat que l’alt càrrec de l’Institut Català de la Salut compaginava aquesta activitat amb responsabilitats al gran grup sanitari privat USP Hospitales – i al holding públic Innova, dependent de l’Ajuntament de Reus.
Una denúncia presentada per la CUP d’aquest municipi a la fiscalia de l’Audiència Nacional va propiciar la dimissió de Prat dels dos darrers càrrecs, però no del de la presidència de l’Institut Català de la Salut. Molt probablement el cas de Prat ha obert la caixa dels trons de les possibles incompatibilitats dins de la sanitat catalana i l’Oficina Antifrau va decidir obrir una investigació d’ofici, no només a Prat, sino també a Ramon Bagó, que compagina la presidència del holding Serhs (contrac?tista de Salut) amb el càrrec de conseller del Consorci de Salut i Social de Catalunya -anteriorment Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC)-.
El Consorci és una entitat pública que agrupa 44 hospitals concertats per la Generalitat. A més de les dimissions i de les diverses investigacions obertes, el debat ha arribat al Parlament a través de preguntes escrites i orals que ha presentat Iniciativa pr Catalunya i amb la compareixença del conseller, sol·licitada per Ciutadans.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 5 Comments »

Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d’euros anuals

Posted by lejarza en 22 enero, 2012

David Fernàndez, Setmanari de comunicació Directa: Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d’euros anuals.-El frau empresarial català multiplica sis cops les retallades de l’executiu neocon-vergent · Els noms dels 1.600 grans evasors, blindats i protegits pel mateix Estat defraudat · La nissaga Carulla, el pare d’Artur Mas, Carceller de DAMM SA, el futbolista Luis Enrique, l’empresari químic Bas Puig, el directiu de RBA Ricardo Rodrigo, l’arquitecte Alfredo Arribas, Alejandro Sanz o Emilio Botin, entre els defraudadors
Les dades hi són. El frau fiscal empresarial català, via paradisos fiscals, blanqueig de capitals i enginyeria comptable, sixtuplica les pitjors retallades antisocials aprovades pel Parlament de Catalunya des del final de la dictadura. Fonts sindicals eleven a 16.000 milions d’euros el frau fiscal català anual, davant els 2.700 milions d’euros de tissorada del primer pressupost d’Artur Mas. La xifra, en plena fal·lera electoral pel ‘pacte fiscal’, s’apropa al volum de l’espoli fiscal de l’Estat que acumularien les finances públiques catalanes, estimat en vora 20.000 milions d’euros per diversos estudis sobiranistes. Doble moral convergent: exigeixen nova fiscalitat portes enfora i encobreixen el frau fiscal dins de casa.
La comparativa mereix similar resultat en el cas de l’Estat espanyol. Les organitzacions professionals d’inspectors d’Hisenda xifren l’economia submergida en en 240.000 milions d’euros, ben bé 5 cops les retallades aprovades per Rodriguez Zapatero -50.000 milions- per al període 2010-2013. Aquesta realitat suposa un mínim d’un frau fiscal anual on es deixen d’ingressar ben bé 25.000 milons d’euros anuals. Segons GESTHA, organisme dels tècnics i inspectors d’Hisenda, només durant 2010 les grans fortunes i grans empreses espanyoles van evadir un mínim de 42.771 milions d’euros, la petita i mitjana empresa hauria defraudat 16.261 milions, mentre el frau de particulars es limitaria a 1.543 milions d’euros. L’altre gran bossa de frau, el frau laboral amb la Seguretat Social vinculat a l’economia submergida, ascendiria a 30.000 milions d’euros.
El frau no és pas nou, sinó cronificat: GESTHA denuncia “que s’està perdent la batalla contra el frau fiscal amb una estratègia clarament equivocada”, amb una legislació laxa i una política governamental que fa anys que posa la lupa “sobre les rendes del treball, dels autònoms i de les microempreses en compte de perseguir les grans bosses de frau” alenades per les grans fortunes i les grans empreses, principals responsables d’un frau massiu del qual hi ha símptomes rellevants. Segons dades oficials, a l’Estat espanyol hi ha 3.299 persones que disposen d’un patrimoni superior als 10 milions d’euros. Només 729 persones van declarar tenir un patrimoni superior a aquella xifra.
D’empresaris a esportistes
Dels casos de frau fiscal més recents, es podrien citar el del pilot de motos Sete Gibernau -2,8 milions evadits a Suïssa-, el del directiu de RBA Ricardo Rodrigo -2,3 milions, enviats també al país helvètic- o el de la nissaga Carulla. La nissaga propietària d’Agroalimen, al primera indústria alimentària catalana, estpà sent investigada per l’evasió continuada, a través de societats instrumentals, durant els darrers cinc anys. El frau podria arribar als 180 milions d’euros, que van ser enviats a les Antilles Holandeses per contituir dues societats que van ser recomprades per dues mercantils amb seu a Costa Rica i l’Uruguai i vinculades als sis germans Carulla.
No són pas els únics. Demetrio Carceller, propietari indiscutit de Cerveses Damm SA, també està imputat per un frau fiscal continuat durant els darrers 15 anys i per un valor que ascendiria als 500 milions d’euros. Carceller s’hauria empadronat falsament a Portugal per beneficiar-se d’una política fiscal que grava menys les grans fortunes, però la legislació espanyola obliga a demostrar que s’hi resideix al menys 183 dies a l’any per triar sota quina administració declarar.
Els paradisos fiscals -més de 100 arreu del món- són peça clau en l’evasió fiscal i, en el cas català, Andorra hi juga un paper cabdal mantenint encara el secret bancari. El principat hi té dipositats entre 2.700 i 3.500 milions d’euros de subdits espanyols. L’any passat, experimentant un creixement del 3000%, la Guàrdia Civil va decomissar fins a 2’5 milions d’euros sortint del país.
El recurs al paradís fiscal va acompanyat de la particular proliferació de nacionalistes sobtades. De fet, la tenista Arancha Sánchez Vicario és fiscalment andorrana, com Montserrat Caballé. El pilot català de F1 Pedro Martinez de la Rosa, com l’espanyol Fernando Alonso o el tenista Carlos Moya, són fiscalment suïssos. De nacionalitat monaguesa és Àlex Crivillé. I sent jugador del FC Barcelona, Luis Enrique -fiscalment nacionalitzat suís. també- va ser expedientat l’any 2003 per no haver declarat 600.000 euros. Els diners corresponien a pagaments realitzats per Nike Europe a la societat Fullforce Sport Limites, controlada pel jugador i amb seu a les Antilles holandeses, i havia evadit 270.000 euros en impostos.
Anecdòtica menció a banda mereix el cas de Sánchez Vicario. Entestada en que José María Aznar assistís a la seva boda, va comunicar a Hisenda el 2003 que regularitzava la seva situació per garantir l’assistència de l’expresident. Aznar hi va anar, però Sánchez Vicario no va passar comptes -un deute de 3,4 milions d’euros- fins el 2009, quan el Tribunal Suprem va dictaminar-ho. L’anècdota està descrita al llibre “Estado fiscal y democracia” de qui fou director de l’Agència Tributària amb el gabinet Aznar, Ignacio Ruiz-Jarabo. Al llibre descriu també com Florentino Pérez, president del Real Madrid, va pressionar Enrique Giménez Reyna -l’aleshores secretari d’Estat d’Hisenda del PP i posteriorment imputat com a cervell de la trama ‘Gescartera’- per a que aturés, sota l’amenaça d’aturar la Lliga professional, les investigacions sobre futbolistes d’elit. El darrer episodi d’aquesta mena es va escriure al Mundial de Sudàfrica, quan els jugadors de la selecció espanyola van rebre una prima personal de 600.000 euros que van decidir declarar a Sudàfrica. Allà tributaven al 23% mentre a l’Estat al 43%, el que va suposar per a cada jugador un estalvi de 132.000 euros.
De Lienchenstein a Suïssa, del HSBC al LGT: 1.600 defraudadors descoberts
Fraus massius que cauen ràpidament dels titulars, estafes que mai se sap com acaben i que acaben sovint en impunitat i corrupcions sobre les quals es força un rapid oblit. Doble moral, doble economia i doble fiscalitat i una única impunitat sobre elits multireincidents- Lienchenstein i Suïssa el 2009 i 2010 són les dues clarianes paradigmàtiques del quart fosc del frau fiscal. Dues filtracions -no cap investigació oficial- van deixar al descobert 1.600 defrauadadors descoberts. Delinqüència d’alta volada fiscal i coll blanc. D’aleshores ençà, però, s’ha blindat sempre la seva identitat i se’ls hi ha ofert discrecionalment la possibilitat de solucionar-ho amistosament amb una ‘segona oportunitat’ (amb declaracions complementàries exemptes de sanció penal o administrativa). I encara avui no està resolt l’engima de com ha acabat tot plegat. Fortunes que han incorregut en delictes fiscals milionaris i que, segons els inspectors d’Hisenda aplegats a GEHTSA, han tingut un escandalós “tractament privilegiat” i “condescendent”. Més encara, assenyalen, en un moment de crisi, retallades i noves càrregues impositives a través de l’augment de l’IVA i el IRPF, és a dir de recàrrega fiscal sobre les rendes del treball i el consum.
En el cas suís, que esclatà el juny de l’any passat, es varen descobrir 3.000 comptes opacs propietats de ciutadans de l’Estat espanyol, dipositats al HSBC per un valor de 8.000 milions d’euros i que afectaven directament 1.500 persones. Hisenda, però, va centrar-se en 659 casos. La primera carta que va remetre, una invitació a regularitzar la situació sense costos penals, no la va respondre cap dels afectats. Només quan es va incoar expedient sancionador, van començar a arribar les respostes. A dia d’avui, s’han recuperat 220 milions d’euros defraudats. Malgrat el silenci ferri, fonts properes a la investigació han aclarit que al llistat “estan totes les grans fortunes que es puguin imaginar”. Hi ha nombrosos polítics, empresaris i financers implicats, entre ells el pare d’Emilio Botin, president del Banc Santander. I fins tot han surat detalls de com es va arribar a estendre el pànic en el si de l’establishment: un empresari madrileny va tancar la seva mansió i va marxar a l’estranger, remetent a Hisenda els bitllets de vol com a prova que ja no vivia a l’Estat.
Només un any abans, havien estat descobertes 200 comptes opacs de ciutadans espanyols al Lienchtenstein Global Trust Group (LGT). Hisenda va instar a regularitzar la situació a 67, dels quals només un 20% ho han fet. Entre els enxampats destacaven 7 ciutadans catalans amb dipòsits no declarats al paradís fiscal. Es tracta de Josep Bas Puig, empresari català del sector químic (frau de 4,2 milions); Luis Gari Sentmenat, administador d’una empresa náutica a Barcelona (frau de 7’98 milions); l’arquitecte barceloní Alfredo Arribas (frau de 311.471 euros); Enrique Clapers Alegre, de l’alta societat catalana (frau de 296.905 euros); l’empresari del sector de la decoració Jaume Graells (frau de 1,2 milions d’euros) o l’auditor vinculat al sector editorial Jorge Serra Murtra (frau de 313.442 euros). El setè dels catalans enxampats no és cap altre que Artur Mas Barnet, pare de l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, per un frau de 823.262 euros. Del compte era beneficiari, el 2002, el mateix Artur Mas fill, aleshores conseller d’Economia i Finances de la Generalitat. De la mateixa operació també en resultaran expedientats el cantautor Alejandro Sanz –paladí de la lluita contra la pirateria informàtica-, l’industrial basc Alenadro Legarda (director de la totpoderosa CAF) o Carlos Meier (exdirectiu de Segundamano i fundador de l’Instituto de Empresa).
El penyasegat de la impunitat efectiva
Tots dos casos certifiquen, però, que contra el frau fiscal massiu continuat no hi ha estris adients per eradicar-lo. Els dos afers demostren clarament la feblesa i la manca de mitjans: la descoberta no va ser pa fruit d’investigacions pròpies sino de filtracions, compravendes de diskettes i casualitats. En el cas dels comptes al LGT de Lienchenstein, l’origen és la venda de les dades de 5.828 evasors (amb un patrimoni total de 5.000 milions deuros) realitzada per un extreballador de l’entitat, Heinrich Kieber, als serveis secrets alemanys. Entre ells, constaven el 67 ciutadans de l’Estat espanyol expedientats. Alemanya en va facilitar les dades. El cas suís d’HSBC és idèntic: en aquell cas és un extreballador qui ven les dades a l’Estat francés, que les traspassa la hisenda espanyola.
Una dinàmica similar s’ha viscut en els casos més sonats de corrupció dels Països Catalans. A la trama Gürtel, el fet que tota la comptabilitat tafurera estava en un disc dur extraible; en el cas del saqueig de Millet al Palau de la Música, per una denúncia inicial feta des de dins. I per acabar, cal no menystenir que els expedients finalment incoats es caracteritzen després per llargues dilacions judicials, eficaçment gestionades per buffets d’advocats de luxe. La darrera mostra fefaent és el cas Hisenda, “exemple de cobdícia i brutícia” segons el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled d’una trama que subornaba inspectors a canvi de liquidacions favorables. El judici va trigar 12 anys a celebrar-se oi aquest estiu se n’ha fet pública la sentència. Dotze processats han estat condemnats a elevades penes de presó d’entre 6 i 13 anys, entre ells Josep Llúis Núñez, l’advocat Juan José Folchi o l’excap d’Inspecció d’Hisenda a Catalunya a Catalunya Josep Maria Huguet. Tots els condemnats, però, són al carrer.
És el punt sobre la i. De la i d’impunitat. Hannah Arendt ho teoritzava a ‘Els origens del totalitarisme’: des de l’Edat Mtjana, els codis de conducta, de càstig i repressió que s’apliquen a la resta de la societat mai no afecten els delictes de les elits. Protegides sempre per un circuit de poder que condueix indefectiblement a la seva impunitat. Al segle XXI, les portes giratòries que vinclen poder estatal i poder econòmic segueixen ben obertes i operatives. I mentre la crisi s’abona per la multitud de baix, els pocs de dalt segueixen acumulant riquesa i evadint-la. Delinquint en els angles cecs del capitalisme opac.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 7 Comments »

El Consell Comarcal de la Garrotxa per a la independència

Posted by lejarza en 20 enero, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer/Olot/Girona: El Consell Comarcal de la Garrotxa per a la independència.-El Consell Comarcal de la Garrotxa va adherir-se ahir a l’Associació Catalana de Municipis per a la Independència, constituïda a finals de l’any passat.
Es preten que sigui vinculant per als Ajuntaments de Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
La decisió es va prendre arran d’una moció al respecte presentada pel grup d’ERC, a
l’oposició. A més dels republicans, hi van donar suport el partit de dretes CiU (el grup que està governant), mentre que l’altra formació de l’oposició, el PSC, es va abstenir.
L’abstenció socialista la va defensar Jordi Valverde, amb l’argument que no era un tema del qual s’hagin d’ocupar els consells comarcals.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 24 Comments »

Sales de Llierca avantprojecte de reconstrucció de la masia de Ca n’Agustí que promou Marc Rabascall i Cubell

Posted by lejarza en 20 enero, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà/Girona: Sales de Llierca avantprojecte de reconstrucció de la masia de Ca n’Agustí que promou Marc Rabascall i Cubell.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 14 – 20 de gener de 2012 Núm. 392 Ajuntament de Sales de Llierca (Girona).
Edicte d’informació pública d’un avantprojecte d’obres. En compliment del que estableix l’article 50 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, es sotmet a informació pública pel termini de vint dies a partir de la publicació d’aquest edicte al BOP, l’avantprojecte de la reconstrucció de la masia de Ca n’Agustí, que promou Marc Rabascall i Cubell.
Sales de Llierca, 12 de gener de 2012 Miquel Palomeras i Anglada Alcalde

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comment »

La ressaca de les infraestructures: de motors de competitivitat a luxes inútils

Posted by lejarza en 20 enero, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà/Girona: La ressaca de les infraestructures: de motors de competitivitat a luxes inútils.-I Seminari per una nova cultura del territori 2012.
Durant 30 anys hem escoltat les mateixes lletanies sobre la manca d’infraestructures de mobilitat, la seva imperiosa necessitat, la millora miraculosa de la competitivitat que suposaven … Avui els ciutadans de l’estat espanyol estan al cim del rànking per càpita d’autovies, de trens d’alta velocitat, d’aeroports i ports. Tot plegat malgrat les promeses de prosperitat que semblaven dur aquestes inversions no han servit per trobar-nos precipitats a una de les pitjors crisis de la nostra historia recent.
Que s’ha fet malament i què podem fer a partir d’ara?
Dissabte 4 de febrer de 2012 de 10 a 14 h. / Cal Monjo (Sant Privat d’en Bas a la Garrotxa).
Amb Ricard Riol i Xavier Lujan de la PTP (Associació de Promoció del Transport Públic).
Aquest seminari (xerrada, tertúlia amb pausa café) és gratuït. Per informació i inscripcions: cst@centresostenibilitat.cat/ http://www.centresostenibilitat.cat Organitza: Centre per a la Sostenibilitat Territorial

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 3 Comments »

Als 19 municipis del Consorci del Fluvià les arques estan buides

Posted by lejarza en 19 enero, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà/Girona: Als 19 municipis del Consorci del Fluvià les arques estan buides.-Al Consorci del Fluvià les arques estan buides, els 19 municipis que l’abril de l’any 2011 van constituir l’ens per impulsar projectes i solucionar problemes comuns s’estan replantejant a la baixa els seus objectius.
Els municipis que integren el Consorci del Fluvià són: Argelaguer (Vall del Llierca), Bàscara, Besalú, Cabanelles, Crespià, Esponellà, Garrigàs, Maià de Montcal, Palau de Santa Eulàlia, Pontós, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Serinyà, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilaür i Vilademuls. Entre tots sumen uns 11.000 habitants.
Es descarten del tot projectes d’envergadura com ara la recuperació del patrimoni arquitectònic i industrial que es conserva a les vores del riu i que en el moment de planificar l’ens es va considerar una iniciativa cabdal per atraure l’anomenat turisme verd.
A partir del mes que ve es prendran decisions concretes, una de les quals haurà de ser la quantitat de diners que cada consistori ha d’aportar al negoci. També, el nomenament dels responsables de les diverses àrees en què es divideixi la gestió de l’ens. Els projectes que pugui impulsar el consorci es basaran en un pla de gestió que va coordinar el biòleg Deli Saavedra. El document fa un retrat, entre altres aspectes, de la riquesa faunística que depèn del Fluvià –s’hi esmenten tretze espècies d’amfibis, disset de peixos, setze de rèptils, 160 d’ocells i 26 de mamífers– i el patrimoni arquitectònic i etnogràfic que s’hi conserva, com ara un centenar d’esglésies, ermites, coves, jaciments arqueològics, centrals elèctriques i molins.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 4 Comments »

Sant Jaume de Llierca ordenança reguladora de sorolls i vibracions aprovada pel Consell Comarcal de la Garrotxa

Posted by lejarza en 19 enero, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà/Girona: Sant Jaume de Llierca ordenança reguladora de sorolls i vibracions aprovada pel Consell Comarcal de la Garrotxa.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 13 – 19 de gener de 2012 Núm. 326 Ajuntament de Sant Jaume de Llierca (Girona).
Anunci sobre aprovació inicial d’una ordenança.
El Ple de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, en la sessió ordinària de 17 de novembre de 2011, la nova ordenança reguladora de sorolls i vibracions aprovada pel Consell Comarcal de la Garrotxa actuant en assistència tècnica dels ajuntaments de la comarca, el text íntegre de la qual ha estat publicada en el BOP de Girona núm. 204, de 25 d’octubre de 2011, pàgines 79 a 101, esmenant la numeració dels articles 26 a 40, per omissió en la numeració del precepte
relatiu a l’ús i funcionament de les instal·lacions comunitàries, auxiliars i/o complementàries de l’edificació.
D’acord amb el que estableixen els articles 178.1.b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 63.2 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, l’acord d’aprovació i el text de l’ordenança resten exposats al públic a les oficines municipals, durant el termini de trenta dies, comptats des de l’endemà de l’última de les publicacions d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província o en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, perquè les persones interessades puguin examinar l’expedient i presentar-hi les al·legacions, les reclamacions i els suggeriments que considerin oportunes.
Es fa públic per a coneixement general.
Sant Jaume de Llierca, 27 de desembre de 2011 Ferran Puig i Estartús Alcalde

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comment »

Sant Jaume de Llierca s’acordà aprovar l’expedient de suplement de crèdit 4/2011

Posted by lejarza en 18 enero, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà/Girona: Sant Jaume de Llierca s’acordà aprovar l’expedient de suplement de crèdit 4/2011.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 11 – 17 de gener de 2012 Núm. 193 Ajuntament de Sant Jaume de Llierca (Girona).
Edicte d’exposició pública de l’expedient 4/2011 de suplement de crèdit.
El Ple de l’Ajuntament, en la sessió de data 17 de novembre de 2011, va ratificar l’acord adoptat per la Junta de Govern Local el dia 3 de novembre de 2011, pel qual s’acordà aprovar l’expedient de suplement de crèdit 4/2011 amb el finançament que en el mateix es determina, el qual s’exposa al públic amb la finalitat que durant el termini de quinze dies hàbils pugui presentar-se contra el mateix les reclamacions que s’estimin pertinents pels interessats a que fa referència l’article 22 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril.
De no produir-se reclamacions contra la present resolució, aquesta es considerarà definitivament aprovada.
Sant Jaume de Llierca, 27 de desembre de 2011 Ferran Puig i Estartús Alcalde

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

Montagut i Oix expedient número 2/2011 de modificació de crèdits del pressupost municipal de l´any 2011

Posted by lejarza en 18 enero, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà/Girona: Montagut i Oix expedient número 2/2011 de modificació de crèdits del pressupost municipal de l´any 2011.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 11 – 17 de gener de 2012 Núm. 186 Ajuntament de Montagut i Oix (Girona).
Edicte sobre aprovació definitiva d’un expedient de modificació de crèdits.
El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 24 de novembre de 2011, va aprovar, inicialment, l’expedient número 2/2011 de modificació de crèdits del pressupost municipal de 2011. L’expedient ha estat sotmès a exposició pública, durant el termini de quinze dies hàbils, mitjançant edicte publicat en el B.O.P de Girona número 232 de 5 de desembre de 2011 i exposat en el tauler d’edictes de l’Ajuntament, sense que s’hagi formulat cap reclamació dins el termini esmentat, raó per la qual esdevé definitivament aprovat, quedant el Pressupost General, resumit per capítols, com segueix:
Despeses
Cap. 1……………….. 206.620,42 Cap. 2……………….. 276.574,52 Cap. 3…………………… 9.070,33 Cap. 4…………………. 33.844,72 Cap. 6……………….. 612.434,76 Cap. 9…………………. 54.525,66 TOTAL…………… 1.193.070,41€
Ingressos
Cap. 1…………………194.114,28 Cap. 2…………………. 40.536,88 Cap. 3…………………. 91.509,93
Cap. 4……………….. 263.049,34 Cap. 5…………………. 30.314,16 Cap. 7……………….. 480.185,10
Cap. 8……………….. 130.616,94 TOTAL…………… 1.230.326,63€
Si es vol impugnar la present resolució, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des del dia següent de la seva publicació.
Montagut, 9 de gener de 2012 Mònica Boix Pagès Alcaldessa

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

Argelaguer: Ajuntament sessio ordinària gener de 2012

Posted by lejarza en 18 enero, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer/Girona: Argelaguer: Ajuntament sessio ordinària gener de 2012.-ADRIANA PRAT I VILALTA, secretària de l’Ajuntament d’ARGELAGUER.
NOTIFICO: Que, l’alcaldessa en funcions, amb data d’avui ha dictat el següent DECRET:
Fent ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, HE RESOLT convocar-vos com a regidor d’aquest Ajuntament, a la sala d’actes per a:
SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 20 DE GENER DE 2012 HORA: 7 DE LA TARDA
1.- Aprovació de l’acta de la sessió ordinària del dia 22-11-2011 2.- Despatx oficial, convalidacions de decrets i informacions vàries. 3.- Adjudicació, si escau, del contracte de l’obra “Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer”. 4.- Aprovar definitivament, si escau, el projecte de reparcel·lació de la Unitat d’Actuació Industrial d’Argelaguer.. 5.- Assumptes de tràmit.. 6.- Precs i preguntes
La secretària Argelaguer, 16 de gener de 2012

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 6 Comments »