Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Argelaguer modificació clàusula dissetena del Plec de clàusules administratives particulars que regeix la contractació de l’obra “Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer”

Posted by lejarza en 29 noviembre, 2011


Vall del Llierca, Argelaguer-Tortellà-Girona: Argelaguer modificació clàusula dissetena del Plec de clàusules administratives particulars que regeix la contractació de l’obra “Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer”.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 228 – 29 novembre de 2011 Núm. 15234 Argelaguer (Girona).
Edicte sobre la modificació de la clàusula dissetena del Plec de clàusules administratives particulars que regeix la contractació de l’obra “Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer”.
Es fa públic que el Ple de l’ajuntament en sessió de data 22 de novembre de 2011, va acordar:
“El Ple de data 24 d’octubre de 2011 va aprovar el plec de clàusules administratives particulars, i s’efectuava convocatòria del procediment negociat amb publicitat per a l’adjudicació de l’obra “Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer”.
El Plec de clàusules administratives aprovades surt publicat en el BOP núm. 215 de data 10 de novembre de 2011, i en el perfil del contractant de l’ajuntament d’Argelaguer, i s’exposa al públic pel termini de 20 dies hàbils, d’acord amb el que disposa l’article 227.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya.
En data 18-11-2011 la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, presenta una al·legació a la clàusula dissetena del plec,
“Drets i obligacions de l’adjudicatari”, concretament a l’expedició de certificacions de l’obra executada. Una vegada estudiada l’al·legació,
L’alcalde proposa al Ple:
Primer.- ESTIMAR l’al·legació presentada per la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, en el sentit de modificar puntualment el Plec de clàusules administratives particulars que regeix la contractació del procediment negociat amb publicitat per l’adjudicació de l’obra “Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer, quedant redactada la clàusula dissetena a) del plec de la següent manera:
“A més de les obligacions generals derivades del règim jurídic del present contracte, són obligacions del contractista les següents:
A) Abonaments al contractista:
L’expedició de les certificacions d’obra executada s’efectuarà mensualment pel Director de l’obra. L’obra certificada es valorarà d’acord amb els preus del projecte tècnic i les certificacions tindran sempre caràcter provisional, quedant subjectes al mesurament i certificació que pugui fer-se en la liquidació final, no suposant, per tant, ni aprovació ni recepció de les obres que comprenguin.
El contractista podrà desenvolupar els treballs amb major celeritat que la necessària per executar les obres en el termini contractual, llevat que segons el parer de la Direcció de les obres existissin raons per a estimar-ho inconvenient.
Es podran verificar abonaments a compte, prèvia petició escrita del contractista per acumulació de materials, instal·lacions i equips adscrits a l’obra, en la forma i amb les garanties que, a aquest efecte, determinen l’article 215 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, i articles 155 a 157 del Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.
Les certificacions que s’expedeixin a nom del contractista seran transmissibles i pignorables conforme a dret.
Rebuda per el contractista la corresponent certificació aquest podrà fer ús dels seu dret a transmetre-la o pignorar-la per la qual cosa serà imprescindible que ho notifiqui fefaentment a l’Ajuntament d’Argelaguer.
Un cop l’Ajuntament d’Argelaguer tingui coneixement d’aquesta transmissió, la Intervenció General de la Corporació consignarà mitjançant diligència el document justificatiu del crèdit, la presa de raó en el llibre registre de transmissions de certificacions habilitat a aquests efectes.
En aquest supòsit, el manament de pagament haurà de ser expedient a favor del cessionari, indicant també el com del cedent.
Totes les despeses que generi l’endós aniran a càrrec de la persona que ho sol·licita. B)………/…..
Segon.- FER públic aquest acord de modificació de la clàusula dissetena del Plec de clàusules administratives particulars en el BOP i en el perfil de contractant.
Tercer.- NO PROCEDIR a la suspensió del procediment de licitació atès que la clàusula dissetena, que ara es modifica per tal de donar compliment a la LCS, no vulnera el principi de lliure accés a la licitació ni tampoc impedeix la presentació d’ofertes, per la qual es confirma que darrer dia per fer-ho és el dia 5 de desembre de 2011.
Quart.- NOTIFICAR aquest acord a la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya. El Ple ho aprova per unanimitat”.
Argelaguer, 23 de novembre de 2011 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Anuncios

Una respuesta to “Argelaguer modificació clàusula dissetena del Plec de clàusules administratives particulars que regeix la contractació de l’obra “Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer””

  1. lejarza said

    Frederic Cabré
    ´En 50 anys mai no hi havia hagut xifres tan baixes de projectes d´habitatge´
    President de la demarcació de Girona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. El president dels arquitectes gironins no amaga la crítica situació que està passant la seva professió, però llança també alguns missatges d’optimisme cap un futur que veu vinculat a la rehabilitació dels habitatges existents per adequar-los a la normativa europea, a una baixada de preus de l’estoc ara en poder dels bancs que ja comença a insinuar-se i a tornar a generar la confiança suficient perquè el diner es mogui. De passada, esbossa el que ha de ser l’arquitectura en contrast amb el que s’ha convertit
    NOM I COGNOMS GIRONA Comencem amb una frase del seu col·lega Le Corbusier?: “L’arquitectura és la trobada de la llum amb la forma”.
    Em sembla que no hi ha millor definició de l’arquitectura que aquesta. Realment és l’espai i la forma que convergeixen en un lloc amb la llum.
    Els arquitectes són artistes?
    No vull ser pedant, però som més que artistes. Els arquitectes som una barreja complexa de tècnica en profunditat i també de composició, entesa en el sentit artístic.
    Artistes o no: els està afectant la crisi?
    Ens està afectant, i jo diria que amb molta profunditat. Els arquitectes portem una crisi de quatre anys llargs de durada. Nosaltres som els que comencem el procés de contrucció dels edificis, o sigui que som el primer esgraó en la fase de producció de l’edificació. Des del moment que això comença a decaure, nosaltres ens en ressentim. Segurament fins aquest moment som dels que més hem patit la crisi econòmica.
    Podem parlar de xifres?
    Al COAC tenim constància de com ha baixat l’activitat sobretot al voltant del que està relacionat amb projectes, ja que els gestionem des del Col·legi. No controlem tant allò que també fan els arquitectes al voltant de l’empresa i al voltant de l’administració. Bé, doncs pel que fa a projectes, l’activitat ha baixat en aquests quatre anys un 70%. O sigui, estem fent un 30% de l’activitat que realitzàvem quatre anys enrere. Si parlem d’habitatges, n’estem projectant un 90% menys que fa quatre anys!
    Potser perquè fa quatre anys hi havia un boom de la construcció?
    Pensi que el COAC disposa de xifres des de 1960, i en tots aquests anys -estem parlant de 50- els projectes d’habitatge mai havien estat en xifres tan baixes. Als anys 60 es projectaven a Catalunya 22.000 habitatges anuals. Doncs bé, aquest any que acaba n’haurem projectat uns 4.800.
    Quan es parla de crisi de la construcció es pensa sobretot en els constructors, però veig que els arquitectes no es queden enrere.
    Constructors i arquitectes estem al mateix sector. D’acord que els arquitectes tenen altres línies de treball, però som allà mateix En tot cas, potser els constructors van dos anys per darrere dels arquitectes, fa menys temps que estan patint la crisi. Per la senzilla raó que en el procés de construcció primer hi ha el projecte, i és al cap de dos anys que aquell projecte esdevé una cosa que es ven.
    Avui hi ha moltes infraestructres infrautilitzades. Fa uns anys, quan es veu que tots érem rics i guapos, les administracions van construir massa?
    Ho crec fermament. D’alguna manera hem fet el paper de nous rics. L’afany de no voler ser menys que altres -i el creure que ho podíem fer- ens ha portat a un excés de construccions, instal·lacions, equipaments, etc, que amb bona coordinació haurien sigut innecessàries. I ara tindríem menys problemes de manteniment.
    A vostès els arquitectes ja els devia anar bé, aquest afany constructor de les institucions.
    Matisem-ho. Aquella eufòria va ser col·lectiva, i en el seu moment va anar bé a tothom. Es feien moltes coses, es gastava molt, etc. Hi havia eufòria a tots els sectors, però potser la construcció era el far, amb la compra d’habitatge, el seu finançament fàcil, l’especulació al seu voltant, etc.
    Especulació de qui?
    Dels promotors, però també de la gent del carrer que tenia una expectativa que allò creixia i creixia i creixia. Tots plegats ens vam equivocar.
    Un arquitecte sabia que existia una bombolla immobiliària, que el seu valor era fictici?
    Les coses es multiplicaven i semblava que no hi havia un final. Els arquitectes, i altres sectors també, sabíem que estavem al final d’un cicle, igual que l’any 1985 i el 1993. Però poca gent era conscient que aquest final de cicle suposés un canvi tan radical.
    Jo li preguntava en el sentit de si no es va sorprendre mai en veure a quin preu es venia algun edifici que vostè havia projectat.
    Sempre els he trobat cars! I malgrat això, l’endemà encara eren més cars. I al dia seqüent encara més. I es venien. Ara no es ven res, però en aquell moment tot es venia per un preu desmesurat.
    Hi ha encara bombolla immobiliària, en el sentit de preus més alts que el valor real?
    El que hi ha ara és per una banda un excés d’estoc d’habitatge, i per altra banda els preus encara estan per sobre del que estaran. De fet, el preu és sempre una cosa fictícia, que depèn del que val el diner i de la facilitat que hi hagi per accedir al diner. És cert que els darrers anys els preus han anat baixant, però encara mantenen un cert nivell.
    Per què no baixen més?
    Perquè bona part de l’habitatge està en poder dels bancs i no els interessa baixar excessivament els preus. Però bé, darrerament estan llogant i venent a baix preu, es comença a notar algun moviment per part del món bancari respecte al seu estoc d’habitatge, així que penso que tot s’anirà regulant i baixaran més els preus.
    Què es podria fer perquè la construcció revifés i tornés a ser un dels motors de l’economia?
    Ja sé que pot semblar paraules buides, però seria molt important tornar a agafar confiança. Confiança tots plegats perquè es produeixi allò que s’ha de produir per sortir d’aquesta situació: que es mogui el diner. S’ha de tenir accés al diner i s’ha de moure, i el que ens falta ara és confiança. En aquests moments tenim el diner molt espantat.
    Però si diu que hi ha estoc d’habitatges, com pot treballar la indústria de la construcció?
    Si s’assoleix aquesta confiança es començarà a operar en els habitatges i edificacions ja existents, en la seva rehabilitació. Per exemple, Europa ens acaba de picar la cresta perquè el comportament energètic dels nostres edificis és deficient. En aquest camp hi ha molt camí a recórrer. Per altra banda, a part d’aquest estoc sobre el que es pot intervenir, cal tornar a normalitzar la nova construcció, la que l’ususari comprador està a l’expectativa d’aconseguir.
    Encara hi ha compradors?
    Sí. Hi ha usuaris que voldrien tenir vivenda i no hi poden acedir, però també hi ha compradors que no troben la vivenda que voldrien.
    Es parla ara de l’arquitectura sostenible, que suposo que deu ser més cara. Creu que un comprador estaria disposat a pagar més per l’habitatge a canvi que aquest sigui sostenible?
    Si és sostenible realment, vol dir que el manteniment i les factures seran més barates. I aleshores sí, crec que hi ha gent disposada a pagar una mica més al començament. Primer perquè cada vegada estem més conscienats sobre aquest tema. Però després també pel factor econòmic, perquè utilitzar recursos naturals acaba suposant treure un millor rendiment a l’edifici.
    Precisament l’altre dia, a Tribuna de Girona, l’arquitecte Ruiz-Geli va dir que Girona podria ser la primera ciutat que produís el 100% de l’energia que consumeix. Vostè ho veu factible?
    Ho va dir en el sentit que la dimensió de Girona podria ser adient, perquè és prou petita per aconseguir ser una ciutat d’emissió zero i prou grossa com perquè fos una fita absolutament rellevant. Seria un objectiu que els arquitectes gironins compartiriem gustosos i en el qual treballariem profundament perquè es pogués assolir.
    Es parla així mateix d’una arquitectura cada cop més respectuosa amb el paisatge i l’entorn. Opina que fins ara s’ha respectat prou, a les comarques de Girona?
    En la posició de l’arquitecte sempre, sempre, predomina l’entorn. És una cosa que va intrínseca en el fet mateix de fer arquitectura, o sigui que l’entorn és determinant. Ara bé, despropòsits arquitectònics n’hi ha a tot arreu, realment també a les comarques de Girona hi ha hagut accions gens reeixides. Em refereixo als Pirineus i sobretot a la Costa Brava, espais naturals magnífics que han suportat molta invasió humana. De tota manera, segurament, com que som molt crítics, tenim una imatge del nostre entorn molt pitjor de la que realment és. S’ha malmès menys del que sovint pensem. Déu n’hi do com de magnífic ?continua sent el nostre entorn.
    Bona part de les feines dels arquitectes arriben de concursos públics convocats per l’administració. Es juga sempre net en aquestes convocatòries?
    Mmm, hauria de dir que sí, que absolutament. Net no vol dir que aquesta sigui la millor manera, però almenys en el nostre entorn, el català, diria que són processos molt nets. El que no està gaire ben feta és la manera com s’estan adjudicant les obres, em refereixo al procediment.
    Per quin motiu no li agrada?
    El preu a la baixa és el més vinculant a l’hora de fer l’adjudicació, el que més importa. I això no sempre és la milor manera de fer-ho. Per tant, sóc bastant crític amb els processos d’adjudicació, no amb la netedat amb què després es desenvolupen.
    Quin missatge donaria als estudiants d’arquitectura, que no veuen el futur gaire clar?
    A l’escola d’arquitectura ens van ensenyar que no és sols una feina per viure, sino una manera d’entendre la vida. Als arquitectes, la il·lusió per un projecte ens mobilitza per si mateix. Sigui gran o petit, tingui una bona rendibilitat o sigui una aposta incerta. La il·lusió per aquesta professió ens porta ara mateix, a la demarcació de Girona del COAC a un bon nombre de companys a treballar en projectes com ?NAMASTE Girona, un orfenat per a 375 nens al Nepal, en el grup de recerca GRETA que defensa del patrimoni rural feble, o en el projecte “Ensenyar Arquitectura, Aprendre Arquitectura”, que vol incorporar la vivència i l’experimentació amb l’escola, la casa o la ciutat a més de 500 escolars gironins. Com veu, tots ells projectes gens crematístics, amb important component social. Això ens motiva, i als que comencen els motivarà, a viure l’arquitectura.
    Precisament la Fundació de la UdG ha acabat retirant un curs sobre Harmonia de l’hàbitat, que incloïa lectura d’aura, feng shui, etc. Vostè hi creu, en això?
    Relativament. El tema no m’ha interessat prou com per conèixer els avantatges de treballar amb aquests components. La universitat seria un bon lloc per transmetre aquests coneixements si la base d’aquests estudis és suficientment científica i tècnica. Ara, si el que es vol fer és esoterisme, la universitat no és l’àmbit. Però no crec que fos el cas.
    Cap on ha d’anar l’arquitectura?
    Ha de convergir molt més amb el lloc, amb la gent… amb el col·lectiu. És el mateix camí que ha tingut sempre, però potser per la pressió de determinades influències econòmiques i de poder, s’ha desvirtuat. Per tant no és que hagi de canviar, sinó que ha de retrobar el seu rumb sense perdre’s en bifurcacions estranyes.
    Ja que començavem amb una cita de Le Corbusier, acabem amb dues d’un altre geni, Frank Lloyd Wright: “L´únic dolent de l’arquitectura són els arquitectes”.
    He, he. No tenia raó. Si més no, perquè no són l’únic dolent, els arquitectes.
    I una altra: “Els edifics moderns són màquines de cartró, mecàniques, amanerades i artificials, sense ànima”.
    Ho devia dir en la seva etapa més madura, quan ja estava una mica desenganyat. Tampoc ho comparteixo. Jo crec que l’arquitectura mai no ha de perdre de vista que compleix una doble funció: pel que n’ha de ser usuari i també per la resta: una funció social i pública de crear un hàbitat millor perquè ?puguem fer-hi la convivència.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: