Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

A propòsit d´Olot

Posted by lejarza en 31 agosto, 2011


Enric Guiter: A propòsit d´Olot.-Si ens referim al Diccionari Català-Valencià-Balear, ens diu que la pronúncia usual és “Awlot”, i que l´etimologia és desconeguda. Nogensmenys, recorda les propostes etimològiques de Balari Jovany, per “Olla”, i d´Antoni Griera, per “Ilicetu” (alzinar). El fet de pronunciar “Awlot” ens podria fer pensar en la supervivència d´una forma antiga començant amb “au” o “eu”. Però l´Atlas Lingüístic del Pireneu Oriental ens indica que Olot (Garrotxa) es troba al bell mig d´una zona que articula “Ureya”, i no pas “Aurella”, com més a l´oest o al nord. Les atestacions més velles que posseïm d´Olot sempre presenten una “O” inicial: “locum Olotis” ( any 871), “Oloto” (any 979). I un mot tal que “olor” es diu “awló” en la part major del catala, encara que la seva inicial etimològica sigui una “O”. Doncs s´ha de renunciar a la hipótesis del grup “au”.
Uns quants topònims semblen presentar el mateix radical que Olot. A les terres catalanas són nombrosos.
Oleda, nom d´un Coll al nord del Ajuntament de Cantallops (Alt Empodà), a mig camí dels castells de Rocabertí i de Requesens. Olèrdola, Ajuntament de l´Alt Penedès, Olerdula pel any 990. Olesa de Montserrat, atestat Euolosa (any 982), i Olesa de Bonesvalls. Oleta, vil.la situada al Vallespir a la desembocadura de la Vall d´Evol al riu Tet, apareix sota la forma Oleta pel any 872. Olià, poblet al sud-oest de Bellver de Cerdanya, i Oliana, municipi al sud de la Seu d´Urgell, atestat Huliana pel any 839. Oló (Sta. María d´Oló) donat com a non de riu, Olone, pel any 889. Olopte, poblet de l´Ajuntament d´Isòvol, Olorbite pel any 839. Olorda pel any 986 (Sta Creu d´Olorda), muntanya i poblet de l´Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, en la actualitat Olèrdola. Olost, municipi o Ajuntament del Lluçanés (Lluça). Oluges, poble a 5 quilòmetres de l´Ajuntament de Cervera. Olvan, poble de la Comarca del Berguedà, tambè es presenta amb una “l” intervocàlica, Holoanne pel any 839.
Formacions més o menys aproximades s´encontren a l´oest, al nord i a l´est de les terres catalanes.
A Aragó, Olalla, Oliete, Olba (Teruel), Olvés, (Zaragoza), Olson, Olvena (Huesca). A Llenguadoc i Gascunya, Aulas (Gard), Ols, Olemps (Aveyron), Aulos, Aulus (Ariège), Aulon (Haute-Garone), Oléac, Aulon (Hautes-Pyrénées).
A Còrsega i Sardenya, Oletta, Olcani (Còrsega) Ola, Oliena, Olólvica i també Ula, Ulia, Ulassai (Sardenya).
El Diccionari Català-Valencià-Balear les indica com a prerromana per Olesa, i basques per Olèrdola, Olopte i Olorda, però sense cap explicació.
René Lafon, ens a senyalat la presència al País Basc (Euskal Herria) de topònims de la forma Oleta. Però a un Oleta basc nomès podria correspondre un “Olleda” català.
Aquesta consideració ens condueix a precisar les correspondències basco-romàniques dels fonemes que intervenen.
Les vocals basques tenen en romànic el tractament de les vocals breus del llatí. Doncs una “o” basca donarà una “o” oberta romànica, i una “u” basca, una “o” tancada. Però en posició àtona, com és el cas d´Olot i d´Oleta les llengües de la Romània contínua neutralitzen la diferència d´obertura, de tal manera que una “o” i una “u” basques hi tenen la mateixa representació. En sard, al contrari, la “u” breu del llatí ha timbre “u”; per això hem presentat unes formes sardes tals com Ola i Ula, que només difereixen per la vocal radical.
La “l” (L) intervocàlica del basc modern representa una “ll” (LL) doble antiga, la qual es palatalitza en català. El fet resulta evident en els manlleus llatins del basc: llatí “cella”, “castellu”, catala “cella”, “castell”, basc “gela”, “gaztelu”. Així, el basc “ola” (fàbrica), tan fraqüent en la toponímia (Olaba, Olaberria, Olaeta, Olaibar, etc…) no pot intervenir en el cas d´Olot i d´Oleta.
La “l” intervocàlica del basc antic s´ha tornat “r”. Un mot basc tal com “ili” (vila), que apareix en formacions d´epoca romana com “iliberri”, esdevé “iri” en basc modern. Els manlleus llatins també porten la seva prova: llatí “pala”, “uoluntate”, “caelu”, català “pala”; “voluntat”, “cel”, basc “bara”, “borondate”, “zeru”. Però la “r” intervocàlica antiga subsisteix tambè (llatí “tempora”, bacs “denbora”); no podem doncs considerar totes les “r” intervocàliques del basc modern com a corresponents de “l” antigues.
Després del radical “ol”, finals -ot, -eda, -eta, -ó, semblen sufixos romànics coneguts -ottu, -eta, -itta, -one, i -uja, és el sufix pirinenc -egia, combinat amb una vocal velar precedent.
Amb quin mot base podem dones relligar el radical “ol”?
L´aparició de la forma “uja” del sufix “egia” ens fa pensar que es terminava amb una vocal velar. Amb una vocal palatal, nomès tindríem “ore” (massa, pasta, matèria), el sentit del qual no sembla convenir. Amb vocal velar trobem “oro” (tot, tots) i “oru”, (solar, terreny).
No veiem massa com es podrien fer derivats del primer; el segon, al contrari, es pot admetre. Ha donat alguns topònims bascos: Orube, Orue, Orueta, Oruezabal,…
Aquest vocable “Oru” és el que en escollit per explicar l´origen d´Olopte; Olorbite correspondria al bacs modern “orukobide” (camí de solar).
Sense cap problema, veiem “oruegia” (lloc del solar) relacionat amb “Oluges” o “Oruoztu” (solar refredat) amb Olost.
Per Olot, Oleta, Oló, ens fa dificultat que un sufix romànic s´hagi afegit a un radical basc. A dir veritat, aquesta dificultat només resisteix per Oleta; i, això i tot, el mot no pot ser romànic, derivat del llatí “aula” perquè llavors la forma corsa seria “Uletta” i no “Oletta”.
En el cas d´Olot (Ajuntament d´Olot a la Garrotxa) podem suposar una formació basca composta, per exemple “oru-ote” (argelagues de solar); la primera atestació del any 871 “Olotis” pertany a la tercera declinació llatina, i suposa doncs una vocal final “e”. El pas a la segona declinació “Oloto” ( any 979) podria ser analògic dels mots romànics de sufix “ottu”.
Ara, s´hauria de saber si les “argelagues” (Argelaguer) constitueixen un element important del contex olotí? No el coneixem prou bè per a tornar contesta. Proposem una etimologia que s’acorda amb la fonética: els fills d´Olot ens diran si també convé pel sentit; la proximitat del municipi o Ajuntament d´Argelaguer (Vall del Llierca) ens ho faria suposar. (Publicat per Lejarza, Argelaguer)

Anuncios

Una respuesta to “A propòsit d´Olot”

  1. lejarza said

    HALLAZGOS EN LAS CUEVAS DE OLOPTE (CERDANA)

    Durante el verano de 1942 con ocasión de visitar La Cerdafia, me dirigí a las Cuevas de Olopte (Isóbol), situadas a ambas màrgenes del valle por donde deslizan las aguas del torrente Duran o Valltoba que en algunas regíones sirve de límite entre las provincias de Gerona y de Lérida.

    La configuración del terreno por aquel sector cambia bastante dentro el aspecto del paisaje general del país —La Cerdana—; presenta en este tramo el Valltoba unas vertientes profundas, escarpadas con acantilados por sus dos costados, en los cuales abundan las cucvas. Estàs se encuentran no lejos de donde el paso del estilo romànico por nuestro país dejó un austero ejemplar en la iglesia de Olopte.

    Las Cuevas que reconocimos fueron tres; dos de ellas presentaban el aspecto de haber sido ya exploradas por hallarse bastante limpias de tierra y aflorar la roca natural en su interior. En la tercera, ya en territorio leridano, recogimos algunos fragmentos de ceràmica a mano, neo-eneolítica, de los cuales reproducimos una muestra en la làmina 11, fig. 3, uno de ellos con incisiones. Esta cueva, sinó del todo excavada, al menos había sido ya explorada en parte, pues la encontramos citada por los investigadores Bosch Gimpera y Serra Ràfols, però hemos notado que se mencionan en la región varias cuevas con el nombre de cuevas de Olopte. Bosch Gimpera las situa dentro el grupo de la cultura de las cuevas en el Norte de Cataluna
    M. OLIVA PRAT

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: